Mutuam referent en el projecte d’Atenció intermèdia en “Hospitalització a Domicili als nous temps”

Atenció Intermèdia Grup Mutuam

Grup Mutuam és el referent del grup de treball “Hospitalització a Domicili d’Atenció Intermèdia” i col·labora al grup “Hospitalització a Domicili Salut Mental” del projecte “Hospitalització a Domicili evolucionada als nous temps” coordinat pel Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf (CSAPG).

El projecte impulsat i finançat pel Departament de Salut es va iniciar el 2022 i té previst finalitzar al 2026. El seu objectiu és dissenyar un nou model organitzatiu d’hospitalització a domicili a Catalunya. Aquest facilitarà la incorporació d’una plataforma de connexió entre professionals i persones ateses que permetrà tenir una visió única i integral sobre el seu estat. A més, gràcies a això s’afavorirà també la continuïtat assistencial i servirà com a eina d’informació i educació pels pacients i les seves famílies.

El pla ja va celebrar una primera jornada a l’abril, a on es van establir grups de treball dels tres àmbits assistencials a on es vol dissenyar el nou model, a més de dos transversals sobre sistemes d’informació i anàlisi de costos. Dels grups, un sobre l’àrea d’aguts, un de salut mental i un d’atenció intermèdia, Mutuam és referent del darrer. El qual està liderat per Jeanette Mandujano, cap de servei dels equips d’Hospitalització a Domicili d’Atenció Intermèdia de Mutuam, i per Sergio Martínez, coordinador d’infermeria dels mateixos equips. Des d’aquesta posada en marxa els grups han continuat reunint-se periòdicament i actualment es troben a la fase de reenginyeria de processos.

La nostra entitat és una de les cinc entitats proveïdores de salut que es troben involucrades: Althaia-Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, Germanes hospitalàries Benito Menni CASM de Sant Boi i la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell. El projecte forma part dels projectes transformadors que potencien la innovació en el marc del SISCAT i es compta amb el suport tècnic de la Unitat de Gestió de projectes de la Unió Catalana d’Hospitals.

Iatrogènia farmacològica en el pacient geriàtric

Iatrogènia farmacològica en el pacient geriàtric

La iatrogènia o iatrogènesis farmacològica, també anomenada reacció adversa medicamentosa (RAM) és definida per l’Organització Mundial de la Salut com “qualsevol reacció nociva i no desitjada provocada, o que es sospiti que es deu, a un medicament, independentment del seu ús”. Aquestes inclouen les reaccions secundàries a un error de medicació (inclús per omissió) i els usos no conformes als termes d’autorització, com l’ús indegut o l’abús del medicament.

La iatrogènia farmacològica és una de les incidències que, desafortunadament, apareix amb més freqüència en el pacient geriàtric, ja que per la seva morbiditat i pluripatologia, acostumen a estar en tractament amb diferents fàrmacs. En els pacients de més de 70 anys, el 10-20% dels ingressos a urgències estarien en part o totalment lligats a les RAM, mentre que en pacients de més de 85 anys, serien un 25% dels ingressos. A més, s’estima que els accidents iatrogènics de les persones grans serien evitables entorn del 50% de manera global.

Les RAM als pacients geriàtrics són doncs més freqüents, més costoses, i també més evitables que les dels pacients més joves. Així, la iatrogènia es presenta com un dels problemes més rellevants de la pràctica diària, tant en l’àmbit comunitari com en el residencial o l’hospitalari, que requereix una atenció especial per part dels professionals.

Per a tractar-lo comptem amb Óscar Miranda, metge geriatre i director Assistencial de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, que ens presenta de forma entenedora les característiques i implicacions d’aquest fenomen, així com les estratègies clau per evitar les reaccions adverses.

Alguns punts importants de la ponència sobre iatrogènia farmacològica:

  • Reaccions farmacològiques més freqüents.
  • El concepte ‘iatrogenic disability’.
  • Les característiques del pacient geriàtric pluripatològic.
  • Com funciona la ‘iatrogènesis en cascada’.
  • Exemples de fàrmacs i síndromes geriàtrics.
  • Interaccions medicamentoses freqüents.
  • Un exemple de cascada de la prescripció.
  • Moments més freqüents d’errors de medicació.
  • Estratègies per reduir la iatrogènia farmacològica, com ara evitar les prescripcions potencialment inapropiades (PPI), o la reavaluació.

Ponència a partir del minut 1:05

No et perdis aquesta ponència pràctica, entenedora i de gran valor per la pràctica clínica i assistencial del dia a dia. 

Mutuam acull el Consell de Sector d’Atenció Intermèdia de La Unió

Mutuam Consell Atenció Intermèdia La Unió

El Centre Assistencial Mutuam Collserola va acollir la darrera trobada del Consell de Sector d’Atenció Intermèdia de La Unió Catalana d’Hospitals, el qual presideix Francesc Brosa, director general de Grup Mutuam.

