Arxius de SOM18

Així cuidem a Grup Mutuam de les persones amb Alzheimer

Published on setembre 20, 2023

El nostre model d’Atenció Centrada en la Persona, més clau que mai

Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, a Grup Mutuam volem compartir la nostra mirada i experiència a l’hora de tenir cura dels residents que pateixen aquesta malaltia. El nostre model assistencial (ACP) ens permet atendre aquestes persones amb un enfocament personalitzat basat en l’escolta i el coneixement profund de les seves necessitats. Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí, i Carola Núñez, terapeuta ocupacional del mateix centre ens expliquen com aquesta manera de cuidar transforma la vida de les persones que s’enfronten a un deteriorament cognitiu.

En què consisteix l’ACP i com s’aplica en persones amb Alzheimer?

L’ACP és el model d’atenció amb què treballem a Grup Mutuam, que consisteix a posar la persona atesa al centre. Els professionals que acompanyen els residents estem formats i sensibilitzats sota aquesta mirada, i tenim en compte els seus desitjos, valors i necessitats. Cada persona és única i, per tant, la seva atenció també ho és.

Com s’aborden les necessitats específiques de les persones amb Alzheimer dins d’aquest model assistencial?

Pel que fa a l’alimentació, per exemple, des del moment que arriben al centre tenim sempre en compte els gustos de la persona. Ens adaptem a les seves necessitats també en funció de la situació clínica (diversitat de textura, tipus de dieta segons la patologia…).

En termes de seguretat, avaluem els possibles riscos que pot presentar (risc de fuga, de caiguda, alteracions conductuals…), i dissenyem línies d’acció per abordar-los. I respecte a la cura personal, recollim informació sobre les preferències, hàbits i rutines de la persona, per adaptar-nos a elles, en la mesura del possible, tenint en compte la quotidianitat del centre.

Quines són les principals diferències de l’ACP entre pacients amb Alzheimer i en pacients sense deteriorament cognitiu?

La diferència principal la trobem en la recollida d’informació. En persones sense deteriorament cognitiu són elles mateixes les que ens expliquen com volen ser cuidades. En canvi, en persones amb Alzheimer que no poden expressar verbalment tota aquesta informació, és el seu nucli de confiança (familiars, amics…) qui ens ho transmet.

Una altra diferència es dona a l’hora d’avaluar el seu benestar. Com que no ens ho poden expressar, amb aquests residents fem servir eines específiques per inferir el seu benestar o malestar, com el DCM (Demential Care Mapping). Es tracta d’un mètode que ens permet detectar l’estat de la persona observant com es mou, com reacciona o les activitats en les quals s’implica.

Com s’adapten i es personalitzen les activitats diàries i la rutina dels residents amb Alzheimer?

Cada persona que viu al centre té unes necessitats i unes preferències. La nostra feina implica adaptar tots aquells aspectes que condicionen la seva cura. Això vol dir que adaptem la manera de dirigir-nos, el to de veu, el respecte a l’espai físic, la seqüenciació i el ritme de cada persona… També ens referim al fet d’oferir suport físic quan el requereixin o a estimular-los verbalment per fomentar la participació en les tasques. Adaptem l’entorn, les activitats i tot el que calgui.

Pel que fa a l’oci, tenim en compte la informació recollida a través de la història de vida per vincular els residents amb activitats que els interessin.

Com creieu que l’atenció centrada en l’ACP pot millorar la qualitat de vida d’un resident amb Alzheimer?

En moltes ocasions, les persones amb Alzheimer arriben al centre, sigui d’altres recursos o de domicili, amb pautes molt perjudicials. Ens referim a contencions físiques, contencions farmacològiques, dietes no adaptades als gustos de la persona, etc. La filosofia del centre i l’ACP promou el respecte a la dignitat de la persona. Nosaltres treballem per eliminar aquest tipus de pautes que no dignifiquen la persona, i busquem estratègies per protegir-la sense restringir la llibertat i l’autonomia.

Quines són les dificultats més habituals que us trobeu a l’hora d’aplicar ACP en l’atenció a persones amb Alzheimer i com les abordeu?

En algunes ocasions, els interessos de la família no són els mateixos que els del resident. És freqüent que, per sentiment de culpa, les famílies ens demanin que fem participar els seus familiars en totes les activitats possibles. Que la persona estigui constantment ocupada. Però, sovint el que passa és que, senzillament, el resident no hi vol participar. Nosaltres hem de tenir en compte els gustos i les inclinacions de cada persona.

En aquests casos, els professionals fan un paper molt important informant i assessorant les famílies. És fonamental definir els plans d’atenció d’acord amb els interessos, els valors i la història de vida de la persona.

Un altre desafiament habitual és l’abordatge de l’elaboració de les decisions anticipades amb la família. La majoria d’aquests residents no disposen de document de voluntats anticipades. Per això, cal que els donem suport, juntament amb la participació d’altres professionals de la medicina, el treball social i la psicologia.

Quin és el paper de les famílies l’ACP en els casos de residents amb Alzheimer?

La família té un paper clau en la cura de la persona atesa. Són un agent actiu des que la persona ve a viure al centre així com durant tota la seva estada.

