El dol en adolescents: pèrdues en el trànsit cap a la vida adulta

Dol en adolescents

La psicòloga de l’Equip d’Atenció Psicosocial Mutuam Barcelona – Fundació la Caixa, Sílvia de Quadras, va impartir una sessió clínica, en el marc de les formacions que la Fundació Mutuam Conviure organitza per a professionals del Grup Mutuam, sota el títol ‘Trets diferencials del dol en adolescents’. En aquest article recull les idees principals de la seva exposició.

Totes les persones, tard o d’hora, han d’afrontar la mort d’un ésser estimat i transitar per un procés psicològic d’assimilació, acceptació i integració de la pèrdua que coneixem com a dol. En el cas dels adolescents, aquest procés adopta unes característiques específiques d’acord amb l’època de canvi en la qual es troben immersos.

Des de sempre l’adolescència ha estat descrita com una època de canvi, un període de reorganització de les vivències acumulades fins el moment, de turbulències, d’incerteses i de descoberta. Un temps d’oscil·lacions i temptatives dirigides cap a la construcció d’una nova identitat i d’un nou coneixement d’un/a mateix/a. És una època de transició entre la infantesa i l’etapa adulta; tot i que no homogènia ja que es parcel·lada en dominis i cada infant ho fa a diferent ritme. Per tant, per tal de comprendre l’adolescència hem de considerar-la producte no només de la seva condició des d’un punt de vista físic i maduratiu, sinó també del context social en el qual es dona.

Les persones assolim en aquesta etapa la maduració cognitiva, adquirint el pensament abstracte, formal i lògic, el raonament hipotètic i la capacitat d’elaborar processos metacognitius. A nivell pràctic cal dir que tota aquesta maduració implica, d’una banda, la seva capacitat de transcendir de la realitat de l’aquí i ara i, de l’altre, la de reflexionar sobre les estratègies per poder solucionar un problema. La capacitat de distingir allò possible d’allò real permet als adolescents discernir entre com és el món adult i com pensen que hauria de ser, la qual cosa comporta una posició idealista i una actitud crítica respecte del funcionament social. En conseqüència, una característica de l’adolescència és la tendència a discutir com una forma d’expressar la nova capacitat d’anàlisi; mentre que la utilització de la ironia i del doble sentit en les converses és, en canvi, una forma de manifestar les noves habilitats cognitives.

En la seva cerca de la identitat els i les joves estableixen una nova relació amb ells mateixos, amb els altres i amb el món, en la qual juguen un paper fonamental aspectes com l’autoconcepte i l’autoestima, és a dir, la representació que es fan d’ells mateixos en considerar les seves competències respecte el grup d’iguals i la valoració dels seus atributs a partir d’un sentiment que pot anar des de l’estima fins al menyspreu. L’autoestima, doncs, ve determinada, en general, per l’opinió dels altres significatius i per l’autopercepció d’eficàcia en les nostres actuacions. En l’etapa adolescent, el més important en aquest sentit és l’aspecte físic i l’acceptació per part del grup d’iguals, que són ara un dels principals referents, ja que les figures parentals són relativitzades.

La idealització de la mare/pare que confereix poder, veritat i autoritat durant l’edat infantil queda relativitzada com a conseqüència del fet que l’adolescent amplia el seu horitzó relacional, avalua la realitat de manera crítica i pot adoptar diferents punts de vista en l’anàlisi de les figures parentals. Es per aquests fet també que en aquesta etapa s’observa l’aparició de tensions o conflictes amb ells i amb les figures adultes en general. Recordem que aquesta etapa implica fer-se grans i, per tant, assumir l’autonomia respecte a la família, distanciament dels pares i apropament als companys com agents de socialització. Reclamen autonomia i privacitat envers als pares, però existeix encara una dependència centrada en la necessitat i la influència davant de situacions concretes, pel que podríem dir que no els volen ni massa a prop ni massa lluny.

