La Fundació Mutuam Conviure atorga el total de la dotació econòmica corresponent a la convocatòria de Beques per a la formació continuada 2021-2022

Beques fundacio Mutuam

Dins el Programa d’activitats que anualment publica la Fundació del Grup Mutuam, la convocatòria de les beques per accedir a estudis especialitzats o de formació continuada ha estat un èxit.
S’han rebut 21 sol·licituds de formació en diverses matèries i de perfils professionals procedents de totes les àrees de treball (sanitària, residencial, econòmica, tecnològica i de recursos humans). La comissió avaluadora, després d’analitzar la seva idoneïtat, va concedir 18 beques.

L’import concedit per valor de 25.000 euros correspon al màxim del 50% que es pot subvencionar. Des de la Fundació Mutuam Conviure es continua mantenint una edició més, la possibilitat que els professionals millorin el seu desenvolupament i es premia la inquietud dels professionals per la formació continuada.

El Premi de Recerca d’Atenció a la Dependència 2021 ja té guanyadors

Premis Recerca Atencio dependència

El doctor Antoni Salvà, secretari del jurat dels Premis de Recerca d’Atenció a la Dependència, va ser l’encarregat de la lectura de l’acta de l’entrega dels guardons en el marc de la 4a Jornada Residencial de la Fundació Mutuam Conviure. En aquesta edició, el Premi de Recerca d’ATenció a la Dependència 2021, amb una dotació de 6.000 euros, va anar a parar al projecte ‘I+D adequació del Pla d’Alimentació per a persones amb disfàgia’ del Centre Assistencial Mutuam La Creueta, presentat per Willfredo Borrego, Dolors Cabré, Puri Fernández, Helena Martínez, Jordi Quintana, Núria Mallent i Dani Rodríguez.

Premis Recerca Atencio dependència

Així mateix, atesa la qualitat dels treballs presentats, el jurat va acordar concedir un ACCÈSSIT extraordinari per import de 3.000 euros al projecte ‘Les habilitats socials tractades amb realitat virtual en trastorns d’aspectre esquizofrènic’, del Centre Mutuam Manresa Llar-Residència La Sardana de salut mental – presentat per Gemma Martínez, Montse Camprubí i Alba Ruiz.

Els aprenentatges de la crisi de la Covid19 centren la 4a Jornada Residencial del Grup Mutuam

Jornada Residencial

Els reptes i oportunitats que ha plantejat la crisi de la Covid-19 per als centres i residències de gent gran han centrat la 4a Jornada Residencial, que es va celebrar el passat 9 de juny. La trobada, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure amb l’objectiu de contribuir a la millora de la pràctica professional en l’atenció a les persones, va reunir en aquesta edició en modalitat virtual 150 assistents.

Després d’una presentació del professor doctor Miquel Vilardell, president de l’entitat, en què va repassar les vivències del sector durant la pandèmia subratllant l’actitud perseverant dels i les professionals, la primera conferència va ser a càrrer de Begoña Román. Sota el títol ‘Aprendre de les crisis, reflexions des de l’ètica’, la professora de la Facultat de Filosofia de la UAB i presidenta del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya va abordar qüestions com la por, el dol i les polítiques de la cura i va lamentar que l’exemplaritat que s’havia donat en les residències no s’hagués reflectit en els mitjans de comunicació.

Després, va celebrar-se la taula rodona ‘Experiències en la transformació dels centres’, moderada pel director de l’Àrea Residencial de Grup Mutuam, Anton Molas. La primera ponent va ser Cristina Vozmediano, treballadora social de la Residència Rubí, que va explicar com s’havien organitzat les unitats de convivència dins del centre arran de les mesures, tant a nivell d’espai com d’activitats, que ha introduït la Covid-19. Gemma Martínez, psicòloga de la Llar-residència de Salut Mental La Sardana, va ser la segona professional d’intervenir en la taula i va parlar de l’experiència del centre en l’adaptació a la pandèmia dins les seves accions de milora contínua i en el marc de l’Atenció Centrada en la Persona i la promoció de l’autonomia d’usuaris i usuàries. La tercera intervenció va ser a càrrec de Silvia Mirete, directora de la Residència Vila-seca, que va explicar com els diferents rols del centre es van haver d’adaptar amb la crisi sanitària i com aquesta va posar de manifest la polivalència dels professionals i la importància del treball en equip.

