Arxius de SOM18

Àstrid Garcia: “Convido tothom a fer voluntariats, perquè som éssers socials i vivim en comunitat”

febrer 2, 2023

Àstrid Garcia, voluntària al Centre Assistencial Mutuam La Creueta

L’Àstrid Garcia té 34 anys i ja en fa 10 que va començar a col·laborar com a voluntària al Centre Assistencial Mutuam La Creueta, ubicat a Sabadell. Al llarg d’aquest temps, ha acompanyat tres persones usuàries a fer sortides per la ciutat i ha compartit temps de qualitat amb elles. En la seva vida professional està allunyada de l’atenció a les persones i la seva inquietud està motivada per raons personals.

Quan vas començar a fer de voluntària i per què?

Vaig començar fa uns deu anys i en la decisió de ficar-m’hi hi va tenir molt a veure la pèrdua dels avis amb qui vaig créixer. Amb la meva àvia, especialment, hi tenia molta connexió, era una referència per a mi. M’agradava estar amb ella i amb les seves amigues i, d’alguna manera, volia recuperar aquest contacte amb la gent gran.

Com vas arribar al Centre Assistencial Mutuam La Creueta?

A l’Ajuntament de Sabadell vaig veure que hi havia unes crides al voluntariat i m’hi vaig apuntar. Vaig fer una entrevista amb l’educadora social del centre i llavors vaig començar un voluntariat que consisteix a acompanyar una persona resident a passejar.

Com va ser aquella primera experiència?

Em van assignar una senyora que tenia moltes ganes de sortir però que ho tenia complicat per fer-ho perquè anava en cadira de rodes i no era autònoma. A més, tenia pocs familiars i eren grans, així que no podien ajudar-la. Vaig estar acompanyant-la en les seves sortides durant un parell d’anys. Quan ella va morir, vaig deixar el voluntariat durant un temps, però seguia en contacte amb l’educadora social de Mutuam La Creueta i disponible per si algú altre necessitava acompanyament.

I què va passar?

Em va trucar i vaig reprendre el voluntariat amb una altra senyora que estava en la mateixa situació. Cognitivament estava molt bé, però físicament estava impedida. La vaig acompanyar durant uns tres anys. Amb l’arribada de la Covid, vam estar força temps en què l’accés a les residències estava molt restringit i no vaig poder seguir amb el voluntariat. Ara que la situació s’ha normalitzat, he tornat a fer-ho. Aquest cop, amb l’Àngels, una senyora que és bastant jove i físicament és autònoma però que, en canvi, està perdent progressivament la memòria. Això ha canviat una mica el meu rol. Abans la meva tasca consistia més a assistir, a ser una mica les cames de la persona a qui acompanyava. Ara es tracta més aviat d’ajudar a mantenir actiu el cap d’aquesta resident.

Què t’aporta acompanyar persones grans?

M’agrada molt l’experiència. En el dia a dia, si no tens a prop persones d’aquesta edat, no t’hi relaciones. En el meu cas no la tenia i la volia. Per mi, doncs, l’experiència del voluntariat és enriquidora per a les dues bandes.

Què creus que li aporta a l’Àngels aquest voluntariat?

A banda de poder sortir del centre, també el fet de poder estar amb gent jove. Tot i que ella sí que té força família, la situació és diferent. Quan sortim, ja no és una més en un grup, sinó que estem només les dues i anem on ella vol i parlem de les coses que li venen de gust.

On aneu o quines coses feu quan esteu juntes?

Normalment anem a passejar pel centre de Sabadell. Durant les festes de Nadal, vam anar a veure el pessebre, la Fira de Santa Llúcia, el calendari d’advent… Quan són rebaixes, doncs anem a veure botigues o, si no, prenem alguna cosa i parlem de la nostra vida. També tenim previst agafar un dia el tren i anar a la zona de la ciutat d’on és ella. L’objectiu, sobretot, és sortir i prendre l’aire.

Ella havia tingut acompanyament d’alguna altra persona voluntària?

No, és la primera vegada. De fet, així com les altres persones a qui havia acompanyat no havien qüestionat mai la meva tasca, a ella li va costar d’entendre que algú de manera voluntària volgués venir a passejar amb ella. Es pensava que hi havia gat amagat!

