El Dia de l’Orgull LGTBIQ+, celebrat arreu del món el 28 de juny, és una jornada per reivindicar la igualtat i la diversitat, així com per visibilitzar i defensar els drets d’aquest col·lectiu, l’acceptació i l’amor en totes les seves formes. A més, és un dia per recordar els avenços aconseguits, i els reptes que encara queden per assolir en la lluita contra la discriminació i per la plena inclusió social.
Les persones grans LGTBIQ+
El dret de les persones a ser com vulguin ser, independentment de la seva orientació sexual i/o expressió de gènere, ha de ser respectat durant tota la seva vida, incloent-hi la vellesa i les situacions de dependència.
Per això, les entitats de serveis d’atenció a la gent gran tenim el deure i el repte de proporcionar una assistència amb perspectiva LGTBIQ+ que garanteixi els drets i la dignitat de totes les persones. Aquesta perspectiva s’alinea amb el model d’Atenció centrada en la persona amb el que treballem a Grup Mutuam, i que s’està impulsant a Catalunya per respectar la individualitat i les necessitats de cada persona.
Cal tenir present que les persones grans nascudes a les dècades de 1930, 40 o 50, sovint van haver d’amagar la seva identitat de gènere i/o orientació sexual en els seus entorns per qüestions socials i polítiques, i que moltes d’aquestes probablement hauran patit algun tipus de discriminació i menyspreu.
A les residències, centres de dia, i qualsevol recurs destinat a les persones grans i dependents, els professionals atenen diàriament, en siguin conscients o no, persones lesbianes, gais, trans, bisexuals o de gènere no binari. L’objectiu de la perspectiva LGTBIQ+ és que aquestes puguin expressar lliurement la seva orientació sexual i de gènere, creant un entorn segur on no hagin de qüestionar-se mai si hauran de tornar amagar-la.
El nostre compromís amb la igualtat i la diversitat
A Grup Mutuam, com a part del nostre compromís amb l’ètica assistencial i el respecte per la dignitat de les persones, fem un pas endavant en aquest sentit.
Des de la Comissió d’Igualtat, liderada pel Departament de Recursos Humans, i dins del marc de l’objectiu de “Promoure la igualtat i respectar la diversitat” del Pla de Sostenibilitat de l’entitat, disposem d’un procediment específic per al col·lectiu LGTBIQ+. Aquest té l’objectiu de brindar a l’entitat un marc clar i efectiu per donar suport a les persones grans del col·lectiu, garantint la seva expressió lliure i l’acceptació, prevenir qualsevol cas d’LGTBI-fòbia, i establir un protocol d’actuació davant d’una situació d’aquest tipus.
A més, es tracta d’un procediment bidireccional, que no només vetlla per la tolerància i l’acceptació als usuaris, sinó també de les persones LGTBIQ+ de l’equip professional, fomentant el bon tracte, labona convivència i un espai segur en tots els centres i recursos. Tolerància zero davant de possibles casos de discriminació per orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere. A més, ens comprometem a continuar escoltant, aprenent, i millorant per adaptar-nos a la realitat de cada moment.
En aquest Dia de l’Orgull, reafirmem el nostre compromís amb la inclusió, treballant per una societat més justa i igualitària, on la diversitat sigui sempre celebrada.
El passat 19 de juny es va celebrar la 7a Jornada d’Atenció a la Dependència, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure en format híbrid, que va atraure un total de 426 professionals. El tema central d’aquest any va ser l’ús de les noves tecnologies en l’atenció a la gent gran, explorant com aquestes poden ajudar-nos en millorar els serveis i l’assistència. Miquel Vilardell, president de la Fundació Mutuam Conviure va donar la benvinguda als professionals que van seguir la jornada de forma presencial i online.
Intel·ligència Artificial en els sistemes de salut
En primer lloc, Toni Andreu, director Científic EATRIS (European Infrastructure for Translational Medicine) i director d’Estratègia d’ACRA, va centrar la seva intervenció en la “Intel·ligència artificial: un risc o una oportunitat pels Sistemes de Salut’. Una ponència de gran interès que va rebre nombroses consultes presencials i en línia a través de Zoom. Andreu va mostrar algunes aplicacions importants a futur i a present de la intel·ligència artificial en el diagnòstic de malalties, descoberta de medicaments, medicina personalitzada, robots mèdics, recerca i assajos clínics, així com prediccions, gràcies a l’anàlisi de bilions de dades.
Toni Andreu
Ús de les noves tecnologies en les residències de gent gran
Després d’un breu esmorzar, va arribar el torn de la Taula d’Experiències moderada per Ainhoa Torner, directora de l’Àrea Residencial del Grup Mutuam, qui va introduir la taula d’experiències ‘Aplicació de noves tecnologies en l’àmbit residencial’ i els participants.