L’objectiu principal d’aquest òrgan participatiu és exposar, analitzar i prioritzar les accions en l’àmbit assistencial de l’Atenció Intermèdia. La Unió, representada per la seva directora general, Roser Fernández, posteriorment fa arribar a l’Administració les conclusions per tal de millorar la prestació dels serveis en els dispositius que el componen.

Presentació de la Governança de l’Atenció Intermèdia

Un dels convidats de la sessió, va ser el director executiu de transformació d’Atenció Intermèdia del Departament de Salut, Marco Inzitari. Acompanyat pel seu equip, Inzitari va presentar la política de governança territorial que guiarà la transformació de l’atenció sociosanitària cap a l’atenció intermèdia.

Va destacar la inclusió de l’àmbit comunitari i hospitalari en aquest procés, el principi d’equitat territorial i homogeneïtat del model que el guiaran i la dificultat trobada pel context econòmic i polític.

Iniciatives destacades del grup

Grup Mutuam va disposar d’un espai en l’ordre del dia a on Marta Chandre, directora de l’àrea sanitària de l’entitat, va destacar la transformació i evolució dels serveis assistencials del grup. Exposada la situació, es va donar pas als projectes innovadors que s’estan portant a terme dins l’àmbit de l’atenció intermèdia a Grup Mutuam:

  • Laura Puerta, farmacèutica del Servei de Farmàcia, va presentar “Prescripció Centrada en la Persona i dispensació automatitzada de medicació”
  • Víctor Vargas, terapeuta ocupacional de l’eDCA a la Residència Vila-seca, va compartir els avenços en els tractaments de l”Equip de Suport Psicològic i Rehabilitador al pacient amb Dany Cerebral Adquirit
  • Berta Bover, psicòloga i coordinadora de l’EPAC Girona, va exposar el treball del seu equip en la gestió de malalties cròniques, “Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat (EPAC)”
  • Emma Costas, directora del PADES Mutuam, va detallar la “Complexitat aplicada a PADES com a instrument de gestió”.
  • Neus Sáiz, directora de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, va presentar l“Experiència de l’Hospitalització a Domicili d’Atenció Intermèdia (HaD-AI) en AIS Dreta Barcelona”

Davant d’una nombrosa assistència especialitzada en el sector de l’atenció intermèdia, Grup Mutuam va deixar palès que continuarà treballant per ser referent en l’àmbit i promourà l’evolució cap a serveis més centrats en el pacient.

Si ets professional, parlem de la importància de cuidar-se per cuidar millor

EAPS Barcelona

L’equip de l’EAPS Mutuam (Equips d’Atenció Psicosocial) – Barcelona, impulsats per la Fundació la Caixa des de fa 15 anys, està format per 13 psicòlogues i sota la direcció de la Dra. Neus Saiz, té un paper essencial en l’atenció a persones en situacions de malalties avançades, complexes o en el final de les seves vides. Amb presència en diversos recursos de la ciutat, des dels Pades de Barcelona ciutat fins a l’Hospital Vall d’Hebrón, aquest equip també es desplega a l’UCP de l’Hospital de Sant Pau, a la Unitat d’Hematoogia i Oncologia de l’Hospital del Mar, a les Residències Collserola, el Molí, el Mercat del Guinardó, Font Florida i a l’HAI Mutuam – Güell.


El programa EAPS acumula més de 15 anys proporcionant atenció integral a pacients i les seves famílies. A més de l’atenció clínica, aquest equip realitza investigacions i activitats docents, amb membres que participen en màsters, postgraus i cursos. El projecte “Final de vida i soledat” destaca com una iniciativa de voluntariat que amplia la comprensió de l’acompanyament en moments crítics. Des del 2019, també s’ha integrat un enfocament especial en el suport als professionals dels equips receptors, reconeixent la prevalença de la síndrome de Burn Out i la fatiga de compassió en l’àmbit de la salut.


La següent sessió clínica exposada per la Meritxell Naudeillo (coordinadora dels Equips EAPS Mutuam) explora la rellevància d’implementar mecanismes de protecció per als professionals de la salut, considerant casos freqüents d’estrès i distrès emocional. La manca d’aquests mecanismes pot conduir a problemes físics, emocionals, conductuals, socials i existencials. En última instància, es destaca la importància d’estar alerta als signes que el nostre cos ens proporciona per detectar i abordar efectivament els desafiaments emocionals.

Noves perspectives amb rehabilitació del pacient institucionalitzat

montserrat bernabeu

En el marc de la 18a Jornada Sociosanitària que va organitzar la Fundació Mutuam Conviure el passat 21 de novembre, la prestigiosa i reconeguda Doctora Montserrat Bernabeu, metgessa especialista en medicina física i rehabilitació i Directora Assistencial i Codirectora de la Fundació Institut Guttmann, va fer una conferència per parlar sobre les noves perspectives amb rehabilitació i sobre la prevenció de la discapacitat associada a l’envelliment.

