Iatrogènia farmacològica en el pacient geriàtric

Iatrogènia farmacològica en el pacient geriàtric

La iatrogènia o iatrogènesis farmacològica, també anomenada reacció adversa medicamentosa (RAM) és definida per l’Organització Mundial de la Salut com “qualsevol reacció nociva i no desitjada provocada, o que es sospiti que es deu, a un medicament, independentment del seu ús”. Aquestes inclouen les reaccions secundàries a un error de medicació (inclús per omissió) i els usos no conformes als termes d’autorització, com l’ús indegut o l’abús del medicament.

La iatrogènia farmacològica és una de les incidències que, desafortunadament, apareix amb més freqüència en el pacient geriàtric, ja que per la seva morbiditat i pluripatologia, acostumen a estar en tractament amb diferents fàrmacs. En els pacients de més de 70 anys, el 10-20% dels ingressos a urgències estarien en part o totalment lligats a les RAM, mentre que en pacients de més de 85 anys, serien un 25% dels ingressos. A més, s’estima que els accidents iatrogènics de les persones grans serien evitables entorn del 50% de manera global.

Les RAM als pacients geriàtrics són doncs més freqüents, més costoses, i també més evitables que les dels pacients més joves. Així, la iatrogènia es presenta com un dels problemes més rellevants de la pràctica diària, tant en l’àmbit comunitari com en el residencial o l’hospitalari, que requereix una atenció especial per part dels professionals.

Per a tractar-lo comptem amb Óscar Miranda, metge geriatre i director Assistencial de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, que ens presenta de forma entenedora les característiques i implicacions d’aquest fenomen, així com les estratègies clau per evitar les reaccions adverses.

Alguns punts importants de la ponència sobre iatrogènia farmacològica:

  • Reaccions farmacològiques més freqüents.
  • El concepte ‘iatrogenic disability’.
  • Les característiques del pacient geriàtric pluripatològic.
  • Com funciona la ‘iatrogènesis en cascada’.
  • Exemples de fàrmacs i síndromes geriàtrics.
  • Interaccions medicamentoses freqüents.
  • Un exemple de cascada de la prescripció.
  • Moments més freqüents d’errors de medicació.
  • Estratègies per reduir la iatrogènia farmacològica, com ara evitar les prescripcions potencialment inapropiades (PPI), o la reavaluació.

Ponència a partir del minut 1:05

No et perdis aquesta ponència pràctica, entenedora i de gran valor per la pràctica clínica i assistencial del dia a dia. 

Consells Essencials per a una Òptima Conservació de la Medicació a Casa

Consells conservació medicació

Quan es tracta de la nostra salut, la correcta conservació de la medicació a casa és una qüestió crítica. Des de l’eficàcia fins a la seguretat dels medicaments, la manera com els emmagatzemem a casa pot tenir un impacte significatiu en el tractament i en el nostre benestar general. Per això, és essencial comprendre i seguir un conjunt de consells pràctics per assegurar-nos que la nostra medicació es mantingui en les millors condicions possibles. A continuació, es detallen de manera exhaustiva alguns dels aspectes més importants a tenir en compte en relació a la conservació de la medicació a casa:

1. Lloc d’emmagatzematge adequat: Un ambient òptim per a la medicació

Mantenir els medicaments en un lloc fresc i sec és fonamental. Els canvis de temperatura i la humitat poden alterar la composició dels medicaments, afectant-ne la seva eficàcia. Un armari o calaix tancat, lluny de fonts de calor com radiadors o estufes, és ideal. Eviteu també exposar-los a la llum solar directa, ja que això pot descompondre’ls.

2. Conservació dels envasos originals: Mantenir la identitat dels medicaments

És important mantenir els medicaments en els seus envasos originals amb les etiquetes llegibles. Això facilita la identificació correcta dels medicaments i assegura un control adequat de la seva caducitat. Transvasar els medicaments a altres recipients pot provocar confusions i errors de dosificació.

3. Control de la temperatura: Un aspecte crític a tenir en compte

Alguns medicaments necessiten ser conservats a una temperatura específica per mantenir-ne la seva estabilitat. Assegureu-vos de seguir les instruccions dels medicaments que ho requereixin. En general, la majoria dels medicaments es conserven millor a temperatura ambient, però en casos especials pot ser necessari guardar-los a la nevera.

4. Fora de l’abast dels nens i les mascotes: Seguretat en primer lloc

És imprescindible mantenir els medicaments fora de l’abast dels nens i les mascotes. Utilitzeu tancaments de seguretat si cal i assegureu-vos que estiguin en llocs fora del seu abast i visió. Això evita accidents no desitjats i manté la seguretat de tots els membres de la llar.

5. Comprovació regular de la data de caducitat: Vigilància constant

És recomanable revisar regularment la data de caducitat dels medicaments i retirar aquells que estiguin vençuts o ja no siguin necessaris. La utilització de medicaments caducats pot ser perillosa i no garantirà els resultats esperats.

6. Consulta amb el farmacèutic: Orientació professional

En cas de dubte sobre com emmagatzemar un medicament específic, sempre és aconsellable consultar amb el farmacèutic. Els professionals de la farmàcia poden proporcionar orientació específica basada en la naturalesa de cada medicament i les seves necessitats de conservació.

7. Evitar espais no aconsellats : Com el bany o el lavabo

És crucial evitar emmagatzemar medicaments en espais com el bany o el lavabo, ja que la humitat i els canvis de temperatura poden afectar negativament la seva estabilitat. Mantenir-los en un lloc sec i fresc és clau per garantir-ne l’eficàcia.

Seguint aquests consells pràctics, podreu assegurar-vos que la vostra medicació es manté en les millors condicions possibles a casa vostra, garantint-ne l’eficàcia i la seguretat. La conservació adequada de la medicació és un pas essencial en el camí cap a una gestió eficaç de la salut i el benestar.

Mites alimentaris: Una crida a la racionalitat en l’era de la salut obsessiva

Mites alimentaris

Des d’èpoques ancestrals, l’ésser humà ha estat fascinat per el que és exòtic i desconegut. Aquesta atracció instintiva ha portat més problemes que avantatges, especialment en l’àmbit de l’alimentació. Al llarg de la història, els aliments han estat mitificats i denigrats de manera cíclica, amb ingredients que passen de ser estrelles a membres del bàndol obscur en un tancar i obrir d’ulls. Aquest canvi freqüent planteja la pregunta ineludible: què és veritat i què és mentida quan parlem d’alimentació saludable? Com podem detectar els mites alimentaris més rellevants?

L’atracció dels éssers humans cap a l’exòtic i desconegut

Segons el catedràtic de Nutrició i Bromatologia i Professor emèrit de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, Abel Mariné i Font, al voltant de l’alimentació sempre hi ha hagut errors i falsedats originades per diversos factors, entre ells, l’atracció dels éssers humans cap a el que és exòtic i desconegut. Un exemple clar és la quinoa, un pseudocereal andí que ha captivat l’interès de la població mentre que al mateix temps oblidem productes locals amb propietats similars, com per exemple, el fajol.

La paradoxa resideix en la preferència pel que és exòtic sobre el que és pròxim.

La creixent preocupació per la salut

L’actual generació està marcada per ”l’obsessió de mantenir un estil de vida saludable”, conduint a la proliferació de mites alimentaris. El professor Mariné destaca la desconfiança cap a les recomanacions “oficials”, que porta a l’adopció de propostes alternatives radicals i originals. Moltes d’aquestes dietes “noves” prometen beneficis, però l’autoritat de Mariné adverteix que no tot el que és original és bo i no tot el bo és original.

