Quin és l’impacte del sistema sanitari en el canvi climàtic?

Impacte del sistema sanitari en el canvi climàtic. Crisi climàtica i salut

L’acceleració del canvi climàtic és un fenomen evident, i planteja el repte més gran al qual la humanitat ha hagut de fer front. Davant d’aquesta urgent situació, a Grup Mutuam ens preguntem quin és l’impacte del sistema sanitari en el canvi climàtic, així com les responsabilitats i oportunitats que tenim per a poder mitigar els seus efectes i adaptar-nos millor.

La crisi climàtica és una qüestió global i transversal, que afecta tots els sectors, àmbits i persones. Per això creiem que és un tema summament important per a compartir en el marc de la Formació Continuada en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives, que organitza la Fundació Mutuam Conviure.

Per a fer-ho, comptem amb un convidat de luxe: el Dr. Josep Maria Antó, investigador sènior de l’Institut de Salut Global de Barcelona, i Catedràtic Emèrit de Medicina a la Universitat Pompeu Fabra. Una ponència de gran valor, basada en l’evidència científica i amb una perspectiva àmplia que explora totes les interseccions entre la crisi climàtica i la salut humana.

Estructura de la ponència

El primer bloc tracta sobre com protegir la salut per la crisi del clima i la biodiversitat, descobrint conceptes com el de salut planetària, els límits planetaris, i les seves interrelacions amb la salut humana.

En el segon, ens endinsem en el rol de la medicina i els serveis de salut en aquest context, repassant diferents articles i estudis científics que apunten l’impacte dels sistemes de salut en les emissions, les necessitats més urgents del sector i la responsabilitat que tenim.

Finalment, en el tercer bloc aterrarem a la pràctica sanitària, coneixent diferents exemples i casos d’èxit d’institucions nacionals i internacionals que treballen amb programes sostenibles i per la petjada de carboni 0.

Una ponència clara i inspiradora que ens ajuda a prendre consciència de la urgència real de la crisi climàtica, així com de la responsabilitat ètica i moral que tenim des dels sistemes sanitaris dels països desenvolupats -ja que el nostre impacte és superior, i la vulnerabilitat a les conseqüències inferior-. Tal com ens recorda el Dr. Josep Maria Antó, citant el Dr. Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’Organizació Mundial de la Salud (OMS):

“No hi haurà salut humana en el futur si no hi ha salut del planeta.”

Troba la ponència sencera al vídeo!

Dr. Josep Maria Antó, investigador sènior de l’Institut de Salut Global de Barcelona, i Catedràtic Emèrit de Medicina a la Universitat Pompeu Fabra

Els símptomes no motors del Parkinson

Símptomes no motors del Parkinson

El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa, crònica i de caràcter progressiu, que afecta principalment el sistema nerviós central. És considerada la segona patologia degenerativa més freqüent al món, amb una incidència que augmenta significativament amb l’edat, i malauradament, té una previsió de creixement en els pròxims anys a causa de l’envelliment de la població global.

Donada la seva rellevància, tant per l’alta incidència com per l’impacte en la qualitat de vida de les persones afectades, a Mutuam dediquem un espai de la nostra Formació Continuada 2024 per seguir aprofundint en la clínica del Parkinson. Per a fer-ho, hem convidat el Dr. Oriol Fàbregues, cap de la Unitat de Trastorns del moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebrón, i un dels especialistes més destacats del nostre país.

En aquesta ocasió, ens centrem en una temàtica específica: els símptomes no motors del Parkinson. Aquestes manifestacions, menys evidents i visibles que d’altres com els tremolors, la rigidesa, la bradicinèsia o les dificultats de la marxa, són més freqüents del que es pensava anteriorment, i també tenen un fort impacte en la vida de les persones afectades. És per això que volem donar-lis visibilitat, per tal de poder reconèixer-les i donar la millor atenció a les persones afectades.

La malaltia de Parkinson es deu essencialment a la degeneració i mort de les neurones dopaminèrgiques, especialment les situades a la regió de la substància negra del tronc encefàlic, les quals estan relacionades amb el control muscular. No obstant això, avui sabem que no només afecta el sistema dopaminèrgic, sinó que altres sistemes neurotransmissors com el colinèrgic o el noradrenèrgic també poden veure’s afectats, donant lloc als símptomes no motors del Parkinson.

Aquests símptomes no motors abasten una àmplia varietat de trastorns, incloent-hi els neuropsiquiàtrics com les al·lucinacions visuals, la depressió, l’apatia, les crisis d’angoixa, la demència i els trastorns del son; els trastorns disautonòmics com el restrenyiment, la disfàgia i la hipotensió ortostàtica; la disfunció olfactiva; el dolor i els trastorns sensorials; així com els trastorns dermatològics i osteoarticulars.

