Alba Ruiz participa a la campanya “Estem preparats” d’ACRA

Alba Ruiz

Alba Ruiz, treballadora social del Centre Mutuam Manresa, és protagonista d’un dels vídeos de la campanya “Estem preparats” que ha llançat l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) per donar a conèixer la tasca professional que desenvolupen els serveis i les residències d’atenció a la gent gran i com han hagut d’adaptar-se a la nova realitat sorgida a causa de la COVID-19.

La treballadora social explica la gran dedicació de l’equip en els moments més durs de la crisi sanitària i com s’han hagut de canviar procediments. Se suma així a altres professionals del Grup Mutuam que han participat a la campanya anteriorment, com l’Edgar Alonso.

 

Equip d’auxiliars de la Residència Vila-seca: “Durant aquest temps no hem perdut el caliu que tenim com a residència”

Auxiliars Residència Vila-seca

Yolanda Domènech i Maria José Guirao són dues membres veteranes de l’equip d’auxiliars de la Residència Vila-seca del Grup Mutuam. La primera va arribar-hi el 2006 i, després de vuit anys, va convertir-se en la coordinadora de les auxiliars. La segona, el 2009 i, des de fa 9 anys, és auxiliar al Centre de dia. Malgrat l’experiència que acumulen entre totes dues, cap vivència ha estat tan intensa com la crisi sanitària provocada per la Covid-19.

Quin ha estat el vostre paper durant la crisi sanitària arran de la Covid-19?

Yolanda: La nostra feina habitual s’ha vist totalment alterada. Vaig començar a treballar des d’aquí però, en un moment donat, vaig passar a fer-ho des de casa, perquè soc persona de risc i convisc amb una persona malalta. Em vaig dedicar a la qüestió dels recursos humans, sempre en contacte amb la directora i els companys per buscar solucions a les necessitats que anaven sorgint. Els moment més difícils els vaig viure des de casa, amb molta impotència i tot el dia davant de l’ordinador. Només em dedicava a contractar personal –en total van ser 26 professionals- per cobrir tots els positius que anaven confirmant-se.

Devia ser complicat gestionar-ho.

Yolanda: Era un caos. El degoteig de positius era constant i en un moment donat em vaig quedar sense personal. Vaig contactar amb tutores de pràctiques dels instituts i centres de formació , perquè vinguessin estudiants, i també amb antigues treballadores. Vam tenir la sort que tres d’elles es van oferir a venir, un gest que agraïm molt. També vam contactar amb Caritas Tarragona i vam haver de portar persones que no tenien experiència ni titulació, perquè necessitàvem mans. Això va ser el que pitjor vaig viure.

Maria José, tu sí que vas estar en primera línia…

Maria José: Sí, vam tancar el Centre de Dia el 13 de març i vam haver d’avisar als familiars perquè vinguessin a recollir els usuaris. Llavors vaig incorporar-me a la primera planta de la residència. La veritat és que ha estat molt dur. No només per la situació que vius tu sinó per com la perceben els residents. Les mesures de protecció que havíem de portar feien que ells ni ens reconeguessin. A més els vam haver de confinar sense que poguessin veure les seves famílies i aïllar-los a les habitacions de forma preventiva a tots fins que no vam disposar de proves, que per sort vam tenir a principis d’abril .

Com va canviar la situació un cop les vau tenir?

Yolanda: vam ser dels primers centres en què es van tenir PCR Això ens va permetre fer el cribratge i distribuir els residents en diferents plantes. La segona es va convertir en la d’aïllament dels positius confirmats, inicialment. Més endavant n’hi vam haver de dedicar dues, perquè van anar confirmant-se més positius, una bona part d’ells asimptomàtics. Va ser un desgavell el canvi d’habitacions i planta, una feinada per a tothom i sobretot un fet que va desorientar els usuaris.

Maria José: Els havíem d’explicar perquè els movíem i els trèiem del seu estat de confort, perquè trèiem els seus objectes o entrava algú a desinfectar la seva habitació, perquè no podien veure les famílies… Ho van passar molt malament perquè es van desorientar completament i nosaltres vèiem com augmentava el deteriorament cognitiu. Ha estat una situació molt complicada tant per als residents com per als tècnics i auxiliars. A tot això, s’hi ha de sumar el fet de treballar amb persones sense experiència. Vols explicar-los moltes coses en poc temps perquè les integrin, però alhora tu has de seguir fent la teva feina.

Yolanda: A més, en aquell moment de saturació van marxar dues de les treballadores fixes que teníem a treballar a l’hospital, on també tenien necessitat de personal i van començar a contractar molts professionals. I, com que les condicions salarials són millors en els hospitals que en les residències… Va arribar un moment que vam tenir tot el personal fix de primera planta de baixa. I jo em preguntava ‘si no hi ha mans, com podem atendre?’ Sort que el Centre de Dia i l’Edca van tancar i el seu personal ens va donar suport.

