El Servei de Farmàcia de Grup Mutuam ha elaborat una infografia pràctica i actualitzada sobre la infecció per Clostridium difficile, amb l’objectiu de posar a disposició dels professionals del sector un recurs clar, rigorós i útil per a la pràctica assistencial.
El material, basat en guies clíniques i en l’evidència científica més recent, presenta de manera visual els aspectes clau d’aquesta infecció: què és, com es transmet, quins factors de risc cal tenir en compte i quines mesures són fonamentals per a la seva prevenció. A més, incorpora orientacions pràctiques sobre el diagnòstic i el tractament, adaptades als diferents tipus d’episodi.
Aquesta iniciativa posa de manifest la tasca especialitzada del Servei de Farmàcia, que treballa de manera transversal amb els equips assistencials per millorar la seguretat de les persones ateses i reforçar la qualitat de l’atenció sanitària.
La majoria dels usuaris dels serveis d’atenció intermèdia tenen una cosa en comú: la necessitat d’un procés de rehabilitació, sigui del tipus que sigui, com a eina per a recuperar o compensar una pèrdua funcional.
A Grup Mutuam disposem de diferents recursos rehabilitadors, pensats per donar resposta a les necessitats específiques de cada persona, tenint en compte la seva edat, la situació clínica i els objectius de recuperació.
Els usuaris poden ser tant persones grans que necessiten recuperar funcionalitat —per exemple, després d’una caiguda o d’una hospitalització—, com adults joves que requereixen una intervenció integral especialitzada, sovint després d’haver patit un ictus o un accident.
Tot i aquesta diversitat de perfils, tots els nostres serveis comparteixen dos elements clau: el treball amb equips interdisciplinaris, i un enfocament integral que situa sempre el pacient al centre, prioritzant la seva autonomia, la seguretat i la qualitat de vida. Descobreix-los!
La rehabilitació als Hospitals d’Atenció Intermèdia
Els dos hospitals del Grup Muutam –l’HAI Güell i l’HAI Girona– disposen de servei de rehabilitació. Aquest s’adreça principalment a pacients amb ingressos de convalescència o recuperació funcional i els de llarga estada.
Els problemes més habituals que atén el servei són els traumatològics i d’ortopèdia. Per ordre d’incidència, aquests són:persones intervingudes fractures de fèmur, pròtesi de maluc i de genoll, fractures de turmell i de manera limitada, fractures d’extremitats superiors. També s’atenen persones amb amputacions, amb les quals es treballa sobretot en teràpia ocupacional per reeducar la funció i millorar l’autonomia.
D’altra banda, hi ha els casos de davallada funcional. Es tracta de pacients que han patit una pèrdua de funcionalitat a causa d’una hospitalització o d’una reagudització de la seva patologia crònica. Per exemple, arran d’una insuficiència cardíaca o respiratòria, o d’una infecció d’orina. En aquests casos, la rehabilitació és clau per recuperar capacitats bàsiques, com caminar o menjar de manera autònoma, i garantir un retorn més segur al domicili. Finalment, el servei també tracta pacients neurològics, especialment per Parkinson o ictus.
L’objectiu principal sempre és intentar recuperar l’estat previ a l’ingrés. Quan això no és possible, es treballa per aconseguir el màxim possible, atenent aspectes com la millora del balanç muscular i articular, l’equilibri, la reeducació de la marxa i l’educació sanitària.
Com és el procés?
El circuit habitual s’inicia amb una petició del metge de planta. L’equip de rehabilitació fa una valoració, estableix objectius i programa les sessions, que poden fer-se al gimnàs o a la mateixa habitació, segons l’estat del pacient. La comunicació de l’equip és diària, i es reforça amb les reunions interdisciplinàries periòdiques per valorar l’evolució.
Un cop s’assoleixen els objectius, es consensua la data d’alta amb tot l’equip. La durada de la intervenció depèn de l’evolució de cada persona, sempre dins dels límits fixats pel Catsalut: 40 dies per a ingressos de convalescència i 120 dies per a llarga estada, amb possibilitat d’allargar-los si està justificat.
A l’alta, es facilita una pauta d’exercicis per continuar treballant a casa i es promou la importància de mantenir-se actiu per preservar la funcionalitat i l’autonomia. Si cal continuar amb la rehabilitació, la persona també pot ser derivada a l’HAD-AI (Hospitalització a Domicili d’Atenció Intermèdia) o a l’atenció primària, on es gestiona la continuïtat del tractament.
Equip de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell
Unitat de rehabilitació domiciliària amb els equips HAD-AI
Els equips HAD-AI són un recurs que apropa l’atenció intermèdia a les persones grans amb fragilitat al seu domicili o a la residència on viuen. L’objectiu és evitar ingressos hospitalaris quan no són necessaris, o facilitar una alta precoç continuant les cures al domicili, ja que s’ha demostrat que en aquests casos la recuperació és més ràpida al seu entorn habitual.
Es tracta d’equips interdisciplinaris amb els mateixos perfils professionals que trobem als recursos d’atenció intermèdia: metges, infermeria, fisioteràpia, teràpia ocupacional, treball socials i logopèdia. D’aquesta manera poden atendre totes les necessitats de la persona, incloses les relacionades amb la recuperació funcional.
Els motius de rehabilitació de l’HAD-AI són molt similars als que atén el HAI. Principalment, persones amb fractures de fèmur —sovint després d’una caiguda—, o que han experimentat una pèrdua de funcionalitat arran d’una infecció respiratòria, una descompensació cardíaca o un ictus.
Els objectius, el procés i la durada de la intervenció també són equivalents als del HAI, amb la particularitat que l’atenció es fa directament a casa, facilitant una recuperació més còmoda, i adaptada a la seva vida quotidiana. L’atenció de l’HAD-AI també té un impacte molt positiu en els familiars i cuidadors, ja que els aporta tranquil·litat i seguretat.
