Atenció Sanitària i dependència

El Joc de la identitat: em coneixes? és un projecte nascut a la Residència Font Florida gestionada per Grup Mutuam amb un objectiu clar: afavorir el vincle entre les persones usuàries i les professionals dels centres residencials. D’una manera senzilla i creativa, convida l’equip a identificar cada resident a partir de només tres dades clau sobre la seva vida, com si es tractés d’una partida del Qui és qui?.

La proposta, impulsada per Angi de Miguel, psicòloga del centre, i Marta Serrano, animadora sociocultural, ha estat guardonada amb el Premi ACRA a la Innovació, en reconeixement de la seva originalitat i aplicació pràctica de les històries de vida.

Parlem amb Marta Serrano, una de les seves creadores, per conèixer com funciona i què ha significat per a totes les persones que hi han participat.

Donar vida a la informació per una relació més propera

Quan una persona ingressa a una residència se’n fa una història de vida: un document on es recull la seva trajectòria: d’on ve, com ha viscut, què li agrada, amb l’objectiu de poder donar una atenció personalitzada i respectuosa amb les preferències i els trets significatius de cada resident.

Aquesta informació s’arxiva, i cada planta disposa de les fitxes corresponents per poder-les consultar quan calgui. Tanmateix, conèixer en profunditat totes aquestes històries en el dia a dia no sempre és factible. 

Per això, en el comitè d’ACP (Atenció Centrada en la Persona) va sorgir la idea del joc, per donar vida a aquestes dades i fer-les més accessibles a tot l’equip, des de les auxiliars a les infermeres o el personal de neteja, i que ajudessin a establir vincles amb els usuaris. 

“Ens va semblar que podia ser un bon punt de partida conèixer unes dades molt bàsiques de cadascú, per poder iniciar converses, establir una relació o tenir un primer contacte amb ells.” 

Tres dades per descobrir qui és qui

La dinàmica és senzilla, però molt pràctica, i sobre tot, amena. Es convida els professionals a reconèixer qui és cada resident a partir d’una fitxa numerada que conté només tres elements clau: el lloc de naixement amb una fotografia, l’ocupació que va desenvolupar i un tret distintiu.

Les fitxes van ser creades per l’Angi de Miguel i la Marta Serrano, que també es van encarregar de dissenyar l’activitat i dinamitzar-la perquè no es percebés com una tasca imposada ni feixuga. No es tractava de memoritzar dades, sinó de posar atenció a les persones, intuir, i sobretot, jugar!

“El tret característic va ser el més difícil de definir, perquè requeria conèixer bé la persona i haver compartit moments amb ella. Volíem que fos una característica actual, que qualsevol membre de l’equip pogués identificar. En alguns casos vam haver de contactar amb les famílies, però va ser una feinada molt maca”, comenta Marta Serrano.

Les fitxes es van penjar a les sales de convivència i tothom hi va poder participar: treballadors de totes les àrees, les famílies i els mateixos usuaris, que de vegades no se’n podien estar de donar pistes plens d’orgull i il·lusió. “Era molt bonic veure com entre companys es motivaven, comentaven els detalls, s’implicaven. Era molt curiós i bonic veure-ho.”

L’impacte del joc en residents i professionals

L’efecte de l’activitat va anar molt més enllà de la seva dimensió lúdica. Abans de posar-la en marxa, es va passar un qüestionari als professionals sobre el grau de coneixement que tenien de les històries de vida de les persones usuàries, i es va repetir un cop finalitzada la dinàmica. 

El resultat? Un augment notable en el coneixement de les persones, amb un impacte clar en la qualitat de les relacions:

“Els professionals sentien que, amb més informació, el tracte era diferent, més càlid. I també tenien més recursos per començar converses o tenir una mínima interacció amb cada persona.”

Entre els usuaris, la resposta també va ser molt positiva: “No s’ho esperaven i es van sentir orgullosos de la seva fitxa. Quan es coneix millor, es connecta millor. I aquesta connexió, enforteix el vincle i conseqüentment genera benestar, perquè respecta la identitat i la dignitat de cadascú.

