La socialització en la gent gran afavoreix una bona salut emocional i psicològica

Socialitzar gent gran

La socialització és un procés pel qual una persona s’adapta i interioritza el seu entorn i la cultura del grup social on viu en societat incorporant els elements socioculturals que se li posen a l’abast, fent-los propis i establint, en relació a la seva manera de ser, la importància que exerciran en la seva vida quotidiana i que, finalment, col·laboraran a construir la seva identitat.  Hi ha dos tipus de socialització, la primària, que es produeix durant la infantesa, en l’entorn familiar, i la secundària, que ens permet la interiorització de normes concretes de l’entorn social i s’allarga durant tota la vida de l’individu.

La família és el principal agent socialitzador en la primera etapa de la vida, però quan la persona es fa gran continua essent clau mantenir el vincle amb aquesta per tal de poder seguir activa en el món que l’envolta i no restar aïllada de l’entorn.

Així mateix, cal tenir present que quan la persona finalitza la seva etapa laboral no només disminueixen les seves obligacions i tasques dins del món social, sinó que en gran part deixa de relacionar-se amb l’entorn quotidià que, normalment, l’ha acompanyat durant molts anys. Durant aquesta retirada es produeixen molts canvis i pèrdues tant en el funcionament com en el rol de les persones.

Per entendre com afecta tot això a les persones cal tenir en compte dos conceptes: el rol social i l’estatus. Els rols socials són “el conjunt de funcions, comportament, normes i drets definits socialment i cultural que s’esperen que una persona faci o exercici d’acord amb el seu estatus social adquirit o atribuït”.  L’estatus va lligat amb el rol social que tenim, de manera que, quan una persona es fa gran i deixa el món laboral, aquest també es veu afectat la majoria de les vegades. Així que, en la nostra societat, mentre un treballa se sent immers en el món, se sent útil i pot compartir amb els altres les seves idees, aficions, pensaments, però tot canvia sobtadament amb l’arribada de la jubilació.

Diferents estudis han demostrat que el suport social ajuda a mantenir la salut i que, per contra, la jubilació i la solitud augmenten el risc de depressió en la gent gran. Entre els trastorns mentals, la depressió es considera una de les principals causes de discapacitat. De fet, ocupa el quart lloc entre les primeres causes de malaltia.

La jubilació s’ha de veure i entendre com un dol, un procés psicològic com el que s’experimenta després de qualsevol pèrdua, no només davant la mort d’un ésser estimat. Hi ha persones que desitgen assolir la jubilació per poder gaudir d’allò que el seu dia a dia en l’etapa laboralment activa no els ha permès. En canvi, n’hi ha d’altres que tenen resistències i por a la jubilació, perquè no saben què faran amb el nou temps disponible i els fa por afrontar-se a ells mateixos.

El cert és que les persones envelleixen tal i com han viscut la vida, i això està relacionat amb la seva manera de ser i de fer. Si han tingut una bona salut mental i han sabut afrontar els seus problemes, superar les dificultats i adversitats de la vida, i adaptar-se als canvis, en general no els fa cap mena de recança jubilar-se. Però en qualsevol cas, el que s’ha de procurar és que aquest procés no les aboqui a un aïllament social i a una solitud no desitjada, ja que això sí que faria que caiguessin en la malaltia.

És aquí quan cal assenyalar la importància de la socialització de les persones grans. Les relacions interpersonals i la participació social són vitals per seguir proporcionant-los un sentiment d’utilitat i de pertinença, contribuint així al manteniment d’una bona salut emocional i psicològica. Alguns estudis apunten que la implicació social, fins i tot,  endarreriria l’inici de la demència.

Tal i com mostra un estudi publicat a la Revista The Lancet l’any 2000, portat a terme pel Centre de Recerca de Gerontologia d’Estocolm amb una mostra de 1.203 individus de més de 75 anys, en les persones amb una xarxa social pobra o limitada augmenta en un 60 per cent el risc de patir demència.

Per aquest motiu, és important que tots els professionals que treballem amb la gent gran fem una valoració global que inclogui el sentiment de soledat que puguin presentar i que els puguem derivar així als recursos socials de la comunitat i de l’entorn, com centres cívics del barri, espais per a la gent gran, aules d’extensió universitària per a la gent gran… L’objectiu és que puguin seguir socialitzant-se i mantenint un contacte actiu amb la societat.

