Som Mutuam

En el sector social i sanitari cuidar no és un acte passiu; és una disciplina d’alta complexitat que requereix rigor científic, expertesa i una profunda ètica de l’acompanyament. A Grup Mutuam, estem consolidant un Model d’Infermeria que va més enllà de l’assistència: és un compromís blindat amb la dignitat de la persona i l’excel·lència clínica.

Lideratge infermer: la gestió experta de la complexitat assistencial

Si ja disposem d’un model assistencial, per què és necessari disposar d’un model propi per a l’equip d’infermeria?

La resposta no resideix només en el fet de ser el col·lectiu més nombrós de l’organització, sinó en la naturalesa estratègica del seu paper. En un entorn de cronicitat complexa, la infermeria esdevé la figura garant de la continuïtat clínica.

Mentre que altres disciplines intervenen en moments específics del procés, l’equip d’infermeria i d’auxiliars exerceix una presència continuada i una vigilància experta les 24 hores del dia. Aquesta proximitat els permet actuar com a l’eix vertebrador de l’atenció, liderant el Pla d’Atenció i assegurant que totes les peces de l’engranatge interdisciplinari encaixin amb precisió per respondre a les necessitats reals de la persona.

Els quatre pilars de la nostra avantguarda assistencial

El model es basa en quatre eixos:

Cultura de seguretat i rigor clínic

No n’hi ha prou amb fer; cal fer amb coneixement i seguretat, per això estem implementant protocols transversals a tota l’entitat per a la gestió de la seguretat del pacient, en temes com el procés de medicació, o la prevenció de lesions, caigudes i infeccions. 

El nostre objectiu és reforçar els processos de gestió del risc mitjançant el coneixement, el rigor clínic i una vigilància proactiva. Això ens permet convertir l’error en una oportunitat d’aprenentatge i assegurar que l’autonomia i la protecció de la persona siguin valors irrenunciables.

Humanització i acompanyament a la persona

Durant tot el procés amb la persona , però especialment en situacions de cronicitat complexa o final de vida, el nostre equip actua com a sentinella. La mirada integral permet detectar no només els símptomes físics, sinó també el malestar psicoemocional, el risc social o el patiment espiritual, activant una resposta interdisciplinària immediata.

Lideratge infermer i treball en equip

La infermera de Grup Mutuam és el nexe d’unió. És qui vetlla per les cures que s’apliquen a les persones que atenem, coordina l’equip auxiliar i lidera el Pla d’Atenció, integrant totes les disciplines de l’equip assistencial.

Continuïtat assistencial

El o la professional de la infermeria garanteix que, en el trànsit entre els diferents nivells assistencials (atenció primària, hospital d’aguts, atenció intermèdia i domicili), lainformació no es perdi i la cura no s’interrompi.

El procés infermer com a motor del model

Implementem el procés infermer com la nostra metodologia científica d’actuació, totalment alineada amb el model assistencial de Grup Mutuam.

Aquest mètode es materialitza en un cicle dinàmic que parteix d’una valoració geriàtrica integral per crear plans de cures personalitzats i basats en l’evidència. És un full de ruta precís que ens permet avaluar resultats i ajustar intervencions en temps real, garantint una resposta.

Cultura de seguretat basada en la confiança

Promovem un entorn de seguretat no punitiu que transforma l’error en aprenentatge i intel·ligència institucional. Mitjançant la formació permanent, el suport organitzatiu i un quadre de comandament d’indicadors d’impacte, blindem l’assistència i garantim un entorn de confiança on el rigor tècnic i l’ètica professional van sempre de bracet.

Full de ruta: cap a la maduresa digital i el valor de la dada

Actualment, la nostra prioritat és consolidar la digitalització dels registres a peu de llit per guanyar agilitat i temps de qualitat amb la persona.

Mirant al futur, ens plantegem com a repte estratègic la incorporació d’un llenguatge comú estandarditzat. Aquesta evolució serà la que ens permetrà, a mitjà termini, transformar l’activitat infermera en dades comparables, posant nom i valor científic a cada intervenció per prestigiar la professió i garantir l’equitat en les càrregues de treball.

El nostre model de cures és la resposta de Grup Mutuam als reptes de la salut actual: una combinació d’innovació, seguretat clínica i humanisme. Un pas endavant per garantir que la nostra infermeria continuï sent l’eix vertebrador d’una atenció que cuida amb la màxima competència i acompanya amb la màxima sensibilitat.

