La gestió del confinament de les famílies, amb la irrupció del COVID-19, és més fàcil amb serveis d’ajuda domiciliària

En l’actual situació de confinament és important tenir a l’abast les alternatives d’ajuda domiciliaria que ens poden donar un cop de ma. Atesa la situació actual que viu tota la societat, tots avui coneixem o podem trobar-nos amb situacions noves que cal gestionar, degudes al impacte del Covid-19 en les nostres vides. Algunes d’aquestes situacions podrien ser degudes a diferents necessitats:
– L’alta hospitalària que torna a casa després de passar la fase aguda del Covid-19 i l’envien a casa.
– Quan cal donar atenció a usuaris de centres de dia, que ara es passen totes les hores a casa, pel confinament.
– La cura de persones grans a casa, que en aquests moments es fa més difícil, degut al confinament.
– La cura de residents que abans de la crisi vivien a les residències i les famílies les han dut a casa, fins que duri la crisi.
– La necessitat de fer compres, per a persones que estan soles i no poden fer-ho elles.
– I qualsevol persona que es trobi en situació de dependència degut al Covid-19, malaltia o diversitat funcional.

Ruth Rodríguez, auxiliar de Mutuam a casa

Mutuam a Casa, posa a la vostra disposició un equip professional que treballa amb totes les mesures de protecció per l’usuari i el treballador, tal i com senyalen i remarquen, els diferents protocols que la Generalitat de Catalunya ha creat.

Mutuam a Casa
Tamara Koyik – Tel 93 380 09 50 – tamara.koyik@mutuam.com

Els Serveis d’Ajuda Domiciliària a Tarragona, que us ajuden durant la crisi del COVID-19

En l’actual situació de confinament és important conèixer alternatives domiciliàries que ens poden ajudar a casa. Atesa la situació actual que viu la societat i el nostre país, tots avui coneixem o podem trobar-nos amb situacions noves que cal gestionar, degudes al impacte del Covid-19 en les nostres vides. Algunes d’aquestes situacions podrien ser degudes a diferents necessitats:
– L’alta hospitalària que torna a casa després de passar la fase aguda del Covid-19 i l’envien a casa.
– Quan cal donar atenció a usuaris de centres de dia, que ara es passen totes les hores a casa, pel confinament.
– La cura de persones grans a casa, que en aquests moments es fa més difícil, degut al confinament.
– La cura de residents que abans de la crisi vivien a les residències i les famílies les han dut a casa, fins que duri la crisi.
– La necessitat de fer compres, per a persones que estan soles i no poden fer-ho elles.
– I qualsevol persona que es trobi en situació de dependència degut al Covid-19, malaltia o diversitat funcional.

Mutuam a Casa Tarragona, posa a la vostra disposició un equip professional que treballa amb totes les mesures de protecció per l’usuari i el treballador, tal i com senyalen i remarquen, els diferents protocols que la Generalitat de Catalunya ha creat.

Mutuam a Casa Tarragona
Daniel Garcia – Tel 877 99 02 77 – daniel.garcia@mutuam.com

Alguns equips de Grup Mutuam detecten la creixent demanda de psicòlegs durant la crisi del Covid-19

EPAC Girona

El Punt Avui es va fer ressò a l’edició del 26 de març, del paper que estan tenint (en la crisi generada pel Covid-19) les psicòlogues de l’equip psicològic d’atenció a la cronicitat de Girona (EPAC), situat a les instal·lacions de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, que han ampliat la seva àrea d’intervenció habitual, i de l’equip d’atenció psicosocial (EAPS) Mutuam Girona, un projecte impulsat per Fundación “la Caixa” , oferint suport als professionals sanitaris.