Pel que fa als grups d’iguals, s’hi produeix un sentit de pertinença i d’identificació, ja que aporten, entre d’altres, referents, autonomia i confiança en el procés d’emancipació, així com diferents tipus d’aprenentatges.

En tot aquest context, posem ara atenció en la pèrdua. Podríem afirmar que el dol de l’adolescent és similar al de l’adult quant a procés i característiques. Aleshores quin són els trets diferencials en el dol? Un dels principals fets diferencials és el trencament del seu món extern en un moment de caos intern, produint un sentiment d’incertesa absoluta i de no saber “cap on tirar”. En aquest moment d’incertesa els referents són de gran importància, però el sentit de pertinença es queda fragmentat, especialment en els casos en què el vincle de referència i seguretat l’aportava el progenitor difunt.

Altrament cal recordar el distanciament amb l’adult, que provoca que no recorrin als pares en cerca d’ajuda, ja que segueixen reclamant la privacitat i autonomia; però tampoc disposen del grup d’iguals ja que hi són però no s’hi senten compresos i volen evitar “ser diferents” o, com ells expressen, “fer pena”. Es per això que sovint passen el dol fent veure que “no passa res” i gestionant les emocions en una gran soledat.

Una conseqüència d’aquesta manca de referents és que, tot i que les preocupacions que puguin tenir aquests joves en cas de pèrdua siguin també similars a les que pugui tenir un adult -el patiment, els problemes futurs, el desenvolupament de la vida sense la persona que ha mort o la situació econòmica-, l’expressió d’aquestes serà possiblement diferent -per exemple, mitjançant les xarxes socials i de forma pública, en comptes de fer-ho amb els grups d’iguals, com seria propi a la seva edat.

En aquests camí entre el nen i l’adult, els adolescents volen ser informats com els adults, ser respectats en els seus principis i sentir-se partícips, assumint un rol actiu i no pas secundari en la situació, però els mancaran les eines adequades per la falta de maduresa. Aquest fet derivarà en una simptomatologia emocional específica, com patir una tristesa constant no expressada, retraïment, temor, ira o culpabilitat; sentiments que necessiten ser validats. Així mateix, poden presentar una simptomatologia física limitant, com ansietat extrema, dolor abdominal, mal de cap o altres dolors inespecífics. Pel que fa al seu comportament, poden mostrar-se irritables, desafiants, antisocials i, fins i tot, agressius com una manera de fugir endavant i evadir-se. Tanmateix, necessiten d’un adult que els protegeixi. És habitual també que, després de la pèrdua, es produeixi una baixada del rendiment acadèmic relacionat amb la falta de concentració, ja que l’adolescent ha d’invertir el seus recursos a gestionar el dol i a entendre’s a ell mateix. Altrament, és normal que durant aquest procés els sorgeixin idees ambivalents, sentiments contradictoris i oscil·lacions.

Per tant, podríem concloure dient que, malgrat que el procés de dol sigui similar al del adult, els trets diferencials esmentats en l’article fan que els adolescents siguin especialment vulnerables, amb risc de derivar en un dol complex. Cal subratllar la importància dels grups de dol integrats per adolescents en situacions similars, en els quals els i les joves poden desenvolupar un sentit de pertinença, trobar-hi comprensió i establir aliances. El grup mateix serveix com a instrument de canvi. L’escenari grupal és la eina terapèutica essencial per a la prevenció i/o intervenció davant aquests tipus de dol.

