Arxius de gent gran

Innovació en la texturització d’aliments per a persones amb disfàgia

Published on novembre 2, 2023

La disfàgia és un desafiament quotidià per a moltes persones, amb una gran prevalença i que té un impacte significatiu en la qualitat de vida. Aquest trastorn va ser un dels temes de la 6a Jornada d’Atenció a la dependència que duia per títol “Els reptes de l’alimentació en gent gran”. En aquesta jornada, organitzada per Grup Mutuam, es va posar de manifest, entre altres, la importància de la texturització dels aliments, una qüestió cabdal per a les persones amb disfàgia. El centre assistencial Mutuam La Creueta porta investigant i treballant en la texturització i en la seva millora des de 2017. De la mà de la seva directora, Dolors Cabré, descobrim com aquesta pràctica aborda tant les necessitats de salut, com els aspectes emocionals i socials dels qui s’enfronten a aquest problema.

Què és la disfàgia?

La disfàgia és una condició que afecta moltes persones i que, també, forma part del procés d’envelliment. Es produeix quan els músculs de la boca o la gola no treballen bé per causes físiques o neurològiques neurodegeneratives. Com a conseqüència d’això, no fan la funció de deglutir. Com va explicar Pere Clavé, cirurgià digestiu i director de Recerca de l’Hospital de Mataró, “és una malaltia amb molta prevalença, profundament desconeguda i amb unes conseqüències clíniques severíssimes”.

La disfàgia és un problema profundament infradiagnosticat i desconegut per molts pacients que no saben que el pateixen. Té una prevalença idèntica a la diabetis, actualment la sofreixen més de 30 milions d’europeus. En concret, una de cada quatre persones majors de 70 anys que viuen a casa seva i el 60% dels ancians que viuen en residències. També és un trastorn que es presenta en la majoria dels pacients amb malalties neurològiques.

La desnutrició, la deshidratació, les infeccions respiratòries i la reducció de la qualitat de vida amenacen la salut i benestar dels qui l’experimenten. La desnutrició és un dels problemes més habituals, que té com a causa la dificultat per empassar i la falta d’atractiu dels purés. A més dels desafiaments físics, els impactes psicològics i socials poden ser igualment aclaparadors, afectant la persona i al seu entorn familiar.

Importància de la texturització d’aliments

En aquest context, la texturització d’aliments emergeix com una eina crucial per enfrontar els desafiaments de la disfàgia. En modificar la consistència dels aliments, es facilita la seva ingestió, la qual cosa garanteix una nutrició adequada i redueix el risc de complicacions. No obstant això, la texturització no només tracta necessitats fisiològiques; també aborda la dimensió emocional de l’alimentació, permetent una experiència gastronòmica més satisfactòria.

Evolució de la gastronomia centrada en la texturització

La texturització d’aliments no consisteix únicament a fer-los segurs per al seu consum. També consisteix, en gran mesura, en preservar la diversitat i el plaer associats amb el menjar. L’evolució de la gastronomia en aquest sentit implica un enfocament integral que reconeix la importància de la presentació visual, dels aromes i de l’experiència de menjar. La combinació de tècniques culinàries tradicionals i adaptacions innovadores és essencial per assegurar que la texturització no comprometi el valor gastronòmic dels plats.

Innovació i creativitat en la texturització d’aliments

El centre assistencial Mutuam La Creueta ha portat la texturització d’aliments a un nivell superior. Així, ha combinat la innovació amb una comprensió profunda de les necessitats de les persones amb disfàgia. Això ho han dut a terme aplicant diferents canvis en la manera de planificar els àpats per a aquests pacients. En primer lloc, s’ha eliminat el bol únic sense diferenciar sabors i gustos. En el seu lloc, s’ofereix un menú amb dos plats separats, un primer i un segon. En segon lloc, s’ha adaptat el menú basal a la textura i les necessitats de les persones i del tipus de disfàgia que pateixen. A més a més, aquest centre tampoc fa servir triturats químics per a les seves adaptacions. Tots aquests canvis s’han dut a terme després d’un procés exhaustiu d’investigació i de proves per trobar les textures i les presentacions més adequades.

Aquesta combinació d’innovació i creativitat no només ha millorat la qualitat de vida, sinó que també ha atorgat un nou significat a l’experiència alimentària. L’aïllament social que provoca el diagnòstic de la disfàgia, es redueix significativament amb aquesta nova manera d’entendre els àpats que es practica a la Creueta. Encara més: en aquest centre han aconseguit que totes les persones residents puguin gaudir d’àpats especials el cap de setmana, com ara “bikinis” o xocolata amb xurros.

Abordant desafiaments a través de la col·laboració

El camí cap a una texturització d’aliments efectiva i atractiva requereix una col·laboració estreta entre els professionals de la salut, nutrició, cuina i cuidadors/es. La interacció entre aquests grups permet una comprensió més profunda de les necessitats específiques de cada pacient, així com la identificació de solucions personalitzades. A més, la difusió de coneixements i experiències promou un enfocament holístic que beneficia a la comunitat en general.

Al centre assistencial la Creueta, tot aquest procés de recerca ha estat possible gràcies a un esforç conjunt. Un esforç que ha implicat la formació integral i transversal de tot l’equip. Així, els i les professionals reben formació continuada en disfàgia, en seguretat alimentària, en l’ús del robot per a les texturitzacions i en innovació culinària. La formació interna en aquest centre assistencial és anual i es fa de manera transversal, per ajudar a la detecció de la disfàgia. És una feina interdisciplinària d’equip.

Amb aquesta mirada àmplia, La Creueta és l’únic centre que ha creat un Grup d’Ajuda Mutua (GAM) especialitzat en disfàgia. En aquest grup s’ajuda a les persones que la pateixen a evitar la negació, a què entenguin el que és. Aquesta pas és el previ per aprendre a viure d’una manera diferent. Aquesta tasca d’educació sanitària es du a terme també amb les famílies. Se les ajuda a entendre la malaltia alhora que els ofereixen recursos per poder menjar a casa o a dinar a un restaurant.

L’impacte de la disfàgia per a les famílies

La disfàgia no només afecta la capacitat d’alimentació. També condueix a una sensació d’aïllament social i frustració que pateixen els i les pacients i el seu entorn. Les famílies s’enfronten a desafiaments econòmics i emocionals considerables, mentre intenten garantir una nutrició adequada per als seus éssers estimats. La cura d’un familiar amb disfàgia requereix comprensió, paciència i una adaptació constant.

Daniel Rodríguez, logopeda del centre assistencial Mutuam La Creueta, en la seva intervenció durant la jornada va explicar com és d’important que la comunitat rebi informació sobre la disfàgia. I és que, moltes famílies no tenen informació suficient quan arriben al centre. Així, mitjançant el GAM, poden resoldre dubtes, compartir experiències, consells i crear un espai segur per preguntar i comentar.

Per ajudar-los en aquesta tasca, han creat el que anomenen “show cookings”. Es tracta d’un espai on s’ofereix a les famílies un tast de què mengen els pacients habitualment. Aquesta activitat serveix, entre altres, per dissipar mites, com que a les residències es menja malament. En aquest sentit, i gràcies a l’impuls de la nutricionista Núria Mallen, han desenvolupat un receptari amb plats típics. Aquest, inclou, en cada recepta, adaptacions per a les persones amb alguna mena de disfàgia. Oferir educació sanitària, millorar la qualitat de vida de les persones amb disfàgia i dels seus familiars i evitar que aquestes persones caiguin en l’aïllament social és el repte que aquest centre fa més 6 anys que assumeix.

