Psicologia en l’àmbit sanitari: el suport emocional que millora la percepció de la qualitat de vida

Psicòlegs sanitaris

Els psicòlegs som professionals que en l’àmbit de la salut estem formats per identificar i abordar el malestar emocional de les persones i, a partir d’aquí, poder oferir-los eines que afavoreixin el seu creixement i benestar emocional. Les funcions dels professionals de la psicologia van lligades a l’àrea d’intervenció específica de cadascú. En el cas de l’àmbit sanitari, en el qual trobem psicòlegs generals sanitaris i psicòlegs clínics, ens centrem en tres línies: l’assistència –que inclou avaluació i diagnòstic, suport psicològic, assessorament i psicoeducació–, docència a professionals, familiars i voluntariat –per oferir-los coneixements i estratègies que puguin millorar la qualitat d’atenció assistencial i familiar –, i la recerca. D’altra banda, els professionals de neuropsicologia estan formats per valorar i diagnosticar demències i problemes cognitius. La seva tasca és dissenyar un pla per rehabilitar, quan sigui possible, o estimular per mantenir les capacitats preservades quan la persona ja pateixi una malaltia instaurada.

El ventall de competències que ha de tenir el professional de la psicologia és ampli. És molt important saber fer una bona anàlisi de les necessitats, l’avaluació de la situació, la intervenció corresponent, la valoració i tenir bones habilitats comunicatives. És essencial saber fer escolta activa, tenir paciència, ser empàtic i tenir actitud compassiva, ser flexible i tolerant i no jutjar ni qüestionar els pacients. D’altra banda, el psicòleg ha de ser autoconscient i sincer amb si mateix, mantenir-se en contínua formació i fer treball personal, és a dir, fer teràpia per al coneixement interior propi. Això implica saber quines són les nostres fortaleses, però també les nostres limitacions i poder-les abordar. Si un psicòleg no es treballa, no pot ajudar al creixement personal de l’altre. Per exemple, si té por a la mort, no pot ajudar un pacient a afrontar-la i, si té dificultats per tractar alguns tipus de personalitat, ha de treballar-les.

La nostra és una tasca amb molta responsabilitat, perquè treballem amb persones vulnerables que pateixen. Hem de disposar de les eines adequades per acollir-les i acompanyar-les. Les eines que es fan servir dependran de l’orientació professional del psicòleg, de la formació específica que hagi tingut i de la seva pròpia trajectòria personal.

En l’atenció a la gent gran i les persones amb malalties cròniques, usuaris principals de Grup Mutuam, trobem professionals de la psicologia en molts àmbits: atenció primària, residències, PADES, centres de dia, hospitals sociosanitaris, unitats d’atenció geriàtrica integral,  hospitals de dia i hospitals de tercer nivell. En alguns d’aquests casos, però, la figura del psicòleg hi és present tan sols unes hores a la setmana.

Grup Mutuam gestiona dos equips del Programa d’Atenció Psicosocial i Espiritual a Persones amb Malalties Avançades (EAPS) de l’Obra Social la Caixa l’EAPS Mutuam Barcelona i l’EAPS Mutuam Girona. Les dotze professionals que conformem el de Barcelona desenvolupem les nostres funcions en recursos diferents: a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, a l’Hospital de Sant Pau, a l’Hospital de la Vall d’Hebron, a l’Hospital del Mar, al Centre Fòrum i als PADES de Barcelona. Allà donem suport psicològic, emocional i espiritual als pacients amb malalties avançades i cròniques i als seus familiars. Això vol dir que ajudem en la promoció de  l’autonomia de la persona, explorem el seu tipus d’afrontament, reforçant els recursos adaptatius i modificant els desadaptatius, valorem les necessitats d’informació i ajudem a gestionar-les, facilitem la comunicació entre pacient, equip i família, abordem el sentit de l’existència i afavorim l’acomiadament amb la família i amb la vida. Oferim suport en el dol a les famílies i, també, suport als equips.