L’envelliment poblacional planteja nous reptes en el camp de la salut en general i de la rehabilitació en particular. Enfrontem una societat cada vegada més envellida, amb el desenvolupament de patologies, sobretot cerebrals, que es preveu que augmentaran a mesura que la població vagi envellint. La Dra. Montserrat Bernabeu, destaca la importància de dirigir les intervencions cap a la prevenció i el tractament de patologies associades a l’envelliment, especialment les malalties cerebrals en persones de 60 anys o més.

Afrontar aquests reptes implica una transició cap a la prevenció de la discapacitat en la gent gran, posant èmfasi en identificar i abordar els factors de risc abans que es converteixin en patologies incapacitants. Aquest enfocament preventiu resulta fonamental per gestionar els impactes socials i econòmics derivats de l’envelliment de la població així com millorar la qualitat de vida de les persones en general.

Podeu trobar la ponència de la Dra. Montserrat Bernabeu en aquest tram de vídeo de la Jornada Sociosanitària: 12:30 – 1:30:00.

L’equip sanitari de la Residència Les Franqueses: cura integral per a la gent gran

Residència les franqueses

Des de la Residència Les Franqueses del Vallès per a gent gran, en aquesta entrevista, explorem la perspectiva única de l’equip sanitari que cuida als usuaris d’aquest centre que gestiona Grup Mutuam, d’una forma integral i sobretot, centrada en la persona.

Conversem amb el Dr. Santiago González Cañas i la RHS (Responsable higienicosanitària) Mònica Robles Pérez per entendre el seu enfocament professional i els reptes que enfronten en el seu dia a dia, fent èmfasi en la importància de l’atenció integral i centrada en la persona en l’entorn de les residències per a gent gran.

Començarem per comprendre la dinàmica de l’equip sanitari a Les Franqueses. Com descriuríeu la vostra filosofia i enfocament en l’atenció als residents?

Dr. Santiago González Cañas: A la Residència del Vallès Les Franqueses, ens centrem en una atenció integral, considerant no només els aspectes mèdics, sinó també les necessitats emocionals, socials i psicològiques de cada usuari. El nostre objectiu és crear un entorn on se sentin atesos i sostinguts, gràcies a un equip multidisciplinari que vagi més enllà de l’atenció mèdica convencional.

RHS Monica Robles Pérez: Exactament. Volem que els residents no només rebin una atenció sanitària excel·lent sinó que també visquin de manera plena i autònoma, en la mesura del possible. Per aquest motiu, treballem en estreta col·laboració amb auxiliars, fisioterapeutes, psicòlegs i altres professionals per garantir una cura integral.

Parleu de la importància de l’atenció integral. Com s’estructura l’equip sanitari a Les Franqueses per aconseguir aquest objectiu?

Dr. Santiago González Cañas: El nostre equip no es limita a metges i infermeres, també comptem amb fisioterapeutes, psicòlegs i treballadors socials, entre d’altres. L’atenció integral és fonamental, no podem segmentar la persona. Per aquest motiu ens reunim regularment per compartir informació i garantir que tot l’equip estigui al corrent de tots els aspectes de l’atenció de cada resident.

RHS Monica Robles Pérez: A més a més, hi ha altres rols de nova incorporació com els terapeutes ocupacionals, que tenen com a objectiu abordar les necessitats específiques d’autonomia de cada resident. Tal com comentàvem, el nostre objectiu és fomentar la independència i l’autodeterminació en la mesura del possible.

Parlant d’objectius, com establiu metes i superviseu el progrés dels residents?

Dr. Santiago González Cañas: Els objectius són individualitzats i s’avaluen cada sis mesos, és un procés continu que implica la revisió constant de la situació de cada resident. La comunicació és clau, amb reunions regulars per assegurar-nos que tots els professionals estiguin alineats en l’atenció de cada individu. Cal tenir en compte que els objectius poden variar molt d’un resident a un altre, ja que a les residències hi ha usuaris totalment autònoms i altres amb malalties cròniques i amb un grau més elevat de dependència.

RHS Monica Robles Pérez: L’objectiu principal és que els usuaris estiguin ben atesos. Cada dia, revisem la situació amb l’equip d’infermeria, gerocultors i auxiliars. És fonamental per estar al corrent de qualsevol canvi i garantir una atenció immediata si és necessari.

S’esmenta la importància de la comunicació. Com gestionen situacions complicades o conflictives?

Dr. Santiago González Cañas: A vegades ens trobem en situacions en què s’han de prendre decisions molt complexes, especialment quan hi ha desacords entre el resident, la seva família i l’equip sanitari. Intentem buscar el consens i el respecte mutu, prioritzant sempre el benestar del resident i els seus desitjos.

RHS Monica Robles Pérez: Tractem amb situacions emocionals desafiants. La gestió de les nostres pròpies emocions és essencial per oferir un suport efectiu als residents i les seves famílies. Per tal de poder fer correctament la nostra tasca s’ha de crear un vincle terapèutic, hi ha d’haver una implicació emocional, que amb el temps s’aprèn a què no ens afecti tant. És molt important estar bé emocionalment i tenir molt autocontrol per poder oferir un bon servei i suport als usuaris.

Quins són els principals desafiaments que enfronten en el seu dia a dia?