L’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona, impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’ i que actualment coordino, forma part d’un nou projecte anomenat ‘Final de vida i Soledat’. En el marc d’aquesta iniciativa, l’objectiu és sensibilitzar la comunitat en relació al fenomen de la soledat i l’etapa del final de vida i crear xarxa territorial entre les diferents entitats de la comunitat per detectar persones que estan soles, i abordar sobretot aquells casos de soledat no desitjada. Un altre objectiu és posar aquestes persones en contacte amb una persona voluntària que les acompanyi en aquest tram i les ajudi a socialitzar-se amb l’entorn, de manera que evitem que caiguin en depressió, iniciïn un procés de demència o desencadenin cap malaltia relacionada amb aquesta problemàtica social.

En aquest sentit des de Grup Mutuam disposem de l’àrea de gent gran activa, Mutuam Activa, per impulsar el lleure, la cultura, les amistats i fomentar l’envelliment.

 

Meritxell Naudeillo

Psicòloga i coordinadora de l’EAPS Mutuam Barcelona impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’

Grup Mutuam

Disfresses i gresca alegren centres i residències del Grup Mutuam per celebrar el Carnaval

Mutuam Collserola

La festivitat més esbojarrada de l’hivern va arribar la setmana passada als centres i residències de Grup Mutuam en forma de tallers de disfresses, concursos, balls i àpats especial. La participació de residents va ser un èxit, però tampoc no hi va mancar la implicació d’equips professionals, voluntariat, familiars i, en alguns casos, alumnat del barri d’edats molt diverses.
Les persones usuàries del Centre de dia Creu de Barberà i els familiars que s’hi ha volgut afegir s’han divertit molt amb la celebració del Carnaval organitzada per les gerocultores i la terapeuta ocupacional. S’han disfressat de llapis i alguns han immortalitzat el moment fotografiant-se en un photocall. La festa ha conclòs amb un pica-pica i una mica de ball.
Va ser en el marc de la comissió de festes, on les persones usuàries del Centre de dia Sabadell Centre van escollir que volien disfressar-se de “Dàlmates” per al Carnaval, ja que tenen un bona experiència amb el Leo, un galgo que sovint els ve a visitar. Van gaudir de la festa ballant i van arrodonir el dia prenent xocolata amb melindros.
Les persones usuàries del Centre de dia Torreromeu van celebrar el Carnaval confeccionant una màscara que es van endur de record a casa. Així mateix, s’hi va organitzar un concurs de preparació de pastissos amb la corresponent entrega de diplomes als guanyadors i un ball.
Al Centre de dia Verdum, a Barcelona, també s’hi va viure una jornada inoblidable. Van poder posar-se la disfressa que havien estat preparant durant dues setmanes i van gaudir d’una divertida festa amb música, ball i refrescos per a tothom.
A Mutuam Collserola, els preparatius per al Carnaval van arrencar uns dies abans amb un taller per elaborar màscares venecianes. Durant la celebració, es va organitzar un concurs per escollir-ne la més treballada i original. A més a més, les persones usuàries van passar una bona estona menjant plegades i en companyia de música especial per a l’ocasió. La il·lusió per preparar l’edició de l’any vinent, ja es palpava en l’ambient.
El Carnestoltes al Centre Assistencial Mutuam la Creueta va fer honor a la seva essència, omplint els espais de rialles i disbauxa. La música, els balls, les disfresses i un bon berenar van fer que la festa fos tot un èxit. Durant tota la setmana s’han realitzat diferents activitats per celebrar la festa, que enguany ha tingut com a temàtica ‘Haway’: un taller de manualitats, dut a terme pel voluntariat familiar, per fer collarets hawaians i un taller de cuina, impartit per una voluntària del centre. A més a més, es va realitzar una rua per tot el centre, amb professionals, familiars i usuaris , acompanyat d’un berenar especial per a tothom, que va culminar amb un ball final tots junts. Les activitats del carnestoltes acaben amb la celebració del Dijous gras i de l’Enterrament de la Sardina.

