Residència Mutuam Manresa

De totes les persones que intervenen en el dia a dia d’una residència per a gent gran, el rol de direcció és, potser, un dels més desconeguts. La Montse Camprubí dirigeix el Centre Residencial Mutuam Manresa, del qual diu que “té una gran diversitat d’usuaris que fan que cada dia sigui diferent”.

Quin és el paper d’una directora de residència per a persones grans i com t’has preparat per a assumir aquest càrrec?

Fonamentalment, es basa en gestionar, planificar i organitzar els recursos i l’equip professional per tal de garantir una atenció de qualitat les 24 h. Una atenció que sigui integral, centrada en la persona i adaptada a les seves necessitats. També ha de participar activament en tot allò que faci referència al pla d’atenció dels usuaris. I, evidentment, vetllar per l’acompliment de normes i procediments i treballar per una millora continua de la qualitat.

La preparació per al càrrec és continua, no et prepares i fas de directora i ja està. No pots deixar mai de tenir inquietuds i voler adquirir nous coneixements de tot allò que pot ser enriquidor per a la teva feina. Partint dels estudis necessaris (en el meu cas soc diplomada en infermeria i més tard vaig estudiar psicologia) has de formar-te en postgraus de gestió residencial i reciclar-te en tot allò que et pugui ajudar a aconseguir una bona qualitat assistencial (ACP, no contencions, lideratge, etc). Per mi és molt important saber, escoltar i aprendre per millorar contínuament.

Quins són els principals reptes als quals t’enfrontes diàriament en la direcció d’una residència de gent gran?

La nostra feina és molt variada i cada dia és diferent. Per mi, el repte més important i, possiblement, la tasca que ocupa més temps a qualsevol direcció de centre és la gestió del personal. Al fet més burocràtic de la contractació de personal (entrevistes, contractes, plannings….), se li afegeixen moltes altres tasques. Perquè per garantir la qualitat assistencial que volem a Grup Mutuam, cal fer un bon pla d’acollida i una bona formació. I, a més a més, cal fer un bon seguiment i intentar fidelitzar-los perquè no marxin. Tot això ens requereix esforç que, moltes vegades, no es veu.

Com descriuries l’ambient de treball en el teu centre i quines mesures has implementat per a fomentar un entorn positiu tant per als residents com per al personal?

Crec que l’ambient és bo o molt bo. Potser no soc objectiva, però diria que tenim un centre amb un molt bon ambient de treball. Per mi, un aspecte clau és l’accessibilitat i la comunicació de la direcció cap als treballadors. Has de saber del teu treballador, preguntar quan no està be, felicitar-lo (tant per temes personals com quan fa bé la feina) i ser molt clara en tot allò que creus que pot millorar. Si tu parles clar, amb transparència i empatia, i sempre tens un espai per ell o ella, tens molt de guanyat.

Pel que fa als residents, diria que la proximitat, l’empatia i conèixer bé la persona fa que ens puguem avançar a possibles conflictes. I, també, és clar, que els puguem ajudar en moltes coses.

En resum, per generar un bon entorn, “ has d’estar “ en tots els sentits, físic i emocional.

Quines són les habilitats clau que consideres necessàries per a ser una bona directora de residència?

Has de tenir molta capacitat de treball, saber prioritzar, gestionar l’estrès i organitzar-te bé la feina. També has de tenir empatia, autocrítica, capacitat d’observació i escolta activa. Treballar en equip, saber delegar, liderar i motivar les persones és imprescindible. I, per descomptat, tenir moooolta paciència.

En la teva experiència, quin impacte positiu has observat en la vida de les persones residents gràcies a la dedicació i atenció del personal?

La majoria de residents quan arriben tenen pors perquè no ens coneixen i, de vegades, es mostren desconfiats. És molt gratificant veure com, gràcies a l’atenció personalitzada de tots els professionals, tot això en pocs dies disminueix. El que més agraeixen és que siguis propera. Tu, com a directora, i tot l’equip. Si se senten escoltats i senten que tenim en compte els seus interessos, es crea un ambient de confiança que porta a una relació molt bonica.