La ponencia del Dr. Fàbregues ens ofereix una visió completa, comprensible i actual sobre aquesta complexa malaltia, explorant des de les seves causes fins als seus tipus, símptomes associats, evolució, pronòstics i tractaments. Si ets professional sanitari o sanitària, i especialment si treballes amb el col·lectiu de persones grans, no perdis aquesta oportunitat d’ampliar o repassar coneixement sobre el Parkinson i totes les seves afectacions, i especialment els seus símptomes no motors, amb el vídeo complet de la ponència.

Investigant i aprenent podem donar la millor assistència a les persones!

Inici de la ponència: minut 1:24

Títol de la ponència: Simptomatologia no motora de la Malaltia de Parkinson.

Ponent: Dr. Oriol Fàbregues

Públic objectiu: professionals sanitaris generals (metges, enfemers i enfermeres, …) així com població general amb interés per la malaltia. Es tracten temes científics amb un nivell intermig.

Organitza: Fundació Mutuam Coviure

Intel·ligència artificial: el camí cap al futur de la pràctica clínica

IA aplicada a la medicina

“L’Impacte de la Intel·ligència Artificial en la Medicina” presenta una conversa fascinant amb el Dr. Lluís Pareras, un pioner en el camp de la neurocirurgia i soci d’Invivo Capital. Amb una passió palpable per les innovacions mèdiques, el Dr. Pareras ens condueix a través d’un viatge pel futur de la medicina, destacant la convergència de dues forces transcendents del segle XXI: la biologia sintètica i la intel·ligència artificial (IA).

El Dr. Pareras ens recorda que no podem comprendre plenament el panorama sanitari del segle XXI sense reconèixer l’impacte profund de la IA, que ens submergeix en un món de possibilitats emocionants subratllant que, moltes de les innovacions de la IA ja són una realitat present, no un simple futur especulatiu. A més, recalca que tot el que exposa està basat en la ciència, subratllant el lideratge de la ciència en aquest camp.

Un dels temes més provocadors que planteja és el futur en què la IA assumeixi rols mèdics, potser fins i tot superant la precisió humana. Aquest escenari planteja preguntes ètiques profundes sobre com hem d’adaptar-nos i col·laborar amb aquestes tecnologies per millorar el benestar dels pacients. El Dr. Pareras ens desafia a no negar-nos al canvi inevitable, sinó a abraçar-lo i a utilitzar-lo com a eina per avançar en la medicina i la cura de les malalties.

A mesura que avancem cap als propers deu anys, el Dr. Pareras ens convida a reflexionar sobre el rumb que pren la societat i les preocupacions que hem de tenir en compte. Ens insta a considerar com les decisions que prenem ara poden tenir un impacte significatiu en el futur de la medicina i el benestar col·lectiu. En última instància, ens recorda que el canvi és inevitable i que només abraçant-lo amb mentalitat oberta i adaptativa podrem avançar cap a un futur més saludable i prometedor.

Podeu veure la ponència sencera, en el marc del Curs de Formació Continuada en Gerontologia clínica i Cures pal·liatives en el vídeo que trobareu a continuació:

(Comença al minut 11, i a la descripció del vídeo podreu clicar directament.)

Un exemple real d’intel·ligència artificial aplicada al món de la medicina

I per acabar, si teniu curiositat sobre el fascinant món de la intel·ligència artificial aplicada a la medicina, et recomanem aquest vídeo on l’equip d’Invivo Capital posa a prova un model d’IA entrenat per ells amb un examen pensat per a professionals analistes. Una mostra del gran poder de l’intel·ligència artificial aplicada a la pràctica clínica!

Si ets professional, parlem de la importància de cuidar-se per cuidar millor

EAPS Barcelona

L’equip de l’EAPS Mutuam (Equips d’Atenció Psicosocial) – Barcelona, impulsats per la Fundació la Caixa des de fa 15 anys, està format per 13 psicòlogues i sota la direcció de la Dra. Neus Saiz, té un paper essencial en l’atenció a persones en situacions de malalties avançades, complexes o en el final de les seves vides. Amb presència en diversos recursos de la ciutat, des dels Pades de Barcelona ciutat fins a l’Hospital Vall d’Hebrón, aquest equip també es desplega a l’UCP de l’Hospital de Sant Pau, a la Unitat d’Hematoogia i Oncologia de l’Hospital del Mar, a les Residències Collserola, el Molí, el Mercat del Guinardó, Font Florida i a l’HAI Mutuam – Güell.


