Si alguna cosa s’ha posat de manifest durant la crisi de la Covid19, especialment en aquells primers mesos en què la nostra quotidianitat es va veure més trasbalsada, és que tot allò relacionat amb curar i cuidar de les persones és essencial per al manteniment de la vida. Mentre moltes activitats s’aturaven i una gran part de la població es tancava a casa, hi va haver treballadors i treballadores que no es podien permetre un dia de respir perquè la societat els necessitava. L’excepcionalitat va alterar també les seves tasques i no sempre van poder atendre de la manera que ho fan habitualment. Els professionals del Grup Mutuam hem estat testimonis de primera línia en aquests mesos de les dificultat d’atendre les persones com cal en una situació inesperada, desconeguda i de desbordament continuat. Ara és bon moment per reflexionar i valorar el que hem après, però també per reconèixer tot l’esforç que s’ha fet.
Des dels diferents serveis del Grup Mutuam atenem persones que ja de per si es troben en situació de vulnerabilitat i que a causa de les restriccions derivades de la pandèmia han vist augmentada la seva fragilitat. L’aïllament i la soledat han estat prevalents i generalitzats, derivant en sentiments de por i incertesa en aquestes persones i les seves famílies, que s’han trobat desbordades. Situacions altament estressants, sostingudes en el temps. Són situacions que s’han d’atendre i acompanyar i que van més enllà d’una intervenció purament clínica. Parlem d’atendre la persona en la seva globalitat, intervenint en la part psicològica, social i espiritual.
Des de la psicologia ens hem trobat amb un increment de persones que han requerit ajuda addicional per poder fer front a aquesta situació. S’ha donat cobertura a pacients, familiars i també als equips assistencials molt impactats a nivell emocional. Persones usuàries que han afrontat el procés de final de vida lluny dels seus familiars i que han mort en soledat i familiars en dol sense possibilitats de comiat. Escenaris que han compromès la mort digna i que anticipen dols complicats que caldrà seguir i atendre. Ha estat necessari duplicar esforços i crear sinergies per poder donar resposta a totes aquestes necessitats.
Adaptar-se a l’excepcionalitat
En els centres i hospitals, també ha estat clau el paper de professionals com els dels equips de rehabilitació, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes i treballadors socials que han acompanyat i donat cobertura, en ocasions, més enllà de les seves pròpies funcions. A banda d’adaptar els plans terapèutics a les restriccions, han facilitat i mantingut la comunicació amb els familiars, compartint vídeos dels progressos de la persona durant les sessions, iniciatives que han contribuït al cuidar, creant un clima més humà i proper que ha tranquil·litzat les famílies.
Aquesta reorganització, indispensable en temps de crisi, posa en valor la importància del treball de tothom, res té sentit sense l’altre. Parlem de la solidaritat espontània, de les mostres de suport entre companys i companyes que ens han ajudat a tirar endavant. La pandèmia ha fet aflorar el millor i el pitjor de cadascun de nosaltres.
Acompanyar els més desemparats
Les restriccions aplicades per les administracions han canviat escenaris però no necessitats. Els hospitals, centres residencials i sociosanitaris es varen trobar amb múltiples baixes de personal per contagis i amb una ocupació plena als centres, amb persones ingressades que tenien restringides les visites i que, sovint, es trobaven confinades a l’habitació, amb tot el què això implica. Així mateix, vàrem ser testimoni de com els serveis d’ajuda a domicili, que fins al moment havien passat més inadvertits, amb el tancament dels centres de dia, van esdevenir més necessaris que mai. Hem vist com, gràcies al compromís i coratge d’aquests professionals, s’ha pogut seguir donant resposta i acompanyar aquestes persones que, en alguns casos, havien quedat en situació de desemparament.
Es una evidència que el cuidar en temps de pandèmia està sent tot un repte. Cal recordar la importància d’un concepte de salut ampli, que va més enllà de la vessant clínica i que necessàriament passa per tenir en compte els aspectes psicològics, socials i espirituals de la persona. Ideari que ha de prevaldre i mantenir-se també en temps complexos.
Davant l’emergència hem prioritzat el curar i no tan el cuidar, i d’alguna manera s’ha deshumanitzat l’assistència.
Reconeixement més enllà dels aplaudiments
La tasca dels professionals ha estat encomiable, han donat resposta a les necessitats que sorgien en situacions extremadament complexes i amb recursos limitats. En alguns sectors, fins i tot, amb l’opinió pública en contra. Reconèixer l’esforç d’aquests professionals és necessari i un bon punt de partida, però cal també replantejar el model de gestió i atenció del sector amb dotacions adequades de personal i major inversió en infraestructures i personal.
Marta Soler
Psicòloga HSS Mutuam Girona