Centre de dia Creu de Barberà
Centre de dia Creu de Barberà

Durant tota la setmana, a la Residència Font Florida, van portar a terme diferents activitats centrades a la temàtica Western d’aquest any. Els residents i usuaris del centre de dia van ser per unes hores els xèrifs més durs de l’oest. També van rebre el grup de “Country Solidari” i van gaudir de jocs de cowboys, cinema de l’oest, menú especial americà i una festa amb xèrifs i indis. Durant les setmanes prèvies es va guarnir la planta baixa del centre com si fos un petit poble del “Far West”.
La celebració del Carnaval a la Residència Jaume Nualart s’ha centrat enguany en el tema de “El mercat”. Van ambientar diferents espais amb parades, cartells, etc., i, en diferents tallers, van confeccionar s’han disfresses de forners, fruiters, carnissers i peixaters. Al matí van veure una projecció de carnavals famosos com el de Rio de Janeiro, Venècia, Canàries i Cadis. També imatges divertides d’infants i grups d’adults. A la tarda es celebrar una festa de disfresses amenitzada amb xocolata i melindros.
La Residència Les Franqueses va rebre la visita de la canalla de l’Escola Bressol Xerric-Xerrac de Corró d’Avall, que es van disfressar de gent gran per compartir una estona amb les persones residents.

Residència Les Franqueses
Residència Les Franqueses

A la Residència Mutuam Manresa, a part dels tradicionals ball de Carnestoltes, la rua amb el rei Carnestoltes i la llegida del pregó, van gaudir d’un espectacle de Mary Poppins protagonitzat per treballadors i treballadores.
Els usuaris de la Residència Mercat de Guinardó van celebrar una festa dedicada a les emoticones de Whatsapp, en què també van participar alumnes del Col·legi Guinardó que fan l’APS. Van vestir per a l’ocasió disfresses fetes pels propis residents.
Les persones usuàries de la Residència Rubí es van disfressa i van ballar amb l’alumnat de l’Institut de la Serrata, que prèviament les havia maquillat. Es van lliurar premis a les disfresses més originals, les més elegants, a la més simpàtica i a qui havia desfilat millor.
A la Residència de Vila-seca, com cada any, s’hi va organitzar un concurs de disfresses. El concurs només demana que s’hi presentin grups, triïn una disfressa de la temàtica que es proposa i que facin un show el dia del carnaval. Aquest any el centre d’interès eren “Cultures del Món” i van ser 6 grups participants: 3 grups de treballadors, 2 de residents i treballadors i 1 de voluntaris i familiars. Els vestits han estat elaborats durant el passat mes amb ajuda dels residents i dels alumnes de l’APS. Aprofitant l’aposta d’aquest any per la vida saludable, els tres premis a la millor disfressa, posada en escena i originalitat van ser per a cistelles de fruita.

Centre de Dia Enric Casanovas

Al Centre de Dia Nova Lloreda, hi van elaborar un photocall perquè tothom pogués guardar un record de la celebració, que va consistir d’una festa amb pica-pica i un ball.

El Centre de Dia Enric Casanovas es va disfressar de cuiners i cuineres, amb davantals molt originals i barrets de cuina fets a mida. En el seu gimnàs van gaudir de la festa i la música.

Residència Moli Via Favència
Residència Molí-Via Favència

Els usuaris i professionals de la Residència Molí-Via Favència de Barcelona ciutat, van disfraçar-se de museu i de quadres famosos, temática que els va donar molta feina la semana prèvia i que tots van gaudir molt, amb un resultat final sorprenent.

Els pacients de l’Hospital de Dia de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona es van disfressar d’ous ferrats i remenats i van participar en una rua per les instal·lacions acompanyats de la seva infermera responsable.

A quins ajuts i serveis públics poden accedir les persones amb dependència?

Serveis i recursos públics

La Cartera de serveis socials és el que determina el conjunt de prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques que integren la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública i és l’instrument que assegura l’accés a les prestacions garantides a la població que les necessiti. Dins d’aquesta cartera, hi ha uns serveis socials especialitzats per a persones amb dependència que es faciliten mitjançant centres i serveis públics o privats concertats degudament acreditats. Per poder-hi accedir cal haver obtingut el reconeixement oficial de la situació de dependència i és el Departament de Treball, Afers socials i Famílies qui els assigna en cada cas a partir del Programa individual d’atenció (PIA), segons la situació personal, l’entorn familiar i la disponibilitat de serveis.

Les ajudes a la dependència poden ser prestacions econòmiques o mitjançant serveis com els d’atenció domiciliària, les residències o els centres de dia. Cal tenir present que el grau de dependència que tingui reconeguda una persona li permetrà accedir a uns recursos públics o a uns altres. Així, per ingressar en una residència és necessari disposar del grau II o III, mentre que per accedir a un centre de dia n’hi ha prou amb un grau I.