El programa EAPS acumula més de 15 anys proporcionant atenció integral a pacients i les seves famílies. A més de l’atenció clínica, aquest equip realitza investigacions i activitats docents, amb membres que participen en màsters, postgraus i cursos. El projecte “Final de vida i soledat” destaca com una iniciativa de voluntariat que amplia la comprensió de l’acompanyament en moments crítics. Des del 2019, també s’ha integrat un enfocament especial en el suport als professionals dels equips receptors, reconeixent la prevalença de la síndrome de Burn Out i la fatiga de compassió en l’àmbit de la salut.


La següent sessió clínica exposada per la Meritxell Naudeillo (coordinadora dels Equips EAPS Mutuam) explora la rellevància d’implementar mecanismes de protecció per als professionals de la salut, considerant casos freqüents d’estrès i distrès emocional. La manca d’aquests mecanismes pot conduir a problemes físics, emocionals, conductuals, socials i existencials. En última instància, es destaca la importància d’estar alerta als signes que el nostre cos ens proporciona per detectar i abordar efectivament els desafiaments emocionals.

Noves perspectives amb rehabilitació del pacient institucionalitzat

montserrat bernabeu

En el marc de la 18a Jornada Sociosanitària que va organitzar la Fundació Mutuam Conviure el passat 21 de novembre, la prestigiosa i reconeguda Doctora Montserrat Bernabeu, metgessa especialista en medicina física i rehabilitació i Directora Assistencial i Codirectora de la Fundació Institut Guttmann, va fer una conferència per parlar sobre les noves perspectives amb rehabilitació i sobre la prevenció de la discapacitat associada a l’envelliment.

L’envelliment poblacional planteja nous reptes en el camp de la salut en general i de la rehabilitació en particular. Enfrontem una societat cada vegada més envellida, amb el desenvolupament de patologies, sobretot cerebrals, que es preveu que augmentaran a mesura que la població vagi envellint. La Dra. Montserrat Bernabeu, destaca la importància de dirigir les intervencions cap a la prevenció i el tractament de patologies associades a l’envelliment, especialment les malalties cerebrals en persones de 60 anys o més.

Afrontar aquests reptes implica una transició cap a la prevenció de la discapacitat en la gent gran, posant èmfasi en identificar i abordar els factors de risc abans que es converteixin en patologies incapacitants. Aquest enfocament preventiu resulta fonamental per gestionar els impactes socials i econòmics derivats de l’envelliment de la població així com millorar la qualitat de vida de les persones en general.

Podeu trobar la ponència de la Dra. Montserrat Bernabeu en aquest tram de vídeo de la Jornada Sociosanitària: 12:30 – 1:30:00.

Actualitat en sarcopènia pel Doctor Alfonso Cruz

Sarcopènia

En el marc de la 18a Jornada Sociosanitària que va organitzar la Fundació Mutuam Conviure el passat 21 de novembre, el prestigiós i reconegut Doctor Alfonso Cruz, especialista mundial en sarcopènia, va fer una conferència per tal d’explicar l’actualitat quant a sarcopènia es refereix.

Tal com el mateix Doctor Alfonso Cruz va definir, la sarcopènia és una malaltia progressiva i generalitzada del múscul esquelètic que s’associa amb un augment del risc a patir conseqüències adverses com ara fractures, incapacitat física i mortalitat.

L’any 2010 es va produir un canvi important en el concepte de sarcopènia, ja que tota la investigació realitzada fins al moment demostrava que tenir baixa massa muscular no prediu els problemes de mobilitat que es donen en persones grans, en canvi, tenir poca força o poca funció muscular si que ho prediu. Quan això va estar clar van sortir diverses definicions a Europa, EUA i Àsia que asseguraven que no podem anomenar sarcopènia al fet de tenir baixa massa muscular perquè això no prediu el que et passarà, sinó que, perquè es doni aquesta patologia, hi ha d’haver baixa massa muscular i baixa funció muscular, normalment definida en termes de força o de rendiment físic. A partir d’aquí va haver-hi un boom enorme en la investigació de la sarcopènia.

Durant la seva ponència el Doctor Alfonso Cruz també va parlar sobre com podem prevenir la sarcopènia i quin tractament podem aplicar en el cas que la patologia ja hagi aparegut. A continuació, la ponència sencera del Doctor Alfonso Cruz.

Podeu trobar la ponència del Dr. Alfonso Cruz en aquest tram de les jornades 3:00:17 – 4:00:00.