Tenir criteri: la clau per l’alimentació saludable

Com en tots els àmbits de la vida, el criteri és una de les eines més poderoses per determinar què és el millor per a nosaltres i el nostre entorn. Quan parlem d’alimentació saludable, tenir criteri científic és clau per entendre el que llegim i veiem. El professor Mariné subratlla la necessitat de tenir en compte la variabilitat entre les persones i l’absència de supervisió professional durant els estudis científics. Cal agafar amb precaució les conclusions, evitant generalitzacions extremes.

L’alimentació des d’una visió 360º

Per avaluar l’impacte d’un aliment en la qualitat de vida, és crucial considerar factors com la dosi i la freqüència de consum. Mariné destaca que petites indulgències puntuals poden tenir beneficis psicològics superiors a la privació.

L’equilibri i la moderació són claus per a una alimentació saludable.

Mites alimentaris rellevants

Alguns dels mites alimentaris més destacats, segons el professor Mariné, inclouen:

1. Aliments Ultraprocessats: No hi ha consens sobre la definició precisa i els límits d’aquests aliments. Malgrat el seu processament, no són necessàriament perjudicials en dosis moderades.

2. Llet Descremada: La por al colesterol ha conduït a la preferència de la llet descremada, tot i que la proporció de greix en la llet sencera és moderada i no és comparada amb altres fonts de greix com per exemple el formatge.

3. Sucre Morè: La percepció que el sucre morè és més saludable és falsa, en termes de salut, és equivalent al sucre blanc. Reduir el consum de sucre, independentment del tipus, és beneficiós.

4. Aliments Ecològics: La tendència a considerar els aliments ecològics com superiors no sempre es basa en diferències nutricionals significatives. Malgrat reduir l’ús d’agroquímics, els productes ecològics també contenen additius.

5. Aigua Purificada: L’aigua de Barcelona és segura malgrat tenir un lleuger gust de clor. La purificació és necessària en zones urbanes, i l’ús moderat de clor no implica problemes de salut.

Conclusió

En l’àmbit de l’alimentació, la veritat es veu eclipsada per mites que influeixen en les decisions alimentàries. És essencial la dosi, la freqüència, la varietat, el criteri científic, no ser massa rígids i mantenir una perspectiva equilibrada. Mitigar la tendència cap a solucions radicals i originals en favor de l’equilibri i la moderació pot conduir a una alimentació més saludable i realista.

Jaume Figueras, el cronista cinematogràfic que somiava ser psiquiatre

Entrevista Jaume Figueras

Jaume Figueras, nascut a Barcelona l’any 1940 i resident la major part de la seva vida al barri de l’Eixample, a prop dels cinemes Renoir Floridablanca, sembla haver viscut una vida cinematogràfica, com si d’una profecia es tractés. Ha estat i és un dels cronistes i comentaristes de cinema més destacats al nostre país, gràcies al seu icònic consultori a la revista Fotogramas com a Mr. Belvedere, al programa “Cinema 3” de TV3 i al programa “Magacine” emès a Canal Plus, que presentava al costat d’Ana García Siñeriz. Durant sis anys, també va retransmetre els premis Òscar des de Los Angeles i durant un parell d’anys des de Madrid.

Segons les seves pròpies paraules, la seva vida ha estat intensa i apassionant, gaudint sense límits de la seva feina, una cosa que pocs poden afirmar amb tanta rotunditat. Ha conegut a molta gent, i em sorprèn que hagi entrevistat a figures com Joan Fontaine, Lars Von Trier, Roman Polanski, Vanessa Redgrave, la primera estrella que va entrevistar i que es va descalçar per a ell al Festival de Cannes, o Kim Novak, amb qui fins i tot va ballar! Així com a una sèrie de personatges mítics de la indústria cinematogràfica.

El cinema, una passió que comença des de la infància

Des de molt jove va tenir la sort que el seu pare, també un apassionat del setè art, li inculqués el seu amor portant-lo al cinema entre setmana, de manera habitual, després de l’escola. Figueras em diu que, des de ben petit, anava més al cinema que la resta de la gent de la seva edat. Allò que li fascina del cinema és com, a través d’una pantalla i d’una història específica, pots arribar a connectar amb els personatges. El seu gènere preferit resulta ser, per a la meva sorpresa, la comèdia, específicament les comèdies americanes dels anys 40 i 50 que retraten a la perfecció escenes mundanes i quotidianes de la vida. El gènere de terror no li entusiasma especialment tot i que ‘’REC 3’’ del director Paco Plaza li va encantar perquè ‘’te la durada perfecta, va al gra i és molt bona’’.

La primera pel·lícula de la seva vida

La primera pel·lícula adulta que va veure al cinema va ser ‘’Recuerda’’ (Spellbound) del gran director Alfred Hitchcock, amb Ingrid Bergman i Gregory Peck com a protagonistes. La recorda amb especial tendresa perquè tracta sobre un psiquiatra i explora temes relacionats amb la ment humana, una temàtica que a Figueras sempre li ha fascinat. De fet, em confessa que “si no s’hagués dedicat al món del cinema li hauria encantat ser psiquiatra tot i que li feia mandra estudiar tants anys de medicina quan a ell, el que li interessava, era la ment de les persones.”

De Lauren Bacall a Kim Novak

Gràcies a la seva professió, Jaume Figueras ha pogut entrevistar a moltes estrelles del món del cinema. Des de molt jove va tenir la inquietud d’estudiar anglès, la qual cosa li va ser de gran utilitat anys més tard. M’explica que la seva vida ha estat plena de coincidències i casualitats que l’han portat a viure experiències inoblidables. Va començar treballant en una agència de publicitat fins que va quedar un lloc lliure com a redactor a la distribuïdora CBC Films, s’hi va presentar i, tot i la seva joventut i inexperiència, el van agafar. Als 24 anys ja era cap de publicitat i després va venir l’etapa de Fotogramas, Cinema 3 i, posteriorment, Canal +. Poc a poc i sense buscar-ho de forma conscient, la vida el va anar portant cap allò que més li apassiona: el cinema.

Ha entrevistat a estrelles de la talla de Kim Novak, de qui diu que era una dona encantadora i “molt de casa seva,” una persona humil i propera que per casualitat havia esdevingut una “sex symbol” però que no actuava com a tal. De Lauren Bacall m’explica que va ser molt antipàtica, desagradable i que el va tallar de seguida i de Joan Fontain que li va semblar una persona molt cordial i educada tot i la seva condició d’icona del moment. Una entrevista que li ha quedat pendent és la de la grandíssima Katherine Hepburn, amb qui li hauria encantat conversar.

El talent sempre troba la manera de brillar

Durant l’entrevista, Jaume Figueras em diu que està convençut que cap gran talent es queda ocult i que el seu talent ha sigut la intuïció per saber allò que està bé i allò que està malament.

Parlem de Woody Allen, un dels directors de cinema a qui considera més talentosos. Tal i com ell mateix afirma, totes les pel·lícules del director li entusiasmen perquè tenen un punt amb el qual l’espectador es pot identificar a més a més de tenir una visió molt sarcàstica de la vida. De la última producció del cineasta, ‘’Un golpe de suerte’’, em comenta que li va agradar perquè “és una pel·lícula senzilla però que funciona molt bé’’. De Hitchcock em diu que les seves pel·lícules enganxen i que si, per casualitat, en trobes una a la televisió, sempre t’hi quedes. Un dels seus directors favorits és François Truffaut, a qui admira moltíssim i a qui va tenir la sort de conèixer. El descriu com un home reservat, tímid i no massa simpàtic.

