Arxius de Cuidem-nos

La importància d’un bon descans per a aconseguir un envelliment saludable

març 20, 2023

Dormir, descansar i reposar correctament són accions clau per a la salut de les persones grans. Indubtablement, la higiene del son juga un paper fonamental en l’envelliment actiu i saludable. Així doncs, des d’un punt de vista de cura de la salut i del benestar, el seu abordatge és essencial.

Trastorns del son i beneficis d’un bon descans

Abans de tot, cal normalitzar el fet que les persones grans dormen menys temps i de forma més superficial. També, cal tenir present que existeixen diversos trastorns del son. Entre els més freqüents, hi ha l’insomni, la somnolència diürna, les conductes anormals durant el son o els trastorns de ritme. No obstant això, hem d’intentar afavorir un bon descans, ja que d’aquest, se’n desprenen nombrosos beneficis: repòs i recuperació metabòlica, consolidació de la memòria i de l’aprenentatge, control emocional, regulació immunològica i regulació hormonal.

Establir uns horaris regulars

Així doncs, els experts enumeren un seguit de recomanacions, consells i pautes per a actuar sobre la higiene del son. En primer lloc, parlen d’establir uns horaris regulars i unes rutines. També, recomanen evitar les migdiades molt llargues, ja que aquestes poden incidir negativament a l’hora d’aconseguir un descans reparador durant la nit. En aquest sentit, aconsellen que les migdiades no superin els quaranta-cinc minuts de durada aproximadament.

Per tal de crear una rutina del son, diàriament, es pot escollir una lectura plaent, prendre una dutxa d’aigua calenta o portar a terme uns exercicis de relaxació com, per exemple, de control de la respiració, de respiració profunda, de relaxació muscular o de visualització guiada.

Promoure una bona alimentació

De la mateixa manera, una bona alimentació contribueix a millorar la higiene del son. Unes quatre hores abans d’anar a dormir, els professionals suggereixen evitar els aliments pesats, picants o ensucrats, així com el cafè, el té, els refrescos i la xocolata. Així mateix, afirmen que és acceptable prendre un refrigeri lleuger abans d’anar a dormir i alerten sobre l’alcohol i el tabac.

Fomentar l’activitat física

Un altre element central per a incidir sobre la higiene del son és l’activitat física pautada. De fet, múltiples investigacions científiques confirmen que l’exercici físic pot actuar com estimulant per al cos i per a la ment. En aquest sentit, els experts parlen de realitzar activitat física pautada de manera regular, tot i que no immediatament abans d’anar a dormir. En conseqüència, el millor moment per a fer exercici físic és a primera hora del dia o durant les primeres hores de la tarda.

Així mateix, els contactes socials ajudaran a promoure un bon descans entre les persones grans. Interactuar, parlar i conversar amb les seves famílies i les seves amistats aportarà dinamisme i felicitat, fets que incideixen directament en el benestar emocional, psíquic i físic de la gent gran.

Adequar l’habitació

En darrer lloc, es recomana utilitzar roba de llit còmoda, suau i acollidora. També, s’aconsella trobar una configuració de la temperatura de l’habitació òptima i confortable, on la persona se senti bé, i mantenir l’estança ventilada. Així mateix, els professionals suggereixen bloquejar els sorolls i les molèsties que poden pertorbar un bon descans, així com disminuir els focus de llum. En definitiva, es busca disposar d’una àrea que la persona trobi agradable, pràctica i complaent.

6 recomanacions per cuidar una persona amb mobilitat reduïda

març 14, 2023març 1, 2023

Cuidar una persona amb mobilitat reduïda pot ser una tasca complexa i exigent, però també gratificant. Cal tenir en compte que és una situació en què molts de nosaltres ens trobarem en algun moment de la nostra vida. Quan això passa, és normal sentir impotència o que la responsabilitat ens sobrepassi. No hem d’oblidar que, sovint, la persona encarregada de les cures sol tenir un fort vincle afectiu amb la persona cuidada i que, a l’estrès del canvi de rutina, s’hi suma el component emocional. Tot i això, seguint una sèrie de recomanacions, consells i trucs, podem dur a terme les tasques de cura de manera senzilla i eficaç mentre cuidem, a la vegada, la nostra salut física i mental.