Una iniciativa senzilla, premiada i fàcil de replicar

El Joc de la identitat ha estat reconegut amb el Premi ACRA a la Innovació 2024, un guardó que destaca el seu enfocament humà i la seva capacitat per millorar el benestar i la dignitat de les persones grans mitjançant una proposta senzilla i fàcil de posar en pràctica.

La simplicitat és una de les grans fortaleses d’aquest projecte: és adaptable, econòmica, i no requereix tecnologia ni grans recursos; només cartolines i la dedicació per trobar allò que fa única a cada persona.

De fet, a Grup Mutuam ja s’està valorant estendre l’activitat a altres centres veient l’acollida i resultats que ha tingut. A més, en un sector amb una alta rotació de professionals, iniciatives com aquesta es poden repetir de manera periòdica, afavorint sempre un tracte més humà, pròxim i respectuós.

Podeu veure les reaccions d’algunes de les seves participants en aquest emotiu vídeo d’ACRA, que ens recorda que reconèixer la persona és el primer pas per cuidar amb dignitat.

Marta Serrano

Animadora Sociocultural Residència Font Florida

L’Atenció Intermèdia és un conjunt de recursos del Sistema de Salut de Catalunya, que s’adrecen principalment a persones amb malalties cròniques o amb necessitats de cures pal·liatives, proporcionant-les una atenció integral i centrada en la persona. 

Per aconseguir-ho, és fonamental el treball en equips interdisciplinaris i garantir una bona coordinació entre aquests, així com amb altres nivells del sistema sanitari. En aquest article, entrevistem a Nieves Legua, directora d’Infermeria de Grup Mutuam, per entendre millor el funcionament dels serveis d’Atenció intermèdia i com aquesta visió transversal i integral impacta en l’assistència i el benestar de les persones que atenem. 

Què és l’Atenció Intermèdia?

L’Atenció Intermèdia és l’àmbit de Salut que integra recursos assistencials especialitzats en geriatria i cures pal·liatives. Dona resposta, tant en el domicili com en el recurs hospitalari, a persones en situació de fragilitat, dependència, cronicitat complexa o avançada i final de vida, tenint en compte les seves necessitats sanitàries i socials. A més, inclou també la seva família o l’entorn cuidador. 

Un dels objectius de l’Atenció Intermèdia és millorar les transicions assistencials. Una persona amb una malaltia crònica pot necessitar diferents recursos en diversos moments. Per exemple, pot requerir una estada temporal en un hospital per una recuperació, una hospitalització a domicili o un seguiment per part de l’equip de PADES. La idea és que aquestes transicions entre recursos es facin de manera fluida i coordinada, evitant tractar la persona com un pacient nou en cada recurs. 

També es busca evitar ingressos innecessaris, reduir les estades hospitalàries i evitar la institucionalització quan no és imprescindible. És a dir, es treballa perquè la persona, si així ho desitja, pugui mantenir-se al seu domicili el màxim de temps possible.

Un model d’atenció interdisciplinari

Per poder donar aquesta atenció integral i centrada en la persona, és imprescindible un abordatge interdisciplinari. Per aquest motiu, tots els recursos de l’Atenció Intermèdia treballen amb equips interdisciplinaris, formats per professionals de la medicina, infermeria, treball social, psicologia, fisioteràpia, teràpia ocupacional i logopèdia, entre d’altres. Aquesta estructura permet garantir una atenció adaptada a cada persona, responent a les seves necessitats en cada moment.

Com és la coordinació en l’Atenció intermèdia?

L’Atenció intermèdia és un nivell assistencial que es troba entre l’hospital d’aguts i l’atenció primària. Per això, és essencial que treballi coordinadament amb aquests, ja que actua com a enllaç entre tots dos.

D’altra banda, l’Atenció Intermèdia compta amb una àmplia varietat de recursos sanitaris, dels quals a Grup Mutuam comptem amb gairebé tots: els Hospitals d’Atenció Intermèdia (HAI), Hospitals de Dia, Consultes Externes especialitzades, equips de PADES i equips d’Hospitalització a Domicili (HaD-AI), entre d’altres. 

