Mutuam

 mutuam93 380 09 70

Mutuam logo
Mutuam

atenció residencial

Els agents socials i econòmics del sector d’atenció a la gent gran a Catalunya presenten un manifest conjunt

Atenció Gent Gran

Els agents socials i econòmics del sector d’atenció a la gent gran a Catalunya, entre ells, l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i la Unió Catalana d’Hospitals (UCH), dels quals forma part Grup Mutuam, han presentat el següent manifest conjunt per reclamar més recursos per part de l’Administració pública.

 

 

 

 

MANIFEST SECTOR D’ATENCIÓ A LA GENT GRAN A CATALUNYA

Els agents socials i econòmics del sector d’atenció a la gent gran a Catalunya hem decidit expressar davant l’opinió pública, de forma conjunta i coordinada, l’abandonament que s’està fent d’aquest sector per part de l’Administració, i que està repercutint de forma directa en la impossibilitat de poder avançar en la dignificació de les condicions de treball del col·lectiu de treballadores i treballadors, més de 40.000 a Catalunya, el 90% dones, que desenvolupen la seva tasca diària en aquest àmbit, i que hores d’ara estan per sota de qualsevol altre àmbit d’atenció a les persones.
Estem davant un sector amb una altíssima intervenció de l’Administració, on les tarifes públiques són les que condicionen les condicions de treball, i aquestes es troben congelades des de l’any 2010, malgrat el cost de la vida va pujant inexorablement. Això comporta que a l’any 2017 estiguem, només comptant l’increment de l’IPC, un 10,6% per sota de cóm estàvem a l’any 2010, i ha situat el sector de la dependència com el de pitjors condicions laborals dins l’àmbit d’atenció a les persones, amb el conseqüent deteriorament i col·lapse en les residències de gent gran i centres de dia.

Malgrat els intents d’organitzacions sindicals i patronals per millorar aquest escenari, la solució, ara ja, només està en mans de l’Administració i els partits polítics.

Hem arribat a una situació límit i inadmissible. És inexplicable el maltractament que està patint el sector, i és la nostra responsabilitat mirar de fer tot el possible per revertir aquesta situació. És per aquest motiu que hem decidit endegar una campanya informativa adreçada a tots els agents implicats amb el nostre sector (Administració, Usuaris, Mitjans de comunicació, Partits polítics, …,) i a la societat civil per tal que es sensibilitzi i, si s’escau, ens facin costat en les nostres reivindicacions. I no pararem fins que es faci realitat. Ja n’hi ha prou de promeses que mai s’arriben a complir. Ja n’hi ha prou de dir que no hi ha diners, i veure com apareixen constantment notícies d’altres sectors que sí que els reben.

Actualment atenem a més de 57.000 persones, pràcticament totes elles amb malalties cròniques, i que es mereixen una atenció amb qualitat, la qual està compromesa amb la situació actual.

Què volem?

  • Volem que l’Administració aporti 300 milions d’euros en un període de tres anys que permetin situar les tarifes públiques al nivell necessari per poder dignificar el sector, amb un increment esglaonat durant aquest període per tal que sigui factible.
  • Volem la implicació política i ciutadana i la millora pressupostària per dignificar l’atenció a la gent gran.
  • Volem que els ciutadans puguin estar tranquils quan han de fer ús d’un recurs del sector, sigui quin sigui.

Què oferim?

  • Que la nostra gent gran tingui uns ítems de qualitat assistencial òptims.
  • Millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores.

Barcelona, a 27 de juliol de 2017

L’abordatge de la PDA en una residència geriàtrica

Abordatge PDA en una residència geriàtrica

En el marc de la Jornada Equips d’Atenció Residencial sobre la Planificació de Decisions Anticipades, Raquel Martínez, infermera de la residència geriàtrica Sant Pau va participar en una taula rodona en què va explicar el canvi de paradigma que s’ha produït en l’abordatge de l’assistència als usuaris i la implementació d’aquesta eina. L’acte, organitzat pel Grup Mutuam, amb la col·laboració de l’Obra Social la Caixa, va celebrar-se el passat 30 de maig al Palau Macaya de Barcelona.