Equip HAD-AI Grup Mutuam
Unitat de Rehabilitació Intensiva per a Ictus i Patologia neurològica aguda
La Unitat està formada per un equip interdisciplinari especialitzat, que treballa principalment amb persones que han patit un ictus o altres patologies neurològiques agudes recuperables, com episodis aguts de la síndrome de Guillain-Barré, la mielitis o lesions medul·lars.
El servei ofereix una rehabilitació física, funcional i cognitiva intensiva perquè puguin retornar al domicili amb el màxim grau d’autonomia possible, en un període aproximat de dos mesos. Aquesta Unitat és un recurs especialitzat per a tota la Regió Sanitària de Girona, ubicada al HAI Girona, i treballa de manera coordinada i integrada amb el Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta, que deriva els pacients que requereixen aquest tipus d’intervenció, a més del mateix HAI Girona.
Els usuaris estan ingressats a l’hospital durant el procés, i realitzen sessions de fisioteràpia i teràpia ocupacional diàries amb l’objectiu que cada persona assoleixi el màxim grau d’autonomia i independència en les activitats bàsiques del dia a dia. El procés també inclou una part d’educació a les famílies sobre el maneig i el suport que el pacient necessita, garantint així una transició adequada al domicili.
Equip d’atenció al Dany Cerebral Adquirit (eDCA)
L’eDCA, ubicat a la Residència Vila-seca, és un servei que atén persones adultes amb DCA en fase subaguda o crònica. Les causes principals són l’ictus isquèmic o hemorràgic (65%), els traumatismes cranioencefàlics (18%) i l’anòxia cerebral (10%).
El DCA afecta globalment la persona, alterant simultàniament la mobilitat, comunicació, cognició, conducta i emocions—. Per això canvia les rutines, els rols i fins i tot la identitat, i afecta també profundament les famílies. És per això que la rehabilitació en aquests casos esdevé una part molt important de les seves vides, clau per la readaptació a la nova realitat.
Procés de rehabilitació per a persones que han patit un ictus
Com és el procés?
El procés assistencial comença amb l’admissió, moment en què es realitza una entrevista inicial amb el pacient i la família per identificar necessitats, expectatives i condicions socials. A continuació, s’efectua una valoració integral per part de tots els professionals, utilitzant escales validades per definir objectius terapèutics personalitzats i consensuats.
El programa de rehabilitació combina fisioteràpia, logopèdia, neuropsicologia i teràpia ocupacional, amb una intensitat de quatre hores diàries en format de sessions individuals i grupals. A més, la intervenció integra tecnologia avançada com realitat virtual i augmentada, videojocs terapèutics i programes de telerehabilitació per potenciar els resultats.
Abans de l’alta, es repeteixen les mateixes escales de valoració per mesurar l’evolució. El pacient rep un informe complet i es planifica un seguiment al cap de tres mesos per monitorar l’impacte de la intervenció i la transferència dels aprenentatges al domicili i a la comunitat. Els resultats mostren que el 60% dels pacients mantenen o milloren els seus nivells funcionals tres mesos després de l’alta gràcies a aquest model assistencial.
Si vols saber més sobre com treballem en rehabilitació a Grup Mutuam, llegueix aquest article.
La història de vida és, generalment, el relat que cada persona construeix sobre la seva pròpia trajectòria personal: com ha viscut, què l’ha fet ser com és. Als centres residencials, aquesta informació és molt valuosa, perquè ens ajuda a mirar l’individu més enllà del seu diagnòstic, l’edat o el grau de dependència.
És a dir, que ens permet entendre realment qui tenim al davant, per poder oferir-li una atenció centrada en la persona, que respecti els tant els seus hàbits, com les seves preferències i valors.
Què és la història de vida en les residències per a gent gran?
La història de vida és un recurs que ens permet comprendre la trajectòria vital de cada individu. Es tracta d’un procés narratiu que recull les experiències significatives d’una persona, les relacions, els valors i els aprenentatges que han configurat la seva vida.
Quan una persona va a viure a una residència per a gent gran, ja ha viscut la major part de la seva vida. Per això, de la mateixa manera que necessitem la seva història clínica per poder garantir una bona assistència sanitària, la història de vida ens ajuda a oferir una atenció residencial personalitzada i de qualitat, adaptada, en la mesura del possible, a la seva manera de ser i de viure.
A partir d’aquesta informació, l’equip interdisciplinari elabora el Pla Individualitzat d’Atenció Integral (PIAI), que és la guia que orienta els professionals per garantir una atenció centrada en la persona, a la vegada que fixa els objectius que permetin donar continuïtat al seu projecte vital dins la residència.
Com es recull la història de vida
La història de vida comença a treballar-se abans de l’incorporació del resident. Els professionals del treball social comencen a recollir-la a les reunions prèvies amb la persona i la família, amb l’objectiu de poder planificar una entrada adaptada. Per exemple, ens ajuda a pensar amb qui podría sentir-se còmode compartint habitació.
A Grup Mutuam, treballem assignant a cada resident uns professionals de referència (tutors i referents), amb l’objectiu que puguin establir un vincle que ajudi als residents a agafar confiança i faciliti la comunicació.
Els referents obtenen la informació principalment a través d’entrevistes amb la persona, que es fan en moments pactats en les primeres setmanes, i de les aportacions de la família.
El gran repte el trobem en que moltes persones arriben amb un deteriorament cognitiu important, que fa difícil conèixer les seves necessitats i preferències. En aquests casos, el relat es construeix gràcies al seu entorn proper, tot i que sabem que no és el mateix que la família faci un llistat dels fets que ha viscut una persona a que t’ho expliqui ella mateixa, amb el significat que els ha donat.
La història de vida comença a recollir-se així, però és una eina viva, que es va actualitzant al llarg de tota l’estada, afegint noves aportacions que poden sorgir en converses espontànies, o en activitats grupals, ja que sovint, el que diu una altra persona pot despertar algun record. Per exemple, a partir d’una activitat de reminiscència, una dona va demanar llet condensada, perquè li recordava els berenars al poble.
Quina informació conté?
A Grup Mutuam distingim dos tipus d’informació: la història de vida i la fitxa de gustos i preferències.