Cadascú va mostrar com apliquen en l’actualitat les noves tecnologies des de diferents àmbits enfocats a la cura de la gent gran. En aquest sentit, no podia faltar l’ús de robots com el de ‘Pepper’ amb Ignasi Coll (Prytanis Centres Residencials). Laura Puerta i Maria Guardino (Servei de Farmàcia de Grup Mutuam) van mostrar el robot de dispensació automatitzada per millorar la seguretat del pacient. Ana Maria Rubio (Centre Assistencial Mutuam La Creueta) des de l’àmbit de la psicologia, va mostrar com han introduït la tecnologia per estimular cognitivament a usuaris. I finalment, Ana Mercedes Richart (Residència Vila-seca) des de la teràpia ocupacional ens va mostrar l’àmplia aplicació de la tecnologia en la rehabilitació funcional.
Noves tecnologies pel suport a la vida independent
Per arrodonir la jornada, Pau San Martí i Gabriel Liesa, director assistencial i fisioterapeuta col·laborador del Centre de Vida Independent, respectivament, van fer-se càrrec de l’última ponència de la jornada. En ella expliquen l’ús de la tecnologia adaptada a cada necessitat per ajudar a millorar l’autonomia de la persona i cobrir necessitats d’acompanyament, seguretat i comunicació.
Francesc Brosa, director general del Grup Mutuam, va donar per finalitzada aquesta jornada, fent una valoració molt positiva de totes les intervencions i del seguiment per part dels assistents.
Taula d’ExperiènciesPau San Martí – Gabriel LiesaFrancesc Brosa
Aquesta 7ª Jornada d’Atenció a la Dependència va reafirmar el compromís del sector en la incorporació de tecnologies avançades per millorar la qualitat de vida de les persones grans, subratllant la importància de la innovació en l’atenció a la dependència.
Si no vas poder assistir a la jornada, tens la possibilitat de veure-la en diferit. No te la perdis!
El passat 19 de juny es van conèixer els projectes guanyadors de la 6a convocatòria d’aquests Premis de Recerca de l’àmbit de la dependència que organitza anualment la Fundació Mutuam Conviure. Repartits en dues categories, el premi de cada categoria està dotat amb 6.000€: un per a projectes que porten a terme entitats d’aquests àmbits a Catalunya i l’altre, per a projectes que es porten a terme en els centres i serveis de Grup Mutuam. El lliurament de Premis va tenir lloc en el transcurs de la 7a Jornada d’Atenció a la Dependència que es va celebrar en format híbrid (presencial i webinar). Antoni Salvà, secretari del jurat va fer la lectura de l’acta:
En la categoria de professionals de Catalunya, el projecte guanyador va ser: ‘CuiDem365: Intervenció Psicoeducativa en un Centre de Dia’, presentat per Silvia Vila Sala de la Fundació Hospital Sant Jaume de Manlleu. Van lliurar el premi Josep Arqués, president del Grup Mutuam i Miquel Vilardell, president de la Fundació Mutuam Conviure.
En la categoria de professionals del Grup Mutuam, el projecte guanyador va ser: ‘Bon dia: per a la millora de la qualitat de vida des de primera hora del matí’, presentat per l’equip integrat per Natalia Merchan Estellés i Marta Bellón Quevedo, de la Residència Vila-seca (Tarragona). Va lliurar el premi Francesc Brosa, director general del Grup Mutuam.
Ara mateix està oberta i vigent la convocatòria del Premi de Recerca d’Atenció Intermèdia 2024, El termini per fer arribar els projectes és l’11 d’octubre de 2024, i es coneixeran els projectes premiats el 13 de novembre en el decurs de la 19a Jornada d’Atenció Intermèdia, de la que us mantindrem informats.
Les recepcionistes i administratives de les nostres residències per a gent gran i centres assistencials són, moltes vegades, les primeres persones amb qui tenen contacte els usuaris i les seves famílies. Aquest moment esdevé la primera impressió que reben del centre, i pot marcar la diferència en la manera com perceben la nostra atenció i serveis.
A més, l’equip de recepció funciona com un filtre per la resta de departaments i professionals, redirigint i donant resposta a totes les peticions i consultes que arriben aquí. Per tot això, en la nostra tasca de donar visibilitat a la feina dels professionals de Grup Mutuam, volem reconèixer la importància d’aquest equip, fonamental per la qualitat dels nostres serveis i per l’experiència global de les persones usuàries i els seus familiars.
Per donar-les veu, hem parlat amb un tàndem molt ben avingut: l’Inma Criado, administrativa i cap del departament al Centre Assistencial Mutuam La Creueta, i la Núria Ametlla, recepcionista i assistent d’administració.
A través de la seva experiència, descobrirem com gestionen les seves responsabilitats i com és el seu dia a dia. La Creueta és un centre assistencial mixt: té una part residencial i una altra hospitalària d’Atenció Intermèdia, cosa que, com veurem, afegeix complexitat a la seva feina diària.
