Llar-residència La Sardana: preparant les persones amb problemes de salut mental per a la vida autònoma

Llar-residència La Sardana

La Llar-residència La Sardana de Mutuam Manresa és un servei d’acolliment residencial per a persones amb diagnòstic de trastorn mental greu de llarga evolució. L’estada que hi fan pot ser temporal o permanent, i s’hi ofereix una assistència integral per tal que hi puguin desenvolupar les activitats de la vida diària. Podem dir que és un recurs pont entre la institucionalització i altres recursos com els pisos tutelats. El que fem a la Llar-residència és un entrenament perquè les persones aconsegueixin un nivell d’autonomia òptim en totes les àrees de la vida diària: la higiene, el maneig de diners, l’automedicació, etc.

L’objectiu del recurs és que les persones usuàries puguin viure amb total independència, o bé, en un habitatge tutelat, o bé, en un pis normalitzat, i que l’estada al nostre centre sigui temporal. Tanmateix, a causa de la falta d’habitatges tutelats i d’altres recursos residencials específics per persones amb malaltia mental, els usuaris i usuàries envelleixen a la llar residència i això fa que ens haguem d’adaptar contínuament a la dinàmica que necessiten.

La majoria de les persones usuàries (el 71%) tenen un diagnòstic d’esquizofrènia, però també ens trobem amb persones amb diagnòstic de trastorn bipolar o trastorn esquizoafectiu amb alguna comorbiditat (com ara trastorn de la personalitat). En aquest recurs disposem de 60 places, de les quals 50 són públiques i 10 privades. Aquestes últimes es van crear a causa de la falta de recursos públics per a persones de menys de 65 anys que tenen una patologia mental i algun grau de dependència, física o psicològica.

Accés i objectius

Per accedir a les places públiques, les persones han de ser menors de 65 anys en el moment de l’accés, tenir residència a Catalunya i un diagnòstic de trastorn mental greu, però no poden necessitar atenció sanitària continuada. En canvi, en el cas de les places privades, sí que es poden atendre diferents necessitats sanitàries. Per accedir-hi, la persona ha de passar per tres valoracions. La valoració d’aquestes sol·licituds d’accés la fan la psicòloga, la treballadora social i el psiquiatre per tal de decidir si el recurs és adient a la situació de la persona. Tots els ingressos són voluntaris i es fa molt incís en aquest aspecte durant les valoracions.

Els principals objectius de la Llar-residència són, entre d’altres: oferir allotjament i garantir la cobertura de les necessitats bàsiques; treballar per aconseguir l’autonomia màxima de les persones; facilitar la integració a la comunitat; potenciar i mantenir els vincles familiars i afectius; i prevenir el deteriorament produït per la cronicitat. El nostre treball està basat en el model d’Atenció Centrada en la Persona, que té com a prioritat conèixer a la persona atesa: qui és, quina és la seva història de vida i quins són els seus gustos i preferències per tal de garantir una intervenció individualitzada adaptada a les seves necessitats, en la qual la persona tria activament sobre aquest pla i els professionals ens allunyem d’un model paternalista.

Un treball integral i centrat en la persona

Des de la Llar-residència treballem conjuntament amb la persona per intervenir d’una manera òptima i individualitzada en les àrees de la seva vida per aconseguir la màxima autonomia possible. És important treballar conjuntament ja que, tal i com s’esmenta anteriorment, la major part de les persones tenen un diagnòstic d’esquizofrènia; això no només implica simptomatologia positiva (al·lucinacions i/o deliris) en fase aguda, sinó que s’acompanya de la simptomatologia negativa (manca de motivació, falta d’energia, dificultats per sentir plaer en realitzar activitats, aïllament social, dificultats en la presa de decisions, etc.) que és molt incapacitant per a la persona i no apareix únicament en fase de descompensació psiquiàtrica. Per tant, totes les decisions que es prenguin en el seu pla han d’estar consensuades amb la persona sobre la qual farem la intervenció i se l’ha de motivar per poder-ho portar a terme amb uns mínims d’èxit.

Una de les àrees en què intervenim és la de les activitats de la vida diària. Per a aquesta àrea, és imprescindible el paper que desenvolupen les monitores, ja que són les que passen tot el dia al costat de les persones que viuen al centre. Quan una persona arriba al centre se li assigna una monitora que serà la seva referent. Aquesta farà la supervisió del nivell d’autonomia que té la persona en activitats com ara tenir cura de la higiene personal, l’ordre de l’habitació i l’armari, etc. En cas de necessitar ajuda, la monitora serà qui li ensenyarà a fer aquestes activitats correctament i, posteriorment, farà seguiment del nivell d’autonomia assolit.  A mesura que es va supervisant i practicant, es genera un hàbit i és aquest el que la monitora supervisarà. És interessant assenyalar que, per tal de trencar amb la percepció de la institucionalització, es va decidir que les monitores no anessin vestides amb la roba blanca sanitària habitual en hospitals i tinguessin roba alternativa a aquesta.