Reconeixement social i institucional

Respecte a l’acceptació de la figura del psicòleg per part dels usuaris d’edat avançada, hem de dir que ens trobem reaccions de tot tipus: hi ha qui de seguida s’obre i ens explica coses i hi ha també d’altres que no es mostren receptius. Tot i que, cada vegada menys, encara són presents en la societat els tabús respecte als psicòlegs. En general, però, les persones grans són obertes, mostren ganes de parlar i ens sentim ben acollits per elles. Els oferim un espai per a la “ventilació emocional”, com diem en la professió, i a ells els agrada sentir-se escoltats i validats.

En general, cada cop la figura del psicòleg compta amb més reconeixement social. Ara bé, encara ens trobem persones, també joves, que mostren resistències a causa dels prejudicis i estereotips que perviuen en la societat. No és difícil sentir frases com “jo no crec en els psicòlegs”,  “anar al psicòleg és de bojos”,  “si tinc amics amb qui parlar, per què haig de veure un psicòleg?”, ni tenir pacients que mantenen les visites com un secret per al seu entorn.

Tot i que la professió es troba en procés de normalització, el principal repte que tenim és el reconeixement oficial de la nostra figura en l’àmbit sanitari públic. Cal una major presència de psicòlegs en el sistema públic. Actualment, un únic professional ha d’atendre un munt de pacients i això vol dir que les visites són molt esporàdiques. L’atenció psicològica requereix més assiduïtat, perquè hi cal l’establiment d’un vincle i un seguiment.

 

Noelia Fernández

Psicòloga general sanitària

Psicòloga Experta en Psicooncologia i en Cures Pal·liatives

Col·legiada nº 11715

EAPS Mutuam Barcelona 

Grup Mutuam col•labora amb la campanya de comunicació per l’acreditació de la prescripció infermera que ha fet el COIB

El 29 d’agost de 2019 el Govern va aprovar el decret d’acreditació dels professionals de infermeria per a l’exercici d’indicació, ús i autorització en la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà. L’acreditació es pot obtenir tant per l’àmbit de cures generals i cures especialitzades. Un cop publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el 30 d’agost es van iniciar els procediments per acreditar-se a través de dues vies diferents: la via ordinària adreçada als infermers o infermeres que treballen en centres no SISCAT o per compte propi, que és un procés individual que ha de fer cada infermera de forma telemàtica i amb signatura digital , i una via extraordinària per als infermers i infermeres que presten els seus serveis en centres inclosos en el SISCAT, en els que les peticions les gestionen els departaments de recursos humans de les entitats.

Obtinguda l’acreditació, els infermers o infermeres podran dispensar medicaments i productes no subjectes a prescripció mèdica, i productes sanitaris molts d’ells finançats. El catàleg actual d’aquests inclou productes com apòsits, sondes, bolquers per adults o bosses de colostomia, entre molts altres. En l’apartat de medicaments, s’inclouen aquells que la persona pot comprar en la farmàcia, però que fins ara la infermera no podia dispensar (antiàcids, omeprazol, laxants, hidrocortisona, ibuprofè, paracetamol, productes per deixar de fumar, productes per a la tos, llàgrimes artificials, povidona iodada…)

En aquest sentit, el Col.legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Barcelona (COIB), per tal de facilitar el procediment d’acreditació als professionals d’infermeria, ha creat una campanya de comunicació informativa que consta de 3 píndoles informatives per als professionals d’infermeria de diferents àmbits (SISCAT, No SISCAT i Autònoms) on s’explica com acreditar-se. En el cas de l’acreditació de professionals que treballen en centres No SISCAT, el COIB va triar a Grup Mutuam com entitat col•laboradora, que va proporcionar el professional d’infermeria (de l’àmbit de la geriatria) per gravar la píndola acreditació no SISCAT. Ricard Ollé Ribas, infermer i responsable higiènico-sanitari de la residència Molí-Via Favència que gestiona Grup Mutuam, és el professional que explica com acreditar-se.