La recepció: ‘el comandament de la nau’
Com és el dia a dia al Centre Assistencial Mutuam La Creueta? Quines són les tasques que feu habitualment?
Inma: Jo soc oficial administrativa, i la meva feina és principalment al despatx del departament, on treballo en tasques administratives com la gestió dels contractes laborals (RRHH), les comandes de productes pels diferents serveis o la facturació. A més, gestiono la llista d’espera de les sol·licituds d’ingrés d’Atenció Intermèdia, coordinant-me amb els hospitals del Vallès Occidental i l’Atenció Primària. Un cop arriben els pacients al centre, faig els tràmits necessaris per a l’ingrés: el control de documentació, l’ingrés al programa informàtic, etc.
Núria: Jo m’encarrego de l’atenció al públic -presencial, per telèfon i correu electrònic-, de rebre les visites i les comandes, i de gestionar les ambulàncies (altes, visites mèdiques, trasllats), tant del servei d’Atenció Intermèdia com del servei de residència. També gestiono la programació de visites mèdiques dels usuaris i l’agenda de visites dels diferents professionals del centre i serveis complementaris: la perruqueria, podologia, modista… A més, dono suport al Departament d’Administració en els tràmits d’ingressos i altes, i en tasques de facturació.
Inma: Com bé diu la directora del centre: ‘la recepció és com el comandament de la nau’. Tot entra i es filtra per aquí, és la primera línia. Per això les recepcionistes tenen molta responsabilitat, han de conèixer molt bé tot el funcionament del centre, i tenir constància de tot per poder derivar la gent. També donen resposta directa a moltes inquietuds i angoixes que tenen els pacients i les famílies, tranquil·litzant-los i evitant així que aquestes arribin a l’equip tècnic o a la direcció. En aquest sentit, de vegades som com psicòlogues!
Organització i empatia
Quines creieu que són les capacitats més importants que ha de tenir una bona o un bon recepcionista en l’entorn sociosanitari?
Inma: Cal tenir molta capacitat d’organització, per poder gestionar tota la informació que rebem i redirigim, tant en la part hospitalària com en l’atenció als residents. També s’ha de tenir un bon maneig dels programes de gestió sanitària i de gestió del personal, capacitat per resoldre conflictes, bon humor, i sobretot molta empatia i delicadesa per poder tractar amb els usuaris i les famílies, així com amb la resta de l’equip.
Quines inquietuds són les més habituals que us trobeu a la residència i a l’hospital d’Atenció Intermèdia?
Inma: Les inquietuds són diferents depenent del servei. A la residència, pensa que els usuaris venen a viure aquí, és casa seva, i per tant, la relació que s’estableix amb el resident i amb la família és a llarg termini. Tenim la sort de treballar amb un equip assistencial molt empàtic, que explica molt bé tot el funcionament del centre, i normalment es resolen tots els dubtes i expectatives durant el període d’adaptació. Les consultes que arriben aquí són més aviat temes de circuits interns del centre, com ara com ho han de fer per utilitzar el servei de perruqueria, per demanar una visita mèdica, etc.
A la part d’Atenció intermèdia, són ingressos temporals i per tant, la situació és diferent. Igualment, tot depèn de la situació social, clínica i emocional dels pacients que hi ingressen.
Núria: Exacte. A la part d’Atenció intermèdia sí que ens trobem amb més preguntes i inquietuds. Els pacients venen d’hospitals o de casa seva (derivats per l’atenció primària), i moltes vegades desconeixen què és un centre d’Atenció Intermèdia, els objectius i el temps de l’ingrés. Així que fem molta tasca pedagògica de primera línia per calmar-los i treure aquesta preocupació i incertesa, abans que parlin amb l’equip tècnic, els quals, els informen més detalladament durant el primer dia d’ingrés i els successius.
Inma: Hi ha hagut casos que els familiars fins i tot venen aquí un dia abans de l’ingrés per veure el centre i les instal·lacions, perquè no tenen clar on estaran. En aquests moments és importantíssim tenir aquesta empatia i cura per poder resoldre les seves inquietuds i tranquil·litzar-los. Després d’aquest primer moment normalment ja és tot més calmat, i el tracte és molt humà i personal. Molts d’ells quan truquen al centre ja ens coneixen, són com els familiars dels residents.
Informar sobre places de residència
Com és l’atenció al públic de la residència geriàtrica? Qui sol demanar informació?
Núria: Normalment és per telèfon, els matins sobretot són un no parar! Tot i que de vegades també hi ha famílies del barri que passen per aquí per demanar informació. El que més pregunten és si tenim places lliures i pels preus. Els expliquem que som una residència amb places concertades i privades, i els informem una mica de com van les llistes d’espera, que és una de les coses que més els costa d’entendre, ja que en sobretot en les places privades és molt difícil tenir una estimació.