Llar-residència La Sardana

Una altra de les àrees en què intervenim és la presa de medicació. Hi ha persones que en arribar al centre fan automedicació amb bona consciència de la malaltia i les conseqüències de no prendre la medicació. En aquests casos, respectem l’automedicació i la monitora fa supervisió setmanalment. En el cas d’aquelles persones que no tenen l’hàbit de prendre la medicació de manera autònoma, la subministren les monitores. Per tal de millorar l’autonomia en la presa de la medicació treballem principalment la consciència de malaltia i les conseqüències de no medicar-se. Així mateix, un metge especialitzat en psiquiatria ve cada setmana al centre per visitar a qui consideri que ho necessita.

L’àrea d’administració econòmica és també d’alta importància per fer intervenció. Hi ha persones que s’administren molt bé de forma autònoma, però amb les persones que tenen més dificultats i tenen risc de malbaratament dels diners fem pactes econòmics. S’analitza des de l’inici quines possibilitats tenen amb els seus ingressos mensuals, les despeses fixes i se’ls lliura la resta en petites quantitats diàriament. Quan la persona s’està administrant de forma correcta podem considerar fer un canvi de pacte, com, per exemple, que cobri més quantitat en períodes de temps més espaiats o valorar tornar a pactes anteriors.

Saber mantenir una llar

Com s’ha esmentat amb anterioritat, un dels objectius principals és poder viure a un habitatge tutelat. Per tant, és imprescindible que aprenguin les tasques per tal de mantenir una llar en bones condicions. Arran de la simptomatologia negativa, és fonamental treballar aquesta àrea per tal de garantir al màxim el benestar de la persona en un entorn cuidat per ella i evitar el risc de precarietat. Nosaltres els marquem unes rutines: a cada persona se li assigna una tasca diferent que realitzen durant un mes. Passat aquest mes, la tasca es canvia. Les tasques, entre d’altres, són aquelles que comporten les bones condicions del menjador (escombrar, fregar, parar taula, desparar taula, repartir aigua i pa, etc.), tenir cura del pati, neteja dels cendrers, etc.

Durant tot el procés, també treballem per la millora de les habilitats socials i la convivència amb les persones que viuen a la llar i oferim un espai on compartir i treballar el deteriorament cognitiu, que sol aparèixer com a conseqüència de l’evolució i cronicitat de la malaltia. Això es treballa a partir de tallers que s’imparteixen internament amb un ampli ventall de possibilitats (càlcul, memòria, premsa, tertúlia, zumba, entre d’altres).

Una àrea imprescindible d’intervenció són les relacions afectives amb les famílies i/o persones de referència. Actuem com a mediadors en les relacions entre la persona que viu a la llar-residència i els seus familiars. Sovint, les persones residents tenen unes expectatives en relació al contacte i visites amb els familiars diferents a les que necessita i/o volen les famílies. Per això, primer de tot, treballem amb el vincle de les famílies i obtenim informació de la relació que tenen i els límits que necessiten quant a les visites, contacte amb professionals, etc., per tal que el vincle es mantingui i sigui el més sa possible. En ocasions, hem de posar límits per vincles en els quals existeix un risc elevat per a la persona a la qual atenem. Per exemple, quan la presa de medicació no es manté en sortides amb la família.

Llar-residència La Sardana

Una altra de les àrees que treballem són les activitats comunitàries, és a dir, les que ens proposen des de l’Ajuntament i altres recursos per al col·lectiu de salut mental. A l’assemblea setmanal que fem al centre amb totes les persones que conformen La Sardana, expliquem totes les propostes que han arribat i veiem qui s’hi vol vincular. Nosaltres les motivem molt a participar, perquè són molt beneficioses i els permeten sortir de la Llar-residència i relacionar-se amb altres persones.

Per últim, intervenim en l’àrea de gestió de l’ocupació i el temps d’oci. Sempre intentem fer activitats que els puguin agradar fora del centre, com per exemple excursions. L’objectiu és que les generalitzin en la seva vida diària i que de manera autònoma les vulguin repetir. Així les motivem que en el seu temps lliure puguin fer alguna activitat d’oci en comptes de quedar-se al centre. Un exemple d’aquestes activitats és el voluntariat que està fent una persona usuària a les dutxes socials de Manresa dos cops per setmana. La idea, en definitiva, és que tornin a connectar amb el plaer de fer coses.

Montse Camprubí

Directora del Centre Residencial Mutuam Manresa

La Llar-Residència Salut Mental La Sardana unifica una a tots els centres i serveis de Grup Mutuam per la Marató TV3 dedicada a la salut mental

Salut Mental Marató TV3

La Llar-Residència Salut Mental La Sardana de Manresa, va organitzar una activitat que implica la unió de tots els centres i serveis de Grup Mutuam per a una finalitat solidària, recaptar fons per la Marató TV3 d’aquest any, dedicada a la salut mental.

