Els aprenentatges i reptes sobre la Covid persistent centren una Jornada Sociosanitària amb una elevada assistència

Ponents Jornada Sociosanitaria 2021

Professionals i experts de diferents àmbits sanitaris van compartir dijous passat els seus coneixements i inquietuds sobre la síndrome de la Covid persistent en el marc de la 16a Jornada Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure. Unes 362 persones van voler seguir l’esdeveniment, que es va celebrar en format telemàtic entre les 10 i les 12.15 del matí.

Com és habitual, el tret de sortida de l’acte el va donar el doctor Miquel Vilardell, president de l’entitat organitzadora, que va defensar el paper d’aquesta en l’estímul de la recerca. Tot seguit, el director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, Josep Ballester, va donar la benvinguda a ponents i assistents.

La conferència principal de la jornada la va impartir la metgessa Lourdes Mateu, especialista en Medicina Interna i cap de la Unitat Covid de l’Hospital Germans Trias i Pujol. Després de la introducció al concepte de Covid Persistent, va fer un repàs a l’evidència científica publicada. Això la va portar a assenyalar, entre d’altres, que en relació a aquesta síndrome s’han identificat més de 200 símptomes que afecten a diferents sistemes. Així mateix, va advertir que una de les característiques dels i les pacients que la pateixen és la “normalitat” de les seves analítiques, que va atribuir a la incapacitat dels professionals d’anar a buscar les alteracions. Mateu va alertar que moltes de les 100.000 persones que a Catalunya tenen Covid persistent necessiten ajuda per desenvolupar les seves activitats i que estem davant d’un important problema de salut pública, amb un gran impacte a nivell social i econòmic.

Una síndrome nova i encara desconeguda

La taula rodona de la Jornada Sociosanitària, moderada per Dolors Quera, metgessa geriatra i coordinadora mèdica de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, va recollir l’abordatge que s’està fent de la long covid des de diferents àmbits sanitaris. Per parlar de l’atenció primària, hi va intervenir Esperanza Martín, metgessa de Família i Comunitària del CAP Maragall i membre de la CAMFIC, que va explicar que, no només hi ha fins a 33 fenotips de pacients, sinó que, a més, aquests no presenten una clínica estable. La ponent va emfatitzar la necessitat, davant d’una malaltia nova com aquesta, d’escoltar els pacients i no menystenir el que manifesten.

La segona intervenció de la taula va ser de Gema M. Lledó, metgessa i internista del Servei de Malalties Autoimmunes i Sistèmiques de la Unitat Post Covid de l’Hospital Clínic, que va parlar de l’abordatge des de l’àmbit hospitalari i de l’atenció especialitzada. Lledó va destacar, davant d’una simptomatologia compatible amb la Covid persistent, la importància de descartar altres causes i, un cop confirmada, la necessitat d’un maneig individualitzat, de la rehabilitació i del suport psicològic. L’abordatge des de l’àmbit de l’atenció intermèdia el va aportar Laura Mónica Pérez, metgessa geriatra i cap clínic de Geriatria Ambulatòria i Domiciliària del Parc Sanitari Pere Virgili. La ponent va exposar la transformació que ha viscut aquest àmbit davant la pressió per atendre pacients dels hospitals d’aguts que va implicar la pandèmia. Així mateix, va assenyalar que la recuperació funcional de les persones amb long Covid és essencial, però que també ho són la recuperació cognitiva i l’abordatge de les conseqüències psicològiques.

Impuls a la recerca

Durant la jornada, també es van conèixer els projectes guanyadors de la 20a edició dels Premis de Recerca en geriatria i gerontologia clínica de la Fundació Mutuam Conviure. Antoni Salvà, vocal de la Comissió Tècnica Assessora de l’entitat, va ser l’encarregat d’anunciar el veredicte del tribunal que ha valorat aquest any els dos projectes finalistes guanyadors. El premi al millor projecte extern, dotat amb 6.000 €, ha estat per “Sarconut: prova pilot per prevenir la sarcopènia ATDOM” de l’EAP Jaume Soler ICS. El premi al millor projecte intern (Grup Mutuam), dotat amb el mateix import, ha estat per a “La soledat i el dol complicat”, liderat per Marta Juanola de l’EAPS Mutuam Girona.