Inma: Totes aquestes sol·licituds d’informació les anem introduint en un programa de gestió. Si el nostre centre està ple (en l’àmbit privat) també els derivem al Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam, per tal que els ajudin en la recerca d’una plaça a un altre centre. En aquest sentit, no els deixem mai sols, fem un treball en xarxa per orientar-los, ja que sovint són moments difícils i de vegades de situació urgent.
En conclusió, la tasca de l’equip de recepció és fonamental per al bon funcionament dels nostres centres, i per la qualitat i la satisfacció en els nostres serveis. Professionals com l’Inma i la Núria demostren cada dia, que el poder de l’empatia, el bon tracte, -i fins i tot la simpatia i el bon humor!- poden canviar l’estat d’ànim d’una persona. Al Grup Mutuam, estem orgullosos d’aquest equip essencial, que amb el seu compromís i dedicació contribueix a una experiència positiva i de confiança per a tothom.
T’imagines un lloc on la independència i la seguretat anessin de la mà? Els apartaments amb serveis per a gent gran del Grup Mutuam són el lloc ideal per aquelles persones que volen viure amb autonomia, però amb l’opció de disposar d’assistència professional sempre que es necessiti. No només són una llar còmoda i accessible; sinó un comunitat de gent gran i espais plens de vida i calidesa on cada detall està pensat per oferir una experiència de vida única.
Ubicats en el complexe del Centre Assistencial Mutuam Collserola, els apartaments són un oasi de tranquil·litat i natura, perfectament connectats amb el centre de Barcelona. Amb 52 apartaments en règim de lloguer, aquests espais estan dissenyats específicament per a persones grans, amb un disseny modern i funcional que combina amplitud, llum natural i color.
Gràcies a la seva ubicació privilegiada integrada al Centre Assistencial Mutuam Collserola i a prop de l’Hospital Vall d’Hebron, asseguren una assistència immediata en cas de necessitat. Així doncs, aquest model d’habitatge no només proporciona un lloc per viure, sinó que es converteix en una veritable llar, oferint tant privacitat com oportunitats per socialitzar en un ambient segur i acollidor.
Apartaments Güell
Situats al costat de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, al barri de Gràcia, aquest recurs ofereix 15 acollidors apartaments en règim de lloguer. Aquest complex destaca pel seu entorn tranquil i ben comunicat, així com pel seu ambient familiar i càlid. Els apartaments, inundats de llum natural gràcies als jardins, estan decorats de manera senzilla i confortable, convidant a una vida relaxada.
Destaca la proximitat i la calidesa del personal així com la seva professionalitat i humanitat. La combinació de serveis assistencials i domèstics professionals i de gran qualitat assegura que els residents puguin gaudir de la seva independència amb la tranquil·litat de saber que tenen suport disponible quan ho necessitin.
En resum, els apartaments per a sèniors del Grup Mutuam no són només un lloc on viure; són un entorn dissenyat per oferir qualitat de vida, seguretat i, sobretot, un sentit de comunitat i pertinença. Per tot això, s’han convertit en una opció desitjada i valorada per molts usuaris que busquen una vida plena i autònoma en aquesta nova etapa de la vida.
A continuació, et convidem a conèixer els nostres Apartaments amb serveis!
T’imagines un esdeveniment que treballi les funcions cognitives de les persones grans i consciència sobre la importància de preveure la pèrdua de la memòria? Això és el que ofereix el “No Jubilis la Memòria”, un projecte organitzat per la Fundació Mutuam Conviure que aquest any ha arribat a la seva 17a edició.
Cada any s’ofereix l’oportunitat a tots els casals i espais de gent gran de Barcelona a participar en aquesta iniciativa, conformada per tres campionats diferents que treballen la memòria: el Dòmino, el Rummikub i el Ball en línia. Cadascuna d’aquestes modalitats treballa diferents funcions cognitives com l’atenció, la memòria, planificació de l’estratègia i potencien la socialització.
Des del mes de febrer, es contacta amb tots aquests espais, procedents de l’Ajuntament de Barcelona, Fundació La Caixa, Generalitat de Catalunya, entre altres entitats, així com els Centres de Dia i Residències del Grup Mutuam. Aquells qui decideixen participar, organitzen el seu propi campionat intern de les diferents activitats, del qual surten els guanyadors i guanyadores que s’enfrontaran en la Gran Final celebrada el 29 de maig a l’Auditori Axa de l’Illa Diagonal.
La competició sana i les ganes que hi posen tant els participants com l’organització, han convertit aquest acte en tot un clàssic i en un dels esdeveniments més esperats de l’any entre la gent gran de Barcelona.
La Gran Final
La conclusió d’aquest projecte és la Gran Final a on es disputen les finals dels Campionats de Dòmino, Rummikub i Ball en Línia, tres competicions que han aconseguit moure a un total de 1.120 persones: 506 jugadors/es de Dòmino, 283 jugadors/es de Rummikub i 331 ballarins/es de Ball en línia.