Com s’ha viscut el distanciament de les famílies?

Yolanda: Quan vam tancar ja hi havia un positiu i era molt necessari, però va ser dur per a elles. Hem procurat que el contacte amb els residents fos continu, mitjançant videotrucades i trucades. Quan la situació va millorar, es va tornar a obrir el centre a les visites però en un lloc específicament previst, a la terrassa, i de forma programada.

Hem vist en vídeos i fotografies que les famílies també us han donat molt de suport.

Yolanda: Tot i que ho passaven malament, ens van reconfortar molt. Penjaven cartells i llençols amb missatges de suport i ens aplaudien. Ens van portar pastissos, gelats, croquetes… Tot i que ja n’eren conscients, crec que encara es va reforçar més la percepció de la necessitat del personal sanitari i de residències. Això a la residència s’ha viscut molt positivament.

Maria José: La veritat és que les famílies van tenir molta empatia. Érem la seva veu i el lligam amb la persona resident. Hem celebrat totes les festes que hem pogut celebrar durant aquests mesos: Sant Jordi, la mona, el dia de la mare … I n’hem fet bons reportatges que hem enviat a les famílies. Durant aquest temps no hem perdut el caliu que tenim com a residència.

Yolanda: la directora tenia un grup de whatsapp amb les famílies, des d’on els feia arribar tot això. Els treballadors transmetíem missatges positius mitjançant els vídeos. La gran majoria del personal ha tingut una actitud excel·lent.

Heu fet servir alguna estratègia per gestionar totes les emocions que aquesta crisi ha generat?

Yolanda: Una neuropsicòloga a través del Grup Mutuam ha impartit un suport emocional, al qual el personal ha assistit de forma voluntària, per ajudar a expressar les emocions. Jo el vaig fer, però no van venir molts professionals, perquè hi ha por a tornar a reviure la situació per la qual hem passat. A mi m’agrada poder-ho expressar i en aquest espai cadascú ho ha fet com ha preferit.

Maria José: jo no vaig assistir-hi, però sí que he plorat molt a casa. Han mort persones a qui coneixia des de fa 11 anys i he hagut d’ajudar al servei funerari a endur-se’ls, això ha estat molt dur. La meva filla, que és adolescent i li costa expressar les emocions, durant aquells dies, tal i com em veia, em va voler abraçar, però li vaig haver de dir que no per por de contagiar-la.

Com heu viscut la por al contagi?

Maria José: He tingut por tant de portar el virus a casa com de portar-lo de l’exterior cap aquí. Em desinfectava sencera cada cop que entrava i sortia, però el risc sempre hi és.

Les auxiliars segurament sou les que heu estat més en primera línia durant la crisi. Creieu que això farà que es posi més en valor la vostra tasca?

Maria José: Jo crec que la gent reconeix que la nostra feina ha estat molt important, però la memòria és molt feble. En el moment que hem obert les portes, s’han oblidat de qui ha estat al peu del canó, i et preguntes si s’adonen que som nosaltres les que estem lluitant perquè no hi hagi rebrots. Haig d’assenyalar que les auxiliars hem treballat molt, però també que aquí els tècnics han donat molt de suport i que em trec al barret davant del que ha fet l’equip d’Infermeria i del suport emocional que ha ofert.

Suposo que tothom ha hagut de fer de tot…

Maria José: Hem fet pinya i ha estat molt maco. Tècnics i infermeres, per exemple, ens han donat suport a totes hores per fer els trasllats d’habitació dels residents.

Yolanda: Hi ha hagut molta flexibilitat per part de tothom i un esforç per buscar solucions de forma conjunta. Això ho veiem en la qüestió del material, que no ens ha faltat perquè ens hem mogut tots per aconseguir-ne.

Quines dificultats us vau trobar per proveir-vos?

Yolanda: Ens va costar molt que no li faltés a ningú el material de protecció. El Govern va confiscar algun material i els nostres proveïdors habituals no ens en van poder oferir.

Com heu abordat l’acompanyament de final de vida en un moment així?

Yolanda: Jo soc membre del Comitè d’Ètica del Grup Mutuam, però en aquestes situacions sorgeixen dilemes que no hauries pensat mai que tindries. A la residència, a partir del moment en què se’ns va indicar, vam permetre que els familiars, amb els equips de protecció, poguessin acomiadar-se dels residents en situació de final de vida. Hi hagut casos en què ha estat tan sobtat que no ha estat possible aquest comiat. Tenim sort que nosaltres som també un centre sociosanitari i, gràcies a això, teníem oxigen, metges presencials i localitzables i 24h d’infermeria que han ajudat molt als residents, si no, el nombre de morts hauria estat superior.

Podríeu afrontar de nou una situació similar?

