6 recomanacions per cuidar una persona amb mobilitat reduïda

Mobilitat Reduïda

Cuidar una persona amb mobilitat reduïda pot ser una tasca complexa i exigent, però també gratificant. Cal tenir en compte que és una situació en què molts de nosaltres ens trobarem en algun moment de la nostra vida. Quan això passa, és normal sentir impotència o que la responsabilitat ens sobrepassi. No hem d’oblidar que, sovint, la persona encarregada de les cures sol tenir un fort vincle afectiu amb la persona cuidada i que, a l’estrès del canvi de rutina, s’hi suma el component emocional. Tot i això, seguint una sèrie de recomanacions, consells i trucs, podem dur a terme les tasques de cura de manera senzilla i eficaç mentre cuidem, a la vegada, la nostra salut física i mental.

A continuació, presentem algunes recomanacions per ajudar famílies i persones cuidadores no professionals a tenir millor cura de pacients amb mobilitat reduïda.

No totes les persones amb mobilitat reduïda són iguals

Primer de tot, és important entendre que cada persona és diferent i que la manera d’abordar les seves necessitats variarà segons el seu estat de salut. Per exemple, les necessitats d’una persona amb demència poden ser diferents de les d’una que ha patit un accident cerebral. De la mateixa manera, no és el mateix tractar amb una persona jove que amb una persona gran o amb un cas temporal i reversible. Hi ha un gran nombre de causes que poden portar una persona a veure’s en situació de dependència. Conèixer bé quina és la problemàtica, com es manifesta i quines necessitats de suport requereix serà vital per poder atendre les necessitats.

D’altra banda, la personalitat de cada individu també jugarà un paper clau. N’hi ha que tenen més reticència a rebre ajuda. D’altres necessitaran més acompanyament emocional o voldran que les coses es facin d’una manera determinada.

Comunicació, comunicació i més comunicació

Una de les coses més importants a l’hora de cuidar una persona amb mobilitat reduïda és mantenir una comunicació clara i efectiva amb ella. Això significa que, sempre que l’estat de salut de la persona ho permeti, el millor serà parlar amb ella i preguntar-li directament quines necessitats té i com prefereix que l’ajudin. Quan la persona se sent implicada en el procés de cura, és més probable que cooperi i es mantingui positiva. Cal tenir present que trobar-se en una situació invalidant pot arribar a ser molt frustrant. Sovint, el millor que es pot fer perquè la persona se senti millor és simplement escoltar-la i tenir-hi empatia.

Una bona comunicació també facilitarà tasques complexes i delicades de realitzar com les mobilitzacions. En aquest sentit, explicar a la persona els passos i els moviments que es faran i fer-la partícip del procés serà clau per evitar fer-li mal ni fer-nos-en nosaltres.

La higiene postural i les mobilitzacions

La mobilitat és un altre aspecte essencial de la cura d’una persona amb mobilitat reduïda. Cal ajudar-la a desplaçar-se i a fer moviments i canvis de posició periòdics i assegurar-se que ho fa amb seguretat i sense dolor. Les mobilitzacions són físicament exigents. Per aquest motiu, tenir una postura i una tècnica correctes serà clau per evitar lesions tant a la persona que cuida com a la que és cuidada.

En primer lloc, és molt important tenir en compte que mai hem de moure el nostre familiar sense l’ajuda d’un element de suport tècnic, sigui una grua o un caminador. Després, hem de tenir molt clar quina és la maniobra que volem realitzar i fer-la amb seguretat. Per això, va molt bé preguntar-se com serà el moviment que hem de fer, si és assolible per a la persona i amb quines dificultats es pot trobar.

Finalment, haurem de col·locar el nostre cos en la posició correcta per portar a cap la mobilització. Haurem de flexionar lleugerament els genolls i mantenir les cames fortes, però no rígides, buscant l’estabilitat del cos. L’esquena haurà d’estar recta en tot moment. És cabdal no fer força amb l’esquena, sinó ajudar-nos de les cames per aixecar la persona.

Diàleg constant

A banda d’una bona higiene postural, també és molt important parlar amb el pacient abans d’iniciar la mobilització. Així, explicar-li com ens mourem, quina força aplicarem i què pot fer ell o ella per ajudar-nos a dur a terme el moviment, contribuirà a fer que el procés sigui més fàcil.

Fer mobilitzacions o canvis posturals periòdics, com a mínim cada 3-4 hores, o més sovint depenent del cas, és essencial a l’hora d’evitar els riscos per a la salut que comporta estar massa estona en la mateixa postura. Un d’aquests riscos és l’aparició d’úlceres per pressió, una lesió de la pell causada per la pressió perllongada contra una superfície exterior, encara que aquesta sigui tova. Mantenir la pell neta, seca i ben hidratada també ajudarà a evitar aquest tipus de lesions. I, si cal, també es poden utilitzar matalassos i coixins especials.

El manteniment de l’autonomia en una persona amb mobilitat reduïda

En general, les persones en situació de dependència necessiten suport en els àmbits de la higiene, l’alimentació i la mobilitat. S’ha de buscar que la persona visqui en les millors condicions possibles i això, en molts casos, també inclou fer activitats d’oci.

És important proporcionar a la persona oportunitats per gaudir del seu temps lliure i dur a terme activitats que li agradin. Fer activitats quotidianes ajuda molt la persona a mantenir-se positiva i a sentir-se més independent.

Precisament, la promoció de l’autonomia hauria de ser una prioritat a l’hora d’enfocar l’atenció al pacient. És fonamental que, mentre puguin, es facin les coses ells mateixos, encara que siguin accions aparentment molt senzilles, com posar-se els pantalons o rentar-se part del cos. Si no hi arriben sols, hi arribaran amb l’ajuda de la persona cuidadora. És una feina en equip.