Estivill: ‘Menys hipnòtics i més rutines’

Estivill a Jornada Sociosanitària

‘Quan parlo de la son, noto de seguida que la gent m’entén’. Així arrencava Eduard Estivill, metge i director de la Clínica del Son Estivill i de la Unitat del Son de l’Hospital General de Catalunya, la seva ponència a la 14a Jornada Sociosanitària organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, en què va abordar la qüestió de la cronobiologia de la son. Després d’un reconeixement als avenços que han fet en aquesta matèria Antoni Díaz Noguera, catedràtic de Fisiologia la Universitat de Barcelona, i Juan Antonio Madrid Pérez, catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Múrcia, va parlar als assistents sobre el que avui dia se sap de la relació entre envelliment, ritmes circadiaris i son.

Estivill va recordar que ‘la salut és una situació que podem aconseguir gràcies a una aportació de situacions externes que estiguin equilibrades’. En aquest sentit, va assenyalar com a condicionants l’activitat i actitud mentals, l’alimentació, l’activitat física i el son i ritmes circadiaris. Després d’aquesta introducció, el ponent va explicar com funciona el rellotge biològic humà. Per fer-ho més entenedor, el doctor es va valer de l’exemple concret d’una pacient de 74 anys a qui van atendre a la Clínica del son. ‘Estava en perfecte estat a nivell físic i mental, però demanava una pastilla per dormir’, va relatar. La pacient va explicar en la consulta que vivia amb la filla, la parella d’aquesta i dos nets, i que acostumava a despertar-se cap a les 4 de la matinada, es llevava per prendre un got de llet i tornava al llit, fins a les 6.30 o 7 hores, que es tornava a despertar. Mantenia una rutina molt activa, tenint cura de la casa i ajudant a la criança dels nens, i habitualment li agafava son tant abans de dinar com després i se n’anava al llit quan encara no eren les deu i es quedava adormida de seguida. Malgrat les queixes de la seva filla que dormia poc i que tenia son en moments del dia que ella considerava que no tocava, a la clínica, segons Estivill, els van fer entendre que l’àvia no patia cap trastorn del son, sinó que vivia una situació molt típica de l’envelliment normal, que és un avançament de la fase de son.

Ritme circadiari

El ponent va explicar que dins del nostre cervell tenim un petit grup de cèl·lules que actua com un rellotge biològic: el nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem. Aquest rellotge, va afegir, està programat genèticament per dormir de nit i estar despert de dia, però té altres maneres de posar-se en hora. ‘Parlem de l’encarrilament del ritme, és a dir, d’estímuls externs que informen aquest rellotge perquè funcioni correctament, com la llum i la foscor’, va apuntar Estivill. Els sincronitzadors, va dir, informen el rellotge i estan interconnectats amb la glàndula pineal, que segrega la melatonina. ‘A cadascun dels nostres òrgans hi ha rellotges, però en disposem d’un de central, que funciona com una mena de director d’orquestra’, va explicar, tot afegint que les entrades que rep el rellotge central són la llum, els contactes socials, l’exercici i l’alimentació. Que aquest rellotge funcioni bé, va afirmar, ens proporciona una bona diferenciació entre son i vigília i això és la base de la cronobiologia.

Estivill va assegurar que la temperatura central del cervell baixa per poder dormir i que aquesta temperatura no es perd sinó que passa a la part més perifèrica del cos. ‘Això és un ritme circadiari, però en tenim més’, va assenyalar, posant com exemples la secreció de cortisol, que a primera hora del dia és alta i després va baixant, la melatonina, els nivells de la qual augmenten a la nit per poder dormir.

Un rellotge biològic envellit

En el cas de la gent gran, va dir Estivill, els rellotges es trenquen, el que anomenà ‘cronodisrupció’ i això, va afirmar, pot donar lloc a situacions patològiques, com les dificultats per dormir a la nit i la somnolència durant el dia. Aquest fenomen està causat, segons el ponent, perquè quan ens fem grans es produeix un ‘trencament dels tres temps’. Tenim un temps intern (rellotge biològic), un temps extern (cicle llum-foscor) i un temps extern social (horaris oficials, jornades de treball, horaris d’oci i dels àpats, etc.), va exposar.

