RTEmagicC_logo

 93 380 09 70

 93 380 09 70

Atenció Sanitària i dependència

La taula rodona de la 15a Jornada Sociosanitària va recollir quatre mirades a la pandemia des de diferents recursos de l’atenció intermèdia

Taula rodona Jornada Sociosanitària

La taula rodona que es va celebrar en el marc de la 15a Jornada Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure va voler copsar des d’una visió transversal, a partir de la intervenció de diferents professionals, el paper de l’atenció intermèdia durant la crisi de la Covid-19. Núria Terribas, jurista i experta en Bioètica que, des de fa molts anys, forma part del Comitè d’Ètica Assistencial del Grup Mutuam com a experta externa, va ser l’encarregada de moderar la trobada virtual entre les quatre ponents, que van transmetre l’experiència dels qui han estat al peu del canó davant la pandèmia, lidiant amb situacions complexes.

La primera intervenció de la taula rodona va ser de la doctora Mireia Puig, metgessa i directora del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i membre del Comitè d’experts que ha nomenat la Generalitat de Catalunya per a la Transformació del Sistema Públic de Salut. Puig va començar recordant a partir d’algunes portades de diaris espanyols com en pocs dies es va passar de l’escepticisme davant dels primers casos a la previsió de col·lapse de les UCI. “En 15 dies ens vam veure desbordats”, reconeixia des de la seva pròpia experiència a Urgències, on van haver de fer front, segons va exposar, a tres importants reptes.

En primer lloc, assegurava la ponent, s’havia d’abordar tot el que tenia a veure amb la gestió de la unitat, i que va implicar haver d’habilitar nous circuits d’atenció específics per als malalts de Covid-19 i nous espais de visita i observació. “El vestíbul es va convertir per poder acollir 40 boxs, de manera que vam passar de 44 a 84”, va relatar. El Servei d’Urgències, va afegir, es va transformar profundament per poder seguir atenent adequadament els pacients no-covid, sense oblidar l’atenció centrada en el pacient. El segon repte que va desciure Puig tenia a veure amb la mirada cap a l’exterior, a la xarxa col·laborativa d’atenció urgent a l’AIS Dreta amb la qual treballen sempre i que ara els necessitava. “Érem conscients que si nosaltres estàvem patint ells estarien patint moltíssim; els vam oferir l’ajuda que podíem subministrar, que tampoc era molta, perquè estàvem desbordats, però enteníem que només podíem respondre a aquesta crisi de manera conjunta“. El tercer repte que va apuntar recollia els objectius assistencials, com aconseguir protocols diagnòstics “assenyats, eficients i segurs”, el control epidemiològic, activar tot allò que tenia a veure amb la cura i protecció dels professionals, mantenir la informació i acompanyament als familiars habituals, aconseguir que es mantinguessin les decisions multidisciplinars i compartides amb els pacients i els familiars i, finalment, preservar tots aquells processos que consideren “d’excel·lència”.

“La primera onada va ser molt intensa i amb poca opció per endreçar-nos”, va reconèixer Puig, que va subratllar l’importantíssim impacte de la pandèmia en un servei avesat a treballar en una xarxa col·laborativa de tot el territori. En aquest sentit, també va posar en valor el sistema d’integració amb amb uns “proveïdors d’atenció intermèdia altament experts en l’atenció a la patologia aguda i altament flexibles”.

Ester López, infermera i Coordinadora d’Infermeria de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, a més de Vocal del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, va protagonitzar la segona intervenció de la taula, centrada en el futur de les infermeres davant la pandèmia. La ponent va començar explicant la seva experiència durant la primera onada a l’Hospital Sociosanitari, en què van patir 61 baixes de professionals, tan sols al març. “Va ser un mes molt complicat, en el qual es va haver de reorganitzar tot el centre“, va admetre la coordinadora d’Infermeria, que va reconèixer que en un primer moment no van poder donar resposta a les necessitats dels hospitals de referència i només van poder atendre els pacients amb Covid propis. A l’abril, però, ja van poder ingressar malalts de Covid derivats d’altres resursos, sobretot de l’Hospital de Sant Pau. “Entre la primera i la segona onada hi ha hagut un procés d’aprenentatge i, a l’octubre, tot i el gran nombre de casos, tenim la satisfacció d’haver pogut controlar el brot millor”, afirmava López. La ponent va compartir amb els assistents quins havien estat els aspectes negatius i els positius que van identificar en aquella primera onada. Entre els primers, hi havia la por al contagi -propi i cap als altres-; la sensació de caos derivada del fet d’haver de transformar les rutines; la manca de personal a causa de les baixes; la insuficiència de material; la falta de temps per poder reflexionar; la incertesa o el patiment per les persones que van marxar sense haver-se pogut acomiadar dels seus éssers estimats. Pel que fa als aspectes positius, López va assenyalar l’important paper del treball en equip entre tots els professionals del centre, fent que la feina fos més àgil; el lideratge de les infermeres en les unitats de planta i en les que s’havien de muntar per atendre els pacients amb Covid-19; l’adaptació ràpida als nous models de treball o la capacitat de no perdre l’humor mentre es treballava en aquella situació.

López també va aprofitar l’oportunitat per apuntar els reptes que hauria d’afrontar la Infermeria en el futur immediat, tot assenyalant que “durant la pandèmia, les infermeres han tingut un reconeixement social i institucional important, però això també comporta una responsabilitat social“. En aquest sentit, va afirmar que el primer dels reptes seria el de mantenir-se a l’alçada de la situació mentre durés. També va subratllar, però, el desenvolupament de la prescripció d’infermeria, l’adequació dels ratis, l’adaptació als nous rols d’infermeria que apareixeran, la influència en la formulació de les polítiques de salut, el desenvolupament del lideratge infermer, l’adaptació a la transformació digital o el foment de la investigació i la innovació. López també va assenyalar objectius a curt termini, com la necessitat de reparar les seqüeles de la Covid i de preparar-se per a la campanya de vacunació, i objectius més estratègics, com el de jugar un paper en la transformació del sistema sociosanitari, plantejant nous models de prestació de cures. Per últim, la ponent va voler destacar la importància de reflexionar sobre la pràctica diària per veure quines coses es fan bé i quines es poden millorar.