La texturització d’aliments no es limita a una solució pràctica per a la disfàgia. Representa un canvi fonamental en la forma en què percebem la gastronomia i la salut. La creativitat i la innovació exerceixen un paper central en la redefinició de l’experiència alimentària. Permet assegurar que tots, independentment dels seus desafiaments de salut, puguin gaudir plenament de la riquesa i el plaer del menjar. Amb el compromís continu de centres com la Creueta, el futur gastronòmic s’albira no sols segur i nutritiu, sinó també deliciosament gratificant.

Dolors Cabré

Directora del Centre assistencial Mutuam La Creueta

La socialització en la gent gran afavoreix una bona salut emocional i psicològica

Published on octubre 25, 2023

La socialització és un procés pel qual una persona s’adapta i interioritza el seu entorn i la cultura del grup social on viu en societat incorporant els elements socioculturals que se li posen a l’abast, fent-los propis i establint, en relació a la seva manera de ser, la importància que exerciran en la seva vida quotidiana i que, finalment, col·laboraran a construir la seva identitat. Hi ha dos tipus de socialització, la primària, que es produeix durant la infantesa, en l’entorn familiar, i la secundària, que ens permet la interiorització de normes concretes de l’entorn social i s’allarga durant tota la vida de l’individu.

La família és el principal agent socialitzador en la primera etapa de la vida, però quan la persona es fa gran continua essent clau mantenir el vincle amb aquesta per tal de poder seguir activa en el món que l’envolta i no restar aïllada de l’entorn.

Així mateix, cal tenir present que quan la persona finalitza la seva etapa laboral no només disminueixen les seves obligacions i tasques dins del món social, sinó que en gran part deixa de relacionar-se amb l’entorn quotidià que, normalment, l’ha acompanyat durant molts anys. Durant aquesta retirada es produeixen molts canvis i pèrdues tant en el funcionament com en el rol de les persones.

Per entendre com afecta tot això a les persones cal tenir en compte dos conceptes: el rol social i l’estatus. Els rols socials són “el conjunt de funcions, comportament, normes i drets definits socialment i cultural que s’esperen que una persona faci o exercici d’acord amb el seu estatus social adquirit o atribuït”. L’estatus va lligat amb el rol social que tenim, de manera que, quan una persona es fa gran i deixa el món laboral, aquest també es veu afectat la majoria de les vegades. Així que, en la nostra societat, mentre un treballa se sent immers en el món, se sent útil i pot compartir amb els altres les seves idees, aficions, pensaments, però tot canvia sobtadament amb l’arribada de la jubilació.

Diferents estudis han demostrat que el suport social ajuda a mantenir la salut i que, per contra, la jubilació i la solitud augmenten el risc de depressió en la gent gran. Entre els trastorns mentals, la depressió es considera una de les principals causes de discapacitat. De fet, ocupa el quart lloc entre les primeres causes de malaltia.

La jubilació s’ha de veure i entendre com un dol, un procés psicològic com el que s’experimenta després de qualsevol pèrdua, no només davant la mort d’un ésser estimat. Hi ha persones que desitgen assolir la jubilació per poder gaudir d’allò que el seu dia a dia en l’etapa laboralment activa no els ha permès. En canvi, n’hi ha d’altres que tenen resistències i por a la jubilació, perquè no saben què faran amb el nou temps disponible i els fa por afrontar-se a ells mateixos.

El cert és que les persones envelleixen tal i com han viscut la vida, i això està relacionat amb la seva manera de ser i de fer. Si han tingut una bona salut mental i han sabut afrontar els seus problemes, superar les dificultats i adversitats de la vida, i adaptar-se als canvis, en general no els fa cap mena de recança jubilar-se. Però en qualsevol cas, el que s’ha de procurar és que aquest procés no les aboqui a un aïllament social i a una solitud no desitjada, ja que això sí que faria que caiguessin en la malaltia.

És aquí quan cal assenyalar la importància de la socialització de les persones grans. Les relacions interpersonals i la participació social són vitals per seguir proporcionant-los un sentiment d’utilitat i de pertinença, contribuint així al manteniment d’una bona salut emocional i psicològica. Alguns estudis apunten que la implicació social, fins i tot, endarreriria l’inici de la demència.

Tal i com mostra un estudi publicat a la Revista The Lancet l’any 2000, portat a terme pel Centre de Recerca de Gerontologia d’Estocolm amb una mostra de 1.203 individus de més de 75 anys, en les persones amb una xarxa social pobra o limitada augmenta en un 60 per cent el risc de patir demència.

Per aquest motiu, és important que tots els professionals que treballem amb la gent gran fem una valoració global que inclogui el sentiment de soledat que puguin presentar i que els puguem derivar així als recursos socials de la comunitat i de l’entorn, com centres cívics del barri, espais per a la gent gran, aules d’extensió universitària per a la gent gran… L’objectiu és que puguin seguir socialitzant-se i mantenint un contacte actiu amb la societat.

L’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona, impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’ i que actualment coordino, forma part d’un nou projecte anomenat ‘Final de vida i Soledat’. En el marc d’aquesta iniciativa, l’objectiu és sensibilitzar la comunitat en relació al fenomen de la soledat i l’etapa del final de vida i crear xarxa territorial entre les diferents entitats de la comunitat per detectar persones que estan soles, i abordar sobretot aquells casos de soledat no desitjada. Un altre objectiu és posar aquestes persones en contacte amb una persona voluntària que les acompanyi en aquest tram i les ajudi a socialitzar-se amb l’entorn, de manera que evitem que caiguin en depressió, iniciïn un procés de demència o desencadenin cap malaltia relacionada amb aquesta problemàtica social.

En aquest sentit des de Grup Mutuam disposem de l’àrea de gent gran activa, Mutuam Activa, per impulsar el lleure, la cultura, les amistats i fomentar l’envelliment.

Meritxell Naudeillo

Psicòloga i coordinadora de l’EAPS Mutuam Barcelona impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’

Grup Mutuam

La fisioteràpia per a persones grans: consells i hàbits per a una vida saludable

Updated on octubre 25, 2023

A mesura que envellim, mantenir una vida activa i saludable es converteix en un objectiu essencial. Durant la tercera edat la mobilitat i la salut cobren un significat especial, perquè d’elles depèn, en gran part, la nostra autonomia.

Alejandra Rodríguez, fisioterapeuta del Centre Residencial Mutuam Manresa, ens dona algunes pautes i consells per evitar el sedentarisme i gaudir d’una vida activa a mesura que envellim. El més important, segons els seus més de 14 anys experiència: mantenir l’actitud i la motivació per sentir-se i veure’s físicament saludable.

Els beneficis de la fisioteràpia per a persones grans

El benefici més destacable (i imprescindible) per aquest col·lectiu és, sense cap dubte, la preservació de l’autonomia i la promoció del moviment. Millorar l’autonomia diària permet que les persones continuïn fent accions essencials, com ara pentinar-se, vestir-se i conservar la seva independència en activitats bàsiques i fonamentals. A més, ajuda a reduir el dolor muscular i articular, a mantenir i augmentar la força muscular i a millorar l’equilibri i la coordinació per prevenir caigudes.

La fisioteràpia exerceix un paper crucial en la recuperació de la funcionalitat i l’autonomia en la vida diària. Després d’una lesió o malaltia, ajuda a restaurar la funcionalitat perduda, permetent a les persones mantenir la seva independència. Així mateix, és una eina molt útil per a persones que cuiden de familiars dependents, ja que els proporciona formació per a una bona higiene postural.

Lesions i condicions de salut comunes en persones grans

En persones grans, el dolor és un problema recurrent, moltes vegades causat per mals moviments, les postures prolongades, el sedentarisme o per patologies preexistents. Entre les lesions i condicions de salut més comunes es troben la lumbàlgia, el mal d’esquena, els problemes articulars i el dolor per artrosi. També és freqüent la rehabilitació de postoperatoris després d’un reemplaçament articular de maluc o de genoll.