D’actrius talentoses em menciona a l’Anna Magnani la qual li agrada molt perquè li sembla que te una força increïble i el seu actor predilecte és l’Alec Guinness, que va guanyar l’Òscar pel ‘’Puente sobre el río Kwai’’ i a qui troba fantàstic. Finalment, li pregunto quin és el seu crític de cinema de referència actual i em diu que li agrada moltíssim Luis Martínez del diari El Mundo perquè escriu estupendament i sempre se’l creu.

‘’Repulsión’’ de Roman Polanski

Una de les altres fites de Jaume Figueras va ser la creació del Círculo A, la primera xarxa de cines d’art i assaig que va haver-hi a Espanya i que va introduir pel·lícules en versió original i sense cap mena de censura. Juntament amb Antoni Kirchner i Pere Ignasi Fages, al març de l’any 1967, van començar a projectar pel·lícules d’art i assaig al cinema Publi amb la pel·lícula ‘’Sueños’’, d’Ingmar Bergman i ‘’Repulsión’’ de Roman Polanski, la culpable de l’inici de l’èxit del Círculo A.

Jaume Figueras m’explica que la gent anava a veure aquest tipus de pel·lícules perquè tenien cert “morbo” i que en sortir del cinema es quedaven fascinats perquè, sense saber-ho, s’havien trobat amb obres mestres com ‘’Hiroshima mon amour’’, per exemple. La combinació entre aquest “morbo” i produccions excepcionals van impulsar l’èxit d’aquest tipus de cinema.

Les seves 5 pel·lícules favorites

A Jaume Figueras li és difícil triar les seves cinc pel·lícules favorites però finalment m’acaba dient que li encanta ‘’Los 400 golpes’’ de Truffaut, ‘’Roco y sus hermanos’’ de Luccino Visconti, ‘’El río’’ de Jean Renoir, ‘’Viridiana’’ de Luis Buñuel i ‘’Melodías de Brodway’’ de Vincente Minnelli.

Parlem de Felleni, un dels directors més mítics de la història del cinema, de qui em diu que no li acaba d’agradar perquè el troba “una mica massa sofisticat.” Tot i això, la seva producció més personal, ‘’Amarcord’ i la mítica ‘’Ocho y medio’’ li agraden molt. De Tarantino em diu que està sobrevalorat tot i que te una visió molt especial del món i de Joshua Logan, autor de pel·lícules com ‘’Picnic’’, que està massa infravalorat i que te una sensibilitat extraordinària.

Al punt de mira

També parlem de les pel·lícules que més li han agradat recentment així com dels actors i actrius que hauríem de tenir en el punt de mira. ‘’The quiet girl’’ del director Colm Bairéad li va agradar molt, també ‘’Upon entry’’, una producció espanyola de Juan Sebastián Vázquez i Alejandro Rojas, ‘’una pel·lícula perfecta en quant a duració i a trama’’, en paraules del propi Figueras. La recent estrenada ‘’Anatomía de una caída’’ de la francesa Justine Triet, a la que descriu com a ‘’molt densa però que t’acaba atrapant’’. ‘’Fallen leaves’’ d’Aki Kaurismäki, ‘’curta i impecable’’ i, finalment, ‘’Saben aquell’’ de David Trueba que relata una part de la vida del mític humorista Eugenio i que li ha semblat una pel·lícula molt intel·ligent i tractada amb molta sensibilitat.

En quant a actors em parla de Paul Mescal, protagonista de la famosa sèrie de televisió ‘’Normal people’’ i de l’aclamada pel·lícula ‘’Aftersun’’, la qual va agradar molt a Figueras. Em comenta que te la intuïció de que ‘’aquest noi arribarà molt lluny’’. D’actrius em destaca a Emma Stone, ‘’que sempre està estupenda’’ i de la qual espera amb ganes l’estrena la seva última pel·lícula, ‘’Poor Things’’.

La curiositat per la vida i la passió pel cinema de Jaume Figueras es palpa en la seva essència des del minut número 1. És un home culte, intel·ligent i amb una conversa molt estimulant. Està al dia de tot i em podria quedar hores i hores escoltant les seves anècdotes i opinions sobre pel·lícules, actors i actrius, directors i directores de cinema, etc. Ha publicat diversos llibres i, actualment, està escrivint les seves memòries més personals.

Jaume Figueras és un clar exemple de que la passió, la curiositat i la intuïció son tres elements clau per viure i que, tal i com ell mateix diu, el talent sempre troba la manera de brillar.

Innovació en la texturització d’aliments per a persones amb disfàgia

La disfàgia és un desafiament quotidià per a moltes persones, amb una gran prevalença i que té un impacte significatiu en la qualitat de vida. Aquest trastorn va ser un dels temes de la 6a Jornada d’Atenció a la dependència que duia per títol “Els reptes de l’alimentació en gent gran”. En aquesta jornada, organitzada per Grup Mutuam,  es va posar de manifest, entre altres, la importància de la texturització dels aliments, una qüestió cabdal per a les persones amb disfàgia. El centre assistencial Mutuam La Creueta porta investigant i treballant en la texturització i en la seva millora des de 2017. De la mà de la seva directora, Dolors Cabré, descobrim com aquesta pràctica aborda tant les necessitats de salut, com els aspectes emocionals i socials dels qui s’enfronten a aquest problema.

Què és la disfàgia?

La disfàgia és una condició que afecta moltes persones i que, també, forma part del procés d’envelliment. Es produeix quan els músculs de la boca o la gola no treballen bé per causes físiques o neurològiques neurodegeneratives. Com a conseqüència d’això, no fan la funció de  deglutir. Com va explicar Pere Clavé, cirurgià digestiu i director de Recerca de l’Hospital de Mataró, “és una malaltia amb molta prevalença, profundament desconeguda i amb unes conseqüències clíniques severíssimes”.

La disfàgia és un problema profundament infradiagnosticat i desconegut per molts pacients que no saben que el pateixen. Té una prevalença idèntica a la diabetis, actualment la sofreixen més de 30 milions d’europeus. En concret, una de cada quatre persones majors de 70 anys que viuen a casa seva i el 60% dels ancians que viuen en residències. També és un trastorn que es presenta en la majoria dels pacients amb malalties neurològiques.

La desnutrició, la deshidratació, les infeccions respiratòries i la reducció de la qualitat de vida amenacen la salut i benestar dels qui l’experimenten. La desnutrició és un dels problemes més habituals, que té com a causa la dificultat per empassar i la falta d’atractiu dels purés. A més dels desafiaments físics, els impactes psicològics i socials poden ser igualment aclaparadors, afectant la persona i al seu entorn familiar.

Importància de la texturització d’aliments

En aquest context, la texturització d’aliments emergeix com una eina crucial per enfrontar els desafiaments de la disfàgia. En modificar la consistència dels aliments, es facilita la seva ingestió, la qual cosa garanteix una nutrició adequada i redueix el risc de complicacions. No obstant això, la texturització no només tracta necessitats fisiològiques; també aborda la dimensió emocional de l’alimentació, permetent una experiència gastronòmica més satisfactòria.

Evolució de la gastronomia centrada en la texturització

La texturització d’aliments no consisteix únicament a fer-los segurs per al seu consum. També consisteix, en gran mesura, en preservar la diversitat i el plaer associats amb el menjar. L’evolució de la gastronomia en aquest sentit implica un enfocament integral que reconeix la importància de la presentació visual, dels aromes i de l’experiència de menjar. La combinació de tècniques culinàries tradicionals i adaptacions innovadores és essencial per assegurar que la texturització no comprometi el valor gastronòmic dels plats.