La història de vida recull dades més personals i biogràfics: la procedència, on va passar i com va viure la seva infància, la família, les amistats, moments significatius per a ella, a que es va dedicar…
La fitxa de gustos i preferències inclou aspectes més pràctics del dia a dia: com li agrada vestir-se, què li agrada menjar, quines activitats prefereix, què llegeix i mira a la TV, etc.
Tanmateix, de vegades pot ser igual o més rellevant allò que la persona hauria volgut fer i que, per diferents circumstàncies, no va poder. Aquests interessos no desenvolupats també formen part d’ella. Sovint els descobrim en converses del dia a dia, i són una font d’informació molt útil per poder oferir experiències significatives que connectin amb els seus desitjos.
Per exemple, tenim el cas d’un home que va dedicar tota la seva vida a ser mecànic de bicicletes, però que sempre havia volgut fer arquitectura. Aquesta informació va servir per proposar-li activitats manuals relacionades amb aquest interès, que li van suposar una nova font de motivació.
Per tant, la història de vida no només ajuda a adaptar l’atenció que rep cada persona, sinó també a donar continuïtat al seu projecte vital, identificant aquelles coses que encara els queda per explorar.
Llistat d’interesos i de rols
D’altra banda, en alguns casos es poden utilitzar eines complementàries, com el Llistat d’interessos i el Llistat de rols. Aquestes escales ofereixen informació molt concreta sobre les activitats que la persona feia, fa o li agradaria fer, i resulten especialment útils en situacions límit, com ara episodis de fugida, múltiples caigudes o deambulació amb risc, en què sovint es produeix un conflicte ètic entre l’autonomia de la persona, la beneficència i no maleficència.
Gràcies a aquestes escales podem anar més enllà del que recull la història de vida. Per exemple, un resident amb alteracions conductuals pot mostrar avorriment tot i haver participat en activitats que consten a la seva història de vida, com la lectura o el cinema. Però, una exploració més exhaustiva, pot revelar que també gaudeix escoltant música, cuidant plantes o fent activitats manuals.
Aquesta informació permet dissenyar noves propostes del seu interès que respectin la seva autonomia, alhora que redueixin riscos, i aporta arguments clínics i ètics més sòlids per decidir mesures de protecció o adaptacions en el PIAI.
Identitat, transcendència i vincles més humans
Conèixer la història de vida és essencial perquè ens permet veure la persona completa, més enllà de la clínica o de la dependència funcional. Però, quin impacte té en els residents, la família, i els professionals?
Per al resident, implica sentir-se reconegut, escoltat i valorat. Reforça la seva identitat i dignitat, redueix la desorientació i el patiment emocional per la pèrdua d’autonomia, i afavoreix el seu benestar i la confiança. A més, facilita el procés d’adaptació al centre i ajuda a mantenir viu el seu projecte vital.
Per a la família, representa un espai per compartir records i participar activament en les cures. També pot ajudar a elaborar el dol anticipat i a prendre consciència del llegat intergeneracional: els valors que tenia la persona, què era important per a ella, les creences i principis que potser mai s’havien verbalitzat, però que va transmetre a la seva família. És a dir, la trascendència de la persona.
Per a l’equip professional, la història de vida és una font de motivació i sentit. Permet establir vincles més humans i autèntics, millora la comunicació i redueix la sensació de rutina o desgast emocional. En definitiva, contribueix a una pràctica assistencial més humanitzada i respectuosa.
Perquè, com diu Viktor Frankl, “quan entenem el sentit que té la vida per a algú, també entenem com cuidar-lo millor”.
Amb la col·laboració d’Ana Rubio
Psicòloga al Centre Assistencial Mutuam La Creueta
Quan pensem en rehabilitació, el primer que ens sol venir al cap és una persona que es recupera després d’una fractura o una lesió similar. No obstant això, en l’àmbit de l’atenció intermèdia, aquest concepte va molt més enllà. Aquí, la rehabilitació engloba tot allò que permet a una persona recuperar la funcionalitat perduda —o assolir el màxim possible— després d’un accident, una crisi o una hospitalització.
Per conèixer com es treballen aquests processos a Grup Mutuam, parlem amb Ronald Camilo Arteaga, metge geriatre i director mèdic de l’Hospital d’Atenció Intermèdia (HAI) Mutuam Girona, que ens explica la importància i la singularitat de la rehabilitació en aquest àmbit.
Tipologies de rehabilitació a Grup Mutuam
Quins perfils de pacients ateneu en la rehabilitació en atenció intermèdia?
Atenem persones en situacions molt diverses, tot i que l’objectiu sempre és el mateix: que el pacient recuperi, en la mesura del possible, les seves capacitats prèvies a la lesió o episodi que ha provocat l’ingrés. D’aquesta manera, aconseguim que pugui retornar a casa amb el màxim grau d’autonomia, seguretat i qualitat de vida possible.
A l’HAI Mutuam Girona comptem amb una Unitat de rehabilitació intensiva per a ictus i patologia neurològica aguda: un equip especialitzat que treballa principalment amb persones que han patit un ictus, ajudant-les a restaurar funcions motores, del llenguatge o d’altres tipus.
També s’hi tracten altres patologies amb deteriorament neurològic agut, com pacients amb Miastènia Gravis o síndrome de Guillain-Barré que han patit una crisi, o pacients intervinguts de neurocirurgia, ja que poden veure compromeses funcions bàsiques com respirar, empassar el menjar, parlar o moure’s.
Aquesta unitat treballa de manera coordinada amb l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, situat al costat del nostre centre, oferint un servei especialitzat de rehabilitació funcional i cognitiva per als pacients ingressats en la seva àrea de neurologia.
D’altra banda, disposem també d’una àrea d’hospitalització per a convalescència, centrada sobretot en traumatologia i ortopèdia. Aquí, aproximadament el 90% dels pacients són persones grans operades de fractura de maluc, encara que també s’hi atenen altres situacions com amputacions o diferents tipus de fractures.