A banda, algunes patologies neurològiques com l’accident cerebrovascular (ACV), les hemiplegies o malalties com l’Alzheimer o el Parkinson, poden afectar la marxa i l’equilibri.

Quins exercicis podem fer per millorar la mobilitat i la força?

L’elecció d’exercicis i teràpies ha de basar-se en les preferències de la persona gran. Com indica clarament Rodriguez, “abans de recomanar qualsevol exercici hem de preguntar sempre quina activitat física o exercici li agradaria realitzar a la persona gran que tenim a casa. És molt important conèixer els seus gustos i preferències perquè els resultats dependran de la seva col·laboració i de la seva motivació.

Així, a les persones que mai han fet exercici cal acompanyar-les a què descobreixin a poc a poc els beneficis que li aporta practicar activitat física. En persones que ja tenen un hàbit, l’acompanyament és més senzill perquè només cal crear una nova rutina i motivar-la per mantenir en moviment.

En general, es recomana començar amb activitats suaus, com ara caminar a l’aire lliure durant 30 minuts, tres cops per setmana. Amb el temps, es pot augmentar la intensitat i la distància. Altres opcions inclouen la marxa nòrdica amb bastons, pujar i baixar escales, muntar amb bicicleta, nedar, ballar, practicar ioga o taitxí.

Les activitats que impliquen exercicis d’equilibri i de força on s’usin manuelles o bandes elàstiques és aconsellable que es duguin a terme amb supervisió fisioterapèutica. Així, podrem dissenyar un programa adaptat a la condició de cada persona i evitarem lesions per una mala pràctica o pel desconeixement de les tècniques.

La fisioteràpia, una aliada per prevenir caigudes

Les caigudes són la causa principal de lesions en les persones grans, especialment entre les dones, segons dades del govern d’Espanya. Mantenir l’activitat física per tenir unes cames fortes i millorar l’equilibri són claus per prevenir les caigudes en persones grans.

La fisioteràpia exerceix un paper fonamental en la prevenció i l’anàlisi de les causes de les caigudes. I és que, com podem prevenir alguna cosa que no sabem per què passa? Per això, cal avaluar, primer, els factors intrínsecs que poden afavorir les caigudes, com ara l’equilibri, la marxa o l’agudesa visual. I segon, analitzar altres factors extrínsecs com són el calçat, el tipus de roba (que permeti mobilitat i no entorpeixi), l’ús de bolquer, etc. En persones grans és molt important aquesta anàlisi per poder detectar els factors de risc individuals. El suport familiar i la supervisió d’un fisioterapeuta són essencials en aquesta tasca.

Fora de casa també hem de tenir en compte algunes coses per poder prendre mesures preventives. El mal estat dels carrers, les voreres estretes o massa altes o l’accés al transport públic, són causes freqüents de caigudes.

Adaptem la nostra llar per fer-la més segura

L’entorn de la llar pot adaptar-se per millorar la seguretat i la mobilitat de les persones grans prenent mesures molt senzilles. Factors com ara la il·luminació, el mobiliari, l’altura del llit i l’absència d’obstacles han de considerar-se acuradament. En aquest sentit, és fonamental evitar tenir objectes a terra (cables o altres elements que ens facin ensopegar) i evitar les catifes. També hem de tenir en compte si hi ha banyera i substituir-la, si és possible, per un plat de dutxa.

Altres mesures senzilles que poden marcar la diferència són els protectors per al cap o el maluc, el calçat d’estar per casa o les baranes per al llit. Aquestes no han de ser restrictives, donat que poden alterar o agitar la persona. Quant a mesures tecnològiques, actualment també existeixen sensors de moviment que ens avisen si la persona ha patit una caiguda perquè hi puguem anar com abans.

La importància de la higiene postural

L’objectiu principal de la higiene postural és prevenir i reduir la càrrega i els danys en la columna vertebral. Alejandra Rodríguez recomana als seus pacients que siguin conscients de la posició del seu cos quan estan drets, quan caminen, en asseure’s i mantenir-se asseguts, quan fan determinat moviment… Aquesta consciència sobre el propi cos i evitar moure’s amb pressa ajudarà a prevenir lesions i sobrecàrregues.

Mantenir una postura adequada a la cadira, quan estem drets i quan estem estirats, així com canviar de postura i d’activitat amb regularitat ens serà de gran ajuda. També l’ús de coixins és una bona alternativa, ja que contribueix a mantenir una postura correcta i confortable.

En persones que, per la seva patologia, necessiten estar enllitades, s’han de fer els canvis posturals cada 2 o 3 hores. En aquest cas, és important que les persones que cuiden de familiars grans dependents tinguin coneixements adequats per evitar lesions a l’hora de fer aquestes mobilitzacions. Per a això, la fisioteràpia és una eina clau.

Com sé si necessito ajuda d’un/a fisioterapeuta?

La fisioteràpia no només tracta lesions sinó que, també, exerceix un paper preventiu crucial. Ja sigui en nosaltres mateixos en les persones grans amb qui convivim és recomanable buscar ajuda d’un fisioterapeuta si notem canvis en l’autonomia. Ens referim a dificultats per dur a terme activitats bàsiques diàries, problemes d’inestabilitat quan estem drets o si caiem amb freqüència. En tots aquests casos, l’ajuda fisioterapèutica pot ser determinant.

Un senyal habitual també podem trobar-la en els canvis a l’hora de caminar, sigui per disminució de la coordinació o de les ganes de fer-ho. Si sortir de passeig es converteix en un problema, cal contactar amb un professional.

En resum, la fisioteràpia i l’enfocament preventiu exerceixen un paper crucial en el benestar durant la tercera edat. El consell més valuós que Alejandra Rodríguez brinda a les persones grans és mantenir l’actitud i la motivació per mantenir-se actius físicament. L’exercici té múltiples beneficis, ens permet arribar en millors condicions i ens ajuda a conservar l’autonomia i la independència. Descobrir activitats que generin benestar i sentir-se capaços de dur-les a terme és essencial. Mantenir una vida social activa, cuidar el benestar emocional i psicològic, i consultar amb professionals de la salut són passos importants per envellir amb qualitat.

Alejandra Rodríguez
Fisioterapeuta al Centre Residencial Mutuam Manresa

Estades temporals en residències a l’estiu, una bona opció cada cop més freqüent

Published on juliol 12, 2023

Quan tenim familiars majors dependents, planificar unes vacances pot ser complicat. No només hem de considerar les seves necessitats especials de cura si passen uns dies amb nosaltres sinó, també, la possibilitat que no puguin acompanyar-nos de viatge a causa de limitacions físiques o de salut. Aquesta situació pot generar estrès i sentiments de culpa en les famílies, que desitgen gaudir d’un descans merescut però no poden deixar als seus familiars d’edat avançada sense l’atenció adequada.

Què podem fer si no poden viatjar amb nosaltres i no poden quedar-se sols a casa? Grup Mutuam ofereix una solució que, a més de ser idònia per a aquests casos és cada vegada més popular: les estades temporals en residències. No teniu clar si és la millor opció per al vostre familiar? Teniu dubtes sobre quines característiques heu de buscar en aquesta mena de serveis? Us expliquem tot el que necessiteu saber sobre les estades temporals en les residències de Grup Mutuam.

Una opció cada dia més habitual

Depenent de la situació específica de cada persona, existeixen diferents opcions per a brindar-los la cura necessària durant les vacances. D’una banda, els serveis d’ajuda domiciliària són una alternativa per a aquells que desitgen que el seu familiar continuï la seva rutina en el seu entorn habitual, rebent atenció a casa. I, de l’altra, els apartaments amb serveis poden ser una opció intermèdia per a persones grans autònomes, brindant un entorn independent amb la tranquil·litat de comptar amb assistència i suport quan sigui necessari.