Podries compartir algun exemple de situació desafiadora que hagis enfrontat com a directora de residència?

Al meu centre, durant la pandèmia vam patir un incendi important i vam haver d’evacuar els residents. En aquell moment, més que mai, vaig sentir la responsabilitat de la direcció d’una residència de gent gran. Vaig ser conscient de la importància tant de la gestió diària del personal com dels recursos perquè, en situacions límit, tot surti bé.

Curiosament, per als usuaris va ser una aventura. Quan van tornar al centre, una de les residents em va dir, textualment, “ens ho hem passat molt be, ho podríem repetir!”. Sentint aquestes paraules vaig pensar que això era el resultat d’una feina ben feta i professional. Nosaltres vam patir molt perquè no fos un trasbals per a ells i vam aconseguir que fos una aventura.

Com és el teu dia a dia com a directora?

El definiria com imprevisible. Cap dia no és igual. A primera hora em poso al dia del que ha passat i gestiono tot allò urgent (baixes de personal, queixes, qüestions de manteniment…). Un cop resolts aquests temes, dedico una estona a la gestió i la planificació de personal, econòmica i, per descomptat, de qualitat. En funció del dia, assisteixo a diferents reunions: Comissió ACP, Comissió qualitat, reunions equip i a les entrevistes programades amb les famílies.

A banda, cada dia, o bé al migdia o a última hora de la tarda, intento passar per les plantes a parlar amb els usuaris i les famílies. I entremig de tot això, tot allò que sorgeixi del dia a dia d’una residència on i conviuen 90 persones, que no és poc!

Què és el que més t’agrada de la teva feina i què et motiva per seguir endavant?

M’agrada molt tot el que fa referència als usuaris: atenció, entrevistes, fer activitats. El que em motiva a seguir endavant és l’agraïment dels usuaris i el de les famílies i veure que a la residència estan be.

Com fas per mantenir una comunicació efectiva amb els familiars dels residents i com gestiones les expectatives i preocupacions que puguin sorgir?

Per mi és fonamental la comunicació constant, ser molt clara i accessible. A mi, per exemple, m’agrada tenir la porta del despatx sempre oberta. Quant a les famílies, la primera entrevista és clau. Aquí és on cal resoldre tots els dubtes i explicar amb claredat què fem i el què no fem perquè les expectatives s’ajustin a la realitat.

Pel que fa a les preocupacions hi ha molts espais per treballar-les, com les entrevistes personals, els grups d’ajuda mútua o els PIAI (Programa Individual d’Atenció Interdisciplinar). Aquests programes son l’eix del model assistencial de Grup Mutuam i consisteixen a oferir una atenció centrada en la persona. Per a dissenyar-los, ens reunim tots (usuaris, família i personal) per conèixer la persona i els seus objectius. I aquí és on es resolen molts d’aquests dubtes i pors més habituals.

Què li diries a una família que té una persona gran al seu càrrec i es planteja l’opció d’una residència, però té reticències?

Que no tinguin por ni desconfiança, que el seu familiar estarà molt ben atès. Tenim un gran ventall de professionals que vetllaran per la seva salut i benestar des de totes les vessants. I ho farem sempre d’una forma personalitzada i adaptant-nos totalment a les seves preferències i necessitats. Com a família, poden venir sempre que vulguin, estar amb ells i, el que és més important, participar conjuntament amb tots els professionals de la cura del seu familiar.

Les famílies son molt importants en el nostre dia a dia. Precisament aquest és un dels aspectes que treballem més, informant, atenent i donant resposta de forma adequada a tot allò que necessitin. I, per descomptat, escoltant els suggeriments i les propostes que ens puguin fer per tal de millorar.

Amb la col.laboració de Montse Camprubí, directora del Centre Residencial Mutuam Manresa