RHS Monica Robles Pérez: La naturalesa imprevisible de l’atenció a residències i la gestió d’equips complexos són desafiaments constants. A més, els recursos limitats i la manca de reconeixement del sector fan que la tasca sigui encara més difícil.

Dr. Santiago González Cañas: La manca de flexibilitat en els horaris i la necessitat d’adaptar-se a les circumstàncies són reptes diaris. En una residència no es pot complir un horari, ja que, en qualsevol moment, poden sorgir complicacions. Per aquest motiu, és important estar sempre disponible i accessible. També ens enfrontem a la realitat d’assumir casos que, en condicions ideals, estarien millor atesos en centres especialitzats.

Què és el que més valoreu del vostre treball a Les Franqueses?

RHS Monica Robles Pérez: La relació propera amb els residents i les seves famílies és el més gratificant. Poder ajudar-los i establir vincles significatius és el que fa que aquesta professió sigui tan especial per a mi. És una feina molt vocacional.

Dr. Santiago González Cañas: Personalment, gaudeixo molt dels diumenges al matí. Veure als residents gaudint d’un moment relaxat amb xocolata i xurros no té preu. A més, la flexibilitat i la relació fluida amb l’equip fan que treballar aquí sigui realment satisfactori.

Quin creieu que hauria de ser el futur de la cura a residències?

RHS Monica Robles Pérez: Necessitem més reconeixement i recursos per professionalitzar el sector. A més, és essencial canviar la percepció de les residències, allunyant-nos de la imatge de llocs tristos i on la gent ve ‘’a morir’’. És important centrar-nos en la idea de les residències com a centres socials on les persones grans puguin viure plenament.

Dr. Santiago González Cañas: Coincideixo. Necessitem seguir invertint en formació i recursos per garantir una atenció de qualitat i adaptada a les necessitats canviant de la població envellida.

Actualitat en sarcopènia pel Doctor Alfonso Cruz

Sarcopènia

En el marc de la 18a Jornada Sociosanitària que va organitzar la Fundació Mutuam Conviure el passat 21 de novembre, el prestigiós i reconegut Doctor Alfonso Cruz, especialista mundial en sarcopènia, va fer una conferència per tal d’explicar l’actualitat quant a sarcopènia es refereix.

Tal com el mateix Doctor Alfonso Cruz va definir, la sarcopènia és una malaltia progressiva i generalitzada del múscul esquelètic que s’associa amb un augment del risc a patir conseqüències adverses com ara fractures, incapacitat física i mortalitat.

L’any 2010 es va produir un canvi important en el concepte de sarcopènia, ja que tota la investigació realitzada fins al moment demostrava que tenir baixa massa muscular no prediu els problemes de mobilitat que es donen en persones grans, en canvi, tenir poca força o poca funció muscular si que ho prediu. Quan això va estar clar van sortir diverses definicions a Europa, EUA i Àsia que asseguraven que no podem anomenar sarcopènia al fet de tenir baixa massa muscular perquè això no prediu el que et passarà, sinó que, perquè es doni aquesta patologia, hi ha d’haver baixa massa muscular i baixa funció muscular, normalment definida en termes de força o de rendiment físic. A partir d’aquí va haver-hi un boom enorme en la investigació de la sarcopènia.

Durant la seva ponència el Doctor Alfonso Cruz també va parlar sobre com podem prevenir la sarcopènia i quin tractament podem aplicar en el cas que la patologia ja hagi aparegut. A continuació, la ponència sencera del Doctor Alfonso Cruz.

Podeu trobar la ponència del Dr. Alfonso Cruz en aquest tram de les jornades 3:00:17 – 4:00:00.

L’encert de la prescripció farmacològica centrada en la persona

Atenció centrada en la persona

Actualment, ens trobem en un entorn amb un alt increment de l’envelliment de la població, així com els processos de multimorbiditat i cronicitat avançada, per aquest motiu, és essencial redirigir els models d’atenció cap a models d’atenció centrada en la persona (ACP)

Tradicionalment, la prescripció farmacològica s’ha basat en les diverses guies de pràctica clínica, dividida entre els diferents professionals i patologies, però sense tenir en compte la visió holística del pacient i la resta de comorbiditats i problemes de salut. Aquest fet, ens ha dut a una població polimedicada, amb tots els riscos que comporta la utilització massiva dels medicaments.

El model de prescripció centrada en la persona (PCP) és una bona estratègia en l’atenció sanitària, especialment en pacients amb multimorbiditat i complexitat clínica. Aquesta perspectiva posa l’accent en la individualització de la atenció i la prescripció de medicaments amb l’objectiu de garantir que els pacients rebin els tractaments que s’adaptin millor a les seves necessitats i condicions.

Aquest model es basa en la idea que cada pacient és únic i que, per tant, els processos han de ser dinàmics. El que funciona per a una persona pot no ser adequat per una altra, i el que va ser adequat en una situació pot ser inadequat en una situació clínica diferent.