Jornada Residencial

Marià Pallejà, auxiliar d’ajuda a domicili, va aportar a la taula d’experiències la seva visió de la transformació de Mutuam a Casa a causa de la Covid-19 i del confinament, destacant-ne aspectes com les mesures per garantir la seguretat de la persona atesa, la formació de les treballadores per cuidar en unes circumstàncies diferents i la cerca de solucions innovadores per adaptar el dia a dia a una nova realitat. L’última intervenció va ser la de Willfredo Borrego, metge del Centre Assistencial Mutuam La Creueta, que va parlar sobre els reptes i perspectives de la telemedicina durant i després de la Covid.

La segona conferència de la Jornada Residencial va ser del doctor Antoni Salvà, director de la Fundació Salut i Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va compartir algunes reflexions en torn a un nou model d’atenció residencial. El ponent va assenyalarr que els canvis que es facin en el model no poden plantejar-se en calent i basats únicament en la situació de pandèmia que hem viscut, sinó que s’han de fer després d’una anàlisi detallada, amb rigor científic i tenint en compte les condicions ordinàries en els centres. Salvà va subratllar també la necessitat d’un increment del finançament del sector social per poder fer realitat la transformació.

Francesc Brosa, director de Grup Mutuam, va cloure la jornada recordant que la pandèmia ha posat a prova el sector, que ha respost d’una manera espectacular. ‘S’ha demostrat que els professionals de les residències han estat al peu del canó, i ho han fet amb professionalitat i amb poc reconeixement social. Ara és hora de retornar al sector allò que he fet de manera exemplar’, va reivindicar.

La Fundació Mutuam Conviure estrena la 20a edició del Premi de Recerca d’Atenció Sociosanitària

Premi atenció sociosanitària

La Fundació Mutuam Conviure convoca aquesta nova edició després d’un any en blanc degut a la irrupció de la Covid19. L’entitat dona per oberta oficialment la convocatòria del seu Premi de Recerca d’Atenció Sociosanitària amb l’objectiu de promoure projectes que contribueixin a la millora de la pràctica en gerontologia clínica i atenció sociosanitària. Hi poden participar, de forma individual o col•lectiva, professionals que desenvolupin la seva activitat dins d’aquest àmbit en qualsevol centre o servei de Catalunya. Cal consultar les Bases del Premi per participar-hi

El termini de presentació dels projectes de recerca és el divendres 22 d’octubre de 2021. El premi guanyador està dotat amb 6.000 €

El lliurament del Premi tindrà lloc en el transcurs de la XVI Jornada Sociosanitària que organitza l’entitat, el 10 de novembre, sobre la que us mantindrem informats.

‘Mi mente sin mi’: com relacionar-nos amb els pensaments per viure millor

Jenny Moix

La doctora en psicologia Jenny Moix va ser una de les protagonistes de la tercera sessió dedicada a la salut dels professionals de la Formació Mèdica Continuada en Gerontologia clínica i Cures pal·liatives de la Fundació Mutuam Conviure. Sota el títol ‘Mi mente sin mi’, la seva xerrada va estar orientada a la relació que mantenim amb els pensaments i en com aprendre a millorar-la com a pas previ a la millora de la relació amb les persones. L’article següent en recull les idees principals.

L’objectiu de millorar les nostres relacions amb les persones, tant en l’àmbit personal com el professional, és molt present en la societat i el copsem sovint en les consultes dels psicòlegs. Tanmateix, del que jo vull parlar-vos aquí és de com millorar la relació entre la nostre ment i el nostre ‘jo observador’. Per a això, hem d’entendre primer que cadascú de nosaltres en realitat no som un, sinó dos. Per una banda, som allò que en la terminologia budista anomenen ‘la ment del mico’. En diuen així perquè la ment salta de pensament en pensament de la mateixa manera que els micos salten d’arbre en arbre. Cap de nosaltres sap on estarà la nostra ment d’aquí cinc minuts o una hora, i d’això dependrà que estiguem tristos, alegres, enfadats… A més de la ment, existeix una altra part a la qual anomenarem “jo observador”, que és capaç de veure els pensaments.