En relació a aquest darrer, Estivill va voler subratllar que els espanyols ‘van curts de son’, que dormen una hora i mitja menys que els portuguesos o els italians i que, per tant, no és un tema cultural del sud com sovint es diu, sinó una qüestió política. ‘La culpa la tenen els polítics que ens manen, que haurien de prendre mesures perquè les escoles acabessin a les 15h i les feines a les 17h, per tal que la gent pogués sopar a les 19h’.

L’expert va afirmar que els rellotges envellits tenen un seguit de marcadors de fragilitat circadiària. Així mateix, va destacar la importància de la regularitat i com s’havia descobert que el ritme circadiari fa que vuit hores després de llevar-nos tinguem una petita necessitat de dormir. ‘Les rutines són imprescindibles per mantenir el rellotge adequadament, però això ho hem perdut’, va concloure. Un altre marcador que, segons Estivill, perden les persones grans és el del contrast dia-nit. Quan ens fem grans, l’exposició a la llum és més petita i el moment en què la melatonina comença a fabricar-se s’ha avançat. Alhora, també va assenyalar que amb l’edat minva la diferenciació entre la temperatura perifèrica i la de l’interior del cervell al llarg del dia i la diferenciació en els nivells de melatonina i de cortisol.

El ponent va admetre que no hi ha una resposta definitiva sobre si l’escurçament del son nocturn i l’augment de les migdiades durant el dia ha d’estar inevitablement lligat a la gent gran com a expressió del procés de senescència del sistema circadiari, però sí que va afirmar que els estudis que s’han fet apunten que això seria així. En fer-nos gran, ens despertem més durant la nit, es produeix un avançament de la fase de son.

Què podem fer

Davant d’aquest fenomen, l’expert va assenyalar que el que podem fer és procurar alentir l’envelliment, intentant reforçar els marcadors circadiaris. En aquest sentit, va parlar d’aconseguir més regularitat (també amb els horaris de menjar), augmentar el contrast dia-nit, contactes socials intensos i activitat física pautada. ‘Menys hipnòtics i més rutines’, va afirmar, tot afegint que  ‘les pastilles no són bones ni dolentes, estan ben donades o mal donades’. Va destacar l’eficàcia per a alguns casos de la melatonina, de la qual va destacar que té un petit efecte hipnòtic i un gran efecte cronoregulador i que pot funcionar com a complement a la fototeràpia o a la cronoteràpia.

Finalment, el primer que cal, tal i com va advertir Eduard Estivill, és disposar del temps necessari per explicar a la persona que arriba a la consulta amb problemes de son què és la cronobiologia i on rau la seva importància.

El Servei Gent Gran celebra el Dinar de Nadal corresponent al seu 25è aniversari

Servei Gent Gran Nadal

Mutualistes del Servei Gent Gran de Mutuam, residents dels Apartaments Agustí Montal Mutuam Collserola i representants de les entitats a qui Mutuam presta serveis, acompanyats dels càrrecs directius del Grup Mutuam, van celebrar l’11 de desembre el dinar de Nadal del Servei Gent Gran. Amb motiu del seu 25è aniversari, en aquesta ocasió es va escollir com a emplaçament l’Hotel Palace Barcelona, on un total de 114 persones van celebrar el Nadal i van tancar l’any d’activitats relacionades amb el Servei d’Orientació Social i el d’Oci Cultural i Lleure per a sèniors.

El president del Grup, Josep Arqués, va brindar per aquesta trajectòria de 25 anys i va desitjar a tothom un bon Nadal. El trio musical La Chatta Trio va animar l’esdeveniment amb un variat repertori musical mentre els comensals arrodonien l’àpat amb torrons, neules i cafès. No hi va faltar el tradicional lliurament d’obsequis a les parelles de mutualistes més destacades per la seva fidelitat i simpatia, així com el sorteig entre els mutualistes d’un viatge de cap de setmana a Madrid per a dues persones. Així mateix, durant l’acte es va fer un reconeixement i menció especial a Lolita Prats, una usuària de 102 anys que en fa quinze que viu als  Apartaments Agusti Montal Mutuam Collserola. 