Les característiques i beneficis del model de prescripció i atenció centrada en la persona son:

  • ABORDATGE INTEGRAL: La avaluació completa del pacient és fonamental, això implica tenir en compte, no només els seus diagnòstics mèdics, sinó també altres factors com la seva qualitat de vida, la funció cognitiva i funcional, les circumstàncies socials i econòmiques, i les seves preferències i valors personals.
  • COL·LABORACIÓ ACTIVA: La presa de decisions sobre la prescripció i el tractament implica una col·laboració activa entre el pacient i l’equip d’atenció sanitària. Això pot incloure discutir les opcions de tractament i les possibles conseqüències, així com arribar a un consens sobre el millor pla terapèutic. El pacient ha de poder fer preguntes, expressar les seves preocupacions i obtenir una comprensió clara del seu tractament i les expectatives d’aquest.
  • PERSONALITZACIÓ DEL TRACTAMENT: El tractament es personalitza per tal de satisfer les necessitats individuals del pacient. Això pot significar ajustar la selecció de medicaments, dosificacions o durades del tractament tenint en compte l’edat, la fragilitat, la funció renal i/o hepàtica, etc.
  • PROCÈS DINÀMIC: El model de prescripció centrat en la persona implica un seguiment regular dels pacients per avaluar l’eficàcia del tractament i realitzar modificacions en cas necessari i adaptar el tractament als canvis de salut del pacient.
  • MILLORA DE LA SEGURETAT: Utilitzant aquest model es redueixen els riscos d’errors de medicació, iatrogènia medicamentosa i problemes relacionats amb els medicaments; es millora la seguretat general del tractament.

Aquest plantejament és especialment important en situacions de multimorbiditat, complexitat clínica i pacients amb fragilitat avançada, on l’aplicació del model encara té més beneficis ja que, sovint, requereixen d’un abordatge individualitzat amb una presa de decisions que moltes vegades no es troben recollides en les guies de pràctica clínica i protocols assistencials. Mitjançant la prescripció centrada en la persona es busca assegurar que aquest tipus de pacients rebin un tractament òptim que millori la seva qualitat de vida i redueixi els riscos relacionats amb la medicació. A la vegada, també pot ajudar a abordar el problema de la polimedicació i millorar l’adequació terapèutica.

El model de PCP consta de quatre fases:

  1. Valoració centrada en el pacient : Consisteix a realitzar una valoració geriàtrica integral per conèixer l’estat i el grau d’evolució de la situació clínica, la qualitat de vida, els estats funcional i cognitiu i l’esperança de vida. En aquesta etapa també s’avalua l’adherència i s’estableix l’objectiu terapèutic.
  2. Valoració centrada en el diagnòstic: S‘identifiquen els problemes de salut i els fàrmacs prescrits per a cada situació així com els objectius plantejats.
  3. Valoració centrada en el fàrmac: Es tracta de revisar la indicació del fàrmac i els riscos associats, els efectes adversos, les interaccions, les contraindicacions en pacients fràgils o ancians, els ajustaments de dosis per edat i la funció renal i/o hepàtica.
  4. Proposta del pla terapèutic: Durant aquesta etapa un equip multidisciplinar, pacients i/o cuidadors acorden un pla terapèutic consensuat.

Figura 1. Resum visual. Model de prescripció centrada en la persona (PCP)

Model de prescripció centrada en la persona
Molist-Brunet, N., Sevilla-Sanchez, D., Espaulella-Panicot, J., Codina Jané, C., González Bueno, J., & Amblàs, J. (2022). Model de prescripció centrada en la persona (PCP): per a persones fràgils, amb multimorbiditat, cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA).

La prescripció centrada en la persona busca optimitzar la seguretat, l’eficàcia de la medicació, així com millorar la satisfacció i l’adherència del pacient al tractament. És important garantir la continuïtat d’aquest model d’intervenció entre les diferents transicions assistencials, oferint aquestes eines de forma global i no només de forma aïllada.

Bibliografia

  1. Molist-Brunet, N., Sevilla-Sanchez, D., Espaulella-Panicot, J., Codina Jané, C., González Bueno, J., & Amblàs, J. (2022). Model de prescripció centrada en la persona (PCP): per a persones fràgils, amb multimorbiditat, cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA).
  2. Amblàs-Novellas, J., Espaulella-Panicot, J., Inzitari, M., Rexach, L., Fontecha, B., & Romero-Ortuno, R. (2016). The challenge of clinical complexity in the 21st century: Could frailty indexes be the answer?. Revista Espanola de Geriatria y Gerontologia, 52(3), 159-166.
  3. Espaulella-Panicot, J., Molist-Brunet, N., Sevilla-Sánchez, D., González-Bueno, J., Amblàs-Novellas, J., Solà-Bonada, N., & Codina-Jané, C. (2017). Modelo de prescripción centrado en la persona para mejorar la adecuación y adherencia terapéutica en los pacientes con multimorbilidad. Revista Española de Geriatría y Gerontología, 52(5), 278-281.
  4. González-Bueno, J., Sevilla-Sánchez, D., Puigoriol-Juvanteny, E., Molist-Brunet, N., Codina-Jané, C., & Espaulella-Panicot, J. (2022). Improving medication adherence and effective prescribing through a patient-centered prescription model in patients with multimorbidity. European Journal of Clinical Pharmacology, 78(1), 127-137.
  5. Posicionamiento SEFAP en la revisión de la medicación centrada en la persona. ISBN: 978-84-09-38478-5 Depósito Legal: M-9950-2022 © SEFAP 2022.