La coordinació entre aquests recursos també és imprescindible. A mesura que una malaltia avança o la salut d’una persona es deteriora, les seves necessitats es tornen més complexes, i es necessita atenció especialitzada a tots els nivells, incloent-hi suport psicològic i fins i tot espiritual, així com un bon control de símptomes. 

“L’objectiu és proporcionar la resposta adequada a l’atenció que necessita, en el moment i el lloc adequats, per part dels equips adequats.”

Quin paper té la tecnologia en la coordinació?

La tecnologia i la intel·ligència artificial, sens dubte, jugaran un paper cada cop més important, no només per la coordinació, sinó també per oferir una assistència més àgil, eficient i segura. Per exemple, en l’àmbit domiciliari, un dels grans reptes dels nostres equips és la dispersió geogràfica dels pacients que atenen, que obliga els professionals a desplaçar-se molt per fer visites.

Aquí, la tecnologia pot jugar un paper clau. El monitoratge a distància dels pacients, per exemple, ens ajudarà al diagnòstic, tractament i prevenció de descompensacions. Això és especialment útil en serveis com l’Hospitalització Domiciliària, on el pacient es troba a casa, però sota supervisió mèdica continuada dels equips. D’aquesta manera, garantim un seguiment més exhaustiu i proactiu de la persona, a la vegada que millorem l’eficiència, l’accessibilitat, l’equitat del servei.

La importància de l’estandardització de processos

A més, per promoure la transversalitat, a Grup Mutuam estem apostant per l’estandardització de processos. Tenim figures molt específiques com és la meva, la Direcció d’Infermeria, la Direcció de Farmàcia o el servei de Qualitat, que faciliten la sistematització dels processos assistencials. 

Així, garantim que tots els professionals de l’àmbit treballin de la mateixa forma, independentment del centre o servei on es troben. Aquesta mirada transversal facilita les decisions i la coordinació entre els professionals d’un equip, i contribueix a garantir una atenció segura i de qualitat a les persones que atenem.

Els reptes de l’Atenció intermèdia a Grup Mutuam

Quins són els principals reptes que teniu en el desenvolupament de l’Atenció intermèdia al grup? 

L’Atenció intermèdia es troba en un procés de transformació, ja que venim del context de l’atenció sociosanitària. Així que d’una banda, estem treballant per continuar adaptant els nostres centres i la nostra estructura als requeriments que marca la nova cartera de serveis de Salut. 

Un altre repte és també comptar amb els professionals adequats. Busquem, per una banda professionals polivalents, que siguin capaços de desenvolupar la seva activitat en els diferents recursos de l’Atenció intermèdia, tant en l’àmbit d’internament com el domiciliari (PADES o HAD-AI). Això creiem que pot ser molt enriquidor per al professional, i un motiu per atraure talent al grup, però també requereix un procés de sensibilització i una formació específica. 

En aquest sentit, a Grup Mutuam no ens limitem només a la formació externa, sino que aprofitem l’expertesa interna per ajudar als nous professionals a integrar-se i adquirir les competències necessàries per afrontar la complexitat que caracteritza l’Atenció intermèdia. El nostre repte és promoure la transferència de coneixements, de manera que el nou professional s’enriqueixi, mentre reconeixem i valorem la trajectòria dels més veterans. 

A més, apostem per la formació continuada, oferint diferents jornades i cursos especialitzats al llarg de l’any, impartits per experts de diversos àmbits sanitaris i socials. També s’impulsen beques per a la formació i investigació, tot a través de la Fundació Mutuam Conviure.

I, finalment, per tal de garantir una assistència de màxima qualitat, el nostre compromís i  prioritat constant en tot aquest procés es vetllar per la seguretat de les persones que atenem. Per a fer-ho, incorporem les millors pràctiques assistencials, no només basades en l’evidencia científica, sino també pràctiques basades en valor. És a dir, en les necessitats i preferències dels usuaris i l’impacte en la seva qualitat de vida.