L’acte va finalitzar amb la intervenció de Francesc Brosa, director general del Grup Mutuam, que va expressar la seva esperança que la jornada hagués servit per aportar una mica de llum a les incerteses que encara envolten la síndrome Covid persistent. Així mateix, va demanar als governs que els recursos addicionals que s’estaven destinant a parar el cop produït pel nou virus es mantinguessin en el sistema sanitari.

Francesc Brosa
Francesc Brosa

Podeu veure la gravació de la 16a Jornada Sociosanitària completa

Podeu consultar les presentacions de les següents ponents:

El Premi de Recerca d’Atenció a la Dependència 2021 ja té guanyadors

Premis Recerca Atencio dependència

El doctor Antoni Salvà, secretari del jurat dels Premis de Recerca d’Atenció a la Dependència, va ser l’encarregat de la lectura de l’acta de l’entrega dels guardons en el marc de la 4a Jornada Residencial de la Fundació Mutuam Conviure. En aquesta edició, el Premi de Recerca d’ATenció a la Dependència 2021, amb una dotació de 6.000 euros, va anar a parar al projecte ‘I+D adequació del Pla d’Alimentació per a persones amb disfàgia’ del Centre Assistencial Mutuam La Creueta, presentat per Willfredo Borrego, Dolors Cabré, Puri Fernández, Helena Martínez, Jordi Quintana, Núria Mallent i Dani Rodríguez.

Premis Recerca Atencio dependència

Així mateix, atesa la qualitat dels treballs presentats, el jurat va acordar concedir un ACCÈSSIT extraordinari per import de 3.000 euros al projecte ‘Les habilitats socials tractades amb realitat virtual en trastorns d’aspectre esquizofrènic’, del Centre Mutuam Manresa Llar-Residència La Sardana de salut mental – presentat per Gemma Martínez, Montse Camprubí i Alba Ruiz.

La Fundació Mutuam Conviure estrena la 20a edició del Premi de Recerca d’Atenció Sociosanitària

Premi atenció sociosanitària

La Fundació Mutuam Conviure convoca aquesta nova edició després d’un any en blanc degut a la irrupció de la Covid19. L’entitat dona per oberta oficialment la convocatòria del seu Premi de Recerca d’Atenció Sociosanitària amb l’objectiu de promoure projectes que contribueixin a la millora de la pràctica en gerontologia clínica i atenció sociosanitària. Hi poden participar, de forma individual o col•lectiva, professionals que desenvolupin la seva activitat dins d’aquest àmbit en qualsevol centre o servei de Catalunya. Cal consultar les Bases del Premi per participar-hi

El termini de presentació dels projectes de recerca és el divendres 22 d’octubre de 2021. El premi guanyador està dotat amb 6.000 €

El lliurament del Premi tindrà lloc en el transcurs de la XVI Jornada Sociosanitària que organitza l’entitat, el 10 de novembre, sobre la que us mantindrem informats.

Rècord d’assistència a la 14a Jornada Sociosanitària per abordar els trastorns del son en les persones grans

14a Jornada Sociosanitària

297 professionals van assistir dimecres a la 14a edició de la Jornada Sociosanitària, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure. Sota el títol ‘Trastorns del son en les persones grans’, i amb una acurada selecció de ponents, l’interès que va despertar va fer que s’habilités un espai addicional a la Sala d’Actes perquè totes les persones assistents poguessin seguir l’esdeveniment.

El doctor Miquel Vilardell, com a president de l’entitat organitzadora, va ser el responsable de donar la benvinguda i de justificar l’elecció del tema en el fet que el son juga un paper fonamental en l’envelliment saludable. Tot seguit, el president del COMB, el doctor Jaume Padrós va agrair a la Fundació Mutuam Conviure la continuïtat en l’abordatge en profunditat de qüestions d’interès del sector sociosanitari.

