Anèmia en el pacient ancià

Anèmies CFMC

L’hematòloga Meritxell Nomdedeu va impartir una sessió en el marc del Curs en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives que la Fundació Mutuam Conviure organitza periòdicament per als seus professionals. L’objectiu va ser fer una revisió de la importància de l’anèmia en l’ancià dirigida a metges de primària.

L’anèmia es defineix com un dèficit de glòbuls vermells que fa que disminueixi el transport d’oxigen als teixits. Es tracta d’una malaltia molt freqüent en la gent gran i, a mesura que augmenta l’edat, se n’incrementa la prevalença, arribant a afectar gairebé la meitat dels homes nonagenaris. És un problema de salut important ja que la presència d’anèmia té impacte en la supervivència global, en les funcions cognitives, en l’evolució de la demència, en l’estat anímic i, en definitiva, en la qualitat de vida dels pacients ancians.

Aproximació a la classificació de les anèmies

Utilitzem dues grans classificacions per a l’aproximació a l’estudi de l’anèmia: la primera es basa en la grandària i contingut d’hemoglobina dels glòbuls vermells, i la segona classifica les anèmies en funció de la resposta que hi dóna el moll de l’os. D’acord amb la primera, ens trobem amb les anèmies microcítiques i/o hipocròmiques (els glòbuls són més petits del normal i tenen menys hemoglobina), la causa més freqüent de les quals és la ferropènia (falta de ferro), les anèmies macrocítiques (els glòbuls són més grans del normal), la causa més freqüent de les quals és, en gent gran, la falta de vitamina B12 o d’àcid fòlic, o bé un mal funcionament del moll de l’os, i la resta d’anèmies, que són les normocítiques i que tenen múltiples causes.

L’altre gran sistema de classificació de les anèmies utilitza com a criteri la capacitat del moll de l’os de fabricar glòbuls vermells  com a resposta a la seva disminució. Quan no n’és capaç, parlem d’anèmies hiporegeneratives o hipoproliferatives, que poden ser causades, bàsicament, per una malaltia del moll de l’os (per exemple una síndrome mielodisplàsica), per falta de la matèria primera per fabricar els glòbuls vermells (ferro, vitamina B12 i àcid fòlic), o bé per algunes malalties que en bloquegen el funcionament normal,  com el càncer, o altres malalties  inflamatòries o infeccioses cròniques (com per exemple l’artritis reumatoide o les úlceres venoses sobreinfectades…). D’altra banda, alguns tractaments com la quimioteràpia poden produir toxicitat sobre el moll de l’os, impedint el seu funcionament.

En canvi, en situacions de pèrdua accelerada de glòbuls vermells, com per exemple en el context d’una hemorràgia o d’un increment de la seva destrucció en el torrent sanguini (hemòlisis) l’hormona eritropoietina donarà una senyal al moll de l’os per tal que s’incrementi la fabricació de nous glòbuls vermells, i, si aquest moll està sa i no hi ha manca de ferro o vitamina B12/àcid fòlic, podrem veure un marcat increment de glòbuls vermells joves a la sang perifèrica que intenten compensar la pèrdua que s’està produint.

La importància de l’estudi etiològic

Les anèmies poden estar associades a múltiples malalties i sempre se n’ha d’investigar la causa. En gent gran, una tercera part de les anèmies està causada per dèficit de nutrients (vitamina B12, àcid fòlic i ferro). La població anciana pateix problemes específics que poden desembocar en una disminució de la ingesta i un increment del risc de malnutrició. Cal destacar, per exemple, els problemes de dentició que poden patir, o bé problemes de soledat i aïllament social.  A banda d’una ingesta disminuïda, el dèficit de nutrients pot tenir altres motius. Així, una falta de ferro pot estar amagant un tumor al còlon o una úlcera gàstrica, per exemple, mentre que el dèficit de vitamina B12 pot amagar una malabsorció per una gastritis atròfica, o bé produir-se a causa d’ús concomitant de fàrmacs com la metformina. Davant d’un dèficit d’àcid fòlic cal descartar ingesta excessiva d’alcohol, o bé tractaments amb fàrmacs com el metotrexat o la fenitoïna. Una altra tercera part de les anèmies de l’ancià està causada per processos inflamatoris, com càncers, malalties reumatologies, infeccions cròniques o insuficiència renal crònica, entre d’altres, que provoquen que el funcionament del moll de l’os quedi bloquejat.