Grup Mutuam celebra el dia internacional del Voluntariat

Voluntariat Grup Mutuam

El passat 5 de desembre es va celebrar el Dia Internacional del Voluntariat. Aquesta jornada reconeix i visibilitza l’acció voluntària de persones i entitats que es mouen dia a dia per construir un món millor. En aquest sentit, Grup Mutuam des de gairebé tots els seus centres i serveis, aposta per un món on els valors resulten més importants que els diners, enfortint la societat des del voluntariat, el teixit associatiu i arribant allà on els diners mai arribaran. Destaquem algunes activitats entorn el dia internacional del voluntariat d’enguany.

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta (Sabadell), va convidar a tots els voluntaris (a nivell particular i a nivell d’entitats) i els hi van passar un vídeo amb un resum de totes les activitats fetes per ells, així com els agraïments de molts dels residents per la seva dedicació. També van  lliurar uns diplomes i un berenar va tancar l’acte, amb molta satisfacció i emotivitat per la feina feta.

Els Centres de Dia Sabadell Centre i Nova Lloreda (Badalona) que gestiona Mutuam, també van incloure algunes activitats entorn aquesta jornada. El Centre de Dia Nova Lloreda a través de les biblioteques de la ciutat de Badalona, compta amb voluntaris que llegeixen, reciten i expliquen històries als usuaris quan es desplacen a la biblioteca o quan des de les biblioteques visiten el centre de dia. I per la seva banda, els usuaris del Centre de Dia Sabadell Centre, van rebre la visita de l’Associació Cultural TASCA (obra social la Caixa), que va recitar-los poemes, refranys, endevinalles i van cantar cançons populars de Nadal amb tots ells.

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, des de fa anys rep suport de diferents entitats de voluntariat, i des de 2018 ja disposa d’un equip propi de voluntariat que gestiona l’Equip d’Atenció Psicosocial Mutuam – la Caixa, Barcelona (EAPS). Aquest equip coordina tot el voluntariat de l’Hospital Sociosanitari, i col·labora de forma conjunta amb el Projecte de Soledat i Final de Vida de l’Obra Social la Caixa. Les tasques de voluntariat que fan són tasques de suport social i emocional a pacients i famílies, acompanyament a visites mèdiques, psicoestimulació sota supervisió a persones amb demència, sortides i passejos pel jardí, tallers de lectura individuals i grupals, i interpretacions musicals.

També, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, actualment, té actius dos projectes de voluntariat: un projecte intergeneracional de “Coral per Nadal”, en el que un voluntari (Antoni Salvador) prepara conjuntament als usuaris de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i als joves de l’Escola Forn d’Anells, per assajar un repertori musical que veu el seu punt final en un concert just abans de Nadal. I per altra banda, els Equips d’Atenció Psicosocial Mutuam – la Caixa, Girona (EAPS), també tenen voluntaris propis, que acompanyen a malalts en situació final de vida i als seus familiars, per donar-los un espai d’expressió i suport a pacients i familiars: acompanyament emocional, distracció i suport a la soledat.

Grup Mutuam participa a la VII Sessió Tècnica en Innovació de la Unió Catalana d’Hospitals

Residència Rubi gent gran

Pep Fuste, que gestiona l’àrea tècnica i de participació de la Unió Catalana d’Hospitals, juntament amb Marisa García, Directora de la Residència Rubí per a gent gran que gestiona Mutuam, van donar el tret de sortida a la VII Sessió Tècnica en Innovació, amb la finalitat de compartir la feina que es fa en l’àmbit del treball social. En aquesta sessió es van presentar set experiències innovadores i transformadores de varies entitats socials i sanitàries, que posaven en valor la qualitat, l’eficàcia i la satisfacció en l’atenció a les persones. La sessió va destacar el paper del món del treball social per avançar en el Model d’Atenció Centrada en la Persona des de la vessant biopsicosocial.

Infermers: la cura integral i l’autonomia del pacient com a reptes quotidians

Maite infermera

Els infermers i infermeres som els professionals que ens dediquem a tenir cura de les persones, des d’una perspectiva integral, donant resposta a totes les seves necessitats. La infermeria és present en tots els àmbits d’atenció (hospitalària, primària, residencial, pediàtrica, urgències, …) i és en certs àmbits, com són l’atenció a la salut mental, l’atenció psicogeriàtrica en demències, les cures pal·liatives o l’atenció i acompanyament de la persona en situació de final de vida, en què juga un paper fonamental dintre dels equips interdisciplinars.