Amb la motivació d’impulsar la recerca en l’àmbit de la salut mental, l’equip del centre va proposar fer una venda de polseres solidàries en tots els centres i serveis del grup. Aquestes, confeccionades per les persones residents de la llar-residència salut mental i amb l’ajuda del personal del centre, es van començar a distribuir la setmana passada.

La majoria de centres, ja acostumen a participar en la Marató de TV3, però enguany, tractant-se d’un tema que toca tan de prop a un d’ells, la iniciativa es va rebre amb més il·lusió que mai. Desitjant que la recaptació contribueixi a una millora futura, tothom qui vulgui pot contribuir amb la compra d’una polsera a qualsevol centre o seu de Grup Mutuam.

La Llar Residència Mutuam La Sardana se suma al Dia Mundial de la Salut Mental

Salut mental manresa

L’OMS defineix la salut mental, com un estat de benestar en el que una persona és conscient de les seves potencies i capacitats, se sent capaç d’afrontar les tensions normals, pot treballar optimament, contribuint al seu entorn. Com veieu, salut mental, no només és absència de trastorn mental. La ciutat de Manresa se suma de nou a aquesta diada amb un programa d’activitats obertes a tothom, que ha comptat amb la col·laboració d’algunes entitats relacionades amb la cura de la salut mental i que sota el slogan “Salut mental i benestar, una prioritat global“, acosten la salut mental a tothom, en especial de les persones que ja tenien alguna malaltia mental i que arran de la irrupció de la COVID19, la crisi sanitària i la crisi económica que l’acompanya, es pot veure agreujat.

El programa (clica per visualitzar-lo) es va presentar el passat 1 d’octubre per Mariona Homs, la regidora d’Acció i Inclusió Social de l’Ajuntament de Manresa i Maria Mercé Tarragó, regidora de Ciutat Saludable. La presentació va comptar amb la presència de representants de les principals entitats organitzadores: Núria Serra, d’Ampans, Montse Manresa d’ Activament Catalunya Associació, Alba Ruiz de la Llar Residència Mutuam la Sardana, Montse Roldán del Centre de Dia Althaia, Glòria Tort de Mosaic, Anna Puigdellívol de Salut Mental Bages i Angelica Cuadros, Elisenda Solsona i Arantxa Pons, del mateix Ajuntament de Manresa.

Des del Grup Mutuam volem aprofitar aquest dia per homenatjar aquest col.lectiu, també frágil, que ha patit de manera especial les conseqüències de la pandèmia i el confinament. Gemma Martínez, psicòloga de la Llar-Residència Mutuam la Sardana, ens deixa un article molt interessant, sobre el que reflexionar: “Experiències i lliçons del confinament en una llar-residència de salut mental”, en el que posa el focus sobre com estan vivint la crisi sanitària per la COVID19, les persones amb problemes de salut mental i els professionals que en tenen cura. L’objectiu d’aquesta reflexió que fa, és el de donar-los visibilitat i sensibilitzar encara més al sector, contribuint a un aprenentatge col·lectiu que ens ajudi a ser encara més resilients davant situacions excepcionals com la que vivim tots, sense excepció.

Experiència i lliçons del confinament en una llar-residència de salut mental

Llar-residència La Sardana

Avui, Dia Mundial de la Salut Mental, des del Grup Mutuam volem aprofitar per homenatjar un  col·lectiu que ha patit de manera especial les conseqüències de la pandèmia i el confinament. Amb aquest article de la psicòloga de la Llar-residència Mutuam la Sardana, Gemma Martínez, volem posar el focus sobre com estan vivint la crisi sanitària les persones amb problemes de salut mental i els professionals que en tenen cura, amb l’objectiu de donar-los visibilitat però també de contribuir a un aprenentatge col·lectiu que ens ajudi a ser més resilients davant situacions excepcionals com aquesta.

La pandèmia generada per la COVID-19, el consegüent confinament i, fins i tot, la situació actual, marcada per diverses restriccions i mesures de protecció, han tingut un impacte en la nostra quotidianitat i, també, en com ens sentim. En el cas de les persones amb problemes de salut mental, més vulnerables a les situacions d’estrès, la crisi sanitària i tot el que l’envolta poden provocar-los una descompensació, i això ens obliga a estar més pendents que mai de les seves emocions i el seu benestar.

A la Llar-residència de salut mental Mutuam la Sardana, amb un model d’atenció centrat en la persona en què les activitats en grup i la participació comunitària juguen un paper essencial, la irrupció de la pandèmia va plantejar-nos un gran repte. Els usuaris i usuàries del centre estaven acostumats a participar en un gran nombre d’activitats i tallers, i disposaven de temps lliure per sortir i trobar-se amb familiars i amics o omplir el temps lliure amb allò que més els agrada, com anar al cinema o a la piscina. Això es va veure sobtadament interromput en no ser permesos els contactes socials ni les sortides a l’exterior. Es va haver de gestionar aquesta situació d’aïllament, però també altres emocions que la inesperada situació va provocar en els residents, com la preocupació i el neguit.