Innovació i creativitat en la texturització d’aliments

El centre assistencial Mutuam La Creueta ha portat la texturització d’aliments a un nivell superior. Així, ha combinat la innovació amb una comprensió profunda de les necessitats de les persones amb disfàgia. Això ho han dut a terme aplicant diferents canvis en la manera de planificar els àpats per a aquests pacients. En primer lloc, s’ha eliminat el bol únic sense diferenciar sabors i gustos. En el seu lloc, s’ofereix un menú amb dos plats separats, un primer i un segon. En segon lloc, s’ha adaptat el menú basal a la textura i les necessitats de les persones i del tipus de disfàgia que pateixen. A més a més, aquest centre tampoc fa servir triturats químics per a les seves adaptacions. Tots aquests canvis s’han dut a terme després d’un procés exhaustiu d’investigació i de proves per trobar les textures i les presentacions més adequades.

Aquesta combinació d’innovació i creativitat no només ha millorat la qualitat de vida, sinó que també ha atorgat un nou significat a l’experiència alimentària. L’aïllament social que provoca el diagnòstic de la disfàgia, es redueix significativament amb aquesta nova manera d’entendre els àpats que es practica a la Creueta. Encara més: en aquest centre han aconseguit que totes les persones residents puguin gaudir d’àpats especials el cap de setmana, com ara “bikinis” o xocolata amb xurros.

Abordant desafiaments a través de la col·laboració

El camí cap a una texturització d’aliments efectiva i atractiva requereix una col·laboració estreta entre els professionals de la salut, nutrició, cuina i cuidadors/es. La interacció entre aquests grups permet una comprensió més profunda de les necessitats específiques de cada pacient, així com la identificació de solucions personalitzades. A més, la difusió de coneixements i experiències promou un enfocament holístic que beneficia a la comunitat en general.

Al centre assistencial la Creueta, tot aquest procés de recerca ha estat possible gràcies a un esforç conjunt. Un esforç que ha implicat la formació integral i transversal de tot l’equip. Així, els i les professionals reben formació continuada en disfàgia, en seguretat alimentària, en l’ús del robot per a les texturitzacions i en innovació culinària. La formació interna en aquest centre assistencial és anual i es fa de manera transversal, per ajudar a la detecció de la disfàgia. És una feina interdisciplinària d’equip.

Amb aquesta mirada àmplia, La Creueta és l’únic centre que ha creat un Grup d’Ajuda Mutua (GAM) especialitzat en disfàgia. En aquest grup s’ajuda a les persones que la pateixen a evitar la negació, a què entenguin el que és. Aquesta pas és el previ per aprendre a viure d’una manera diferent. Aquesta tasca d’educació sanitària es du a terme també amb les famílies. Se les ajuda a entendre la malaltia alhora que els ofereixen recursos per poder menjar a casa o a dinar a un restaurant.

L’impacte de la disfàgia per a les famílies

La disfàgia no només afecta la capacitat d’alimentació. També condueix a una sensació d’aïllament social i frustració que pateixen els i les pacients i el seu entorn. Les famílies s’enfronten a desafiaments econòmics i emocionals considerables, mentre intenten garantir una nutrició adequada per als seus éssers estimats. La cura d’un familiar amb disfàgia requereix comprensió, paciència i una adaptació constant.

Daniel Rodríguez, logopeda del centre assistencial Mutuam La Creueta, en la seva intervenció durant la jornada va explicar com és d’important que la comunitat rebi informació sobre la disfàgia. I és que, moltes famílies no tenen informació suficient quan arriben al centre. Així, mitjançant el GAM, poden resoldre dubtes, compartir experiències, consells i crear un espai segur per preguntar i comentar.

Per ajudar-los en aquesta tasca, han creat el que anomenen “show cookings”. Es tracta d’un espai on s’ofereix a les famílies un tast de què mengen els pacients habitualment. Aquesta activitat serveix, entre altres, per dissipar mites, com que a les residències es menja malament. En aquest sentit, i gràcies a l’impuls de la nutricionista Núria Mallen, han desenvolupat un receptari amb plats típics. Aquest, inclou, en cada recepta, adaptacions per a les persones amb alguna mena de disfàgia. Oferir educació sanitària, millorar la qualitat de vida de les persones amb disfàgia i dels seus familiars i evitar que aquestes persones caiguin en l’aïllament social és el repte que aquest centre fa més 6 anys que assumeix.

La texturització d’aliments no es limita a una solució pràctica per a la disfàgia. Representa un canvi fonamental en la forma en què percebem la gastronomia i la salut. La creativitat i la innovació exerceixen un paper central en la redefinició de l’experiència alimentària. Permet assegurar que tots, independentment dels seus desafiaments de salut, puguin gaudir plenament de la riquesa i el plaer del menjar. Amb el compromís continu de centres com la Creueta, el futur gastronòmic s’albira no sols segur i nutritiu, sinó també deliciosament gratificant.

Dolors Cabré

Directora del Centre assistencial Mutuam La Creueta

La socialització en la gent gran afavoreix una bona salut emocional i psicològica

Socialitzar gent gran

La socialització és un procés pel qual una persona s’adapta i interioritza el seu entorn i la cultura del grup social on viu en societat incorporant els elements socioculturals que se li posen a l’abast, fent-los propis i establint, en relació a la seva manera de ser, la importància que exerciran en la seva vida quotidiana i que, finalment, col·laboraran a construir la seva identitat.  Hi ha dos tipus de socialització, la primària, que es produeix durant la infantesa, en l’entorn familiar, i la secundària, que ens permet la interiorització de normes concretes de l’entorn social i s’allarga durant tota la vida de l’individu.

La família és el principal agent socialitzador en la primera etapa de la vida, però quan la persona es fa gran continua essent clau mantenir el vincle amb aquesta per tal de poder seguir activa en el món que l’envolta i no restar aïllada de l’entorn.

Així mateix, cal tenir present que quan la persona finalitza la seva etapa laboral no només disminueixen les seves obligacions i tasques dins del món social, sinó que en gran part deixa de relacionar-se amb l’entorn quotidià que, normalment, l’ha acompanyat durant molts anys. Durant aquesta retirada es produeixen molts canvis i pèrdues tant en el funcionament com en el rol de les persones.

Per entendre com afecta tot això a les persones cal tenir en compte dos conceptes: el rol social i l’estatus. Els rols socials són “el conjunt de funcions, comportament, normes i drets definits socialment i cultural que s’esperen que una persona faci o exercici d’acord amb el seu estatus social adquirit o atribuït”.  L’estatus va lligat amb el rol social que tenim, de manera que, quan una persona es fa gran i deixa el món laboral, aquest també es veu afectat la majoria de les vegades. Així que, en la nostra societat, mentre un treballa se sent immers en el món, se sent útil i pot compartir amb els altres les seves idees, aficions, pensaments, però tot canvia sobtadament amb l’arribada de la jubilació.

Diferents estudis han demostrat que el suport social ajuda a mantenir la salut i que, per contra, la jubilació i la solitud augmenten el risc de depressió en la gent gran. Entre els trastorns mentals, la depressió es considera una de les principals causes de discapacitat. De fet, ocupa el quart lloc entre les primeres causes de malaltia.

La jubilació s’ha de veure i entendre com un dol, un procés psicològic com el que s’experimenta després de qualsevol pèrdua, no només davant la mort d’un ésser estimat. Hi ha persones que desitgen assolir la jubilació per poder gaudir d’allò que el seu dia a dia en l’etapa laboralment activa no els ha permès. En canvi, n’hi ha d’altres que tenen resistències i por a la jubilació, perquè no saben què faran amb el nou temps disponible i els fa por afrontar-se a ells mateixos.

El cert és que les persones envelleixen tal i com han viscut la vida, i això està relacionat amb la seva manera de ser i de fer. Si han tingut una bona salut mental i han sabut afrontar els seus problemes, superar les dificultats i adversitats de la vida, i adaptar-se als canvis, en general no els fa cap mena de recança jubilar-se. Però en qualsevol cas, el que s’ha de procurar és que aquest procés no les aboqui a un aïllament social i a una solitud no desitjada, ja que això sí que faria que caiguessin en la malaltia.