La tercera part restant és un calaix de sastre en què hi ha malalties diverses. Entre aquestes, n’hi ha de pròpies del moll de l’os, com les síndromes mielodisplàsiques, que estan relacionades amb l’envelliment d’aquest i, per tant, n’augmenta la prevalença amb l’edat. Es tracta d’un grup de malalties molt heterogènies, que van des de les relativament benignes i amb una expectativa de vida llarga fins a algunes de molt agressives, que poden convertir-se en una leucèmia aguda en pocs mesos. El símptoma principal n’és l’anèmia, i la majoria dels pacients, bé des del diagnòstic, bé al llarg de l’evolució de la malaltia, esdevindran dependents de les transfusions, que poden provocar complicacions com la sobrecàrrega de ferro.

En els darrers anys, han sorgit medicaments que poden retardar aquesta dependència, com l’eritropoietina i altres medicaments que encara estan en fase experimental. Tanmateix, l’únic tractament curatiu és el transplantament del moll de l’os, que en l’edat en què es diagnostiquen la majoria de casos, ja no és factible.

Aspectes rellevants en l’avaluació de l’anèmia de l’ancià

Els problemes propis de l’edat avançada fan necessari tenir presents una sèrie d’aspectes importants quan avaluem l’anèmia en aquesta població. En primer lloc, és imprescindible fer una avaluació de l’estat nutricional de la persona, que, com hem comentat prèviament, té un major risc de desnutrició. Cal també prestar atenció a anomalies que suggereixin hemopatia de base, ja que moltes d’aquestes malalties tenen relació amb l’envelliment. Així, la presència d’altres citopènies, macrocitosi, signes displàsics, presència de cèl·lules atípiques o de paraproteïnes en sang perifèrica ens poden posar sobre la pista d’una malaltia hematològica com a causa de l’anèmia, que farà necessària una avaluació especialitzada. Un aspecte especialment important de l’anèmia de l’ancià és la possibilitat que aquesta estigui causada per  múltiples etiologies. Per exemple, cal ser conscient que la insuficiència renal crònica, els dèficits nutricionals, o les malalties hematològiques com les síndromes mielodisplàsiques, més freqüents en la gent gran, poden frenar la resposta eritropoiètica un cop s’ha tractat adequadament una situació de pèrdua de sang o d’hemòlisi, pel què cal reavaluar els pacients en cas de persistència de l’anèmia. També convé no oblidar que la comorbiditat dels pacients pot incrementar la repercussió clínica de l’anèmia, i aquesta, al seu torn, pot empitjorar la simptomatologia de malalties associades. Així doncs, pacients amb la insuficiència cardíaca, claudicació intermitent o cardiopatia isquèmica toleraran pitjor l’anèmia, que al seu torn pot ajudar a precipitar episodis de descompensació aguda d’aquestes malalties.

Com a conclusió, l’anèmia de l’ancià representa un repte diagnòstic donada la multitud de causes que hi poden estar implicades, i en el seu estudi cal tenir en compte aspectes específics relacionats amb l’edat (risc de problemes nutricionals, comorbiditat, polifarmàcia, etc.). Un percentatge important de pacients es podran beneficiar de tractaments específics dirigits a la causa de l’anèmia, fet que té  impacte sobre la supervivència global i la qualitat de vida d’aquests pacients.

Meritxell Nomdedeu i Fàbrega

Metge adjunta Laboratori d’Hematologia

Institut Català d’Oncologia

Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona

Els dilemes ètics en l’àmbit assistencial: abordatge d’un cas

2a Jornada Residencial

Els conflictes ètics en l’àmbit assistencial van centrar la taula de debat que es va organitzar en la Jornada Residencial de la Fundació Mutuam Conviure dedicada a l’autonomia i la presa de decisions de les persones grans. Un equip integrat pel psicòleg Enric Buxadera, la coordinadora d’Infermeria Alícia Nogué, la treballadora social Marisa Garcia, l’auxiliar clínica Maria Ferre i la infermera Noemí Sech va presentar un cas d’una de les residències i van simular l’abordatge que se’n faria en un espai de reflexió ètica (ERESS).