Yolanda: Si torna a haver-hi un rebrot fort, ara estem més preparades, perquè sabem com funciona el virus i tenim el material que cal, però també cal tenir en compte que estem cansats emocionalment…

De què us sentiu molt orgulloses?

Yolanda: Del lloc on treballo i del personal que tinc al meu càrrec, indiscutiblement. Tant de bo que la paga als sanitaris i professionals de residències de la qual hem sentit tant a parlar es doni als auxiliars, que cobren molt poc per la feina que fan. Necessiten una recompensa, però el millor reconeixement seria una pujada de sou.

Maria José: Jo em sento molt orgullosa de la capacitat que he pogut treure. Després de nou anys sense estar a planta, m’he tornat a posar al dia. He après moltíssim de tota la gent que tenia al costat.

“Vam haver de ser molt pedagògics amb els usuaris, insistint que faríem tot el poguéssim per tal que estiguessin bé”

Marga Quintana

Marga Quintana va arribar al Grup Mutuam l’agost de 2010, després d’una extensa trajectòria en el món de la geriatria, sempre en la direcció de residències.  També al Centre Mutuam Collserola, la seva primera escala en l’entitat, va exercir de directora durant sis anys. Després va fer-ho durant un any a la Residència Font Florida i ara ocupa aquest lloc a la Residència Molí Via Favència, l’equipament públic gestionat pel Grup Mutuam on va aterrar fa tres  anys.

Quin ha estat el teu paper durant la crisi sanitària?

Hi ha hagut una mica de tot. El que es necessitava eren mans per atendre les persones i en aquesta funció he estat per al que ha calgut, però alhora ho he compatibilitzat  amb les funcions d’organització i de contacte amb les famílies, el CAP i les administracions. A més, amb el meu equip, hem organitzat els recursos humans perquè no faltessin persones malgrat les baixes de professionals.

Quan vau detectar el primer cas de COVID i com vau reaccionar en aquell primer moment?

Les proves no es van poder fer fins al 16 d’abril, però la simptomatologia de COVID en alguns usuaris la vam començar a observar a mitjans de març. Va ser llavors quan vam començar a aplicar mesures amb els recursos que teníem. Vam començar a sectoritzar i, en aquest sentit, la verticalitat del centre va ajudar. Vam separar per plantes, però també dins d’aquestes.

Com heu viscut la crisi sanitària a la residència?

Cadascú a la seva manera. Els treballadors, amb molta professionalitat i amb el màxim humor i el màxim suport entre companys que era possible. No els podré agrair mai prou tot el que han fet tant l’equip tècnic com els auxiliars. Les persones usuàries ho han viscut amb molta angoixa, sobretot pel fet de no poder veure les seves famílies. Hem intentat, però, que la comunicació fos constant amb trucades, videotrucades, fotos…

Una gran càrrega de feina, suposo.

Hi ha hagut un 60 per cent de la plantilla que ha agafat la COVID i això va fer que hi hagués moments en què ja no sabies d’on treure treballadors. Primer per les baixes i quarantenes i després per la gran demanda d’atenció, vam haver de contractar més personal.

Tu també et vas contagiar?

Sí, va ser la segona quinzena de març. Vaig haver d’anar-me’n a casa i, fins que les proves PCR no van donar negatiu, no vaig poder tornar a la residència. Mentre vaig estar a casa, però, vaig continuar treballant, ocupant-me de temes com la gestió de la relació amb les famílies.

Com t’has sentit al llarg de la crisi?

Bastant desbordada en alguns moments, perquè a la càrrega de feina que suposava l’atenció als residents s’hi sumava haver de donar resposta a les demandes i peticions d’informació de les autoritats sanitàries. Hi havia molts fronts oberts i tots eren important, però el primer era atendre les persones. A més, hi havia també por, angoixa… però s’havia d’encarar la situació. Pensava ‘no sé com, però ens en sortirem’.

Quina ha estat la teva estratègia per gestionar totes aquestes emocions?

Ho he fet com he pogut. Cada dia, procurava trobar els meus moments, que de vegades eren molt curts, per fer una mica de relaxació.

Has pogut compatibilitzar vida personal i laboral?

Durant la pandèmia he tingut fonamentalment vida professional. La privada s’ha limitat al temps de què disposava quan arribava a casa. La sensació que he tingut en aquest temps era la d’estar a la pel·lícula Blade Runner, amb aquelles imatges de dies grisos i plujosos. El que sí que tenia clar és que, encara que no sabíem com ni quan, aquella situació, s’acabaria. Suposo que això és el que m’animava quan em llevava després d’haver dormit 3 hores.

Com els heu explicat als usuaris la situació?

Els vam agafar pràcticament un per un i els vam explicar com havia començat i què era aquesta nova malaltia. Vam utilitzar diferents símils i alguns hi vèiem paral·lelismes amb una situació com de guerra civil, que fa que no puguem veure les famílies i haguem d’estar aïllats. Vam haver de ser molt pedagògics, insistint que era una situació que no ens agradava a ningú, però que no quedava una altra, i que faríem tot el poguéssim per tal que estiguessin bé. Els demanàvem que si es trobaven malament ens ho diguessin, per tal de detectar el que fos de manera ràpida.