Des del primer moment, l’equip de la Llar-residència va fer un esforç i va prendre mesures perquè  la situació sanitària i aquest canvi radical en el dia a dia afectessin el menys possible el benestar de les persones. Com a psicòloga del centre, els vaig oferir la possibilitat de participar en sessions individuals que els permetessin fer una ventilació emocional i validar els seus sentiments, que són totalment legítims davant aquesta situació. En aquestes trobades, he procurat que m’assenyalessin coses que tenien i que no han perdut, així com lliçons que hagin après. A més, vaig posar en marxa un taller de relaxació a nivell corporal (anomenada relaxació progressiva de Jacobson) basada en tensar i destensar els músculs, que ha ajudat els participants a centrar-se més en les sensacions corporals que generen estats d’ansietat i angoixa i desconnectar de les rumiacions i pensaments negatius recurrents.

A nivell del centre, es van prendre mesures com intentar limitar la Gemma Martínez, Mutuam la Sardanasobreinformació a la qual ens exposaven els mitjans de comunicació i que generava molta angoixa i, alhora, facilitar als residents informació rigorosa i científicament fonamentada. Poc a poc, es van començar a fer alguns tallers, en grups reduïts i amb les mesures de seguretat pertinents. Se’n va fer un d’automaquillatge, que agrada molt a algunes usuàries i té beneficis notoris en la seva autoestima, i un de premsa, amb l’objectiu que estiguessin al dia del que passa en el món més enllà del coronavirus. També s’han organitzat tertúlies en les quals s’han tractat diferents temàtiques que els poguessin despertar la curiositat i motivar-los a parlar i desconnectar una estona de la situació. A més a més, s’han fet tallers de jocs de taula per estimular cognitivament, de bingo, de pintar mandales, etc.

Les sortides a l’exterior van estar restringides durant més temps a causa de la vulnerabilitat del col·lectiu. Això va ser dur, sobretot quan els residents van començar a veure gent passejant pel carrer i no entenien perquè ells no podien posar-se una mascareta i fer el mateix. Com a centre, hem facilitat el màxim possible les sortides, sempre acompanyats per tal de garantir les mesures de protecció per a la seva salut i la dels companys/-es.

Durant aquests darrers mesos s’han permès visites de mitja hora setmanal dels familiars i/o amics -amb un màxim de 3 visitants-, mantenint 2 metres de distància respecte al resident i amb ús de mascareta per ambdues parts. Ara, els hem començat a oferir la possibilitat de sortir amb persones del seu entorn més proper unes hores o, fins i tot, passar la nit amb elles (en aquest darrer cas, han de fer posteriorment un confinament).

Una qüestió problemàtica va ser la de les vacances. Durant el mes de juliol, vam anunciar als residents que podrien marxar uns dies amb les seves famílies o amics, sempre que a la tornada fessin un aïllament de la resta de companys. Quan al cap de dues setmanes, amb l’empitjorament de la situació epidemiològica, vam comunicar-los que el Departament de Salut les havia desautoritzat, es va generar una forta indignació.

A la Llar-residència hem afrontat la situació el millor que hem sabut, buscant la manera que l’adaptació a la nova realitat sigui el més fàcil possible per als qui viuen amb nosaltres. De tot el que hem viscut aquests mesos, hem après que és fonamental prioritzar l’abordatge de la vessant emocional dels usuaris i usuàries. Hem comprovat que, a nivell psicològic, és molt dur estar allunyat durant tant de temps de les persones a qui estimes. Així que, en cas que la situació sanitària empitjorés, caldria trobar les fórmules que ens permetessin mantenir aquests vincles humans tan necessaris per a l’estabilitat de les persones amb problemes de salut mental.

Gemma Martínez

Psicòloga de la Residència Mutuam Manresa i de la Llar-residència Mutuam la Sardana

Psiquiatres a les llars-residència: la vessant més comunitària de la professió

Jordi Giménez - Salinas

Més enllà dels mites i estereotips que literatura i cinema han creat al voltant d’aquesta figura, els i les psiquiatres són aquells professionals que es dediquen a la salut mental, atenent estats o alteraments conductuals que suposen una interferència en la vida d’una persona o del seu entorn. La seva tasca consisteix a prevenir, diagnosticar i tractar, i els podem trobar en l’àmbit hospitalari, ambulatori i comunitari. Inicialment, l’atenció mental estava centrada en grans institucions manicomials, on els psiquiatres tractaven la gent fora de la realitat i d’altres especialitats. Posteriorment, i amb la progressiva millora dels tractaments mèdics i psicològics, la seva atenció es va estendre tant als hospitals generals, com a les consultes externes ambulatòries.  Finalment, i de manera progressiva, ha anat evolucionant la seva atenció cap a dispositius comunitaris, en què el psiquiatre juga un paper de consultor i complement dels programes de recuperació i rehabilitació de la persona malalta.