Precisament amb l’objectiu d’aprofundir en la temàtica d’aquesta edició, Álex Iranzo, cap de la Unitat Multidisciplinar de la Unitat del Son de l’Institut Clínic de Neurociència de l’Hospital Clínic de Barcelona, va centrar la seva ponència en la fisiologia del son. Després de normalitzar el fet que les persones grans dormen menys temps i de forma més superficial, l’expert va repassar les funcions del son: repòs i recuperació metabòlica, consolidació de la memòria i l’aprenentatge, control emocional, regulació immunològica i regulació hormonal. Iranzo també va explicar alguns dels trastorns del son més freqüents, com l’insomni, la somnolència diürna, les conductes anormals durant el son o els trastorns de ritme.

Després d’un torn de preguntes, Antoni Salvà, secretari del Jurat dels Premis de Recerca de la Fundació Mutuam Conviure, entitat compromesa amb la promoció de la recerca relacionada amb la gerontologia clínica i l’atenció sociosanitària, va anunciar els projectes guanyadors de la convocatòria d’enguany, que rebran una dotació de 6.000 euros cadascun per al seu desenvolupament. En la categoria oberta a equips professionals de qualsevol servei o centre de Catalunya, va ser guardonat l’Institut Universitari Pere Mata de Reus, amb el projecte ‘Delirium i factors pronòstics de rehabilitació funcional en una unitat sociosanitària’. Pel que fa a la categoria restringida per a professionals de Grup Mutuam, va ser el projecte ‘Efectes de la intervenció psicològica sobre la freqüentació de serveis d’atenció primària dels cuidadors de malalts crònics’, presentat per l’EPAC (Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat) de Mutuam Girona, el que es va endur la distinció.

La taula rodona integrada per professionals de diferents disciplines va tenir com a objectiu aportar als assistents una visió transversal dels trastorns del son en les persones grans. El neuròleg Domènec Gil, especialista de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell i consultor de la UVGI de Mutuam, va parlar dels trastorns cognitius i psicopatològics en l’envelliment i en el deteriorament cognitiu i de la seva relació amb el son. La pneumòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Patricia Lloberes va abordar la qüestió de les apnees i va negar que estiguin sobrediagnosticades, com de vegades es pensa, tot assegurant que el 24% de les persones que visiten les unitats del son són grans i que la major part en pateixen. El cardiòleg Antoni Carol, coordinador de la Unitat d’Hospitalització de Cardiologia de l’Hospital Moisés Broggi de Sant Just Desvern, va parlar de la relació entre els trastorns del son i les alteracions del ritme cardíac i la mort sobtada i va tancar la intervenció afirmant que el tractament de les apnees obstructives millora la supervivència d’aquests pacients si l’adherència és bona. Per últim, Álex Iranzo va intervenir de nou per centrar-se en l’abordatge terapèutic dels trastorns del son recordant com van descobrir a l’Hospital Clínic, gràcies a un equip multidisciplinari, la relació entre els trastorns en fase REM i el desenvolupament posterior dels símptomes del Parkinson.

La segona ponència de la Jornada Sociosanitària va ser la d’Eduard Estivill, metge i director de la Clínica del Son Estivill i de la Unitat de Trastorns del Son de l’Hospital General de Catalunya, que va servir per desgranar els efectes de l’envelliment sobre la cronobiologia del son. El ponent va explicar que quan els rellotges dels ritmes circadiaris es trenquen ens trobem amb la cronodisrupció i que això és molt freqüent en les persones grans. En aquest sentit, va assegurar que per alentir l’envelliment s’han d’intentar reforçar els marcadors circadiaris i que això implica temps de son regular, horaris de menjar regulars, contactes socials intensos i activitat física pautada.

Descarrega’t aquí les presentacions de la Jornada:

Els trastorns del son de la gent gran, a debat en la 14a Jornada Sociosanitària

14a Jornada Sociosanitària

La 14a edició de la Jornada Sociosanitària, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, abordarà el tema ‘Els trastorns del son en les persones grans’ amb professionals de diferents especialitats mèdiques. L’acte se celebrarà el 13 de novembre al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Álex Iranzo, cap de la Unitat Multidisciplinar de Trastorns del Son de l’ICN de l’Hospital Clínic de Barcelona i president de la Sociedad Española del Sueño, impartirà la primera conferència, centrada en la fisiologia del son, mentre que Eduard Estivill, metge i director de la Clínica del Son Estivill i de la Unitat del Son de l’Hospital General de Catalunya, n’impartirà la segona, dedicada a la cronobiologia i l’envelliment. També hi haurà una taula rodona en què diferents professionals aportaran la seva visió des de diferents especialitats.