Si fa 20 anys els professionals de les residències van haver d’adaptar-se als malalts d’Alzheimer, ara ho estan fent a pacients crònics complexos. Han hagut de formar-se per poder donar l’assistència adequada d’acord amb el canvi de perfil d’usuari que s’ha produït els darrers anys. Amb una població cada cop més envellida, les persones que ingressen als centres són, molt sovint, pluripatològiques i hi arriben molt carregades sanitàriament. Les residències estan considerades un recurs social, no sanitari, però actualment la majoria dels usuaris provenen dels hospitals i ja no tenen només una necessitat social, sinó sanitària. Els que hi arriben com a urgència social, són pacients que s’han descompensat clínicament i que no tenen ningú que els pugui cuidar.

En paral·lel a aquests canvis que han forçat una especialització en els equips assistencials, s’ha produït també un canvi de perspectiva derivat del creixent apoderament de l’usuari, que comença a preguntar, per exemple, per què ha d’anar tan sovint a l’hospital. A les residències, els professionals disposen de més temps per dedicar als usuaris del que disposen als hospitals o a l’atenció primària i això ha permès conèixer-los millor i que, molt abans que existissin conceptes com els d’Atenció Centrada en la Persona (ACP) o Planificació de Decisions Anticipades (PDA), les seves premisses ja fossin, en molts casos, aplicades. El que han possibilitat aquests models és la sistematització del que s’estava fent, oferint eines i pautes perquè tots els professionals ho apliquin. Així és com s’ha anat passant d’un model paternalista a un de basat en l’acompanyament i la presa de decisions compartides.

Treballar per un objectiu comú

A la Residència Sant Pau, el Pla Individual d’Atenció Integral i Vida (PIAIV) és una eina clau en aquest canvi de paradigma. En ell, l’equip interdisciplinari hi recull els gustos, preferències i valors de la persona. És imprescindible conèixer-la bé per procurar que, en un entorn que no és el seu, se senti com a casa. Per això, només ingressar, mitjançant una Valoració Geriàtrica Integral, l’equip defineix un objectiu comú, d’acord amb les necessitats que tingui aquella persona en concret i que pot estar vinculada a diverses disciplines. Abans, cada membre de l’equip assistencial s’ocupava de donar resposta a les necessitats vinculades al seu àmbit, però sempre quedava un buit que no era de ningú, que no assumia cap professional i que tenia a veure amb aquest objectiu general. Ara, es tracta de veure què fa cadascú, des de la seva vessant, per contribuir a assolir-lo.  Aquest nou model d’atenció centrada en el pacient i la família, dut a terme per un equip multidisciplinari entrenat i especialitzat per establir processos diagnòstics, terapèutics i /o rehabilitadors més adequats, prenent les decisions conjuntament amb  el pacient, es a dir, promocionant la participació activa i la priorització realista d’objectius, fa que es generin més debats i discussions. Per implementar-lo, en alguns centres, s’ha creat la figura del tutor o professional de referència de l’usuari, que es qui vetlla perquè estigui bé i perquè es compleixi l’objectiu comú.

El tutor és també la persona responsable de la PDA, tot i que en la seva elaboració ha d’estar implicat un equip multidisciplinari. El procés ha de començar amb l’exploració del coneixement que el pacient té de la seva malaltia. Posteriorment, s’ha portar a terme l’exploració dels seus valors i creences i, finalment, s’ha de procedir a la presa de decisions concretes. Tot això ha de ser registrat i la informació ha de quedar centralitzada de manera que tots els professionals que l’atenen hi puguin accedir. La PDA és un objectiu a llarg termini i, tot i que pugui semblar un procés complex, el cert és que la majoria de les persones estan desitjant parlar del que tenen i del que els passarà. El que cal és, senzillament, atendre amb presència, creant espais perquè parlin del que les amoïna.