Els ERESS són espais creats per a la deliberació i per compartir coneixements entre professionals per tal d’obtenir una orientació de la intervenció en la presa de decisions. Tenen caràcter consultiu i s’ubiquen en el propi lloc de treball per tal de garantir la proximitat i l’agilitat en la resolució dels casos. La seva funció és la d’incorporar la perspectiva ètica en la pràctica quotidiana dels serveis assistencials i tenen com a objectius el respecte dels drets de les persones, la promoció dels valors ètics i les bones actituds en la cura d’aquestes, l’assessorament en la resolució de possibles dilemes ètics que es produeixin en les intervencions, la garantia de l’autonomia, la dignitat, el benestar, la intimitat i la confidencialitat i la difusió de les bones pràctiques en atenció a les persones.

El cas simulat que es va exposar durant la Jornada va ser el del Miquel, un home vidu de 75 anys amb dos fills, i la Rosa, una dona casada de 72 anys i amb una filla. El primer, amb una demència lleu, havia arribat a la residència tan sols quatre mesos abans a causa de les seves dificultats creixents per a l’autocura i el manteniment de la llar. La segona, amb una demència moderada i disfàgia, hi vivia des de feia un any, i van ser la seva situació de dependència i el distanciament amb la parella el que havien impulsat la família a ingressar-la. Els professionals van explicar que la Rosa patia episodis d’agitació puntuals i havia caigut alguna vegada i també que d’un temps ençà mantenia una relació afectiva amb el Miquel.

El primer dilema ètic que va plantejar la taula de debat en relació a aquest cas tenia a veure amb la voluntarietat de l’ingrés del Miquel, ja que ell manifestava que volia marxar, i la informació que se li havia proporcionat. Els principis ètics implicats en aquest conflicte eren el de l’autonomia de la persona, el de beneficència per part de la família i el de no maleficència per part dels professionals. Les recomanacions que va emetre l’equip ERESS van ser que calia valorar la competència del resident, treballar prèviament la situació amb la família i organitzar una reunió general en cas que el Miquel tornés a demanar marxar.

Un altre dels dilemes ètics que, segons els professionals, es derivava d’aquest cas tenia a veure amb la sexualitat, ja que el conflicte havia sorgit per la no tolerància per part de la filla de la Rosa i d’altres companys de la residència cap a la relació entre els dos protagonistes del cas. L’equip fins i tot havia sentit incomoditat per la pressió de la filla, que els sol·licitava que administressin medicació a la seva mare per tal de modificar-ne la conducta. Davant d’aquesta situació, la taula rodona va recomanar que, per sobre de tot, es fes prevaldre el principi de beneficència. Així mateix, també es va considerar que l’equip havia d’exposar el seu posicionament a la filla en una reunió multidisciplinària i que s’havien de delimitar els espais en què la parella pogués manifestar la seva sexualitat tot respectant la llibertat de la resta de companys.

D’altra banda, la no acceptació per part de la Rosa de la dieta prescrita i l’incompliment d’aquesta per part de la filla va suposar també una reflexió ètica respecte al rebuig de tractament. Aquí hi havia implicats principis com el de l’autonomia de la persona, el de beneficència per part de la família o el de no maleficència per part de l’equip professional. Les recomanacions que van sorgir del debat en la Jornada van ser la d’iniciar un procés de decisió compartida amb la resident i la de fer prevaldre, davant d’un risc vital, el principi de beneficència  per part del centre encara que vagi en contra del que sol·liciti la família o la persona.   

Per últim, el cas de la Rosa també va provocar un debat sobre la contenció farmacològica arran de la demanda de la filla que se subministrés psicofàrmacs a la resident per tal d’evitar-ne les caigudes. En aquesta qüestió els principis implicats eren el de beneficència per part de la família i el de no maleficència per part dels professionals. La taula va recomanar en relació a aquest conflicte que es tingués en compte les complicacions que pot comportar l’ús de psicofàrmacs.