A més a més, durant la jornada, es portarà a terme el lliurament dels Premis de Recerca en geriatria i gerontologia clínica de la Fundació Mutuam Conviure als projectes guanyadors de la 19a edició. Aquesta trobada es consolida, doncs, després de 13 anys com un espai de referència per a l’actualització del coneixement i la formació continuada dels professionals del sector sociosanitari.

Les persones interessades a assistir-hi poden fer les seves inscripcions de forma gratuïta en el següent enllaç. L’aforament és limitat. Es podrà seguir el desenvolupament la jornada al perfil de Twitter de Grup Mutuam (@grupmutuam) o mitjançant el hashtag #jsociosanitariaGM.

Consulteu el programa complet de la Jornada.

La Fundació Mutuam Conviure celebra amb èxit una Jornada Residencial centrada en les persones amb demència

3a Jornada residencial

La cura de les persones amb demència avançada ha protagonitzat la 3a Jornada Residencial de la Fundació Mutuam Conviure, celebrada ahir dijous a l’Auditori del Col·legi Major Sant Jordi de Barcelona. L’acte, que s’emmarca en l’aposta de l’entitat per la formació continuada dels professionals, va reunir 192 persones.

Francesc Brosa, director general del Grup Mutuam, va donar el tret de sortida a la jornada recordant que darrera l’impuls de la primera edició hi havia la vocació de la Fundació Mutuam Conviure, mantinguda fins avui, de crear un espai en què els professionals del sector de l’atenció residencial poguessin aprendre compartint experiències. Tot seguit, va prendre la paraula la vicedegana del Col·legi de Treball Social de Catalunya, Marga Garcia, que en la seva conferència va abordar qüestions com la relació entre identitat i edat o la importància del vincle dels treballadors socials amb les persones a qui atenen.

La Jornada, com en edicions anteriors, va servir també com a escenari per al lliurament dels Premis de Recerca d’atenció a la dependència de la Fundació Mutuam Conviure. Enguany, el projecte seleccionat ha estat el presentat per l’equip de la Residència Vila-seca sobre estimulació basal, que va rebre el guardó de la mà del president de Grup Mutuam, Josep Arqués.

La taula d’experiències, moderada per la cap de servei de Qualitat del Grup, Ainhoa Torner, va permetre que diverses professionals exposessin les eines que havien utilitzat als seus centres per connectar amb persones amb demència avançada. Així, Rosa Torró, educadora social del Centre Assistencial Mutuam La Creueta, va parlar de la música; Fernanda Farnos, psicòloga de la Residència Vila-seca, de la teràpia assistida amb animals; Aida Burgès, terapeuta ocupacional del Centre Residencial Mutuam Manresa, del contacte corporal i Estefania La Mata, fisioterapeuta de la Residència Les Franqueses, de les imatges. Per la seva banda, Carolina Ferrero, adjunta a la direcció de l’Àrea Residencial i atenció domiciliària de Grup Mutuam, va explicar en què es basa el model assistencial de Grup Mutuam, destacant l’ús d’eines específiques per conèixer les persones amb demència.

La segona de les conferències va ser a càrrec d’Elena Fernández, psicòloga i gerontòloga d’Alzheimer Catalunya Fundació. Sota el desafiant títol ‘Com deu ser viure amb demència avançada?’, la ponent va apuntar que els professionals havien de connectar amb les persones amb demència des de les sensacions i emocions pròpies i va subratllar la necessitat de practicar, amb usuaris i companys, l’escolta activa, l’empatia, l’acceptació incondicional, el respecte, l’autenticitat i l’assertivitat.

Per últim, Anton Molas, director de l’Àrea Residencial de Grup Mutuam, va clausurar l’acte assenyalant la importància de cuidar també els cuidadors, procurant que tinguin suport i formació per desenvolupar la seva tasca.