Marga Quintana
Marga Quintana

Quines mesures es van prendre? 

El primer que vam fer va ser posar a tothom a les seves habitacions, i no podien sortir d’allà. Fins que no vam poder fer les proves, vam haver de fer aquests aïllaments individuals. Després ja vam poder sectoritzar per plantes. Mutuam ens va facilitar els equips de protecció individual i les persones que formaven part del grup de coordinació de COVID ens van ajudar molt, tant oferint-nos assessorament com facilitant-nos materials. Més tard, el Districte de Nou Barris també va subministrar-nos EPI.

Com van reaccionar les persones usuàries a totes aquestes mesures?

Van rebre malament que no ens poguéssim acostar a elles, i que quan ho fèiem sembléssim astronautes. Ens deien coses com que ens traguéssim el morrió, que no ens entenien o que no estàvem tan guapes com altres dies. Tot i que entenien la situació, manifestaven que no els agradava. Alguns ni ens reconeixen, i m’ha quedat la sensació que això els devia produir molta angoixa.

Suposo que amb les persones amb demència encara deu haver estat més difícil.

Sí, perquè amb els usuaris que tenen deteriorament cognitiu fem servir molt el contacte físic. Havíem de mantenir-lo i fer-ho de la manera que crèiem que ens podrien entendre, però utilitzant els materials de protecció.

Com heu abordat l’acompanyament de final de vida?

Nosaltres tenim bastant treballada la qüestió del final de vida. També en aquesta situació, enteníem que hi havia d’haver un comiat. Per això quan veiem bastant clar que una persona estava en el final d’aquest procés permetíem que les famílies vinguessin a acomiadar-se, encara que fos durant 10 minuts. Els comiats sense cos poden provocar dols patològics. Si ja de normal és dur no poder dir adéu a una persona estimada, encara més després de 3 mesos sense veure’s.

Creus que a nivell personal aquesta situació t’ha canviat?

Jo no sé si a mi m’ha canviat la vida, segurament més endavant ho podré identificar. A cadascú li sortirà d’una manera, però en algun moment ens vindrà el plor, l’enuig o el que sigui. Més que la vida, penso que ens canviarà la manera de viure-la i d’afrontar el que vindrà. El que hem passat ha estat molt fort, però ara estem tots pensant en com serà la propera que vingui.

Com a societat, creus que n’hem extret alguna lliçó?

Soc optimista i vull pensar que sí. Els fets, però, em recorden que hi ha molt inconscient. En relació a la pandèmia que hem viscut, hi ha tres tipus de persones: les que hem tingut la vida i la mort a les nostres mans, les que no ho han viscut en primera persona però ho han vist i les que no ho han presenciat, per a qui només ha estat un parèntesi en la seva vida quotidiana. Hi ha hagut vivències molt diferents i els graus de conscienciació són molt diferents, però jo no soc qui per fer cap judici dels comportaments dels altres. En qualsevol cas, vull pensar que sí que hi ha hagut un aprenentatge.

Llum verda a les Residències de Grup Mutuam per tornar a fer nous ingressos

Centre Residencial Mutuam Collserola

El desconfinament en les diferents regions sanitàries on s’ubiquen els centres i residències per a gent gran del Grup Mutuam fa possible que aquestes recuperin una certa normalitat en el seu funcionament, tot incorporant els nous protocols impulsats per les autoritats sanitàries. Així, amb l’arribada de la nova normalitat, ja és possible l’ingrés de nous residents, i el retorn d’aquelles persones que havien optat per passar el confinament amb les seves famílies, així com la recepció de visites per part d’alguns residents. Això és possible, sempre que el centre es trobi en categoria ‘verd’, és a dir, que no tingui cap cas de COVID-19 entre les persones que hi viuen.

Des d’aquest dimarts, el Centre Residencial Mutuam Collserola, a Barcelona, la Residència Les Franqueses del Vallès, el Centre Residencial Mutuam Manresa i el Centre Assistencial Mutuam la Creueta, a Sabadell, es troben en color verd. Això vol dir que, d’acord amb els criteris que estableix el Departament de Salut, hi podran ingressar persones que s’hagin sotmès a un test PCR i hagin donat negatiu. Se’ls farà un control de símptomes a l’entrada i hauran de restar aïllats durant els 7 primers dies d’estada.