Inici del procediment

El primer que ha de fer una persona que vulgui accedir als diferents recursos és presentar una sol·licitud de reconeixement del grau de dependència a qualsevol oficina de registre del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Per obtenir el formulari de sol·licitud o informació relacionada amb les situacions de dependència, la persona es pot dirigir a qualsevol de les oficines dels serveis socials bàsics de l’ajuntament o dels consells comarcals i a les àrees bàsiques de salut (Centres d’Atenció Primària). En cas que estigui ingressada en un centre, pot demanar el formulari a la seva Direcció o  al treballador social. El document també es pot descarregar directament de la web del Departament.

A l’hora de presentar-lo cal adjuntar tot un seguit de documentació: el DNI, el padró (per acollir-se als ajuts es requereix haver residit en territori espanyol com a mínim 5 anys i que almenys 2 d’aquests siguin els immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud), un informe de salut de menys de dos anys en què constin els diagnòstics vinculats a la dependència segons el model que estableix la sol·licitud i les dades bancàries (els serveis i  prestacions de la cartera de dependència es gestionen sota el concepte de copagament i es té en compte la capacitat econòmica de la persona a l’hora d’establir-ne el cost). A més a més, si escau, s’hi pot haver de presentar altres documents, com la sentència d’incapacitació en cas que la persona tingui representant legal, fotocòpia de discapacitat, fotocòpia de la pensió de gran invalidesa, etc.

A partir d’aquí, un professional dels Serveis de Valoració de la Dependència es posarà en contacte amb la persona sol·licitant per acordar una visita al domicili o al centre en què resideix i emetrà la seva valoració. Cal tenir present que, malgrat que la normativa estableix que el termini de valoracions no ha de superar els tres mesos, s’estan produint esperes de vuit mesos tan sols per rebre aquesta visita.  Amb les seves conclusions, la comissió de valoració, que es reuneix periòdicament, emet un informe amb la proposta del grau de dependència. És el Servei d’atenció a les persones dels Serveis Territorials del Departament, però, qui emet, en un termini màxim de tres mesos, la resolució. Aleshores la persona sol·licitant encara ha d’esperar que els serveis socials del seu ajuntament s’hi posin en contacte per elaborar conjuntament el PIA, en què s’establiran els serveis i/o prestacions més adequades a la seva situació. Un cop obert l’expedient, però, se’n podrà demanar la revisió sempre que hi hagi empitjorament de la situació, noves patologies o una millora.

La llarga travessia fins a gaudir del recurs

Tot plegat és un procés que es pot allargar durant un any i mig. Ara bé, segons a quin recurs es vulgui accedir, l’espera no s’acabarà aquí. Un cop obtingut el reconeixement de la dependència, per ingressar en una residència pública, la persona pot apuntar-se fins a 3 llistes d’espera diferents. Tot i així, en la situació actual, pot ser que trigui 3 o 4 anys a obtenir una plaça. N’hi ha que, si es troben en situació d’urgència, prefereixen optar per residències que són més lluny però en què la llista és més curta. D’altres s’apunten a centres privats, però sovint, encara que siguin beneficiaris de l’ajut de prestació vinculada, tenen dificultats per fer front al cost de la plaça.

En el cas de parelles que vulguin entrar al mateix centre, a nivell públic, hi ha el que s’anomena priorització per ingrés matrimonial. Primer hi ha d’entrar un dels membres i, després, des de serveis socials poden fer un informe de priorització pel qual, quan queda una plaça disponible, aquesta seria per a l’altre membre. Com a requisits, tots dos han de tenir el grau II o III de dependència i estar apuntats en la llista d’espera del mateix centre.

En definitiva, ens trobem en una situació en què el recorregut per accedir a una plaça pública és llarg i complex i en què moltes persones no poden assumir els preus de les places privades amb els escassos ajuts públics disponibles. Tot això acaba traduint-se en que moltes famílies acaben posposant tant com poden els ingressos en residències i que aquestes hagin d’atendre una població amb més necessitats.

Marina Ropero

Treballadora Social del Centre Assistencial Mutuam La Creueta

Grup Mutuam

Guia de recomanacions ètiques en l’abordatge de la sexualitat en persones grans

Guia sexualitat residències

La doctora Maribel Esquerdo, presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) de Grup Mutuam, va presentar en una sessió clínica la ‘Guia de recomanacions ètiques en l’abordatge de la sexualitat en les persones grans’. El document, elaborat conjuntament amb els professionals de l’entitat Enric Buixadera, Núria Porcel i Anna Escolà, vol donar resposta a la necessitat de fer efectius els drets sexuals dels usuaris i usuàries dels diferents serveis i recursos del Grup i al fet que, entre 2009 i 2017, l’organisme que presideix hagi rebut 67 casos relacionats amb la temàtica.