L’encert de la prescripció farmacològica centrada en la persona

Atenció centrada en la persona

Actualment, ens trobem en un entorn amb un alt increment de l’envelliment de la població, així com els processos de multimorbiditat i cronicitat avançada, per aquest motiu, és essencial redirigir els models d’atenció cap a models d’atenció centrada en la persona (ACP)

Tradicionalment, la prescripció farmacològica s’ha basat en les diverses guies de pràctica clínica, dividida entre els diferents professionals i patologies, però sense tenir en compte la visió holística del pacient i la resta de comorbiditats i problemes de salut. Aquest fet, ens ha dut a una població polimedicada, amb tots els riscos que comporta la utilització massiva dels medicaments.

El model de prescripció centrada en la persona (PCP) és una bona estratègia en l’atenció sanitària, especialment en pacients amb multimorbiditat i complexitat clínica. Aquesta perspectiva posa l’accent en la individualització de la atenció i la prescripció de medicaments amb l’objectiu de garantir que els pacients rebin els tractaments que s’adaptin millor a les seves necessitats i condicions.

Aquest model es basa en la idea que cada pacient és únic i que, per tant, els processos han de ser dinàmics. El que funciona per a una persona pot no ser adequat per una altra, i el que va ser adequat en una situació pot ser inadequat en una situació clínica diferent.

Les característiques i beneficis del model de prescripció i atenció centrada en la persona son:

  • ABORDATGE INTEGRAL: La avaluació completa del pacient és fonamental, això implica tenir en compte, no només els seus diagnòstics mèdics, sinó també altres factors com la seva qualitat de vida, la funció cognitiva i funcional, les circumstàncies socials i econòmiques, i les seves preferències i valors personals.
  • COL·LABORACIÓ ACTIVA: La presa de decisions sobre la prescripció i el tractament implica una col·laboració activa entre el pacient i l’equip d’atenció sanitària. Això pot incloure discutir les opcions de tractament i les possibles conseqüències, així com arribar a un consens sobre el millor pla terapèutic. El pacient ha de poder fer preguntes, expressar les seves preocupacions i obtenir una comprensió clara del seu tractament i les expectatives d’aquest.
  • PERSONALITZACIÓ DEL TRACTAMENT: El tractament es personalitza per tal de satisfer les necessitats individuals del pacient. Això pot significar ajustar la selecció de medicaments, dosificacions o durades del tractament tenint en compte l’edat, la fragilitat, la funció renal i/o hepàtica, etc.
  • PROCÈS DINÀMIC: El model de prescripció centrat en la persona implica un seguiment regular dels pacients per avaluar l’eficàcia del tractament i realitzar modificacions en cas necessari i adaptar el tractament als canvis de salut del pacient.
  • MILLORA DE LA SEGURETAT: Utilitzant aquest model es redueixen els riscos d’errors de medicació, iatrogènia medicamentosa i problemes relacionats amb els medicaments; es millora la seguretat general del tractament.

Aquest plantejament és especialment important en situacions de multimorbiditat, complexitat clínica i pacients amb fragilitat avançada, on l’aplicació del model encara té més beneficis ja que, sovint, requereixen d’un abordatge individualitzat amb una presa de decisions que moltes vegades no es troben recollides en les guies de pràctica clínica i protocols assistencials. Mitjançant la prescripció centrada en la persona es busca assegurar que aquest tipus de pacients rebin un tractament òptim que millori la seva qualitat de vida i redueixi els riscos relacionats amb la medicació. A la vegada, també pot ajudar a abordar el problema de la polimedicació i millorar l’adequació terapèutica.

El model de PCP consta de quatre fases:

  1. Valoració centrada en el pacient : Consisteix a realitzar una valoració geriàtrica integral per conèixer l’estat i el grau d’evolució de la situació clínica, la qualitat de vida, els estats funcional i cognitiu i l’esperança de vida. En aquesta etapa també s’avalua l’adherència i s’estableix l’objectiu terapèutic.
  2. Valoració centrada en el diagnòstic: S‘identifiquen els problemes de salut i els fàrmacs prescrits per a cada situació així com els objectius plantejats.
  3. Valoració centrada en el fàrmac: Es tracta de revisar la indicació del fàrmac i els riscos associats, els efectes adversos, les interaccions, les contraindicacions en pacients fràgils o ancians, els ajustaments de dosis per edat i la funció renal i/o hepàtica.
  4. Proposta del pla terapèutic: Durant aquesta etapa un equip multidisciplinar, pacients i/o cuidadors acorden un pla terapèutic consensuat.