Pel que fa a les visites, aquestes es normalitzaran i hauran de seguir un protocol que incorpora les mesures necessàries i recomanades per les autoritats per evitar contagis. Entre aquestes, s’estableix que s’hauran de fer amb cita prèvia, tindran una durada màxima de 30 minuts i hauran de tenir lloc en un espai concret de la residència. A més, un professional supervisarà que es mantinguin les distàncies de seguretat. La persona que faci la visita, que haurà de ser la mateixa durant 14 dies, haurà d’adoptar diferents mesures abans d’entrar a la residència, com rentar-se les mans i les sabates, prendre’s la temperatura o utilitzar mascareta i guants d’un sol ús.

Al Grup Mutuam, s’accepten ingressos provinents de domicili, d’altes d’hospitals o de centres sociosanitaris. Per posar-vos en contacte amb qualsevol d’aquests centres residencials en cas de necessitar gestionar un ingrés d’un usuari podeu trucar al telèfon habilitat per a aquesta gestió:

Silvia Aguerri     93 380 09 70     silvia.aguerri@mutuam.com

El bingo torna a engrescar els usuaris de la Residència Mutuam Manresa

Bingo Mutuam Manresa

Tot i la situació de confinament que estan patint les residències, hi ha una activitat que per la seva capacitat d’engrescar les persones usuàries no es pot deixar de fer, i és el bingo. Per això, a Mutuam Manresa han hagut d’adaptar-se i, mantenint les distàncies de seguretat i les mesures higièniques recomanades, aquesta setmana han re-emprès aquesta activitat tan esperada. Van tenir fins i tot regals com a premi a la línia i al bingo. Aquest el va guanyar la Llucia que, amb 103 anys, és la usuària més gran.

Un Sant Jordi diferent omple d’il·lusió els centres i residències del Grup Mutuam

Hospital Girona

Gaudir d’una diada com la de Sant Jordi en ple confinament, quan no hi ha possibilitat de passejar pels carrers entre parades de llibres i roses ni tampoc de compartir-la amb els éssers estimats, no era un repte fàcil. Tanmateix, als centres i residències de Grup Mutuam, tothom va fer el possible perquè aquest 23 d’abril les persones residents i els professionals que en tenen cura poguessin viure l’ambient especial que es respira sempre en aquesta data tan esperada per molts.

El tret de sortida de la celebració el podem situar amb la confecció d’una fantàstica rosa en aquarel·la per part d’un artista de Sabadell que col·labora sovint amb el Centre Assstencial Mutuam La Creueta. Al mateix centre, durant la diada i amb la col·laboració d’usuaris i professionals es van guarnir les finestres amb la rosa feta amb aquarel·les, de la qual es van treure còpies, que es podien contemplar des de l’interior i l’exterior del centre.

També els usuaris i professionals de la Residència Les Franqueses del Vallès, van preparar i pintar la seva rosa que van enviar als seus familiars. Mentre que les famílies de tornada els van felicitar el Sant Jordi amb una rosa i una fotografia, missatge inclòs. Totes les families van rebre un petit vídeo entregant la rosa pintada als seus familiars. Tot el projecte va ser molt maco i emotiu.

Al Centre Residencial Mutuam Manresa, aquest Sant Jordi i malgrat el confinament, la infermera Rosa Fernandez va fer unes galetes en forma de rosa i llibre, que van sorprendre molt als usuaris. I per altra banda a la Llar Residència Mutuam La Sardana (salut mental) de Manresa, per la diada van fer i un simpàtic i vençut drac, que van penjar al balcó del centre.

“Dona’m una llança, verda és l’esperança, fruit del nostre amor. Hem passat un Sant Jordi diferent a la Residència Vila-seca. Tot anirà bé ! “. Amb aquest missatge, l’equip professional i les persones que viuen a la Residència Vila-seca van gravar un vídeo que servís per passar una estona entretinguda i alhora tranquil·litzar als familiars que feia setmanes que no els veien.

Els professionals del Centre Residencial Mutuam Collserola, a Barcelona, van organitzar-se perquè no hi faltés cap rosa per la diada de Sant Jordi. Roses ben vermelles que van arrencar molts més somriures del que és habitual i que van fer sentir l’equip molt recompensat.

Els usuaris de la Residència Mercat del Guinardó, de Barcelona, també van viure el 23 d’abril com marca la tradició i, per tant, cadascú va tenir la seva rosa.

A l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona van rebre dibuixos i cartes dedicades dels alumnes de l’Escola Bambini Montjuïc Girona, que es van repartir entre tots els usuaris. A més a més, les auxiliars de clínica del centre van fer targetes amb una rosa, una espiga i un poema per a tothom. Les que treballen a l’Hotel salut Ibis Girona van lliurar unes cistelles molt boniques als pacients confinats a les habitacions de l’hotel i també als estudiants d’infermeria que formen part de l’equip que hi treballa.

La Residència Rubí i la Residència Molí – Via Favència que el Grup Mutuam gestiona al Vallès Occidental i Barcelona, respectivament, també es van apuntar a celebrar una diada de Sant Jordi molt especial.