La tercera ponent de la taula rodona va ser Mireia Bosch, metgessa i directora dels recursos i centres del Grup Mutuam a Girona, entre ells, l’Hospital Sociosanitari, que va abordar les perspectives de futur de l’atenció intermèdia. La doctora Bosch va començar la seva intervenció situant els assistents a partir d’una infografia en què es descrivien quatre onades d’impacte de la Covid, no només a nivell sanitari, sinó també econòmic i social: la primera era la de la mortalitat i morbiditat immediata de la Covid; la segona, la de l’impacte de la restricció de recursos en l’atenció urgent de processos no-Covid; la tercera, la de l’impacte en la interrupció de les cures i del seguiment dels malalts crònics, i la quarta onada, sense pic i sostinguda en el temps, la de l’impacte sobre la malaltia mental, el trauma psíquic, el burnout i el dany econòmic. A partir d’aquí, va voler mirar enrere per valorar el que s’havia fet durant la crisi sanitària. Entre les coses positives, va destacar la implicació, solidaritat i flexibilitat dels professionals, però també la gran capacitat d’adaptació de les organitzacions, que es van coordinar i, en alguns casos, fins i tot reinventar. Tanmateix, Bosch també va assenyalar la importància de l’autocrítica i, en aquest sentit, va afirmar que el sector sociosanitari hauria d’haver tingut més lideratge en alguns circuïts assistencials; que s’hauria d’haver disposat de protocols i processos més centrats en les persones i que s’hauria hagut de potenciar l’empoderament dels professionals.

Pel que fa als reptes de futur, la ponent va fer seves les propostes de millora presentades pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, com les de repensar la cartera de serveis, crear noves xarxes de col·laboració, revisar els models de seguiment i avaluació de l’atenció a la complexitat, formar professionals especialitzats o millorar el model de finançament. Per a Bosch, “la cura dels pacients i les famílies ha d’anar cap a una visió holística i integral“. Això, va afegir, s’ha de fer amb moltíssima transparència. Va assenyalar la necessitat dels professionals d’aprendre a comunicar millor i també la d’empoderar els pacients. Pel que fa a la cura dels professionals, va afirmar que se’ls havia d’oferir creixement i reconeixement, així com empoderar-los en l’ús de les tecnologies i potenciar el treball en equip i multidisciplinar. També va apuntar que calia reformular la formació especialitzada, promoure condicions de treball saludables i un pla d’atenció per pal·liar l’impacte emocional i físic que han patit amb la crisi de la Covid-19. “Hem d’aplicar criteris de creativitat i imaginació quan pensem el futur de la nostra feina”, va concloure la ponent després d’enumerar tots els reptes que ha d’afrontar el sector.

Emma Costas, infermera i directora dels PADES de Mutuam, així com Coordinadora del Grup de Cures Pal·liatives del Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Barcelona i membre de la Comissió d’Experts per la Transformació del Sistema Públic de Salut, va ser la responsable de l’última intervenció de la taula, centrada en la tasca del servei conegut com a “PADES Covid”. Costas va contextualitzar-la amb algunes dades de la pandèmia a Barcelona, com la de les 4.992 defuncions que hi havia provocat a 17 de novembre, el 64% de les quals s’havien produït en l’àmbit hospitalari i de l’atenció intermèdia. La ponent va explicar que, davant d’aquesta situació, es va preguntar què havien fet les Cures Pal·liatives durant la pandèmia, i una de les respostes que va trobar és que s’havien fet ja 873 publicacions mèdiques sobre la qüestió.

El Grup Mutuam, en col·laboració amb el Consorci Sanitari de Barcelona, va presentar el 27 de març el document ‘PADES de resposta ràpida a domicili per atenció a la mort de casos d’infecció per coronavirus SARS-CoV-2’. Costas va explicar que el PADES Covid era un dispositiu que havia nascut amb l’objectiu de “donar suport als professionals sanitaris de qualsevol recurs públic i proveïr d’atenció als seus pacients en situació de final de vida en el domicili”. Això ho feien, va aclarir, mitjançant dues vies. Quan el pacient que presentava símptomes compatibles amb la Covid era prevalent de PADES qui l’atenia era el seu equip de referència. En canvi, quan no ho era, des de qualsevol recurs sanitari, s’activava el PADES Covid. Costas va explicar que el dispositiu havia estat actiu de l’1 d’abril al 30 de maig, funcionant 12 hores al dia, 7 dies a la setmana, i que durant la franja nocturna es coordinaven amb l’equip PADES AC nit. “A partir de l’activació, es feia una primera visita en menys de 24 hores; fèiem una valoració integral de totes les necessitats del pacient i la seva família, oferíem suport en la presa de decisions i ajust del tractament”, va detallar Costas, que va afegir que a les famílies que volien acompanyar al pacient en el seu final de vida en el domicili se’ls donava el material de protecció necessari per poder facilitar l’acomiadament.

La directora dels PADES de Mutuam va reconèixer que tot just en el moment de la jornada s’estava iniciant un projecte d’estudi retrospectiu per tenir dades qualitatives de la tasca del dispositiu, motiu pel qual només podia compartir-ne de quantitavives, com que entre l’1 d’abril i el 30 de maig, el total dels equips van atendre 670 pacients, dels quals 180 tenien simptomatologia compatible amb la Covid. Costas va afirmar que més de la meitat de la mostra eren persones que no estaven identificades prèviament com a perfils de cronicitat. També va detallar que es va fer una mitjana de 3 intervencions per pacient i que el 17,2 per cent de les persones ateses van morir durant la visita. Després de mostrar tres casos com a exemple de la tasca desenvolupada per aquest dispostiu, Costas va finalitzar la seva intervenció llegint la carta d’agraïment d’una família atesa pels PADES i donant les gràcies ella també als equips que dirigeix.

