Com que són centres concertats amb el CatSalut, els criteris d’accés són els que marquen els circuits establerts i la persona ha de ser derivada des de l’Hospital públic, des del Centre d’Atenció Primària (CAP) o pels PADES.

Si es vol ingressar per via privada, cal enviar informe mèdic del pacient al centre i esperar disponibilitat de plaça.

Existeixen diferents modalitats de places sociosanitàries segons el perfil i necessitats del pacient. La Convalescència, la Mitja Estada Polivalent, els Subaguts i els Pal·liatius estan subvencionades en un 100% pel Servei Català de la Salut. Hi ha altres places, com la Llarga Estada, que després d’un període de carència tenen un copagament que es calcula segons barems estipulats. La treballadora social del centre explica a l’ingrés la modalitat de la plaça i les condicions econòmiques.

En l’estada sociosanitària cal pagar només els serveis de podologia i perruqueria. També cal fer un pagament per l’ús del televisor de l’habitació. La resta de serveis són gratuïts.

La durada de l’ingrés està relacionada amb la modalitat de plaça ocupada. Un centre sociosanitari no és una residència per substituir la pròpia llar, les persones que hi ingressen ho fan per uns motius sanitaris i socials determinats. Cada modalitat té un temps d’estada mitjana estipulat pel CatSalut. Un cop els objectius terapèutics i socials assistencials s’han assolit, es dona l’alta al pacient. Quan arriba aquest moment, el treballador o treballadora social pot oferir informació sobre altres recursos.

La recomanació és que les visites es facin de 10h a 20h i que es respectin els horaris dels tractaments que hagin de seguir els pacients. És important que les visites segueixin els horaris i les pautes recomanats pel personal sanitari. Els familiars poden donar els àpats als pacients si aquests ho necessiten, però es recomana sempre parlar-ho amb l’equip assistencial de la planta.

Els centres no estan pensats perquè els familiars s’hi quedin a dormir. Les habitacions, individuals o dobles, estan equipades pensant en el confort del pacient. En les ocasions en què sigui necessari fer una vetlla i l’equip assistencial hi doni el vistiplau, la persona que es quedi podrà fer ús de les butaques que hi ha.

Els centres no disposen d’una cafeteria específica per als familiars, però sí que hi ha màquines expenedores. Segons el centre, poden haver-hi altres possibilitats de les qual els informaran a l’ingrés.

De casa, només cal dur els articles d’higiene personal i roba per vestir i dormir.

No s’hi accepta medicació dels familiars. L’equip professional s’encarrega de gestionar tota la medicació, tant de beneficiaris públics com privats. A partir de la medicació pautada pels  facultatius, el servei de farmàcia s’encarrega de la dispensació de la medicació (unidosis) i l’equip d’infermeria de la preparació i administració.

No és recomanable portar-hi objectes de valor, diners ni targetes de crèdit, ja que el centre no se’n farà responsable.

Tampoc no és aconsellable portar menjar de fora. La dieta que segueix el pacient durant l’estada al centre forma part del tractament i és revisada pels metges i l’equip d’infermeria per tal d’adaptar-la a les seves necessitats.

L’ingrés sociosanitari pretén estimular les activitats de la vida diària. Per això, cal que, en la mesura que es pugui, els pacients es facin la higiene corporal i es vesteixin cada dia. Es recomana que la persona que ingressi porti la roba que estigui acostumada a portar, i que no siguin peces molt delicades, cares o incòmodes. La majoria de places sociosanitàries tenen una finalitat rehabilitadora, per tant, cal que el pacient estigui còmode.

No, el centre no està preparat per rentar la roba del pacient. Cal que els familiars se l’emportin, la rentin i la retornin. El centre no es fa responsable de les pèrdues de roba.

Els professionals que treballen en el sociosanitari són un equip interdisciplinari. A planta, hi ha auxiliars de clínica, infermeres i metges. També hi ha un equip rehabilitador format per fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopeda i metge rehabilitador. Hi ha psicòlogues, neuro-psicòlogues i treballadores socials. Els centres disposen de farmàcia, on treballen farmacèutiques i auxiliars de farmàcia. L’equip de suport el formen l’equip administratiu i direcció, manteniment, jardineria, cuina i els zeladors.

En el moment de l’ingrés les administratives programaran una primera visita amb la treballadora social i s’informarà sobre l’horari d’informació del metge responsable del pacient. Es fan reunions de seguiment amb el pacient i la família, en què es parla de l’evolució i es planifica l’alta segons els objectius terapèutics assolits.

Les estades sociosanitàries són completes. És a dir, estan pensades per a la recuperació física i psíquica, per tal que el pacient pugui guanyar el màxim de capacitat de tornar a la vida que portava abans. Les sortides només poden ser autoritzades per l’equip mèdic. Així que cal que prèviament se n’expliqui el motiu al metge que porta el pacient, així com signar un full d’autorització (administració de l’Hospital) i, si s’escau, recollir la medicació amb la infermera de la planta.

Durant l’estada sociosanitària, les visites programades als diferents especialistes hospitalaris s’han de comunicar a la infermera i/o al metge de planta. El sociosanitari s’encarrega de demanar l’ambulància per anar a fer la visita i per tornar al centre i de coordinar el circuit perquè el pacient estigui còmode.

Hi ha un servei religiós per a persones catòliques, però en cas que el pacient sigui d’una altra religió els professionals l’ajudaran a donar resposta a les seves necessitats.

Si el pacient ingressat en el sociosanitari empitjora en el seu estat de salut i l’equip assistencial ho considera necessari, se’l deriva a l’hospital més proper. S’avisa sempre a la família i/o la persona de referència.