Els professionals de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell van desitjar un bon Sant Jordi estrenant gorros fets per una companya, la Mari Carmen. D’altra banda, ells van rebre suport i agraïment per la seva feina mitjançant una gran pancarta que havien elaborat els usuaris dels Apartaments Mutuam Güell.

Una videotrucada posa en contacte una usuària de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell amb seva besnéta acabada de néixer

Besnéta Karla

El confinament derivat de la crisi sanitària pel COVID19 ha alterat molts aspectes del dia a dia de les persones que viuen als centres i residències de Grup Mutuam. Un dels canvis més durs per a la majoria, sens dubte, ha estat el fet de no poder veure les seves famílies durant setmanes. Els usuaris i residents són conscients que la vida de les seves famílies continua evolucionant més enllà de les parets que els separen i poden perdre’s episodis familiars importants.

Aurora veient la seva besnéta
Aurora veient la seva besnéta

Aquest és el cas de l’Aurora Martí, usuària de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, que patia perquè s’estava perdent els primers mesos de vida, de la seva besnéta Karla, la seva gran il·lusió i alegria, causa del seu somriure permanent cada vegada que la recorda. L’Helena, mare de la Karla i néta de la usuària, després de gairebé dos mesos de separació pel confinament, va fer coneixedor al Grup Mutuam d’aquesta situació.

Última trobada abans del confinament
Última trobada abans del confinament

Llavors, l’equip professional va recórrer a la tecnologia i l’agenda i va posar fil a l’agulla per fer possible aquest esperat retrobament. Així va ser com dimarts a la tarda l’Aurora i la Karla es van tornar a veure, mitjançant una emotiva videotrucada que segur que es reproduirà de nou en les properes setmanes, mentre el contacte no pugui ser més directe. El moment va ser molt emotiu per totes tres generacions, tal i com recullen les fotos que es van fer per immortalitzar l’escena.

Pal·liar la soledat i la por de les persones que viuen en residències

Confinament a la Creueta

La crisi sanitària que vivim des de fa mesos i que impacta en tantes esferes de la nostra societat també ha obligat a les residències de gent gran a reinventar-se per poder donar la millor resposta a una situació inèdita. Al Centre assistencial Mutuam la Creueta de Sabadell estan portant a terme noves accions per donar resposta a les necessitats emocionals de les famílies, com la teleteràpia, i a les dels residents.

En aquest sentit, tot l’equip esta donant el millor de si mateix per combatre una soledat i una por que lluiten per envair el seu espai. Els residents estan confinats a les seves habitacions. Això comporta passar moltes hores sense estímuls i relacions que ajudin a afavorir un equilibri del món emocional intern que com a persones necessitem mantenir, amb l’afegit de la por de ser contagiats pel covid-19.

Per això s’ha fet una llista de totes les necessitats personals a cobrir de cadascun dels residents. Amb l’ajut dels familiars, en una sola setmana s’ha aconseguit. Des de la residència, se’ls vol donar les gràcies per la col·laboració, tot recordant-los que des de la distància una persona també pot sentir-se propera i útil.

Així doncs, per acomplir aquest objectiu, a la residència s’han estat treballant dues línies d’actuació. La primera té a veure amb els recursos materials tecnològics i d’ocupació/distracció. Totes les persones tenen a la seva habitació una televisió/ràdio/reproductor de CD, un joc de taula, revistes, llibres, dibuixos, colors i objectes significatius. S’ha prioritzat com a element transversal la possibilitat d’escoltar música, tant a les habitacions com a les zones comunes. La musica, i més la significativa, ajuda a sentir-se millor i a pal·liar la soledat, enalteix les emocions positives i dona la possibilitat de descarregar-ne les negatives.

La segona línia de treball té a veure amb acompanyar i establir una relació de suport amb els residents, passant més estones personals amb ells, allunyant al màxim la sensació de soledat que puguin sentir i mirant, en la mesura del que poden, de suplir la companyia de la família. També se’ls motiva perquè facin coses pels altres i s’expressin, creant espais de confiança i molta proximitat.

Així mateix, es procura que estiguin en contacte amb les persones de l’exterior que més estimen i troben a faltar. Per això, diàriament se’ls facilita que facin vídeo trucades. Els professionals atenen trucades, envien fotos, donen informació de la situació i, dia a dia, es van adaptant a les noves necessitats que es van detectant.

L’equip professional de la Residència Mutuam la Creueta està format per persones que fan tot els que fan des de la convicció que el valor més important que tenen, juntament amb els coneixements tècnics, és el tracte humà que donen, mantenint una actitud en què no falti el respecte i consideració cap a la persona, les mostres d’afecte,  calidesa, comprenssió, confiança i seguretat, escoltant i fent percebre que es preocupen pel seu benestar.