Des de l’ingrés, s’assignen dos professionals de referència (un gerocultor i un tècnic) a cada resident/família, que els acompanyarà durant tota l’estada al centre. Aquests estan contínuament en contacte amb els familiars per tal de recollir informació relativa a la història de vida de la persona. Parlem de necessitats i de gustos, però també d’ideals, valors i de com volen que sigui la seva cura.

Quines necessitats especials tenen aquestes famílies?

En general, les grans preocupacions dels familiars tenen a veure amb cobrir les necessitats bàsiques de la persona (alimentació, descans, presa de medicació…).

A banda, amb freqüència ens comuniquen les dificultats emocionals que pateixen a l’hora d’afrontar el deteriorament i la pèrdua de capacitats progressives del seu familiar. Per això, des del centre oferim suport i acompanyament durant tot el procés per part dels professionals de referència i pel departament de Psicologia.

Com s’avalua l’efectivitat del model d’Atenció centrada en la persona en la cura de persones amb Alzheimer?

S’avalua de diferents maneres. D’una banda, es revisen trimestralment els objectius acordats en el Pla d’Atenció Individualitzat. Aquesta revisió la fan els professionals de referència amb els familiars. En aquest sentit, també es fan enquestes anuals a les famílies.

D’altra banda, es fan 2 mapes anuals segons el mètode DCM en el que obtenim una foto general del benestar que generem als residents amb les intervencions del dia a dia. Després, avaluem els resultats i definim activitats per tal de millorar-ne alguns aspectes.

A més a més, al centre comptem amb una comissió d’ACP per autoavaluar-nos i observar com s’integra l’ACP en el dia a dia i en la relació amb les famílies i la comunitat.

Quins aspectes clau ha de tenir en compte un centre per aplicar l’ACP en persones amb Alzheimer?

La formació i la sensibilització del personal és un aspecte fonamental. El centre ha de disposar de recursos de personal que garanteixin l’aplicació del model. El disseny de les instal·lacions també és un factor important, ja que cal disposar d’espais adaptats, d’una decoració casolana, etc.

Què recomanaríeu a una persona que té un familiar amb Alzheimer?

Entendre i assumir el deteriorament cognitiu quan hi ha una vinculació emocional és molt difícil. Per això, és fonamental buscar recursos professionals i informació, perquè com a família es vol el millor, però manquen coneixements i estratègies. Cal buscar ajuda.

Una bona manera de trobar aquesta ajuda i recolzament professional és el Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam, que està disponible per assessorar-vos i donar-vos suport. No dubteu a trucar al 933 800 970 per obtenir informació addicional i resoldre qualsevol inquietud que pugueu tenir.

Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí i Carola Carola Núñez, terapeuta ocupacional d’aquest centre.

Montse Camprubí, directora de residència per a gent gran: “El que em motiva a seguir endavant és l’agraïment dels usuaris i de les famílies”

Updated on setembre 15, 2023

La directora del Centro Residencial Mutuam Manresa para personas mayores Montse Camprubí

De totes les persones que intervenen en el dia a dia d’una residència per a gent gran, el rol de direcció és, potser, un dels més desconeguts. La Montse Camprubí dirigeix el Centre Residencial Mutuam Manresa, del qual diu que “té una gran diversitat d’usuaris que fan que cada dia sigui diferent”.

Quin és el paper d’una directora de residència per a persones grans i com t’has preparat per a assumir aquest càrrec?

Fonamentalment, es basa en gestionar, planificar i organitzar els recursos i l’equip professional per tal de garantir una atenció de qualitat les 24 h. Una atenció que sigui integral, centrada en la persona i adaptada a les seves necessitats. També ha de participar activament en tot allò que faci referència al pla d’atenció dels usuaris. I, evidentment, vetllar per l’acompliment de normes i procediments i treballar per una millora continua de la qualitat.

La preparació per al càrrec és continua, no et prepares i fas de directora i ja està. No pots deixar mai de tenir inquietuds i voler adquirir nous coneixements de tot allò que pot ser enriquidor per a la teva feina. Partint dels estudis necessaris (en el meu cas soc diplomada en infermeria i més tard vaig estudiar psicologia) has de formar-te en postgraus de gestió residencial i reciclar-te en tot allò que et pugui ajudar a aconseguir una bona qualitat assistencial (ACP, no contencions, lideratge, etc). Per mi és molt important saber, escoltar i aprendre per millorar contínuament.

Quins són els principals reptes als quals t’enfrontes diàriament en la direcció d’una residència de gent gran?

La nostra feina és molt variada i cada dia és diferent. Per mi, el repte més important i, possiblement, la tasca que ocupa més temps a qualsevol direcció de centre és la gestió del personal. Al fet més burocràtic de la contractació de personal (entrevistes, contractes, plannings….), se li afegeixen moltes altres tasques. Perquè per garantir la qualitat assistencial que volem a Grup Mutuam, cal fer un bon pla d’acollida i una bona formació. I, a més a més, cal fer un bon seguiment i intentar fidelitzar-los perquè no marxin. Tot això ens requereix esforç que, moltes vegades, no es veu.

Com descriuries l’ambient de treball en el teu centre i quines mesures has implementat per a fomentar un entorn positiu tant per als residents com per al personal?