Legir article sencer aquí

L’EPAC Girona atendrà a persones que requereixin suport psicològic durant el confinament i amplien el seu abast

EPAC

Les psicòlogues de l’Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat de Girona (EPAC), ubicat a les instal.lacions de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, amplien la seva àrea d’intervenció per donar suport a les persones que durant aquest procés de confinament degut al COVID-19, tinguin símptomes aguts de estrès i requereixin de suport psicològic. Fan especial atenció a persones que visquin soles sense servei de teleassistència, malalts fràgils i persones cuidadores. Els Ajuntaments i CAPS, i el mateix Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, són els encarregats de derivar els casos a aquest servei de suport psicològic.

Un cop derivats, els pacients podran contactar directament via trucada telefònica i WhatsApp amb les psicòlogues, que es distribueixen el municipis segons horaris, de la següent manera. Consultar aquí.

Salut de les dones i assistència mèdica

Carme Valls a sessió clínica

Carme Valls Llobet, metge especialitzada en Endocrinologia i Medecina amb perspectiva de gènere i directora del programa ‘Mujer, Salud y Calidad de Vida’ en el Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), va impartir una sessió clínica el passat gener a Grup Mutuam. Aquestes formacions tenen com a objectiu l’ampliació i actualització dels coneixements dels professionals sanitaris mitjançant les xerrades impartides per ponents referents en diferents àmbits.

L’absència d’investigació específica en la salut de les dones ha fet invisibles per a la ciència mèdica els aspectes biològics, clínics, psicològics, socials, culturals i mediambientals de les diferències. Així, a banda de qüestions com la genètica, la fisiologia o l’endocrinologia, caldria tenir en compte que altres condicionants de la salut es presenten de forma diferenciada en homes i dones. Ens referim, per exemple, a la discriminació laboral, la doble jornada de treball o al rol de cuidadores que afecten les segones, que poden tenir conseqüències com els problemes múscul-esquelètics, l’ansietat i la depressió o els trastorns menstruals.

Ens trobem que els estereotips de gènere dins l’assistència mèdica deriven en una invisibilització dels diagnòstics – suposant que els riscs i morbiditats d’homes i dones són iguals, quan no és així. Alhora, fan que es consideri que hi ha diferències biològiques i psicològiques quan hi ha similituds, que s’invisibilitzin les queixes i símptomes de les dones i que es minimalitzi o maximalitzi (en forma de medicalització) les patologies d’aquestes. Ens trobem, a més, amb un paradigma reduccionista d’etiologies o una relació incorrecte causa – efecte.

Malalties de dones

Si ens fixem en una patologia com el càncer de mama, la incidència de la qual s’ha incrementat en les societats industrials, observem que en tan sols un 5 per cent l’origen és genètic. Els estrògens, exògens o endògens, són els responsables de les mutacions en els nuclis de l’ADN mamari. Entre els factors de risc del càncer de mama, trobem l’exposició als xenoestrògens (presents en insecticides organoclorats, bifenils policlorats, hidrocarburs, fàrmacs, cosmètics i aliments), les radiacions electromagnètiques, una nutrició amb molts greixos, els nivells baixos de vitamina D, l’hiperestrogenisme absolut i relatiu, l’hipotiroïdisme i l’hipertiroïdisme, els anticonceptius hormonals o el tractament hormonal substitutiu en dosis altes. A banda d’això, existeixen nous factors de risc com l’estrès, l’exposició a dissolvents, els gasos anestèsics, l’òxid d’etilè, els tricloroetilens, els tints de cabell (abans de 1980), els ftalats i els parabens.

En el cas de les dones majors de 50 anys, s’observa que la prevalença de diferents malalties i síndromes és clarament superior a la dels homes del mateix segment d’edat. Parlem de la hipertensió, la diabetis, les patologies de tiroides, l’obesitat amb pèrdua de cintura, el dèficit de vitamina D amb hipertiroïdisme secundari, l’osteoporosi, la fibromiàlgia o el dolor desbordat i algunes patologies cardiovasculars.