Com a conclusions generals respecte al paper que juguen els ERESS, els membres de la taula de debat van assenyalar la seva contribució a la sensibilització dels professionals i a un canvi de cultura, tot fomentant la presa de consciència cap a l’ètica, i el fet que possibilitin una formació ètica in situ. Així mateix, van valorar que fomentessin la cultura de la reflexió, facilitant una metodologia per a la presa de decisions, i que milloressin la qualitat assistencial i el benestar emocional de la persona aportant bones pràctiques. Per últim, també van destacar que, en facilitar espais de diàleg i gestió de les emocions, els ERESS fomentaven les relacions entre els membres de l’equip.

Mara López parla sobre l’ús de la tecnologia a la Residència Rubí en una Jornada d’ACRA

Jornada ACRA

L’educadora social de la Residència Rubí de Grup Mutuam, Mara López, va impartir una ponència en el marc de la 5a Jornada en Atenció Centrada a la Persona d’ACRA, celebrada ahir a Barcelona. Amb l’objectiu de debatre sobre el futur de la tecnologia en el sector de la gent gran, l’acte va recollir casos inspiradors de diferents centres i residències.

La intervenció de Mara López es va produir a la tarda, en una de les dues taules organitzades perquè els professionals expliquessin les experiències portades a terme en les seves organitzacions. Sota el títol ‘Connecta’t. Projecte en xarxa’, l’educadora social va explicar com es treballen a la Residència Rubí la història de vida i les preferències de les persones amb l’ús de l’ordinador, mitjançant el qual, elles mateixes s’expliquen. La ponent va descriure la iniciativa com un nou sistema de relació i comunicació entre dues generacions. Ordinadors, correu electrònic, tauletes i Internet formen part de la centre, obrint-los una finestra al món, va explicar.

A banda de les taules d’experiències concretes, a la Jornada, hi va haver dues conferències –la primera, impartida pel cap del Servei d’Inclusió i Capacitació Digital de la Generalitat, Ricard Faura, i la segona, per la doctora en Filosofia Begoña Román– i un debat sobre el present i el futur de les noves tecnologies en l’ACP amb experts de diferents entitats. Un dels moments més anecdòtics de l’acte va ser quan un robot, el Pepper, va donar el tret de sortida al debat.

La consellera de Salut visita PADES de Grup Mutuam

Consellera Salut i PADES

La consellera de Salut, Alba Vergés, es va reunir divendres passat, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de les Cures Pal·liatives, el 12 d’octubre, amb els equips PADES del Grup Mutuam per conèixer de primera mà la seva tasca. Durant la visita, va subratllar la importància de tenir cura de les persones que pateixen una malaltia en fase avançada o  final de vida i d’aconseguir que tinguin la màxima qualitat de vida i confort possible, tenint en compte els seus valors i preferències.

Després de visitar les instal·lacions dels PADES Sant Martí Nord, Manso i Dreta de l’Eixample, Vergés es va reunir amb Emma Costas, directora tècnica dels PADES del Grup Mutuam i Dolors López de Rozas, coordinadora mèdica d’aquests. Tot seguit, va mantenir una trobada amb l’equip del PADES Dreta eixample per conèixer les dinàmiques de funcionament intern i les funcions de cadascun dels professionals en l’atenció d’un pacient. Finalment, la consellera va acompanyar alguns dels seus membres a fer la visita de seguiment d’un dels seus pacients.

El Servei de Farmàcia del Grup Mutuam, present en una jornada de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica

Servei Farmàcia Grup Mutuam

El 9 d’octubre va tenir lloc a Barcelona, la sessió de treball “3ª parada de la ruta de la excel·lència”, sota el títol “Código medicamento” que organitza la Societat Catalana de Farmàcia Clínica, i que en aquesta ocasió va fer parada a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. “Código Medicamento” es un projecte de col·laboració entre el Servei de Farmàcia i el Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que compta amb la implicació de professionals sanitaris de tots els nivells assistencials de l’AIS Dreta. Patricia Amorós, directora tècnica del Servei de Farmàcia de Grup Mutuam, va participar a la “Taula Código Medicamento y Territorio. Grupo EFAD” (Equip de Farmàcia Assistencial Dreta), i va parlar sobre aquest grup-EFAD, i de la oportunitat de conèixer a altres professionals de l’àrea, i els beneficis que això aporta al pacient.