Crec que l’ambient és bo o molt bo. Potser no soc objectiva, però diria que tenim un centre amb un molt bon ambient de treball. Per mi, un aspecte clau és l’accessibilitat i la comunicació de la direcció cap als treballadors. Has de saber del teu treballador, preguntar quan no està be, felicitar-lo (tant per temes personals com quan fa bé la feina) i ser molt clara en tot allò que creus que pot millorar. Si tu parles clar, amb transparència i empatia, i sempre tens un espai per ell o ella, tens molt de guanyat.

Pel que fa als residents, diria que la proximitat, l’empatia i conèixer bé la persona fa que ens puguem avançar a possibles conflictes. I, també, és clar, que els puguem ajudar en moltes coses.

En resum, per generar un bon entorn, “ has d’estar “ en tots els sentits, físic i emocional.

Quines són les habilitats clau que consideres necessàries per a ser una bona directora de residència?

Has de tenir molta capacitat de treball, saber prioritzar, gestionar l’estrès i organitzar-te bé la feina. També has de tenir empatia, autocrítica, capacitat d’observació i escolta activa. Treballar en equip, saber delegar, liderar i motivar les persones és imprescindible. I, per descomptat, tenir moooolta paciència.

En la teva experiència, quin impacte positiu has observat en la vida de les persones residents gràcies a la dedicació i atenció del personal?

La majoria de residents quan arriben tenen pors perquè no ens coneixen i, de vegades, es mostren desconfiats. És molt gratificant veure com, gràcies a l’atenció personalitzada de tots els professionals, tot això en pocs dies disminueix. El que més agraeixen és que siguis propera. Tu, com a directora, i tot l’equip. Si se senten escoltats i senten que tenim en compte els seus interessos, es crea un ambient de confiança que porta a una relació molt bonica.

Podries compartir algun exemple de situació desafiadora que hagis enfrontat com a directora de residència?

Al meu centre, durant la pandèmia vam patir un incendi important i vam haver d’evacuar els residents. En aquell moment, més que mai, vaig sentir la responsabilitat de la direcció d’una residència de gent gran. Vaig ser conscient de la importància tant de la gestió diària del personal com dels recursos perquè, en situacions límit, tot surti bé.

Curiosament, per als usuaris va ser una aventura. Quan van tornar al centre, una de les residents em va dir, textualment, “ens ho hem passat molt be, ho podríem repetir!”. Sentint aquestes paraules vaig pensar que això era el resultat d’una feina ben feta i professional. Nosaltres vam patir molt perquè no fos un trasbals per a ells i vam aconseguir que fos una aventura.

Com és el teu dia a dia com a directora?

El definiria com imprevisible. Cap dia no és igual. A primera hora em poso al dia del que ha passat i gestiono tot allò urgent (baixes de personal, queixes, qüestions de manteniment…). Un cop resolts aquests temes, dedico una estona a la gestió i la planificació de personal, econòmica i, per descomptat, de qualitat. En funció del dia, assisteixo a diferents reunions: Comissió ACP, Comissió qualitat, reunions equip i a les entrevistes programades amb les famílies.

A banda, cada dia, o bé al migdia o a última hora de la tarda, intento passar per les plantes a parlar amb els usuaris i les famílies. I entremig de tot això, tot allò que sorgeixi del dia a dia d’una residència on i conviuen 90 persones, que no és poc!

Què és el que més t’agrada de la teva feina i què et motiva per seguir endavant?

M’agrada molt tot el que fa referència als usuaris: atenció, entrevistes, fer activitats. El que em motiva a seguir endavant és l’agraïment dels usuaris i el de les famílies i veure que a la residència estan be.

Com fas per mantenir una comunicació efectiva amb els familiars dels residents i com gestiones les expectatives i preocupacions que puguin sorgir?

Per mi és fonamental la comunicació constant, ser molt clara i accessible. A mi, per exemple, m’agrada tenir la porta del despatx sempre oberta. Quant a les famílies, la primera entrevista és clau. Aquí és on cal resoldre tots els dubtes i explicar amb claredat què fem i el què no fem perquè les expectatives s’ajustin a la realitat.

Pel que fa a les preocupacions hi ha molts espais per treballar-les, com les entrevistes personals, els grups d’ajuda mútua o els PIAI (Programa Individual d’Atenció Interdisciplinar). Aquests programes son l’eix del model assistencial de Grup Mutuam i consisteixen a oferir una atenció centrada en la persona. Per a dissenyar-los, ens reunim tots (usuaris, família i personal) per conèixer la persona i els seus objectius. I aquí és on es resolen molts d’aquests dubtes i pors més habituals.

Què li diries a una família que té una persona gran al seu càrrec i es planteja l’opció d’una residència, però té reticències?

Que no tinguin por ni desconfiança, que el seu familiar estarà molt ben atès. Tenim un gran ventall de professionals que vetllaran per la seva salut i benestar des de totes les vessants. I ho farem sempre d’una forma personalitzada i adaptant-nos totalment a les seves preferències i necessitats. Com a família, poden venir sempre que vulguin, estar amb ells i, el que és més important, participar conjuntament amb tots els professionals de la cura del seu familiar.