Nieves Legua

Direcció d’Infermeria Grup Mutuam

Els PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport) són un recurs de la xarxa sanitària pública de Catalunya, concretament de l’Atenció Intermèdia. Es tracta d’equips interdisciplinaris formats per professionals de la medicina, la infermeria o el treball social, especialitzats en l’atenció pal·liativa a persones al seu domicili.

Grup Mutuam gestiona nou equips de PADES convencionals a la ciutat de Barcelona, un a la ciutat de Girona, i els Equips PADES d’Atenció Continuada (AC) a Barcelona. Coneixem bé aquest servei, per això, en aquest article volem explicar-te a qui atenen, com treballen, i com funcionen aquests equips de gran valor a la nostra societat. Perquè conèixer els recursos que tenim al nostre abast és essencial per poder prendre decisions informades en cada moment.   

A qui atenen els PADES?

Quan pensem en els PADES, sovint els associem amb persones en situació de final de vida. Però, és l’únic perfil de pacient? I què s’entén per “final de vida”? Per a ser objectius, els PADES s’adrecen a persones amb malalties cròniques avançades, amb necessitats d’atenció pal·liativa i en situacions de complexitat.

Aquestes necessitats es valoren segons criteris clínics, com la pèrdua d’autonomia, problemes nutricionals, diagnòstics específics, l’ús freqüent de recursos sanitaris o indicadors de malaltia avançada. Alhora, també es tenen en compte aspectes de complexitat, valorant especialment les condicions de l’entorn cuidador del pacient.

Però els equips PADES no només atenen els pacients, sinó que també acompanyen les famílies i les persones cuidadores, oferint-los les eines necessàries per afrontar el procés i les dificultats del moment. Aquest acompanyament inclou el suport emocional, la resolució de dubtes mèdics, de cures, o de tràmits i gestions, i, si cal, la intervenció de professionals de la psicologia, quan es detecten situacions més complexes.

Tot i que la majoria dels pacients són adults, els equips PADES també poden atendre casos pediàtrics, en col·laboració amb la Xarxa d’Atenció Pal·liativa Pediàtrica. En definitiva, més que centrar-se en un diagnòstic específic, els PADES adapten la seva atenció a les necessitats particulars de cada persona, oferint un suport integral i personalitzat.

Quins objectius tenen els PADES? 

Els equips PADES treballen per aconseguir dos grans objectius. 

• Millorar el confort i la qualitat de vida de les persones, gestionant no només els seus símptomes (com el dolor), sinó també les necessitats emocionals, socials i fins i tot espirituals. 
• Facilitar l’atenció a casa: els PADES treballen perquè, sempre que sigui possible, les persones rebin les cures necessàries al seu entorn habitual, promovent que puguin romandre-hi durant el màxim temps per un major confort.

Equips interdisciplinaris per a una atenció integral

Per aconseguir aquests objectius, els PADES treballen seguint un model d’atenció propi, molt alineat amb el model d’Atenció Centrada en la Persona. Aquesta forma de treballar es caracteritza per:

El treball en equip: els PADES són equips interdisciplinaris formats per metges i metgesses, infermers i infermeres, i treballor/es socials, que treballen coordinats per garantir una atenció integral tant al pacient com a les persones cuidadores. 

A més, col·laboren estretament amb professionals de la psicologia (en el cas de Mutuam, amb els EAPS, impulsats per Fundació La Caixa), i mantenen una coordinació constant amb la resta de professionals de la xarxa per garantir un seguiment i tractament adequats.

Atenció individualitzada: els PADES elaboren un Pla d’Atenció Individualitzat per a cada pacient, en el que avaluen de forma global els seus símptomes presents i potencials, així com de les condicions de l’entorn i de les persones cuidadores. D’aquesta manera, es poden identificar els problemes, establir objectius terapèutics i dissenyar les intervencions més adients per a cada cas.