En aquest darrer, és on es tracten les persones usuàries de llars-residència de salut mental. Atenent a la tipologia de pacient, els psiquiatres poden fer la seva intervenció en processos aguts i a curt termini, com passa en l’àmbit hospitalari, i en processos a llarg termini o crònic, com els dels àmbits ambulatori o residencial.

Quan el psiquiatra tracta un pacient, no només tracta la seva malaltia, sinó que ha de detectar i abordar altres necessitats i aspectes que van més enllà de la salut. En aquest sentit, la malaltia mental greu allunya la persona de la seva realitat, deixant-la sense amics, sense feina i amb les relacions familiars malmeses. Així que el psiquiatra no pot quedar-se únicament amb la visió de diagnosticar malalties i prescriure fàrmacs, sinó que ha d’analitzar la realitat global que envolta al pacient. En el desenvolupament de la seva activitat, ha de conèixer la realitat farmacològica però també atendre la persona en les seves necessitats, d’acord amb el model de l’Atenció Centrada en la Persona.

Per tot això, aquests metges especialitzats en Psiquiatria han de tenir, com a primera condició per exercir adequadament la seva feina, la capacitat de saber escoltar i l’empatia que requereix tractar amb aspectes molt íntims de la persona. Així mateix, han de tenir la inquietud per formar-se i reciclar-se contínuament al llarg de la seva carrera i, per últim, han de saber treballar en equip, ja que la seva tasca la desenvoluparan en entorns multidisciplinaris, amb altres professionals que els han de proporcionar informació fidedigna de la realitat dels pacients.

Pel que fa a les eines de treball, el professional de la psiquiatria ha d’iniciar la seva intervenció establint uns criteris diagnòstics adequats per fer la valoració clínica. La clau del diagnòstic inicial està en la correcta exploració clínica i biogràfica del pacient “amb llapis i paper”. Posteriorment, això es complementa amb una exploració física bàsica, conjuntament amb proves complementàries com analítiques de sang i orina, TAC cranial, i d’altres com electroencefalograma, ressonàncies magnètiques, etc. Sobre el diagnòstic, ha de fer una aproximació al pla de treball per a aquella persona, establint-hi l’orientació farmacològica i els diversos passos perquè aquesta es trobi millor.

Les llars-residència de salut mental són la casa d’aquelles persones amb un trastorn mental que no poden cuidar-se per sí mateixes en un espai propi. La Llar-residència Mutuam la Sardana es va crear l’any 2000. Les instal·lacions existien prèviament per a un ús de residència privada per a persones grans. Llavors va sorgir la possibilitat de convertir-ne una part en un recurs de la xarxa pública destinat a la salut mental. Com a psiquiatre consultor, visito cada setmana les persones usuàries en què es detecta algun canvi. A més a més, també m’encarrego de fer l’enllaç en cas que algun dels residents hagi de ser ingressat en un hospital psiquiàtric. Entre les tasques que hi porto a terme, hi ha el control d’analítiques, de receptes electròniques, de la prevenció i la supervisió, així com de la relació amb les famílies per a l’intercanvi d’informació. La principal dificultat a què pot haver de fer front un professional de la psiquiatria en aquest àmbit és quan el pacient no està en el seu estat adequat i posa en risc la seva seguretat o la de les altres persones.

Pel que fa al reconeixement social, la professió encara ha de combatre de vegades estereotips. No obstant això, el pitjor és l’estigmatització i el rebuig que en certa manera perviu sobre les malalties mentals i els qui les pateixen. Afortunadament, això va canviant de mica en mica, en paral·lel a la creació de recursos que, com la Llar-residència Mutuam la Sardana, permeten a les persones usuàries una connexió amb la realitat. Ho fan contraposant la visió comunitària a la del divan. Per això, el principal repte que tenim és el de seguir potenciant aquesta tasca comunitària per apropar les persones amb problemes de salut mental a la societat.

Jordi Giménez-Salinas i Botella

Psiquiatre consultor

Llar Residència Mutuam la Sardana

Testimonial: “La Llar-residència la Sardana serà la millor casa que puguin tenir”

Usuaries Salut Mental

Antonia Tejada i Empar Pujol, usuàries de la Llar-residència de salut mental la Sardana

L’Antonia Tejada, de 57 anys, i l’Empar Pujol, de 61, són usuàries de llarga trajectòria de la Llar-residència la Sardana, un servei obert de suport, integració i tractament per a persones amb malaltia mental crònica que Grup Mutuam té a Manresa. Des de la perspectiva que els ofereix haver-hi residit 19 i 8 anys, respectivament, valoren amb entusiasme el seu dia a dia allà, la relació amb els professionals i companys i, sobretot, la transformació que han viscut des de la seva arribada.