Tanmateix, una solució cada vegada més popular és optar per estades temporals en residències especialitzades per a persones grans. Aquestes estades permeten que la persona dependent rebi l’atenció i la cura necessàries durant un període determinat, mentre que la resta de la família pot gaudir d’unes vacances sense preocupacions i amb la seguretat que el seu familiar està ben atès.

Les estades temporals ofereixen una varietat d’avantatges, com la seguretat de comptar amb personal especialitzat les 24 hores del dia, serveis d’atenció mèdica i activitats dissenyades per al benestar i entreteniment dels residents.

Com trobar el servei d’estada temporal que s’adapta millor a la nostra situació

Quan es busca una residència per a una estada temporal, cal tenir en compte unes certes característiques clau. En primer lloc, és essencial verificar que la residència compti amb personal qualificat i experimentat en la cura de persones majors dependents. D’aquesta manera, sabrem que, en tot moment, les seves necessitats estaran ben ateses.

En segon lloc, és important assegurar-se que l’entorn sigui segur, accessible i adaptat a les especificitats de les persones residents. Altres aspectes que cal considerar inclouen la qualitat dels serveis mèdics disponibles, la varietat d’activitats recreatives i socials que s’ofereixen, i la possibilitat de mantenir una comunicació fluida amb la família durant l’estada. Avaluar aquestes característiques garantirà que la residència seleccionada proporcioni la cura necessària i brindi una experiència satisfactòria per al nostre familiar i la tranquil·litat de saber que està en bones mans.

Un respir per a la família: descansar i tenir cura de nosaltres mateixos és una necessitat

El sentiment de culpa és un aspecte comú que experimenten moltes famílies quan prenen la decisió de “deixar” al seu familiar en un centre durant les vacances. És comprensible que sorgeixin emocions de preocupació i angoixa en separar-se temporalment dels seus sers estimats. No obstant això, és important recordar que optar per una estada temporal en un centre especialitzat no és, en absolut, sinònim de “deixar” ningú, sinó una mostra d’amor i de cura responsable. Aquestes decisions es prenen amb la intenció de garantir que els nostres pares, mares, avis i àvies rebin l’atenció adequada i es trobin en un entorn segur mentre la família gaudeix d’uns dies de lleure.

I és que quan la responsabilitat de cuidar a una persona dependent recau completament en l’entorn familiar, és essencial reconèixer la importància de prendre’s un període de descans. La cura constant pot generar una càrrega emocional i física considerable, la qual cosa al seu torn pot afectar la qualitat de vida tant de qui cuida com de qui és cuidat. Per evitar l’esgotament i preservar el benestar de totes les persones involucrades, cal buscar alternatives que ofereixin un respir familiar per a tots.

Sabem i volem cuidar

A Grup Mutuam disposem de tots aquests serveis i oferim estades temporals en les nostres residències, amb una estada mínima d’una setmana. Els nostres centres compten amb professionals altament qualificats i una infraestructura dissenyada per a garantir la comoditat i el benestar dels i les residents. A banda de proporcionar atenció mèdica personalitzada, oferim programes d’activitats enriquidores i serveis de qualitat, promovent la sociabilitat i el gaudi de cada estada.

El més important a l’hora de planificar una estada temporal és fer-ho amb una antelació, mínima d’un mes, per poder gestionar la reserva i que el nostre o la nostra familiar s’instal·li uns dies abans de que nosaltres marxem. Així, ens assegurem que hi hagi plaça i que la persona tingui un parell de dies per adaptar-se bé.

Per a ajudar-vos amb la planificació i resoldre tots els vostres dubtes, disposeu del Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam que, de manera gratuïta, ofereix assessorament personalitzat a les famílies. Aquest equip de professionals comprèn les necessitats específiques de cada situació i us ofereix orientació en la cerca del recurs més adequat per a cada cas. Ja sigui que es requereixi una estada temporal en una residència o es busqui una altra solució alternativa, el Servei d’Orientació Social està compromès a proporcionar suport i ajudar les famílies a prendre decisions informades i encertades.

Amb el suport i l’experiència del Grup Mutuam, les famílies poden trobar en les seves residències un entorn segur, professional i acollidor, on els seus familiars, pares, mares, avis i àvies seran atesos amb dedicació i afecte durant tota la seva estada.

Et pots posar en contacte amb el Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam al 93 380 09 70 o adreçan-te al correu silvia.aguerri@mutuam.com.

Tot el que necessites saber sobre les pensions de jubilació

Updated on juny 28, 2023

Un dels temes més importants i que genera més inquietud en les persones en edat de jubilació són les pensions. Tant si s’apropa el moment de jubilar-nos com si ja estem gaudint d’aquesta etapa, és fonamental tenir clars alguns conceptes bàsics per entendre bé com funciona el sistema de pensions. Saber d’on surten, què és el coeficient de revaloració o quins canvis podem esperar, pot ajudar-nos a gestionar millor els nostres ingressos i viure amb més tranquil·litat.

T’expliquem amb detall tot el que cal saber per entendre bé els teus drets de la mà de Joan Buscà, economista, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i col·laborador a la Fundació SECOT.

Què són les pensions de jubilació?

Les pensions de jubilació són els ingressos econòmics que reben els ciutadans i les ciutadanes que compleixen amb els requisits legals a Espanya en finalitzar la seva vida laboral (article 50 de la Constitució). Aquestes pensions tenen com a objectiu principal garantir-los un nivell de vida adequat i oferir-los seguretat financera durant el seu retir.

Existeixen diferents tipus de pensions en funció del que cada persona hagi cotitzat durant la seva vida laboral, ja sigui com a persona assalariada, treballadora autònoma, mestressa de casa, persona emprenedora, etc.

A Espanya, el sistema de pensions està recolzat per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i es finança a través de les contribucions dels treballadors i els ocupadors. En altres paraules, són ingressos que es deriven dels impostos de les que l’Administració recapta de les persones que treballen.

Pensions contributives i no contributives. Quina em correspon?

Per començar, cal tenir clara la diferència entre les pensions contributives i no contributives en el context del sistema de pensions espanyol. Les pensions contributives són aquelles que es basen en les cotitzacions que han fet els treballadors i les treballadores durant la seva vida laboral. Per tant, com més gran sigui el nombre d’anys cotitzats i els ingressos obtinguts, més elevada serà la pensió de jubilació.

D’altra banda, les pensions no contributives són aquelles que es cobren sense que s’hagin pagat durant la vida laboral. És a dir, són les pensions que s’atorguen a persones que no han pogut contribuir prou com per rebre una pensió contributiva adequada. Aquestes pensions estan pensades per garantir uns ingressos mínims a qui no ha cotitzat mai, o no ha pogut treballar el mínim d’anys que es requereixen per rebre la pensió contributiva.

Tres conceptes clau sobre les pensions: càlcul, impostos i revalorització

El càlcul de les pensions de jubilació a Espanya es basa en una sèrie de factors determinats per la legislació vigent. Primer de tot, cal tenir clars els dos conceptes en els quals es basa aquest càlcul: els anys cotitzats i la base reguladora. Els anys cotitzats són el nombre d’anys que la persona ha estat afiliada i cotitzant a la Seguretat Social. Al seu torn, la base reguladora és la mitjana de les bases de cotització dels últims anys.

Per calcular la quantitat que es rebrà, es tenen en compte els anys cotitzats i s’aplica un percentatge en funció d’aquests. De manera orientativa, la seu electrònica de la Seguretat social posa a disposició dels ciutadans i les ciutadanes simuladors en línia per fer aquest càlcul.