La taula va finalitzar amb les respostes de les ponents a les preguntes plantejades pels propis assistents a través de la moderadora. En relació als nous rols de les infermeres i el seu empoderament en àmbits específics, Ester López va assenyalar que, tot i que s’haguessin creat especialitats en Geriatrica, si no es milloraven les condicions laborals de les infermeres en aquest àmbit, sobretot en les residències, seria complicat que moltes hi optessin. Mireia Puig, per la seva banda, va respondre a una qüestió sobre l’esgotament dels professionls. Reconeixent que l’impacte de la pandèmia havia estat molt gran, que van tenir molta por i van “tirar de resiliència i responsabilitat”, va recomanar que es busqués suport i s’entengués com “un mal de molts”. A banda d’això, la directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona va compartir la filosofia que aplica en el seu servei: “Intento que els professionals entenguin el valor de la feina que fan i que s’eviti la despersonalització que provoca un treball a gran escala”.

Antoni Trilla: «Ens arribaran tractaments i vacunes, però la malaltia no despareixerà d’un dia per a l’altre»

Antoni Trilla JSS

L’epidemiòleg Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic i vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, a més de membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure, va protagonitzar la ponència principal de la 15a Jornada Sociosanitària, celebrada el 18 de novembre. L’esdeveniment, per primer cop en format webinar, té com a finalitat la tranferència i actualització de coneixements entre els professionals de l’àmbit sociosanitari per millorar l’assistència a les persones, i enguany es va centrar en la gran implicació del sector davant la crisi generada per la Covid-19.

Trilla va fer en la seva intervenció un repàs de les principals dades de la pandèmia i va comentar les perspectives que s’obren en un futur immediat. Després de mostrar el seu «reconeixement sincer i sentit» a la tasca que han fet i estan fent els professionals sociosanitaris en unes circumstàncies tan complicades, va dibuixar una radiografia de la situació generada per la Covid-19 focalitzant-se en les persones grans, «ja que l’edat és clarament el factor de risc més important». El ponent va assenyalar que segurament caldria multiplicar per 9 o 10 els 55 milions de casos de Covid-19 enregistrats a tot el món per obtenir la magnitut real d’una pandèmia que ha causat ja 1,3 milions de morts. Trilla va explicar què hi ha darrera la diferència de dades entre les dues onades que hem viscut. En la primera, va exposar, només es van registrar els casos de les persones de més edat i els malalts més greus, que arribaven als hospitals, mentre que els casos lleus i els asimptomàtics no es van registrar. En canvi, en la segona onada, els 1,3 miliones de casos registrats probablement representen un 70 – 80 % del total. Així, a Espanya hi ha hagut aproximadament 4,5 o 5 milions de casos en total, que és més o menys el 10 per cent de la població, va assenyalar l’epidemiòleg, que va afegir que l’índex de letalitat del 8 – 12 % de la primera onada ha passat a menys de l’1 % en la segona, amb molts més casos diagnosticats. «Això pot semblar poc, però com que és una malaltia molt estesa en realitat representa molta gent. A més, es tracta d’una taxa deu cops superior a la de la grip estacional», va alertar.

Trilla va apuntar alguns dels fets que han caracteritzen l’onada actual, com l’augment dels diagnòstics de persones amb símptomes lleus, que acudeixen als CAP i a partir dels quals es fan estudis dels contactes. «També es fan algunes proves de recerca massiva que ens permeten identificar persones asimptomàtiques, que creiem que són un 30 – 40 % de les persones amb Covid», va exposar. L’epidemiòleg va subratllar el fet que la pandèmia castiga sobretot a les persones de més edat i va mostrar diferents gràfiques per tal que els participants poguessin visualitzar el fenomen. En la primera onada el registre total de casos estava molt esbiaixat cap a les persones d’edat avançada, mentre que en la segona, la distribució de casos és més similar a la distribució per franges d’edat de la població general. «Per tant, han augmentat molt el nombre de casos registrats d’altres franges d’edat», va explicitar Trilla. Pel que fa a les persones hospitalitzades, les dades que va mostrar de distribució per edats eren similars en les dues onades, tot i que en la segona s’evidenciava un augment del nombre de persones més joves. En relació als ingressats a les UCI, els participants del webinar van poder observar que la diferència entre les dues onades és encara més petita, i que el biaix cap a les franges d’edat avançada és molt pronunciat. «Si ens fixem en la letalitat, el patró segueix pràcticament igual i gairebé la totalitat de morts se situen en les franges d’edat més elevada, tot i que en aquesta segona onada se n’han registrat de persones de menys edat», va matisar el ponent. Posant el focus a Catalunya, Trilla va mostrar com les persones de més de 70 anys havien passat de representar el 30 per cent dels casos al 21 per cent i com la franja d’entre 30 i 60 anys era la que havia augmentat més.

«La fotografia de la pandèmia ens mostra que aquesta malaltia cruel ha afectat especialment a les generacions que són responsables que el país sigui on és i que han contribuït amb la seva feina a posar en marxa el sistema de salut públic i universal de què gaudim avui els seus néts i fills», va recordar Trilla, que va lamentar que, com a societat, no els haguem sabut protegir com es mereixen. Tot i que l’epidemiòleg va assenyalar que el fet en si de tenir més de 70 anys és el factor de risc més important, va mostrar-ne d’altres que també apareixen de forma més freqüent en persones grans que en joves, com tenir malalties cardiovasculars o diabetis o patir obessitat mòrbida. Així, tal i com va recollir, el percentatge de mortalitat en la franja de 60-69 anys se situa en el 9,5%; en la de 70 a 79, en el 22,8%; i en els majors de 80 anys, en el 29,6%. Per això, va subratllar Trilla, «una de les estratègies ha de ser, a l’espera de l’efectivitat que puguin tenir les vacunes en aquest segment, la prevenció». El ponent també va presentar una anàlisi, a partir d’una estadística del Ministeri de Sanitat, sobre on s’havien produït els brots. El principal àmbit és el social: reunions, celebracions, àpats multitudinaris… «Trobades on sovint no portem la mascareta, parlem, cridem i, en definitiva, es generen molts aerosols en espais tancats», recorda l’epidemiòleg, que afegeix que també hi ha molts contagis en l’àmbit familiar, on hi ha contacte proper, prolongat i sense mascareta. També s’observa que hi ha un nombre rellevant de brots en centres sociosanitaris, on els contagis han estat superiors als de l’àmbit sanitari. Pel que fa les dades de la situació de les residències a Espanya, el ponent va exposar que hi ha hagut 1.360 brots, que suposen un total de 21.651 casos. És a dir, que es produeixen de mitjana més de 16 casos en cada brot. Trilla va mostrar l’evolució dels centres a Catalunya segons el nombre de casos: al novembre, les residències amb semàfor verd havien disminuït respecte a l’octubre, passant de 956 a 748; en canvi, havia augmentat el nombre de residències amb pocs casos i, molt significativament, el de les que tenien molts casos. «Per tant, estem en una situació en què sabem que ens tornarem a trobar amb problemes, tot i que segur que no serà al mateix nivell que la primera onada», va advertir l’expert.