Sílvia de Quadras

Psicòloga

EAPS Mutuam Barcelona – Fundació la Caixa

Psicologia en l’àmbit sanitari: el suport emocional que millora la percepció de la qualitat de vida

Psicòlegs sanitaris

Els psicòlegs som professionals que en l’àmbit de la salut estem formats per identificar i abordar el malestar emocional de les persones i, a partir d’aquí, poder oferir-los eines que afavoreixin el seu creixement i benestar emocional. Les funcions dels professionals de la psicologia van lligades a l’àrea d’intervenció específica de cadascú. En el cas de l’àmbit sanitari, en el qual trobem psicòlegs generals sanitaris i psicòlegs clínics, ens centrem en tres línies: l’assistència –que inclou avaluació i diagnòstic, suport psicològic, assessorament i psicoeducació–, docència a professionals, familiars i voluntariat –per oferir-los coneixements i estratègies que puguin millorar la qualitat d’atenció assistencial i familiar –, i la recerca. D’altra banda, els professionals de neuropsicologia estan formats per valorar i diagnosticar demències i problemes cognitius. La seva tasca és dissenyar un pla per rehabilitar, quan sigui possible, o estimular per mantenir les capacitats preservades quan la persona ja pateixi una malaltia instaurada.

El ventall de competències que ha de tenir el professional de la psicologia és ampli. És molt important saber fer una bona anàlisi de les necessitats, l’avaluació de la situació, la intervenció corresponent, la valoració i tenir bones habilitats comunicatives. És essencial saber fer escolta activa, tenir paciència, ser empàtic i tenir actitud compassiva, ser flexible i tolerant i no jutjar ni qüestionar els pacients. D’altra banda, el psicòleg ha de ser autoconscient i sincer amb si mateix, mantenir-se en contínua formació i fer treball personal, és a dir, fer teràpia per al coneixement interior propi. Això implica saber quines són les nostres fortaleses, però també les nostres limitacions i poder-les abordar. Si un psicòleg no es treballa, no pot ajudar al creixement personal de l’altre. Per exemple, si té por a la mort, no pot ajudar un pacient a afrontar-la i, si té dificultats per tractar alguns tipus de personalitat, ha de treballar-les.

La nostra és una tasca amb molta responsabilitat, perquè treballem amb persones vulnerables que pateixen. Hem de disposar de les eines adequades per acollir-les i acompanyar-les. Les eines que es fan servir dependran de l’orientació professional del psicòleg, de la formació específica que hagi tingut i de la seva pròpia trajectòria personal.

En l’atenció a la gent gran i les persones amb malalties cròniques, usuaris principals de Grup Mutuam, trobem professionals de la psicologia en molts àmbits: atenció primària, residències, PADES, centres de dia, hospitals sociosanitaris, unitats d’atenció geriàtrica integral,  hospitals de dia i hospitals de tercer nivell. En alguns d’aquests casos, però, la figura del psicòleg hi és present tan sols unes hores a la setmana.

Grup Mutuam gestiona dos equips del Programa d’Atenció Psicosocial i Espiritual a Persones amb Malalties Avançades (EAPS) de l’Obra Social la Caixa l’EAPS Mutuam Barcelona i l’EAPS Mutuam Girona. Les dotze professionals que conformem el de Barcelona desenvolupem les nostres funcions en recursos diferents: a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, a l’Hospital de Sant Pau, a l’Hospital de la Vall d’Hebron, a l’Hospital del Mar, al Centre Fòrum i als PADES de Barcelona. Allà donem suport psicològic, emocional i espiritual als pacients amb malalties avançades i cròniques i als seus familiars. Això vol dir que ajudem en la promoció de  l’autonomia de la persona, explorem el seu tipus d’afrontament, reforçant els recursos adaptatius i modificant els desadaptatius, valorem les necessitats d’informació i ajudem a gestionar-les, facilitem la comunicació entre pacient, equip i família, abordem el sentit de l’existència i afavorim l’acomiadament amb la família i amb la vida. Oferim suport en el dol a les famílies i, també, suport als equips.

Reconeixement social i institucional

Respecte a l’acceptació de la figura del psicòleg per part dels usuaris d’edat avançada, hem de dir que ens trobem reaccions de tot tipus: hi ha qui de seguida s’obre i ens explica coses i hi ha també d’altres que no es mostren receptius. Tot i que, cada vegada menys, encara són presents en la societat els tabús respecte als psicòlegs. En general, però, les persones grans són obertes, mostren ganes de parlar i ens sentim ben acollits per elles. Els oferim un espai per a la “ventilació emocional”, com diem en la professió, i a ells els agrada sentir-se escoltats i validats.