Quan la relació entre aquestes dues parts de nosaltres funciona correctament, les nostres relacions amb els altres, també. És a dir que, per cuidar i per relacionar-nos, abans de tot hem d’estar bé amb nosaltres mateixos. Però, què hem de fer per tenir una bona relació amb el nostre mico? El primer que ens cal és conèixer-lo bé. Una de les característiques del nostre mico és que està poc en el present i, en canvi, sol saltar del passat al futur i a la inversa. Quan salta cap al passat, és habitual que sentim emocions com la tristesa, la nostàlgia, el ressentiment, la culpa… Mentre que quan ho fa cap al futur, acostumem a sentir preocupació, ansietat o angoixa. En canvi, si se situa en el moment present, no ens trobem cap problema. Per això, quan ens fem la pregunta ‘ara mateix quin problema tinc?’, o bé hem d’anar a buscar-lo al passat o al futur, o bé el trobem en el present en jutjar la realitat actual. Però el cert és que, si som en el present sense jutjar, no en trobem. En aquest sentit, m’encanta recordar una frase de Lao Tse: “Si estàs deprimit, vius en el passat. Si estàs ansiós, vius en el futur. Si estàs en pau, vius en el present.”

La segona característica del nostre mico és que dona voltes. Amb això em refereixo al fet que la gran majoria de pensaments són repeticions. Si aprenem a observar-nos ens adonem que al final del dia són poques les idees originals que hem tingut. Aquest funcionament circular de la ment es fa més evident quan hem de prendre decisions, ja que la por pel que ens pot passar ens tanca en una presó, que és el que anomenem ‘zona de confort’. Per sortir d’aquest cercle viciós, hem de ser conscients que el que ens fa por del futur no és tant allò que ens passarà com allò que ens dirà el nostre mico del futur, perquè ens pot carregar de culpa o de penediment. Per tant, el que hem de fer és aprendre ara a perdonar el nostre passat. Si som una mica savis i humils i aprenem a perdonar-nos el passat, és molt més fàcil afrontar el futur, perquè sabrem que tindrem aquesta visió compassiva amb nosaltres mateixos.

Normalitzar totes les emocions

La tercera característica del mico és que jutja la realitat. Això és així perquè cadascú de nosaltres té un llibre, basat en les nostres experiències, que recull com ha de ser la realitat. Quan la realitat es comporta com nosaltres volem, ho considerem bo i, quan no ho fa, ho considerem dolent. El patiment és, doncs, el xoc entre la realitat i allò que nosaltres considerem que hauria de ser-ho. Aquest llibre personal també conté com han de ser les emocions, però el cert és que totes les emocions que tenim són normals i així les hauríem de considerar. No obstant això, fem investigacions sobre com han de ser i comencem a utilitzar conceptes com ‘regulació’ o ‘gestió emocional’, com si les emocions es poguessin posar en un Excel. L’homo sàpiens és tan prepotent que ens pensem que podem quadricular-ho tot. Als psicòlegs sovint els pacients ens pregunten ‘això que sento és normal?’. Hauríem de tenir clar que cada persona viu l’emoció que viu, però, en canvi, quan sentim alguna cosa, apareix el mico que ens jutja i qüestiona si allò és el que toca. Llavors comencem a barrejar aquesta emoció amb d’altres i la situació es complica. Pensem que els animals també tenen emocions, però ells no les jutgen. Tenen l’emoció, la viuen i els marxa.

Una altra característica del mico és que és un hipnotitzador. Ens creiem tot el que ens diu i comencem a patir totes les emocions que es deriven dels seus missatges. Però llavors, què podem fer per relacionar-nos millor amb la nostra ment? La primera idea que hem de tenir present és que és molt difícil que la ment no ens parli, però és que tampoc no cal que ho intentem (no som monjos budistes). El que hem de procurar és no creure’ns-la i seguir enfocats en el nostre objectiu.

La segona idea té a veure amb el fet que, quan veiem persones que estan bé, creiem que és perquè no tenen un mico que les emprenyi. Això no és cert. Tots tenim un mico, la diferència està en com ens relacionem amb ell, si ens el creiem o deixem passar el que ens diu. El problema que tenim habitualment amb els pensaments és que els tenim massa enganxats, no els veiem i acabem fent el que ells volen.