En aquest sentit, és important tenir present que existeixen topalls màxims i mínims establerts. Això significa que, encara que haguem cotitzat durant molts anys i tinguem una base reguladora alta, la pensió estarà limitada per aquests topalls.

Pel que fa a la retenció, en rebre una pensió de jubilació, part d’aquesta quantitat serà retinguda per al pagament d’impostos. La retenció es calcula en funció de l’import anual rebut i de l’escala vigent de retencions de l’IRPF. Aquestes retencions són aplicades per la Seguretat Social i es dedueixen directament de l’import mensual de la pensió.

Què és el coeficient de revaloració de les pensions?

El coeficient de revaloració de les pensions és un mecanisme utilitzat per ajustar el valor de les pensions al llarg del temps. El seu objectiu principal és mantenir el poder adquisitiu de les persones beneficiàries de les pensions segons l’evolució de l’economia i el cost de vida. Es dir, és un coeficient vinculat a la inflació o, com ho expressa Buscà, “en la legislació actual és la mitjana de l’IPC de l’any anterior”.

Aquest mecanisme neix de l’última reforma del sistema de pensions espanyol, que es va fer en 2021 i va entrar en vigor en 2022. Aquesta modificació va vincular l’augment de les pensions a la mitjana de l’IPC per garantir que les pensions s’ajustin automàticament a l’augment dels preus. Una mesura clau per protegir les persones grans de la inflació i assegurar que els seus ingressos es mantinguin adequats amb el pas del temps.

La pensió de jubilació en combinació amb altres prestacions

Sovint, moltes persones es pregunten si és compatible rebre una pensió de jubilació juntament amb altres prestacions. En general, a Espanya és possible rebre simultàniament la pensió de jubilació i altres pensions, sempre que el conjunt no sobrepassi el límit establert per la Llei de la Seguretat Social.

Així doncs, i com a norma general, rebre una pensió de jubilació és incompatible amb l’acte de treballar, ja sigui per compte propi o aliè, però no amb altres prestacions de règim no laboral, com ara la de viduïtat o la incapacitat permanent total, per citar dos exemples.

Les pensions pugen? o baixaran?

La pujada de les pensions es una qüestió que ocupa habitualment els mitjans de comunicació i un motiu d’inquietud per a les persones jubilades. Especialment ara, donat l’augment constant de la inflació que estem vivint, saber si es podrà mantenir el poder adquisitiu o si, per contra, els nostres ingressos disminuiran és una pregunta freqüent.

Com explica amb claredat Joan Buscà, “des de desembre de 2021, la nova Llei de la Seguretat Social deixa clar que les pensions, obligatòriament, es revaloritzaran amb la mitjana de l’IPC de l’any anterior”. Per aquest motiu, i per garantir el poder adquisitiu de les persones jubilades, enguany les pensions contributives han augmentat un 8.5%. Per a la tranquil·litat de les persones jubilades, Buscà explica també que “si l’import de la mitjana de l’IPC fos negativa, les pensions no baixarien”.

Les pensions de jubilació són una part crucial del present i el futur financer de moltes persones. Per això, comprendre bé tots els aspectes relacionats amb aquest tema és fonamental per planificar i gestionar adequadament la nostra jubilació. Estar al dia de les novetats i les modificacions que vagin sorgint, pot ajudar-nos a preparar i a gaudir d’una jubilació afable i, sobretot, informada.

Maltractament a les persones grans: detectar, actuar i conscienciar

Published on juny 15, 2023

El maltractament a les persones grans és una forma de violència que, malauradament, afecta milions de persones a tot el món. Per conscienciar sobre aquesta xacra social, l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir el 15 de juny com el Dia Mundial de Sensibilització sobre el maltractament a la gent gran, una iniciativa que busca visibilitzar aquest problema i promoure’n la prevenció i la detecció precoç. Abordem aquestes qüestions amb l’ajuda de Jordi Muñoz, advocat i president de l’associació per a la investigació del maltractament a persones grans EIMA.

Què és el maltractament a les persones grans

Jordi Muñoz defineix el maltractament com a qualsevol acció o omissió d’aquesta que causa un perjudici a la persona. La persona que infligeix l’abús normalment s’aprofita de la situació de vulnerabilitat de la víctima o de la relació de confiança que té amb aquesta. A escala mundial, es categoritza en set tipus: físic, psicològic, sexual, abandó, negligència, econòmic i vulneració de drets. Pel que fa a maltractament a la gent gran, els que tenen més incidència són el psicològic, el financer i la vulneració de drets.

El primer abunda perquè es pot donar per si sol o acompanyat d’altres abusos, com el físic. És dels més difícils de detectar, sobretot en persones grans, perquè els seus signes es poden confondre amb símptomes de patologies típiques de l’edat com la depressió o el deteriorament cognitiu.

El maltractament econòmic o financer sol estar vinculat al cobrament de la pensió o a la propietat d’un immoble. Segons les dades oficials, el 90% de les persones de més de 65 anys tenen un pis en propietat i gairebé totes tenen un ingrés que, per petit que sigui, és fix. “Això les converteix en un objectiu principal per a gent que se’n vol aprofitar”, explica Muñoz.

Per últim, en la categoria de vulneració de drets hi trobem comportaments com el control i la infantilització. Un exemple d’abús habitual que sol passar desapercebut i que té a veure amb aquestes categories és el control econòmic que exerceixen els fills sobre els pares quan no els deixen disposar lliurement dels seus diners. Malgrat que a vegades es fa amb bona intenció, denota un menyspreament de la persona, ja que no se la creu capaç de gestionar-se sola.

Abandonament i negligència

L’abandonament i la negligència són dues altres formes de maltractament que estan creixent i que es produeixen quan l’entorn de la persona no li proporciona el suport que necessita, posant en risc el seu benestar. Segons Muñoz l’alta incidència s’explica per la falta de recursos per atendre les persones en situació de dependència que desemboca en què sigui la família qui acabi assumint les tasques de cura. L’estrès que això comporta i la manca de coneixement expert provoca que aquestes es puguin realitzar de manera incorrecta i arribar a cometre negligències, encara que siguin involuntàries o inconscients.

També són comuns els casos de cuidadors o cuidadores a domicili que no tenen cap mena de capacitació i que duen a terme pràctiques inadequades, per això és importat que es verifiqui la qualificació professional de la persona abans de contractar-la. En relació a aquesta qüestió, cal dir que una part important dels maltractadors són persones de l’entorn familiar de la víctima i cuidadors i cuidadores no professionals.

Com detectar una situació de maltractament

La invisibilització és un dels principals problemes als quals ens enfrontem a l’hora d’abordar el maltractament a les persones grans. Normalment, es produeix en un entorn tancat com la llar i això en dificulta la detecció. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut només 1 de cada 24 casos surt a la llum. Amb tot, qualsevol persona és susceptible d’identificar-los, des de familiars i amistats de la víctima fins a veïns i botiguers. En aquest sentit, apunta Muñoz, la comunitat és fonamental. Per això, quelcom tan senzill com tenir un grup de whatsapp amb els veïns per mantenir el contacte, pot marcar la diferència.

Qualsevol canvi de comportament o d’actitud en una persona gran ens ha de fer sospitar. Que estigui més temorosa o trista, pot indicar que li està passant alguna cosa i no s’atreveix a explicar-ho. Un altre signe seria que la persona deixa d’acudir al centre de salut o altres recursos que freqüentava. També pot succeir el contrari, que sol·liciti reiteradament determinats serveis i, per exemple, vagi molt al metge. Si de sobte algú nou entra a la vida de la persona gran, també hem d’estar alerta. Evidentment, aquests canvis de conducta no implicaran sempre que hi hagi un maltractament, però davant del dubte, sempre és millor actuar.