Hay un yo que permanece a lo largo de la vida, pero la vida es cambio las palabras que pueden ser buenas hoy pueden ser malas mañana o viceversa, el estado de ánimo cambia, los sucesos cambian, puede haber una pérdida del tipo que sea, funcional o de una persona querida o pueden pasar cosas, y lo que vale hoy, el sentido de la vida hoy puede que no sea el de mañana, tenemos que estar atentos precisamente a la persona, al momento que está viviendo.“

 Ramon Bayés

Disfresses i gresca alegren centres i residències del Grup Mutuam per celebrar el Carnaval

Mutuam Collserola

La festivitat més esbojarrada de l’hivern va arribar la setmana passada als centres i residències de Grup Mutuam en forma de tallers de disfresses, concursos, balls i àpats especial. La participació de residents va ser un èxit, però tampoc no hi va mancar la implicació d’equips professionals, voluntariat, familiars i, en alguns casos, alumnat del barri d’edats molt diverses.
Les persones usuàries del Centre de dia Creu de Barberà i els familiars que s’hi ha volgut afegir s’han divertit molt amb la celebració del Carnaval organitzada per les gerocultores i la terapeuta ocupacional. S’han disfressat de llapis i alguns han immortalitzat el moment fotografiant-se en un photocall. La festa ha conclòs amb un pica-pica i una mica de ball.
Va ser en el marc de la comissió de festes, on les persones usuàries del Centre de dia Sabadell Centre van escollir que volien disfressar-se de “Dàlmates” per al Carnaval, ja que tenen un bona experiència amb el Leo, un galgo que sovint els ve a visitar. Van gaudir de la festa ballant i van arrodonir el dia prenent xocolata amb melindros.
Les persones usuàries del Centre de dia Torreromeu van celebrar el Carnaval confeccionant una màscara que es van endur de record a casa. Així mateix, s’hi va organitzar un concurs de preparació de pastissos amb la corresponent entrega de diplomes als guanyadors i un ball.
Al Centre de dia Verdum, a Barcelona, també s’hi va viure una jornada inoblidable. Van poder posar-se la disfressa que havien estat preparant durant dues setmanes i van gaudir d’una divertida festa amb música, ball i refrescos per a tothom.
A Mutuam Collserola, els preparatius per al Carnaval van arrencar uns dies abans amb un taller per elaborar màscares venecianes. Durant la celebració, es va organitzar un concurs per escollir-ne la més treballada i original. A més a més, les persones usuàries van passar una bona estona menjant plegades i en companyia de música especial per a l’ocasió. La il·lusió per preparar l’edició de l’any vinent, ja es palpava en l’ambient.
El Carnestoltes al Centre Assistencial Mutuam la Creueta va fer honor a la seva essència, omplint els espais de rialles i disbauxa. La música, els balls, les disfresses i un bon berenar van fer que la festa fos tot un èxit. Durant tota la setmana s’han realitzat diferents activitats per celebrar la festa, que enguany ha tingut com a temàtica ‘Haway’: un taller de manualitats, dut a terme pel voluntariat familiar, per fer collarets hawaians i un taller de cuina, impartit per una voluntària del centre. A més a més, es va realitzar una rua per tot el centre, amb professionals, familiars i usuaris , acompanyat d’un berenar especial per a tothom, que va culminar amb un ball final tots junts. Les activitats del carnestoltes acaben amb la celebració del Dijous gras i de l’Enterrament de la Sardina.

Centre de dia Creu de Barberà
Centre de dia Creu de Barberà

Durant tota la setmana, a la Residència Font Florida, van portar a terme diferents activitats centrades a la temàtica Western d’aquest any. Els residents i usuaris del centre de dia van ser per unes hores els xèrifs més durs de l’oest. També van rebre el grup de “Country Solidari” i van gaudir de jocs de cowboys, cinema de l’oest, menú especial americà i una festa amb xèrifs i indis. Durant les setmanes prèvies es va guarnir la planta baixa del centre com si fos un petit poble del “Far West”.
La celebració del Carnaval a la Residència Jaume Nualart s’ha centrat enguany en el tema de “El mercat”. Van ambientar diferents espais amb parades, cartells, etc., i, en diferents tallers, van confeccionar s’han disfresses de forners, fruiters, carnissers i peixaters. Al matí van veure una projecció de carnavals famosos com el de Rio de Janeiro, Venècia, Canàries i Cadis. També imatges divertides d’infants i grups d’adults. A la tarda es celebrar una festa de disfresses amenitzada amb xocolata i melindros.
La Residència Les Franqueses va rebre la visita de la canalla de l’Escola Bressol Xerric-Xerrac de Corró d’Avall, que es van disfressar de gent gran per compartir una estona amb les persones residents.