A continuació, presentem algunes recomanacions per ajudar famílies i persones cuidadores no professionals a tenir millor cura de pacients amb mobilitat reduïda.

No totes les persones amb mobilitat reduïda són iguals

Primer de tot, és important entendre que cada persona és diferent i que la manera d’abordar les seves necessitats variarà segons el seu estat de salut. Per exemple, les necessitats d’una persona amb demència poden ser diferents de les d’una que ha patit un accident cerebral. De la mateixa manera, no és el mateix tractar amb una persona jove que amb una persona gran o amb un cas temporal i reversible. Hi ha un gran nombre de causes que poden portar una persona a veure’s en situació de dependència. Conèixer bé quina és la problemàtica, com es manifesta i quines necessitats de suport requereix serà vital per poder atendre les necessitats.

D’altra banda, la personalitat de cada individu també jugarà un paper clau. N’hi ha que tenen més reticència a rebre ajuda. D’altres necessitaran més acompanyament emocional o voldran que les coses es facin d’una manera determinada.

Comunicació, comunicació i més comunicació

Una de les coses més importants a l’hora de cuidar una persona amb mobilitat reduïda és mantenir una comunicació clara i efectiva amb ella. Això significa que, sempre que l’estat de salut de la persona ho permeti, el millor serà parlar amb ella i preguntar-li directament quines necessitats té i com prefereix que l’ajudin. Quan la persona se sent implicada en el procés de cura, és més probable que cooperi i es mantingui positiva. Cal tenir present que trobar-se en una situació invalidant pot arribar a ser molt frustrant. Sovint, el millor que es pot fer perquè la persona se senti millor és simplement escoltar-la i tenir-hi empatia.

Una bona comunicació també facilitarà tasques complexes i delicades de realitzar com les mobilitzacions. En aquest sentit, explicar a la persona els passos i els moviments que es faran i fer-la partícip del procés serà clau per evitar fer-li mal ni fer-nos-en nosaltres.

La higiene postural i les mobilitzacions

La mobilitat és un altre aspecte essencial de la cura d’una persona amb mobilitat reduïda. Cal ajudar-la a desplaçar-se i a fer moviments i canvis de posició periòdics i assegurar-se que ho fa amb seguretat i sense dolor. Les mobilitzacions són físicament exigents. Per aquest motiu, tenir una postura i una tècnica correctes serà clau per evitar lesions tant a la persona que cuida com a la que és cuidada.

En primer lloc, és molt important tenir en compte que mai hem de moure el nostre familiar sense l’ajuda d’un element de suport tècnic, sigui una grua o un caminador. Després, hem de tenir molt clar quina és la maniobra que volem realitzar i fer-la amb seguretat. Per això, va molt bé preguntar-se com serà el moviment que hem de fer, si és assolible per a la persona i amb quines dificultats es pot trobar.

Finalment, haurem de col·locar el nostre cos en la posició correcta per portar a cap la mobilització. Haurem de flexionar lleugerament els genolls i mantenir les cames fortes, però no rígides, buscant l’estabilitat del cos. L’esquena haurà d’estar recta en tot moment. És cabdal no fer força amb l’esquena, sinó ajudar-nos de les cames per aixecar la persona.

Diàleg constant

A banda d’una bona higiene postural, també és molt important parlar amb el pacient abans d’iniciar la mobilització. Així, explicar-li com ens mourem, quina força aplicarem i què pot fer ell o ella per ajudar-nos a dur a terme el moviment, contribuirà a fer que el procés sigui més fàcil.