Capturar pensaments fugaços

De vegades, el que fan els pensaments és entrar i sortir sense que nosaltres ens n’adonem, essent com una percepció subliminal que nosaltres no podem detectar. És el que en psicologia anomenem els ‘pensaments automàtics’. Tanmateix, hi ha una forma d’atrapar-los. Quan entra i surt, el pensament deixa unes petjades: sents que el teu estat emocional varia i no saps ben bé per què. Quan això ens passa, cal que ens aturem de seguida i esbrinem què ha passat en la nostra ment. És llavors quan podem atrapar-lo, tal i com passa quan ens despertem i no volem oblidar el que somiàvem, que hem de capturar el somni just en aquell moment. La importància de detectar aquests pensaments automàtics rau en el fet que només quan ens observem som capaços de fer alguna cosa.

Existeixen diferents eines o tècniques que ens poden ajudar en aquesta observació o autoconeixement. Una d’elles és la meditació, que ens permet posar-nos davant de la pantalla de la nostra ment i veure pensaments que són allà però volem evitar. És a dir, podem dir, que és una tècnica que ens permet veure el nostre mico en funcionament. Ens adonem així que la ment no es pot controlar i això ens proporciona molta humilitat i molta compassió amb nosaltres mateixos. Ens dona, en definitiva, la sensació d’anar per la vida amb menys pes.

Finalment, hem de tenir en compte que, un cop li donem una informació al nostre mico, nosaltres ja no controlem que en farà. Per aquest motiu, per relacionar-nos bé amb la ment hem de tenir cura de quina informació li oferim. Això implica, també, amb quines persones interactuem, perquè els nostres micos s’alimenten entre ells i sabem que, segons amb qui estem, s’alimentaran d’un tipus d’informació o d’un altre. Traslladant-ho a la relació metge – pacient, cal ser conscients que les complicacions de vegades es poden derivar del fet que no hi participen dos sinó quatre, perquè hi ha els micos de cadascú.

Com a conclusió de tot plegat, vull destacar aquesta idea com si ens l’estigués dient la nostra ment: ‘observa’m molt i creu-me poc’.

Jenny Moix

Dra. en Psicologia. Grup d’investigació en Estrès i Salut. UAB

Autora de ‘Mi mente sin mi‘.

Podeu veure el seu webinar en el marc del Curs de Formació Mèdica Continuada.

La Fundació Mutuam Conviure celebra amb èxit de participació i ponències de qualitat, la seva primera Jornada Sociosanitària en format virtual

Taula rodona Sociosanitaria Mutuam

La 15a Jornada Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure, celebrada avui en format webinar a causa de les mesures sanitàries per la contenció de la Covid-19, ha superat el rècord de participació de totes les edicions, amb 552 inscripcions i unes 300 persones connectades a la sessió en tot moment. Els professionals del sector sociosanitari, a la implicació dels quals en l’actual crisi sanitària s’ha dedicat la consolidada trobada, han seguit mitjançant la plataforma zoom les intervencions dels experts durant les més de dues hores que ha durat l’esdeveniment.

El nou format no ha impedit que es mantinguessin algunes de les tradicions de la jornada, com el fet que el doctor Miquel Vilardell, president de la Fundació Mutuam Conviure, hagi estat l’encarregat de donar el tret de sortida a les intervencions. En el seu cas, ha volgut subratllar la voluntat sostinguda dels organitzadors d’abordar sempre temes de rellevància en el moment en el qual se celebren les jornades i que puguin ser útils per als professionals en la millora de l’atenció a les persones. En aquesta edició ha resultat inevitable, doncs, parlar de la pandèmia de la Covid-19, «que ha tingut com a diana les persones grans, fràgils i amb comorbiditats, justament les que atén el sector sociosanitari».

Després d’una breu introducció del doctor Josep Ballester, director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, en la qual ha agraït la presència dels experts però també el gran seguiment per part dels professionals, ha intervingut com a responsable de la primera ponència el doctor Antoni Trilla, cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic i membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure. El reconegut epidemiòleg ha començat també assenyalant la «crueltat» d’aquest crisi sanitària amb les persones d’edat avançada i ha presentat dades colpidores sobre la seva magnitud: «Els 55 milions de casos de Covid-19 registrats a tot el món s’haurien de multiplicar per 9 o 10 per fer-nos una idea de la dimensió real de la pandèmia».

Antoni Trilla, epidemiòleg

Trilla ha subratllat que l’impacte d’aquesta greu malaltia a nivell d’hospitalitzacions, ingressos en UCI i mortalitat es concentra en la població major de 60 anys i ha mencionat de forma específica els 1.300 brots que s’han produït en les residències de gent gran de l’Estat espanyol. Malgrat les advertències sobre les conseqüències d’una possible desescalada de les mesures de restricció en l’escenari actual, l’epidemiòleg també s’ha volgut mostrar optimista respecte a l’arribada de més proves diagnòstiques i a les notícies recents sobre les vacunes.

