Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

La presa de decisions compartides i la fragilitat protagonitzen les sessions per als EAR a Mutuam Collserola

El doctor Jordi Amblàs impartint la sessió a Mutuam Collserola

El Centre residencial Mutuam Collserola ha acollit durant el mes de juny dues sessions formatives dirigides als Equips de suport en l’Atenció sanitària en Residències (EAR). La primera, el 14 de juny, va ser impartida per la doctora Esther Limón, metgessa d’Atenció Primària de l’ICS del CAP Mataró Centre. Sota el títol “Presa de decisions compartides al final de la vida: dilemes ètics”, va oferir als assistents un espai de reflexió  entorn a la presa de decisions dels pacients amb patologies cròniques complexes i/ o amb malaltia avançada. Amb un extens resum de la situació actual de la tipologia de població que s’atén al sistema sanitari català, la doctora Limón va ser capaç de compartir les dificultats i oportunitats que la nova piràmide poblacional, amb un important increment de població envellida i pluripatològica, presenta.

El 21 de juny, els professionals dels EAR varen poder assistir a una sessió formativa impartida pel doctor Jordi Amblàs, metge geriatre i actual assessor de l’Estratègia Nacional Integral de Cronicitat. La xerrada va servir per parlar de termes com la ‘complexitat’ i la ‘fragilitat’, molt emprats pels professionals que atenen població crònica, tot i que no sempre disposen de terminologia consensuada. Mitjançant una sessió molt dinàmica i participativa, el doctor Amblàs va mostrar les diferències existents entre dos pacients aparentment iguals però amb reserves de vida diferent, i com evolucionen i es comporten de forma diferent davant d’una situació de patologia aguda. L’índex de fragilitat ofereix a l’EAR una nova visió i l’oportunitat de registre per millorar aspectes assistencials i clínics del dia a dia així com per iniciar noves vies de recerca.

 

Beneficis terapèutics i socials de la valoració dels pacients amb demència en el seu entorn

Professionals EAR en la sessió clínica

Jeanette Mandujano, metge especialista en geriatria i gerontologia dels Equips d’Atenció Residencial gestionats per Mutuam, va tractar en una sessió clínica organitzada per la Fundació Mutuam Conviure la valoració i seguiment dels pacients amb demència. Aquestes trobades periòdiques responen al compromís de l’entitat de contribuir a difondre les bones pràctiques i els models d’excel·lència tant en l’àmbit sociosanitari com en el comunitari entre els professionals.

La demència és un síndrome adquirit que es caracteritza, no només pel dèficit de memòria, sinó també per l’alteració de la capacitat del pacient de portar a terme les tasques de la vida quotidiana, és a dir, per un deteriorament progressiu del seu funcionament social i ocupacional. Això, lligat a un procés d’envelliment de la població que comporta un augment a nivell epidemiològic, fa que ens trobem davant d’un repte social que cal abordar des de diverses vessants. En aquest sentit, són fonamentals estudis com el que han portat a terme els Equips d’Atenció Residencial (EAR) de Mutuam, basat en un seguiment dels pacients in situ.

Quan parlem de demència, cal tenir en compte que existeixen diferents tipologies. Tot i que disposem de diverses classificacions, la més utilitzada és la que, d’acord amb un criteri etiològic, distingeix entre demències primàries i secundàries. El primer grup el conformen les degeneratives, com l’Alzheimer, la vascular, la de Cossos de Lewy, la frontotemporal o l’associada al Pàrkinson, entre d’altres. Les secundàries són, en canvi, les que tenen causes conegudes i, en molts casos, són reversibles, com les derivades de tumors o d’alteracions endocrines o metabòliques.

Descartar altres síndromes

El diagnòstic de la demència és eminentment clínic. Els trastorns conductuals són els símptomes més evidents però poden respondre a moltes causes i, per això, cal fer un diagnòstic diferencial que inclogui factors de la història clínica, una valoració cognitiva i una de funcional que permetin descartar altres síndromes i determinar de quin tipus de demència es tracta. A partir d’aquí, i per tal de poder fer un abordatge terapèutic adequat i una atenció personalitzada, cal fer l’estadiatge mitjançant eines com l’escala de Reisberg, el test MMSE 30 o l’escala FAST.

A nivell farmacològic, la primera intervenció terapèutica ha d’anar encaminada a tractar l’etiologia, en el cas que ens trobem davant de síndromes reversibles. Quan hi hagi un dèficit colinèrgic, caldrà, en canvi, un tractament amb Donepezilo, Rivastigmina o Galantamina. També s’haurà de valorar l’ús de fàrmacs antagonistes dels receptors NMDA o per tractar símptomes psiquiàtrics. Igualment important és saber quan cal retirar el tractament específic. És així, entre d’altres, quan aquest provoca reaccions adverses, quan no hi ha resposta després de 18 setmanes d’aplicació o quan la presència d’una altra malaltia el contraindiquin.

Assistents a la sessió clínica
Assistents a la sessió clínica

Intervencions individualitzades i interdisciplinàries

Tanmateix, l’abordatge de la demència ha d’anar molt més enllà del tractament farmacològic. Cal treballar en equip i conjuntament amb la família, a qui s’ha d’explicar tot el procés, per tal d’establir uns objectius per al pacient. Ha de prevaldre sempre la funcionalitat de la persona demenciada i, en aquest sentit, caldrà establir un programa d’exercici físic i d’activitats de la vida diària, així com un d’estimulació cognitiva. A més, caldrà oferir-li suport psicològic, identificar les mesures de seguretat concretes que requereix i elaborar un pla individual de cures.