L’atenció geriàtrica integral en els serveis d’urgències hospitalaris

Sessió clínica Mireia Puig

La doctora Mireia Puig va exposar en una sessió clínica, organitzada per Grup Mutuam i dirigida als seus professionals, els resultats d’un dels projectes guardonats en la 17a convocatòria dels Premis de Recerca de la Fundació Mutuam Conviure. Sota el títol ‘Atenció geriàtrica integral en un Servei d’Urgències Hospitalari’, la ponent va explicar l’estudi portat a terme a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

L’atenció urgent als ancians és un problema de salut pública que cal abordar. Malgrat els esforços que s’han fet per frenar la demanda, moltes persones grans, fràgils i amb necessitat d’atenció urgent han d’accedir als serveis d’urgències hospitalàries (SUH), on el model predominant tendeix a centrar-se en el problema mèdic en comptes d’un abordatge holístic a càrrec d’equips interdisciplinaris amb competències geriàtriques.

La tipologia de pacients que consulten al SUH és heterogènia i l’Avaluació Geriàtrica Integral, acceptada com el marc que proporciona millors resultats en l’atenció urgent als ancians de risc o fràgils, no aporta beneficis a tots els pacients ancians. Així doncs, una estratificació de risc és un primer pas útil per identificar quins són aquells susceptibles de rebre una atenció específica en els serveis d’urgències. Tanmateix, en aquests no es disposa d’eines prou robustes per distingir pacients de risc o fràgils i, fins i tot amb les més utilitzades, no s’arriba a valorar el 50 per cent dels ancians. La manca d’evidència fa que els experts acceptin seleccions “pròpies” basades en una “selecció raonable de pacients”.

En les intervencions geriàtriques a urgències, es disposa d’eines curtes, sensibles i validades per a la detecció de l’estat cognitiu, però cal tenir present que les intervencions dirigides a prevenir el deliri contribueixen a evitar els resultats negatius, sobretot en pacients amb deteriorament cognitiu previ i en pacients quirúrgics. Així mateix, el maneig molt acurat del dolor es relaciona amb millors resultats. Cal assenyalar la necessitat d’incrementar les competències geriàtriques en professionals d’urgències, l’impuls de protocols i la creació d’espais adaptats per prevenir complicacions geriàtriques, així com la de treballar en xarxa per garantir el contínuum assistencial i controlar les transferències.

En relació al pacient ancià, existeixen actualment diversos models organitzatius als serveis d’urgències hospitalàries. Un d’ells són els serveis d’urgències específics per a aquest segment de la població. Tot i que no han estat avaluats, sembla poc probable que aquesta duplicitat de serveis sigui útil i eficient. Un altre, és el d’equips geriàtrics a demanda en els SUH, que sovint fan intervencions només en horaris diürns i en dies laborables i no són capaços d’abastar tots els pacients. Per últim, hi ha el model de geriatrització dels serveis d’urgències, creant-hi equips multidisciplinaris i nous protocols i procediments, incrementant les competències geriàtriques dels professionals i mantenint circuits amb equips experts a demanda. Els models organitzatius diferents dificulten la comparació de resultats i l’establiment d’indicadors de qualitat adequats.  A més, hi ha pocs estudis que incloguin pacients fràgils i pocs d’ells avaluen resultats relacionats realment amb la seva salut.

En aquest context, i en el marc de desenvolupament del Dispositiu d’Atenció a la Fragilitat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en el Servei d’Urgències vam impulsar un model basat en tres eixos. Per una banda, es va apostar per una geriatrització del servei, amb la incorporació d’una eina de cribratge de població de risc, l’aplicació de la Valoració Geriàtrica Integral sistemàtica a càrrec dels professionals d’Urgències, la creació de protocols i procediments de prevenció de síndrome geriàtrica i el contacte amb experts en geriatria. D’altra banda, s’hi ha habilitat un espai on arriben els pacients després de la valoració inicial en l’àrea de primera atenció. A més a més, s’estableix una connexió amb altres actors i recursos de l’entorn hospitalari, com els hospitals intermedis, els Equips d’Atenció Residencial, els PADES, l’hospitalització a domicili o els equips d’atenció primària.