El paper dels Equips d’Atenció Residencial en l’aplicació de la PDA

Assistents a la jornada dels EAR

En el marc de la Jornada Equips d’Atenció Residencial sobre la Planificació de Decisions Anticipades, la metgessa de l’EAR Vallès Occidental Inés Espallargas va participar en una taula rodona per exposar la seva experiència en la implementació d’aquest eina en l’àmbit residencial com a equip de suport. L’acte el va organitzar el Grup Mutuam, amb la col·laboració de l’Obra Social la Caixa, el passat 30 de maig al Palau Macaya de Barcelona.

El Pla de Decisions Anticipades és un procés pel qual una persona expressa els seus valors i preferències i planifica, en col·laboració amb els professionals que l’atenen, com vol que sigui l’atenció que rebi davant d’una situació de complexitat clínica o una malaltia greu. Es tracta, doncs, d’una eina dirigida a pacients crònics complexos, en situació de final de vida o amb una malaltia crònica avançada. Malgrat totes les residències estiguin familiaritzades amb la PDA, el cert és que no totes poden assumir-ne la implementació. Per això, en molts casos aquesta tasca la porten a terme els Equips de suport a l’Atenció sanitària en Residència (EAR), dispositius assistencials experts en geriatria i cures pal·liatives que es coordinen amb els professionals sanitaris de les residències i altres nivells assistencials (hospitalari, sociosanitari, etc.). De fet, es pot dir que aquests equips (EAR) s’han convertit en el metge de capçalera  d’uns pacients que sempre  han tingut dificultat per accedir al sistema públic de salut.

En el marc de la seva funció de contribuir a millorar l’assistència sanitària que s’ofereix en les residències i gràcies al seu perfil interdisciplinari, els EAR són sovint els responsables d’elaborar la PDA per als residents que tinguin una malaltia amb pronòstic de vida limitat o una malaltia crònica que acabi produint una manca de capacitat per decidir. El procés es pot iniciar  a demanda del propi pacient, sempre que en sigui conscient, és a dir quan el pacient planteja certes qüestions sobre el futur (Què passarà quan estigui pitjor? Com vol ser atès quan no pugui decidir per si mateix, etc.). Tanmateix, els professionals sanitaris  també han de detectar aquelles persones de la residència que, per la seva situació,  caldria que iniciessin el procés de planificació anticipada de decisions. Tampoc és estrany que la necessitat d’elaborar la PDA sorgeixi arran d’una situació  familiar difícil (els familiars i el propi pacient tenen preferències diferents o bé el pacient està incapacitat per decidir i la família té unes expectatives irreals sobre les possibilitats terapèutiques, etc.).

El pacient decideix

A l’hora d’iniciar el procés, cal tenir sempre present que el protagonista principal és el pacient. En aquest sentit, l’equip sanitari ha de valorar quina és realment la seva competència per decidir, tenint en compte que, tot i que hi hagi deteriorament cognitiu, hi haurà qüestions en què serà el propi pacient qui decideixi. Hi ha altres participants, però, que intervenen en la PDA: els infermers i metges de l’EAR, l’equip assistencial de la residència, el metge de referència del malalt (altres especialistes hospitalaris) i la família o entorn social.

El paper dels professionals que conformen l’EAR és orientar el pacient-familia i equip de la residència.  Primer de tot, es fa  la Valoració Geriàtrica Integral. Després, és essencial parlar molt amb el pacient-familia per conèixer quins són els seus valors i preferències. En cas que  tingui un deteriorament cognitiu important, hauran de parlar amb la família per esbrinar-los. Cal conèixer també quines són les expectatives del pacient sobre el seu estat de salut i, a partir d’aquí, adequar-les a la realitat. D’altra banda, és important saber com és el dia a dia de la persona i el seu procés d’adaptació a la residència, en aquest punt el personal gerocultor és clau per al procés. La PDA inclou, així mateix, l’adequació de l’esforç terapèutic. Això no és sinònim de retirar la medicació, sinó d’evitar la futilitat terapèutica (tractaments que no aporten benefici).  Cal ser conscient que, quan no hi ha tractament curatiu,  és important redirigir l’esforç terapèutic cap al benestar del pacient, prioritzant els tractaments que millorin, en la mesura del possible, la qualitat de vida i el seu confort. En la mateixa línia, es recullen quin tipus d’actuacions vol que es portin a terme en determinades circumstàncies. Per exemple, el pacient o la família manifesten on vol ser atès (residència o hospital) en cas de descompensació o crisi, o si es volen iniciar les mesures de confort a residència o bé es prefereix trasllat a hospital en cas de situació d’últims dies, etc.