Medicaments d’alt risc en pacients crònics

Medicaments alt risc

Els errors de medicació i les seves conseqüències negatives constitueixen avui en dia un greu problema de salut pública. Les seves repercussions són importants no només des del punt de vista humà, assistencial i econòmic, sinó també perquè generen la desconfiança dels pacients en el sistema, fet que afecta negativament als professionals i les institucions sanitàries.

Les conseqüències clíniques dels errors de medicació en l’àmbit hospitalari són tant o més importants que en l’àmbit ambulatori, a causa de la complexitat i l’agressivitat dels procediments terapèutics als hospitals. Aquest fet queda reflectit a l’estudi ENEAS, el qual destaca que el 37.4% dels esdeveniments adversos detectats en pacients ingressats estan causats per medicaments.

Què vol dir “medicaments d’alt risc”?

Medicaments d’alt risc són aquells que tenen un risc molt elevat de causar danys greus o fins i tot mortals quan es produeix un error en el curs de la seva utilització. Aquesta definició no vol dir que els errors associats a aquests medicaments siguin més freqüents, sinó que, en el cas de produir-se un error, les conseqüències per als pacients acostumen a ser més greus. És per això que els medicaments d’alt risc han de ser objectiu prioritari en tots els programes de seguretat clínica dels hospitals.

L’Institute for Safe Medication Practices (ISMP) va introduir al 1998 el concepte de “medicació d’alt risc”. Va realitzar un estudi en 161 hospitals d’EEUU del qual es va obtenir la conclusió que un número reduït de medicaments causaven la majoria dels errors de medicació amb conseqüències greus per als pacients.  A partir d’aquest estudi i dels casos aportats al sistema voluntari de notificació d’errors de medicació, l’ISMP va elaborar una llista dels medicaments considerats d’alt risc en hospitals que s’ha anat actualitzant periòdicament.

El pacient amb patologies cròniques està sotmès a una elevada polifarmàcia i és especialment vulnerable als errors de medicació, per tant,  iniciatives dirigides a millorar la seguretat de la farmacoteràpia dintre de les estratègies sobre cronicitat podrien beneficiar-se del concepte de medicaments d’alt risc. Aquest fet va provocar que l’ISMP-España publiqués el 2014 una llista de medicaments d’alt risc específica per a pacients crònics (taula 1).

La llista suposa una eina per identificar aquells pacients que poden tenir un major risc de patir danys greus quan es produeix un error amb la seva medicació i en els quals convindria prioritzar la implantació de pràctiques segures per millorar-ne la utilització.

Taula medicaments alt risc
Taula 1. Relació de medicaments d’alt risc en pacients crònics del Instituto para el uso Seguro de los Medicamentos

Com millorar la seguretat quan utilitzem fàrmacs d’alt risc en pacients crònics?

La implantació de pràctiques segures quan utilitzem fàrmacs d’alt risc han de contemplar mesures d’actuació en tots els processos de la cadena d’utilització dels medicaments, des de la prescripció a la dispensació, administració, seguiment del tractament i educació a pacients i cuidadors. Consisteixen fonamentalment en reduir la complexitat, simplificant i estandarditzant els procediments; incorporar barreres o restriccions que limitin o obliguin a realitzar els processos d’una determinada forma; optimitzar els procediments d’informació, etc.

Entre les mesures per millorar la seguretat podem destacar:

  • Aplicar mesures que facin difícil o impossible que es produeixin errors de medicació

La millor manera de prevenir un error és introduir barreres que eliminin o redueixin la possibilitat que es produeixi.

Ex. La utilització de xeringues especials per a l’administració de solucions orals de medicaments que no es puguin connectar amb els sistemes d’administració intravenosa i evitar així que es puguin administrar aquests medicaments per una via equivocada.

  • Utilitzar protocols

Disposar de protocols detallats i explícits disminueix la dependència de la memòria i permet que el personal, sobretot les recents incorporacions, pugui realitzar de manera segura un procés que no li resulti familiar.