La necessitat d’un abordatge diferenciat

Existeixen també un conjunt de patologies, factors de risc i motius de consulta que, tot i que també afecten els homes, mereixen una atenció específica o diferent cap a les dones. Això es justifica per les diferències biològiques, socials, psicològiques i mediambientals entre els dos sexes, per la major prevalença o pel fet de causar més mortalitat prematura entre les dones, o perquè els riscos obliguen a un abordatge diagnòstic i terapèutic diferent.

Entre els factors de morbiditat que estan relacionats amb les diferències biològiques, hi ha els que tenen a veure amb els trastorns del cicle menstrual, les anèmies, les ferropènies, l’osteopènia per anovulació o dèficit de fase luteínica, el síndrome d’ansietat per dèficit de fase luteínica (dèficit de progesterona), diferents malalties autoimmunes, les endocrinopaties i el dèficit de melatonina.

A banda de les qüestions biològiques, cal tenir en compte les socials i ambientals, contemplant un seguit d’hàbits i una exposició a tòxics que són més freqüents o tenen més impacte en les dones. Així, ens trobem que el cos d’aquestes és el primer “bioacumulador químic” ambiental, que l’efecte del consum d’alcohol quant a absorció i toxicitat hepàtica és el doble que en els homes i que el tabaquisme els provoca osteoporosi. A més, pateixen més freqüentment trastorns alimentaris i són sotmeses a teràpies hormonals sense investigació ni control. Pel que fa a l’exposició a disruptors endocrins, a banda de les conseqüències generals, hi ha uns efectes específics en les dones, com la mama fibroquística, el síndrome premenstrual, la pubertat precoç, la menopausa tardana, les metrorràgies, els cicles menstruals curts o els fibromes uterins.

Diferències socialment creades

Un altre dels estereotips de gènere dins l’assistència mèdica és el de considerar que hi ha diferències biològiques entre homes i dones quan no n’hi ha. Una de les conseqüències més destacables d’això és la infravaloració de la primera causa de mort en el sexe femení: les patologies del sistema cardiovascular. L’estesa creença que les dones estan naturalment protegides de l’infart de miocardi per les seves hormones és falsa i comporta que aquestes no rebin el mateix tractament mèdic i quirúrgic que els homes.

La malaltia cardíaca de les dones ha estat històricament invisibilitzada i la majoria d’estudis de recerca de les dècades dels vuitanta i noranta es van fer només amb poblacions masculines. Ens trobem amb el fet que la mortalitat post infart en elles és més del doble que en ells, mentre que els tractaments de rehabilitació es fan en un 87 per cent dels homes i tan sols en un 30 per cent de les dones. Així mateix, falten estudis clínics sobre els símptomes de l’infart de miocardi en les dones i encara es consideren els que els són específics com a “atípics”. En relació als factors de risc, l’estudi Rotterdam, portat a terme el 2003 amb dones d’entre 60 i 70 anys, va posar de manifest que l’hipotiroïdisme és un potent indicador de risc.

Demandes invisibilitzades

L’impacte dels estereotips de gènere també es fa palès en fenòmens com la invisibilització de les queixes i demandes de les dones, que en un 25 per cent són considerades psicosomàtiques. No obstant això, hi ha una absència femenina en els assajos clínics de nous psicofàrmacs. Això fa que no s’estudiï gaire la farmacocinètica diferencial, que la que s’ha estudiat no es conegui i que teràpies específiques per al sexe femení s’apliquin sense evidències científiques.