Com et guanyes la confiança d’aquestes persones?

De manera natural, sent jo mateixa. Com ho són elles amb mi. Es tracta d’escoltar-les i adaptar-se al seu ritme i les seves preferències. Les coses flueixen de manera natural.

Quan us trobeu?

Un cop per setmana, un parell d’hores o tres. En el meu cas, per fer-ho compatible amb la feina i els horaris de la residència, hi vaig els divendres.

Què ha de tenir una persona que es plantegi fer un voluntariat d’aquest tipus?

Sobretot, ha d’agradar-li la gent gran. De vegades, em trobo amb persones de la meva edat que no tenen gaire empatia cap a elles ni les comprenen. Estan molt estesos tòpics sobre la gent gran com que es colen als llocs o que es queixen per tot i això no és cert. Així doncs, és important que la persona voluntària tingui capacitat d’escolta i d’empatia. La resta surt sol.

Creus que t’ha canviat d’alguna manera l’experiència?

Sí, tot i que jo ja era molt conscient de la situació de la gent gran en la societat actual, ara encara en soc més. He après com és viure en una residència -els meus avui no hi van estar- i el valor que tenen aquestes sortides a l’exterior i el fet de poder estar en contacte amb altres persones.

A qui recomanaries un voluntariat amb gent gran?

En el meu cas, la feina que faig no té res a veure amb l’àmbit social i, per tant, la meva motivació és purament personal. Ara bé, la gent que està fent estudis en l’àmbit de l’atenció a les persones o la intervenció social -educadors socials, treballadors socials, psicòlegs, etc.- estaria molt bé que fessin un voluntariat d’aquest tipus. De fet, jo convido tothom a fer-ne, encara que no sigui amb persones grans, perquè som éssers socials i vivim en comunitat. La petita aportació que cadascú hi pot fer és important.

Si tens interès a fer un voluntariat a algun dels centres del Grup Mutuam, pots escriure un correu a informacio@mutuam.com o trucar al 93 380 09 50.

La desena edició del Concurs de Fotografia del Grup Mutuam 2022 ja té guanyadores

gener 16, 2023octubre 31, 2022

L’originalitat i creativitat de les 241 fotografies que es van presentar en total en aquesta edició del Concurs de Fotografia del Grup Mutuam, el qual està dins del marc de la Responsabilitat Rocial Corporativa del grup, van fer que el jurat tingués serioses dificultats per seleccionar les obres premiades. Aquesta edició va superar l’edició anterior amb 46 aspirants i la valoració va estar molt positiva.

Enguany, el jurat format per Josep Arqués, president del Grup Mutuam, Francesc Brosa, director general i Marian Pérez, directora del Departament de Marketing i Comercial, van estar acompanyats per Elena Álvarez i Jose García, fotògrafs professionals de Lambada Estudio Creativo, que van donar també la seva opinió crítica.

En aquesta ocasió les guanyadores van ser quatre professionals del grup que van rebre els seus premis el dimarts 25 d’octubre a oficines centrals.

Us compartim les fotografies premiades en aquesta 10a edició:

1r Premi Millor Fotografia: “Avançant pels reflexos” – Marta Sánchez, fisioterapeuta de la Residència Rubí.
2n Premi Millor Fotografia: “Elles” – Marina Colomer, psicòloga de l’EAPS Mutuam Girona
Accèssit Millor Fotografia: “Els ulls que miren” – Laura Bataller, psicòloga de l’EAPS Mutuam Barcelona
Premi Millor Reportatge: “Tocant el cel” – Esther López, Direcció d’Infermeria de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell.

‘El Servei d’Orientació Social és una finestreta a la qual poden picar les famílies sempre que tinguin una necessitat’

octubre 25, 2022

Tamara Koyik, Servei d'Orientació Social

Tamara Koyik és la responsable del Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam. Junt amb el seu equip, posa a l’abast de les persones tots els seus coneixements sobre el món de la dependència per ajudar-les a viure millor.

Què és el Servei d’Orientació Social?