En general, cada cop la figura del psicòleg compta amb més reconeixement social. Ara bé, encara ens trobem persones, també joves, que mostren resistències a causa dels prejudicis i estereotips que perviuen en la societat. No és difícil sentir frases com “jo no crec en els psicòlegs”,  “anar al psicòleg és de bojos”,  “si tinc amics amb qui parlar, per què haig de veure un psicòleg?”, ni tenir pacients que mantenen les visites com un secret per al seu entorn.

Tot i que la professió es troba en procés de normalització, el principal repte que tenim és el reconeixement oficial de la nostra figura en l’àmbit sanitari públic. Cal una major presència de psicòlegs en el sistema públic. Actualment, un únic professional ha d’atendre un munt de pacients i això vol dir que les visites són molt esporàdiques. L’atenció psicològica requereix més assiduïtat, perquè hi cal l’establiment d’un vincle i un seguiment.

 

Noelia Fernández

Psicòloga general sanitària

Psicòloga Experta en Psicooncologia i en Cures Pal·liatives

Col·legiada nº 11715

EAPS Mutuam Barcelona 

Els EAPS de Mutuam, a la celebració del 10è aniversari del Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

10 aniversari EAPS

Els EAPS (Equips d’Atenció Psicosocial) Mutuam Barcelona i Girona, impulsats per l’Obra Social “La Caixa” i gestionats per Grup Mutuam, van estar presents en les Jornades de celebració dels deu anys del Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades, que es va celebrar ahir al Caixa Fòrum de Barcelona.

A primera hora del matí, es va oferir una roda de premsa de balanç de la trajectòria d’aquesta iniciativa, mitjançant la qual s’han atès més de 36.000 pacients a tot Catalunya. Josep Ballester, director de l’Àrea Sanitària de Grup Mutuam, hi va participar, i dos pacients que havien viscut les intervencions de les professionals de l’EAPS Mutuam Barcelona Raquel Vila i Noemí Morales van compartir-hi l’experiència.

L’auditori del Caixa Fòrum va acollir durant la tarda l’acte de celebració, en què van participar representants dels diferents equip i serveis que formen part del programa, entre ells els de l’EAPS Barcelona i l’EAPS Girona. Marta Argiles, psicòloga de l’EAPS Mutuam Barcelona, va participar en la representació ‘Oda a la vida’ i el doctor Francesc Brosa, director general de Grup Mutuam, va recollir l’agraïment a la institució per la seva implicació en aquest recorregut de 10 anys.

Professionals de Mutuam, presents en el Congrés de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia

Jornada SCGiG

El XXV Congrés de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia (SCGiG) es va celebrar el 7 i 8 de novembre a l’auditori de l’Acadèmia sota el lema ‘Sumem salut amb les persones grans. “Let’s come together”’. Diversos professionals de Grup Mutuam hi van participar.

Sebastian Fradejas, metge de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, va presentar-hi el pòster ‘Complexitat en unitat de subaguts sociosanitària’. De la Unitat de Valoració Geriàtrica Integral (UVGI), la coordinadora Adela Martín va defensar el pòster ‘Prevalença de la presbiacúsia en pacients que consulten per pèrdua cognitiva a una Unitat de valoració geriàtrica integral’ i Núria López, neuropsicòloga, ‘Valoració dels tests de cribratge cognitiu per a pacients afectats d’Alteració Cognitiva lleu mitjançant CombiRoc’.