Les famílies son molt importants en el nostre dia a dia. Precisament aquest és un dels aspectes que treballem més, informant, atenent i donant resposta de forma adequada a tot allò que necessitin. I, per descomptat, escoltant els suggeriments i les propostes que ens puguin fer per tal de millorar.

Amb la col.laboració de Montse Camprubí, directora del Centre Residencial Mutuam Manresa

Grup Mutuam aposta per l’automatització de la dispensació de medicació per millorar la seguretat dels pacients

Updated on agost 21, 2023

El Servei de Farmàcia de Grup Mutuam ha començat a treballar amb un sistema automatitzat de dispensació de medicació (SAD). Aquesta mena de “robot” de farmàcia, com se l’anomena popularment, permet automatitzar la preparació dels fàrmacs per tal de millorar-ne el circuit d’administració. Després que el Servei de Farmàcia del Grup Mutuam identifiqués les oportunitats que podria suposar, des de la Direcció de l’Àrea Sanitària se li ha donat l’impuls definitiu, en una clara aposta per la millora contínua i la transformació digital.

T’expliquem com funciona i quins avantatges aporta de la mà d’Oriol Rovira, director tècnic del Servei de Farmàcia del Grup.

Què és un sistema automatitzat de dispensació de medicació?

Els SAD són màquines que preparen els medicaments que ha de prendre cada pacient i els deixen empaquetats en blísters i organitzats en petites bosses de plàstic transparents. Aquestes estan identificades amb el nom de la persona, el tipus de medicació que contenen, l’hora d’administració i un codi de barres o QR.

Per poder preparar-la, però, el sistema necessita tenir la informació de les prescripcions dels pacients. Per això, s’integra amb un programa de gestió sanitària com Ekon, el que utilitzem a Mutuam. Després, cal carregar-hi la medicació, que ha d’estar lliure de qualsevol mena d’embolcall perquè la màquina l’agrupi en els paquets personalitzats. Així, el SAD disposa d’una sèrie de petites tremuges, una per a cada tipus de fàrmac. Allà s’introdueix la medicació després de treure-la del seu envàs original. Com que al Grup Mutuam es treballa amb grans quantitats de medicaments, s’empra un aparell desemblistador per fer-ho.

Tot i que els SAD tenen un nivell de precisió molt alt, és recomanable incorporar un visor de comprovació en el procés. En aquest sentit, a Mutuam, un cop s’ha finalitzat la preparació de la medicació d’un centre o un cert nombre de pacients, verifiquem que sigui correcta amb aquest tipus d’aparell, que inspecciona cada una de les bosses mitjançant sistemes fotogràfics.

D’altra banda, també cal mencionar que no tots els medicaments són aptes per al SAD. Així, ni aquells que siguin en forma líquida (vials, xeringues i xarops), ni els sòlids amb una determinada forma farmacèutica (comprimits efervescents o masticables i càpsules toves) es podran carregar a la màquina. Per aquest motiu, el Servei de Farmàcia s’encarrega de completar manualment la bossa de medicació de cada persona usuària. Un cop tot el tractament està preparat, es distribueix a les plantes del centre.

Un procés més simple i més segur

Una de les principals millores que ofereix el sistema automatitzat de dispensació de medicació està relacionada amb el format del medicament en el moment de l’administració. Fins ara, es realitzava en dosis unitàries, fet que comportava que al control d’infermeria s’haguessin de treure tots els fàrmacs del seu envàs original manualment. Moltes vegades calia reetiquetar-los, ja que les unidosis no estaven identificades amb el nom, la dosis, el número de lot i la data de caducitat. Tot això suposava un temps de gestió, que s’ha reduït amb l’automatització.

Poder dispensar tota la medicació de cada presa del paciet en una sola bossa de fàcil obertura també contribueix a facilitar les tasques d’infermeria i agilitzar el procés. La bossa transparent i l’etiqueta que porta permeten identificar ràpidament i sense equivocacions tant els fàrmacs com el pacient. A més, per donar un pas més enllà en aquest sentit, es preveu incorporar en un futur un codi de lectura electrònica. Aquest s’escanejaria en el moment de l’administració per tal que el mateix software del SAD validi que tot és correcte i registri que s’ha donat la medicació. D’aquesta manera no s’haurà de fer de manera manual en la història clínica del pacient, evitant possibles confusions.

Així doncs, l’automatització del procés de preparació i la seva comprovació posterior també incidirà positivament en la seguretat del pacient. En tot procés manual és inevitable que es produeixin errors i gràcies a aquest sistema es reduiran significativament. L’automatització també permet mantenir en tot moment la traçabilitat durant el procés d’administració del medicament, des del principi fins al final.

Beneficis per als professionals i per als pacients

En resum, la implementació del SAD permetrà optimitzar el temps de preparació a escala d’infermeria i simplificar enormement tot el procés. El fet que la tasca d’administració sigui més senzilla i requereixi menys passos, sumat a la identificació i registre automàtic de la medicació i a la incorporació d’un sistema de verificació, augmenten la qualitat del servei i la seguretat del pacient. Tot i que actualment només està instal·lat a l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, el projecte contempla implementar-lo a tots els centres d’atenció intermèdia del Grup.

El projecte d’automatització de la dispensació de medicació suposa un avenç en la integració de les noves tecnologies a la pràctica assistencial i una oportunitat per aplicar tots els avantatges que ofereix, tant per a les persones professionals com les usuàries, en la pràctica assistencial.