Des de l’assistència mèdica tampoc no podem confondre allò freqüent amb allò normal. Així, tot i que les anèmies i ferropènies, així com la tiroïditis autoimmune i l’hipotiroïdisme, són molt més freqüents en dones que en homes, no per això les hem de normalitzar, perquè llavors el que faríem és normalitzar la inferioritat. Les dones amb una ferritina baixa poden presentar símptomes com astènia, cefalea frontal, dificultat a l’esforç, fred en les extremitats, dolor muscular generalitzat, acne, onicosquícia o caiguda de cabell. A més, existeixen un seguit de símptomes neuropsicològics associats a les ferropènies -dificultat de memòria i concentració, insomni, pèrdua d’energia i increment de l’ansietat- i l’estudi Rotterdam assenyala que l’anèmia incrementa en un 34 per cent el risc de demència i en un 42 per cent, el d’Alzheimer. Pel que fa a l’hipotiroïdisme, clínic i subclínic, pot augmentar el risc de malaltia cardiovascular i hiperlipèmia, el de problemes de salut mental, el de trastorns menstruals, el d’obesitat, el de problemes obstètrics, el de miopatia i el de metabolisme ossi.

Fibromiàlgia

Els darrers vint anys el dolor o cansament de moltes dones s’ha atribuït, sense fer proves, a fibromiàlgia o a fatiga crònica, abans de fer un clar diagnòstic diferencial del dolor muscular disseminat. Aquest diagnòstic inclou descartar les patologies que produeixen dolor en els punts d’inserció musculotendinós, i a grups musculars en general, i que són de predomini entre dones. Aquestes patologies són: la manca de ferro, les alteracions de tiroides, les malalties autoimmunes, la manca de vitamina D i l’hiperparatiroïdisme secundari, la miopatia o la fatiga per exposició a pesticides o tòxics ambientals, i la polimiàlgia reumàtica. També la diabetis en fase molt inicial pot donar dolor i cansament. Per tant, és important actualitzar els protocols de diagnòstic de dolor muscular generalitzat i no acabar posant una etiqueta de fibromiàlgia i tractant amb sedants i antidepressius, i opioides, el dolor de les dones que no té un origen clar.

Com a conclusió de tot això, podem dir que falta desenvolupar una ciència de la diferència que impregni totes les especialitat, però també que l’Atenció Primària ha de disposar dels recursos per fer el diagnòstic diferencial de les patologies relacionades amb el dolor i el cansament, i els seus professionals, del temps necessari per escoltar, diagnosticar i avaluar els tractaments. Alhora, com a reptes de futur, ens hem de proposar portar a terme una investigació i docència de la Medicina amb perspectiva de gènere, així com superar la medicalització, el tractament inadequat d’algunes patologies i els biaixos en salut mental.

 

Carme Valls Llobet

Metge especialitzada en Endocrinologia i Medecina amb perspectiva de gènere

Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris

Grup Mutuam participa en una sessió creativa per desenvolupar la robòtica entorn la gent gran

Robotica i gent gran

Professionals de Grup Mutuam de l’àmbit residencial i sanitari, de sistemes de informació i comunicacions, de psicología, infermeria i teràpia ocupacional, van assistir a una jornada de co-creació que va organitzar una empresa de robótica, que vol desenvolupar una tecnología per fer robots i atendre les necessitats de la gent gran. El projecte s’anomena, projecte Helderly i la sessió va tenir lloc a la Universitat La Salle a Barcelona.

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta participa en un estudi sobre nafres

nafres

Elisabeth Ruiz, infermera del Centre Assistencial Mutuam La Creueta, ha col•laborat en un estudi sobre la prevalença de lesions (nafres) relacionades amb la dependència, aportant dades de l’àmbit sociosanitari del centre. Aquest és estudi fet per la GNEAUPP (Grupo Nacional para el Estudio y Asesoramiento en Úlceras por Presión y Heridas Crónicas) i publicat per Gerokomos. L’estudi de prevalença es va fer al 2017 en residències i centres sociosanitaris espanyols. Es va realitzar un estudi observacional i transversal, mitjançant una enquesta epidemiològica. La recollida de dades es va fer entre novembre i desembre del 2017 per part dels professionals d’infermeria clínica del centre. Van participar 43 centres de 6 comunitats autònomes (entre ells Mutuam La Creueta). La prevalença total de lesions relacionades amb la dependència va ser del 6,24% (de les que un 4.03% van ser lesions per pressió). Aquesta prevalença és la més baixa de tots els estudis que ha realitzat la GNEAUPP. Hi ha diferències estadísticament significatives, entre la prevalença de lesions en funció de la titularitat dels centres: és més baixa en els públics i més elevada en els concertats. El perfil, tipus de lesions, severitat i localització de les lesions són similars a les dels hospitals i centres d’atenció primària.