Durant els dos dies, en el congrés es van realitzar diferents taules, tallers, sessions i simposis amb presència i col·laboracions de professionals del Grup Mutuam. Marta Argilés, psicòloga dels Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) Barcelona, va participar en el Simposi sobre la ‘Depressió en la persona gran: una visió multidisciplinària’. Els Equips d’Atenció Residencial (EAR) van col·laborar en el projecte que Elvira Hernández, de l’Escola Universitària d’Infermeria (EUI) Sant Pau, va presentar en la taula sobre experiències en el maneig de ferides cròniques, ‘Ferides cròniques: Que hi ha a les residències?’.

L’últim dia, els grups de de treball de SCGiG van presentar les seves experiències col·laboratives. Entre les que va presentar el grup de Treball de Residències, del qual forma part Maria Rosa Planesas, directora tècnica dels EAR, es va explicar una experiència en la qual també havien col·laborat aquests equips.

L’EAPS Mutuam Barcelona, present en les Jornades amb tracte del Consell Comarcal del Solsonès

EAPS Consell Solsonès

Raquel Vila, psicòloga de l’EAPS Mutuam Barcelona, va participar el 26 de febrer en la IV Jornada amb tracte, que en el marc de la campanya de prevenció i sensibilització “Tracta’m Bé” organitzava l’àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal del Solsonès. Enguany la trobada portava com a títol “Acompanyament al final de la vida, la mort i els dols en persones grans” i Vila va exposar-hi la tasca assistencial que fan els equips d’atenció psicosocial adreçada a pacients i famílies que es troben en aquestes etapes.

 

Professionals de l’EAPS Mutuam Girona participen en el 8è Congrés de la Sociedad Española de Psicooncología

Congrés Madrid EAPS

Clara Fraguell i la Laura Mató, professionals de l’equip EAPS de Mutuam a Girona,  van participar al 8è Congrés de la Sociedad Española de Psicooncología, que es va celebrar el 20, 21 i 22 de febrer a Madrid. El lema d’aquesta edició ha estat ‘Psico-oncología y culturas sanitarias: de la comunidad a la clínica y a la episteme”.

Fraguell, psicòloga de l’Equip EAPS de Mutuam Girona,  va presentar-hi la comunicació: “Adaptación centrada en el sentido en pacientes con cáncer avanzado que reciben cuidados paliativos en domicilio: resultados de un estudio preliminar”.  Mató, psicòloga dels EAPS Girona, per la seva banda, hi va presentar el pòster: “La línea de vida como herramienta psicoterapèutica de exploración e intervención con pacientes con diagnóstico de càncer avanzado”. Congrés Madrid EAPS

Les professionals de l’EAPS Mutuam Barcelona fan un taller d’arteràpia

EAPS fent arteràpia

Les professionals de l’EAPS Mutuam Barcelona van participar la setmana passada en un taller d’arteràpia que va tenir lloc a la sala de formació que Grup Mutuam té al carrer Ausiàs Marc. Aquest taller el lidera la psicòloga de l’EAPS Núria Rodríguez Lacambra, actualment referent en l’Hospital del Mar. L’activitat va servir perquè cadascuna de les participants pogués mostrar-se tal com és fora dels seus rols habituals: de professional, mare, filla, esposa, amiga, companya, etc.

L’objectiu del taller era esdevenir un espai de reflexió en què cadascuna pogués veure com treballa i acompanya en el dia a dia pacients i familiars en l’etapa de final de vida i com s’acompanya a si mateixa en les trajectòries vitals pròpies. Així mateix, i en relació amb el tema que va centrar la darrera Jornada Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure, la sessió estava orientada a l’autocura de les professionals.

EAPS, 10 anys acompanyant fins al final de la vida

EAPS Barcelona

Els Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) impulsats per l’Obra Social ‘la Caixa’ completen 10 anys d’activitat acompanyant pacients amb malaltia crònica avançada i el seu entorn durant els processos de final de vida i de dol. Formats per psicòlogues generals sanitàries, en aquesta dècada han donat suport psicològic, emocional i espiritual a més de 150.000 persones i més de 200.000 familiars en les unitats de cures pal·liatives de diferents recursos de la xarxa sanitària, tal i com destaca El Periódico de Catalunya.