Com actuar davant d’una situació de maltractament

Quan hi hagi la sospita que una persona pugui estar en una situació d’abús o ens hi trobem nosaltres mateixos, el més important serà aixecar la veu i actuar amb celeritat. La detecció precoç és clau perquè, com diu Muñoz, “igual que una malaltia, si l’agafes a temps és més fàcil fer-li front”. A vegades, això costa perquè hi ha una tendència a no voler intervenir en assumptes que considerem privats. Muñoz explica que cal deslliurar-se d’aquesta idea i pensar que, com la violència masclista o racista, el maltractament a la gent gran és un problema social.

Així, caldrà posar en alerta els professionals, que tant poden ser de serveis socials i de salut, com de centres residencials, casals, centres cívics o dels cossos de seguretat. Cal remarcar que els Mossos d’Esquadra compten amb grups d’atenció a la víctima dedicats a atendre qualsevol persona que pateixi violència domèstica o comunitària. A més, hem de tenir clar que activar l’ajuda professional sempre serà positiu, ja que encara que no hi hagi maltractament, és probable que la persona tingui necessitats de suport i, d’aquesta manera, es podrà tractar el seu cas.

Paral·lelament, si detectem signes de maltractament en algú del nostre entorn també és recomanable apropar-s’hi i parlar. És possible que no ens expliqui què està passat perquè sovint s’oculta per por o vergonya, però això l’ajudarà a saber que no està sola i que pot rebre ajuda.

Conscienciació i protecció

En la majoria dels casos les persones grans tenen una dependència emocional i funcional de la persona que les maltracta i això fa que tinguin molta reticència a denunciar. Altres vegades, viuen una situació de maltractament i no se n’adonen perquè l’han normalitzat. Això es deu, en gran part, als estereotips negatius que hi ha sobre les persones grans, que elles mateixes han interioritzat. Per combatre’ls, segons Muñoz, fa falta molta pedagogia i conscienciació: “Cal que les persones grans sàpiguen que són importants, que tenen dret a tenir una vida digna fins al final”.

Així, realitzar campanyes de bon tracte i prevenció i informar les persones grans sobre què és el maltractament i quins recursos tenen al seu abast resulta clau. A Catalunya hi ha tres equips especialitzats en aquest col·lectiu. També hi ha instruments jurídics de protecció que poden reduir la possibilitat de patir certs abusos. L’autotutela, els poders preventius, les voluntats anticipades i, fins i tot, el testament, són documents legals que faran prevaldre les nostres decisions i interessos.

Prevenir i erradicar el maltractament a les persones grans és responsabilitat de tota la societat. Des del Grup Mutuam ens hem adherit al manifest del Moviment per aturar el maltractament a les persones grans i volem reiterar la importància de protegir i respectar els seus drets i de promoure una cultura de respecte i dignitat cap a elles.

Jordi Muñoz és advocat i president de l’associació EIMA per a la investigació del maltractament a persones grans.

Grup Mutuam s’adhereix al manifest del Moviment per aturar el maltractament a les persones grans

Published on juny 14, 2023

Demà 15 de juny és el Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l’Abús i el Maltractament a les Persones Grans

El maltractament a les persones grans és una realitat que afecta al voltant del 17,5% de les persones d’aquest col·lectiu, segons alguns estudis internacionals. Aquests assenyalen, a més, que la majoria dels casos no s’informen. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) ho considera una qüestió de salut pública i drets humans. Per això va proclamar el 15 de juny com a Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l’Abús i el Maltractament a les Persones Grans. Durant aquesta jornada, el món sencer manifesta la seva oposició a qualsevol forma d’abús a aquest col·lectiu. En aquest sentit, el Grup Mutuam s’ha adherit recentment al manifest promogut pel Moviment per aturar el maltractament a les persones grans. Aquesta campanya ja suma més 70 entitats adherides que s’han compromès a realitzar accions per lluitar contra aquesta xacra social, reivindicar justícia ràpida i eficaç per a les persones grans maltractades, emprendre accions de sensibilització, informació i formació, i difondre els recursos jurídics de prevenció que existeixen, entre d’altres. El Moviment és una agrupació de diverses organitzacions i institucions que s’han unit per fer visible els abusos que poden patir les persones grans i treballar conjuntament per a la seva erradicació, a més de fomentar el bon tracte cap a aquest col·lectiu.

Per generar més consciència sobre aquest problema que es troba invisibilitzat i infradetectat, demà podreu llegir, als nostres canals digitals, una entrevista a Jordi Muñoz Iranzo, advocat i president d’EIMA, Associació per a la investigació del maltractament de les persones grans. L’article se centrarà en com podem detectar els casos d’abús i com cal que actuem davant d’aquests, a més Muñoz ens explicarà què podem fer com a societat per prevenir-los.

La cura de les persones grans a l’estiu: serveis i solucions per a unes vacances tranquil·les

Published on maig 31, 2023

La cura de persones grans a l’estiu: vacances amb gent gran

Cuidar les persones grans de la nostra família és una tasca que requereix dedicació durant tot l’any. Tanmateix, determinades èpoques presenten reptes específics que cal abordar. És el cas de l’estiu quan, l’arribada de les desitjades i esperades vacances pot suposar també un esforç de planificació extra per a moltes famílies. Per sort, cada vegada hi ha més recursos que faciliten la cura de les persones grans a l’estiu i més solucions per garantir unes vacances accessibles per a tothom.

Així, si ara que s’apropa l’estiu, us pregunteu com podeu seguir proporcionant la millor atenció als vostres pares, mares, avis o àvies durant les vacances, heu de saber que hi ha vàries opcions al vostre abast. Depenent de la situació familiar en què us trobeu, si marxeu de vacances, podeu optar per estades temporals en apartaments amb serveis o en residències per a gent gran. També us podeu decantar per contractar un cuidador o una cuidadora a domicili.

D’altra banda, si l’estat de salut de la persona gran ho permet, podem viatjar en família per gaudir de l’estiu tots plegats. En aquest cas, haurem de tenir en compte algunes recomanacions per continuar vetllant per la seva salut i el seu benestar fora del domicili habitual. En parlem a continuació.

De vacances amb persones grans: què no pot faltar a la maleta?

L’època estival és un bon moment perquè avis i àvies passin temps de qualitat amb la família i gaudeixin de la seva companyia. Així, és possible que, si disposeu d’una segona residència, tingueu pensat anar-hi a passar uns dies o, d’altra banda, potser us estigueu plantejat llogar un apartament turístic. Abans de viatjar amb persones grans, però, ens haurem d’assegurar que ens emportem tot el que puguem necessitar davant qualsevol incidència. En concret, no podem oblidar:

La targeta sanitària.
La medicació habitual i el pla d’administració.
Farmaciola amb allò indispensable per tractar afeccions o ferides lleus típiques de la vida quotidiana: analgèsics, antitèrmics, producte per a les cremades, producte per a les picades, alcohol etílic, gases estèrils, tiretes, etc.
Dispositiu de teleassistència mòbil o polsera d’emergència en cas que se’n tingui (si s’escau, caldrà gestionar el canvi de domicili amb la central d’alarmes).
Números de telèfon o adreces de correu electrònic de contacte dels professionals sanitaris de referència: CAP, mútua sanitària, etc.

A més, és aconsellable tenir a l’abast un tensiòmetre. La calor afecta la pressió arterial i també ho fan alguns medicaments que acostumen a prendre les persones grans. Per això, a l’estiu, encara que estiguem de vacances, és especialment recomanable mesurar-la periòdicament per controlar qualsevol anomalia.