Figura 1. Resum visual. Model de prescripció centrada en la persona (PCP)

Model de prescripció centrada en la persona
Molist-Brunet, N., Sevilla-Sanchez, D., Espaulella-Panicot, J., Codina Jané, C., González Bueno, J., & Amblàs, J. (2022). Model de prescripció centrada en la persona (PCP): per a persones fràgils, amb multimorbiditat, cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA).

La prescripció centrada en la persona busca optimitzar la seguretat, l’eficàcia de la medicació, així com millorar la satisfacció i l’adherència del pacient al tractament. És important garantir la continuïtat d’aquest model d’intervenció entre les diferents transicions assistencials, oferint aquestes eines de forma global i no només de forma aïllada.

Bibliografia

  1. Molist-Brunet, N., Sevilla-Sanchez, D., Espaulella-Panicot, J., Codina Jané, C., González Bueno, J., & Amblàs, J. (2022). Model de prescripció centrada en la persona (PCP): per a persones fràgils, amb multimorbiditat, cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA).
  2. Amblàs-Novellas, J., Espaulella-Panicot, J., Inzitari, M., Rexach, L., Fontecha, B., & Romero-Ortuno, R. (2016). The challenge of clinical complexity in the 21st century: Could frailty indexes be the answer?. Revista Espanola de Geriatria y Gerontologia, 52(3), 159-166.
  3. Espaulella-Panicot, J., Molist-Brunet, N., Sevilla-Sánchez, D., González-Bueno, J., Amblàs-Novellas, J., Solà-Bonada, N., & Codina-Jané, C. (2017). Modelo de prescripción centrado en la persona para mejorar la adecuación y adherencia terapéutica en los pacientes con multimorbilidad. Revista Española de Geriatría y Gerontología, 52(5), 278-281.
  4. González-Bueno, J., Sevilla-Sánchez, D., Puigoriol-Juvanteny, E., Molist-Brunet, N., Codina-Jané, C., & Espaulella-Panicot, J. (2022). Improving medication adherence and effective prescribing through a patient-centered prescription model in patients with multimorbidity. European Journal of Clinical Pharmacology, 78(1), 127-137.
  5. Posicionamiento SEFAP en la revisión de la medicación centrada en la persona. ISBN: 978-84-09-38478-5 Depósito Legal: M-9950-2022 © SEFAP 2022.

Berta Bover, coordinadora de l’EPAC: “Davant la cronicitat, l’objectiu principal és trobar la manera de viure amb la presència de la malaltia”.

Negació, tristesa, ràbia, frustració… totes aquestes emocions són freqüents davant d’un diagnòstic de malaltia crònica i/o terminal. Formen part del camí per arribar a l’acceptació, tant de la malaltia com de les múltiples pèrdues que es van donant. Per acompanyar les persones en aquest procés, el 2017 es va crear l’Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat. Aquest servei, format per sis psicòlogues i coordinat per Berta Bover, ofereix atenció psicològica a persones diagnosticades de malaltia crònica. En paraules de Bover: “La cronicitat és un punt i a part en la vida d’una persona, una de les situacions més complexes que ha d’encarar. Per això, oferim un acompanyament psicològic, no tant per controlar els símptomes, com per trobar la pau psicològica”

Què entenem per cronicitat?

Definim cronicitat com el període entre el diagnòstic i el resultat final, durant el qual la persona s’esforça per mantenir la salut i/o adaptar-se al deteriorament de salut derivat d’una malaltia mortal.

En la medicina, s’anomena malaltia crònica a les afeccions de llarga durada i en general, de progressió lenta. No hi ha consens al voltant del termini a partir del qual una malaltia passa a considerar-se crònica. En la majoria dels casos, ens referim a totes aquelles afeccions que tenen una temporalitat superior a sis mesos.

Els pacients ambesclerosi múltiple, ELA, Parkinson, que han patit un ictus, que tenen dolor persistent, malalties renals o amb insuficiències cardíaques són els usuaris més habituals de l’EPAC.

Com impacta emocionalment el diagnòstic d’una malaltia crònica o terminal?

La malaltia crònica i la fragilitat ens connecta amb la vulnerabilitat i la mort. La cronicitat és un camí amb múltiples pèrdues i situacions d’amenaça, incertesa, desesperació, acció, aïllament, acceptació i connexió. Una mateixa malaltia pot tenir significats diferents en funció de la persona que la viu. Varia en funció de la seva història de vida, l’edat, el moment vital, els símptomes, el pronòstic, la trajectòria de la malaltia, etc.