És aquí quan cal assenyalar la importància de la socialització de les persones grans. Les relacions interpersonals i la participació social són vitals per seguir proporcionant-los un sentiment d’utilitat i de pertinença, contribuint així al manteniment d’una bona salut emocional i psicològica. Alguns estudis apunten que la implicació social, fins i tot,  endarreriria l’inici de la demència.

Tal i com mostra un estudi publicat a la Revista The Lancet l’any 2000, portat a terme pel Centre de Recerca de Gerontologia d’Estocolm amb una mostra de 1.203 individus de més de 75 anys, en les persones amb una xarxa social pobra o limitada augmenta en un 60 per cent el risc de patir demència.

Per aquest motiu, és important que tots els professionals que treballem amb la gent gran fem una valoració global que inclogui el sentiment de soledat que puguin presentar i que els puguem derivar així als recursos socials de la comunitat i de l’entorn, com centres cívics del barri, espais per a la gent gran, aules d’extensió universitària per a la gent gran… L’objectiu és que puguin seguir socialitzant-se i mantenint un contacte actiu amb la societat.

L’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona, impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’ i que actualment coordino, forma part d’un nou projecte anomenat ‘Final de vida i Soledat’. En el marc d’aquesta iniciativa, l’objectiu és sensibilitzar la comunitat en relació al fenomen de la soledat i l’etapa del final de vida i crear xarxa territorial entre les diferents entitats de la comunitat per detectar persones que estan soles, i abordar sobretot aquells casos de soledat no desitjada. Un altre objectiu és posar aquestes persones en contacte amb una persona voluntària que les acompanyi en aquest tram i les ajudi a socialitzar-se amb l’entorn, de manera que evitem que caiguin en depressió, iniciïn un procés de demència o desencadenin cap malaltia relacionada amb aquesta problemàtica social.

En aquest sentit des de Grup Mutuam disposem de l’àrea de gent gran activa, Mutuam Activa, per impulsar el lleure, la cultura, les amistats i fomentar l’envelliment.

 

Meritxell Naudeillo

Psicòloga i coordinadora de l’EAPS Mutuam Barcelona impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’

Grup Mutuam

La fisioteràpia per a persones grans: consells i hàbits per a una vida saludable

fisioterapia gent gran

A mesura que envellim, mantenir una vida activa i saludable es converteix en un objectiu essencial. Durant la tercera edat la mobilitat i la salut cobren un significat especial, perquè d’elles depèn, en gran part, la nostra autonomia.

Alejandra Rodríguez, fisioterapeuta del Centre Residencial Mutuam Manresa, ens dona algunes pautes i consells per evitar el sedentarisme i gaudir d’una vida activa a mesura que envellim. El més important, segons els seus més de 14 anys experiència: mantenir l’actitud i la motivació per sentir-se i veure’s físicament saludable.

Els beneficis de la fisioteràpia per a persones grans

El benefici més destacable (i imprescindible) per aquest col·lectiu és, sense cap dubte, la preservació de l’autonomia i la promoció del moviment. Millorar l’autonomia diària permet que les persones continuïn fent accions essencials, com ara pentinar-se, vestir-se i conservar la seva independència en activitats bàsiques i fonamentals. A més, ajuda a reduir el dolor muscular i articular, a mantenir i augmentar la força muscular i a millorar l’equilibri i la coordinació per prevenir caigudes.

La fisioteràpia exerceix un paper crucial en la recuperació de la funcionalitat i l’autonomia en la vida diària. Després d’una lesió o malaltia, ajuda a restaurar la funcionalitat perduda, permetent a les persones mantenir la seva independència. Així mateix, és una eina molt útil per a persones que cuiden de familiars dependents, ja que els proporciona formació per a una bona higiene postural.

Lesions i condicions de salut comunes en persones grans

En persones grans, el dolor és un problema recurrent, moltes vegades causat per mals moviments, les postures prolongades, el sedentarisme o per patologies preexistents. Entre les lesions i condicions de salut més comunes es troben la lumbàlgia, el mal d’esquena, els problemes articulars i el dolor per artrosi. També és freqüent la rehabilitació de postoperatoris després d’un reemplaçament articular de maluc o de genoll.

A banda, algunes patologies neurològiques com l’accident cerebrovascular (ACV), les hemiplegies o malalties com l’Alzheimer o el Parkinson, poden afectar la marxa i l’equilibri.

Quins exercicis podem fer per millorar la mobilitat i la força?

L’elecció d’exercicis i teràpies ha de basar-se en les preferències de la persona gran. Com indica clarament Rodriguez, “abans de recomanar qualsevol exercici hem de preguntar sempre quina activitat física o exercici li agradaria realitzar a la persona gran que tenim a casa. És molt important conèixer els seus gustos i preferències perquè els resultats dependran de la seva col·laboració i de la seva motivació.

Així, a les persones que mai han fet exercici cal acompanyar-les a què descobreixin a poc a poc els beneficis que li aporta practicar activitat física. En persones que ja tenen un hàbit, l’acompanyament és més senzill perquè només cal crear una nova rutina i motivar-la per mantenir en moviment.

En general, es recomana començar amb activitats suaus, com ara caminar a l’aire lliure durant 30 minuts, tres cops per setmana. Amb el temps, es pot augmentar la intensitat i la distància. Altres opcions inclouen la marxa nòrdica amb bastons, pujar i baixar escales, muntar amb bicicleta, nedar, ballar, practicar ioga o taitxí.

Les activitats que impliquen exercicis d’equilibri i de força on s’usin manuelles o bandes elàstiques és aconsellable que es duguin a terme amb supervisió fisioterapèutica. Així, podrem dissenyar un programa adaptat a la condició de cada persona i evitarem lesions per una mala pràctica o pel desconeixement de les tècniques.

Fisioteràpia persones grans

La fisioteràpia, una aliada per prevenir caigudes

Les caigudes són la causa principal de lesions en les persones grans, especialment entre les dones, segons dades del govern d’Espanya. Mantenir l’activitat física per tenir unes cames fortes i millorar l’equilibri són claus per prevenir les caigudes en persones grans.

La fisioteràpia exerceix un paper fonamental en la prevenció i l’anàlisi de les causes de les caigudes. I és que, com podem prevenir alguna cosa que no sabem per què passa? Per això, cal avaluar, primer, els factors intrínsecs que poden afavorir les caigudes, com ara l’equilibri, la marxa o l’agudesa visual. I segon, analitzar altres factors extrínsecs com són el calçat, el tipus de roba (que permeti mobilitat i no entorpeixi), l’ús de bolquer, etc. En persones grans és molt important aquesta anàlisi per poder detectar els factors de risc individuals. El suport familiar i la supervisió d’un fisioterapeuta són essencials en aquesta tasca.

Fora de casa també hem de tenir en compte algunes coses per poder prendre mesures preventives. El mal estat dels carrers, les voreres estretes o massa altes o l’accés al transport públic, són causes freqüents de caigudes.

Adaptem la nostra llar per fer-la més segura

L’entorn de la llar pot adaptar-se per millorar la seguretat i la mobilitat de les persones grans prenent mesures molt senzilles. Factors com ara la il·luminació, el mobiliari, l’altura del llit i l’absència d’obstacles han de considerar-se acuradament. En aquest sentit, és fonamental evitar tenir objectes a terra (cables o altres elements que ens facin ensopegar) i evitar les catifes. També hem de tenir en compte si hi ha banyera i substituir-la, si és possible, per un plat de dutxa.