Fer mobilitzacions o canvis posturals periòdics, com a mínim cada 3-4 hores, o més sovint depenent del cas, és essencial a l’hora d’evitar els riscos per a la salut que comporta estar massa estona en la mateixa postura. Un d’aquests riscos és l’aparició d’úlceres per pressió, una lesió de la pell causada per la pressió perllongada contra una superfície exterior, encara que aquesta sigui tova. Mantenir la pell neta, seca i ben hidratada també ajudarà a evitar aquest tipus de lesions. I, si cal, també es poden utilitzar matalassos i coixins especials.

El manteniment de l’autonomia en una persona amb mobilitat reduïda

En general, les persones en situació de dependència necessiten suport en els àmbits de la higiene, l’alimentació i la mobilitat. S’ha de buscar que la persona visqui en les millors condicions possibles i això, en molts casos, també inclou fer activitats d’oci.

És important proporcionar a la persona oportunitats per gaudir del seu temps lliure i dur a terme activitats que li agradin. Fer activitats quotidianes ajuda molt la persona a mantenir-se positiva i a sentir-se més independent.

Precisament, la promoció de l’autonomia hauria de ser una prioritat a l’hora d’enfocar l’atenció al pacient. És fonamental que, mentre puguin, es facin les coses ells mateixos, encara que siguin accions aparentment molt senzilles, com posar-se els pantalons o rentar-se part del cos. Si no hi arriben sols, hi arribaran amb l’ajuda de la persona cuidadora. És una feina en equip.

Els suports tècnics

Hi ha una gran varietat de suports tècnics disponibles per ajudar les persones amb mobilitat reduïda en el seu dia a dia. Aquests dispositius, com les cadires de rodes, els caminadors o les grues, afavoreixen la comoditat del pacient i, alhora, faciliten la tasca de la persona que en té cura.

Conèixer-los ens permetrà seleccionar els que s’adaptin millor a les necessitats de la persona. Per exemple, les grues són especialment útils en pacients que no tenen cap tipus de mobilitat. Mentre que per fer servir discs giratoris de transferència, ens haurem d’assegurar que la persona pot recolzar-se sobre els peus i mantenir aquesta postura.

Saber quan demanar ajuda

Encara que seguim totes aquestes indicacions, és normal no saber com actuar en certs moments, especialment si la situació de dependència s’ha donat de sobte i no hem tingut ocasió de preparar-nos. En casos així, és recomanable comptar amb el suport d’una persona amb formació i experiència professionals. L’atenció domiciliària, com la que ofereix el Grup Mutuam amb el servei Mutuam a Casa, ens ajudarà no només a descarregar-nos de feina. També, ens proporcionarà la tranquil·litat de saber que comptem amb una persona de confiança que atendrà tant les inquietuds de la persona cuidada com les de la seva família.

Les persones properes al pacient sovint se senten perdudes o desbordades i agraeixen molt una guia professional que els indiqui com procedir en determinades situacions. Si la persona que cuida a casa és com una crossa per al pacient, el professional de l’atenció domiciliària actua com un suport tant per a la persona amb mobilitat reduïda com per a la que té cura d’ella.

*La fotografia ha estat cedida per la UEN (Unitat d’Estimulació Neurològica).

Una llar adaptada a tu: recomanacions per a un habitatge accessible i segur

gener 31, 2023gener 31, 2023

Aconseguir una llar adaptada a les nostres necessitats és un procés continu que té com a objectiu fer-nos la vida més fàcil i confortable. Així, quan ens fem grans i sorgeixen dificultats derivades de les limitacions de mobilitat o de les pèrdues cognitives ens convé un habitatge accessible i segur per garantir, no només la nostra qualitat de vida, sinó fins i tot l’autonomia personal.

Ser independents a l’hora de portar a terme les activitats quotidianes és clau per viure bé. Per això, quan envellim, hem d’avançar cap a una adaptació de la llar basada, d’una banda, en l’eliminació de barreres arquitectòniques i, de l’altra, en la incorporació d’elements de suport.