Berta Bover, coordinadora de l’EPAC: “Davant la cronicitat, l’objectiu principal és trobar la manera de viure amb la presència de la malaltia”.

Negació, tristesa, ràbia, frustració… totes aquestes emocions són freqüents davant d’un diagnòstic de malaltia crònica i/o terminal. Formen part del camí per arribar a l’acceptació, tant de la malaltia com de les múltiples pèrdues que es van donant. Per acompanyar les persones en aquest procés, el 2017 es va crear l’Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat. Aquest servei, format per sis psicòlogues i coordinat per Berta Bover, ofereix atenció psicològica a persones diagnosticades de malaltia crònica. En paraules de Bover: “La cronicitat és un punt i a part en la vida d’una persona, una de les situacions més complexes que ha d’encarar. Per això, oferim un acompanyament psicològic, no tant per controlar els símptomes, com per trobar la pau psicològica”

Què entenem per cronicitat?

Definim cronicitat com el període entre el diagnòstic i el resultat final, durant el qual la persona s’esforça per mantenir la salut i/o adaptar-se al deteriorament de salut derivat d’una malaltia mortal.

En la medicina, s’anomena malaltia crònica a les afeccions de llarga durada i en general, de progressió lenta. No hi ha consens al voltant del termini a partir del qual una malaltia passa a considerar-se crònica. En la majoria dels casos, ens referim a totes aquelles afeccions que tenen una temporalitat superior a sis mesos.

Els pacients ambesclerosi múltiple, ELA, Parkinson, que han patit un ictus, que tenen dolor persistent, malalties renals o amb insuficiències cardíaques són els usuaris més habituals de l’EPAC.

Com impacta emocionalment el diagnòstic d’una malaltia crònica o terminal?

La malaltia crònica i la fragilitat ens connecta amb la vulnerabilitat i la mort. La cronicitat és un camí amb múltiples pèrdues i situacions d’amenaça, incertesa, desesperació, acció, aïllament, acceptació i connexió. Una mateixa malaltia pot tenir significats diferents en funció de la persona que la viu. Varia en funció de la seva història de vida, l’edat, el moment vital, els símptomes, el pronòstic, la trajectòria de la malaltia, etc.

Tanmateix, no és només la persona amb una malaltia qui ho pateix sinó tot l’entorn familiar, qui també transita en el camí i a qui cal ajudar. Per això es parla de malaltia familiar, ja que afecta a tots els membres del sistema.

La vulnerabilitat

Darrera la vulnerabilitat hi ha una crisi on es trenquen molts esquemes. L’adaptació a una malaltia és un dol per a tothom, que es veu agreujat per alguns factors de risc. L’edat n’és un d’important. Sigui perquè és una persona gran que viu l’envelliment amb soledat, sigui perquè és una persona jove amb expectatives de vida que mai no es compliran.

L’adaptació a la vulnerabilitat és un procés que no resulta fàcil, especialment per a les dones. “Les dones, hem estat educades per donar, cuidar l’entorn i tirar amb tot, i, quan es tracta de rebre, ens costa molt. Per això, davant el diagnòstic d’una afecció crònica o terminal, és imprescindible un treball de saber què mereixo”.

Com abordem una malaltia crònica?

Algunes guerres es guanyen deixant anar. Sovint, ens agafem al control i a la lluita, esperant trobar un alleujament al malestar, però obtenim l’efecte contrari. Davant la cronicitat, l’objectiu principal és trobar la manera de viure amb la presència de la malaltia.

És com jugar al joc de la corda amb un monstre gegant, que és la malaltia. Quan més estires cap a tu, més estira el monstre cap al seu terreny. Aquí, cal preguntar-se: “i si, per guanyar, cal deixar anar?” El monstre continuarà allà, però no t’arrossegarà al seu terreny, perquè en lloc de lluitar, acceptes la seva presència.

Les psicòlogues que formem part de l’equip treballem múltiples aspectes psicològics per tal d’arribar a l’acceptació i/o adaptació de la cronicitat. Fem un treball cognitiu on abordem pensaments i creences disfuncionals, i ajudem a identificar els problemes i a descobrir formes efectives d’afrontar-los. Tanmateix, també és molt útil fer un treball més profund a través dels valors i el sentit vital. Cal treballar el JO present «qui soc ara?», envers el JO passat, «allò que era i feia».

Quins factors són clau per a l’èxit del tractament psicològic?