La nostra societat entén que els drets sexuals formen part de la dignitat, la llibertat i el lliure desenvolupament de la personalitat del éssers humans i que el plaer i l’afecte formen part de les necessitats humanes i contribueixen a la felicitat, a l’augment de l’autoestima i a evitar l’aïllament social i emocional, entre d’altres. Tanmateix, quan les manifestacions d’índole sexual es produeixen en una residència de gent gran, aquestes acostumen a incomodar els treballadors i treballadores i també la resta de persones que hi conviuen.

L’abordatge de les expressions sexuals en entorns institucionalitzats no és fàcil però els professionals hem de crear condicions perquè les persones grans s’hi sentin lliures i no renunciïn a la seva sexualitat. És en aquest context que, des del CEA de Grup Mutuam i mitjançant equips interdisciplinaris amb professionals dels diferents centres i serveis, es decideix impulsar una guia de recomanacions que, des de l’Atenció Centrada en la Persona i els principis de la Bioètica, serveixi com a eina per abordar aquestes qüestions i millorar la qualitat de vida dels residents. Els objectius que es planteja aquest treball són: identificar i analitzar els conflictes ètics que sorgeixen en la pràctica diària a causa de l’expressió de l’afectivitat i la sexualitat, donar resposta al interrogants ètics que això pot plantejar a professionals, famílies i persones grans i promoure les bones pràctiques professionals respecte a l’abordatge d’aquestes necessitats.

Malgrat la sexualitat sigui reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut com un aspecte central de l’ésser humà, existeixen nombroses falses creences respecte a aquesta i la gent gran, com la idea que l’activitat sexual disminueix amb l’edat, que les persones grans no tenen capacitat fisiològica per mantenir relacions, experimentar plaer o despertar desig en altres o, fins i tot, que les que tenen desig sexual són immorals o anormals. En el cas de les que viuen institucionalitzades, a més, existeixen barreres addicionals com la manca de privacitat i l’actitud de professionals, residents i familiars, poblacions diana del nostre treball.

A l’hora d’abordar les expressions sexuals als entorns residencials, el primer que hem de tenir en compte és que cada persona i cada context defineixen una situació única. Per tant, no hi ha solucions genèriques i hem d’evitar donar respostes automàtiques sense reflexió als possibles conflictes que esdevinguin. El que sí que recomana la guia per a tots els casos és fer, primer de tot, una valoració de la capacitat cognitiva i de competència de les persones implicades. Cal tenir present que les persones amb deteriorament cognitiu també tenen necessitats sexuals, encara que tinguin alterada la capacitat de reconèixer-les i satisfer-les adequadament. Aquest deteriorament, però, no les incapacita per consentir el manteniment de relacions sexuals.

Els professionals hem de valorar cada cas atenent a les seves circumstàncies particulars. En això, ens pot ajudar analitzar el risc de la pràctica sexual per a la salut física i psicològica, la capacitat de decisió de les dues parts, els seus valors i històries de vida, a més de la seva opinió i la de les famílies. Partint de la idea que un comportament desinhibit no implica necessàriament una conducta sexual inadequada, hem d’identificar la causa d’aquesta, que pot ser orgànica, farmacològica, una alteració de la conducta, etc. A més, per actuar correctament haurem de tenir en compte en la valoració els principis de la Bioètica: beneficència, autonomia, no maleficència i justícia. En qualsevol cas, hem de vetllar perquè el respecte amb la llibertat dels residents es conjuri amb la protecció de  les persones més vulnerables.

En principi, els professionals han de partir de la premissa que per a considerar un comportament sexual com a inadequat aquest hauria de donar-se en un context social en què no hauria de produir-se. S’ha de tenir clar, així mateix, que totes les persones tenen els mateixos drets i llibertats independentment de la seva orientació sexual i que les organitzacions tenen el deure de promoure la bona convivència entre els residents i el respecte per la diversitat sexual.

La guia fa unes recomanacions genèriques a les institucions per tal de fer efectiu el dret a la sexualitat. Entre aquestes, hi ha, primer de tot, el fet de reconèixer-lo explícitament en els diferents elements comunicatius dirigits als usuaris, com les guies d’acollida, però també incloure preguntes sobre necessitats sexuals en les valoracions professionals, històries de vida, etc. És imprescindible reconèixer explícitament que no s’accepta cap tipus de discriminació sobre l’orientació sexual de les persones. Altres mesures que poden afavorir l’expressió de la sexualitat són la disponibilitat d’indicadors de ‘no molestar’ a les habitacions o d’espais polivalents que ofereixin intimitat a parelles de nova creació o en què un dels dos membres no viuen a la residència. A més a més, caldria promoure un pla de formació sobre sexualitat per als professionals.