L’estudi descriptiu portat a terme pels EAR de Mutuam amb 105 pacients demenciats institucionalitzats en les residències del Vallès Occidental i Oriental es va plantejar com a objectiu demostrar la idoneïtat del dispositiu assistencial en geriatria domiciliària per fer la seva valoració i el seguiment. Els responsables de la investigació consideren fonamental efectuar-les en l’entorn propi de la persona, sigui la seva llar o una residència, ja que s’evita l’impacte emocional que pot provocar-los el trasllat. Una de les conclusions que es van obtenir va ser que, després de 6 mesos de la retirada del tractament específic, no van observar-se efectes adversos ni la necessitat de reintroduir-lo. D’altra banda, tenint en compte no només el cost del tractament sinó també el de les visites especialitzades a l’hospital, la intervenció dels EAR va suposar una gran disminució dels costos directes. A més, els responsables de l’estudi consideren que les visites domiciliàries d’aquests professionals esdevenen, més que una visita de seguiment de la demència, una visita de seguiment general del pacient.

Èxit d’assistència a la 1a Jornada dels Equips d’Atenció Residencial Mutuam

1a Jornada dels EAR Mutuam

La temàtica escollida, l’expertesa dels ponents i la bona organització van ser segurament els factors clau perquè la 1a Jornada dels Equips d’Atenció Residencial (EAR) de Mutuam es desenvolupés amb èxit i atragués 142 assistents. Sota el títol ‘Planificació de decisions anticipades. Experiències en l’àmbit residencial i sanitari’, l’acte va celebrar-se el 30 de maig a l’auditori del Palau Macaya. El Grup Mutuam i CatSalut han estat co-organitzadors de la jornada, en què també ha col·laborat l’Obra Social ‘la Caixa’ amb la cessió de l’espai.

Josep Ballester, director de l’Àrea Sanitària de Grup Mutuam, i Rosamaria Serrasolsas, directora de l’AIS Nord de CatSalut, van inaugurar la jornada creant una gran expectació entre els professionals del sector. El públic, conformat majoritàriament per directors de centres residencials i professionals higienicosanitaris, va escoltar amb atenció les dues ponències principals, presentades per la coordinadora mèdica de l’EAR Montse Espier. La primera va tractar el Model de PDA a Catalunya i hi van intervenir Xavier Gómez Batiste, director de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic, i Cristina Lasmarias, infermera i directora adjunta de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la mateixa universitat. La segona va estar dedicada a ‘L’Atenció Centrada en la Persona i la presa de decisions compartides al sistema de Salut de Catalunya’ i la va impartir Sebastià Santaeugènia, metge i director del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat de la Direcció general de Planificació en Salut del Departament de Salut de la Generalitat.

La segona part de la jornada va ser una taula rodona per compartir “Experiències en l’àmbit residencial”. Presentada per Maria Rosa Planesas, directora tècnica dels EAR de Mutuam, i moderada per Emma Costas, coordinadora d’infermeria dels EAR Mutuam i responsable territorial de l’EAR Vallès, va comptar amb la intervenció de quatre ponents: Inés Espallargas, metge de l’EAR Vallès Occidental; Raquel Martínez, infermera de la residència geriàtrica Sant Pau; Dolors Quera, geriatra i coordinadora mèdica de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell; i Anna Escolà, psicòloga general i psicooncòloga.

Usuaris de Mutuam Manresa gaudeixen d’un musical amb Apropa Cultura

Usuaris del Centre Residencial Mutuam Manresa al Kursaal

Els usuaris de la unitat de salut mental del Centre Residencial Mutuam Manresa van assistir el passat 17 de març al musical “Paris, le spectacle”, al teatre Kursaal de la ciutat. Inspirat en el anys de la postguerra a París (1950-60), l’espectacle els va transportar a tots als grans cabarets parisencs, acabant al Moulin Rouge com a símbol d’aquesta època trepidant. La sortida es va organitzar en el marc d’Apropa Cultura, un programa socioeducatiu d’equipaments culturals de Catalunya, en què col·laboren els departaments de Benestar Social i Cultura de la Generalitat, adreçat al sector social.

Una vegada més, els usuaris de la Sardana, que és com s’anomena aquesta unitat d’atenció residencial oberta per a persones amb malaltia mental compensada, van poder gaudir de l’emocionant experiència d’anar al teatre i sortir del centre per tal d’endinsar-se per unes hores en el fascinant món de la cultura. Mutuam Manresa participa des de principis del 2015 al Programa Apropa Cultura, que té com a objectius afavorir l’assistència i participació a les programacions dels diferents equipaments culturals de Catalunya a les persones amb risc d’exclusió social, enfortir les experiències vitals dels col·lectius més vulnerables i fer realitat el dret a la cultura per a tothom.

Usuaris del Centre Residencial Mutuam Manresa al Kursaal
Usuaris del Centre Residencial Mutuam Manresa al Kursaal

Espectacles seleccionats per als usuaris

La temporada passada, 19.000 persones en risc d’exclusió social van tenir l’oportunitat de participar a les activitats de 54 equipaments culturals. Per tal de fer-ho realitat, en la majoria d’espectacles dels espais que hi col·laboren, es reserven unes entrades al preu simbòlic de 3 euros per als usuaris de risc social que formen part de les diferents entitats de caire social que participen en el programa. Els professionals dels diferents recursos s’encarreguen de coordinar-se amb el programa Apropa per buscar l’espectacle més adient d’acord amb la tipologia d’usuari i adquirir les entrades.