En la segona part de la seva intervenció, Trilla va intentar fer un pronòstic de la situació sanitària per als propers mesos i del que espera als professionals que assistien al webinar. Va començar recordant els indicadors en què la conselleria de Salut es va fixar en un principi per avaluar quan es podria iniciar la desescalada de les mesures restrictives -taxa de reproducció, nombre de contagis diaris i ingressats en UCI- i va mostrar les xifres de cadascun d’ells en el moment en què es feia la jornada i el pronòstic per al cap de 10 dies. L’expert va alertar que tan sols el pronòstic de la taxa de reproducció se situava en els nivells que teòricament són recomanables, mentre que els altres dos indicadors se situaven molt per sobre. Per tot això, segons l’epidemiòleg, les previsions per al Nadal han de ser molt prudents, ja que suposant que la taxa de contagi es mantingués en el 0,80, la línia dels 1.000 contagis diaris no es creuaria fins a la primera quinzena de desembre.

Trilla també va fer referència a les proves antigèniques ràpides que s’estan començant a utilitzar. Tot i que les va considerar molt útils per detectar casos simptomàtics, va reconèixer que tenen les seves limitacions i que per als casos amb poca càrrega viral la seva utilitat encara no està establerta. «Per tant -va concloure-, com a prova diagnòstica no són la millor eina, però potser poden tenir altres utilitats si es fan servir de forma seriada i massiva».

Respecte a les vacunes, Trilla va titllar de bones notícies els primers resultats que s’han consegut, tot i que va mostrar-se prudent a l’espera que finalitzin els assajos i que les revisin les agències reguladores. «Un cop les dades estiguin publicades, veurem si són segures, que tot apunta que sí, i si són eficaces, que sembla que també», va declarar. Per a l’epidemiòleg, un dels principals problemes serà que moltes persones desconfien de les vacunes, en especial d’aquesta, per la rapidesa del seu desenvolupament. En aquest sentit, va mostrar els resultats d’una enquesta publicada a La Vanguardia segons la qual un 43, 8% dels participants manifestava a l’octubre no estar disposat a vacunar-se d’immediat. «Hem de generar confiança en les vacunes explicant quins són els avantatges i els inconvenients, perquè si tenim algunes vacunes efectives i no ens les posem això serà un desastre sota tots els punts de vista», va reclamar Trilla.

El ponent també va considerar necessari fer referència a la grip i a com ens podia afectar en el context actual. Per això, va mostrar les dades de com s’ha viscut el primer hivern amb Covid-19 a l’Argentina i Austràlia. Trilla va atribuir als confinaments i a l’ús de mascaretes el fet que hi hagi hagut tan pocs casos, ja que s’hauria frenat la transmissió del virus. «Tant de bo nosaltres també tinguem una bona temporada de grip, perquè ja tenim prou amb la Covid!», va afirmar el ponent, que va reivindicar que la millor defensa és vacunar-se, especialment per a les persones de risc i el personal sanitari.

En la part final de la ponència, Trilla va recordadar que caldrà seguir complint durant encara força temps amb les responsabilitats personals de distància, mans, mascareta, ventilació i aïllament quan toqui, però també amb les responsabilitats compartides, ja que «ens arribaran tractaments i vacunes, però la malaltia no despareixerà d’un dia per a l’altre». Per això, va dir, tot i que potser es retirin a poc a poc algunes d’aquestes barreres, «encara viurem un temps de moltes intervencions abans que ens poguem considerar lliures de la malaltia». Trilla va compartir amb els assistents els resultats d’una enquesta sobre l’estat emocional de la població que va fer el Parlament Europeu durant la passada primavera. En aquesta, es posava de manifest que la incertesa és el sentiment amb què més persones s’identificaven, seguida de prop per l’esperança i, més lluny, per la confiança. També apareixien de forma destacada la frustració, la impotència o la por, sentiments que, segons Trilla, són legítims però s’han d’intentar gestionar. Per últim, es va dirigir als treballadors i treballadores sociosanitaris, als quals va definir com a «l’última defensa per a la nostra societat», i els va demanar que no es rendissin, que aguantessin fins al final l’atenció a tots els pacients que ho necessitessin. «Estem esgotats i mentalment tocats, però ens hem d’ajudar els uns als altres per tirar endavant en dies que seran complicats, tot i que comencem a veure la llum al final d’aques llarg túnel», va demanar en el tancament de la seva ponència.

Podeu recuperar la seva intervenció en el vídeo aquí a continuació.

L’atenció a les persones grans i el nou model residencial a debat, amb Ingrid Bullich a les Jornades Intercol.legials

Atenció persones grans Ingrid Bullich

“L’atenció a les persones grans en l’àmbit residencial i el nou model de residències”, és el títol sota el que el 10 de desembre va celebrar-se una Jornada Intercol.legial en la que hi va participar la infermera geriatre Ingrid Bullich. Bullich adjunta a la direcció tècnica dels PADES  i EAR de Grup Mutuam, va extreure algunes conclusions interessants per no passar per alt.