Tanmateix, no és només la persona amb una malaltia qui ho pateix sinó tot l’entorn familiar, qui també transita en el camí i a qui cal ajudar. Per això es parla de malaltia familiar, ja que afecta a tots els membres del sistema.

La vulnerabilitat

Darrera la vulnerabilitat hi ha una crisi on es trenquen molts esquemes. L’adaptació a una malaltia és un dol per a tothom, que es veu agreujat per alguns factors de risc. L’edat n’és un d’important. Sigui perquè és una persona gran que viu l’envelliment amb soledat, sigui perquè és una persona jove amb expectatives de vida que mai no es compliran.

L’adaptació a la vulnerabilitat és un procés que no resulta fàcil, especialment per a les dones. “Les dones, hem estat educades per donar, cuidar l’entorn i tirar amb tot, i, quan es tracta de rebre, ens costa molt. Per això, davant el diagnòstic d’una afecció crònica o terminal, és imprescindible un treball de saber què mereixo”.

Com abordem una malaltia crònica?

Algunes guerres es guanyen deixant anar. Sovint, ens agafem al control i a la lluita, esperant trobar un alleujament al malestar, però obtenim l’efecte contrari. Davant la cronicitat, l’objectiu principal és trobar la manera de viure amb la presència de la malaltia.

És com jugar al joc de la corda amb un monstre gegant, que és la malaltia. Quan més estires cap a tu, més estira el monstre cap al seu terreny. Aquí, cal preguntar-se: “i si, per guanyar, cal deixar anar?” El monstre continuarà allà, però no t’arrossegarà al seu terreny, perquè en lloc de lluitar, acceptes la seva presència.

Les psicòlogues que formem part de l’equip treballem múltiples aspectes psicològics per tal d’arribar a l’acceptació i/o adaptació de la cronicitat. Fem un treball cognitiu on abordem pensaments i creences disfuncionals, i ajudem a identificar els problemes i a descobrir formes efectives d’afrontar-los. Tanmateix, també és molt útil fer un treball més profund a través dels valors i el sentit vital. Cal treballar el JO present «qui soc ara?», envers el JO passat, «allò que era i feia».

Quins factors són clau per a l’èxit del tractament psicològic?

D’una banda, és primordial anar a la base de la piràmide i treballar un bon vincle amb el pacient, fomentant una relació de confiança i seguretat. També cal  abordar les expectatives que té envers el nostre rol, aclarint que no podem canviar la situació ni el diagnòstic, però sí que podem treballar l’adaptació a la nova realitat.

D’altra banda, és fonamental un treball d’autoresponsabilitat i compromís envers el procés. Només podem ajudar una persona que està disposada a ser ajudada.

En segon lloc, cal que explorem les pors i preocupacions dels pacients, així com els assumptes pendents i la relació amb la vulnerabilitat, la malaltia i/o la mort. Es tracta d’acabar amb el rol passiu del pacient i fer que la persona que trobi la manera d’anar sortint. És un acompanyament, no una solució.

Pel que fa al sistema familiar, és clau explorar les dinàmiques familiars i fer un treball amb els cuidadors i/o sistema familiar per identificar les dinàmiques i rols familiars, fomentant una comunicació i un afrontament adaptatiu.

Prendre decisions perquè altres no les hagin de prendre

En relació amb aquest últim punt, és important parlar del Document de voluntats anticipades (DVA), en el que juntament amb la persona, indaguem quines són les voluntats davant la seva pròpia salut i/o tractament. “Què necessito jo quan s’acosti?” o  “fins on vull arribar?” són preguntes clau per treballar el concepte de mort i perdre la por a parlar-ne.

Aquest document alleuja al pacient però sobretot a la família, perquè ja no ha de prendre decisions per altres, especialment, en moments tan difícils.

Creus que ha canviat la conscienciació pública sobre la importància de la salut mental en el context de la cronicitat?

Tal com defineix la OMS, la salut és un estat complet de benestar físic, emocional i social, i no només l’absència de malalties. Per la qual cosa, no hi ha salut sense salut mental.

El nostre servei es va posar en marxa l’any 2017 arrel que es va veure la necessitat d’acompanyar pacients crònics, amb un total de 485 primeres visites i 2081 visites de seguiment. Gràcies a la constància i el treball de l’equip, i a la confiança dels professionals sanitaris, finalitzem l’any amb un total de 1002 primeres visites i 2744 visites de seguiment.

Aquestes dades confirmen l’augment de la demanda del servei i del nivell de conscienciació de la importància de la salut mental. Veiem que hi ha una normalització d’aquest tema no només en el context de cronicitat, sinó en qualsevol procés vital.