La taula rodona posterior, moderada per la jurista i assessora externa del Comitè d’Ètica del Grup Mutuam Nuria Terribas, ha volgut copsar la mirada de professionals de diferents recursos de l’Àmbit de l’Atenció Intermèdia sobre la crisi viscuda. La metgessa Mireia Puig, directora del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i, tal i com s’ha definit, «addicta» a les Jornades Sociosanitàries de la Fundació Mutuam Conviure, ha recordat la rapidesa amb què es va estendre en un inici el virus i ho ha comparat amb com s’està abordant la segona onada, en què considera que s’està fent una gestió òptima de la pandèmia. La segona ponent a intervenir en la taula ha estat Ester López, infermera i coordinadora d’Infermeria de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell. També des de la seva experiència, ha assegurat que hi ha hagut un important procés d’aprenentatge respecte al moment d’irrupció de la Covid-19. A més, ha assenyalat reptes de futur als quals ha de fer front el sector, com la manca de professionals d’Infermeria per cobrir la demanda, la necessitat d’adaptació digital d’aquests i la transformació del sistema sociosanitari. Per la seva banda, Mireia Bosch, metgessa i directora de l’Hospital Sociosanitari i dispositius comunitaris del Grup Mutuam a Girona, hi ha aportat la visió polièdrica que li ofereix el seu dia a dia i ha reivindicat una formació especialitzada per als professionals de l’atenció intermèdia, que inclogui diferents aspectes i no només els tècnics, i un suport emocional i psicològic als professionals davant d’un impacte que perdurarà en el temps. Per últim, Emma Costas, infermera i directora dels PADES de Mutuam, a més de vocal de la Junta de la Societat Catalano-balear de Cures Pal·liatives, ha fet una intervenció en què ha explicat el funcionament del PADES Covid, un dispositiu que el Grup Mutuam va posar en marxa durant el període més agut de la crisi sanitària.

Toni Clapès i Marcel·lí Virgili, comunicadors

Després d’un breu espai en què les professionals de la taula rodona han donat resposta a algunes qüestions plantejades pels participants, mitjançant el canal intern del webinar directament a la moderadora Nuria Terribas, s’ha produït, en un to més distès, la segona ponència. Aquesta ha estat protagonitzada pels comunicadors del programa Versió RAC1 Toni Clapés i Marcel·lí Virgili, que han exposat la seva vivència de la crisi des d’una perspectiva molt diferent a la de la resta de participants de la sessió. El periodista Clapés ha esmentat la sobre informació que s’ha generat des dels mitjans de comunicació i la confusió en les recomanacions sobre les mesures per evitar la propagació de la Covid-19 com a trets rellevants de la situació viscuda. Posant el toc d’humor a la jornada, Marcel·lí Virgili ha ironitzat sobre la figura del “metge d’abans”, que rebia al pacient fumant però no mirava l’ordinador durant tota la consulta.

Brosa, director general del Grup Mutuam

Com en edicions anteriors, el director general del Grup Mutuam, Francesc Brosa, ha estat el responsable de cloure la Jornada. Ha defensat la necessitat d’espais de reflexió com aquest organitzat per la Fundació Mutuam Conviure en el marc «d’un dia a dia que és difícil» i ha acabat reivindicant el paper transcendental que ha tingut, el sector de l’Atenció Intermèdia en la crisi de la Covid-19, però també el que ha de tenir en el model assistencial del futur immediat.

Inscripcions obertes al Webinar de la Jornada Sociosanitària 2020, que es centrarà en la forta implicació del sector sociosanitari degut a la crisi de la COVID19

JOrnada sociosanitaria 2020

El proper dimecres 18 de novembre, en format WEBINAR i sota el títol “La forta implicació del sector sociosanitari davant la crisi de la COVID19“, tindrà lloc un any més aquesta jornada que organitza la Fundació Mutuam Conviure i que es consolida com un espai d´actualització de coneixements i formació continuada per als professionals del nostre sector.