  • Revisar la seguretat de les especialitats disponibles a l’hospital

Els medicaments d’alt risc inclosos en la Guia Farmacoterapèutica han de revisar-se de manera contínua per evitar errors ocasionats per noms semblants o aparença similar d’envàs o etiquetat. Si es detecten errors potencials per aquestes causes és convenient prendre mesures com poden ser la retirada o substitució de la Guia Farmacoterapèutica, emmagatzemar-los en llocs diferents o utilitzar etiquetes addicionals que permetin diferenciar-los.

  • Reduir el nombre d’opcions

Disposar d’un elevat nombre d’opcions d’un medicament (dosis, concentracions, volums…) fa que hi hagi major risc d’error. És convenient reduir el nombre de presentacions dels medicaments d’alt risc en la Guia Farmacoterapèutica per disminuir les possibilitats d’error.

  • Utilitzar tècniques de “doble check”

Consisteix en la revisió de la feina feta per una altra persona en aquells processos en els quals es produeixen errors amb més freqüència. Tot el personal és susceptible de cometre errors però la probabilitat de que dues persones cometin el mateix error amb la mateixa medicació i el mateix pacient és molt baixa.

  • Incorporació d’alertes

La incorporació d’alertes en els sistemes d’ajuda a la prescripció electrònica o dispensació d’aquests medicaments que avisin de situacions potencialment perilloses o errònies (interaccions, dosis màximes, durada de tractament, etc.) pot ser de gran ajuda.

  • Educació als pacients

És important proporcionar informació específica sobre els medicaments d’alt risc als pacients i/o cuidadors, que inclogui mesures o precaucions a tenir en compte per evitar els errors més freqüents.

BIBLIOGRAFIA

1.       Agencia de Calidad del Sistema Nacional de Salud. Estudio nacional sobre los efectos adversos ligados a la hospitalización. ENEAS 2005. Informe febrero 2006. Ministerio de Sanidad y Consumo

2.       Instituto para el Uso Seguro de los Medicamentos. Lista de medicamentos de alto riesgo. ISMP-España. Diciembre 2007. Medicamentos alto riesgo.pdf

3.       Institute for Safe Medication Practices. ISMP’s list of high-alert medications. ISMP 2007. http://www.ismp.org/Tools/highalertmedications.pdf

4.       Instituto para el Uso Seguro de los Medicamentos. Prácticas para mejorar la Seguridad de los medicamentós de alto riesgo. Diciembre 2007. Ministerio de Sanidad y Consumo.

5.       Instituto para el Uso Seguro de los Medicamentos. Lista de medicamentos de alto riesgo en pacientes crónicos. ISMP-España. 2014. Relación medicamentos alto riesgo en cronicos.pdf

6.       Instituto para el Uso Seguro de los Medicamentos. Recomendacions para la prevención de errores de medicación. ISMP-España. Boletin nº42. Diciembre 2016. Boletin 42 (Diciembre 2016).pdf

7.       Proyecto MARC. Elaboración de una lista de medicamentos de alto riesgo para los pacientes crónicos. Informe 2014. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales y Igualdad.

Laura Puerta, farmacèutica de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell

L’abordatge de la nutrició en l’ancià fràgil centra la sessió clínica a Mutuam Güell

Mutuam Güell

A finals de setembre a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell ve celebrar-se una sessió clínica sobre “L’abordatge de la nutrició en el pacient gran fràgil”, que va presentar la Dra. Rocio Puig, doctora adjunta del servei d’endocrinologia i nutrició de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) a la que van assistir metges i metgesses de Grup Mutuam.

La sessió es va centrar en les alteracions més habituals de la gent gran en estat de fragilitat, que poden conduir a la desnutrició, en tant aquesta és un estat de nutrició en el que una deficiència d’energia, proteïnes i altres nutrients, causa efectes adversos mesurables en la composició i funció dels teixits/òrgans, i en el resultat clínic.

La Dra. Puig va parlar també de la incidència de la sarcopènia (pèrdua progressiva de massa muscular esquelètica), de la fragilitat (disminució de la força i de la resistència), del risc nutricional en els pacients d’edats avançades i de la importància de fer valoracions de l’estat nutricional d’aquests pacients.