Planificació de Decisions Anticipades: es tracta d’un procés que permet al pacient i a la seva família reflexionar sobre les possibles decisions mèdiques que es poden necessitar en el futur. L’objectiu és que les seves voluntats siguin respectades en cas que més endavant no puguin comunicar-les, per l’empitjorament de la seva salut o una situació crítica.

Com s’activa el servei PADES?

L’activació dels PADES sempre es fa sempre a través d’un professional sanitari, ja sigui d’atenció hospitalària o de l’àmbit comunitari (Atenció  Primària). Els pacients i les seves famílies no poden sol·licitar l’activació del servei directament, però conèixer aquest recurs és important per poder consultar al vostre metge o professional de referència si considereu que seria adient per a la vostra situació.

Un cop activat el recurs, els PADES mantenen una comunicació constant amb els professionals sanitaris i socials de referència per al pacient, per a consensuar cada actuació i decisió. 

Respecte per la voluntat dels pacients

Com veiem, els PADES són una peça clau del sistema sanitari per a l’atenció pal·liativa, que no només vetlla pel confort i la qualitat de vida dels pacients, sinó també pel respecte a les seves necessitats individuals, valors i preferències, així com per la seva voluntat i decisions pel que fa a la gestió de la malaltia i el final de vida. Una aproximació centrada en la persona, que assegura una atenció digna en moments d’especial complexitat i sensibilitat. 

Així, els PADES s’han convertit en un suport essencial, tant per als pacients com per a les persones del seu entorn. En un context social marcat pel creixent envelliment de la població, i l’augment de malalties cròniques i soledat no desitjada, aquesta atenció integral, especialitzada i humana, es fa més necessària que mai. 

Amb la col·laboració d’Enric Martínez

Adjunt Direcció PADES Grup Mutuam

Els i les logopedes, són professionals sanitaris especialitzats en la comunicació, la parla, el llenguatge i la deglució, capacitats vitals en la vida de les persones. Per això, tenen un paper fonamental en entorns d’atenció intermèdia, treballant amb pacients geriàtrics, amb malalties cròniques, o en recuperació d’accidents com l’ictus.

En aquesta entrevista parlem amb Aroa Sánchez, logopeda de l’Hospital d’Atenció Intermèdia (HAI) Mutuam Güell, que ens explica com és el seu dia a dia amb aquests pacients, contribuint a que guanyin en seguretat, autonomia i qualitat de vida.

Ens pots explicar en què consisteix la teva feina al HAI Mutuam Güell?

La meva tasca se centra sobretot en l’avaluació i l’educació sanitària de patologies com la disfàgia, la disàrtria i l’afàsia. Les meves companyes, metges o infermeres, em deriven pacients, sobretot si han tingut infeccions pulmonars, perquè valori els riscos que presenten, i doni pautes sobre com han de menjar i beure, tant al pacient com a la família i al personal del centre.

Quins són els tipus de pacients i les patologies que més et trobes al HAI ?

El trastorn que més tracto és la disfàgia, la dificultat a l’hora d’empassar líquids, sòlids o semisòlids. Aquesta és molt comú en persones grans (les principals usuàries del HAI), sigui per la debilitat de la musculatura, o per malalties cròniques com el Parkinson o l’Alzheimer. Això pot fer que hi hagi ennuegaments, o que el líquid vagi als pulmons (broncoaspiració), i si porta restes de menjar o bacteris de la boca, pot causar pneumònia o altres infeccions respiratòries.

També tracto pacients amb afàsia, que és una dificultat en el llenguatge oral, la lectura o l’escriptura, molt comuna en qui ha patit un ictus o altres lesions neurològiques. Aquestes persones saben el que volen dir, però no poden contestar perquè no els arriben bé els senyals neurològics. També pot passar el contrari: parlen molt, però el que diuen no té sentit en el context.

Finalment, també veig pacients amb disàrtria, una dificultat a l’hora de pronunciar els sons, per una debilitat, paràlisi o manca de coordinació muscular, que pot fer que la parla sigui poc clara o afecti el to i la intensitat. La disàrtria és més comuna en malalties neurodegeneratives, com el Parkinson o l’esclerosi múltiple.