Tota la informació derivada de la PDA ha de quedar plasmada en el Pla d’Intervenció Individualitzat i Compartit (PIIC), un document que recull totes les dades de salut i socials de la persona i que ha de ser accessible per tots els professionals que l’atenen. No hem d’oblidar que la PDA és una eina que dona serenitat al pacient, retornant-li la sensació que és ell qui controla la seva vida, però també ofereix tranquil·litat a la família i als professionals dels diferents nivells assistencials que l’atendran al llarg de tot el procés.

La presa de decisions compartides i la fragilitat protagonitzen les sessions per als EAR a Mutuam Collserola

El doctor Jordi Amblàs impartint la sessió a Mutuam Collserola

El Centre residencial Mutuam Collserola ha acollit durant el mes de juny dues sessions formatives dirigides als Equips de suport en l’Atenció sanitària en Residències (EAR). La primera, el 14 de juny, va ser impartida per la doctora Esther Limón, metgessa d’Atenció Primària de l’ICS del CAP Mataró Centre. Sota el títol “Presa de decisions compartides al final de la vida: dilemes ètics”, va oferir als assistents un espai de reflexió  entorn a la presa de decisions dels pacients amb patologies cròniques complexes i/ o amb malaltia avançada. Amb un extens resum de la situació actual de la tipologia de població que s’atén al sistema sanitari català, la doctora Limón va ser capaç de compartir les dificultats i oportunitats que la nova piràmide poblacional, amb un important increment de població envellida i pluripatològica, presenta.

El 21 de juny, els professionals dels EAR varen poder assistir a una sessió formativa impartida pel doctor Jordi Amblàs, metge geriatre i actual assessor de l’Estratègia Nacional Integral de Cronicitat. La xerrada va servir per parlar de termes com la ‘complexitat’ i la ‘fragilitat’, molt emprats pels professionals que atenen població crònica, tot i que no sempre disposen de terminologia consensuada. Mitjançant una sessió molt dinàmica i participativa, el doctor Amblàs va mostrar les diferències existents entre dos pacients aparentment iguals però amb reserves de vida diferent, i com evolucionen i es comporten de forma diferent davant d’una situació de patologia aguda. L’índex de fragilitat ofereix a l’EAR una nova visió i l’oportunitat de registre per millorar aspectes assistencials i clínics del dia a dia així com per iniciar noves vies de recerca.

 

Beneficis terapèutics i socials de la valoració dels pacients amb demència en el seu entorn

Professionals EAR en la sessió clínica

Jeanette Mandujano, metge especialista en geriatria i gerontologia dels Equips d’Atenció Residencial gestionats per Mutuam, va tractar en una sessió clínica organitzada per la Fundació Mutuam Conviure la valoració i seguiment dels pacients amb demència. Aquestes trobades periòdiques responen al compromís de l’entitat de contribuir a difondre les bones pràctiques i els models d’excel·lència tant en l’àmbit sociosanitari com en el comunitari entre els professionals.

La demència és un síndrome adquirit que es caracteritza, no només pel dèficit de memòria, sinó també per l’alteració de la capacitat del pacient de portar a terme les tasques de la vida quotidiana, és a dir, per un deteriorament progressiu del seu funcionament social i ocupacional. Això, lligat a un procés d’envelliment de la població que comporta un augment a nivell epidemiològic, fa que ens trobem davant d’un repte social que cal abordar des de diverses vessants. En aquest sentit, són fonamentals estudis com el que han portat a terme els Equips d’Atenció Residencial (EAR) de Mutuam, basat en un seguiment dels pacients in situ.