Un altre grup rellevant dins la convalescència és el dels pacients amb devallada funcional hospitalaria. Són persones que, després d’una hospitalització per causes diverses —com insuficiència cardíaca, malaltia pulmonar o altres—, han perdut capacitats bàsiques durant l’estada, com caminar, menjar o anar al lavabo, a causa de la immobilització o de les seqüeles de la malaltia.
Finalment, comptem amb un hospital de dia, dirigit a pacients ambulatoris que acudeixen diàriament per fer programes de rehabilitació física, ocupacional i d’estimulació cognitiva. A vegades són pacients que prèviament havien estat ingressats a l’HAI, o bé que no requereixen hospitalització, però sí un seguiment intensiu i especialitzat.
Un treball interdisciplinari
Com treballeu de manera coordinada entre professionals?
En la rehabilitació en atenció intermèdia sempre es treballa amb equips interdisciplinaris.
És important diferenciar la multidisciplinarietat —on cada professional fa la seva funció de manera independent— de la interdisciplinarietat, que implica un treball conjunt. Nosaltres treballem connectats, aportant cadascú des de la seva àrea per oferir una atenció integral.
Als equips de rehabilitació hi participen diversos professionals, cadascun amb un paper clau. Els fisioterapeutes s’encarreguen de recuperar la mobilitat, la força i la resistència. Els logopedes aborden els trastorns de la parla i la deglució (com la disfàgia), mentre que els terapeutes ocupacionals ajuden a readaptar-se a les activitats diàries.
També hi intervenen professionals de la psicologia, que acompanyen en l’adaptació emocional a la nova situació, així com infermeria i auxiliars, responsables de la cura i l’acompanyament diari. Els metges especialistes, com els geriatres —i, quan cal, els professionals de neurologia o psiquiatria—, completen l’atenció mèdica.
Finalment, els professionals del treball social gestionen els recursos i donen suport a la persona i a la família en el retorn al domicili, un moment especialment important quan hi ha algun grau de dependència.
Com és un procés de rehabilitació?
El procés comença al comitè d’ingressos —també interdisciplinari—, on ens reunim diàriament per revisar els expedients dels pacients candidats a ingressar, derivats d’hospitals d’aguts o d’altres recursos.
A partir d’aquesta valoració, es decideix si compleix els criteris d’ingrés i quina unitat és la més adequada. Els criteris es basen en guies de rehabilitació i la cartera de serveis del CatSalut, i tenen en compte aspectes com el potencial de recuperació, l’estat cognitiu, la capacitat de col·laborar amb les teràpies o la tolerància física a l’esforç. D’altra banda, també es consideren qüestions logístiques i familiars, planificant amb antelació l’ingrés, l’estada i l’alta.
Un cop ingressat, el pacient rep un pla de tractament individualitzat dissenyat per l’equip interdisciplinari. A la unitat d’ictus, per exemple, la rehabilitació és intensiva, amb sessions de fisioteràpia, logopèdia i teràpia ocupacional al matí i a la tarda, amb l’objectiu de recuperar l’autonomia en l’autocura: tornar a caminar, vestir-se, rentar-se o alimentar-se per si mateix.
El seguiment és continu. Cada setmana es fan reunions per avaluar l’evolució i reajustar els objectius si cal, ja que la recuperació no és un procés lineal.
Poden aparèixer complicacions mèdiques, infeccions o limitacions derivades de malalties de base que obliguin a adaptar l’estratègia. La clau és mantenir sempre un enfocament centrat en la persona, sense protocols rígids, amb objectius realistes i consensuats entre tots els professionals.
Per últim, l’atenció intermèdia no es limita a l’ingrés hospitalari: els equips planifiquen la continuïtat del procés mitjançant l’hospital de dia, teràpies ambulatories o atenció domiciliària, garantint així que els avenços no es perdin i que la persona pugui continuar millorant.
L’impacte de la rehabilitació en la qualitat de vida del pacient i el seu entorn
L’objectiu principal de la intervenció és que el pacient pugui recuperar la màxima funcionalitat i autonomia possibles, i això no només té un impacte directe en la seva qualitat de vida, sinó també en la del seu entorn, ja que es redueixen les seves necessitats de suport en les activitats bàsiques de la vida diària.
En els casos de pacients amb deteriorament cognitiu avançat o malalties cròniques sense possibilitat de recuperació, la rehabilitació s’orienta cap al manteniment, la qualitat de vida, i el suport per adaptar-se a la nova situació.
D’altra banda, l’acompanyament psicològic és essencial, tant per als pacients com per a les seves famílies, ja que els ajuda a adaptar-se als canvis i al dol que pot generar la malaltia. És a dir que l’impacte positiu es reflecteix en la millora física, però també en l’esfera emocional i social.
A més, en tots els casos, la rehabilitació ajuda també a reduir riscos i probabilitats de nous ingressos hospitalaris. Per exemple, gràcies al treball dels logopedes sobre la disfàgia es poden reduir complicacions com broncoaspiracions i infeccions respiratòries.
Hi ha algun cas de pacient que t’hagi marcat?
Fa poc, passejant per Girona, em vaig trobar un antic pacient de la unitat de rehabilitació intensiva que havia patit un ictus un any enrere. Quan li vam donar l’alta encara no havia recuperat del tot la marxa, però el vaig veure caminant sense ajuda. Em va alegrar molt comprovar que, amb paciència i esforç, la recuperació funcional és possible.
Un altre exemple és el d’un pacient jove, amb antecedents de trasplantament renal i un ictus, que a l’arribar presentava un deteriorament funcional important i que, a l’alta, va poder tornar a caminar de manera independent i amb baix risc de caigudes després de poques setmanes de rehabilitació.
En els darrers anys, l’ecografia clínica s’ha convertit en una eina de gran interès de diverses especialitats, ja que permet realitzar-la a peu de llit i obtenir informació diagnòstica precisa i immediata per orientar millor les decisions clíniques, i evitar en casos no complexes derivar a radiologia.