Els suports tècnics

Hi ha una gran varietat de suports tècnics disponibles per ajudar les persones amb mobilitat reduïda en el seu dia a dia. Aquests dispositius, com les cadires de rodes, els caminadors o les grues, afavoreixen la comoditat del pacient i, alhora, faciliten la tasca de la persona que en té cura.

Conèixer-los ens permetrà seleccionar els que s’adaptin millor a les necessitats de la persona. Per exemple, les grues són especialment útils en pacients que no tenen cap tipus de mobilitat. Mentre que per fer servir discs giratoris de transferència, ens haurem d’assegurar que la persona pot recolzar-se sobre els peus i mantenir aquesta postura.

Saber quan demanar ajuda

Encara que seguim totes aquestes indicacions, és normal no saber com actuar en certs moments, especialment si la situació de dependència s’ha donat de sobte i no hem tingut ocasió de preparar-nos. En casos així, és recomanable comptar amb el suport d’una persona amb formació i experiència professionals. L’atenció domiciliària, com la que ofereix el Grup Mutuam amb el servei Mutuam a Casa, ens ajudarà no només a descarregar-nos de feina. També, ens proporcionarà la tranquil·litat de saber que comptem amb una persona de confiança que atendrà tant les inquietuds de la persona cuidada com les de la seva família.

Les persones properes al pacient sovint se senten perdudes o desbordades i agraeixen molt una guia professional que els indiqui com procedir en determinades situacions. Si la persona que cuida a casa és com una crossa per al pacient, el professional de l’atenció domiciliària actua com un suport tant per a la persona amb mobilitat reduïda com per a la que té cura d’ella.

*La fotografia ha estat cedida per la UEN (Unitat d’Estimulació Neurològica).

‘El tipus de consultes no ha canviat gaire, però sí la urgència de les famílies que ens truquen’

Tamara Koyik, Servei d'Orientació Social

Tamara Koyik és una de les professionals del Servei d’Orientació Social de Grup Mutuam, des d’on dona suport a famílies de persones grans o dependents, un col·lectiu que ha viscut la pandèmia amb unes necessitats i limitacions específiques.

Què és el Servei d’Orientació Social ?

La nostra tasca consisteix a orientar i recomanar diferents serveis i recursos socials a les famílies que tenen una persona gran o dependent al seu càrrec en funció de les seves necessitats.

Quin tipus de situacions us trobeu més sovint?

Les casuístiques són diferents, però les persones que ens truquen tenen en comú la necessitat de ser escoltades i d’expressar l’angoixa que els provoca el fet que algú a qui estimen comenci a perdre capacitats per gestionar el dia a dia. Nosaltres intentem donar-los una solució, recomanant els serveis i recursos adequats a cada situació. Però, més enllà d’això, oferim sensibilitat i un suport emocional a la persona que ha assumit el rol de cuidadora.

Com ha afectat la situació de pandèmia a les persones grans?

La pandèmia va fer que tots haguéssim de canviar els nostres hàbits a l’hora de relacionar-nos, també les persones grans, que han hagut d’adaptar-se a una nova realitat en què s’han trobat més soles per les limitacions en la seva vida social arran de la disminució de les trobades amb la família, amb les amistats i amb els veïns. Aquest aïllament n’ha accelerat en molts casos el deteriorament físic i/o cognitiu i ha fet que perdessin autonomia.

Quines són les consultes que us han fet més freqüentment des de l’inici de la pandèmia?

El tipus de consultes no ha canviat gaire, però sí la urgència de les famílies que ens truquen. L’accés als recursos socials de la xarxa pública (places residencials, cuidadors en el domicili, etc.) s’ha vist en molts casos endarrerit; la pandèmia ha frenat els ingressos en residències i ha provocat el tancament temporal dels Centres de dia, i això ha fet que els cuidadors en el domicili fossin en molts casos l’única alternativa. En aquest context, accedir a una ajuda a casa amb totes les garanties de seguretat enfront la Covid ha estat una prioritat, tal i com ens hem trobat en la gestió de les trucades al nostre servei. Des de matrimonis en què el cuidador principal ha hagut de ser ingressat per Covid i han necessitat substituir-lo per una cuidadora del nostre Servei d’Ajuda en Domicili, Mutuam a Casa, fins a casos en què una persona ha rebut l’alta hospitalària i ha necessitat ajuda a casa fins a recuperar-se o persones que no podien anar al seu centre de dia i que necessitaven suport a la llar.

Com us han afectat la por de les famílies i les mesures per evitar contagis?

Les famílies ens arribaven amb moltes preguntes sobre com es gestionava la Covid en els diferents recursos. Vam haver de donar-hi resposta adaptant-nos en tot moment a les novetats i als canvis de protocols. Per una banda, les restriccions d’accés a les residències van provocar que moltes famílies ens fessin consultes sobre quan podrien tornar a veure els seus familiars si els ingressaven, i ha estat imprescindible atendre-les amb transparència. Per l’altra, la predisposició a rebre un ajut extern a casa es va veure afectada per la por. La confiança necessària per obrir la porta a una treballadora del SAD s’ha sostingut en la professionalitat de la gestió, en la formació de les professionals que presten l’atenció i en les garanties de protecció que oferim. En aquest sentit, formar part d’un gran grup ens ha permès disposar des d’un inici de la informació actualitzada dels protocols assistencials del Departament de Salut i dels equips de protecció adequats per protegir els nostres usuaris i treballadors.