Totes dues recorden l’ingrés i els primers dies a la Llar-residència positivament. No només no els va espantar afrontar aquest transcendental canvi a la seva vida, sinó que ho van fer amb alegria. “Jo vaig arribar aquí de Martorell; m’hi va portar el meu germà i estava molt contenta”, rememora l’Antonia. Amb humor, l’Empar assenyala la pàtina fúnebre que li va conferir al seu ingrés el fet que es produís el dia de Tot Sants. Comparteix amb l’Antonia, però, un dolç record del procés d’adaptació: “La gent va ser molt acollidora amb mi, tant els residents com els professionals, i vaig parlar amb tots els tècnics”.  La Llar disposa d’un equip de treballadors multidisciplinari que, en coordinació amb els recursos de la xarxa de salut mental de Catalunya, garanteix una assistència i supervisió adequada a les persones que hi viuen les 24 hores del dia.

El treball que es fa per incrementar l’autonomia i l’autoestima és clau en el tractament de les persones amb malaltia mental crònica. Les dues usuàries asseguren que han experimentat una gran millora des de la seva entrada. “Jo vaig arribar aquí molt malalta de la ment i del cos, i aquí, entre els metges, les infermeres, la psicòloga… m’han transformat; abans no feia res, només cridava”, relata l’Antonia. L’Empar, per la seva banda, assegura que ara és més activa i oberta, que ha millorat a nivell de socialització i ha aconseguit més unió amb la parella i els amics.

Un dels pilars del tractament de la Llar-residència la Sardana es basa en el fet que les persones usuàries participin activament en les rutines domèstiques i en l’ordre i organització del centre. En aquest sentit, l’Empar i l’Antonia expliquen que fan tasques de manteniment de la llar com planxar i repartir roba. Però a la quotidianitat dels residents també hi tenen un gran protagonisme activitats, tant dins del centre com fora, que ells mateixos escullen entre una àmplia oferta. L’Antonia exposa el llistat dels tallers que fa: costura, brodat, estimulació cognitiva, càlcul, trivial i psicomotricitat. La seva companya tampoc no falta al d’estimulació cognitiva i, a més, s’apunta als de biografies, manualitats i lectura.

Aquestes activitats es complementen amb les que fan a l’exterior, ja que també és fonamental en aquest servei la integració comunitària dels residents. L’Antonia mostra les seves inquietuds culturals -“he fet el taller de dansa inclusiva del barri de les Escodines, participo en el programa Parelles artístiques i m’apunto a les sortides al teatre”- però tampoc s’està d’anar de compres amb les amigues o a la perruqueria. L’Empar, quan surt, gaudeix assaborint de petits bons moments, prenent un cafè amb la seva parella, llegint el diari o meditant una estona l’església del centre. Mantenir una vida activa i en què poden decidir com invertir el seu temps les fa sentir-se més empoderades i a gust, un fet al qual contribueix també la bona sintonia amb els companys i el tracte de confiança amb els professionals, asseguren.

Totes dues reconeixen que la relació amb l’entorn familiar va transformar-se lleugerament després de l’ingrés. “Amb el meu germà, la relació sempre ha estat bona però m’exigia molt i ara ja no tant, perquè veu que estic bé i no em tracta com una nena sinó com una persona adulta”, explica l’Antonia. L’Empar admet que, tot i que la relació amb la família sempre ha estat bona, estan més tranquils sabent que està bé a la residència. “Ara ja no els faig patir tant”, afegeix.

La millora respecte a la seva malaltia és evident en tots dos casos i les entrevistades són explícites a l’hora d’expressar el benestar que han assolit des que viuen a la Llar-residència la Sardana.  “La meva salut ha millorat en un 100%. Si no hagués vingut estaria morta. Jo estava molt ansiosa, paranoica i ara no”, assegura l’Antonia. L’Empar, en canvi, recorda que, abans de l’ingrés, sentia dolor a tot el cos i destaca de la situació actual els avenços que ha experimentat a nivell social: “en estar més oberta als altres estàs millor i no et tanques en tu mateixa amb pensaments negatius”.

Per tot això, les dues residents recomanen a qualsevol persona amb problemes mentals que no dubti a venir a viure a La Sardana, destacant-ne els mitjans i persones disponibles per ajudar-los i el fet que així no se sentiran una càrrega per a les seves famílies. “Nosaltres son autònoms i amb el que no ho som ens ajuden”, subratlla l’Antonia. L’Empar, com a conclusió, llança un missatge clar als que dubten: “que vinguin, perquè serà la millor casa que puguin tenir”.

Llar-residència La Sardana: la quotidianitat com a millor teràpia per a l’autonomia i la integració comunitària en salut mental

Llar-residència la Sardana

La Llar-residència La Sardana de Manresa, gestionada per Grup Mutuam, és un servei residencial obert i flexible per a persones amb malaltia mental crònica que tinguin, en el moment de l’ingrés, fins a 65 anys. Té una capacitat residencial de 60 places; 50 d’elles concertades amb la Generalitat i 10 places de gestió privades. S’hi ofereixen, tant amb caràcter temporal com indefinit, allotjament, manutenció, rehabilitació, cura i suport personal, social i comunitari i, en cas necessari, orientació i suport a les famílies. Independentment de la durada de l’estada, la Llar residència treballa sempre des d’una perspectiva de rehabilitació, enfocant l’actuació cap a la millora de l’autonomia personal i social dels residents i potenciant la integració comunitària. El funcionament i l’orientació dels recursos es basen en la filosofia d’Atenció Centrada en la Persona.