A Grup Mutuam hem fet un pas més en aquesta evolució, incorporant aquest tipus d’ecografia a l’atenció domiciliària dels equips PADES. Aquesta fita ha estat possible gràcies al Dr. Adrián Oller Bonache, metge geriatra i pal·liativista de l’equip PADES Les Corts i Coordinador del PADES d’Atenció Continuada, així com a la visió de millora contínua de Grup Mutuam i la seva voluntat d’incorporar innovacions que contribueixin a avançar en la qualitat assistencial.
Oller Bonache forma part d’un grup pioner en l’estudi i la difusió d’aquesta pràctica, i ha impulsat la seva extensió dins els nostres equips a través de formació especialitzada. D’aquesta manera, l’ecografia a domicili s’està consolidant a Grup Mutuam com un recurs innovador i d’alt valor en l’àmbit de les cures pal·liatives i l’atenció intermèdia, que permet oferir una assistència més propera, àgil i de qualitat a les persones en el seu entorn habitual.
Descobreix com funciona aquesta tècnica, quin impacte té en la qualitat assistencial i la història que l’ha fet possible. Una mostra que, les grans fites, sovint venen pas a pas.
Què és una ecografia clínica?
A diferència de l’ecografia realitzada exclusivament pels radiòlegs, aquesta tècnica —coneguda a la bibliografia com point of care ultrasonography— permet que metges d’altres especialitats la facin servir per ajustar diagnòstics, evitar proves invasives i reduir derivacions innecessàries.
Els beneficis són clars: és molt ràpida, segura i econòmica (ja que un cop feta la inversió en l’aparell, no comporta més despeses). A més, té molt bona acceptació entre els pacients, que se senten més ben atesos amb una prova diagnòstica com aquesta.
És una tècnica que genera molt interès entre els professionals i que ja disposa d’una important base de recerca i publicacions, però en l’àmbit específic domiciliari i de l’atenció intermèdia encara és molt nou i la bibliografia és escassa.
Com sorgeix la pràctica de l’ecografia al domicili?
L’any 2021, en una trobada de la Societat Catalanobalear de Cures Pal·liatives (SCBCP), arran de conèixer el treball de dos professionals, va néixer la idea de crear un grup pulmó amb altres professionals —així s’anomenen els grups de treball de la societat— dedicat específicament a l’ecografia clínica en cures pal·liatives.
El primer any vam elaborar una scoping review: una revisió de les publicacions recents en ecografia clínica. A partir d’aquí, vam començar a col·laborar amb la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL) i la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI).
Vam publicar editorials i articles de formació contínua per fomentar l’ús de l’ecografia entre professionals d’aquest àmbit i crear sinergies, i el grup va fer un pas endavant amb la creació del primer curs d’ecografía clínica en cures pal·liatives, amb el recolzament de la SCBCP i l’entitat 4DHealth.
Com heu implementat l’ecografia domiciliària a Grup Mutuam?
Des d’un primer moment volia portar tot allò que estàvem aprenent als nostres PADES, però necessitàvem un ecògraf i formació. Per això, vam presentar un projecte als Premis de Recerca en Atenció Intermèdia del 2022 de la Fundació Mutuam Conviure. Vam obtenir un accèssit i, amb aquests diners, vam poder adquirir el nostre primer ecògraf.
Es tractava d’un VScan, un dispositiu petit i molt lleuger (no arriba al mig quilo), amb doble sonda, que permet valorar estructures superficials i més profundes: més que suficient per al nostre àmbit. Vam establir un sistema perquè els diferents professionals poguéssim accedir-hi, però amb tenir l’aparell no era suficient: calia formació.
Per això, vaig cursar un màster específic en ecografia clínica, becat també per la Fundació Mutuam Conviure. Ha estat un any intens estudiant de tot, amb la intenció d’aplicar els coneixements al nostre àmbit. Amb aquesta experiència a la casa, hem començat a fer sessions clíniques de formació interna per afavorir el coneixement al nostre equip.
L’ecografia té una corba d’aprenentatge notable: al principi costa, però amb la pràctica tot esdevé més senzill. Per això, intento estar disponible per acompanyar els companys quan necessiten fer-ne una, per aprendre junts en els primers casos.
Aquest any, l’entitat ha fet una aposta important: s’han adquirit més dispositius, millorant la ràtio d’accés i facilitant-ne l’ús. Paral·lelament, en augmentar l’utilització, ha sorgit un projecte —encara pendent de publicació— sobre l’impacte de l’ecografia domiciliària en la reducció de derivacions hospitalàries i tècniques invasives i en l’optimització de recursos.
Quin impacte té la tècnica en la vostra pràctica diària?
És molt interessant comprovar com una tècnica innovadora que abans no utilitzàvem pot aportar un benefici tan gran. Ens permet evitar puncions innecessàries, ajustar i optimitzar tractaments i prendre decisions més acurades.
Per exemple, ajuda a determinar si una tècnica és massa arriscada per fer a casa i cal derivar-la, o bé el contrari: confirma que es pot resoldre al domicili, estalviant al pacient trasllats, ambulàncies o estades hospitalàries. En resum, hem confirmat que l’ecografia és una eina clau tant per a la seguretat i benestar dels pacients com per a l’eficiència en l’ús dels recursos.
Quins són els usos més freqüents de l’ecografia domiciliària en els PADES?
L’aplicació més habitual és en pacients amb ascites, és a dir, acumulació de líquid a l’abdomen, sovint a causa d’una malaltia oncològica o hepàtica. La tècnica per retirar aquest líquid consisteix a fer una punció abdominal, que amb ecografia esdevé molt més segura. Podem atendre més casos al domicili, que abans, per ser dubtosos, requerien hospitalització.
Un altre ús freqüent és en pacients en situació de final de vida amb sospita de retenció urinària. Abans només es podia explorar físicament; ara, amb ecografia, és possible veure si el pacient realment té orina retinguda i necessita ser sondat, o si simplement no produeix orina. D’aquesta manera, s’eviten sondatges innecessaris.
També s’utilitza per diagnosticar trombosis venosesprofundes a les cames, per valorar si cal derivar-lo, iniciar medicació anticoagulant o un altre tipus de seguiment.