D’una banda, és primordial anar a la base de la piràmide i treballar un bon vincle amb el pacient, fomentant una relació de confiança i seguretat. També cal  abordar les expectatives que té envers el nostre rol, aclarint que no podem canviar la situació ni el diagnòstic, però sí que podem treballar l’adaptació a la nova realitat.

D’altra banda, és fonamental un treball d’autoresponsabilitat i compromís envers el procés. Només podem ajudar una persona que està disposada a ser ajudada.

En segon lloc, cal que explorem les pors i preocupacions dels pacients, així com els assumptes pendents i la relació amb la vulnerabilitat, la malaltia i/o la mort. Es tracta d’acabar amb el rol passiu del pacient i fer que la persona que trobi la manera d’anar sortint. És un acompanyament, no una solució.

Pel que fa al sistema familiar, és clau explorar les dinàmiques familiars i fer un treball amb els cuidadors i/o sistema familiar per identificar les dinàmiques i rols familiars, fomentant una comunicació i un afrontament adaptatiu.

Prendre decisions perquè altres no les hagin de prendre

En relació amb aquest últim punt, és important parlar del Document de voluntats anticipades (DVA), en el que juntament amb la persona, indaguem quines són les voluntats davant la seva pròpia salut i/o tractament. “Què necessito jo quan s’acosti?” o  “fins on vull arribar?” són preguntes clau per treballar el concepte de mort i perdre la por a parlar-ne.

Aquest document alleuja al pacient però sobretot a la família, perquè ja no ha de prendre decisions per altres, especialment, en moments tan difícils.

Creus que ha canviat la conscienciació pública sobre la importància de la salut mental en el context de la cronicitat?

Tal com defineix la OMS, la salut és un estat complet de benestar físic, emocional i social, i no només l’absència de malalties. Per la qual cosa, no hi ha salut sense salut mental.

El nostre servei es va posar en marxa l’any 2017 arrel que es va veure la necessitat d’acompanyar pacients crònics, amb un total de 485 primeres visites i 2081 visites de seguiment. Gràcies a la constància i el treball de l’equip, i a la confiança dels professionals sanitaris, finalitzem l’any amb un total de 1002 primeres visites i 2744 visites de seguiment.

Aquestes dades confirmen l’augment de la demanda del servei i del nivell de conscienciació de la importància de la salut mental. Veiem que hi ha una normalització d’aquest tema no només en el context de cronicitat, sinó en qualsevol procés vital.

Com es pot accedir a l’EPAC?

L’equip està situat als Centres d’atenció primària del Gironès, Pla de l’Estany, la Selva interior i la Garrotxa. Des del 2021, també ens trobem a l’equip PADES de Girona. El circuit principal de derivació és a través del personal mèdic de capçalera, l’equip d’infermeria i/o treballador/a social.

L’EPAC va adreçat a persones amb un diagnòstic de malaltia crònica i/o avançada així com a les seves famílies i/o cuidadors principals que requereixin atenció psicològica. Les visites són presencials, a les àrees d’atenció bàsica, o al domicili de pacients fràgils que no poden desplaçar-se al CAP. Paral·lelament a l’atenció individual, també realitzem grups terapèutics enfocats al dolor i la Covid persistent, així com a la persona cuidadora.

Berta Bover, Coordinadora Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat

“La millor prevenció passa per conèixer-nos i fer-nos responsables del benestar emocional propi”

Dia Mundial Salut mental

La feina és una de les activitats a què dediquem més hores i que ens permet satisfer necessitats econòmiques, professionals i socials. Per aquest motiu és tan important assegurar i propiciar un entorn professional que garanteixi una bona salut mental.

En el marc del Dia Mundial de la Salut Mental hem volgut explorar la dimensió laboral d’aquest tema amb Anna Segarra, cap del Servei de Relacions Laborals, i Marc Casañas, cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals. Des dels seus rols clau, explorarem els desafiaments i les solucions que implementa Grup Mutuam en la cura de la salut mental dels seus treballadors i treballadores.

De què parlem quan parlem de salut mental

“M’agrada més parlar de benestar emocional que de salut mental” diu l’Anna Segarra. Si ho analitzem bé, quan parlem de tenir cura de la salut mental de les persones que treballen en una empresa, en realitat, parlem d’assegurar el seu benestar emocional. De vetllar per la seva capacitat de gestionar emocions i situacions laborals i personals en el seu dia a dia.

La falta de salut mental és una càrrega igual o més pesada que la física. Un treballador que no tingui una bona salut mental, no podrà desenvolupar la seva feina de la millor manera. Per tant, els usuaris no rebran l’atenció que volem que rebin. A més a més, aquesta càrrega emocional se l’emportaran a casa.

Estrès, burnout i conflictes entre companys, les causes més habituals

Els problemes més habituals que enfronten els treballadors quant a salut mental són, d’una banda,  l’estrès, i el que anomenem burnout o desgast professional. Les relacions entre companys, la gestió emocional del dia a dia i les càrregues personals són factors que afecten molt la tranquil·litat psicològica.