De les 253 parelles participants en el campionat de Dòmino, 34 van arribar a la Gran Final. El primer premi, que consistia en una estada de cap de setmana per a dues persones, el van guanyar l’Emilio Pascual i el Gerardo Miragall de l’Esplai Sanllehy de la Fundació La Caixa. El segon i tercer premi, que consistien en un trofeu per a cada membre de la parella van ser pel Pedro Lobo i Antonio Salinas del Casal de Gent Gran La Verneda de la Generalitat de Catalunya; i pel Jordi García i José Martos del Casal de Gent Gran del Baix Guinardó de l’Ajuntament de Barcelona.
Pel que fa al campionat de Rummikub de les 283 persones participants, 26 van passar a la Gran Final. La persona guanyadora del premi, que consistia en un cap de setmana de desconnexió, va ser per a la primera classificada, Concepción Jiménez del Casal de Gent Gran Can Novell de l’Ajuntament de Barcelona. La segona i la tercera persona classificades van rebre un trofeu cadascú, i aquests van ser pel Joan Mª Trabal del Casal Cívic i Comunitari de Barcelona-Sants (Can Mantega) de la Generalitat de Catalunya i l’Encarna Alcaina del Casal de Gent Gran Roquetes de l’Ajuntament de Barcelona.
El lliurament de premis va finalitzar amb el campionat de Ball en línia, on dels 23 casals que havien participat i els 30 vídeos rebuts, només 5 grups van arribar a la Gran Final. Els guanyadors del premi, que consistia en un cap de setmana de desconnexió per a cada membre del grup, van ser el Casal de Gent Gran del Baix Guinardó de l’Ajuntament de Barcelona. En segona posició, van quedar el Casal de Gent Gran Sant Cristòfol de l’Ajuntament de Barcelona, i en tercera posició, el Casal de Gent Gran Pati Llimona de l’Ajuntament de Barcelona.
Després del lliurament de premis i com a cloenda de la jornada, el Dr. Miquel Vilardell, president de la Fundació Mutuam Conviure, va dedicar unes paraules d’agraïment a tots els participants i a l’organització i va recordar la importància d’un envelliment actiu i saludable. Us deixem a continuació un videoresum de la jornada i us esperem en la propera edició amb més ganes que mai!
El compromís de Mutuam Batega, el voluntariat corporatiu de Grup Mutuam continua més ferm que mai. Després de l’èxit de la primera activitat de recollida de plàstics al Delta del Llobregat l’any passat, l’entitat va tornar a convocar una trobada el passat 25 de maig per cuidar els boscos del territori i fer cohesió d’equip.
No només de plantar arbres viuen els boscos
Aquest cop, amb la col·laboració de l’entitat Desconnexions, l’acció es va portar a terme a l’Espai Agrosocial Urpina, el qual pertany a la Fundació Ampans. Aquesta entitat dona suport a persones amb discapacitat intel·lectual i en situació de vulnerabilitat. Durant la jornada es van reunir més de vuitanta persones treballadores i els seus fills i filles provinents de quinze centres de treball diferents. Totes elles amb un objectiu comú, portar a terme accions que tinguessin un impacte favorable en la salut dels nostres boscos.
Els voluntaris i voluntàries, abans de posar fil a l’agulla, van rebre una formació per conèixer els principals riscos que amenacen l’entorn. Amb la lliçó apresa les accions estaven clares: neteja del sotabosc per controlar la densitat de la vegetació per evitar incendis, construcció de caixes niu per crear espais per a les aus específiques del territori i reconstrucció de mursde pedra, per millorar la biodiversitat i atenuar els impactes ambientals.
Esforç, suor i treball en equip, van valdre la pena i es van viure amb satisfacció. I per acabar, un dinar de germanor, moment de retrobada entre grups per compartir experiències i aprenentatges que s’enduien.
L’equilibri entre medi ambient i equip humà
Aquesta combinació entre eixos estratègics que aborden medi ambient i equip humà no és casualitat, el projecte del voluntariat corporatiu de Grup Mutuam, sorgeix del seu Pla de Sostenibilitat.
Aquesta iniciativa és l’equilibri perfecte que uneix la realització d’accions per sensibilitzar a la plantilla envers el medi ambient i la millora de la comunicació interna, el bon clima laboral i el sentiment de pertinença. A més, amb el petit gra de sorra, l’entitat i les seves persones treballadores contribueixen als Objectius de Desenvolupament Sostenible d’Acció pel clima’ i ‘Vida dels ecosistemes terrestres’. Un encert d’iniciativa, que any rere any, superarà fites.
Amb 263 persones inscrites, la 4a jornada eDCA (Equip de Suport al Dany Cerebral Adquirit) del 7 de maig va deixar molt bon record als professionals, procedents del món de la medicina, la infermeria, el treball social, la teràpia ocupacional, la fisioteràpia, la neuropsicologia i la psicologia, entre d’altres.