Després, de manera més específica, també usem l’ecografia pulmonar per detectar si el pacient presenta un vessament pleural. Aquí, tot i que no podem intervenir en el domicili, l’ecografia ens permet optimitzar el moment en què fem la derivació, evitant que el pacient hagi d’anar a l’hospital massa aviat o massa tard.
Quin balanç en feu fins ara?
Encara ens trobem en un procés d’integració: no tots els professionals disposen d’ecògraf ni tenen el mateix nivell de formació. Així i tot, el progrés és inqüestionable. En pocs anys hem passat de no tenir cap dispositiu a disposar-ne de quatre, de no tenir coneixement a impulsar formació especialitzada, i de no tenir cap grup de treball a investigar i publicar estudis propis en aquest camp. Tot plegat, compaginant-ho amb la pràctica assistencial diària.
A mesura que adquirim més experiència, s’anirà incorporant de manera natural a controls habituals. Cal, però, continuar avançant en la formació i en la disponibilitat de dispositius.
El passat 10 de setembre, la consellera de Salut de Catalunya, Olga Pané, va inaugurar oficialment la nova Unitat d’Atenció Intermèdia del Centre Assistencial Mutuam Collserola, un recurs que ha entrat en funcionament el 17 de setembre i que suposa un pas endavant en el desplegament de l’atenció sanitària i social integrada al territori.
Durant l’acte, la consellera va remarcar la importància d’impulsar unitats d’aquestes característiques, que donen resposta a necessitats creixents de la població i que permeten avançar en la coordinació entre àmbit sanitari i social. També va agrair a Grup Mutuam, al seu president i al seu director general, així com a tots els equips professionals, la voluntat ferma de continuar millorant les infraestructures i els serveis per oferir la màxima qualitat assistencial.
Una aposta de futur de Grup Mutuam
La nova unitat, situada a la primera planta del centre, disposa de 18 llits equipats amb tecnologia avançada i sostenible, resultat d’una inversió superior als dos milions d’euros. Es tracta d’una actuació inclosa en el pla d’infraestructures de Grup Mutuam, que contempla diverses remodelacions i ampliacions per adaptar-se a les necessitats actuals i futures de les persones ateses i garantir espais més confortables i eficients.
A més, mentre durin les obres de remodelació integral de la unitat de psicogeriatria de Mutuam Güell, les persones usuàries seran ateses temporalment a Collserola, assegurant sempre la continuïtat i la qualitat de la cura.
Un recurs ja en funcionament
La Unitat d’Atenció Intermèdia de Mutuam Collserola va iniciar la seva activitat el 17 de setembre i ja està plenament operativa. Aquesta incorporació reforça l’oferta de serveis del centre i contribueix a consolidar el paper de Grup Mutuam com a referent en l’àmbit de l’atenció intermèdia.
L’Organització Mundial de la Salut ja ho va advertir el 2015: el canvi climàtic és l’amenaça més gran per a la salut del segle XXI. Aquesta afirmació, lluny de ser alarmista, es fonamenta en evidències científiques cada cop més palpables.
Avui parlem de salut i clima amb Antoni Trilla (Barcelona, 1956), metge epidemiòleg, catedràtic de Medicina Preventiva i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Com a membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure, ens ofereix la seva visió sobre les implicacions de la crisi climàtica per a la salut humana i els sistemes sanitaris.
Com afecta el canvi climàtic en la salut de les persones?
El canvi climàtic és un concepte ampli, amb implicacions que tots podem percebre: els estius són més llargs, els hiverns una mica més curts, patim períodes de sequeres seguits de grans pluges, etc. Aquests fenòmens evidencien una transformació climàtica fruit de l’activitat humana que pot tenir conseqüències directes i indirectes sobre la nostra salut.
Un dels impactes més clars és la contaminació atmosfèrica, especialment a les ciutats: respirar aire carregat de partícules nocives afecta directament el sistema respiratori i cardiovascular. La contaminació, a més, es relaciona amb la destrucció de la capa d’ozó, fet que incrementa l’exposició als rajos ultraviolats i, amb això, el risc de càncer de pell.
També s’han intensificat els fenòmens meteorològics extrems o eventualitats climàtiques. Les onades de calor són cada cop més freqüents i duradores, i a Europa cada any moren persones, especialment entre la població gran i vulnerable. Per això, cada estiu es posen en marxa campanyes de salut pública per prevenir la deshidratació i promoure hàbits d’autocura que són clau.
Hi ha, a més, efectes menys visibles però igualment importants. Els vectors com mosquits o rosegadors, i les malalties que poden transmetre, són un clar exemple. Amb només un o dos graus més de temperatura, poden expandir el seu hàbitat i allargar el període d’activitat, afavorint la propagació de malalties infeccioses.
D’altra banda, el bon estat dels boscos i les aigües és essencial. Els microplàstics i els contaminants químics, conseqüència de l’activitat industrial i els residus de la vida moderna, també poden afectar la nostra salut a llarg termini per les substàncies tòxiques que ens arriben a través l’aigua o els aliments.
Tot i això, és important ser-ne conscients sense caure en la preocupació excessiva. De fet, una altra conseqüència són els trastorns associats a l’angoixa climàtica, quan les persones viuen amb un estrès intens i constant pel futur del planeta.
Mosquits, malalties i la vigilància com a eina clau
Com afecta el canvi climàtic a la transmissió de malalties?
El canvi climàtic, juntament amb la globalització, ha afavorit l’expansió de malalties entre continents. A Europa, els experts consideren que mosquits, paparres i altres vectors són altament competents per transmetre determinats virus; només cal que n’hi arribi un de nou i trobi condicions favorables per poder infectar humans.
Un bon exemple és el mosquit tigre. Va arribar a Europa a través del comerç internacional, es va establir primer a Albània, després a Itàlia, i finalment aquí, on ha trobat un clima ideal per reproduir-se. En els últims anys, el seu període d’activitat s’ha allargat,i ja n’hi ha des de la primavera fins a l’inici de la tardor.