El webinar va deixar clar que en l’àmbit residencial es necessari oferir unes millors condicions laborals i professionals que permetin disminuir les dificultats per trobar personal. En aquest sentit també calen  professionals ben formats amb competències específiques de geriatria, gerontologia i cures pal•liatives i cures continuades de qualitat. Així els professionals d’infermeria podran liderar l’atenció de les persones grans que viuen en residències, fent imprescindible el treball en equip amb la resta de disciplines, i oferir una atenció integral de qualitat.
El marc normatiu que porti el nou model residencial, hauria de permetre i facilitar la implementació d’un model d’atenció residencial de qualitat, amb els professionals adequats i amb un correcte finançament. Així, caldria un compromís polític per implementar la legislació en l’àmbit residencial.
Com a conseqüència de la crisi viscuda per la COVID19, actualment hi ha una millor coordinació entre l’àmbit social i sanitari, i hem vist la necessitat de tenir en compte l’ètica i els valors del cuidar, en el moment de la presa de decisions. Durant la gestió de la pandèmia, ha quedat clar que la comunicació amb els residents, les famílies, els serveis i recursos sanitaris i socials, entre d’altres, s’ha convertit en la base fonamental per a la gestió de la pandèmia en les residències.
Per últim , el webinar va concloure també que els sistemes d’informació han d’evolucionar per donar resposta a les necessitats d’integració de l’àmbit social i sanitari, ja que actualment no en tenim un sistema que respongui a les necessitats de l’àmbit social i sanitari, cosa que provoca una duplicitat de registres, sense connexió entre ells.

Resum de les recomanacions de tractament farmacològic de la infecció per SARS-COV-2

SARS Covid

Actualment, malgrat que es disposi ja d’alguns assaigs clínics, les evidències disponibles per al maneig d’aquests pacients són encara limitades. En pacients amb infecció per SARS-CoV-2, cal fer tractament simptomàtic, associat a la intensificació de les mesures d’higiene i a la hidratació. Els tractaments específics per a la COVID19 requereixen confirmació diagnòstica de pneumònia moderada-greu i confirmació d’infecció per PCR o test antigènic ràpid.

1.Tractament simptomàtic

El tractament d’ús preferent és el paracetamol, ja que presenta un perfil de seguretat millor que els antiinflamatoris no esteroïdals en quant a risc cardiovascular, hemorràgic i renal, especialment en persones d’edat avançada o multimorbilitat.

En pacients amb sospita de COVID19 no s’han de suspendre els tractaments amb antiinflamatoris no esteroïdals si els tenen adequadament prescrits per altres indicacions.

2. Tractament amb corticoides

S’ha descrit un increment dels marcadors d’inflamació que s’ha relacionat amb un pitjor pronòstic, i alguns pacients evolucionen amb una síndrome de dificultat respiratòria aguda (SDRA). Juntament amb les troballes radiològiques, histològiques i exsudats inflamatoris compatibles amb la malaltia inflamatòria pulmonar, es va proposar que els corticoides podrien tenir un benefici en la COVID19.

L’estudi RECOVERY mostra com la Dexametasona administrada a dosis baixes redueix la mortalitat als 28 dies respecte al tractament estàndard en els pacients amb ventilació mecànica i en els que reben oxigenoteràpia quan s’inicia tractament a partir dels 7 dies des de l’inici dels símptomes.

El tractament d’elecció serà Dexametasona 6mg/24h VO o EV durant 10 dies sempre i quan:

  • el pacient requereixi oxigenoteràpia o ventilació mecànica
  • mínim de 7 dies d’evolució clínica
  • simptomatologia moderada-greu

Si no es disposa de Dexametasona, es pot utilitzar com a alternativa Metilprednisolona 32mg/24h o Prednisona 40mg (dosis equivalents a 6mg de Dexametasona)

Fora d’aquest context, l’administració d’aquest fàrmac podria tenir riscos de seguretat.

3. Tractament antibiòtic

La prescripció excessiva o inadequada d’antibiòtics en el context de la COVID19 podria facilitar el desenvolupament de resistències bacterianes i reduir l’eficàcia de futurs tractaments. Cal fer-ne un ús responsable.

Per a pacients hospitalitzats, en cas de coinfecció o sobreinfecció bacteriana, es recomana la utilització de Ceftriaxona 2g/24h o Amoxicilina/Clavulànic 1g/8h.

4. Profilaxi antitrombòtica

En el curs de la infecció vírica per COVID19 s’ha observat un increment en el desenvolupament de coagulopaties i d’esdeveniments trombòtics en diferents territoris vasculars.

Actualment no es disposa d’assaigs clínics que permetin extreure conclusions sobre el millor maneig antitrombòtic dels pacients amb COVID19. Diferents societats científiques recomanen realitzar profilaxi antitrombòtica de manera precoç en els pacients ingressats amb HBPM sempre que no hi hagi contraindicació.

Es recomana emprar HBPM a dosi profilàctica en tots els pacients sense factors de major risc trombòtic, HBPM a dosis intermèdies en pacients amb factors de major risc trombòtic i HBPM a dosi terapèutica en pacients amb malaltia tromboembòlica.

La taula de dosis d’HBPM es detalla a continuació:

tromboprofilaxis COVID19_A

Servei de Farmàcia

Grup Mutuam

Bibliografia

Tractament farmacològic de la infecció per SARS-CoV-2 a l’àmbit SISCAT. Gerència del Medicament. Servei Català de la Salut. 30/10/2020 (versió 11).

“Posar-me un equip de protecció em va permetre ser conscient del gran esforç que fan les auxiliars i infermeres quan treballen”

Usuària i familiar Residència Vila-seca

Maria Àngels Ponce, filla d’una usuària de la Residència Vila-seca

La Maria Àngels ha viscut en primera persona la fins fa poc inimaginable situació de no poder visitar un familiar ingressat en un centre per a gent gran. Es tracta de la seva mare, la Carme Ferrando, a qui a causa de les mesures de restricció contra la propagació de la COVID-19 no va poder veure en persona durant gairebé tres mesos. La Carme va néixer el 1920 i des del 2013 viu a la Residència Vila-seca del Grup Mutuam, a tocar de casa de la seva filla, que la pot veure des de la finestra. Una salut envejable va impedir que aquesta vila-secana de soca-rel trepitgés cap hospital fins als 80 anys, però ja fa més d’una dècada que pateix una demència que, en el moment de l’ingrés, ja estava en una fase molt avançada. «La mort del meu pare la va afectar bastant i es va accelerar el seu deteriorament», recorda la Maria Àngels, que aleshores vivia a casa. Les dificultats de mobilitat que patia i el fet de no disposar d’habitatge adaptat van convèncer la filla que el millor per a la Carme era que visqués en una residència. «Ella no va ser gaire conscient de l’ingrés, però com que tenia problemes per moure’s, li vam dir que allà l’ajudarien amb exercicis que no podíem fer a casa», explica la Maria Àngels. 