La sessió va començar amb la introducció de Sílvia Mirete, directora del Centre Assistencial Mutuam Vila-seca, on s’ubica el servei, i de Xabier Ansa, cap de la Unitat de Planificació de la Regió Sanitària Camp de Tarragona CatSalut.
Seguidament, la primera part de la sessió es va centrar en mostrar la tasca transdisciplinar de l’Equip eDCA en l’abordatge i maneig del pacient amb dany cerebral adquirit degut a un traumatisme cranioencefàlic. Durant la taula rodona vam comprovar com des de les diferents intervencions complementàries que es duen a terme en aquest acompanyament del pacient, l’equip eDCA treballa amb l’objectiu clau de millorar la qualitat de vida del pacient i de la seva família, i ajudar-los a adaptar a la seva nova situació.
Hi van participar els professionals de l’equip eDCA de Vila-seca: Pilar González, metgessa, Ariadna Piñol, treballadora social, Víctor Vargas, terapeuta ocupacional, Montserrat Orpinell, fisioterapeuta i coordinadora del servei, Adela Mas, neuropsicòloga i Aida Berenguer, logopeda. Tots ells van explicar com, des de cada disciplina, van abordar el cas clínic de l’Anna, una pacient que va patir un accident de tràfic amb xoc frontal.
Aquest any es va incloure una segona part al webinar una interessant conferència sobre l’ús de la toxina botulínica en la medicina física i rehabilitadora, a càrrec de Patrícia Mínguez, metgessa rehabilitadora de l’Hospital Universitari Joan XXlll de Tarragona.
A la tercera i última part del seminari, vam poder conèixer el testimoni i experiència vital de l’Anna i la seva mare que van explicar la seva història després de l’accident, posant en valor el suport de l’eDCA en la seva recuperació.
La jornada va concloure amb la intervenció de Silvia Mirete, directora del Centre Assistencial Mutuam Vila-seca. Després de donar les gràcies tant a les persones assistents com als ponents, en especial a l’Anna i la seva família, va destacar el compromís del Grup Mutuam amb l’atenció integral i de qualitat a través dels seus dispositius i serveis, en especial a l’equip EDCA.
Recordem que l’equip eDCA és un recurs de la xarxa sanitària pública, que gestiona Grup Mutuam. L’equip està format per professionals especialitzats en el suport psicològic i rehabilitador del pacient que ha patit un Dany Cerebral Adquirit (DCA) i de les seves famílies. l’eDCA intervé en la fase subaguda de pacients que han patit un ictus, traumatismes cranioencefàlics, tumoracions cerebrals, etc, amb l’objectiu de facilitar l’acompanyament i retorn a domicili.
La bioètica és la disciplina que s’encarrega d’examinar els dilemes ètics sobre la vida que emergeixen amb els avenços científics, tecnològics i socials. Una eina fonamental en el camp de la salut, que aborda qüestions essencials de la pràctica clínica i la investigació, com ara l’eutanàsia o la manipulació genètica, mentre que l’ètica assistencial és la branca que se centra en les relacions entre sanitaris i pacients.
La bioètica i l’ètica assistencial són pilars fonamentals de Grup Mutuam que ens guien en les nostres decisions del dia a dia. Un instrument que ens ajuda a proporcionar una atenció centrada en la persona, alineada amb els nostres valors de respecte per l’autonomia i la dignitat de les persones.
Per això vam ser una entitat pionera en la creació d’un Comitè d’Ètica Assistencial (CEA), que enguany fa quinze anys. Aprofitem el nomenament de la seva nova presidenta, Leticia Ortigosa, per a conèixer com funciona, com ha evolucionat i quins reptes planteja.
Quina és la funció del CEA de Grup Mutuam?
El CEA és un òrgan consultiu i interdisciplinari que té la missió de promoure el debat ètic en la pràctica clínica i assistencial, assessorant els professionals en els possibles conflictes ètics que puguin tenir.
Cada persona té una història de vida, valors i creences diferents, i en els sanitaris aquests poden entrar en contradicció amb la voluntat dels pacients que atenem. La funció del comitè és poder oferir a una perspectiva més àmplia, que tingui en compte múltiples visions. És important subratllar que les seves respostes no són vinculants, sinó recomanacions per ajudar en la presa de decisions.
Qui forma el CEA, i com s’hi accedeix?
El CEA està format per professionals de diferents àmbits i recursos assistencials: hi ha auxiliars d’infermeria, metges de PADES, treballadors socials, juristes, directius, personal administratiu, de riscos laborals… Aquesta diversitat de perfils és essencial per poder garantir una mirada plural, amb diferents perspectives representades.