Els objectius generals del treball de la Llar-residència són: garantir la cobertura de les necessitats bàsiques d’allotjament, manutenció i suport, afavorir la millora de l’autonomia personal, possibilitar el manteniment en la comunitat, evitar situacions d’institucionalització i/o marginació i afavorir la progressiva integració social dels usuaris i el manteniment dels seus vincles amb la família. Per aconseguir tot això, entre d’altres, es fomenta que les persones usuàries desenvolupin i s’impliquin en activitats extra residencials, s’estructuren els programes de manera que contribueixin a la consecució i manteniment d’un adequat nivell de qualitat de vida per als residents o s’estimulen les capacitats de reinserció social d’aquells residents que estiguin en disposició d’integrar-se a la comunitat.

La Llar – residència compta amb un equip multidisciplinari, que inclou una psicòloga, un metge, una treballadora social, un psiquiatre i educadors, que garanteix l’atenció amb supervisió les 24 hores. A més, en cas que es requerís, disposa dels serveis de Salut Mental dependents de l’hospital General San Joan de Déu de Manresa. El funcionament de la llar-residència s’organitza i desenvolupa en un ambient familiar i s’hi propicia la participació activa dels usuaris en les rutines domèstiques i en l’organització interna. Les àrees d’intervenció al centre es poden dividir entre: activitats de la vida diària, tasques, tallers i activitats externes.

Activitats de la Vida Diària (AVD)

La higiene és una de les grans àrees d’intervenció de la Llar. Les dificultats per dutxar-se de manera adequada, portar la roba neta i, en general, presentar una imatge acurada són molt freqüents entre els residents. Per això, al centre s’intervé supervisant-los i ensenyant-los a fer-ho de manera adequada, amb un horari de dutxes segons els diferents graus d’intervenció per part dels educadors que es necessitin. També s’hi treballa la imatge personal, malmesa per la malaltia, ensenyant-los a vestir-se adequadament. Així mateix, es vetlla perquè cada dia es facin el llit i tinguin l’habitació endreçada a l’inici de la jornada.

Tasques de la llar

Per tal que els usuaris augmentin la seva autonomia i puguin accedir algun dia a un recurs com els pisos tutelats, ells mateixos porten a terme, amb supervisió i entrenament, les diferents tasques de manteniment de la Llar. D’aquesta manera es treballen, a més, la convivència, la vida comunitària, la responsabilitat i el sentiment de pertinença. Hi són incloses les tasques genèriques de manteniment de la llar, les de menjador i les de manteniment de la roba. Tots els usuaris fan diferents tasques de manera rotatòria, però en cap cas supleixen l’equip de neteja extern que s’encarrega cada dia la Llar.

Tallers

Amb la finalitat d’ensenyar-los noves habilitats i millorar la utilització del temps d’oci, els usuaris, d’acord amb les seves necessitats i preferències, participen en els tallers que s’ofereixen al llarg del dia i que, en aquests moments, són: Psicomotricitat, Musicoteràpia, Estimulació cognitiva, Medi ambient, Costura, Tertúlia-cafè, Escriptura creativa, Maquillatge, Sortida Llarga, Sortida curta, Monogràfics, Teatre, Manualitats, Català, Lectura, Comptes, Relaxació, Premsa, Pintura i Biografies. Cada temporada es canvia l’oferta de tallers. Un cop a la setmana es fa una Assemblea general per traspassar informacions i perquè el usuaris puguin expressar preocupacions, aportar idees o informar de qualsevol qüestió que considerin.

Activitats externes

En línia amb l’objectiu de la Llar-residència de salut mental d’integració social i vinculació al barri, molts residents porten a terme activitats fora del centre. Ja fa anys que alguns participen en un taller de creativitat, manualitats i pintura al casal de les Escodines. A més, un cop per setmana els cedeixen un espai en aquest centre cívic per fer-hi un taller de psicomotricitat. D’altra banda, una de les persones residents fa formació pre-laboral a AMPANS i una altra treballa a la deixalleria. Dos cops a la setmana, un grup d’usuaris fa classes de natació a la piscina municipal, mentre que una usuària fa Puntes de Boixet un cop a la setmana amb un grup de senyores del barri.