L’atenció sociosanitària ha estat un gran tret diferencial del model sanitari català, i la situació que hem viscut els darrers mesos, ha posat de manifest la seva importància cabdal en la cura i protecció dels més fràgils. La COVID19 ha capgirat l’organització dels centres i ha demandat un gran esforç dels professionals, que han estat a l’altura d’un moment excepcional. Aquesta jornada vol ser un espai on reflexionar sobre el que hem viscut, però sobretot, on albirar, des d’una pluralitat de mirades, el futur immediat del sector.

El Dr. Antoni Trilla, la jurista Núria Terribas, el periodista Toni Clapés i el conegut jubilat comunicador Marcel·lí Virgili de versió RAC 1, són part dels ponents que, juntament amb professionals del sector sociosanitari ens donaran la seva visió de la pandèmia.

Un any més, convidem a tots els professionals que treballen en l’àmbit sociosanitari i social entorn la gent gran, per ampliar coneixements i compartir experiències.

JOrnada sociosanitaria 2020

Us podeu inscriure a la Jornada, de forma gratuïta AQUÍ

Multimorbiditat en pacients crònics aguditzats: patrons existents i la seva relació amb la prescripció potencialment inadequada

Marisa Baré a sessió clínica

La doctora Marisa Baré, presidenta del Comitè de Millora de la Pràctica Clínica de Parc Taulí Hospital Universitari, va impartir una sessió clínica a professionals de Grup Mutuam en què va explicar les conclusions d’un estudi sobre multimorbiditat que havia rebut un accèssit dels premis de Recerca i Gerontologia de la Fundació Mutuam Conviure.

La multimorbiditat és una circumstància clínica molt prevalent a la gent gran. Existeixen diferents definicions d’aquest concepte, al marge de la clàssica que contempla la suma de dues o més patologies en una mateixa persona. Una definició que actualment està prenent força és la que considera l’existència de problemes de salut en un mateix individu que no són fruit de l’atzar, sinó que poden compartir, en certa mesura, trets fisiopatològics similars. De fet, des de fa pocs anys, ha anat en creixement el nombre de publicacions a nivell internacional que tracten aquesta qüestió, amb la finalitat de buscar estratègies per afavorir l’atenció més adequada a aquests pacients. Les guies de pràctica clínica o els protocols estan dirigits, tot sovint, a un problema de salut enlloc de a  pacients amb diverses condicions clíniques, afavorint encara més la compartimentació i multiplicant les probabilitats de la polimedicació i de la prescripció de tractaments inadequats  que poden posar en risc el pacient. És més, les guies es basen en estudis en els quals els pacients grans i multimòrbids han estat tot sovint motiu d’exclusió.

L’equip de recerca sobre Cronicitat i Salut Pública, de la Corporació Sanitària Parc Taulí, que lidero, ha finalitzat l’estudi multicèntric PIMyC (MoPIM en anglès) que té, entre d’altres, l’objectiu d’identificar aquests possibles patrons de multimorbiditat en la gent gran que ingressa a l’hospital per agudització de les seves condicions clíniques cròniques (patologia, factors de risc i síndromes geriàtriques) i, per altra banda, analitzar com aquests es relacionen amb la prescripció potencialment inadequada (PPI) segons els criteris STOPP-START. Aquest projecte, finançat per l’Instituto de Salud Carlos III, va rebre també un accèssit dels premis de Recerca i Gerontologia de la Fundació Mutuam Conviure 2017.

El protocol de l’estudi ha estat publicat al BMJ Open al gener del 2020. Les dades encara no publicades dels pacients ingressats entre juny del 2016 i finals del 2018 mostren quatre possibles patrons o clústers de multimorbiditat, en funció de les condicions cròniques o síndromes que serien més prevalents. El tipus de condicions clíniques, així com altres variables (sexe, hàbits, Barthel, mortalitat hospitalària) que es descriuen a la figures, recolzen aquests subgrups de pacients. Per altra banda, i de forma consistent a d’altres estudis, tant la PPI de benzodiacepines com la dels Inhibidors de la bomba de protons serien comuns en els 4 clústers de pacients, tot i que en el clúster 1, en què destaca el sexe femení, el dolor crònic i la patologia osteoarticular, hi hauria encara més PPI lligades a aquests fàrmacs. Cal destacar també que només un 6% dels pacients tenia prescrits menys de 5 medicaments crònics, i que la polimedicació (35%) i la superpolimedicació (69%) van ser molt freqüents.