En total hi ha 20 places per a membres vocals, dins les quals trobem vocals nats i vocals electes. Els vocals nats són figures que es consideren necessàries per al bon funcionament del CEA, com per exemple un/a jurista. Per això, en el cas que una persona decideixi no continuar -tots els membres reflexionen cada quatre anys-, ha de ser substituïda per una altra del mateix perfil.
En els vocals electes, en canvi, quan una plaça queda lliure es publica una convocatòria oberta, perquè pugui aplicar qualsevol professional de l’entitat, mitjançant una carta de motivació. Finalment, també tenim els membres al cas, que són persones expertes en un tema que es busquen especialment per a un cas puntual. Per exemple, en el nostre comitè podria ser un representant religiós si tinguéssim un conflicte d’aquest caire, ja que no comptem aquesta figura.
Com va ser en el teu cas? Podries explicar-nos quina és la teva experiència personal dins el CEA, i en el món de la bioètica?
Soc metgessa d’Atenció Intermèdia i de Pal·liatius, i vaig unir-me al CEA aplicant a una convocatòria oberta l’any 2019. L’ètica sempre m’ha interessat molt, i al Màster de Cures Pal·liatives era un tema molt present. Crec que estar en contacte amb aquest tipus de pacients et dona una sensibilitat afegida a l’hora de parar-te a reflexionar sobre com estem actuant. Això em va portar al Màster en bioètica que he acabat recentment, coincidint amb l’acceptació de la presidència del CEA.
Quina ha estat l’evolució del comitè des de la seva creació, el 2009?
Ha evolucionat molt, com també ho han fet la societat i les lleis en aquests quinze anys. Des de la seva creació ha crescut tant en nombre de membres, passant de 8 a 20, com en el de casos anuals presentats. Abans eren molt pocs, començant per dos o tres, mentre que des del 2019 s’hi analitzen una mitjana d’un o dos casos per mes. Aquest creixement és molt positiu, perquè evidencia com la bioètica és cada cop més present a la pràctica diària, i crec que es deu principalment a dos factors.
D’una banda, a la pandèmia, ja que en aquest moment la sanitat es va veure sobrepassada, i va portar als sanitaris a dilemes molt complexos. Havies de prendre decisions de forma molt ràpida, amb les que sovint no et senties còmode. Durant la crisi es van deixar de fer comitès perquè no hi havia temps, havíem d’estar en primera línia. No obstant això, va arrossegar molts casos a posteriori, on es reflexionava sobre aquests moments en què els principis bioètics es van veure vulnerats, establint bases per al present i el futur.
D’altra banda, la promulgació de la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia (LORE) el 2021 també ha motivat la presentació de diversos casos, i ha impulsat la creació del protocol intern amb els passos del procediment.
Què són els protocols, i com es creen?
Són manuals de consulta que s’elaboren per ajudar als professionals en la seva activitat, i que tenim penjats a la intranet. De vegades neixen a partir de noves lleis o canvis, com per exemple en el cas de la LORE. El nostre protocol de l’eutanàsia és una guia amb tots els passos del procediment, pensat per acompanyar als treballadors i pacients en el procés i resoldre els seus dubtes.
Els protocols sóndocuments vius, que estan en constant revisió. En el cas del de l’eutanàsia, només dos anys després de la seva creació ja ha calgut fer una actualització, perquè la situació és diferent ara. Els professionals estan més habituats, i ja no hi ha el requisit oficial de que tots els casos passin pel CEA.
Quins tipus de conflictes ètics són els més habituals?
La tipologia de casos és molt diversa, però en la majoria l’autonomia del pacient està sobre la taula. Un dels temes més comuns, per exemple, és el rebuig al tractament. Aquest està regulat dins la Llei d’autonomia del pacient, però les lleis poden ser interpretables. La nutrició a través d’una sondanaso-gàstrica, per exemple, es pot considerar un tractament.
Un cas que il·lustra la rellevància dels dilemes ètics més quotidians en l’assistència, és el de persones amb disfàgia que rebutgen l’ús d’espessidors per a l’aigua i els líquids. Aquí, el desig del pacient de no utilitzar-los pot entrar en conflicte amb l’ètica professional de l’equip, pels riscos que comporta. Aquí també és molt important l’objecció de consciència: sempre que el pacient tingui assegurada l’atenció, un sanitari pot decidir deixar de tractar un pacient, quan entren en contradicció amb els seus principis i creences.
La pràctica clínica ha evolucionat des del paternalisme a l’autonomia del pacient, la qual està garantida per la llei. Però perquè un pacient pugui ser autònom en les seves decisions li hem de donar tota la informació, i molt important: l’ha de comprendre.
En l’àmbit de les residències hi ha molt diagnòstic de demència, on la capacitat d’enteniment es veu mermada. En aquests casos, si no hi ha un document d’últimes voluntats, aquesta llibertat de decisió recau en la família dels pacients o residents.
Quins són els reptes de futur del CEA?