És un servei del Grup Mutuam per ajudar i oferir suport a persones o famílies que tenen cura d’una persona gran o que, pels motius que sigui, es troba en una situació de dependència. Davant d’una realitat per a la qual normalment no estan preparades, el nostre equip les orienta perquè trobin les solucions més adequades. És a dir, les ajudem a millorar la situació de la persona que cuiden i així contribuïm també a fer que tot l’entorn se senti millor.

Qui sol contactar amb vosaltres?

Molt sovint qui ens truca o ens ve a veure és el familiar que en aquell moment està exercint de cuidador o cuidadora de la persona gran o dependent. Altres vegades, però, és la pròpia persona que rebrà el servei, que s’anticipa a una situació de dependència i vol veure què li podem oferir i escollir ella mateixa.

Com se senten les persones quan les rebeu?

Normalment arriben amb força angoixa. Senten que han de trobar ràpid una bona solució però alhora és habitual que no coneguin com funciona l’àmbit de l’atenció a la dependència. No saben bé quins serveis existeixen o on han de dirigir-se per sol·licitar ajuts o places públiques, per exemple. De vegades, a més, estan esgotades perquè portem mesos fent elles mateixes de cuidadores, amb tot el desgast que això pot comportar.

I com afronteu això des del SOS?

Doncs és súper important escoltar-les i donar-los el suport emocional que necessiten. Més enllà d’oferir-los solucions, l’empatia és clau en el servei! Tot comença amb una conversa reposada en què intentem entendre la singularitat de cada persona i situació per donar-hi una resposta a mida. Quan posen paraules al que estan vivint i saben que una persona experta les escolta i les ajuda a posar ordre a tot plegat se senten alleujades i més tranquil·les.

Pots dir-nos alguns exemples de les situacions que us trobeu?

La veritat és que hi ha situacions molt diverses. Ens trobem, per exemple, amb persones que han patit una caiguda o a qui se’ls ha posat una pròtesi i estan ingressades a l’hospital i que saben que, en rebre l’alta, no seran autònomes com abans. Segons el cas, les ajudem a trobar un sociosanitari per fer una convalescència o bé a buscar ajuts domiciliaris i a adaptar la llar. També venen famílies que s’adonen que la persona gran necessita ja una assistència continuada i llavors les ajudem a gestionar l’ingrés a una residència. Un altre cas seria el de persones que tenen alguna malaltia crònica invalidant com un Alzheimer, Parkinson, demències, etc., i necessiten una ajuda de confiança a casa per a les activitats quotidianes.

Com avalueu casos tan diferents?

Hi ha vegades en què la persona que rebrà el servei té molt clar què vol i què no i d’altres en què a la família no hi ha un consens respecte a les necessitat que cal cobrir. No existeix una fórmula única sinó que el que cal és trobar la que s’adapta millor a cadascú. Per això, disposem de diferents eines que ens permeten afinar molt. Tenim en compte l’estat de salut, físic i cognitiu, de la persona que es beneficiarà del servei, però també la història de vida i les seves preferències. A partir d’això, obtenim el diagnòstic social.

Quin tipus de serveis o recursos recomaneu?

En funció del diagnòstic, els proposem serveis d’atenció domiciliària com Mutuam a casa, residències i centres per a gent gran, hospitals sociosanitaris, apartaments amb serveis i assessorament per a l’adaptació de la llar o per a l’ús d’ajuts tècnics. A més, també ajudem les famílies amb els tràmits dels ajuts que preveu la Llei de la dependència.

I només els proposeu les solucions que ofereix el Grup Mutuam?

No, en absolut. El que busquem és allò que, entre un gran ventall d’opcions, tant públiques com privades, respon millor a les necessitats de la persona, sigui un servei del Grup Mutuam o no. Quan es tracta d’un servei propi té al darrera la garantia i la confiança d’una entitat amb una experiència històrica en la cura de les persones, però quan recomanem un servei aliè és perquè nosaltres el coneixem, l’hem validat i sabem que ofereix una atenció de qualitat.

Com es produeixen les trobades amb les famílies i quin relació hi manteniu?