En la definició d’aquests subgrups de pacients s’apliquen criteris estadístics però també criteris clínics, i sempre cal tenir en compte la finalitat o l’ús que se’n vol fer. En el cas d’aquesta experiència, es buscaven grups homogenis de pacients quant a complexitat clínica, atès que es va donar més pes a aquelles condicions cròniques que havien requerit algun tipus de maneig clínic durant l’estada a l’hospital. Com també s’intueix, aquests resultats poden permetre focalitzar la revisió de la medicació sobre possibles PPI, estimar necessitats i orientar les mesures de millora de l’adequació i la continuïtat entre nivells.

Així doncs, es tracta d’una aproximació innovadora que utilitza mètodes aplicats per experts d’altres entorns europeus i els resultats que s’estan obtenint podrien ser de gran utilitat pràctica tant per a clínics, com per a gestors o planificadors.

Marisa Baré

Coodinadora dels Programes poblacionals de Cribratge de Càncer

Presidenta del Comitè de Millora de la Pràctica Clínica

Parc Taulí Hospital Universitari

La Fundació Mutuam Conviure dobla les donacions a entitats de caràcter benèfic i de recerca

Donacions Fundació Mutuam Conviure

D’acord amb els seus objectius fundacionals, la Fundació Mutuam Conviure va renovar el 2019 els seus compromisos amb algunes entitats i en va establir de nous amb d’altres, fet que suposà, al tancament de l’exercici, donacions per un import total de gairebé 18.000 euros. La Fundació va valorar a l’hora de respondre a les peticions d’ajuts econòmics que les entitats, entre d’altres, portessin a terme projectes de formació de professionals de la Salut, de voluntariat o campanyes de sensibilització sobre gent gran per a famílies i cuidadors.

Les donacions concedides durant 2019 van ser:

La fundació del Grup Mutuam seguirà atenent en 2020 les sol·licituds que compleixin els requisits establerts i que aprovi el seu Patronat.

Estivill: ‘Menys hipnòtics i més rutines’

Estivill a Jornada Sociosanitària

‘Quan parlo de la son, noto de seguida que la gent m’entén’. Així arrencava Eduard Estivill, metge i director de la Clínica del Son Estivill i de la Unitat del Son de l’Hospital General de Catalunya, la seva ponència a la 14a Jornada Sociosanitària organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, en què va abordar la qüestió de la cronobiologia de la son. Després d’un reconeixement als avenços que han fet en aquesta matèria Antoni Díaz Noguera, catedràtic de Fisiologia la Universitat de Barcelona, i Juan Antonio Madrid Pérez, catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Múrcia, va parlar als assistents sobre el que avui dia se sap de la relació entre envelliment, ritmes circadiaris i son.

Estivill va recordar que ‘la salut és una situació que podem aconseguir gràcies a una aportació de situacions externes que estiguin equilibrades’. En aquest sentit, va assenyalar com a condicionants l’activitat i actitud mentals, l’alimentació, l’activitat física i el son i ritmes circadiaris. Després d’aquesta introducció, el ponent va explicar com funciona el rellotge biològic humà. Per fer-ho més entenedor, el doctor es va valer de l’exemple concret d’una pacient de 74 anys a qui van atendre a la Clínica del son. ‘Estava en perfecte estat a nivell físic i mental, però demanava una pastilla per dormir’, va relatar. La pacient va explicar en la consulta que vivia amb la filla, la parella d’aquesta i dos nets, i que acostumava a despertar-se cap a les 4 de la matinada, es llevava per prendre un got de llet i tornava al llit, fins a les 6.30 o 7 hores, que es tornava a despertar. Mantenia una rutina molt activa, tenint cura de la casa i ajudant a la criança dels nens, i habitualment li agafava son tant abans de dinar com després i se n’anava al llit quan encara no eren les deu i es quedava adormida de seguida. Malgrat les queixes de la seva filla que dormia poc i que tenia son en moments del dia que ella considerava que no tocava, a la clínica, segons Estivill, els van fer entendre que l’àvia no patia cap trastorn del son, sinó que vivia una situació molt típica de l’envelliment normal, que és un avançament de la fase de son.