Com es pot accedir a l’EPAC?

L’equip està situat als Centres d’atenció primària del Gironès, Pla de l’Estany, la Selva interior i la Garrotxa. Des del 2021, també ens trobem a l’equip PADES de Girona. El circuit principal de derivació és a través del personal mèdic de capçalera, l’equip d’infermeria i/o treballador/a social.

L’EPAC va adreçat a persones amb un diagnòstic de malaltia crònica i/o avançada així com a les seves famílies i/o cuidadors principals que requereixin atenció psicològica. Les visites són presencials, a les àrees d’atenció bàsica, o al domicili de pacients fràgils que no poden desplaçar-se al CAP. Paral·lelament a l’atenció individual, també realitzem grups terapèutics enfocats al dolor i la Covid persistent, així com a la persona cuidadora.

Berta Bover, Coordinadora Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat

Innovació en la texturització d’aliments per a persones amb disfàgia

La disfàgia és un desafiament quotidià per a moltes persones, amb una gran prevalença i que té un impacte significatiu en la qualitat de vida. Aquest trastorn va ser un dels temes de la 6a Jornada d’Atenció a la dependència que duia per títol “Els reptes de l’alimentació en gent gran”. En aquesta jornada, organitzada per Grup Mutuam,  es va posar de manifest, entre altres, la importància de la texturització dels aliments, una qüestió cabdal per a les persones amb disfàgia. El centre assistencial Mutuam La Creueta porta investigant i treballant en la texturització i en la seva millora des de 2017. De la mà de la seva directora, Dolors Cabré, descobrim com aquesta pràctica aborda tant les necessitats de salut, com els aspectes emocionals i socials dels qui s’enfronten a aquest problema.

Què és la disfàgia?

La disfàgia és una condició que afecta moltes persones i que, també, forma part del procés d’envelliment. Es produeix quan els músculs de la boca o la gola no treballen bé per causes físiques o neurològiques neurodegeneratives. Com a conseqüència d’això, no fan la funció de  deglutir. Com va explicar Pere Clavé, cirurgià digestiu i director de Recerca de l’Hospital de Mataró, “és una malaltia amb molta prevalença, profundament desconeguda i amb unes conseqüències clíniques severíssimes”.

La disfàgia és un problema profundament infradiagnosticat i desconegut per molts pacients que no saben que el pateixen. Té una prevalença idèntica a la diabetis, actualment la sofreixen més de 30 milions d’europeus. En concret, una de cada quatre persones majors de 70 anys que viuen a casa seva i el 60% dels ancians que viuen en residències. També és un trastorn que es presenta en la majoria dels pacients amb malalties neurològiques.

La desnutrició, la deshidratació, les infeccions respiratòries i la reducció de la qualitat de vida amenacen la salut i benestar dels qui l’experimenten. La desnutrició és un dels problemes més habituals, que té com a causa la dificultat per empassar i la falta d’atractiu dels purés. A més dels desafiaments físics, els impactes psicològics i socials poden ser igualment aclaparadors, afectant la persona i al seu entorn familiar.

Importància de la texturització d’aliments

En aquest context, la texturització d’aliments emergeix com una eina crucial per enfrontar els desafiaments de la disfàgia. En modificar la consistència dels aliments, es facilita la seva ingestió, la qual cosa garanteix una nutrició adequada i redueix el risc de complicacions. No obstant això, la texturització no només tracta necessitats fisiològiques; també aborda la dimensió emocional de l’alimentació, permetent una experiència gastronòmica més satisfactòria.

Evolució de la gastronomia centrada en la texturització

La texturització d’aliments no consisteix únicament a fer-los segurs per al seu consum. També consisteix, en gran mesura, en preservar la diversitat i el plaer associats amb el menjar. L’evolució de la gastronomia en aquest sentit implica un enfocament integral que reconeix la importància de la presentació visual, dels aromes i de l’experiència de menjar. La combinació de tècniques culinàries tradicionals i adaptacions innovadores és essencial per assegurar que la texturització no comprometi el valor gastronòmic dels plats.

Innovació i creativitat en la texturització d’aliments

El centre assistencial Mutuam La Creueta ha portat la texturització d’aliments a un nivell superior. Així, ha combinat la innovació amb una comprensió profunda de les necessitats de les persones amb disfàgia. Això ho han dut a terme aplicant diferents canvis en la manera de planificar els àpats per a aquests pacients. En primer lloc, s’ha eliminat el bol únic sense diferenciar sabors i gustos. En el seu lloc, s’ofereix un menú amb dos plats separats, un primer i un segon. En segon lloc, s’ha adaptat el menú basal a la textura i les necessitats de les persones i del tipus de disfàgia que pateixen. A més a més, aquest centre tampoc fa servir triturats químics per a les seves adaptacions. Tots aquests canvis s’han dut a terme després d’un procés exhaustiu d’investigació i de proves per trobar les textures i les presentacions més adequades.