Quant als desplaçaments en cotxe, podem utilitzar alguns gadgets per tal de fer-los més còmodes. N’hi ha que són molts fàcils d’instal·lar, com un agafador o un coixí giratori per facilitar entrar i sortir del vehicle. Per la seva banda, els coixins lumbars i cervicals ajudaran a evitar dolors musculars.

Habitatge adaptat per a unes vacances accessibles

Si tenim persones grans o amb mobilitat reduïda a càrrec nostre, el més probable és que ja hàgim adaptat l’habitatge a les seves necessitats. Però, què passa quan marxem de vacances? A banda de tenir en compte totes les pautes que hem mencionat fins ara, a l’hora de triar un allotjament per a les nostres vacances en família, hem de fixar-nos que estigui adaptat per a persones grans o amb mobilitat reduïda per garantir, així, unes vacances accessibles per a tothom.

Altrament, si tenim una segona residència on anar a passar les vacances, l’haurem d’adaptar perquè les persones grans puguin gaudir d’una estada còmoda i segura. No cal fer grans canvis ni reformes, sinó que seguint unes senzilles recomanacions podreu continuar tenint cura de les persones grans a l’estiu a la vostra casa de vacances:

Evita l’ús d’estores o moquetes desajustades ja que és fàcil ensopegar-hi.
Deixa llums a piles que brillin en la foscor perquè es puguin detectar fàcilment de nit. També pots posar llums LED amb sensor de moviment perquè s’encenguin automàticament al nostre pas. Totes aquestes llums són molt fàcils d’instal·lar i no requereixen l’ús de cap eina.
Utilitza un organitzador de cables per deixar-los ben recollits i que no causin ensopegades.
No tinguis objectes i mobles que dificultin el pas i puguin provocar caigudes.
Deixa tot allò que la persona gran pugui necessitar a l’abast de la mà, especialment els medicaments i la farmaciola.
En el cas que l’habitatge disposi de diversos nivells, situa l’habitació de la persona a la planta baixa.
El plat de dutxa és preferible a la banyera. Tant si en tens un com l’altre, posar-hi un seient, adhesius o catifes antilliscants i barres de subjecció. Aquestes últimes també haurien d’estar al costat del vàter.

El Servei d’Orientació Social de Mutuam, una ajuda de confiança per preparar les vacances amb persones grans

Al llarg d’aquest article hem vist uns quants consells a tenir en compte a l’hora de planejar unes vacances en família amb persones grans. També us hem recomanat alguns articles que val la pena tenir si voleu que tant el viatge com l’estada s’adaptin millor a les seves necessitats. Som conscients que, a vegades, pot ser difícil triar, entre tota l’ajuda disponible, quina és la més adequada per a les nostres circumstàncies personals. Per tot això, Mutuam ofereix el Servei d’Orientació Social, que proporciona assessorament i suport en relació amb qualsevol tema vinculat amb la cura de la gent gran o dependent. Un equip professional especialitzat us atendrà, per telèfon o presencialment, i resoldrà els dubtes que pugueu tenir sobre què és el millor que podeu fer per al vostre familiar.

El ventall d’assumptes amb els quals us poden assistir és ampli. En el cas de les vacances d’estiu, per exemple, us explicaran on trobar un servei d’ajuda domiciliària de qualitat i confiança que substitueixi de manera puntual el que teniu habitualment, o quines opcions teniu si heu de viatjar i no podeu tenir cura del vostre familiar mentre sigueu fora. Així, si necessiteu un recurs residencial temporal o un cuidador o cuidadora per uns dies d’estiu, us orientaran i us derivaran al servei més adient, tant si el podem proporcionar des del Grup Mutuam, com si cal que sigui aliè.

El Servei d’Orientació Social també atendrà altres inquietuds que poden aparèixer davant d’una situació de fragilitat i us aportarà tranquil·litat i seguretat. Per accedir-hi, només cal que truqueu i expliqueu el vostre cas; l’equip us escoltarà amb empatia i us donarà una resposta a mida, posant al vostre abast tots els seus coneixements sobre el món de la dependència.

Contacta amb el Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam, solucions de confiança per a la gent gran. Contacte Servei d’Orientació Social 93 380 09 70

Estafes a la gent gran: com reconèixer-les i evitar-les

Updated on juny 19, 2023

Cada vegada hi ha més fraus i estafes dels quals qualsevol de nosaltres pot ser víctima. Els estafadors estan constantment ideant noves maneres d’enganyar-nos i les noves tecnologies, ja que avancen i canvien ràpidament, són les seves grans aliades. Així, a més dels fraus clàssics, cal tenir en compte delictes com el phishing o les estafes per Whatsapp. Malauradament, les persones grans solen ser un dels objectius principals dels estafadors. Amb tot, és fàcil protegir-nos i evitar ser víctimes d’aquests delictes si sabem en què consisteixen.

En aquest article, et presentem alguns consells útils per reconèixer i prevenir les estafes i fraus més comuns.

Què és el phishing, una de les estafes per Internet més habituals

Avui dia, moltes persones grans estan connectades a Internet i utilitzen les xarxes socials, el correu electrònic i altres aplicacions. En aquest sentit, és important tenir molt present que mai hem de compartir informació personal a Internet ni fer clic en enllaços desconeguts. Això evitarà que caiguem en el phishing, una tècnica que fan servir els ciberdelinqüents per robar les nostres dades i usar-les de forma malintencionada. Arribats a aquest punt, molts de vosaltres us estareu preguntant què és el phishing i en què consisteix. Doncs bé, aquest tipus d’estafa digital es basa a enviar correus electrònics o missatges de text que semblen legítims, però estan dissenyats per a obtenir informació personal valuosa, com contrasenyes i números de targeta de crèdit. Aquests correus electrònics o missatges de texts sovint suplanten la identitat d’empreses o organismes públics, com entitats bancàries, companyies de missatgeria o Correus. A través d’un enllaç en el missatge intentaran redirigir-nos a una pàgina web fraudulenta on ens demanaran introduir dades com el número de la targeta de crèdit o el DNI.

Mantenir la privacitat en línia per no caure en el phishing

Els llocs web de phishing solen tenir un aspecte similar als legítims; per exemple, inclouen el logotip o la imatge de marca de l’entitat. Però, d’altra banda, a vegades contenen errors gramaticals o intenten transmetre urgència i por perquè l’usuari realitzi les accions que li demanen i caigui en l’estafa. Així que, si identifiqueu algun d’aquests elements, heu de sospitar que es tracta d’un intent de phishing. També, és important assegurar-se que l’adreça web comença amb “https” i que la pàgina tingui un cadenat de seguretat a la barra d’adreces.

Malgrat aquestes indicacions, si el que voleu és curar-vos en salut, és recomanable no introduir mai cap dada personal en un lloc web al qual hàgiu accedit a través d’un enllaç que heu rebut per email o SMS. En general, cap companyia o organisme públic et sol·licitarà informació personal o sensible a través d’aquests canals.

Saber identificar les estafes telefòniques

Els estafadors també utilitzen les trucades telefòniques per enganyar les persones grans amb la fi, sobretot, d’obtenir informació personal. En concret, igual que amb el phishing, sovint es fan passar per empleats d’empreses o entitats legítimes.

Per exemple, ens poden trucar fent veure que són la nostra operadora de telefonia informant-nos d’una pujada de les tarifes. Després d’aquesta primera trucada, és probable que sentim indignació i tinguem ganes de canviar-nos de companyia. L’estafador aprofitarà per tornar a trucar, aquest cop fent-se passar per una altra operadora que ens ofereix millors condicions. L’objectiu és que s’accepti aquesta suposada oferta i aconseguir les nostres dades personals i de pagament per al nou contracte. Per evitar-ho, hem de saber que les empreses telefòniques mai ens trucaran per informar-nos d’una pujada de preus, sinó que ho faran per altres vies com una comunicació adjunta a una de les factures. D’altra banda, hem de tenir en compte el que hem explicat abans: mai hem de proporcionar les nostres dades per Internet o per telèfon.