Ritme circadiari

El ponent va explicar que dins del nostre cervell tenim un petit grup de cèl·lules que actua com un rellotge biològic: el nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem. Aquest rellotge, va afegir, està programat genèticament per dormir de nit i estar despert de dia, però té altres maneres de posar-se en hora. ‘Parlem de l’encarrilament del ritme, és a dir, d’estímuls externs que informen aquest rellotge perquè funcioni correctament, com la llum i la foscor’, va apuntar Estivill. Els sincronitzadors, va dir, informen el rellotge i estan interconnectats amb la glàndula pineal, que segrega la melatonina. ‘A cadascun dels nostres òrgans hi ha rellotges, però en disposem d’un de central, que funciona com una mena de director d’orquestra’, va explicar, tot afegint que les entrades que rep el rellotge central són la llum, els contactes socials, l’exercici i l’alimentació. Que aquest rellotge funcioni bé, va afirmar, ens proporciona una bona diferenciació entre son i vigília i això és la base de la cronobiologia.

Estivill va assegurar que la temperatura central del cervell baixa per poder dormir i que aquesta temperatura no es perd sinó que passa a la part més perifèrica del cos. ‘Això és un ritme circadiari, però en tenim més’, va assenyalar, posant com exemples la secreció de cortisol, que a primera hora del dia és alta i després va baixant, la melatonina, els nivells de la qual augmenten a la nit per poder dormir.

Un rellotge biològic envellit

En el cas de la gent gran, va dir Estivill, els rellotges es trenquen, el que anomenà ‘cronodisrupció’ i això, va afirmar, pot donar lloc a situacions patològiques, com les dificultats per dormir a la nit i la somnolència durant el dia. Aquest fenomen està causat, segons el ponent, perquè quan ens fem grans es produeix un ‘trencament dels tres temps’. Tenim un temps intern (rellotge biològic), un temps extern (cicle llum-foscor) i un temps extern social (horaris oficials, jornades de treball, horaris d’oci i dels àpats, etc.), va exposar.

En relació a aquest darrer, Estivill va voler subratllar que els espanyols ‘van curts de son’, que dormen una hora i mitja menys que els portuguesos o els italians i que, per tant, no és un tema cultural del sud com sovint es diu, sinó una qüestió política. ‘La culpa la tenen els polítics que ens manen, que haurien de prendre mesures perquè les escoles acabessin a les 15h i les feines a les 17h, per tal que la gent pogués sopar a les 19h’.

L’expert va afirmar que els rellotges envellits tenen un seguit de marcadors de fragilitat circadiària. Així mateix, va destacar la importància de la regularitat i com s’havia descobert que el ritme circadiari fa que vuit hores després de llevar-nos tinguem una petita necessitat de dormir. ‘Les rutines són imprescindibles per mantenir el rellotge adequadament, però això ho hem perdut’, va concloure. Un altre marcador que, segons Estivill, perden les persones grans és el del contrast dia-nit. Quan ens fem grans, l’exposició a la llum és més petita i el moment en què la melatonina comença a fabricar-se s’ha avançat. Alhora, també va assenyalar que amb l’edat minva la diferenciació entre la temperatura perifèrica i la de l’interior del cervell al llarg del dia i la diferenciació en els nivells de melatonina i de cortisol.

El ponent va admetre que no hi ha una resposta definitiva sobre si l’escurçament del son nocturn i l’augment de les migdiades durant el dia ha d’estar inevitablement lligat a la gent gran com a expressió del procés de senescència del sistema circadiari, però sí que va afirmar que els estudis que s’han fet apunten que això seria així. En fer-nos gran, ens despertem més durant la nit, es produeix un avançament de la fase de son.

Què podem fer

Davant d’aquest fenomen, l’expert va assenyalar que el que podem fer és procurar alentir l’envelliment, intentant reforçar els marcadors circadiaris. En aquest sentit, va parlar d’aconseguir més regularitat (també amb els horaris de menjar), augmentar el contrast dia-nit, contactes socials intensos i activitat física pautada. ‘Menys hipnòtics i més rutines’, va afirmar, tot afegint que  ‘les pastilles no són bones ni dolentes, estan ben donades o mal donades’. Va destacar l’eficàcia per a alguns casos de la melatonina, de la qual va destacar que té un petit efecte hipnòtic i un gran efecte cronoregulador i que pot funcionar com a complement a la fototeràpia o a la cronoteràpia.

Finalment, el primer que cal, tal i com va advertir Eduard Estivill, és disposar del temps necessari per explicar a la persona que arriba a la consulta amb problemes de son què és la cronobiologia i on rau la seva importància.