El contacte pot ser telefònic o bé en trobades presencials a les nostres oficines. El procés d’avaluació i cerca de la solució adient dura tot el temps que sigui necessari i després sempre ens mantenim a la seva disposició. Com diem nosaltres, el SOS és una finestreta a la qual poden picar sempre que tinguin una necessitat. Sabem que en el procés d’envelliment o en les situacions de dependència les necessitats poden evolucionar amb el temps i nosaltres sempre hi som per ajudar a atendre-les de la millor manera possible.

Per contactar amb el Servei d’orientació social de Grup Mutuam

Tamara Koyik

93 380 09 70 / tamara.koyik@mutuam.com

Grup Mutuam impulsa les energies renovables i l’autoproducció en les seves instal·lacions

octubre 14, 2022

El Grup Mutuam ha implementat dues mesures en els darrers mesos que faran possible que tota l’energia elèctrica que consumeixi l’entitat provingui de fonts renovables i que, a més, s’avanci en l’autoproducció. D’aquesta manera, i d’acord amb el seu pla de Responsabilitat Social Corporativa, el Grup fa un avenç significatiu en l’objectiu de reduir la seva petjada de carboni i d’avançar en l’eficiència energètica.

D’una banda, la negociació del contracte d’electricitat amb l’actual subministradora, Endesa, ha permès al Grup Mutuam obtenir la certificació que el 100 % de l’energia que adquireix prové de fonts renovables. Aquesta certificació, que es va posar en marxa a l’Estat Espanyol el 2007, permet a les persones o organitzacions consumidores conscienciades amb el medi ambient reclamar a la seva comercialitzadora que l’energia que consumeixi no tingui emissions de CO₂ associades.

D’altra banda, el Grup Mutuam ha tancat ja la negociació per a la instal·lació de plantes fotovoltaiques a sis centres després d’un procés de licitació que ha durat un mes al qual s’han presentat quatre empreses. El contracte s’ha signat durant l’estiu, tot i que el projecte no es podrà començar a implementar fins a finals d’aquest any o principis del següent, a causa de l’escassedat que hi ha al mercat dels components necessaris. Les empreses guanyadores han estat Enérgya VM, que farà cinc centres, i Naturgy, que en farà un.

Menys emissions i estalvi econòmic

Les plaques es posaran a les teulades dels hospitals sociosanitaris i centres per a gent gran o de salut mental que són propis de l’entitat: Centre Residencial Mutuam Manresa, Centre Assistencial Mutuam La Creueta, Centre Assistencial i Apartaments Mutuam Collserola, Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, Hospital Sociosanitari Girona i Residència Vila-seca. Segons les estimacions que s’han fet, l’energia d’autoproducció representarà, de mitjana, un 18 per cent del consum de cada centre, tot i que en alguns casos podria arribar al 40 per cent. Això suposaria una reducció global de les emissions de CO₂ de 127 tones cada any i un estalvi econòmic anual de més de 30.000 euros en la compra d’electricitat, tenint en compte el cost de manteniment de la instal·lació i l’amortització.

El Grup Mutuam ha decidit presentar alguns dels projecte a la convocatòria de subvencions que ha obert el Departament de Drets Socials amb els fons Next Generation de la Unió Europea en l’àmbit social. No obstant això, l’entitat està decidida a executar els projectes independentment de si rep l’ajut.

A banda de la implementació d’aquestes dues iniciatives, que suposen una gran fita per al Grup Mutuam, s’estan adoptant altres mesures en relació a l’estalvi energètic, com la renovació de les calderes i les instal·lacions del gas, que permetrà millorar-ne l’eficiència energètica, reduint el consum i contribuint també a la reducció de la petjada de carboni. Totes aquestes accions s’emmarquen en l’eix de cura del mediambient del Pla de Responsabilitat Social Corporativa de què s’ha dotat l’entitat, que l’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.

La Jornada d’Atenció a la Dependència aborda com han de ser els centres per a gent gran i el model de cures del futur

setembre 28, 2022

Javier Yanguas, Programa de Gent Gran de la Fundació "La Caixa"

La Fundació Mutuam Conviure, fidel al seu propòsit d’impulsar el coneixement que permeti millorar la qualitat de les persones grans, ha aconseguit convocar més de 200 professionals a la seva 5a Jornada d’Atenció a la Dependència. Celebrada en format virtual, la trobada ha comptat amb les conferències de Javier Yanguas, director científic del Programa de Gent Gran de la Fundació “La Caixa” i director de projectes d’Aubixa Fundazioa, i de l’arquitecte Marc Trepat, director general de BTA Arquitectura, especialitzada en creació d’entorns per a gent gran. A més, hi han participat diversos professionals del Grup Mutuam, que han aportat les seves experiències en una taula al voltant de com s’està avançant en l’atenció als centres residencials.