Així mateix, al llarg de l’any es programen diverses excursions i activitats a l’aire lliure, com calçotades o sortides a la platja, a balnearis o a museus. El centre participa també de forma habitual en tres projectes anuals. Amb ‘Parelles Artístiques’, els usuaris creen, junt amb un artista professional, una obra d’art que després exposen i venen. Mitjançant el programa d’integració comunitària ‘Apropa Cultura’, els usuaris fan sortides al teatre Kuursal per veure estrenes teatrals a preus reduïts. Per últim, junt amb altres usuaris de les llars-residència que formen part de l’Associació catalana de Llars de salut mental (ACLLSM), els residents participen en el Concurs de Postals de Nadal i assisteixen al lliurament de premis que té lloc a la Casa del Mar de Barcelona.

En definitiva, a la Llar-residència La Sardana es fa una aposta per treballar l’autonomia, la integració social i la vinculació comunitària dels residents mitjançant les activitats del dia a dia i les que es fan fora del centre, normalitzant al màxim la quotidianitat de les persones amb problemes de salut mental.

 

Gemma Lana

Psicòloga i coordinadora

Llar-residència La Sardana

La Llar Residència Mutuam La Sardana de salut mental, explica el projecte “Parelles artístiques” a la TV local

El 6 de febrer, la Psicòloga i Coordinadora de la Llar Residència Mutuam La Sardana, Gemma Lana, va ser convidada a una tertúlia de la televisió local del Bages per parlar sobre l’experiència Parelles Artístiques, experiències creatives per la salut mental.

Aquest projecte té com a missió millorar la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental, fomentant la creació i exposició d’obres realitzades per parelles artístiques, de les quals un dels participants està vinculat a recursos de salut mental.

Aquesta experiència va néixer a Osona i s’ha anat escampat al llarg dels anys a vuit comarques catalanes. Des de fa cinc anys, Mutuam, Althaia, Mosaic i Ampans, quatre entitats dedicades a l’àmbit de la Salut Mental, gestionen el projecte “Parelles Artístiques” a la comarca del Bages.

Avui ja arriba a 196 parelles, que juntes lluiten contra l’estigma de la salut mental des de moltes entitats, entre les quals aquest any, la Llar Residència Mutuam La Sardana de Manresa ha participat amb dues parelles artístiques, que han creat dos quadres, un pintat a l’oli i l’altra amb llapis de colors.

Per informar-vos més, podeu veure l’entrevista completa a partir del minut 14’57’’ fent clic aquí.

La música com a teràpia a la Llar residència La Sardana

Musicoteràpia Llar-residència la Sardana

Un grup de persones usuàries de la Llar residència La Sardana, un equipament de Grup Mutuam a Manresa, porta a terme setmanalment sessions de musicoteràpia i classes de guitarra dirigits per la musicoterapeuta Carmen Trobat del Centre de musicoteràpia Trobyros de Manresa. L’objectiu central de les sessions és millorar la salut mental i física dels usuaris, provocant canvis en la conducta. Entre els beneficis de la música, destaca el fet que els ajuda a sentir-se més segurs de si mateixos i menys aïllats, els ofereix un sentit de control (sempre dins les possibilitats personals) sobre la seva ment i la seva vida.

Metodologia: «Abordatge Plurimodal»

Per tal d’assolir aquest objectiu, una de les tècniques que es fa servir a les sessions és la de la utilització dels sons i les vibracions. Amb aquests, s’aconsegueix produir canvis en la respiració i ritme cardíac tranquil·litzant així la ment, el  cos i les emocions. Finalment, això influeix també en el sistema immunitari en general i els ajuda a estar més receptius als estímuls en el seu dia a dia. A les sessions, es fan altres activitats de forma individual i grupal, actives i passives, com són els  exercicis respiratoris i de relaxació, escalfaments vocals i corporals (amb diferents activitats de moviment), el cant i l’ús d’instruments (guitarra i altres de fàcil maneig, com pandereta, claus, etc.). De fet, encara que cada setmana es fan activitats diferents es manté el cant com a troncal.

Perquè emprar el cant com a tronc de la teràpia

Mitjançant la veu ens comuniquem, tant amb un mateix com amb els altres (la parla, el crit o el cant), essent essencial per a les necessitats socials i emocionals. Quan escoltem una veu, escoltem  una persona, escoltem el que ens està comunicant: alegria, entusiasme, determinació, humilitat, confiança, afecte, tendresa, compassió, etc.

Amb el cant expressem d’una altra manera el que sentim, aprenem ritmes de forma natural, fet que ens ajuda també a estructurar sense adonar-nos també el ritme del llenguatge natural. Millora l’autocontrol, la comunicació, la concentració, l’atenció i l’escolta i proporciona alegria i ajuda a recuperar la confiança en un mateix i a alliberar obstacles emocionals. Amb l’ajuda de la veu es pot treure l’energia que volem o la que necessiten eliminar.

En el cas concret de les persones amb trastorns mental greus, és recomanable, a més a més, per les importants dificultats que tenen a nivell de comunicació i d’estructuració i maneig del llenguatge produïdes per la malaltia. En tractar-se d’una activitat grupal, també desenvolupen habilitats socials i aprenen formes d’interacció social i de comunicació amb els altres.