La seva mare es va adaptar bé i admet que el canvi va ser més costós per a ella, però que s’hi va haver d’habituar: «soc filla única i em feia mal, però a poc a poc vam anar veient que l’espai estava molt bé i que podíem anar-hi a veure-la sempre que volguéssim». Com que la Maria Àngels encara treballava i tenia uns horaris força imprevisibles, la treballadora que els oferia suport a casa amb la mare també va continuar assistint-la a la residència, on anava per donar-li l’esmorzar, el dinar i el sopar. «A més, jo hi anava cada tarda», explica l’entrevistada, que admet que paulatinament es va acostumar a la nova rutina.  

La tranquil·litat que l’ha acompanyat durant tots aquests anys es va veure truncada per l’inici de la pandèmia causada per la Covid-19 i pel confinament. «Recordo que el 10 de març ja em van dir que restringien les visites a una sola persona i en uns horaris determinats, però dos dies després em van informar que ja no se’n permetien». Malgrat l’angoixa i la tristesa que la van envaïr al principi, assegura que la bona comunicació amb la residència la va ajudar. «Des dels primers dies, fèiem videotrucades i, com que la veia bé, em tranquil·litzava», relata. A més, la directora va crear un grup de difusió per a familiars, que va permetre que en tot moment tinguessin informació de les accions que es portaven a terme. Així va ser com la Maria Àngels va anar acceptant la situació. 

Uns dies després, però, la van trucar de la residència per informar-la que la seva mare tenia febrícula i que la deixarien a l’habitació en observació. Com que en un parell de dies va estar millor, no li va donar gaire importància, però quan a finals de març es va confirmar el primer cas de Covid-19 a la residència i ella va tornar a tenir febre es va espantar.  A la Carme la van passar a la planta 2 de la Residència Vila-seca junt amb altres residents que tenien els mateixos símptomes.  A partir d’aquell moment, relata l’entrevistada, «el contacte va ser constant». Malgrat que eren uns dies complicats al centre, va tenir sempre accés telefònic a la infermera i informació directa de com anava tot. La prova PCR no li van poder fer fins a principis d’abril i, en pocs dies, es va saber que el resultat era positiu. «Llavors em va caure el cel al damunt, perquè sabia que hi havia persones que havien mort d’això», recorda la Maria Àngels. I afegeix: «la situació em va servir per fer un exercici de serenor i per a aprendre a deixar-ho tot en la mà de Déu i dels professionals de la residència, que sé que han fet tot el que han pogut». 

La Maria Àngels assegura que només té paraules d’agraïment per a l’equip professional de la Residència Vila-seca, un col·lectiu que va rebre mostres de suport per part de molts familiars durant el confinament, alguns dels quals penjaven pancartes amb missatges davant del centre. «Hi va haver empreses del municipi que van fer donacions de materials i un col·lectiu de dones del barri de La Plana que va confeccionar mascaretes», subratlla l’entrevistada, que no vol que passi per alt l’empatia que es va generar entre tothom. 

A causa de la Covid, la Carme va estar tot el mes d’abril delicada i va perdre pes. «En una de les videoconferències la vaig veure molt deteriorada i vaig trucar a la infermera, que em va tranquil·litzar», explica la filla, que assegura que la comunicació constant la feia estar assossegada dintre de la intranquil·litat de la situació. «La veritat és que vaig fer molta confiança a l’equip», afirma. A més, al llarg de la crisi sanitària, diu, s’han reforçat els vincles entre les famílies dels residents i s’han anat trucant per donar-se ànims. 

La mare es va anar recuperant a poc a poc i, 89 dies després del tancament, els familiars van poder entrar de nou a la residència. «Ella estava bé», recorda l’entrevistada del retrobament, «però havíem de mantenir les distàncies, i allò de no poder-la abraçar em feia mal al cor». Tot i la impotència que això li generava, la Maria Àngels ho entenia. Veient el seu patiment, però, un dia li van oferir un equip de protecció individual per tal que pogués acostar-se a la seva mare. «Això em va permetre ser conscient del gran esforç que fan les auxiliars i infermeres treballant amb aquella vestimenta que provoca tanta calor», assenyala. 

La Mària Angels destaca l’estreta relació que té amb les auxiliars de la residència, a qui un dia els va dir una frase que a elles els va marcar: «penseu que sou els meus ulls, les meves mans i la meva veu tot el temps que jo no soc aquí» . Explica que ara pot visitar a la seva mare un cop a la setmana durant mitja hora, amb mascareta i pantalla protectora. «Li faig petons igualment i li toco la ma i li explico moltes coses, tantes que, de vegades, arruga el front com volent-me dir que l’atabalo», relata entre somriures. El seu rostre es torna a posar seriós, però, quan descriu l’angoixa que sent en pensar que potser aviat, amb el creixement de contagis, tornaran a tancar la residència a les visites. De fet, les darreres mesures preses impedeixen que els familiars puguin treure els residents a passejar fora del centre. «L’equip professional fa tot el que pot perquè no entri el virus, però és complicat», reconeix la Maria Àngels, que afegeix que ella preferiria que es prenguessin totes les precaucions possibles però que no s’impedissin les visites, tenint en consideració les necessitats emocionals tant de pacients com de famílies. «Durant el confinament pensava en el fet que si la meva mare empitjorava no podria estar amb ella en els últims moments i que moriria sola, i això m’angoixava molt. No vull tornar a passar pel mateix», assegura. També explica, però, que la directora del centre li va oferir que entrés a veure-la amb un equip de protecció posat i que ella ho va rebutjar perquè creia que havia de ser prou forta i complir amb les restriccions. Malgrat els sacrificis que li suposi, la Maria Àngels es resigna a complir amb les mesures que es prenguin amb bon criteri d’acord amb l’evolució de la situació: «ens hem d’acostumar a conviure amb un virus que és agressiu». 