Altres mesures senzilles que poden marcar la diferència són els protectors per al cap o el maluc, el calçat d’estar per casa o les baranes per al llit. Aquestes no han de ser restrictives, donat que poden alterar o agitar la persona. Quant a mesures tecnològiques, actualment també existeixen sensors de moviment que ens avisen si la persona ha patit una caiguda perquè hi puguem anar com abans.

La importància de la higiene postural

L’objectiu principal de la higiene postural és prevenir i reduir la càrrega i els danys en la columna vertebral. Alejandra Rodríguez recomana als seus pacients que siguin conscients de la posició del seu cos quan estan drets, quan caminen, en asseure’s i mantenir-se asseguts, quan fan determinat moviment… Aquesta consciència sobre el propi cos i evitar moure’s amb pressa ajudarà a prevenir lesions i sobrecàrregues.

Mantenir una postura adequada a la cadira, quan estem drets i quan estem estirats, així com canviar de postura i d’activitat amb regularitat ens serà de gran ajuda. També l’ús de coixins és una bona alternativa, ja que contribueix a mantenir una postura correcta i confortable.

En persones que, per la seva patologia, necessiten estar enllitades, s’han de fer els canvis posturals cada 2 o 3 hores. En aquest cas, és important que les persones que cuiden de familiars grans dependents tinguin coneixements adequats per evitar lesions a l’hora de fer aquestes mobilitzacions. Per a això, la fisioteràpia és una eina clau.

Com sé si necessito ajuda d’un/a fisioterapeuta?

La fisioteràpia no només tracta lesions sinó que, també, exerceix un paper preventiu crucial. Ja sigui en nosaltres mateixos en les persones grans amb qui convivim és recomanable buscar ajuda d’un fisioterapeuta si notem canvis en l’autonomia. Ens referim a dificultats per dur a terme activitats bàsiques diàries, problemes d’inestabilitat quan estem drets o si caiem amb freqüència. En tots aquests casos, l’ajuda fisioterapèutica pot ser determinant.

Un senyal habitual també podem trobar-la en els canvis a l’hora de caminar, sigui per disminució de la coordinació o de les ganes de fer-ho. Si sortir de passeig es converteix en un problema, cal contactar amb un professional.

 En resum, la fisioteràpia i l’enfocament preventiu exerceixen un paper crucial en el benestar durant la tercera edat. El consell més valuós que Alejandra Rodríguez brinda a les persones grans és mantenir l’actitud i la motivació per mantenir-se actius físicament. L’exercici té múltiples beneficis, ens permet arribar en millors condicions i ens ajuda a conservar l’autonomia i la independència. Descobrir activitats que generin benestar i sentir-se capaços de dur-les a terme és essencial. Mantenir una vida social activa, cuidar el benestar emocional i psicològic, i consultar amb professionals de la salut són passos importants per envellir amb qualitat.

Alejandra Rodríguez
Fisioterapeuta al Centre Residencial Mutuam Manresa

Estades temporals en residències per gent gran: una opció cada cop més freqüent

Estades temporals en residències per a gent gran

Has sentit a parlar de les estades temporals en residències per a gent gran? Quan tenim persones grans o dependents a càrrec nostre, planificar unes vacances pot ser complicat. D’una banda, hem considerar les seves necessitats especials si passen uns dies amb nosaltres, però també la possibilitat de que no puguin acompanyar-nos per limitacions físiques o de salut. Aquesta situació pot generar estrès i sentiments de culpa en les famílies, que desitgen gaudir d’un descans merescut, però no poden deixar als seus familiars d’edat avançada sense l’atenció adequada.

Què podem fer si no poden viatjar amb nosaltres i no poden quedar-se sols a casa? Grup Mutuam ofereix una solució que, a més de ser idònia per a aquests casos, és cada vegada més popular: les estades curtes en residències per a gent gran. No teniu clar si és la millor opció? Teniu dubtes sobre quines característiques heu de buscar en aquesta mena de serveis? Us expliquem tot el que necessiteu saber sobre les estades temporals en les residències geriàtriques de Grup Mutuam.

Una opció cada dia més habitual

Depenent de la situació específica de cada persona, existeixen diferents opcions per a brindar-los la cura necessària durant les vacances. D’una banda, els serveis d’ajuda domiciliària són una alternativa per a aquells que desitgen que el seu familiar continuï la seva rutina en el seu entorn habitual, rebent atenció a casa. També tenim els apartaments per a gent gran, que poden ser una opció intermèdia per a persones grans autònomes, brindant un entorn independent amb la tranquil·litat de comptar amb assistència i suport quan sigui necessari.

Tanmateix, una solució cada vegada més habitual és optar per estades temporals en residències per a persones grans. Aquestes estades duren uns dies, setmanes, o mesos, i permeten que la persona dependent rebi l’atenció i la cura necessàries durant aquest periode, mentre que la persona o la família cuidadora pot gaudir d’unes vacances amb la seguretat que el seu familiar està ben atès.

Les estades temporals ofereixen una varietat d’avantatges, com la seguretat de comptar amb personal especialitzat les 24 hores del dia, serveis d’atenció mèdica i activitats dissenyades per professionals que fomenten els seu benestar, a la vegada que estableixen relacions i vincles. Tot i que en aquest article parlem de la necessitat per vacances, les estades curtes són una solució a tenir en compte en qualsevol moment que no puguem atendre al nostre familiar, com ara per motius laborals, o per la incapacitat temporal de la persona cuidadora.  

Com trobar el servei d’estada temporal que s’adapta millor a la nostra situació

Quan es busca una residència per a una estada temporal, cal tenir en compte unes certes característiques clau. En primer lloc, és essencial verificar que la residència compti amb personal qualificat i experimentat en la cura de persones grans i/o dependents. D’aquesta manera, sabrem que, en tot moment, les seves necessitats estaran ben ateses.

En segon lloc, és important assegurar-se que l’entorn sigui segur, accessible i adaptat a les especificitats de la persona. Altres aspectes que cal considerar inclouen la qualitat dels serveis mèdics disponibles, la varietat d’activitats recreatives i socials que s’ofereixen, i la possibilitat de mantenir una comunicació fluida amb la família durant l’estada. Avaluar aquestes característiques garantirà que la residència seleccionada proporcioni la cura necessària i ofereixi una experiència satisfactòria per al nostre familiar. 

Un respir per a la família: descansar i tenir cura de nosaltres mateixos és una necessitat

El sentiment de culpa és un aspecte comú que experimenten moltes famílies quan prenen la decisió de “deixar” al seu familiar en un centre durant les vacances. És comprensible que sorgeixin emocions de preocupació i angoixa en separar-se temporalment dels seus sers estimats. No obstant això, és important recordar que optar per una estada temporal en un centre especialitzat no és, en absolut, sinònim de “deixar” ningú, sinó una mostra d’amor i de cura responsable. Aquestes decisions es prenen amb la intenció de garantir que els nostres pares, mares, avis i àvies rebin l’atenció adequada i es trobin en un entorn segur mentre la família gaudeix d’uns dies de lleure.

I és que quan la responsabilitat de cuidar a una persona dependent recau completament en l’entorn familiar, és essencial reconèixer la importància de prendre’s un període de descans. La cura constant pot generar una càrrega emocional i física considerable, la qual cosa al seu torn pot afectar la qualitat de vida tant de qui cuida com de qui és cuidat. Per evitar l’esgotament i preservar el benestar de totes les persones involucrades, cal buscar alternatives que ofereixin un respir familiar per a tots.