El tret de sortida de l’acte l’ha donat el president de la Fundació, el doctor Miquel Vilardell, que ha subratllat l’aprenentatge que s’ha produït en les residències sobre com fer front a la Covid i ha reivindicat que no es retallin ara els recursos públics, perquè les necessitats no han disminuït. Seguidament, Javier Yanguas ha entomat el repte d’esbossar com ha de ser el model de cures i quin ha de ser el rol social de la gent gran en un futur proper marcat per l’envelliment de la població. El ponent ha afirmat que ens trobem davant d’un canvi de paradigma en l’aproximació a la vellesa i que cal una mirada més compassiva i personalitzada, així com preservar la solidaritat intergeneracional.

La visió des de les residències

En la taula d’experiències, moderada per Anton Molas, director de l’Àrea Residencial del Grup Mutuam, professionals de l’entitat han exposat diferents models i eines que ja estan fent servir en les residències per tal de millorar la qualitat de vida d’usuaris i usuàries i d’oferir una atenció més centrada en les persones. La psicòloga Ana M. Rubio ha explicat el concepte d’Ikigai i com l’estan aplicant al Centre Assistencial Mutuam La Creueta; la fisioterapeuta Anna Jiménez ha exposat com treballen la rehabilitació amb el Mètode Perfetti al Centre Residencial Mutuam Manresa; Maria José Guirao, auxiliar de geriatria, i Adela Mas, neuropsicòloga, s’han centrat en l’ús de NEURON-Up i tauletes que estan portant a terme al Centre de Dia i la Residència Vila-seca; i, per últim, la psicòloga Isabel De La Fuente ha relatat l’experiència de l’arribada dels Equips d’Atenció Psicosocial Mutuam Barcelona impulsats per Fundació La Caixa a les residències del Grup.

La segona conferència de l’acte ha estat a càrrec de Marc Trepat, que ha apuntat les principal línies que haurien de guiar l’arquitectura dels centres residencials del futur a partir de l’experiència de visitar-ne alguns de referència als països nòrdics i centre-europeus i als Estats Units. El ponent ha assegurat que una arquitectura que tingui en compte l’Atenció Centrada a la Persona ha de partir de les característiques de les persones que hi residiran per tal que hi puguin desenvolupar les activitats quotidianes i la seva història de vida.

Francesc Brosa, director del Grup Mutuam, ha tancat la Jornada d’Atenció a la Dependència amb agraïments a les persones que hi han participat. Així mateix, ha subratllat la necessitat que la societat i les administracions públiques s’organitzin per poder donar resposta a les noves necessitats i reptes que planteja l’envelliment de la població.

El Mutuament arriba de la mà de la tardor

agost 26, 2022

El final de l’estiu s’apropa, però amb l’edició de tardor de la revista Mutuament, l’oci continua. Mentre ens comencem a acomiadar de l’estació estival, arriba l’agenda de propostes per a mutualistes i sèniors actius, per planificar una tardor plena d’activitats.

Aquesta edició ja està disponible a la web de Mutuam i aviat a les bústies dels mutualistes. Ve carregada de propostes culturals per no quedar-se a casa, inclou des de viles que amaguen molta història fins a un viatge nacional al triangle d’or. A més, l’agenda ve acompanyada d’un editorial que ens anima a llegir i l’A prop, a on hem entrevistat a Noemí Sech, directora del Centre Assistencial Mutuam Collserola, que ens transmet una visió integral del centre i dels seus serveis.

Inscripcions obertes a la 5a Jornada d’Atenció a la Dependència entorn ‘Avançar en la cura de les persones grans’

juliol 20, 2022

Sota el títol “Avançar en la cura de les persones grans” i en format WEBINAR, el pròxim 22 de setembre, de 10 h a 12.30 h, se celebrarà la 5a Jornada d’Atenció a la Dependència organitzada per la Fundació Mutuam Conviure i que es consolida com un espai d’actualització de coneixements i compartició d’experiències per als professionals del sector residencial.