EAPS Girona
EAPS Girona

Actualment, existeixen 42 EAPS a tot l’Estat, cinc dels quals operen a Catalunya. Grup Mutuam gestiona des del seus inicis dos d’aquests equips: l’EAPS Mutuam Barcelona, que ha esdevingut l’equip de referència a la nostra ciutat, i l’EAPS Mutuam Girona. La primera avaluació que s’ha fet del programa conclou que en un 90 per cent dels casos l’atenció psicosocial millora els símptomes provocats per la malaltia i que un 92 per cent de les persones ateses qualifiquen l‘atenció com a excel·lent o molt bona.

L’Obra Social ‘la Caixa’ ha dedicat un número especial de la seva publicació ‘En primera persona’ als 10 anys d’atenció integral a persones amb malaltia avançada.

Els Apartaments Güell acullen tertúlies per parlar amb llibertat de la mort

Cartell Tertúlia Vinyasa

En la nostra societat, la mort és un fet encobert i envoltat de tabús, un tema del qual s’evita parlar. Per aquest motiu, l’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona i l’Associació Vinyana proposen una sèrie de tertúlies per abordar de forma lliure i respectuosa aquest tema. L’activitat sorgeix d’una relació de col·laboració nascuda el juny de 2018 entre Grup Mutuam i aquesta associació que té com a missió atendre els aspectes espirituals relacionats amb el procés de morir. L’objectiu és sensibilitzar la societat respecte al tema i promoure una consciència social que ajudi les persones a viure una bona mort.

La propera xerrada serà el 17 de febrer, d’11 a 13 h, a la Biblioteca dels Apartaments Güell (C/ Mare de Déu de la Salut, 45-47, Barcelona) de Grup Mutuam. Hi pot assistir qualsevol persona, però cal inscriure-s’hi prèviament trucant al telèfon 618 281 286.

Professionals de Mutuam presenten l’entitat i els EAPS en una Missió Internacional Dinamarca – Catalunya

Missió inversa Catalunya - Dinamarca

Un grup de professionals de Grup Mutuam ha participat en una de les sessions de la Missió Internacional Inversa Dinamarca – Catalunya, organitzada a Manresa pel Clúster de Salut Mental Catalunya i Welfare Tech, per presentar l’entitat i la tasca dels Equips d’Atenció Psicosocials (EAPS). Mitjançant aquesta activitat, que es va portar a terme entre el 26 i el 28 de setembre, una delegació d’institucions, empreses i entitats daneses de l’àmbit de la salut mental van visitar centres homòlegs a Catalunya.

 

 

Missió inversa Catalunya - Dinamarca

Les intervencions de Grup Mutuam van ser el dia 26 a l’Hospital de Sant Andreu, a Manresa. La primera, a càrrec del director de l’Àrea Sanitària, Josep Ballester, va servir per presentar el grup Mutuam, com a prestador de serveis sanitaris i d’atenció a la dependència. La segona la van impartir Mireia Bosch, directora de l’Hospital sociosanitari Mutuam Girona, i Marta Argilés, psicòloga dels equips EAPS Barcelona, que van explicar els objectius, organització i sistemes d’avaluació d’aquests equips per donar resposta a les necessitats psicològiques i espirituals dels pacients en situació de malaltia avançada i les seves famílies. A més dels ponents, van assistir a l’acte Neus Saiz, directora de l’Hospital sociosanitari Mutuam Güell; Meritxell Naudeillo, coordinadora dels equips EAPS de Barcelona; i Montserrat Camprubí, directora del Centre Residencial Mutuam Manresa, que ja havia participat en l’anterior  Missió Catalunya-Dinamarca fa tres mesos en qualitat de Directora de la Llar-Residència de salut mental “La Sardana”  de Manresa.