Com és la teva intervenció en els casos de disfàgia amb persones grans?

Primer, faig una avaluació per veure si el/la pacient pot tolerar els diferents tipus de líquids i la consistència dels sòlids. Segons el resultat, es fa una adaptació de la dieta. Per exemple, si hi ha risc que els sòlids s’empassin malament, fem una dieta més triturada. En el cas dels líquids, si hi ha risc de broncoaspiració, prescrivim l’ús d’espessidor, ajustant la quantitat necessària. És essencial que el nivell d’espessor sigui personalitzat, no tothom necessita la mateixa texturització! Si ens quedem curts continuem amb risc, mentre que si ens passem, podem fer que el pacient begui menys de forma innecessària.

Si la persona té problemes respiratoris i es cansa mastegant, li pauto una dieta mixta: primer triturat, i després, si ho tolera, sòlid. Mastegar és important per mantenir la musculatura de la deglució i la parla i no perdre funció.

I en el cas de pacients que han patit un ictus, com és el procés?

Els primers mesos són clau per a aquests pacients, i és quan veiem les millores més grans, especialment en la disfàgia, que fins i tot pot desaparèixer. A més d’indicar modificacions en la dieta i tècniques posturals per facilitar la deglució, també recomano exercicis per millorar la coordinació muscular i estimular els nervis implicats. He vist pacients que, després de poques setmanes, ja no necessiten les modificacions inicials. Quan se’ls dona l’alta, els suggereixo que continuïn el tractament logopèdic, i els explico com demanar-lo a la sanitat pública, per seguir progressant, tant en la deglució com en el llenguatge (l’afàsia).

Quins són els reptes més importants que trobes en la teva feina?

El més difícil és tractar amb pacients i famílies que no accepten les modificacions. Moltes vegades no són conscients que tenien aquest problema, i les pautes els poden semblar poc necessàries, sobretot si el pacient no presenta tos, tot i tenir altres signes de disfàgia. Jo entenc que les pautes no agradin, però intento explicar els seus beneficis, i els riscos de no seguir-les. Així i tot, hi ha pacients que decideixen no fer cas de les recomanacions. És frustrant perquè saps que pot tenir conseqüències, però s’ha de respectar la seva decisió.

Quina creus que és la contribució més important dels logopedes en un HAI?

En el meu cas, com que la disfàgia és el que més tracto, la meva contribució principal és evitar infeccions respiratòries repetides que tenen un gran impacte en la salut de les persones. Sovint els pacients han tingut aquestes infeccions de forma recurrent sense saber-ne la causa, abans d’aplicar les pautes. També és molt motivador veure pacients que, després d’un ictus, recuperen la capacitat de deglutir, amb l’efecte que això té per a la seva qualitat de vida.

Creus que la feina dels/les logopedes amb les persones grans és prou reconeguda?

És una feina poc coneguda encara, però a l’entorn sanitari es reconeix cada cop més. Tot i això, penso que en general caldria una presència més gran de logopedes en les residències geriàtriques, perquè no sempre s’apliquen les pautes correctament i de manera personalitzada per evitar riscos.

D’altra banda, la feina dels logopedes a les residències sovint se centra només en la disfàgia, mentre que la parla i la comunicació queden en segon pla. Moltes persones grans perden aquestes capacitats per problemes cognitius, auditius, o debilitat muscular, fet que pot portar a un aïllament, i a un deteriorament general cada cop més gran. Per això, calen més activitats d’estimulació, tant cognitiva com pràctica, i el treball logopèdic aquí és essencial.

Com veiem, la figura dels logopedes en l’atenció intermèdia i geriàtrica és clau per la qualitat de vida de les persones grans i en recuperacions, ajudant-los a tornar al domicili amb menys riscos d’infeccions, més autonomia i qualitat de vida.