Quan parlem de demència, cal tenir en compte que existeixen diferents tipologies. Tot i que disposem de diverses classificacions, la més utilitzada és la que, d’acord amb un criteri etiològic, distingeix entre demències primàries i secundàries. El primer grup el conformen les degeneratives, com l’Alzheimer, la vascular, la de Cossos de Lewy, la frontotemporal o l’associada al Pàrkinson, entre d’altres. Les secundàries són, en canvi, les que tenen causes conegudes i, en molts casos, són reversibles, com les derivades de tumors o d’alteracions endocrines o metabòliques.

Descartar altres síndromes

El diagnòstic de la demència és eminentment clínic. Els trastorns conductuals són els símptomes més evidents però poden respondre a moltes causes i, per això, cal fer un diagnòstic diferencial que inclogui factors de la història clínica, una valoració cognitiva i una de funcional que permetin descartar altres síndromes i determinar de quin tipus de demència es tracta. A partir d’aquí, i per tal de poder fer un abordatge terapèutic adequat i una atenció personalitzada, cal fer l’estadiatge mitjançant eines com l’escala de Reisberg, el test MMSE 30 o l’escala FAST.

A nivell farmacològic, la primera intervenció terapèutica ha d’anar encaminada a tractar l’etiologia, en el cas que ens trobem davant de síndromes reversibles. Quan hi hagi un dèficit colinèrgic, caldrà, en canvi, un tractament amb Donepezilo, Rivastigmina o Galantamina. També s’haurà de valorar l’ús de fàrmacs antagonistes dels receptors NMDA o per tractar símptomes psiquiàtrics. Igualment important és saber quan cal retirar el tractament específic. És així, entre d’altres, quan aquest provoca reaccions adverses, quan no hi ha resposta després de 18 setmanes d’aplicació o quan la presència d’una altra malaltia el contraindiquin.

Assistents a la sessió clínica
Assistents a la sessió clínica

Intervencions individualitzades i interdisciplinàries

Tanmateix, l’abordatge de la demència ha d’anar molt més enllà del tractament farmacològic. Cal treballar en equip i conjuntament amb la família, a qui s’ha d’explicar tot el procés, per tal d’establir uns objectius per al pacient. Ha de prevaldre sempre la funcionalitat de la persona demenciada i, en aquest sentit, caldrà establir un programa d’exercici físic i d’activitats de la vida diària, així com un d’estimulació cognitiva. A més, caldrà oferir-li suport psicològic, identificar les mesures de seguretat concretes que requereix i elaborar un pla individual de cures.

L’estudi descriptiu portat a terme pels EAR de Mutuam amb 105 pacients demenciats institucionalitzats en les residències del Vallès Occidental i Oriental es va plantejar com a objectiu demostrar la idoneïtat del dispositiu assistencial en geriatria domiciliària per fer la seva valoració i el seguiment. Els responsables de la investigació consideren fonamental efectuar-les en l’entorn propi de la persona, sigui la seva llar o una residència, ja que s’evita l’impacte emocional que pot provocar-los el trasllat. Una de les conclusions que es van obtenir va ser que, després de 6 mesos de la retirada del tractament específic, no van observar-se efectes adversos ni la necessitat de reintroduir-lo. D’altra banda, tenint en compte no només el cost del tractament sinó també el de les visites especialitzades a l’hospital, la intervenció dels EAR va suposar una gran disminució dels costos directes. A més, els responsables de l’estudi consideren que les visites domiciliàries d’aquests professionals esdevenen, més que una visita de seguiment de la demència, una visita de seguiment general del pacient.