Oriol Rovira

Director tècnic del Servei de Farmàcia de Grup Mutuam

L’exitós desenllaç del ‘No jubilis la memòria’ aplega a 203 persones a la Gran Final

Updated on juliol 27, 2023

La 16a Jornada ‘No jubilis la memòria’, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, va arribar al seu desenllaç el passat 5 de juliol, concentrant a 203 persones assistents a l’Auditoria AXA de Barcelona.

En l’esdeveniment, es van disputar les finals dels Campionats de Dòmino, Rummikub i Ball en Línia, tres competicions que han mogut des del mes de març a 1.095 persones (481 persones jugadores de dòmino, 200 de rummikub i 414 ballarins i ballarines) procedents de casals de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i Fundació La Caixa, entre d’altres, així com d’entitats i de centres i residències de Grup Mutuam.

De les 240 parelles participants en el campionat de dòmino, 27 van arribar a la Gran Final. El primer premi, que consistia en una estada de cap de setmana, el van guanyar Rafael Garrido i Fernando Ruiz, de l’Associació d’Amics de la Gent Gran Sants, Can Mantega de la Generalitat de Catalunya. El segon classificat, va ser per a Félix Muñoz i Antonio Sánchez, del Casal de Gent Gran Navas de l’Ajuntament de Barcelona, i la tercera posició, per a Miguel Peña i Pedro Alós, del Casal de Gent Gran Baix Guinardó de l’Ajuntament de Barcelona.

Pel que fa al campionat de rummikub de les 200 persones participants, 21 van passar a la Gran Final. La persona guanyadora del premi, que consistia en un cap de setmana de desconnexió, va ser per a la primera classificada, Fina Delgado de l’Espai de Gent Gran El Polvorí de l’Ajuntament de Barcelona. El segon guanyador, va ser Joan Mª Trabal de l’Associació d’Amics de la Gent Gran Sants, Can Mantega de la Generalitat de Catalunya i, la tercera premiada va ser Juana Grima del Casal de Gent Gran Bon Pastor de l’Ajuntament de Barcelona.

El lliurament de premis va finalitzar amb el campionat de ball en línia, a on dels 27 casals que havien participat en aquesta edició, van arribar-ne a la Gran Final 5. Els guanyadors del premi, que consistia en un cap de setmana de desconnexió per a cada membre del grup guanyador, va ser per al primer classificat, l’Esplai de Gent Gran Viladecans de Fundació La Caixa, en segona posició, va quedar el Casal de Gent Gran Pati Llimona de l’Ajuntament de Barcelona i, el tercer classificat va ser el Casal de Gent Gran Prosperitat de la Generalitat de Catalunya. Els guanyadors de les tres competicions van rebre un trofeu ‘Agustí Montal’.

Després del lliurament de premis i com a cloenda de la jornada, el Dr. Miquel Vilardell, president de la Fundació Mutuam Conviure, va dedicar unes paraules d’agraïment a participants i organització i va recordar la importància d’un envelliment actiu i saludable.

Les inscripcions per a la propera edició d’aquestes competicions s’obriran al març de l’any vinent. Amb aquest esdeveniment, la Fundació Mutuam Conviure fa palès el seu compromís amb la gent gran.

La Memòria d’activitat del Grup Mutuam 2022 ja està publicada

Published on juliol 6, 2023

La Memòria d’activitat del Grup Mutuam que correspon a l’exercici de l’any 2022, ja està disponible per la seva consulta. Aquesta recull la nostra contribució a la societat i al medi ambient, en el que ha estat sense dubte, un any de progressiva tornada a la normalitat.

Mantenint sempre el compromís de transparència i amb la vocació de ser cada cop més entenedors, a través de la seva lectura es troba, entre altres, la nostra manera de cuidar i curar i el desenvolupament de la nostra responsabilitat social, en gran part vehiculada mitjançant la Fundació Mutuam Conviure.

Amb el propòsit que aquesta també sigui un reconeixement a la feina feta pel nostre equip de professionals, desitgem que tothom gaudeixi del seu contingut.

Reduint la petjada ecològica des dels centres i serveis del Grup Mutuam

Updated on juny 5, 2023

Una part important de la petjada ecològica que totes les persones generem en el nostre dia a dia es produeix en els nostres centres de treball. Per tant, si volem cuidar del medi ambient és important que incidim en els nostres hàbits, no només en l’esfera domèstica, sinó també en la laboral. En aquest terreny hi juguen un rol essencial les organitzacions, però també els treballadors i treballadores que en formen part, ja que només actuant de forma alineada aconseguirem disminuir els impactes negatius en l’entorn.

Al Grup Mutuam, en el marc de la seva Responsabilitat Social Corporativa, s’està avaluant la petjada ecològica generada per la pròpia activitat i cercant solucions que, implicant els diferents equips de treball, en permetin una reducció progressiva. Així doncs, l’objectiu és poder establir un seguit de mesures generals per al conjunt de centres i d’altres d’específiques, adaptades a les característiques de cadascun d’ells.