Aroa Sánchez

Logopeda HAI Mutuam Güell

L’envelliment és un procés que impacta profundament els vasos sanguinis, i és considerat el factor de risc cardiovascular més important. Però quina relació hi ha entre l’envelliment vascular i l’arterioesclerosi? En aquesta ponència, el doctor Joan Lima, internista de l’Hospital General de Barcelona, i expert amb més de 35 anys liderant la Unitat de Lípids i Risc Cardiovascular de l’Hospital Vall d’Hebron, ens ofereix una perspectiva experta i actualitzada sobre aquest tema, especialment rellevant en la població geriàtrica.

I és que l’edat modifica variables clau per la salut cardiovascular, com la hipertensió arterial, la tolerància a la glucosa o la distribució dels lípids, i altera tant l’estructura com la funció de les arteries. A més, la malaltia ateroescleròtica –caracteritzada per la formació de plaques d’ateroma– és de les principals causes de mortalitat associades a l’edat, i es troba en el substrat de malalties com la cardiopatia isquèmica, l’ictus o la malaltia arterial perifèrica.

Tot i això, Lima també ofereix un missatge d’esperança: mai és massa tard per adoptar estratègies preventives. Basant-se en l’evidència científica més recent, exposa les mesures més efectives per gestionar els factors de risc i millorar la salut vascular, així com els tractaments disponibles amb beneficis comprovats.

Descobreix el vídeo complet i aprofundeix en una temàtica fonamental per a la salut cardiovascular i la qualitat de vida de les persones grans (comença 9):

Aquesta ponència forma part de la 19a Jornada d’Atenció intermèdia 2024, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, amb l’objectiu de debatre temes d’actualitat i d’interès entre els professionals que treballen en el sector sanitari i d’atenció a la dependència. Aquest any, la jornada s’ha centrat en les alteracions metabòliques en el pacient geriàtric. Descobreix el programa aquí!

L’ètica és un component fonamental en la pràctica assistencial a Grup Mutuam, que ha de guiar les accions i decisions dels professionals de la salut i el sector social. Per això, aquest any hem organitzat la I Jornada de Bioètica de Grup Mutuam, que mostra el nostre ferm compromís amb el respecte a la dignitat de les persones. En aquesta, vam comptar amb la presència de la Dra. Ester Busquets, infermera i doctora en filosofia, qui va oferir una conferència inspiradora sobre la importància d’aprendre a identificar dilemes ètics en la pràctica assistencial. En aquest text, fem una síntesi de la seva intervenció amb les idees més importants.

La importància de l’ètica en la pràctica assistencial

La Dra. Ester Busquets va dedicar la primera part de la intervenció a recordar que sense ètica no podem tenir ni una bona vida, ni una bona atenció assistencial. Tal com ella subratlla: “L’ètica no és un luxe, sinó una necessitat indispensable en el nostre treball. L’ètica no és una moda passatgera, sinó el fonament inamovible de la vida personal, professional i social.”

Aquesta idea de l’ètica com a concepte contrari a la moda es fonamenta en el fet que els valors ètics són bastant estables i inamovibles, ja que s’han mantingut des del Jurament hipocràtic, un dels primers codis deontològics de la medicina.

En segon lloc, la Dra. Busquets afirma que l’ètica no ha de ser una forma de cosmètica o maquillatge perquè quedi bé una institució; sinó un compromís profund i real:

“Quan parlem d’ètica, és fonamental entendre que no ha de ser imposada de manera externa, sinó que ha de néixer d’un compromís i d’una llibertat personal. L’ètica existeix en tant que som éssers relacionals, i les nostres interaccions amb els altres han de ser respectuoses i dignes.”

Aprenent a identificar conflictes ètics

En la segona part, la Dra. Busquets reflexiona sobre la necessitat d’educar la mirada. Identificar dilemes ètics implica comprendre els matisos entre un dilema i un problema, atès que ambdós són un conflicte de valors.