Èxit d’assistència a la 1a Jornada dels Equips d’Atenció Residencial Mutuam

1a Jornada dels EAR Mutuam

La temàtica escollida, l’expertesa dels ponents i la bona organització van ser segurament els factors clau perquè la 1a Jornada dels Equips d’Atenció Residencial (EAR) de Mutuam es desenvolupés amb èxit i atragués 142 assistents. Sota el títol ‘Planificació de decisions anticipades. Experiències en l’àmbit residencial i sanitari’, l’acte va celebrar-se el 30 de maig a l’auditori del Palau Macaya. El Grup Mutuam i CatSalut han estat co-organitzadors de la jornada, en què també ha col·laborat l’Obra Social ‘la Caixa’ amb la cessió de l’espai.

Josep Ballester, director de l’Àrea Sanitària de Grup Mutuam, i Rosamaria Serrasolsas, directora de l’AIS Nord de CatSalut, van inaugurar la jornada creant una gran expectació entre els professionals del sector. El públic, conformat majoritàriament per directors de centres residencials i professionals higienicosanitaris, va escoltar amb atenció les dues ponències principals, presentades per la coordinadora mèdica de l’EAR Montse Espier. La primera va tractar el Model de PDA a Catalunya i hi van intervenir Xavier Gómez Batiste, director de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic, i Cristina Lasmarias, infermera i directora adjunta de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la mateixa universitat. La segona va estar dedicada a ‘L’Atenció Centrada en la Persona i la presa de decisions compartides al sistema de Salut de Catalunya’ i la va impartir Sebastià Santaeugènia, metge i director del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat de la Direcció general de Planificació en Salut del Departament de Salut de la Generalitat.

La segona part de la jornada va ser una taula rodona per compartir “Experiències en l’àmbit residencial”. Presentada per Maria Rosa Planesas, directora tècnica dels EAR de Mutuam, i moderada per Emma Costas, coordinadora d’infermeria dels EAR Mutuam i responsable territorial de l’EAR Vallès, va comptar amb la intervenció de quatre ponents: Inés Espallargas, metge de l’EAR Vallès Occidental; Raquel Martínez, infermera de la residència geriàtrica Sant Pau; Dolors Quera, geriatra i coordinadora mèdica de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell; i Anna Escolà, psicòloga general i psicooncòloga.

Usuaris de Mutuam Manresa gaudeixen d’un musical amb Apropa Cultura

Usuaris del Centre Residencial Mutuam Manresa al Kursaal

Els usuaris de la unitat de salut mental del Centre Residencial Mutuam Manresa van assistir el passat 17 de març al musical “Paris, le spectacle”, al teatre Kursaal de la ciutat. Inspirat en el anys de la postguerra a París (1950-60), l’espectacle els va transportar a tots als grans cabarets parisencs, acabant al Moulin Rouge com a símbol d’aquesta època trepidant. La sortida es va organitzar en el marc d’Apropa Cultura, un programa socioeducatiu d’equipaments culturals de Catalunya, en què col·laboren els departaments de Benestar Social i Cultura de la Generalitat, adreçat al sector social.

Una vegada més, els usuaris de la Sardana, que és com s’anomena aquesta unitat d’atenció residencial oberta per a persones amb malaltia mental compensada, van poder gaudir de l’emocionant experiència d’anar al teatre i sortir del centre per tal d’endinsar-se per unes hores en el fascinant món de la cultura. Mutuam Manresa participa des de principis del 2015 al Programa Apropa Cultura, que té com a objectius afavorir l’assistència i participació a les programacions dels diferents equipaments culturals de Catalunya a les persones amb risc d’exclusió social, enfortir les experiències vitals dels col·lectius més vulnerables i fer realitat el dret a la cultura per a tothom.

Espectacles seleccionats per als usuaris

La temporada passada, 19.000 persones en risc d’exclusió social van tenir l’oportunitat de participar a les activitats de 54 equipaments culturals. Per tal de fer-ho realitat, en la majoria d’espectacles dels espais que hi col·laboren, es reserven unes entrades al preu simbòlic de 3 euros per als usuaris de risc social que formen part de les diferents entitats de caire social que participen en el programa. Els professionals dels diferents recursos s’encarreguen de coordinar-se amb el programa Apropa per buscar l’espectacle més adient d’acord amb la tipologia d’usuari i adquirir les entrades.