Amb el projecte ‘Atenció Geriàtrica Integral en un Servei d’Urgències Hospitalari. Repercussió sobre la salut dels pacients i la gestió de fluxos després de la implantació a Urgències’, que va rebre el suport de la Fundació Mutuam Conviure mitjançant un dels seus Premis de Recerca, vam portar a terme un estudi observacional que recollia dades d’un període previ a la implantació (entre l’1 i el 15 de febrer de 2015) i un de posterior (entre l’1 i el 15 de febrer de 2018). Les principals conclusions que vam extreure respecte a la gestió de fluxos van ser que hi havia hagut una disminució de l’ingrés hospitalari en pacients de més de 65 anys i que, en canvi, hi havia hagut un increment de sortides a hospitals intermedis en aquest mateix segment de persones ateses i també d’altes directes a domicili.

Vam observar també que la identificació de fragilitat a la tria amb l’algoritme que havíem proposat és capaç d’identificar una població de més risc, amb uns nivells d’urgència més alts i una edat superior que el grup de pacients ‘no fràgils’, amb més freqüència de demència i dependència i també de deliri en l’ingrés. Es tracta també d’una població amb un índex d’ingrés hospitalari superior (27,6% vers 15,6%), que fa estades a Urgències més llargues i amb un índex de derivació a hospitalització intermèdia més elevat.

L’aplicació de l’Atenció Geriàtrica Integral i el Pla de Cures específic per a pacient fràgil va resultar en un millor acompliment del maneig del dolor. En canvi, no es van observar diferències en funció de la fragilitat en la conciliació de fàrmacs a l’entrada i a la sortida d’urgències, essent alta en ambdós casos i en tots els pacients, fràgils o no. Pel que fa al delírium, es va poder constatar una taxa inferior a la registrada en el mateix Servei d’Urgències abans de la implantació del pla de cures específic.

De cara a futur, cal que ens plantegem noves línies de recerca per millorar la identificació de pacients fràgils mitjançant la caracterització dels criteris de fragilitat, que ampliem la mostra per optimitzar els resultats sobre el diagnòstic de delírium i fer una valoració més exhaustiva de la mortalitat i la seva relació amb el cribatge de fragilitat.

Mireia Puig Campmany

Servei d’Urgències

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Universitat Autònoma de Barcelona

IIB Sant Pau

Es lliuren els Premis de Recerca 2016 de la Fundació Mutuam Conviure

Premis de recreca Fundació Mutuam Conviure 2016

Una de les finalitats fundacionals de la Fundació Mutuam Conviure, és la de promoure la recerca per afavorir l´assistència integral a les persones grans, persones amb malalties cròniques i complexes o persones en situació de dependència. Per aquest motiu, entre altres activitats, es convoquen anualment els Premis de Recerca en Geriatria i Gerontologia Clínica on es premien dues categories: premi a un projecte presentat  per entitats del sector que treballin a Catalunya i premi a un projecte presentat per professionals que treballin en centres del Grup Mutuam. La dotació econòmica per a cadascuna de les categories és de sis mil euros. Enguany van presentar-se 25 projectes i els guanyadors van ésser:

Premi al millor projecte d’àmbit català per el projecte “Grau de control de la pressió arterial en pacients hipertensos amb fibril·lació auricular, sotmesos a teràpia anticoagulant en atenció primària. Projecte Tao-Pres” presentat pels equips EAPS Dreta de l’Eixample, EAP Sardenya, EAP Sagrada Família i Unitat de Recerca de UDACEBA – Institut de Recerca Biomèdica de l’Hospital de Sant Pau.

Premi al millor projecte presentat en l’àmbit de Grup Mutuam, per al projecte “Adaptació d’una escala de valoració funcional per a la detecció de l’alteració cognitiva lleuen població urbana i rural catalana“, presentat per els professionals de la Unitat de Valoració Geriàtrica Integral de Mutuam Barcelona i Girona.

Com a novetat, enguany es va donar un accèssit (dotat amb tres mil euros) al projecte “Un pas endavant en l’assistència: cuidem des de la llibertat“, que va ser presentat per professionals de la Residència Vila-seca per a gent gran  (Tarragona) de Grup Mutuam.