D’una banda, poden existir vulneracions dels principis ètics fonamentals a causa de biaixos per factors culturals o d’història personal, de les quals no en som conscients. Per exemple, discriminacions per edat, gènere o origen ètnic que passen desapercebudes, però que afecten les nostres decisions. Aquestes situacions no generen cap dilema o problema ètic, ja que es tracta d’una vulneració de drets. En aquests casos, la solució passa per restablir el respecte envers el dret vulnerat, sigui intencionadament o de manera inconscient.

Busquets assenyala que la presa de consciència dels valors vulnerats està en constant evolució:

“Fixeu-vos en el nostre procés, a la història de la medicina, i també en l’àmbit social: hem anat fent un reconeixement de l’autonomia de les persones que tradicionalment no l’havíem vist. Decidíem pels altres, pensant-nos que ho fèiem molt bé”.

Segons la ponent, és important distingir dos tipus de conflicte de valors. El dilema ètic, implica un conflicte entre dos valors o  principis universals que són vàlids. Ens obligaa escollir entre dues alternatives legítimes, la qual cosa implica sacrificar-ne una, i això genera habitualment insatisfacció. En canvi, el problema ètic no ens situa en la tessitura del cara o creu, sinó que presenta respostes intermèdies que permeten no haver de renunciar a un dels valors en conflicte, sinó buscar una resposta que lesioni el mínim els valors en conflicte. 

L’aprenentatge de la mirada crítica és essencial per poder identificar els dilemes o problemes ètics. Aquesta mirada ètica requereix un esforç i atenció, ja que és a través d’aquesta que podem transformar significativament la nostra percepció de les situacions.

La deliberació ètica

Una vegada identificat un conflicte de valors, la Dra. Busquets va subratllar la importància de la deliberació ètica com a via per a la resolució dels dilemes o problemes ètics. Aquests no es resolen amb la simple aplicació d’un protocol; sinó que requereix una capacitat deliberativa que implica pensar conjuntament i valorar les opcions disponibles. La deliberació és essencial per arribar a una decisió que tingui en compte els valors implicats, especialment en contextos d’incertesa.

La deliberació. però, no és una capacitat natural, sinó un hàbit que cal desenvolupar. Tampoc és un procés neutre, cal reconèixer que té biaixos. Un pot ser la part emocional, que tot i que és important, cal trobar l’equilibri amb la raó. També tenim els prejudicis personals marcats per l’edat, experiències i factors culturals. Per això, és essencial que el procés de deliberació sigui plural, amb diversitat de persones.

La Dra. Busquets va proporcionar un exemple d’un cas revisat per un comitè d’ètica temps enrere. Una senyora gran amb Parkinson, que havia expressat el seu desig de no ser sotmesa a cap intervenció agressiva al final de la vida, va morir amb una sonda nasogàstrica per pressió de les filles, generant un greu conflicte entre l’equip assistencial i la família. L’equip no va saber veure que la decisió de les filles responia a una incapacitat d’assumir la mort de la mare, en lloc de voler anar contra la mare. Si s’hagués analitzat la situació de manera més profunda, el desenllaç podria haver estat diferent.

La deliberació ètica es converteix així en un diàleg entre diverses perspectives, que ens ajuda a prendre decisions raonables, tot reconeixent que no busquem la solució perfecta, sinó una resposta òptima.

Conclusions

La Dra. Busquets va tancar la seva intervenció amb una reflexió sobre la necessitat de crear espais de deliberació ètica en la nostra societat, que sovint és polaritzada. Els comitès d’ètica, com el Comitè d’Ètica de Grup Mutuam, actuen com a oasis on cada punt de vista és important, fomentant el respecte i el diàleg.

Volem agrair a la Dra. Ester Busquets la seva valuosa intervenció, que ens ha proporcionat eines per afrontar conflictes de valors i ens ha inspirat a integrar l’ètica com a compromís, no només institucional, sinó també personal, amb la dignitat i el respecte per la vida. La seva visió ens convida a reflexionar sobre com el compromís ètic pot humanitzar la pràctica assistencial.

Dra. Ester Busquets

Coordinadora de formació i recerca de la Càtedra de bioètica Fundació Grifols i professora a la UVic-UCC