D’acord amb la guia, les persones que treballen en les residències haurien de reflexionar sobre aquestes qüestions ens instàncies com, per exemple, els Espais de Reflexió Ètica, reunions interdisciplinàries i preparar-se per abordar els casos amb respecte i discreció. Haurien d’evitar caure amb paternalismes davant les manifestacions sexuals i, quan aquestes són públiques, haurien d’afavorir unes bones pràctiques i no alimentar la sensació d’escàndol, tot vetllant pel respecte mutu. No obstant això, ha de quedar clar que l’atenció sexual dels residents queda fora de les funcions dels professionals i que aquests han d’actuar sempre de manera coordinada i en consens.

Pel que fa a les persones grans, la guia recomana que se’ls ofereixi donar el consentiment per incloure l’abordatge de les necessitats sexuals en les valoracions, històries de vida, PIAI, etc. Així mateix, se’ls pot oferir participar en tallers o xerrades per treballar sobre aspectes relacionats amb la sexualitat. Per la seva part, elles han de respectar les persones amb una orientació sexual diferent.

Per últim, la guia també reserva un espai per als familiars dels residents. Així, recomana que aquests siguin informats des dels primers contactes sobre la política del centre respecte als drets sexuals i que se’ls ofereixi la possibilitat de rebre assessorament sobre aquestes qüestions. Cal tenir present que, si la persona gran no presenta deteriorament cognitiu, la informació sobre la seva sexualitat s’ha de tractar amb ella de manera confidencial, llevat que expressi el contrari.

En definitiva, aquesta guia pretén dotar d’eines a les institucions i equips professionals per abordar una qüestió que, per condicionaments socials i morals, sovint se’ns fa difícil. L’objectiu que hi ha darrera de tot és millorar la qualitat de l’assistència que donem a les persones i recordar, així mateix, que la sexualitat no es jubila.

Dra. Maribel Esquerdo

Metge del PADES Gràcia i presidenta del CEA

Grup Mutuam

La Residència Molí-Via Favència s’omple de celebracions pel seu 4t aniversari

4t aniversari Molí

La setmana de l’11 al 17 de març la Residència Molí-Via Favència per a gent gran, equipament públic gestionat per Grup Mutuam, va celebrar el seu 4t Aniversari. Un 16 de març del 2015 aquesta residència va començar el seu camí, malgrat que ja portava anys construïda. L’apertura del centre va ser possible gràcies a la reivindicació dels veïns del barri la Prosperitat, i al trasllat dels 63 residents de la Residència Francesc Layret. Aquests necessitaven un lloc per continuar la seva estada, mentre es portaven a terme les obres de millora de la seva residència.

Per tant al llarg de la setmana, amb motiu d’aquesta celebració tan important, els residents van poder gaudir d’activitats i celebracions vàries. Les actuacions de Playback i Balls de Saló del Grup ‘Rosas Blancas’ i les sessions de ‘cinema d’abans’, amb crispetes i núvols de sucre, van resultar tot un èxit. Però el plat fort es va servir el 16 de març, després d’un matí màgic amb l’actuació del mag ‘Jota de Picas’. A la tarda, entre malabars i música de la mà d’un Dj i el Showman ‘Don Hueso’, la residència va bufar les espelmes i brindar per aquests quatre anys de vida.

I com a bona celebració, no va faltar un menú especial amb sardines, costelles i arròs amb llet per compartir entre residents, familiars i professionals. Així, amb la panxa plena i havent gaudit d’una setmana molt especial, la Residència Molí-Via Favència, està preparada per fer front a un any més de camí.

Interpretació teatral sorpresa pels usuaris del Centre de Dia Enric Casanovas

teatre CD Enric Casanovas

Al Centre de Dia Enric Casanovas, equipament públic que gestiona Grup Mutuam, saben com sorprendre els seus usuaris, i és que l’altre dia, dues auxiliars del centre es van presentar disfressades i van fer una petita representació teatral. Els personatges interpretats, Don Macario i Doña Rogelia van fer passar una bona estona al grup d’usuaris fent broma i ballant amb ells. Sempre va bé aportar aquest toc d’improvisació per fugir de la rutina, i si a més s’aconsegueix fer riure i alegrar el dia, molt millor.