El personal de les residències per a gent gran o de serveis d’atenció al pacient com el PADES o EAPS té una càrrega emocional afegida. El personal de residència per a gent gran treballa cada dia amb persones que pateixen deteriorament cognitiu, demències, trastorns de conducta, etc. Això implica que han de lidiar amb situacions delicades i dols, alhora que procuren el millor per als residents. Per la seva banda, els professionals que acompanyen persones en el procés del final de la vida, amb el que això comporta, pateixen també un desgast emocional important.

Cal estar alerta als senyals

Saber detectar els senyals que indiquen que algú està patint una situació que atenta al seu benestar emocional és fonamental per poder activar els protocols.

“Un dels senyals habituals és quan ens arriba que un professional que es comporta de manera molt diferent de com ho fa habitualment”, explica l’Anna. En aquests casos, primer intentem detectar si la causa és un problema de gestió emocional o si es tracta d’una problemàtica diferent. La falta d’implicació, la deixadesa, estar despistat… entre d’altres, són alertes que avisen que el professional podria tenir algun problema de gestió emocional.

D’altra banda, fora de l’àmbit laboral també hi ha indicadors que ens poden fer pensar en què alguna cosa no va bé. La incapacitat per descansar i relaxar-se quan s’és fora de la feina o durant els dies de descans és un d’ells.

salut mental

Les solucions de Grup Mutuam per vetllar per la salut mental dels seus equips

La prevenció de riscos laborals treballa en moltes dimensions, i una d’elles és la psicosocial, un dels grans factors de risc dins l’àmbit laboral. En aquest sentit, a Grup Mutuam duem a terme avaluacions regulars orientades a elaborar un mapa de riscos en l’àmbit psicosocial. Això ens permet estudiar la relació dels/les treballadors/es i el seu entorn (l’empresa, els companys, els i les seves superiors) i detectar punts de millora.

A partir d’aquesta detecció, es posen en marxa tota una sèrie de mesures correctores per donar-hi resposta. Les més habituals són les formacions en gestió d’emocions, en gestió del temps i en gestió del conflicte, així com ordenar els canals de comunicació interns. “Les mesures que fem servir, però, són sempre un vestit a mida”, comenta Marc Casañas. Perquè depèn de la situació i del cas es requereix una intervenció o una altra. Un burnout, per exemple, pot tenir moltes dimensions i orígens múltiples. Per tant, requerirà una actuació o una altra en funció del cas.

Com a mesures per abordar situacions, Grup Mutuam ha dissenyat diferents protocols. “Comptem amb protocols de gestió de conflictes entre professionals, o conflictes entre usuaris i professionals. També disposem de protocols per casos d’assetjament sexual i laboral”, explica Casañas.

A més a més, des de fa ja uns anys s’han creat grups de suport emocional, sessions de teràpia individuals, grups de supervisió, entre d’altres. I per generar consciència al respecte, s’han dut a terme campanyes de salut mental per a tots els professionals.

Una bona salut mental, un benefici per tothom

Els professionals de totes les àrees han de treballar a gust i en un entorn segur. S’han de sentir capaços de gestionar les emocions que es desperten quan s’atén aquest tipus d’usuaris. En l’entorn residencial, en particular, si els professionals no tenen una bona salut mental, serà molt difícil que donin una bona atenció als usuaris. Diàriament, han de treballar amb situacions difícils de gestionar, i és bàsic que tinguin eines per poder fer-ho bé i amb seguretat.

Garantir el benestar emocional dels equips té beneficis per les empreses en molts sentits. Com indica l’Anna, “a curt termini, el professional treballa més a gust, se sent més capaç, recolzat per l’empresa, i pot gestionar les seves emocions amb solvència. Això repercutirà a l’empresa a llarg termini, ja que seran professionals feliços amb el que fan, i els usuaris rebran l’atenció que els volem donar.

Casañas afegeix que “cal que les empreses continuïn invertint en això perquè el clima laboral com més sa, millor, perquè afecta a tot. Pot augmentar la ràtio de productivitat, disminuir la ràtio d’absentisme, etc. I si la política de Grup Mutuam és vetllar pel benestar de les persones, és lògic que s’apliqui també a qui hi treballa.

Suport i autoresponsabilitat emocional, les dues claus de volta

Tots dos experts coincideixen en la importància de fer-nos responsables, individualment, de la nostra salut mental. I això passa, segons Casañas, per “aplicar coses que fa temps que comencem a sentir i que tenen certa base científica. Ens referim al mindfulness, el treball personal, etc. A conèixer-nos i escoltar-nos, i mirar de no acumular coses a les motxilles personals que, després, durem a la feina o carregarem per tot arreu”.

Per la seva banda, l’Anna considera que “El recolzament és bàsic. Que els professionals se sentin sostinguts per l’empresa, i sentin la llibertat de demanar ajuda quan la necessitin, fa que l’angoixa disminueixi”.

En un entorn laboral en evolució constant, l’atenció a la salut mental es revela com un pilar fonamental per al benestar i la productivitat.

Anna Segarra, cap del Servei de Relacions Laborals del Grup Mutuam
Marc Casañas, cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Grup Mutuam