L’Organització Mundial de la Salut ja ho va advertir el 2015: el canvi climàtic és l’amenaça més gran per a la salut del segle XXI. Aquesta afirmació, lluny de ser alarmista, es fonamenta en evidències científiques cada cop més palpables.
Avui parlem de salut i clima amb Antoni Trilla (Barcelona, 1956), metge epidemiòleg, catedràtic de Medicina Preventiva i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Com a membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure, ens ofereix la seva visió sobre les implicacions de la crisi climàtica per a la salut humana i els sistemes sanitaris.
Com afecta el canvi climàtic en la salut de les persones?
El canvi climàtic és un concepte ampli, amb implicacions que tots podem percebre: els estius són més llargs, els hiverns una mica més curts, patim períodes de sequeres seguits de grans pluges, etc. Aquests fenòmens evidencien una transformació climàtica fruit de l’activitat humana que pot tenir conseqüències directes i indirectes sobre la nostra salut.
Un dels impactes més clars és la contaminació atmosfèrica, especialment a les ciutats: respirar aire carregat de partícules nocives afecta directament el sistema respiratori i cardiovascular. La contaminació, a més, es relaciona amb la destrucció de la capa d’ozó, fet que incrementa l’exposició als rajos ultraviolats i, amb això, el risc de càncer de pell.
També s’han intensificat els fenòmens meteorològics extrems o eventualitats climàtiques. Les onades de calor són cada cop més freqüents i duradores, i a Europa cada any moren persones, especialment entre la població gran i vulnerable. Per això, cada estiu es posen en marxa campanyes de salut pública per prevenir la deshidratació i promoure hàbits d’autocura que són clau.
Hi ha, a més, efectes menys visibles però igualment importants. Els vectors com mosquits o rosegadors, i les malalties que poden transmetre, són un clar exemple. Amb només un o dos graus més de temperatura, poden expandir el seu hàbitat i allargar el període d’activitat, afavorint la propagació de malalties infeccioses.
D’altra banda, el bon estat dels boscos i les aigües és essencial. Els microplàstics i els contaminants químics, conseqüència de l’activitat industrial i els residus de la vida moderna, també poden afectar la nostra salut a llarg termini per les substàncies tòxiques que ens arriben a través l’aigua o els aliments.
Tot i això, és important ser-ne conscients sense caure en la preocupació excessiva. De fet, una altra conseqüència són els trastorns associats a l’angoixa climàtica, quan les persones viuen amb un estrès intens i constant pel futur del planeta.
Mosquits, malalties i la vigilància com a eina clau
Com afecta el canvi climàtic a la transmissió de malalties?
El canvi climàtic, juntament amb la globalització, ha afavorit l’expansió de malalties entre continents. A Europa, els experts consideren que mosquits, paparres i altres vectors són altament competents per transmetre determinats virus; només cal que n’hi arribi un de nou i trobi condicions favorables per poder infectar humans.
Un bon exemple és el mosquit tigre. Va arribar a Europa a través del comerç internacional, es va establir primer a Albània, després a Itàlia, i finalment aquí, on ha trobat un clima ideal per reproduir-se. En els últims anys, el seu període d’activitat s’ha allargat,i ja n’hi ha des de la primavera fins a l’inici de la tardor.
El problema del mosquit tigre no són només les molestes picades, sinó que pot transmetre malalties. Sense anar més lluny, el 2024 hi va haver un petit brot, de 8 o 9 casos de dengue a Salou, que venia d’un viatger infectat (un cas important) i es va transmetre per aquest mosquit. El brot es va controlar amb l’arribada de l’hivern. Això és l’estàndard, però cal estar alerta.
A Andalusia, el mateix any, els mitjans recollien la preocupació pel virus del Nil Occidental, una malaltia neurològica, amb més de 100 casos i vuit persones mortes. Aquest virus es va propagar des d’animals com cavalls i porcs pel mosquit Culex, un insecte autòcton.