En l’entorn residencial, però també en les oficines, són molt importants tant la reducció i gestió dels residus com l’eficiència en el consum d’energia i agua. En aquests moments s’està analitzant en quin punt es troben tots dos àmbits per tal de veure com millorar, però en paral·lel els diferents centres ja han impulsat accions relacionades amb la sostenibilitat.

Consumir menys i separar millor

Pel que fa al primer, s’estan començant a identificar els residus produïts, segons les diferents tipologies, i a estudiar com se separen en tres centres pilot: la Residència Mutuam Manresa, el Centre Mutuam La Creueta i els Serveis centrals. Els resultats permetran potenciar el reciclatge, posant especial atenció en la separació de la fracció que més sovint s’oblida: l’orgànica. En la qüestió de la reducció de residus, alguns centres ja estan aplicant mesures que es poden extrapolar a la resta. Els plàstics, pel seu alt impacte ambiental, han centrat molt dels esforços. Per això, hi ha llocs on es reutilitzen -per exemple, en els envasos dels productes de neteja- o ja s’han retirat i substituït per altres materials en les màquines de cafè, en les màquines dispensadores de menjar i beguda, entre els utensilis que s’utilitzen per als àpats i en les bosses de la recollida de roba bruta. Així mateix, s’han impulsat campanyes per sensibilitzar els i les professionals perquè, per exemple, portin la seva pròpia ampolla d’aigua reutilitzable.

En l’àmbit de la reducció de residus, mereix una menció especial tot allò que té a veure amb el malbaratament alimentari, ja que el seu alt impacte ambiental passa sovint inadvertit. En aquest sentit, i tal i com ja vam explicar més detalladament en un article el passat juliol, el Centre Mutuam La Creueta ha adoptat mesures com la millora dels canals de comunicació entre planta i la cuina per tal d’ajustar les quantitats de menjar que es preparen a les necessitats reals de les persones usuàries i d’estar informats al moment del canvis de dieta o les altes del centre.

Optimitzar i sensibilitzar

Pel que fa a l’estalvi en els subministraments, alguns centres han adoptat ja mesures que es poden estendre a la resta. N’hi ha que han col·locat aixetes temporitzades i/o amb atomitzadors per tal de reduir el consum d’aigua. D’altres, han anat substituint les bombetes que es fonien per llums led, molt més eficients. La conscienciació de professionals i usuaris és, però, essencial en aquest àmbit. Per això, s’ha apostat per fer formacions i penjar cartells que motiven a un ús racional de l’energia o de l’aigua en llocs estratègics com els lavabos o els comandaments de l’aire condicionat.

Més enllà de les iniciatives de reducció i reciclatge de residus i d’estalvi de subministraments, hi ha altres acciones que es poden portar a terme per disminuir l’impacte ambiental dels centres. Una que ja s’està aplicant en alguns d’ells és la compra, sempre que és possible, de materials de neteja ecològics i biodegradables i de materials fungibles reciclats, com el paper higiènic o de cuina. Una altra és la de prioritzar proveïdors de proximitat, ja que així la petjada de carboni de les compres es redueix.

En els propers mesos, i després dels primers resultats dels estudis i plans pilot, el Grup Mutuam promourà l’extensió d’aquestes mesures de forma més generalitzada i n’impulsarà de noves per tal d’aprofundir en la reducció del seu impacte ambiental.

Convocatòria oberta per la 5a edició dels Premis de Recerca d’Atenció a la Dependència

Published on març 15, 2023

El compromís amb la promoció de la recerca, impulsa a la Fundació Mutuam Conviure, a convocar un any més el Premi de Recerca d’Atenció a la Dependència, el qual arriba a la seva 5a edició. Aquest està dotat amb 6.000€ per a contribuir en la millora en l’àmbit dels serveis d’atenció a la gent gran i l’atenció a la dependència. Hi poden participar tots els professionals, de forma individual o col·lectiva, que desenvolupin la seva activitat en qualsevol centre o servei de l’àmbit establert a Catalunya.

La data límit de presentació dels projectes és el dilluns 4 de setembre de 2023. El jurat estarà format per cinc persones proposades per la Fundació Mutuam Conviure i el veredicte es donarà a conèixer en el marc de 6a Jornada d’Atenció a la dependència que organitza l’entitat i que se celebrarà el 20 de setembre.

Consulta aquí les bases de la convocatòria.

L’Atenció Centrada en la Persona: un model d’atenció que s’aplica des de fa 11 anys i que impregna tota l’entitat

Updated on febrer 28, 2023

Carolina Ferrero, adjunta de l’Àrea Residencial del Grup Mutuam, i Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí, formen part de la Comissió d’Atenció Centrada en la Persona (ACP) del Grup Mutuam. Des d’aquesta, engeguen una campanya divulgativa per sensibilitzar a tots els professionals del grup en els conceptes bàsics d’una atenció centrada en les persones. Aquest model, amb el que es treballa des de fa més de 11 anys, es basa en aproximar-se i cuidar a les persones des de la individualitat i el respecte pels seus valors i les seves preferències.

Com explicaríeu què és l’Atenció Centrada en la Persona a algú que no és del sector sociosanitari?