Habitatge accessible

Un dels problemes que afecta més a la qualitat de vida de la gent gran és el de les limitacions de mobilitat. En aquest sentit, és essencial convertir les cases en espais accessibles per a persones que es desplacen amb cadira de rodes o crosses. Això vol dir, per començar, que els passadissos i portes han de tenir una amplària mínima de 90 cm per facilitar-ne el pas. A més a més, si hi ha escales, ja sigui a casa o a l’edifici, segurament haurem de col·locar-hi rampes o algun tipus de plataforma o cadira salvaescales.

Una altra intervenció fonamental quan hi ha mobilitat reduïda és la instal·lació de barres o passamans als passadissos per evitar caigudes i facilitar els desplaçaments entre estances. També millorarem la seguretat si posem interruptors de la llum a cada extrem.

El bany, una estança crítica

Per les accions que hi portem a terme, per la humitat i per les dimensions reduïdes que sol tenir, el bany és l’espai de la casa més crític pel que fa a la seguretat. Alhora, és allà on fem la higiene personal, una activitat per a la qual preferim no buscar suport i tenir intimitat. Tot plegat fa que haguem de parar una especial atenció a alguns aspectes d’aquesta estança si volem gaudir d’una llar adaptada.

En cas que reformem el bany, si és possible, és millor deixar espai lliure per a desplaçaments i girs.
Si tenim una banyera, el millor seria substituir-la per una dutxa arran de terra, molt més accessible.
Tant si tenim banyera com dutxa, és molt recomanable col·locar-hi catifes antilliscants, agafadors i, fins i tot, un seient.
Pel que fa al vàter, també podem posar-hi barres i/o elevadors que facin més fàcil seure-hi i aixecar-se’n.
Existeixen pintes i raspalls de dutxa amb els mànecs llargs que ens ajuden a ser autònoms quan no tenim gaire mobilitat.

Cuines sense accidents

Tant les limitacions de mobilitat com el deteriorament cognitiu augmenten el risc de patir accidents a la cuina. Algunes modificacions del mobiliari i una gestió adequada dels estris milloraran la situació.

Procura que els armaris no siguin gaire alts per poder-hi accedir millor.
Si pots, opta per una cuina d’inducció, ja que no només és més fàcil de netejar, sinó que és la més segura, perquè s’apaguen soles quan no hi ha una paella a sobre.
Situa els estris i objectes d’ús habitual ens els llocs més accessibles.
Tingues en compte que existeixen taulells amb alçada regulable que ens permeten salvar les dificultats motrius.

Terres segurs i gadgets adaptats

A banda del bany i la cuina, hi ha aspectes generals que hem de tenir en compte per a tota la llar. D’una banda, per estalviar-nos caigudes i ensopegades, és millor no tenir catifes ni obstacles –com petits mobles o calefactors portàtils- i evitar els terres en què és fàcil relliscar. D’altra banda, hem de procurar que hi hagi una bona il·luminació. En aquest sentit, és important disposar d’un interruptor a la vora del llit per no llevar-nos mai a les fosques.

A més a més, davant d’una situació de deteriorament cognitiu, és clau envoltar-nos d’aparells que ens ofereixin comoditat i, sobretot, seguretat. Per exemple, els amplificadors de timbres o els comandaments a distància i els telèfons amb els números més grans.

Ajuts i assessorament professional

Com veieu, per a gaudir d’una llar adaptada a les nostres necessitats hi ha millores que es poden aconseguir a un baix cost i modificacions que requereixen una inversió més elevada. Cal tenir en compte que les persones que tenen una discapacitat reconeguda del 33% o més poden demanar una ajuda econòmica per fer la seva llar accessible.

L’adaptació de la llar requereix d’un estudi previ per identificar quines són les necessitats de la persona o persones que hi viuen. Aquest treball l’ha de portar a terme un equip professional multidisciplinari, que idealment l’haurien d’integrar arquitectes, constructors, fisioterapeutes, pedagogs, terapeutes ocupacionals i treballadors socials.

Si teniu clar que voleu viure a casa vostra tant de temps com sigui possible, però no sabeu per on començar a fer el vostre habitatge accessible, podeu posar-vos en contacte amb el Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam. Les seves professionals us dirigiran a serveis especialitzats de confiança.