Professionals de Grup Mutuam, a les Jornades Interdisciplinars Catalanes de Residències de Gent Gran

Jornades Interdisciplinars

Quatre professionals de Grup Mutuam, Ester López, Inés Barriga, Enric Martínez i Mar Villegas participaran en les 13es Jornades Interdisciplinàries Catalanes de Residències de Gent Gran, que se celebraran el 22 i 23 de març de 2019 a Barcelona, a l’Espai Pujades 350. Organitzades per vuit Col·legis Professionals implicats en l’atenció a aquest segment de la població, estan adreçades als professionals del sector i tenen l’objectiu de respondre a les seves necessitats formatives, d’acord amb les demandes plantejades en edicions anteriors i a les novetats en aquest camp.

Ester López, coordinadora d’infermeria de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell i membre dels Comitès Científic i Organitzador de les Jornades, ho farà com a moderadora d’una de les taules. La terapeuta ocupacional de la Residència Font Florida Inés Barriga, també membre del Comitè organitzador, hi impartirà una xerrada sobre ‘Els animals de companyia a les residències’. L’infermer del PADES Sant Martí Nord Enric Martínez farà una comunicació oral sobre ‘Planificació de decisions anticipades’ i la gerocultora de la Residència Mercat del Guinardó Mar Villegas hi intervindrà amb una ponència sobre l’Atenció Centrada en la Persona. Com en edicions anteriors, divendres hi haurà simultàniament taules rodones i tallers, mentre que dissabte hi haurà taules rodones i el lliurament de premis. Els tallers són limitats a 25 assistents.

Homenatge a una usuària de la Residència Molí-Via Favència pel seu centenari

centenari residència Molí

La Residència Molí-Via Favència per a gent gran, equipament públic gestionat per Grup Mutuam, va celebrar el 25 de febrer, una emotiva festa pels cent anys de vida de la usuària Maria Simon.

Va ser un acte, on no només van voler participar els familiars més propers i amics de l’homenatjada, sinó també el responsable de l’Oficina de Gent Gran Activa, David Agustí i la Consellera Municipal de Salut del districte Nou Barris de l’Ajuntament de Barcelona, Esther Flaquer. Aquests van concedir-li la Medalla Centenària de la Generalitat de Catalunya, acompanyada d’un ram de flors i unes paraules de reconeixement.

Per altra banda, la residència, on viu la Sra. Simon, no es va voler quedar enrere i la va obsequiar amb un collaret, unes arracades i un quadre amb imatges de tota la seva trajectòria de vida. La protagonista, que entre emocions només tenia paraules d’agraïment per a tothom, va tancar el seu aniversari amb un magnífic pastís i una copa de cava.

Carnestoltes 2019: la festa més transgressora del calendari arriba als centres i residències de Grup Mutuam

Les Franqueses del vallès mutuam

El Carnestoltes, una festa prèvia a la restrictiva Quaresma, és el moment de trencar regles i de fer tot allò que més endavant no es podrà fer. Si més no, a les residències i centres de Grup Mutuam és una esperada celebració en què disfresses, música i ball capgiren el dia a dia de les persones usuàries.

A la Residència Les Franqueses, propietat de la Fundació Privada de les Franqueses del Vallès per a la Gent Gran gestionada per Mutuam, aquest any els residents han dissenyat un photocall amb els seus complements -pipes, bigotis, barrets i algun antifaç- ideal per gaudir d’una festa en què la rauxa passa a ser protagonista per una estona. Els residents, amb les famílies o amb els professionals, individualment o en petits grups, disfressats o no, han tingut la possibilitat de fer-se fotos dins del marc fet expressament per a l’ocasió i que ha donat a la festa un to de color i creativitat. Un entreteniment saludable i divertit que afavoreix les relacions socials i que és un excel·lent recurs per connectar amb el calendari festiu.

Al centre de dia Sabadell Centre també s’han animat a celebrar el carnestoltes tots junts, usuaris, familiars i professionals. Han organitzat un gran ball amb mascares i disfresses venecianes i han passat tots pel photocall per fotografiar-se ben macos. Per acabar han gaudit d’un aperitiu escollit pels usuaris del centre de dia.