Marisa: Es tracta d’un enfocament basat en cuidar les persones d’una manera més individualitzada, tenint en compte que cadascuna de nosaltres té unes necessitats, unes preferències i uns valors diferents. Per aconseguir-ho, cal incorporar les persones en la presa de decisions de tot allò que les afecta i respectar-les i acompanyar-les en els seus projectes de vida.

Per què el Grup Mutuam ha adoptat de forma tan compromesa l’enfocament de l’ACP?

Carolina: Creiem que, en una empresa que es dedica a l’atenció a les persones, aquesta mirada hauria d’estar en la base de la nostra feina. L’enfocament individualitzat és el que farà sentir a la persona que el que rep és el que necessita. L’objectiu és que les residències i centres per a gent gran siguin el més similars possible a casa seva i això implica treballar-hi amb aquesta aproximació.

Marisa: Perentendre d’on neix el compromís de MUTUAM amb aquest enfocament, hem de tenir en compte també com ha evolucionat la societat. Anys enrere, estàvem acostumats que el pare, el govern, el capellà o el metge decidissin per nosaltres qüestions de la nostra vida. Aquesta manera d’entendre la vida ha canviat totalment i ara volem decidir per nosaltres mateixos qui volem ser, quin és el nostre projecte de vida… Volem prendre les nostres decisions i que siguin respectades.

Aquí entrarien en joc conceptes fonamentals en l’ACP com l’autonomia i l’autodeterminació.

A nivell pràctic, com és el treball centrat en la persona en el dia a dia de les residències i centres per a la gent gran?

Marisa: Vol dir que hem d’escoltar molt i conèixer molt la persona que cuidem, saber-ne els valors i gustos per poder-la cuidar com ella vol. També implica, que les hem d’incloure en les decisions del dia a dia, afavorint que se sentin part de la organització del centre.

Com va arribar l’ACP al Grup Mutuam ara fa ja 11 anys?

Carolina: Les primeres informacions respecte a aquest model d’atenció a persones dependents va arribar des de l’Administració. Llavors, vam decidir entomar el repte de la transformació i vam buscar entitats externes que ens poguessin acompanyar en aquest procés. Vam fer la prova pilot en alguns centres i vam veure que aquell era el model amb el qual havíem de treballar. A partir d’aquí, vam definir uns pilars que ens semblaven fonamentals -com el de la figura dels professionals referents o la creació de fitxes que recollissin la història de vida i preferències de les persones- i vam anar estenent l’ACP a la resta de centres.

Cn aquell moment, com va ser la rebuda d’aquesta nova manera de treballar per part dels i les professionals dels centres?

Carolina: La veritat és que alguns d’ells ja ho estaven fent així, però no ho sabien. Pel seu tarannà, ja havien tingut la inquietud de voler saber de la persona i d’oferir-li aquesta atenció personalitzada. Així que, quan vam començar a fer la formació, n’hi va haver que van dir ‘això ja ho estava fent jo!’. A d’altres, se’ls va haver d’acompanyar perquè entenguessin què era aquesta transformació.

Marisa: Ha costat més quan es tractava d’abordar qüestions de salut. Als o les professionals els ha resultat molt difícil no imposar el que creien millor per a la persona i acceptar segons quines decisions. Per exemple, quan algú es nega a seguir la dieta que li convé en termes de salut. A alguns encara els costa, però ara el model ha calat bastant i tothom té incorporat que, almenys, cal escoltar el que vol la persona.

Des d’aleshores heu trobat altres obstacles per implementar aquesta manera de treballar?

Carolina: Ningú no ens diu que no li agradi treballar amb aquest model. El que cal és trobar la manera de compatibilitzar el compliment de les tasques que tens encomanades amb aquesta mirada més individualitzada de l’atenció. La queixa que apareix sovint és que als i les professionals els falta temps. Així que, tot i que l’ACP promou centrar-se en les persones i no en les tasques, la pressió per manca de temps porta als equips a prioritzar el compliment de tasques i no centrar-se tant en les persones

Llavors, sense més temps, no es pot aplicar?

És cert que si les ràtios de professionals estiguessin més adaptades al perfil de persones als que cuidem es podria oferir una atenció més personalitzada i adaptada al ritme de la persona, però no sempre és el temps el factor clau que fa que no es treballi amb aquest enfoc. Per exemple, per entrar a una habitació, cal picar la porta abans, saludar la persona pel seu nom, no encendre-li el llum sense avisar, etc. I això no comporta més temps.

Marisa: Està clar que, amb més temps, podríem acompanyar millor les persones usuàries en qüestions emocionals, però sí que podem aprofitar l’estona en què l’estem atenent per oferir aquesta qualitat en el tracte.

Què creieu que aporta l’ACP als professionals?

Marisa: Fa que se sentin més satisfets amb la seva feina. Gràcies al treball amb els professionals de referència, es creen uns vincles personals que contribueixen a l’augment de la satisfacció per les dues bandes.

Carolina: De fet, vam fer enquestes sobre com havia afectat la Covid a l’assistència que estàvem oferint i es va posar de manifest que la majoria de la plantilla creia que l’ACP havia de ser el model amb què havíem de treballar.

Quin paper juga l’ACP en el Pla de Responsabilitat Corporativa del Grup Mutuam?

Carolina: L’ACP impregna molts aspectes de la responsabilitat social de l’entitat, per això l’eix 3 del nostre pla, que fa referència a les persones usuàries i les seves famílies, està pràcticament tot centrat en el model assistencial.