A més de les companyies de telefonia, també és possible rebre trucades falses d’altres empreses, com ara una entitat bancària. Els estafadors poden suplantar-ne la identitat i demanar dades personals o bancàries sota una gran varietat d’excuses. Una altra estafa telefònica comuna és la de la trucada perduda. Si veus que has rebut al teu telèfon fix o mòbil una trucada d’un número desconegut o amb un prefix estrany, no tornis la trucada. Probablement, es tracti d’un número internacional o de pagament i ho acabis notant a la factura. De la mateixa manera, si reps una trucada i en contestar ningú respon, penja immediatament. És possible que l’estafador faci servir el teu número de telèfon per fer alguna subscripció o pagament.

Si et demanen diners, probablement és una estafa

Moltes vegades les persones grans són víctimes d’estafes o fraus en els quals els delinqüents demanen diners fent-se passar per una altra persona. Aquesta és, de fet, una de les estafes per Whatsapp més habituals. Els estafadors s’aprofiten de la nostra bona voluntat fingint ser un familiar, amic o conegut que necessita ajuda financera, sovint per a una emergència.

Per tal de prevenir aquests fraus, és vital no enviar diners a persones que no coneguem personalment. Si algú ens demana diners per telèfon, missatge de Whatsapp o correu electrònic, hem de verificar l’autenticitat de la sol·licitud abans de fer res.

També s’ha d’anar amb molt de compte amb les inversions i les oportunitats de negoci, que poden ser falses. En aquest sentit, els estafadors poden utilitzar tècniques de persuasió, com pressionar la víctima perquè prengui decisions ràpides, o prometre alts rendiments en poc temps. En una situació com aquesta, el millor és investigar i buscar informació sobre l’empresa o l’oportunitat a Internet, així com comentar la situació amb amics o familiars abans de fer cap inversió. No et deixis pressionar per venedors agressius i, sobretot, si sembla massa bo per ser real, probablement es tracta d’una estafa.

Com veieu, hi ha moltes classes de fraus diferents i això que no hem parlat d’altres estafes clàssiques com la falsa revisió del gas, el llum o l’aigua. Conèixer totes les formes de frau i engany que existeixen pot semblar massa difícil i, fins i tot, ens pot atabalar. Però, al final, el que és realment important és tenir presents uns senzills principis generals com les que hem comentat en aquest article: no proporcionar dades personals ni fer cap pagament si no tenim la certesa que el destinatari és de fiar.

‘El Servei d’Orientació Social és una finestreta a la qual poden picar les famílies sempre que tinguin una necessitat’

Published on octubre 25, 2022

Tamara Koyik, Servei d'Orientació Social

Tamara Koyik és la responsable del Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam. Junt amb el seu equip, posa a l’abast de les persones tots els seus coneixements sobre el món de la dependència per ajudar-les a viure millor.

Què és el Servei d’Orientació Social?

És un servei del Grup Mutuam per ajudar i oferir suport a persones o famílies que tenen cura d’una persona gran o que, pels motius que sigui, es troba en una situació de dependència. Davant d’una realitat per a la qual normalment no estan preparades, el nostre equip les orienta perquè trobin les solucions més adequades. És a dir, les ajudem a millorar la situació de la persona que cuiden i així contribuïm també a fer que tot l’entorn se senti millor.

Qui sol contactar amb vosaltres?

Molt sovint qui ens truca o ens ve a veure és el familiar que en aquell moment està exercint de cuidador o cuidadora de la persona gran o dependent. Altres vegades, però, és la pròpia persona que rebrà el servei, que s’anticipa a una situació de dependència i vol veure què li podem oferir i escollir ella mateixa.

Com se senten les persones quan les rebeu?

Normalment arriben amb força angoixa. Senten que han de trobar ràpid una bona solució però alhora és habitual que no coneguin com funciona l’àmbit de l’atenció a la dependència. No saben bé quins serveis existeixen o on han de dirigir-se per sol·licitar ajuts o places públiques, per exemple. De vegades, a més, estan esgotades perquè portem mesos fent elles mateixes de cuidadores, amb tot el desgast que això pot comportar.

I com afronteu això des del SOS?

Doncs és súper important escoltar-les i donar-los el suport emocional que necessiten. Més enllà d’oferir-los solucions, l’empatia és clau en el servei! Tot comença amb una conversa reposada en què intentem entendre la singularitat de cada persona i situació per donar-hi una resposta a mida. Quan posen paraules al que estan vivint i saben que una persona experta les escolta i les ajuda a posar ordre a tot plegat se senten alleujades i més tranquil·les.

Pots dir-nos alguns exemples de les situacions que us trobeu?

La veritat és que hi ha situacions molt diverses. Ens trobem, per exemple, amb persones que han patit una caiguda o a qui se’ls ha posat una pròtesi i estan ingressades a l’hospital i que saben que, en rebre l’alta, no seran autònomes com abans. Segons el cas, les ajudem a trobar un sociosanitari per fer una convalescència o bé a buscar ajuts domiciliaris i a adaptar la llar. També venen famílies que s’adonen que la persona gran necessita ja una assistència continuada i llavors les ajudem a gestionar l’ingrés a una residència. Un altre cas seria el de persones que tenen alguna malaltia crònica invalidant com un Alzheimer, Parkinson, demències, etc., i necessiten una ajuda de confiança a casa per a les activitats quotidianes.

Com avalueu casos tan diferents?

Hi ha vegades en què la persona que rebrà el servei té molt clar què vol i què no i d’altres en què a la família no hi ha un consens respecte a les necessitat que cal cobrir. No existeix una fórmula única sinó que el que cal és trobar la que s’adapta millor a cadascú. Per això, disposem de diferents eines que ens permeten afinar molt. Tenim en compte l’estat de salut, físic i cognitiu, de la persona que es beneficiarà del servei, però també la història de vida i les seves preferències. A partir d’això, obtenim el diagnòstic social.

Quin tipus de serveis o recursos recomaneu?

En funció del diagnòstic, els proposem serveis d’atenció domiciliària com Mutuam a casa, residències i centres per a gent gran, hospitals sociosanitaris, apartaments amb serveis i assessorament per a l’adaptació de la llar o per a l’ús d’ajuts tècnics. A més, també ajudem les famílies amb els tràmits dels ajuts que preveu la Llei de la dependència.

I només els proposeu les solucions que ofereix el Grup Mutuam?

No, en absolut. El que busquem és allò que, entre un gran ventall d’opcions, tant públiques com privades, respon millor a les necessitats de la persona, sigui un servei del Grup Mutuam o no. Quan es tracta d’un servei propi té al darrera la garantia i la confiança d’una entitat amb una experiència històrica en la cura de les persones, però quan recomanem un servei aliè és perquè nosaltres el coneixem, l’hem validat i sabem que ofereix una atenció de qualitat.

Com es produeixen les trobades amb les famílies i quin relació hi manteniu?

El contacte pot ser telefònic o bé en trobades presencials a les nostres oficines. El procés d’avaluació i cerca de la solució adient dura tot el temps que sigui necessari i després sempre ens mantenim a la seva disposició. Com diem nosaltres, el SOS és una finestreta a la qual poden picar sempre que tinguin una necessitat. Sabem que en el procés d’envelliment o en les situacions de dependència les necessitats poden evolucionar amb el temps i nosaltres sempre hi som per ajudar a atendre-les de la millor manera possible.

Per contactar amb el Servei d’orientació social de Grup Mutuam

Tamara Koyik

93 380 09 70 / tamara.koyik@mutuam.com