El problema del mosquit tigre no són només les molestes picades, sinó que pot transmetre malalties. Sense anar més lluny, el 2024 hi va haver un petit brot, de 8 o 9 casos de dengue a Salou, que venia d’un viatger infectat (un cas important) i es va transmetre per aquest mosquit. El brot es va controlar amb l’arribada de l’hivern. Això és l’estàndard, però cal estar alerta.
A Andalusia, el mateix any, els mitjans recollien la preocupació pel virus del Nil Occidental, una malaltia neurològica, amb més de 100 casos i vuit persones mortes. Aquest virus es va propagar des d’animals com cavalls i porcs pel mosquit Culex, un insecte autòcton.
Aquestes malalties tenen una característica comuna: en el 90% dels casos no generen símptomes. Del 10% restant, la majoria presenta símptomes lleus, com febre o malestar, similars a una grip. Però hi ha un petit percentatge (entre l’1 i el 2%) que pot patir complicacions greus, especialment entre les persones grans o amb patologies prèvies.
La magnitud del problema, doncs, queda molt acotada a pocs casos greus, però poden haver-hi molts més infectats que no es diagnostiquen, per això la vigilància és essencial.
Com es pot prevenir la transmissió d’aquests virus?
La clau per contenir aquests riscos és la vigilància. A Catalunya i a Europa tenim grups de recerca molt potents en salut ambiental i clima. Un exemple és el CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal), especialitzat en epidemiologia i salut animal, que pot detectar i estudiar aquests virus i els mosquits que els transmeten.
A més, disposem de xarxes de vigilància de malalties infeccioses que poden investigar casos si hi ha sospites. Una de les mesures que s’apliquen és la detecció d’anticossos en donants de sang i d’òrgans. La participació ciutadana també és clau, com demostra l’App “Mosquito Alert”, que permet fotografiar un mosquit i rebre informació sobre quina espècie és. Això ajuda a detectar presències noves.
Què podem fer per adaptar-nos millor al canvi climàtic?
El canvi climàtic ja és una realitat, probablement irreversible. Tot i això, podem actuar per frenar-ne el ritme i minimitzar-ne els impactes sobre el planeta, la salut i la qualitat de vida. Davant d’aquest repte complex, cal actuar a diferents nivells.
En l’àmbit individual, no es tracta de tornar a l’edat de pedra, sinó d’adoptar petits gestos amb gran impacte col·lectiu:estalviar aigua i energia, moure’ns a peu o amb transport públic, escollir productes amb menys envasos, reduir el consum, reciclar, reutilitzar i, pel que fa als mosquits, evitar l’aigua estancada per frenar-ne la reproducció.
També és fonamental el paper de la recerca. Gràcies a centres com l’Institut de Salut Global, que estudien fenòmens com la contaminació o els microplàstics, disposem d’estudis rigorosos i projeccions útils. Per exemple, es calcula que l’any 2040 podrien produir-se unes 8.000 morts addicionals per onades de calor. No són prediccions exactes, però ajuden a anticipar riscos i a impulsar mesures preventives.
Algunes d’aquestes ja s’estan aplicant, com els refugis climàtics: espais públics pensats per protegir la població de les temperatures extremes quan no disposa de condicions adequades a casa.
Finalment, el vot és una eina poderosa. Els governs tenen un paper clau en la presa de decisions sobre temes com l’energia o la regulació ambiental. Cal exigir polítiques ambientals responsables i escollir aquells representants que es prenen seriosament la crisi climàtica. No tots tenen la solució, però alguns prenen mesures; d’altres prefereixen mirar cap a una altra banda.
Quin paper tenen els sistemes i els professionals sanitaris?
A casa nostra, trobem exemples inspiradors. Hospitals que han apostat decididament per reduir l’impacte ambiental de la seva activitat sanitària, des de la manera com s’envasen els medicaments fins a la gestió i reciclatge dels materials. Alhora, institucions com la Universitat de Barcelona investiguen com afecta el canvi climàtic a la salut i com es poden prevenir les seves conseqüències.
La formació i la sensibilització també són fonamentals. Les noves generacions de professionals al món acadèmic, més conscienciades i compromeses, impulsen iniciatives esperançadores. La xarxa European Network for Climate Health Education, per exemple, agrupa universitats europees i nord-americanes -entre elles la Facultat de Medicina de la UB- amb l’objectiu de compartir experiències i materials per ensenyar als futurs metges com abordar les conseqüències del canvi climàtic en la pràctica diària.
En definitiva, el canvi climàtic és un problema global que només podrem afrontar si combinem decisions polítiques valentes, recerca científica, consciència ciutadana i accions quotidianes. Al final, la clau és entendre que tenim un sol món i una sola salut. La salut humana depèn també de la salut animal i de la salut del planeta.
Un grup de suport que neix de l’escolta i la demanda
Aquest grup s’ha creat a partir de la demanda directa de pacients, detectada tant a les consultes individuals d’EPAC com a través de l’Associació de Covid Persistent. És la continuació d’altres experiències prèvies impulsades per EPAC a Santa Coloma de Farners (2022-2023) i la Garrotxa (2024).
Les trobades es fan de forma setmanal, amb un total de vuit sessions programades. El grup va començar el passat 21 de maig i té lloc a la seu de Mutuam Girona. Les sessions tenen una durada d’una hora i mitja i estan dinamitzades per la psicòloga Teresa Feliu, d’EPAC.
A més, s’hi incorporen professionals especialitzats com neuropsicòlegs, nutricionistes, fisioterapeutes, treballadors socials i, properament, professionals d’Atenció Primària. D’aquesta manera, la col·laboració garanteix un abordatge multidisciplinari i integral.