Aquestes malalties tenen una característica comuna: en el 90% dels casos no generen símptomes. Del 10% restant, la majoria presenta símptomes lleus, com febre o malestar, similars a una grip. Però hi ha un petit percentatge (entre l’1 i el 2%) que pot patir complicacions greus, especialment entre les persones grans o amb patologies prèvies.
La magnitud del problema, doncs, queda molt acotada a pocs casos greus, però poden haver-hi molts més infectats que no es diagnostiquen, per això la vigilància és essencial.
Com es pot prevenir la transmissió d’aquests virus?
La clau per contenir aquests riscos és la vigilància. A Catalunya i a Europa tenim grups de recerca molt potents en salut ambiental i clima. Un exemple és el CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal), especialitzat en epidemiologia i salut animal, que pot detectar i estudiar aquests virus i els mosquits que els transmeten.
A més, disposem de xarxes de vigilància de malalties infeccioses que poden investigar casos si hi ha sospites. Una de les mesures que s’apliquen és la detecció d’anticossos en donants de sang i d’òrgans. La participació ciutadana també és clau, com demostra l’App “Mosquito Alert”, que permet fotografiar un mosquit i rebre informació sobre quina espècie és. Això ajuda a detectar presències noves.
Què podem fer per adaptar-nos millor al canvi climàtic?
El canvi climàtic ja és una realitat, probablement irreversible. Tot i això, podem actuar per frenar-ne el ritme i minimitzar-ne els impactes sobre el planeta, la salut i la qualitat de vida. Davant d’aquest repte complex, cal actuar a diferents nivells.
En l’àmbit individual, no es tracta de tornar a l’edat de pedra, sinó d’adoptar petits gestos amb gran impacte col·lectiu: estalviar aigua i energia, moure’ns a peu o amb transport públic, escollir productes amb menys envasos, reduir el consum, reciclar, reutilitzar i, pel que fa als mosquits, evitar l’aigua estancada per frenar-ne la reproducció.
També és fonamental el paper de la recerca. Gràcies a centres com l’Institut de Salut Global, que estudien fenòmens com la contaminació o els microplàstics, disposem d’estudis rigorosos i projeccions útils. Per exemple, es calcula que l’any 2040 podrien produir-se unes 8.000 morts addicionals per onades de calor. No són prediccions exactes, però ajuden a anticipar riscos i a impulsar mesures preventives.
Algunes d’aquestes ja s’estan aplicant, com els refugis climàtics: espais públics pensats per protegir la població de les temperatures extremes quan no disposa de condicions adequades a casa.
Finalment, el vot és una eina poderosa. Els governs tenen un paper clau en la presa de decisions sobre temes com l’energia o la regulació ambiental. Cal exigir polítiques ambientals responsables i escollir aquells representants que es prenen seriosament la crisi climàtica. No tots tenen la solució, però alguns prenen mesures; d’altres prefereixen mirar cap a una altra banda.
Quin paper tenen els sistemes i els professionals sanitaris?
A casa nostra, trobem exemples inspiradors. Hospitals que han apostat decididament per reduir l’impacte ambiental de la seva activitat sanitària, des de la manera com s’envasen els medicaments fins a la gestió i reciclatge dels materials. Alhora, institucions com la Universitat de Barcelona investiguen com afecta el canvi climàtic a la salut i com es poden prevenir les seves conseqüències.
La formació i la sensibilització també són fonamentals. Les noves generacions de professionals al món acadèmic, més conscienciades i compromeses, impulsen iniciatives esperançadores. La xarxa European Network for Climate Health Education, per exemple, agrupa universitats europees i nord-americanes -entre elles la Facultat de Medicina de la UB- amb l’objectiu de compartir experiències i materials per ensenyar als futurs metges com abordar les conseqüències del canvi climàtic en la pràctica diària.
En definitiva, el canvi climàtic és un problema global que només podrem afrontar si combinem decisions polítiques valentes, recerca científica, consciència ciutadana i accions quotidianes. Al final, la clau és entendre que tenim un sol món i una sola salut. La salut humana depèn també de la salut animal i de la salut del planeta.