Aquesta combinació d’innovació i creativitat no només ha millorat la qualitat de vida, sinó que també ha atorgat un nou significat a l’experiència alimentària. L’aïllament social que provoca el diagnòstic de la disfàgia, es redueix significativament amb aquesta nova manera d’entendre els àpats que es practica a la Creueta. Encara més: en aquest centre han aconseguit que totes les persones residents puguin gaudir d’àpats especials el cap de setmana, com ara “bikinis” o xocolata amb xurros.

Abordant desafiaments a través de la col·laboració

El camí cap a una texturització d’aliments efectiva i atractiva requereix una col·laboració estreta entre els professionals de la salut, nutrició, cuina i cuidadors/es. La interacció entre aquests grups permet una comprensió més profunda de les necessitats específiques de cada pacient, així com la identificació de solucions personalitzades. A més, la difusió de coneixements i experiències promou un enfocament holístic que beneficia a la comunitat en general.

Al centre assistencial la Creueta, tot aquest procés de recerca ha estat possible gràcies a un esforç conjunt. Un esforç que ha implicat la formació integral i transversal de tot l’equip. Així, els i les professionals reben formació continuada en disfàgia, en seguretat alimentària, en l’ús del robot per a les texturitzacions i en innovació culinària. La formació interna en aquest centre assistencial és anual i es fa de manera transversal, per ajudar a la detecció de la disfàgia. És una feina interdisciplinària d’equip.

Amb aquesta mirada àmplia, La Creueta és l’únic centre que ha creat un Grup d’Ajuda Mutua (GAM) especialitzat en disfàgia. En aquest grup s’ajuda a les persones que la pateixen a evitar la negació, a què entenguin el que és. Aquesta pas és el previ per aprendre a viure d’una manera diferent. Aquesta tasca d’educació sanitària es du a terme també amb les famílies. Se les ajuda a entendre la malaltia alhora que els ofereixen recursos per poder menjar a casa o a dinar a un restaurant.

L’impacte de la disfàgia per a les famílies

La disfàgia no només afecta la capacitat d’alimentació. També condueix a una sensació d’aïllament social i frustració que pateixen els i les pacients i el seu entorn. Les famílies s’enfronten a desafiaments econòmics i emocionals considerables, mentre intenten garantir una nutrició adequada per als seus éssers estimats. La cura d’un familiar amb disfàgia requereix comprensió, paciència i una adaptació constant.

Daniel Rodríguez, logopeda del centre assistencial Mutuam La Creueta, en la seva intervenció durant la jornada va explicar com és d’important que la comunitat rebi informació sobre la disfàgia. I és que, moltes famílies no tenen informació suficient quan arriben al centre. Així, mitjançant el GAM, poden resoldre dubtes, compartir experiències, consells i crear un espai segur per preguntar i comentar.

Per ajudar-los en aquesta tasca, han creat el que anomenen “show cookings”. Es tracta d’un espai on s’ofereix a les famílies un tast de què mengen els pacients habitualment. Aquesta activitat serveix, entre altres, per dissipar mites, com que a les residències es menja malament. En aquest sentit, i gràcies a l’impuls de la nutricionista Núria Mallen, han desenvolupat un receptari amb plats típics. Aquest, inclou, en cada recepta, adaptacions per a les persones amb alguna mena de disfàgia. Oferir educació sanitària, millorar la qualitat de vida de les persones amb disfàgia i dels seus familiars i evitar que aquestes persones caiguin en l’aïllament social és el repte que aquest centre fa més 6 anys que assumeix.

La texturització d’aliments no es limita a una solució pràctica per a la disfàgia. Representa un canvi fonamental en la forma en què percebem la gastronomia i la salut. La creativitat i la innovació exerceixen un paper central en la redefinició de l’experiència alimentària. Permet assegurar que tots, independentment dels seus desafiaments de salut, puguin gaudir plenament de la riquesa i el plaer del menjar. Amb el compromís continu de centres com la Creueta, el futur gastronòmic s’albira no sols segur i nutritiu, sinó també deliciosament gratificant.

Dolors Cabré

Directora del Centre assistencial Mutuam La Creueta