A la Residència Mutuam Manresa, hi han organitzat un concurs i un ball de disfresses. La Residència Jaume Nualart, a Cornellà, ha escollit com a temàtica del Carnestoltes “El casino” i, d’acord amb això, s’ha ambientat l’espai i s’han elaborat diferents disfresses. A més, hi han celebrat un enterrament simbòlic de la sardina, en què cadascú ha sepultat alguna cosa que no volia més, com els dolors, les injustícies, les mentides, les guerres, etc.

També a la Residència i Centre de dia Rubí, i com és tradició, han acomiadat el Carnestoltes amb l’enterrament de la sardina. Aquest any els residents han confeccionat amb molt d’esforç, imaginació i treball la senyora Sardina, que han realitzat durant els tallers de manetes d’or. Disfressats, l’han acompanyat en un festeig fúnebre en el qual hi ha hagut cançons, ofrenes i fins i tot plors.

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell ha celebrat una fantàstica rua de carnestoltes amb la temàtica del Far West. Professionals del centre amb els seus fills, voluntaris, familiars i usuaris s’han vestit dels diferents personatges del llunyà Oest. La rua ha passat per totes les plantes del centre, acabant amb un ball final i un fantàstic berenar de xocolata desfeta amb melindros.

Al Centre de dia Verdum enguany han volgut celebrar el Carnestoltes de manera una mica diferent i han pensat entre tots una original disfressa: s’han convertit en rellotges de diferents hores per veure quina hora era a molt llocs del món. Per altra banda, han participat en un gran ball amenitzat amb música actual i han mostrat la seva millor cara en un photocall amb els usos horaris de difunts països del món.

La Residència Molí-Via Favència ha celebrat el Carnaval entorn de la temàtica de la baralla de cartes espanyola. Així doncs, tant els residents com els familiars i treballadors s’han disfressat de cartes. Una resident ha donat el tret de sortida de la celebració amb el pregó i, tot seguit, s’ha portat a terme una animada rua i un ball.

El Centre de dia de Torreromeu ha celebrat aquest carnestoltes amb una festa de gran alçada: disfresses a base de complements (ulleres divertides, perruques, collars de flors, barrets, faldilles, bigotis, etc.), un marc de photocall, música i ball i un concurs de pastissos que tothom ha pogut degustar amb entrega de diplomes per als participants inclosa. A la celebració hi han acudit també alguns familiars de les persones usuàries per compartir aquest dia especial.

Les persones usuàries del Centre de dia Creu de Barberà han celebrat el carnestoltes posant-se complements de disfresses i fent-se fotos en un marc de photocall adornat per a l’ocasió dies abans. Un sempre desitjat pica-pica ha servit per concloure la celebració acompanyat de música i dels somriures que perruques i màscares sempre arrenquen.

La Residència Mercat de Guinardó ha escollit indis i vaquers com a temàtica del carnaval. Una celebració en què no s’han estat de res, amb música adequada per a l’ocasió i un bon berenar per a tothom.

Per al Centre de dia i Residència Font Florida, el Carnestoltes és una festa imprescindible en la programació anual d’activitats, ja que els participants gaudeixen activament en la seva organització. Aquest any, la temàtica escollida ha estat Mèxic. Durant un mes, s’han adaptat les activitats per preparar la decoració, a base de barrets i cactus, i les disfresses, íntegrament confeccionades pels residents i que consistien en barrets i ponxos mexicans, peculiarment acolorits.  Com a colofó de la festa, els residents van poder degustar un menú especial compost per frijoles, pollastre, pebrot vermell i nachos amb maionesa. A la tarda, no hi han faltat els ingredients bàsics d’una gran festa, la música a càrrec del cantant Kleo i els balls dels propis residents i familiars.

Els Tallers de lectura enriqueixen als residents de la Residència Rubí

Taller lectura residència Rubí

Cada setmana un grup d’usuaris de la Residència Rubí per a gent gran, equipament de la Generalitat de Catalunya que gestiona Grup Mutuam, llegeixen plegats unes quantes pàgines d’un llibre que prèviament trien entre tots. A l’inici d’aquests tallers, junts recorden el capítol llegit en l’anterior trobada, fan la lectura que toca i posteriorment obren un debat-tertúlia. L’objectiu d’aquest debat, és que els assistents expressin les seves inquietuds i aportin punts de vista nous i experiències pròpies. Així tots s’enriqueixen amb les aportacions de la resta, a la vegada que es fomenta la cooperació, col·laboració i solidaritat entre les persones, augmentant la força del grup. Com veieu aquest és un taller molt beneficiós on només calen ganes de compartir i un bon llibre.