Auxiliars d’atenció domiciliària: el suport necessari per continuar a casa

Auxiliar SAD

Els auxiliars d’atenció domiciliària són professionals que treballen ajudant les persones que necessiten assistència per desenvolupar activitats de la vida quotidiana o per tenir cura de la llar. Aquest suport permet a molta gent gran poder continuar vivint a casa seva encara que siguin dependents i necessitin ajut per tal de poder exercir la seva autonomia.

Donar l’esmorzar als usuaris, ajudar-los a dutxar-se i vestir-se, sortir a fer la seva compra o algun encàrrec o preparar els àpats són només alguns exemples de les moltes tasques que un auxiliar pot portar a terme. Tot i que generalment la feina té lloc al domicili de la persona que contracta el servei, també pot ser que es desenvolupi en un hospital o en un centre residencial. En aquests casos és habitual que se sol·liciti al professional del servei que faci companyia a l’usuari durant el dia o la nit, que l’ajudi a aixecar-se del llit, passejos, etc. Les tasques demandades poden ser, doncs, molt diverses. Per això, a Mutuam a Casa, el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de Grup Mutuam, acreditat per la Generalitat de Catalunya, es disposa de personal especialitzat que pugui oferir un servei adaptat a les diferents necessitats. A més a més, periòdicament s’ofereixen als treballadors i treballadores formacions relacionades amb algun aspecte concret de la seva feina, com les mobilitzacions, la cuina o l’atenció a persones amb Alzheimer.

Tanmateix, independentment dels coneixements que es requereixin per donar resposta a les sol·licituds concretes dels diferents perfils de persones ateses, els auxiliars d’atenció domiciliària han de tenir en compte que la interacció amb la persona atesa ha de tenir unes característiques especials. Així, la paciència, la capacitat d’escoltar i conversar, l’habilitat per tractar caràcters molt diferents o la facilitat per entendre què vol l’usuari i saber com adaptar-s’hi són atributs fonamentals per atendre persones grans que, al cap i a la fi, obren la porta de casa seva a un desconegut.

Dit això, cal tenir en compte que en tota relació hi ha un procés d’adaptació. Quan un treballador comença amb un nou usuari, comença un procés de coneixement mutu. Hi ha persones que són receptives, però n’hi ha que no, i és l’auxiliar qui ha de guanyar-se la seva confiança. En general, els agrada que s’adaptin al seu ritme i que siguin afectuosos, però sempre respectant la personalitat de cadascú. Quan no estan acostumats a rebre ajuda per a vestir-se o per a la higiene personal, una qüestió que sovint genera reticències és la de la pèrdua de la intimitat. Passat un temps de servei, tots ho agraeixen molt, i les seves famílies, també.

Veient tot això és fàcil arribar a la conclusió que la professió d’auxiliar

Ruth Rodríguez, auxiliar de Mutuam a casa
Ruth Rodríguez, auxiliar de Mutuam a casa

d’atenció domiciliària és molt vocacional i que és difícil que algú a qui no li agradi pugui prestar un servei de qualitat. La selecció de personal i la supervisió per part de l’equip de coordinació de Mutuam a Casa, sempre en contacte amb els usuaris i amb els treballadors, juga un paper fonamental. No s’ha d’oblidar que aquests professionals desenvolupen la seva feina en un entorn íntim, com és el domicili de l’usuari. Per això alhora de seleccionar aquest perfil professional es busquen persones amb habilitats com l’empatia i la capacitat d’adaptació als canvis que es poden donar, tant en l’usuari com en el entorn.

Per tant, la clau d’un bon servei d’atenció a domicili son, en definitiva, les persones.

Ruth Rodríguez

Auxiliar del SAD i treballadora de Grup Mutuam des de 2006

El PADES de Girona celebra el seu primer aniversari marcant-se nous reptes

Sessió clínica PADES

El Programa d’Atenció Domiciliària i Equip de Suport (PADES) de Girona ha completat durant l’estiu un any de trajectòria. La doctora Cristina Prat, metgessa i coordinadora de l’equip, va ser la responsable de presentar-ne les principals dades d’activitat i els objectius de futur del servei,  en una sessió clínica que es va celebrar el passat 18 de Setembre.