La importància de la rehabilitació, la integració social i la prevenció, i el paper dels professionals després d’un Ictus, en un webinar

Ictus_Dr Vera

Dimecres 25 de novembre des de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona es va celebrar un webinar d’una hora de durada, amb l’assistència de 64 persones entre professionals i familiars, per abordar el que passa després d’un ictus entorn el pacient. La Dra. Mireia Bosch (directora de HSS Mutuam Girona) va entrevistar al neuròleg vascular Dr. Victor Vera per aprofundir sobre els aspectes més importants a tenir en compte quan sobrevé un ICTUS, destacant la importància de la rehabilitació des del primer moment, l’abordatge dels aspectes més psicològics del pacient en l’entorn personal i familiar, i el paper de la prevenció i els professionals.

En temps COVID19, les unitats de rehabilitació d’un Ictus, també han ajustat les metodologies, per tal que pacients i professionals estiguin protegits, i puguin avançar i no aturar el seu procés de recuperació. Aqui podeu recuperar el webinar sencer.

El Dr. Vera és especialista en Neurologia format a l’Hospital Universitari de Salamanca i exerceix com a neuròleg vascular a l’Hospital Clínic de Barcelona i a l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona. Col.labora d’una forma destacada amb la Unitat Integrada de Rehabilitació Intensiva per a ictus i patologia neurològica aguda de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, on es rehabilita i recupera funcional i cognitivament a pacients ingressats en el servei de neurologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta.

  • Ictus_Dr Vera
    Dr. Victor Vera
  • Ictus_Dr Vera
    Dra. Mireia Bosch

Vacunes i pseudociències

Vacunes i pseudo_Dr Trilla-2

El reconegut epidemiòleg Antoni Trilla va impartir una sessió sobre les vacunes i els moviments negacionistes en el marc de la Formació Mèdica Continuada en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives que organitza la Fundació Mutuam Conviure, a la qual està vinculat com a membre de la Comissió Tècnica Assessora. Aquest curs, que s’ofereix des del 1998, està dirigit fonamentalment als professionals sanitaris del Grup Mutuam i té com a objectiu contribuir a difondre pràctiques i models d’excel·lència tant en l’àmbit sociosanitari com en el comunitari.

Més enllà de la situació generada per la COVID-19, en la qual ens hem acostumat a sentir a parlar en qualsevol espai sobre investigacions de possibles vacunes, el cert és que en els darrers anys hem constatat com han pres rellevància veus que qüestionen l’eficàcia i la seguretat d’aquestes, assolint un nivell d’influència social considerable. Això es reflecteix, per exemple, en el fet que alguns pares i mares decideixen no vacunar els seus fills. Davant d’aquest fenomen, val la pena recordar que les vacunes són les responsables d’alguns dels avenços més importants que s’han fet en el camp de la medicina. Entre aquests, podem destacar-ne l’eradicació de la verola, l’eliminació de la pòlio i el xarampió i, de manera més general, la disminució de la mortalitat infantil i l’augment de l’esperança de vida.

Les dades del Instituto de Salud Carlos III ens mostren com la introducció a l’Estat espanyol de la vacuna contra la poliomelitis l’any 1963 va fer caure en picat el nombre de casos i com aquest va anar disminuint encara més en paral·lel a l’extensió de la cobertura. Així mateix, les vacunacions contre el xarampió i la rubèola van aconseguir que entre l’any 1983, quan es van començar a aplicar, i el 2010, els casos es reduïssin en un 99,9 %.

L’Organització Mundial de la Salut ha assenyalat en nombroses campanyes recents que les millores higièniques i sanitàries actuals no impedirien que moltes malalties infeccioses eliminades reapareguessin en cas que s’abandonessin les vacunacions. Les dades sobre el xarampió al Regne Unit, per exemple, posen de manifest que el descens continuat del percentatge de població vacunada que es va produir fins al 2004 es va traduir en un increment de casos confirmats de la malaltia en els anys posteriors. Respecte als suposats riscos de les vacunes sobre els que ens adverteixen els detractors, seguint amb el xarampió, les dades demostren que un 30 per cent dels infants que el tenen poden patir complicacions, mentre que tan sols un 0,34% dels vacunats experimenten algun tipus de reacció.

Entre mitjans dels 90 i mitjans de la primera dècada d’aquest segle, observem com en alguns països desenvolupats es produeixen descensos importants en el percentatge d’infants vacunats de xarampió. Tot i que la tendència s’ha invertit, veiem que el 2015, a Itàlia, encara hi havia un 15% de menors d’un any sense vacunar i, a França, un 9 %. Com a conseqüència d’això, ens trobem que els casos de xarampió a Europa s’han disparat en els darrers anys, passant dels 5.273 del 2016 als 82.596 del 2018, any en què van morir a causa d’aquesta malaltia 72 persones.

Aquesta situació fa més necessari que mai recordar l’importantíssim paper de les vacunes en la salut pública: en la protecció dels vacunats, en la dels no-vacunats (gràcies a la immunitat de grup) i en la prevenció del càncer i altres malalties relacionades. Tal i com ho recull l’OMS, la reticència a la vacunació és complexa, té característiques específiques en cada context i varia segons el moment, el lloc i la vacuna. A més, està relacionada amb factors com la confiança, la comoditat i la seguretat. A Catalunya, un estudi realitzat el 2015 va posar de manifest que un 9% de la població dubtava de la vacunació sistemàtica i un 1 % la rebutjava. Aquesta reticència està relacionada, d’una banda, amb diferents elements contextuals, com poden ser l’entorn mediàtic; els grups de pressió i els personatges influents; la religio, la cultura i l’estil de vida; factors socioeconòmics; les polítiques sanitàries públiques o la indústria farmacèutica. D’altra banda, amb factors individuals i de grup, com l’experiència amb vacunacions prèvies; coneixements -no sempre científicament rigorosos-; confiança en els professionals i en el sistema sanitari; la percepció del balanç risc – benefici; i l’acceptació de la vacunació com a norma social.