En el context de l’hospital sociosanitari, som, juntament amb l’equip d’auxiliars, els que oferim una atenció vint-i-quatre hores a planta. El nostre principal objectiu és tenir cura del pacient i fomentar-ne l’autonomia, fet que és possible gràcies a l’educació sanitària que proporcionem a la persona i al seu entorn.

Els hospitals sociosanitaris estan integrats per unitats que donen resposta a les necessitats de diferents tipologies d’ingrés: convalescències (fractures, Intervencions quirúrgiques, cura de nafres, ICTUS, etc.), rehabilitació,  foment de l’autonomia, cures pal·liatives (en situació de final de vida, per tal de garantir un final de vida digne), subaguts (pacients procedents d’urgències que precisen de tractament endovenós per patologies agudes i, un cop resolt el problema agut, se’ls dona l’alta al lloc d’origen), llarga estada, pacients amb patologia crònica que necessiten una atenció de més llarga durada i psicogeriatria (pacients amb demències amb trastorns de conducta). És un recurs poc conegut, que moltes persones confonen amb l’àmbit residencial. Les tasques en un sociosanitari es basen en prestar una atenció més complexa i hospitalària, tenint en compte que els pacients que ingressen tenen unes patologies cròniques invalidants i/o d’alta complexitat.

Quan un pacient ingressa a un sociosanitari és important fer-ne una bona acollida. L’infermer/a de planta és el primer professional que l’acollirà.  Comencem explicant-li la normativa del centre, els horaris de visites i altres aspectes de funcionament organitzatius, tot seguit, en fem una valoració integral basant-nos en el model de Virginia Henderson: valorem les diferents necessitats, l’autonomia, les dificultats en mastegar/deglutir i respiratòries, la continència, la integritat de la pell i les necessitats i prioritats de la persona; d’aquí, en surt la programació del pla de cures individual.

En un hospital sociosanitari, el volum de pacients que porta un professional d’infermeria és superior al que portaria en un hospital d’aguts. Malgrat això, a la infermeria d’un sociosanitari, prestem una atenció molt integral, mantenint un tracte proper, practicant una escolta activa tant amb les persones ateses com amb els seus familiars, i detectant problemes que poden afectar al seu entorn social i a la seva recuperació.

Per això, setmanalment, l’equip de planta -compost per metge, fisioterapeuta, infermer, auxiliar, treballador social, terapeuta ocupacional i psicòloga-  fa un seguiment de cada pacient per tal d’avaluar-ne les diferents problemàtiques o necessitats, i així arribar a un objectiu comú, basat en el model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP).

La professió d’infermera ha de ser vocacional. Encara que ens agradi la feina i ens agradi cuidar, el dia a dia no està exempt de dificultats, sobretot, pel que fa a relacions familiars, gestió de conflictes diversos, negació de la situació…

Encara queda camí per visibilitzar la tasca infermera, però podem dir que cada cop juguem un paper més important en la societat. Hem de continuar treballant per ser reconeguts i avançant, dia a dia, per fomentar un rol mes autònom. Un exemple d’això és el reconeixement que s’ha aconseguit per a l’acreditació per la “prescripció infermera”.

“La más importante y práctica lección que le puede ser dada a las enfermeras es la de enseñarles lo que deben observar”.

Florence Nightingale

Maite Subirats

Infermera

Hospital Sociosanitari Mutuam Güell

El Grup Mutuam obsequia els empleats que es jubilen amb un acte de celebració anual

Acte empleats jubilats

La Direcció General de Grup Mutuam, en col·laboració amb la Direcció de Recursos Humans,  va organitzar divendres 22 de novembre un acte de celebració per als empleats que han finalitzat al llarg d’aquest any la seva prestació laboral en qualsevol de les entitats que integren el Grup. Hi van assistir 10 ex-treballadors, acompanyats dels amics i familiars amb qui van voler compartir aquest moment.