Objectius del grup: estratègies per afrontar la Covid persistent
L’objectiu principal del grup de suport és proporcionar eines pràctiques i recursos emocionals a les persones que conviuen amb la Covid persistent, per tal de millorar el seu benestar i qualitat de vida. Durant les sessions, es treballen aspectes com la regulació emocional, l’autoconcepte i les habilitats de comunicació, claus per afrontar l’impacte psicològic i social d’una malaltia sovint invisible. També s’introdueix l’atenció plena (mindfulness) com a eina per reduir l’estrès i connectar amb el moment present, i es promouen hàbits de vida saludables adaptats a la nova realitat de les persones participants.
Tot aquest treball es fa en un entorn segur i acollidor, on el suport emocional, la creació de vincles i l’intercanvi d’experiències entre iguals esdevenen fonamentals per trencar l’aïllament i reforçar la sensació de comunitat.
Una iniciativa molt ben rebuda pels participants
En les primeres sessions, el grup ha comptat amb entre 10 i 12 persones participants, que han valorat molt positivament l’espai. Tal com destaca l’equip, “les sessions es fan curtes perquè hi ha molta necessitat de ventilació emocional”. Els assistents s’hi senten escoltats, identificats i reconeguts en les seves vivències.
Aquesta bona acollida reafirma la importància de crear espais de suport emocional comunitari per a col·lectius que, com les persones amb Covid persistent, sovint pateixen invisibilització i falta de recursos.
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va acollir, el passat 15 de maig, la taula rodona “Acompanyament i amistat, una potent medicina”, una activitat vinculada a l’obra Alícia en un món real. Aquesta proposta escènica reflexiona sobre l’experiència de viure amb càncer a través d’una mirada honesta i vital, i es complementa amb espais de debat i sensibilització oberts a la ciutadania.
Entre les entitats convidades a la taula rodona hi havia el PADES de Grup Mutuam, representat per Adrian Oller, metge especialista en geriatria. Durant l’acte, el Dr. Oller va posar en valor la tasca dels equips d’atenció pal·liativa domiciliària (PADES), tot destacant el paper de l’acompanyament emocional i el treball interdisciplinari en situacions de malaltia avançada i final de vida.
Un reconeixement a la tasca assistencial dels PADES
El PADES és un recurs especialitzat format per professionals de medicina, infermeria, treball social i psicologia, que ofereix atenció integral i personalitzada a domicili a persones amb malalties avançades. La seva finalitat és garantir el màxim confort, qualitat de vida i respecte a les preferències del pacient i la seva família.
La participació del Dr. Oller a la taula rodona no només visibilitza aquest model d’atenció, sinó que també posa rostre a l’impacte real de la feina dels professionals que, des de la discreció i la proximitat, acompanyen processos vitals complexos amb empatia i rigor.
Quan l’art i la cura dialoguen
L’acte va ser moderat per Cristina Lasmarias, infermera i vocal de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives i va comptar amb representants de diverses entitats socials i sanitàries vinculades al suport a persones amb càncer, entre elles Fundació Kàlida, Oncolliga, Fundació Catalunya La Pedrera, Descabelladas i l’Associació de Famílies LGTBI.
Alícia en un món real, de l’autora Isabel Franc i dirigida per Teresa Urroz, mostra la importància del suport emocional, la sororitat i l’humor davant la malaltia. L’espai de diàleg posterior va aprofundir en temes com la diferència entre curar i sanar, el poder de l’amistat o la necessitat d’una xarxa comunitària de suport.
Des de Grup Mutuam celebrem aquest reconeixement implícit a la feina dels nostres equips PADES i agraïm l’oportunitat de participar en espais que promouen una mirada humanista i valenta sobre la salut i la vida.
El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) ha posat en marxa el passat 29 d’abril el curs “Introducció a les cures pal·liatives per a professionals de la psicologia”. Una formació que ofereix una visió integral de l’atenció psicosocial al final de la vida i en la qual participen com a docents algunes psicòlogues dels Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam i l’Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat (EPAC). El curs està adreçat a psicòlogues i psicòlegs que volen iniciar-se en aquest àmbit, abordant temes fonamentals com les trajectòries clíniques, la bioètica, el dol i l’acompanyament a les famílies, entre altres.
La formació ha estat reconeguda amb el Reconeixement d’Interès Sanitari (RIS) pel Departament de Salut, fet que subratlla el seu valor dins del sistema sanitari català.
Psicòlogues de Mutuam aporten la seva expertesa
Una part destacada de les docents prové dels Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) de Grup Mutuam, impulsats per la Fundació “la Caixa” i de l’EPAC Mutuam. Concretament, hi participen Anna Escolà, Laura Bataller i Marta Gutiérrez, de l’EAPS Mutuam Barcelona, Clara Fraguell, de l’EAPS Mutuam Girona i Teresa Feliu de l’EPAC.
Aquestes professionals compten amb una sòlida trajectòria en l’atenció psicològica a persones amb malaltia avançada i els seus familiars. Són expertes en àmbits com la psicooncologia, dol, intervenció en final de vida i bioètica aplicada a la pràctica clínica, i desenvolupen la seva activitat en entorns com els equips PADES o hospitals de referència.
Continguts que aborden la complexitat de l’atenció psicosocial
Al llarg de les cinc sessions del curs, s’oferirà una aproximació pràctica i reflexiva als diversos vessants de les cures pal·liatives. Es tracten aspectes com la planificació anticipada de decisions, la teràpia de la dignitat, l’acompanyament emocional als cuidadors, i l’atenció espiritual en situacions de final de vida.
També es dedica una sessió específica a la cura dels mateixos professionals sanitaris, incloent-hi estratègies per prevenir el desgast emocional, la fatiga per compassió i el burnout. Aquest enfocament integral reflecteix els valors que sustenten l’actuació dels EAPS i l’EPAC: atenció centrada en la persona, suport al context familiar i benestar dels equips.
Compromís amb la formació i la difusió del coneixement
La participació de les psicòlogues de Mutuam en aquest curs com a formadores representa una oportunitat per transmetre coneixement expert a nous professionals, però també per difondre una mirada ètica i humana sobre la cura en situacions complexes. És, alhora, un reconeixement al paper que Grup Mutuam desenvolupa des de fa anys en l’àmbit de les cures pal·liatives i el suport emocional.
93 380 09 70