Els canvis en la nostra societat que s’han vist accelerats en els darrers anys, han accentuat la necessitat d’adaptació del sector residencial. En un context on apareixen nous perfils de persones usuàries i famílies i a on s’exigeix una transformació dels centres cap a models més sostenibles, és el moment per reflexionar conjuntament i compartir experiències que ens ajudin a fer front a aquests nous reptes.

Durant la sessió Javier Yanguas, director científic del Programa de Mayores de Fundació La Caixa i director de projectes de Aubixa Fundazioa, ens parlarà sobre els reptes de futur que s’acosten en l’atenció a les persones grans amb necessitat d’ajuda. Més tard a la Taula Rodona, cinc professionals que pertanyen a diferents centres del Grup Mutuam compartiran experiències i projectes envers l’avenç en l’atenció als centres assistencials. Tindrà lloc també el lliurament de Premis de Recerca d’Atenció a la Dependència i conclourem amb la intervenció de Marc Trepat, arquitecte soci professional i director general de BTA Arquitectura, especialitzat en arquitectura per a gent gran, el qual ens introduirà en un model de residències més humanes i sostenibles.

Podeu accedir al programa sencer i fer la inscripció gratuïta aquí.

“Mutuam és com la teva segona família”

juliol 18, 2022

Yaneth Cristina Murillo és infermera de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, al qual va arribar des de Colòmbia fa menys de dos anys. És una de les protagonistes de la campanya ‘Apostem per la infermeria’ per atraure nou talent cap a l’entitat i en aquesta entrevista ens parla de per què va decidir deixar el seu país, com ha estat l’adaptació i quines perspectives de futur té al Grup Mutuam.

Per què vas decidir estudiar infermeria?

La veritat és que la decisió no va respondre a una vocació meva, sinó de la meva mare. Ella sempre va voler ser infermera, però no va poder, perquè va formar una família. Ella em va inculcar aquesta idea de servei a les persones i, quan un dia una companya em va encarregar que li comprés el formulari per inscriure’s a la universitat, la meva mare me’l va fer comprar a mi també. Jo no tenia clar què volia estudiar però ella sí. Així va ser com vaig començar infermeria.

I et va agradar?

Tot i que al principi em va resultar difícil, per les assignatures més teòriques, quan vam començar la part de tracte a la persona me’n vaig enamorar. Quan un veu la possibilitat de fer que algú millori o l’acompanya en un moment de dol, comença a tenir uns sentiments molt macos, de compromís, de suport, de solidaritat… Així que va ser un accident molt bonic.

Llavors la decisió de la teva mare va ser un encert.

Ara mateix treballo d’infermera perquè és el que m’agrada i estar amb els meus pacients és el que m’omple cada dia. Tot i que a nivell personal soc molt solitària, a nivell laboral m’omple molt l’atenció a les persones. És una cosa molt especial i que no es pot explicar. Si una persona és infermera, és infermera de cor, no pel títol. Al final, li agrairé tota la vida a la meva mare que prengués la decisió per mi.

Quan vas acabar els estudis, vas treballar com a infermera a Colòmbia?

Sí, des que em vaig graduar amb 22 anys, no he deixat de treballar com a infermera. Vaig seguir formant-me, en teràpia renal, auditoria en salut, promoció i prevenció de la salut, atenció als infants i adolescents… I he desenvolupat la meva feina a la part clínica, l’administrativa i l’assistencial. Al llarg d’aquests anys he treballat amb tipologies de pacients molt diferents.

Quan vas decidir venir a l’Estat espanyol a treballar i en quina situació estaves?

Hi vaig treballar durant sis mesos el 2007 i l’experiència em va agradar, però vaig tornar a Colòmbia perquè la meva filla era encara petita. Fa un any i mig, vaig tenir de nou l’oportunitat de tornar-hi de la mà de Mutuam. Allà tenia una feina més o menys estable, però la remuneració no era l’adequada per poder tirar endavant una família, les jornades eren de 12 hores diàries i els contractes no incloïen prestacions socials. Vaig arribar a la conclusió que, encara que allà pogués estar amb la meva família, no els podia oferir una bona qualitat de vida. Amb la meva feina aquí sí que puc estalviar i ajudar els meus pares i la meva filla.