Sabem i volem cuidar

A Grup Mutuam disposem de tots aquests serveis i oferim estades temporals en les nostres residències per a gent gran, amb una estada mínima d’una setmana. Els nostres centres compten amb professionals altament qualificats i una infraestructura dissenyada per a garantir la comoditat i el benestar dels i les residents. A banda de proporcionar atenció mèdica personalitzada, oferim programes d’activitats enriquidores i serveis de qualitat, promovent la sociabilitat i el benestar mental i emocional. 

El més important a l’hora de planificar una estada temporal en una residència és fer-ho amb una antelació mínima d’un mes, per poder gestionar la reserva i que el nostre o la nostra familiar s’instal·li uns dies abans que nosaltres marxem. Així, ens assegurem que hi hagi plaça i que la persona tingui uns dies per adaptar-se bé.

Contacta amb el Servei d’Orientació Social 

Per a ajudar-vos amb la planificació i resoldre tots els vostres dubtes, disposeu del Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam que, de manera gratuïta, ofereix assessorament personalitzat a les famílies. Aquest equip de professionals comprèn les necessitats específiques de cada situació i us ofereix orientació en la cerca del recurs més adequat per a cada cas. Ja sigui que es requereixi una estada temporal en una residència o es busqui una altra solució alternativa, el Servei d’Orientació Social està compromès a proporcionar suport i ajudar les famílies a prendre decisions informades i encertades.

Amb el suport i l’experiència del Grup Mutuam, les famílies poden trobar en les seves residències un entorn segur, professional i acollidor, on els seus familiars, pares, mares, avis i àvies seran atesos amb dedicació i afecte durant tota la seva estada.

Truca’ns al 93 380 09 70 o envia’ns un correu electrònic a silvia.aguerri@mutuam.com

Tot el que necessites saber sobre les pensions de jubilació

Jubilació i pensions

Un dels temes més importants i que genera més inquietud en les persones en edat de jubilació són les pensions. Tant si s’apropa el moment de jubilar-nos com si ja estem gaudint d’aquesta etapa, és fonamental tenir clars alguns conceptes bàsics per entendre bé com funciona el sistema de pensions. Saber d’on surten, què és el coeficient de revaloració o quins canvis podem esperar, pot ajudar-nos a gestionar millor els nostres ingressos i viure amb més tranquil·litat.

T’expliquem amb detall tot el que cal saber per entendre bé els teus drets de la mà de Joan Buscà, economista, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i col·laborador a la Fundació SECOT.

Què són les pensions de jubilació?

Les pensions de jubilació són els ingressos econòmics que reben els ciutadans i les ciutadanes que compleixen amb els requisits legals a Espanya en finalitzar la seva vida laboral (article 50 de la Constitució). Aquestes pensions tenen com a objectiu principal garantir-los un nivell de vida adequat i oferir-los seguretat financera durant el seu retir.

Existeixen diferents tipus de pensions en funció del que cada persona hagi cotitzat durant la seva vida laboral, ja sigui com a persona assalariada, treballadora autònoma, mestressa de casa, persona emprenedora, etc.

A Espanya, el sistema de pensions està recolzat per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i es finança a través de les contribucions dels treballadors i els ocupadors. En altres paraules, són ingressos que es deriven dels impostos  de les que l’Administració recapta de les persones que treballen.

Pensions contributives i no contributives. Quina em correspon?

Per començar, cal tenir clara la diferència entre les pensions contributives i no contributives en el context del sistema de pensions espanyol. Les pensions contributives són aquelles que es basen en les cotitzacions que han fet els treballadors i les treballadores durant la seva vida laboral. Per tant, com més gran sigui el nombre d’anys cotitzats i els ingressos obtinguts, més elevada serà la pensió de jubilació.

D’altra banda, les pensions no contributives són aquelles que es cobren sense que s’hagin pagat durant la vida laboral. És a dir, són les pensions que s’atorguen a persones que no han pogut contribuir prou com per rebre una pensió contributiva adequada. Aquestes pensions estan pensades per garantir uns ingressos mínims a qui no ha cotitzat mai, o no ha pogut treballar el mínim d’anys que es requereixen per rebre la pensió contributiva.

Tres conceptes clau sobre les pensions: càlcul, impostos i revalorització

El càlcul de les pensions de jubilació a Espanya es basa en una sèrie de factors determinats per la legislació vigent. Primer de tot, cal tenir clars els dos conceptes en els quals es basa aquest càlcul: els anys cotitzats i la base reguladora. Els anys cotitzats són el nombre d’anys que la persona ha estat afiliada i cotitzant a la Seguretat Social. Al seu torn, la base reguladora és la mitjana de les bases de cotització dels últims anys.

Per calcular la quantitat que es rebrà, es tenen en compte els anys cotitzats i s’aplica un percentatge en funció d’aquests. De manera orientativa, la seu electrònica de la Seguretat social posa a disposició dels ciutadans i les ciutadanes simuladors en línia per fer aquest càlcul.

En aquest sentit, és important tenir present que existeixen topalls màxims i mínims establerts. Això significa que, encara que haguem cotitzat durant molts anys i tinguem una base reguladora alta, la pensió estarà limitada per aquests topalls.

Pel que fa a la retenció, en rebre una pensió de jubilació, part d’aquesta quantitat serà retinguda per al pagament d’impostos. La retenció es calcula en funció de l’import anual rebut i de l’escala vigent de retencions de l’IRPF. Aquestes retencions són aplicades per la Seguretat Social i es dedueixen directament de l’import mensual de la pensió.

Què és el coeficient de revaloració de les pensions?

El coeficient de revaloració de les pensions és un mecanisme utilitzat per ajustar el valor de les pensions al llarg del temps. El seu objectiu principal és mantenir el poder adquisitiu de les persones beneficiàries de les pensions segons l’evolució de l’economia i el cost de vida. Es dir, és un coeficient vinculat a la inflació o, com ho expressa Buscà, “en la legislació actual és la mitjana de l’IPC de l’any anterior”.

Aquest mecanisme neix de l’última reforma del sistema de pensions espanyol, que es va fer en 2021 i va entrar en vigor en 2022. Aquesta modificació va vincular l’augment de les pensions a la mitjana de l’IPC per garantir que les pensions s’ajustin automàticament a l’augment dels preus. Una mesura clau per protegir les persones grans de la inflació i assegurar que els seus ingressos es mantinguin adequats amb el pas del temps.

La pensió de jubilació en combinació amb altres prestacions

Sovint, moltes persones es pregunten si és compatible rebre una pensió de jubilació juntament amb altres prestacions. En general, a Espanya és possible rebre simultàniament la pensió de jubilació i altres pensions, sempre que el conjunt no sobrepassi el límit establert per la Llei de la Seguretat Social.

Així doncs, i com a norma general, rebre una pensió de jubilació és incompatible amb l’acte de treballar, ja sigui per compte propi o aliè, però no amb altres prestacions de règim no laboral, com ara la de viduïtat o la incapacitat permanent total, per citar dos exemples.

Les pensions pugen? o baixaran?

La pujada de les pensions es una qüestió que ocupa habitualment els mitjans de comunicació i un motiu d’inquietud per a les persones jubilades. Especialment ara, donat l’augment constant de la inflació que estem vivint, saber si es podrà mantenir el poder adquisitiu o si, per contra, els nostres ingressos disminuiran és una pregunta freqüent.

Com explica amb claredat Joan Buscà, “des de desembre de 2021, la nova Llei de la Seguretat Social deixa clar que les pensions, obligatòriament, es revaloritzaran amb la mitjana de l’IPC de l’any anterior”. Per aquest motiu, i per garantir el poder adquisitiu de les persones jubilades, enguany les pensions contributives han augmentat un 8.5%. Per a la tranquil·litat de les persones jubilades, Buscà explica també que “si l’import de la mitjana de l’IPC fos negativa, les pensions no baixarien”.