Residència Les Franqueses
Residència Les Franqueses

A la Residència Mutuam Manresa, a part dels tradicionals ball de Carnestoltes, la rua amb el rei Carnestoltes i la llegida del pregó, van gaudir d’un espectacle de Mary Poppins protagonitzat per treballadors i treballadores.
Els usuaris de la Residència Mercat de Guinardó van celebrar una festa dedicada a les emoticones de Whatsapp, en què també van participar alumnes del Col·legi Guinardó que fan l’APS. Van vestir per a l’ocasió disfresses fetes pels propis residents.
Les persones usuàries de la Residència Rubí es van disfressa i van ballar amb l’alumnat de l’Institut de la Serrata, que prèviament les havia maquillat. Es van lliurar premis a les disfresses més originals, les més elegants, a la més simpàtica i a qui havia desfilat millor.
A la Residència de Vila-seca, com cada any, s’hi va organitzar un concurs de disfresses. El concurs només demana que s’hi presentin grups, triïn una disfressa de la temàtica que es proposa i que facin un show el dia del carnaval. Aquest any el centre d’interès eren “Cultures del Món” i van ser 6 grups participants: 3 grups de treballadors, 2 de residents i treballadors i 1 de voluntaris i familiars. Els vestits han estat elaborats durant el passat mes amb ajuda dels residents i dels alumnes de l’APS. Aprofitant l’aposta d’aquest any per la vida saludable, els tres premis a la millor disfressa, posada en escena i originalitat van ser per a cistelles de fruita.

Centre de Dia Enric Casanovas

Al Centre de Dia Nova Lloreda, hi van elaborar un photocall perquè tothom pogués guardar un record de la celebració, que va consistir d’una festa amb pica-pica i un ball.

El Centre de Dia Enric Casanovas es va disfressar de cuiners i cuineres, amb davantals molt originals i barrets de cuina fets a mida. En el seu gimnàs van gaudir de la festa i la música.

Residència Moli Via Favència
Residència Molí-Via Favència

Els usuaris i professionals de la Residència Molí-Via Favència de Barcelona ciutat, van disfraçar-se de museu i de quadres famosos, temática que els va donar molta feina la semana prèvia i que tots van gaudir molt, amb un resultat final sorprenent.

Els pacients de l’Hospital de Dia de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona es van disfressar d’ous ferrats i remenats i van participar en una rua per les instal·lacions acompanyats de la seva infermera responsable.

Els centres i residències de Grup Mutuam gaudeixen d’un dolç Sant Valentí

Galetes Sant Valentí

Les celebracions de Sant Valentí sempre deixen un regust dolç i un ambient amorós als centres i residències del Grup Mutuam. El conegut com a Dia dels enamorats és una bona excusa per organitzar activitats especials i passar bones estones en companyia.

Les persones usuàries dels Centres de dia La Creu de Barberà i Sabadell Centre, van elaborar una mandala amb forma de cor, van explicar a qui la volien regalar, una persona important a la seva vida i que representés el que és aquesta data. Aquells que tenien diverses persones estimades van pintar més d’un cor; no es volien oblidar de ningú. I com que és un dia molt dolç, una xocolata amb pastissets va acabar d’arrodonir la jornada.

Al Centre de dia Novalloreda, a Badalona, els usuaris i usuàries van fer una postal amb un text dedicat a la persona que havien escollit per entregar-se-la quan la veiessin. Amb ajuda de l’educadora social i les gerocultores del centre van elaborar, també, un mural per guarnir l’espai amb motiu propis de Sant Valentí.

L’amor va arribar al Centre de dia Torreromeu en forma d’una taula guarnida amb motius de Sant Valentí elaborats per les persones usuàries durant els dies anteriors. Un petit grup de persones usuàries, acompanyades per una gerocultora i el fisioterapeuta, van anar a buscar una bona quantitat de xurros que es van complementar amb la tradicional xocolata desfeta. Música ambiental romàntica i ball animat final, en el qual algun usuari ho va donar tot, van completar un dia on estimar és el verb protagonista.

A la Residència Les Franqueses, propietat de la Fundació privada de la Gent Gran de Les Franqueses del Vallès gestionada per Mutuam, van celebrar el Dia dels Enamorats amb música adient per a l’ocasió, escoltant cançons que parlaven i recordaven l’amor. Relacionar el dia amb la música és enriquidor, agrada especialment i crea un ambient agradable i festiu durant el desenvolupament de l’activitat, a la vegada que serveix per crear nexes d’unió per aconseguir dia a dia una millor convivència dins del centre.

Amb aquesta activitat s’ha parlat no només de l’amor de parella, sinó també de l’amor cap a la vida, la família, els fills/es, els amics i amigues, les mascotes, les plantes i flors que es cuiden amb estima. Així s’ha donat importància a l’amor i als petits detalls de la vida. Com a símbol, s’ha entregat una agulla de roba amb un cor de colors a tots els residents amb un missatge.

A la Centre Residencial Mutuam Manresa per a gent gran, les persones usuàries van participar en un taller de galetes amb forma de cor per celebrar el Sant Valentí.