Els equips PADES del Gironès, el Pla de l’Estany i la Selva interior, gestionats per l’ICS, IAS i Grup Mutuam, respectivament, van forjar, a partir d’un pla funcional que es va desenvolupar durant el 2017, una aliança estratègica per cobrir equitativament les necessitats de la població que depèn de les 14 Àrees Bàsiques de la zona. L’objectiu és donar suport al domicili a les persones amb necessitat d’atenció pal·liativa d’una manera integral i integrada i de qualitat mitjançant el treball conjunt i coordinat, amb protocols compartits i un registre comú de les actuacions.

Avui, tots tres equips s’ubiquen a la tercera planta del CAP Güell de Girona i ofereixen la seva atenció de dilluns a divendres de 8 a 18h. El recurs està integrat per tres professionals de medicina a jornada completa, sis d’infermeria també a jornada completa, i un de treball social a temps parcial i, a més, compta amb el suport de l’equip de Mutuam de psicòlogues d’atenció a la cronicitat. Les dades del primer any d’activitat evidencien que la gran majoria dels pacients atesos han estat oncològics i derivats principalment d’hospitals i de l’atenció primària. Sessió clínica PADES

Després del període d’encaix, aquest projecte d’aliança estratègica es planteja com a objectius la millora de la coordinació interna i externa, l’optimització de circuïts de derivació i comunicació, la unificació de protocols i de registres i la posada en comú i integració de formes diferents d’actuacions assistencials, entre d’altres.

“En els tallers de memòria tothom se sent còmode per compartir experiències i sentiments”

Núria López

Núria López, neuropsicòloga de Grup Mutuam

Oblidar el motiu pel qual entrem en una habitació, tenir dificultats per trobar la paraula adient per expressar el que volem, no recordar el nom dels famosos o el títol d’una pel·lícula són situacions que es troben darrera de queixes subjectives que apareixen freqüentment quan ens fem grans i que generen una certa preocupació entre qui els pateix.

Però malgrat sigui habitual, no es tracta de resignar-s’hi passivament, sinó que es poden portar a terme exercicis per orientar la nostra ment a mantenir-la en bona forma. Això és precisament el que es fa als tallers de memòria preventius que Grup Mutuam organitza per a persones majors de 65 anys. “A les trobades es posa en comú què li passa a cadascú i els participants s’adonen que no estan sols amb aquestes dificultats”, relata Núria López, neuropsicòloga de Grup Mutuam i responsable dels seus tallers de memòria.

Dissenyats per professionals de la Neuropsicologia, als tallers, s’hi treballen capacitats com l’atenció, la memòria o el llenguatge. Els beneficis, però, no són només cognitius, també n’hi ha de socials. La neuropsicòloga assegura que “s’hi afavoreix la socialització, s’estableixen dinàmiques grupals i es creen noves amistats”. La metodologia de treball i l’ambient que es procura a les sessions, explica, facilita tot això. No es genera la relació convencional alumnat-professor,  ni hi ha judicis de valor i cadascú s’autocorregeix els exercicis “Es tracta que tothom se senti còmode per compartir les seves experiències i sentiments”, assegura López.

Els tallers són impartits per professionals especialitzats i estan formats per grups de màxim 20 persones que són el més semblants possible des del punt de vista cognitiu. Els tallers tenen una durada de vuit setmanes, durant les quals s’imparteix una sessió de dues hores. Per començar, s’explica als participants què és i com funcionen les diferents funcions cognitives (memòria, atenció…) i com afecten en l’envelliment. A partir d’aquí, es porten a terme diferents tipus d’exercicis i jocs, alguns individuals i d’altres col·lectius. Tanmateix, com recorda la neuropsicòloga, cuidar-se és un hàbit que s’ha d’incorporar a la quotidianitat i no quedar restringit a les aules. Per això, s’anima els participants a fer exercicis també a casa.

La propera edició del taller de memòria serà del 3 al 21 d’octubre. Obert a totes les persones mutualistes de l’entitat, es portarà a terme al Centre Mutuam Collserola (Passeig de la Vall d’Hebron, 159-169 – Metro L3 Mundet), a 15 minuts del centre de Barcelona.