Apropar la bioètica a tots els professionals i fer més visible el CEA. Volem que tot l’equip ens posi cara, per tal que si algú té un dubte o pensa presentar un cas pugui preguntar-nos directament. I en conseqüència, créixer en nombre de casos, perquè voldrà dir que la reflexió ètica està arribant a tota l’entitat.
Per a fer-ho, ha estat clau la creació dels ERESSen diferents equips o recursos, com el de PADES o les residències. En estar integrats per membres d’un mateix equip, fomenten el debat i la perspectiva ètica entre professionals, a més de resoldre les qüestions menys complexes de forma més àgil i directa.
Però volem anar més enllà. Aquest any tenim previstes unes jornades internes d’ètica, per acostar la reflexió ètica a tota l’entitat. Tenim la sort de tenir la Nuria Terribas com a jurista especialitzada, amb una trajectòria de quasi trenta anys en bioètica i biodret, que ens aporta un alt grau d’expertesa. Més endavant, potser fer el salt a unes jornades externes, on altres comitès i organitzacions puguin aprendre de la nostra experiència.
Comitè d’Ètica Assistencial de Grup Mutuam, format per: Marian Pérez, directora de Marketing, comercial i comunicació de Grup Mutuam Meritxell Naudeillo, Coordinadora EAPS MUTUAM Marta Chandre, directora de l’àrea sanitària de Grup Mutuam Leticia Ortigosa, presidenta del CEA de Grup Mutuam Nieves Legua, Directora Tècnica d’Infermeria de Grup Mutuam Ainhoa Torner, directora de l’àrea residencial de Grup Mutuam Montserrat Perelló, metgessa del Centre Mutuam Collserola Alba Ruiz, treballadora social del Centre Residencial Mutuam Manresa Sebastian Fradejas, metge HAI Mutuam Güell Marcos Domingo, Cap de servei d’administració i control de gestió de Grup Mutuam Emma Costas, Directora tècnica dels equips PADES de Grup Mutuam Núria Terribas, directora de la Fundació Víctor Grifols i Lucas Marc Casañas, Cap de servei de prevenció de riscos laborals de Grup Mutuam Yolanda Domènech, Coordinadora d’auxiliars de la Residència Vila-seca
Com veiem, la bioètica té un pes central a Grup Mutuam, i el comitè és una peça clau per impulsar-la. Fent arribar la reflexió i bones pràctiques a tota l’entitat podem garantir l’autonomia de les persones, protegint la seva capacitat per prendre decisions informades i lliures sobre la seva salut, tractaments i vida.
L’objectiu principal d’aquest òrgan participatiu és exposar, analitzar i prioritzar les accions en l’àmbit assistencial de l’Atenció Intermèdia. La Unió, representada per la seva directora general, Roser Fernández, posteriorment fa arribar a l’Administració les conclusions per tal de millorar la prestació dels serveis en els dispositius que el componen.
Presentació de la Governança de l’Atenció Intermèdia
Un dels convidats de la sessió, va ser el director executiu de transformació d’Atenció Intermèdia del Departament de Salut, Marco Inzitari. Acompanyat pel seu equip, Inzitari va presentar la política de governança territorial que guiarà la transformació de l’atenció sociosanitària cap a l’atenció intermèdia.
Va destacar la inclusió de l’àmbit comunitari i hospitalari en aquest procés, el principi d’equitat territorial i homogeneïtat del model que el guiaran i la dificultat trobada pel context econòmic i polític.
Iniciatives destacades del grup
Grup Mutuam va disposar d’un espai en l’ordre del dia a on Marta Chandre, directora de l’àrea sanitària de l’entitat, va destacar la transformació i evolució dels serveis assistencials del grup. Exposada la situació, es va donar pas als projectes innovadors que s’estan portant a terme dins l’àmbit de l’atenció intermèdia a Grup Mutuam:
Laura Puerta, farmacèutica del Servei de Farmàcia, va presentar “Prescripció Centrada en la Persona i dispensació automatitzada de medicació”
Víctor Vargas, terapeuta ocupacional de l’eDCA a la Residència Vila-seca, va compartir els avenços en els tractaments de l”Equip de Suport Psicològic i Rehabilitador al pacient amb Dany Cerebral Adquirit”
Berta Bover, psicòloga i coordinadora de l’EPAC Girona, va exposar el treball del seu equip en la gestió de malalties cròniques, “Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat (EPAC)”
Emma Costas, directora del PADES Mutuam, va detallar la “Complexitat aplicada a PADES com a instrument de gestió”.
Neus Sáiz, directora de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, va presentar l“Experiència de l’Hospitalització a Domicili d’Atenció Intermèdia (HaD-AI) en AIS Dreta Barcelona”
Davant d’una nombrosa assistència especialitzada en el sector de l’atenció intermèdia, Grup Mutuam va deixar palès que continuarà treballant per ser referent en l’àmbit i promourà l’evolució cap a serveis més centrats en el pacient.
93 380 09 70