L’equip EAPS Mutuam Girona comença l’any amb un grup de suport al dol

De la mà de Roser Grau, psicòloga de l’Equip d’Atenció Psicosocial Mutuam Girona (EAPS), impulsat per l’Obra Social la Caixa, i atesa la bona rebuda d’aquests grups de suport al dol, per part dels familiars, han començat aquestes 8 sessions de dues hores de duració, els mesos de febrer i març. En aquests grups, els familiars hi troben un espai on se’ls escolta i on poden compartir la seva experiència amb altres persones en igual situació. Aquest grup d’acompanyament al dol es celebra a l’aula de formació Edifici dels Til.lers, al costat de l’Hospital de Santa Caterina, de Salt, Girona.

L’equip EAPS Mutuam Girona i l’abordatge professional de la espiritualitat a la SCBCP

EAPS Mutuam GIRONA

Les psicòlogues Roser Grau i Marta Juanola de l’Equip d’Atenció Psicosocial Mutuam Girona (EAPS), impulsat per l’Obra Social la Caixa, van participar en el Congrés de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal•liatives SCBCP celebrat a Barcelona el 14 i 15 de febrer, amb la presentació d’un pòster. Aquesta comunicació reflectia el resultat de l’estudi que van elaborar, amb l’objectiu de conèixer com és el perfil del professional que s’interessa per la formació espiritual i sobre si aquests se senten preparats a l’hora d’acompanyar als pacients en aquesta dimensió transcendental. L’estudi es va fer en un dels centres receptors amb el que treballa l’EAPS Mutuam Girona: l’Hospital de Santa Caterina, Salt, Girona. A la vegada que es va passar l’estudi als professionals d’aquest hospital, també se’ls va donar una formació específica sobre el paper tan destacat de l’espiritualitat en l’acompanyament a persones amb malaltia avançada i procés de final de vida.”

La socialització en la gent gran afavoreix una bona salut emocional i psicològica

Socialitzar gent gran

La socialització és un procés pel qual una persona s’adapta i interioritza el seu entorn i la cultura del grup social on viu en societat incorporant els elements socioculturals que se li posen a l’abast, fent-los propis i establint, en relació a la seva manera de ser, la importància que exerciran en la seva vida quotidiana i que, finalment, col·laboraran a construir la seva identitat.  Hi ha dos tipus de socialització, la primària, que es produeix durant la infantesa, en l’entorn familiar, i la secundària, que ens permet la interiorització de normes concretes de l’entorn social i s’allarga durant tota la vida de l’individu.

La família és el principal agent socialitzador en la primera etapa de la vida, però quan la persona es fa gran continua essent clau mantenir el vincle amb aquesta per tal de poder seguir activa en el món que l’envolta i no restar aïllada de l’entorn.

Així mateix, cal tenir present que quan la persona finalitza la seva etapa laboral no només disminueixen les seves obligacions i tasques dins del món social, sinó que en gran part deixa de relacionar-se amb l’entorn quotidià que, normalment, l’ha acompanyat durant molts anys. Durant aquesta retirada es produeixen molts canvis i pèrdues tant en el funcionament com en el rol de les persones.