Com vas arribar a Grup Mutuam?

Tenia un contacte a l’empresa que em va fer d’enllaç. Llavors vaig començar de zero el procés per venir aquí. El contracte el vaig fer al meu país i vaig haver d’esperar-me el temps reglamentari. Vaig arribar en context de pandèmia i, tot i que en principi havia d’anar a una residència, els problemes per trobar personal d’infermeria van fer que anés a treballar a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell. No coneixia aquest tipus de centres i he hagut de passar per un procés d’aprenentatge, però ha estat una experiència molt bona.

Una experiència que recomanaries?

Si em preguntessin si tornaria a venir, diria que sí. I si em preguntessin si recomanaria Mutuam, respondria també que sí, perquè Mutuam és com la teva segona família. Està formada per persones càlides que pensen en el teu benestar, que t’ajuden si tens un problema. He tingut moltíssim suport de tothom. De fet, ja li he dit a la meva filla, que també estudia infermeria, que estudiï molt, que aquí l’esperem perquè ens ajudi.

Et va ajudar l’empresa amb el teu trasllat cap a Barcelona?

Jo tenia l’avantatge que ja tenia una germana vivint aquí i vaig venir a casa seva. Però, un cop aquí, Recursos Humans em va oferir ajudar-me a amb l’allotjament els tres primers mesos i finançar-me la meitat del cost del vol des de Colòmbia. Això és molt important quan vens d’un lloc on se’t fa difícil estalviar i, per tant, adquirir un bitllet per a un viatge tant llarg. Vaig venir amb una altra companya de Colòmbia i, a més de tot això, la van ajudar amb tots els tràmits per llogar un pis. Recursos Humans ens ha acompanyat en tot moment en aquest procés d’adaptació.

Has fet alguna formació des que estàs aquí?

Grup Mutuam ofereix constantment actualitzacions i cursos de moltes temàtiques, com cures, ètica assistencial… Hi ha també formació a través del Campus Virtual. A més, ara s’obrirà una convocatòria de beques per a cursos impartits per Mutuam. Fora de l’entitat, estic estudiant enginyeria de sistemes, que crec que aporta molt a la professió, i també faré una formació de coordinació de residències de gent gran.

Quins altres canvis has trobat aquí?

En 18 anys, no havia tingut mai vacances. Tan sols vaig deixar de treballar tres mesos pel permís de maternitat. Amb Mutuam, vaig gaudir d’un mes de vacances el novembre passat i ara en tindré un altre al juny. Una altra de les coses que valoro de l’empresa és que són flexibles i puc fer un mes de vacances complet, fet que em permet viatjar al meu país.

Com t’imagines professionalment d’aquí a 10 anys?

M’imagino seguint com a infermera i a Mutuam, com una professional compromesa amb la feina. Espero avançar dins de l’empresa. Per exemple, encarregant-me de la coordinació. Amb aquest objectiu em preparo diàriament. També espero que la meva filla ja estigui aquí i que puguem treballar juntes.

Ja disponible la Memòria d’activitat del Grup Mutuam 2021

juliol 12, 2022

Grup Mutuam ha publicat la sisena edició de la Memòria d’activitat que corespon a l’exercici del 2021. Aquesta recull quina ha estat la nostra contribució a la societat al llarg d’un any de recuperació després d’un exercici marcat per una pandèmia, la qual va afectar de ple al sector.

Des del compromís amb la transparència de sempre, però amb la vocació de ser cada cop més entenedors, al llarg de les seves pàgines us expliquem, entre d’altres, la nostra activitat, la nostra manera de cuidar i curar i el desenvolupament de la nostra responsabilitat social, en gran part vehiculada mitjançant la Fundació Mutuam Conviure.

Amb el propòsit que la lectura d’aquesta sigui també un reconeixement a la feina feta pel nostre equip professional, ja que tot i que no podem parlar de normalitat, ens estem acostant.