Per què es va crear la Comissió d’ACP, ara fa ja 6 anys?

Carolina: Ja teníem un grup de treball d’ACP en l’àmbit residencial quan se’ns va encarregar que creéssim la comissió, en línia amb altres comissions transversals que té Grup Mutuam. Té sentit que, si és la base del nostre model assistencial, es creés un espai transversal dedicat al tema.

Quina tasca porteu a terme?

Marisa: Bàsicament, és un espai de reflexió i per compartir bones pràctiques i novetats del sector en el qual participen persones de diferents departaments. També és una eina per fer difusió d’aquesta filosofia al conjunt de l’entitat.

Justament aquest objectiu de difusió és el que voleu reforçar ara. Què teniu pensat?

Carolina: Estem treballant conjuntament amb el Departament de Màrqueting una campanya per poder arribar més lluny. Tenim prevista la creació de missatges breus i infografies per explicar conceptes de l’ACP i contribuir a generar consciència. Això es traslladaria a l’equip professional mitjançant diferents canals, com el correu electrònic, la intranet. les xarxes socials o, fins i tot, per WhatsApp. La idea és impregnar d’aquesta filosofia a tota l’entitat.

Comissió d’Atenció Centrada en la Persona del Grup Mutuam

Grup Mutuam adopta una gestió dels residus amb el mínim impacte ambiental

Published on febrer 15, 2023

Mutuam recicla! Gestió de residus en destinació

La reducció de residus i la gestió adequada d’aquests és clau per reduir la petjada ambiental. Per això, al Grup Mutuam, s’han adoptat diverses mesures encaminades a aquest objectiu, emmarcades en el compromís mediambiental que el Pla de Responsabilitat Social Corporativa de l’entitat recull. Entre aquestes, destaca la contractació d’una empresa especialitzada en la recollida i gestió de residus perquè treballi amb les residències on no es fa separació en origen.

Als diferents centres i serveis del Grup Mutuam, es generen tot tipus de restes procedents de l’activitat pròpia i de l’activitat quotidiana de les persones que hi treballen, les usuàries i les seves famílies. Tot i que en alguns d’ells ja s’havien portat a terme diferents mesures per reduir els residus i fomentar el reciclatge, el Comitè d’RSC està impulsant noves accions que permetin al conjunt de l’entitat progressar en matèria de sostenibilitat.

Primer de tot, es va fer un estudi dels residus que es produïen a cada centre o servei a partir d’enquestes. Després, es van classificar aquests d’acord amb les categories que estableix la normativa europea. També es va fer una anàlisi de com es reciclaven els residus de cadascuna d’aquestes categories. Això va permetre conèixer la situació exacta i poder escollir la millor solució.

Separació en destinació

A diferència del que estem acostumats a fer en l’àmbit domèstic, que es basa en la selecció dels residus en origen -per això a casa tenim contenidors on llancem les diverses fraccions-, a la majoria de centres del Grup Mutuam s’ha apostat per un model que es basa en la recollida conjunta -un únic contenidor per a totes les fraccions- per a una separació posterior a la planta on es tractaran per reciclar-los.

Una de les empreses que s’ha contractat per recollir, transportar i gestionar els residus és Foment del Reciclatge, del Grupo Everest. La companyia disposa de la planta de tractament més gran de Catalunya, a la qual incorpora les darreres tecnologies per a la reducció de residus. Una delegació del Grup Mutuam va visitar-la el passat novembre per conèixer de primera mà el procés i quina és la destinació final d’allò que es llença.

Quan els residus arriben a la planta s’inicia un procés de valorització en dues fases. En la primera, es produeix una segregació automatitzada per fraccions i, en la segona, els materials que no es poden segregar es tracten per convertir-los en combustible.

Enfocament transversal

El Grup Mutuam està impulsant als centres accions de divulgació per tal que famílies i professionals coneguin el model de gestió de residus que s’hi està aplicant, ja que s’ha detectat entre aquests col·lectius una creixent inquietud pel reciclatge i l’impacte ambiental de les activitats quotidianes. L’entitat preveu també organitzar xerrades per explicar el conjunt de mesures en matèria de sostenibilitat que s’estan desplegant.

Més enllà de l’extensió de la gestió ecològica dels residus, també s’ha implementat una estratègia per minimitzar-ne la generació que abordarà, en diverses fases, les diferents tipologies. S’ha començat pel plàstic d’un sol ús. En aquest sentit, en les comandes dels centres, ja s’han eliminat les opcions que contenen aquest material, com gots, plats, coberts, etc. Així mateix, des de Serveis Centrals, s’han posat en contacte amb els proveïdors habituals per tal que oferissin alternatives al plàstic. En cas que sigui necessari fer servir aquest material, s’opta perquè sigui reutilitzable, reciclat i/o reciclable.

Una de les accions més recents en aquesta línia ha estat obsequiar tot l’equip professional amb ampolles reutilitzables, que poden omplir d’aigua a les fonts d’osmosi que s’estan instal·lant als centres. Amb el mateix esperit, el Comitè d’RSC segueix treballant per identificar possibles millores que redueixin la petjada del Grup Mutuam.