En la  benvinguda a aquest esdeveniment anual que va tenir lloc al Centre Collserola de Grup Mutuam, el director general, Francesc Brosa, va destacar la trajectòria de tots ells, i va agrair-los el compromís i la professionalitat en l’execució de les seves feines. A continuació, Àngel Almansa, director de Recursos Humans, va reiterar-los l’agraïment pels anys dedicats al Grup i, sobretot, va encoratjar els nous jubilats a gaudir dels avantatges de no estar subjecte a una relació laboral. Així mateix, els va recordar els bons hàbits que es recomanen per a una jubilació feliç: cuidar l’estat emocional -“tu primer”-, trobar un lloc propi, mantenir-se vital amb una rutina, practicar una activitat física i marcar-se objectius assolibles en l’entorn de cadascú.

Durant  l’acte, la directora de Màrqueting i Comunicació, Marian Pérez, va col·laborar com a presentadora de la part de la celebració destinada a recordar anècdotes divertides o entranyables, que les pròpies directores i companys dels protagonistes havien aportat prèviament. Aquests records van fer riure tots els assistents, però també hi va haver moments emotius quan els ex-treballadors van agrair la celebració de l’acte. De fet, alguns d’ells encara col·laboren de forma voluntària en activitats del centre perquè no volen perdre-hi el vincle.

A continuació, es va obsequiar els 10 protagonistes amb un rellotge de polsera com a record del seu pas pel Grup Mutuam, acompanyat d’un escrit de comiat. Per acabar, els assistents van compartir un lunch.

 

Podeu veure les fotografies de la celebració en l’àlbum de la pàgina de Facebook de Grup Mutuam

 

Les dones del Grup Mutuam es rebel•len contra la incontinència urinària

Incontinència urinària Mutuam

Sota aquest lema i en el marc de la política de Responsabilitat Social Corporativa del Grup Mutuam, la Direcció d’Infermeria i el Departament de Màrqueting i Comercial, el 25 de novembre, van organitzar a la sala d’actes del Centre Residencial Mutuam Collserola, una sessió per a les dones del Grup sobre la prevenció de la incontinència urinària. De la part teòrica va fer-se’n càrrec Dolors Conill, infermera del Programa d’Incontinència Urinària de Mutuam i va explicar d’una manera molt clara i entenedora la fisiologia, els factors de risc, el tipus, el diagnòstic i el tractament de la Incontinència Urinària.

Posteriorment, la visita de Laia Ricart i Anna Mohedano, professionals de l’àmbit de la fisioteràpia i osteoptia del Centre HOlistk, expertes en sol pelvià, van oferir i realitzar una classe pràctica a les assistents amb exercicis molt concrets, orientats a entendre l’anatomia femenina i exercitar-la per prevenir i combatre les pèrdues. Amb una participació de 32 dones, professionals de diversos centres i serveis de Grup Mutuam, aquesta iniciativa va ser tot un èxit , tant pel que fa a l’expectativa creada que va despertar la temàtica, com per l’oportunitat de compartir experiències entorn la salut. Segur que repetiran.

Incontinència urinària Mutuam

Grup Mutuam crea una Direcció de Sistemes d’Informació i Comunicació

Lorenzo Rodríguez

El Grup Mutuam, davant la importància cada cop més gran de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el desenvolupament de la seva activitat, ha creat la figura del Director de Sistemes d’Informació i Comunicació. Des del 18 de novembre, aquest nou càrrec l’ocupa Lorenzo Rodríguez, que dependrà directament de la Direcció General de l’entitat i formarà part del Comitè de Direcció.

Fins aquest moment, la responsabilitat en aquesta àrea havia estat assumida per la Direcció Financera, però la dimensió i la complexitat tecnològica creixents en la prestació de serveis, derivades de la informatització de les activitats assistencials i les xarxes de comunicació, han fet convenient aquesta aposta. Lorenzo Rodríguez és Enginyer Superior en Telecomunicacions i, en els darrers anys, ha ocupat la posició de director d’IT/CIO a la Universitat Autònoma de Barcelona.