Per entendre com afecta tot això a les persones cal tenir en compte dos conceptes: el rol social i l’estatus. Els rols socials són “el conjunt de funcions, comportament, normes i drets definits socialment i cultural que s’esperen que una persona faci o exercici d’acord amb el seu estatus social adquirit o atribuït”.  L’estatus va lligat amb el rol social que tenim, de manera que, quan una persona es fa gran i deixa el món laboral, aquest també es veu afectat la majoria de les vegades. Així que, en la nostra societat, mentre un treballa se sent immers en el món, se sent útil i pot compartir amb els altres les seves idees, aficions, pensaments, però tot canvia sobtadament amb l’arribada de la jubilació.

Diferents estudis han demostrat que el suport social ajuda a mantenir la salut i que, per contra, la jubilació i la solitud augmenten el risc de depressió en la gent gran. Entre els trastorns mentals, la depressió es considera una de les principals causes de discapacitat. De fet, ocupa el quart lloc entre les primeres causes de malaltia.

La jubilació s’ha de veure i entendre com un dol, un procés psicològic com el que s’experimenta després de qualsevol pèrdua, no només davant la mort d’un ésser estimat. Hi ha persones que desitgen assolir la jubilació per poder gaudir d’allò que el seu dia a dia en l’etapa laboralment activa no els ha permès. En canvi, n’hi ha d’altres que tenen resistències i por a la jubilació, perquè no saben què faran amb el nou temps disponible i els fa por afrontar-se a ells mateixos.

El cert és que les persones envelleixen tal i com han viscut la vida, i això està relacionat amb la seva manera de ser i de fer. Si han tingut una bona salut mental i han sabut afrontar els seus problemes, superar les dificultats i adversitats de la vida, i adaptar-se als canvis, en general no els fa cap mena de recança jubilar-se. Però en qualsevol cas, el que s’ha de procurar és que aquest procés no les aboqui a un aïllament social i a una solitud no desitjada, ja que això sí que faria que caiguessin en la malaltia.

És aquí quan cal assenyalar la importància de la socialització de les persones grans. Les relacions interpersonals i la participació social són vitals per seguir proporcionant-los un sentiment d’utilitat i de pertinença, contribuint així al manteniment d’una bona salut emocional i psicològica. Alguns estudis apunten que la implicació social, fins i tot,  endarreriria l’inici de la demència.

Tal i com mostra un estudi publicat a la Revista The Lancet l’any 2000, portat a terme pel Centre de Recerca de Gerontologia d’Estocolm amb una mostra de 1.203 individus de més de 75 anys, en les persones amb una xarxa social pobra o limitada augmenta en un 60 per cent el risc de patir demència.

Per aquest motiu, és important que tots els professionals que treballem amb la gent gran fem una valoració global que inclogui el sentiment de soledat que puguin presentar i que els puguem derivar així als recursos socials de la comunitat i de l’entorn, com centres cívics del barri, espais per a la gent gran, aules d’extensió universitària per a la gent gran… L’objectiu és que puguin seguir socialitzant-se i mantenint un contacte actiu amb la societat.

L’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona, impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’ i que actualment coordino, forma part d’un nou projecte anomenat ‘Final de vida i Soledat’. En el marc d’aquesta iniciativa, l’objectiu és sensibilitzar la comunitat en relació al fenomen de la soledat i l’etapa del final de vida i crear xarxa territorial entre les diferents entitats de la comunitat per detectar persones que estan soles, i abordar sobretot aquells casos de soledat no desitjada. Un altre objectiu és posar aquestes persones en contacte amb una persona voluntària que les acompanyi en aquest tram i les ajudi a socialitzar-se amb l’entorn, de manera que evitem que caiguin en depressió, iniciïn un procés de demència o desencadenin cap malaltia relacionada amb aquesta problemàtica social.

En aquest sentit des de Grup Mutuam disposem de l’àrea de gent gran activa, Mutuam Activa, per impulsar el lleure, la cultura, les amistats i fomentar l’envelliment.

 

Meritxell Naudeillo

Psicòloga i coordinadora de l’EAPS Mutuam Barcelona impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’

Grup Mutuam