Els premis es van lliurar en el marc de l’ 11a Jornada Sociosanitària que es va celebrar el 23 de novembre, de la mà del President de la Fundació Mutuam Conviure Dr. Miquel Vilardell i del Patró de la Fundació Mutuam Conviure i Director General del Grup Mutuam – Francesc Brosa-.

 

Queda convocada la 16a Edició dels Premis de Recerca en Geriatria i Gerontologia

La Fundació Mutuam Conviure fidel al seu compromís amb la promoció i recerca en l’àmbit de la gerontologia clínica i l’atenció sociosanitària, ha convocat la 16a edició dels Premis de Recerca. La seva finalitat és la de promoure projectes de recerca i millora de la pràctica clínica, on hi tenen cabuda tots els professionals, de forma individual o col·lectiva, que desenvolupin la seva activitat en qualsevol centre o servei en el món de la geriatria clínica o atenció sociosanitària a Catalunya.

Repartits en dues categories, els  premis estan dotats amb 6.000€: un per a projectes que porten a terme entitats d’aquests àmbits a Catalunya i l’altre per a projectes que es porten a terme en els centres i serveis de Grup Mutuam.

El termini per presentar els projectes és el 24 d’octubre de 2016. Els projectes premiats es coneixeran en el transcurs de la 11a Jornada Sociosanitària que tindrà lloc el dia 23 de novembre a l’auditori del Col·legi de Metges de Barcelona, que organitza també la Fundació Mutuam Conviure i de la que us mantindrem informats.

Consulteu les Bases del Premis de Recerca 2016.

El 58% dels residents visitats pels equips EAR de Mutuam són NECPAL +

Premis Recerca Fundació Mutuam

Aquesta és una de les conclusions preliminars del projecte de recerca “Implementació i avaluació del programa NECPAL als EAR de Mutuam” guanyador d’un dels Premis de Recerca 2014, de la Fundació Mutuam Conviure.

Davant la pregunta als nostres professionals dels EAR (Equips de Suport a l’atenció Sanitària en residències) sobre els seus pacients ingressats en les residències per a gent gran que visiten: “Li sorprendria que aquest malalt morís al llarg del proper any?”, en el 64% dels casos la resposta ha estat NO, i en el 58% dels casos, a més, complien un altre criteri de comorbiditat i per tant han estat considerats NECPAL+. Els criteris d’inclusió dels pacients a aquest estudi estaven relacionats amb criteris concrets de cronicitat, com per exemple, pacient institucionalitzat amb demència especialment afectat de …

Tal com preveia el projecte de recerca, s’ha dut a terme el treball de camp durant més d’un any amb una mostra de 471 residents. En la sessió clínica que es va fer amb professionals del Grup Mutuam el 4 de maig es van presentar els resultats preliminars. Es constata que la prevalença i les característiques clíniques dels pacients visitats pels EAR estan en línia amb les d’altres mostres estudiades, es detecten àrees de millora en el model d’assistència pal·liativa i la possibilitat d’iniciar noves línies de recerca per a futurs treballs.

El programa NECPAL CCOMS-ICO és una iniciativa de l’Observatori Qualy/Centre col·laborador de la OMS per a Programes Públics de Cures Pal·liatives de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). L’objectiu del Programa és impulsar la millora de l’atenció dels pacients amb malalties cròniques avançades i necessitat d’atenció pal·liativa. La identificació d’aquests pacients amb l’eina NECPAL ha de permetre oferir-los una atenció integral d’acord a les seves necessitats, mitjançant la coordinació i continuïtat dels diferents dispositius del sistema de salut, amb visió territorial i comunitària.

Necpal_2
Dr. Xavier Gómez-Batiste, director científic del Programa CCOMS QUALY

La Fundació Mutuam Conviure te la missió d’incentivar la feina ben feta en el món de l’assistència sociosanitària i social de les persones que viuen a Catalunya. Una de les seves línies d’actuació és promoure la recerca, per això convoca cada any els Premis de Recerca en Geriatria i Gerontologia Clínica dotats amb 12.000€.