Tot aquest ventall de factors fa que no puguem parlar d’una estratègia d’intervenció única per afrontar la reticència a la vacunació. No obstant això, sí que tenim clar que les estratègies més efectives són les que es basen en el diàleg i integren múltiples components. Entre aquests, hi pot haver la participació de líders i persones socialment influents, la mobilització social -la normalitat és vacunar-se-, la presència en els mitjans de comunicació, l’accés més fàcil a la vacunació o la formació dels professionals per tal que informin millor a la població.

Entorn del debat sobre les vacunes, val la pena diferenciar entre l’escepticisme com a mètode i el negacionisme com a posició. Els escèptics analitzen els estudis i les seves conclusions, accepten les evidències i respecten la ciència. En canvi, els moviments anti-vacunes, com a exemple de negacionistes, defensen una idea senzilla que, suposadament, dona resposta a molts problemes i malalties sense cap fonament científic. Alhora, solen defensar la seva persecució per part de governs, farmacèutiques i comunitat acadèmica i, per a les seves demostracions, habitualment fan ús de testimonis anecdòtics en comptes de treballs de recerca científica. Algunes de les tècniques que fan servir per enganyar són la corrupció del lleguatge -amb l’ús de noms que confonen o citant organismes propis irrellevants però amb grans denominacions-, la creació d’un fals debat, la utilització de falsos experts, l’ocultació dels motius que fan que no siguin independents respecte a aquesta qüestió (econòmics, ideològics, necessitat de notorietat, etc.) o l’empara en teories de la conspiració.

Com ja hem assenyalat, els mitjans de comunicació juguen un paper cabdal en la difusió del moviment anti-vacunes. Sota el principi de la imparcialitat informativa i reclamant la igualtat d’oportunitats, els seus portaveus aconsegueixen espais en premsa, ràdios i televisions. Ara bé,que dues posicions diferents s’expressen de la mateixa manera no significa que la veritat estigui en un terme mig. A més, ens trobem que a les xarxes socials qualsevol persona pot publicar el que vulgui sense necessitat de ser rigorós i que molts usuaris donen més credibilitat a un vídeo d’una font desconeguda que troben navegant per Internet que a la pàgina web d’una institució reconeguda.

Davant de tot això, és difícil articular una única resposta per fer front als moviments anti-vacunes. Discutir científicament amb els negacionistes és totalment inútil, ja que no estan interessats en la veritat, ni en les dades ni en cap discussió informativa; només estan interessats en que la seva visió del món sigui l’única. El millor que podem fer, doncs, és ser pacients, explicar i exposar a la llum pública les seves tàctiques i mètodes adreçats a frustrar qualsevol discussió legítima.

Antoni Trilla

Cap de Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic, catedràtic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure i coordinador del Comitè d’Experts per a la Transformació del Sistema Públic de Salut

La coordinadora de l’EAPS Mutuam Girona, Clara Fraguell, i la seva tesi doctoral cum laude per l’UAB

Fraguell EAPS GIRONA

Recentment, el 6 de novembre, Clara Fraguell, psicòloga de cures pal.liatives, psicooncòloga i coordinadora de l’EAPS Mutuam Girona (Equip d’Atenció Psicosocial), impulsat per l’Obra Social la Caixa, va defensar la seva tesi doctoral “Psicoteràpia centrada en el sentit (PCS) en pacient oncològic amb malaltia avançada“, davant del tribunal, obtenint una qualificació d’excel.lent cum laude en el seu Doctorat en Psicologia de la Salut.

Un dels tres articles publicats a la tesi es va dur a terme amb pacients de PADES Mutuam, del que se’n va fer ressò al gener 2020, a la revista Suportive Care in Cancer.  

Clara Fraguell  va defensar la seva feina, acompanyada dels seus directors de tesi, Dr. Gil i Dr. Limonero, juntament amb dos membres del tribunal, Dr. Maté i Dr. Montes i la presidenta del tribunal, Dra. Iruarrizada, que des de Madrid, va seguir telemàticament l’acte, degut a la COVID19.

Moltes felicitats i la nostra enhorabona !

L’equip d’Atenció Psicosocial Mutuam Girona participa en una fira digital per visibilitzar la importància del procés final de vida i de dol

El 3 de novembre, la Mireia Bosch, metgessa i directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, EAPS Mutuam Girona impulsats per l’Obra Social la Caixa, PADES Girona, EPAC i centre de dia Onyar, va participar a la “Fira Virtual” d’entitats de Girona en el marc del festival “Dando vida a la muerte” , organitzat a nivell nacional (Espanya).  En aquesta fira digital, donada la situació d’emergència sanitària que vivim tots, la directora també dels Equips d’Atenció Psicosocial impulsat per l’Obra Social la Caixa, va presentar l’objectiu, missió i components d’aquests equips i com acompanyen en el procés de final de vida i procés de dol. Altres entitats gironines relacionades amb aquest tema van també participar, i plegats van fer més visible entre la comunitat social i professional, al conjunt d’entitats que dediquen a diari molts esforços i vocació, amb una nova mirada, envers la normalització tan necessària per afrontar el procés de final de vida i destacar la importància de l’acompanyament als familiars en el dol.

Grup Mutuam posa en marxa el primer Taller de Memòria virtual pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Taller de memòria COMB virtual

En aquesta situació de crisi sanitària en la qual ens trobem, a Grup Mutuam ens hem reinventat oferint els tallers de memòria en format virtual, per no aturar el treball de les funcions cognitives i poder-ho fer des de casa.

La pandèmia ens ha frenat i moltes activitats que feien els sèniors estan aturades,  per això és el moment d’actuar i oferir noves opcions que ens permetin retrobar-nos amb companys, encara que sigui de forma virtual, veure’ns, dialogar i treballar la memòria amb el suport de les nostres neuropsicòlogues.

Estem fent el primer taller amb sèniors del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. La primera sessió digital va tenir lloc el 22 d’octubre i va anar molt bé. Es van treballar les dinàmiques individuals i grupals, i a banda d’estimular la memòria es va cohesionar el grup assistent que va valorar l’experiència molt positivament. A partir d’ara, ens retrobarem virtualment cada dijous durant un parell de mesos per seguir treballant.

Els tallers de memòria virtuals acaben de començar i estem tenint una molt bona experiència!