Les pensions de jubilació són una part crucial del present i el futur financer de moltes persones. Per això, comprendre bé tots els aspectes relacionats amb aquest tema és fonamental per planificar i gestionar adequadament la nostra jubilació. Estar al dia de les novetats i les modificacions que vagin sorgint, pot ajudar-nos a preparar i a gaudir d’una jubilació afable i, sobretot, informada.

Maltractament a les persones grans: detectar, actuar i conscienciar

Maltractament a les persones grans

El maltractament a les persones grans és una forma de violència que, malauradament, afecta milions de persones a tot el món. Per conscienciar sobre aquesta xacra social, l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir el 15 de juny com el Dia Mundial de Sensibilització sobre el maltractament a la gent gran, una iniciativa que busca visibilitzar aquest problema i promoure’n la prevenció i la detecció precoç. Abordem aquestes qüestions amb l’ajuda de Jordi Muñoz, advocat i president de l’associació per a la investigació del maltractament a persones grans EIMA.

Què és el maltractament a les persones grans

Jordi Muñoz defineix el maltractament com a qualsevol acció o omissió d’aquesta que causa un perjudici a la persona. La persona que infligeix l’abús normalment s’aprofita de la situació de vulnerabilitat de la víctima o de la relació de confiança que té amb aquesta. A escala mundial, es categoritza en set tipus: físic, psicològic, sexual, abandó, negligència, econòmic i vulneració de drets. Pel que fa a maltractament a la gent gran, els que tenen més incidència són el psicològic, el financer i la vulneració de drets.

El primer abunda perquè es pot donar per si sol o acompanyat d’altres abusos, com el físic. És dels més difícils de detectar, sobretot en persones grans, perquè els seus signes es poden confondre amb símptomes de patologies típiques de l’edat com la depressió o el deteriorament cognitiu.

El maltractament econòmic o financer sol estar vinculat al cobrament de la pensió o a la propietat d’un immoble. Segons les dades oficials, el 90% de les persones de més de 65 anys tenen un pis en propietat i gairebé totes tenen un ingrés que, per petit que sigui, és fix. “Això les converteix en un objectiu principal per a gent que se’n vol aprofitar”, explica Muñoz.

Per últim, en la categoria de vulneració de drets hi trobem comportaments com el control i la infantilització. Un exemple d’abús habitual que sol passar desapercebut i que té a veure amb aquestes categories és el control econòmic que exerceixen els fills sobre els pares quan no els deixen disposar lliurement dels seus diners. Malgrat que a vegades es fa amb bona intenció, denota un menyspreament de la persona, ja que no se la creu capaç de gestionar-se sola.

Abandonament i negligència

L’abandonament i la negligència són dues altres formes de maltractament que estan creixent i que es produeixen quan l’entorn de la persona no li proporciona el suport que necessita, posant en risc el seu benestar. Segons Muñoz l’alta incidència s’explica per la falta de recursos per atendre les persones en situació de dependència que desemboca en què sigui la família qui acabi assumint les tasques de cura. L’estrès que això comporta i la manca de coneixement expert provoca que aquestes es puguin realitzar de manera incorrecta i arribar a cometre negligències, encara que siguin involuntàries o inconscients.

També són comuns els casos de cuidadors o cuidadores a domicili que no tenen cap mena de capacitació i que duen a terme pràctiques inadequades, per això és importat que es verifiqui la qualificació professional de la persona abans de contractar-la. En relació a aquesta qüestió, cal dir que una part important dels maltractadors són persones de l’entorn familiar de la víctima i cuidadors i cuidadores no professionals.

Com detectar una situació de maltractament

La invisibilització és un dels principals problemes als quals ens enfrontem a l’hora d’abordar el maltractament a les persones grans. Normalment, es produeix en un entorn tancat com la llar i això en dificulta la detecció. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut només 1 de cada 24 casos surt a la llum. Amb tot, qualsevol persona és susceptible d’identificar-los, des de familiars i amistats de la víctima fins a veïns i botiguers. En aquest sentit, apunta Muñoz, la comunitat és fonamental. Per això, quelcom tan senzill com tenir un grup de whatsapp amb els veïns per mantenir el contacte, pot marcar la diferència.

Qualsevol canvi de comportament o d’actitud en una persona gran ens ha de fer sospitar. Que estigui més temorosa o trista, pot indicar que li està passant alguna cosa i no s’atreveix a explicar-ho. Un altre signe seria que la persona deixa d’acudir al centre de salut o altres recursos que freqüentava. També pot succeir el contrari, que sol·liciti reiteradament determinats serveis i, per exemple, vagi molt al metge. Si de sobte algú nou entra a la vida de la persona gran, també hem d’estar alerta. Evidentment, aquests canvis de conducta no implicaran sempre que hi hagi un maltractament, però davant del dubte, sempre és millor actuar.

Com actuar davant d’una situació de maltractament

Quan hi hagi la sospita que una persona pugui estar en una situació d’abús o ens hi trobem nosaltres mateixos, el més important serà aixecar la veu i actuar amb celeritat. La detecció precoç és clau perquè, com diu Muñoz, “igual que una malaltia, si l’agafes a temps és més fàcil fer-li front”. A vegades, això costa perquè hi ha una tendència a no voler intervenir en assumptes que considerem privats. Muñoz explica que cal deslliurar-se d’aquesta idea i pensar que, com la violència masclista o racista, el maltractament a la gent gran és un problema social.

Així, caldrà posar en alerta els professionals, que tant poden ser de serveis socials i de salut, com de centres residencials, casals, centres cívics o dels cossos de seguretat. Cal remarcar que els Mossos d’Esquadra compten amb grups d’atenció a la víctima dedicats a atendre qualsevol persona que pateixi violència domèstica o comunitària. A més, hem de tenir clar que activar l’ajuda professional sempre serà positiu, ja que encara que no hi hagi maltractament, és probable que la persona tingui necessitats de suport i, d’aquesta manera, es podrà tractar el seu cas.

Paral·lelament, si detectem signes de maltractament en algú del nostre entorn també és recomanable apropar-s’hi i parlar. És possible que no ens expliqui què està passat perquè sovint s’oculta per por o vergonya, però això l’ajudarà a saber que no està sola i que pot rebre ajuda.

Conscienciació i protecció

En la majoria dels casos les persones grans tenen una dependència emocional i funcional de la persona que les maltracta i això fa que tinguin molta reticència a denunciar. Altres vegades, viuen una situació de maltractament i no se n’adonen perquè l’han normalitzat. Això es deu, en gran part, als estereotips negatius que hi ha sobre les persones grans, que elles mateixes han interioritzat. Per combatre’ls, segons Muñoz, fa falta molta pedagogia i conscienciació: “Cal que les persones grans sàpiguen que són importants, que tenen dret a tenir una vida digna fins al final”.

Així, realitzar campanyes de bon tracte i prevenció i informar les persones grans sobre què és el maltractament i quins recursos tenen al seu abast resulta clau. A Catalunya hi ha tres equips especialitzats en aquest col·lectiu. També hi ha instruments jurídics de protecció que poden reduir la possibilitat de patir certs abusos. L’autotutela, els poders preventius, les voluntats anticipades i, fins i tot, el testament, són documents legals que faran prevaldre les nostres decisions i interessos.

Prevenir i erradicar el maltractament a les persones grans és responsabilitat de tota la societat. Des del Grup Mutuam ens hem adherit al manifest del Moviment per aturar el maltractament a les persones grans i volem reiterar la importància de protegir i respectar els seus drets i de promoure una cultura de respecte i dignitat cap a elles.

Jordi Muñoz és advocat i president de l’associació EIMA per a la investigació del maltractament a persones grans.