A Grup Mutuam entenem la recerca com un motor clau per impulsar la millora contínua i la qualitat assistencial. Per això, el Comitè de Recerca i Docència de Grup Mutuam (CRiD) ha promogut la creació dels Grups de Treball de Recerca, una estructura pensada per organitzar, potenciar i cuidar la qualitat de l’activitat investigadora dins l’organització.

Per conèixer com funcionen aquests grups, parlem amb Samira Gonzalez, fisioterapeuta de l’Hospital d’Atenció Intermèdia (HAI) Mutuam Girona, i amb Víctor Vargas, terapeuta ocupacional de l’Equip de Suport al Pacient amb Dany Cerebral Adquirit (eDCA) de la Residència Vila-seca, que lideren el Grup de Treball de Recerca en Rehabilitació i Tecnologies Aplicades.

Com neixen els Grups de Treball de Recerca? 

Samira: La idea neix a principi de 2024, quan el CRiD detecta que hi ha una gran activitat investigadora dins l’entitat, però també la necessitat de donar-li més estructura i establir una estratègia per garantir-ne la qualitat. 

El primer pas va ser contactar amb els directors i directores dels centres i caps de servei del grup per identificar professionals amb expertesa en àmbits concrets i possibles línies de recerca. Així van sorgir temàtiques com lesions, infeccions nosocomials, ecografia, disfàgia, coordinació i lideratge, noves tecnologies o caigudes.

D’aquesta manera neix el Grup de treball de recerca en Rehabilitació i Tecnologies aplicades. 

Per formalitzar aquesta estructura, es va elaborar un reglament intern general comú que estableix els criteris bàsics de funcionament, com ara la composició dels grups, els requisits de participació i la periodicitat mínima de les reunions. Paral·lelament, cada grup compta amb un reglament intern específic adaptat a les seves característiques i necessitats. 

Quins objectius tenen els grups?

Samira: La finalitat principal és millorar tant la quantitat com la qualitat de l’activitat investigadora dins de l’entitat. És a dir, no es tracta només de generar més recerca, sinó de garantir que aquesta sigui rigorosa, útil i amb un impacte real en la pràctica assistencial.  

Per aconseguir-ho, l’objectiu és que els grups de treball actuïn com a guia i suport per a aquells professionals amb inquietuds investigadores que vulguin impulsar algun projecte. Poder dotar-los de més eines i metodologies en matèria de recerca perquè puguin participar en iniciatives amb més solidesa, criteri i autonomia.

D’altra banda, cada grup de treball pot tenir les seves pròpies línies d’investigació i treballs en marxa, i en alguns casos, acabar publicant estudis o generant producció científica. Tot i això, la finalitat principal és vetllar per la qualitat de la recerca que es duu a terme.

Finalment, també treballem perquè el coneixement generat es traslladi a la pràctica clínica, per exemple, a través de la creació de protocols, guies i altres eines útils per al dia a dia.

Grup de Treball de Rehabilitació i tecnologies aplicades

Qui forma part del grup? 

Samira: Una de les característiques més interessants del nostre grup és que està format per professionals multidisciplinaris. Som quatre membres: Víctor Vargas, terapeuta ocupacional de l’equip de Suport al pacient amb Dany Cerebral Adquirit (eDCA); Neus Martí, logopeda de l’HAI Mutuam Girona; Helena Puigdollers, psicòloga del Centre Assistencial Mutuam Collserola, i jo, Samira, fisioterapeuta de l’HAI Mutuam Girona.

Aquesta combinació de perfils i àmbits ens permet abordar els projectes des de mirades complementàries i enriquir molt més la feina. En aquesta fase de consolidació hem volgut mantenir un grup reduït, perquè és més fàcil de coordinar. Ser pocs ens permet garantir millor el compromís, el dinamisme i la motivació dins del grup. Més endavant potser es pot incorporar alguna persona més. 

Ens reunim de manera telemàtica, ja que estem repartits per tot Catalunya, però les tecnologies ens faciliten treballar sense problema. De moment, ens hem plantejat fer una reunió cada dos mesos, tot i que, si cal, podem augmentar la freqüència.

Quins són els vostres objectius concrets? 

Victor: L’objectiu general del grup és impulsar i estructurar una línia estable de treball en rehabilitació i tecnologies aplicades dins del Grup Mutuam, fomentant  la cultura investigadora, la generació de coneixement i la creació de xarxes científiques. 

És a dir, no es tracta només de què nosaltres fem recerca, sinó de liderar-la dins d’aquest àmbit i convertir-nos en un punt de referència per a altres professionals que no saben ben bé per on començar. Com que provenim de disciplines diferents, cadascú s’encarrega de donar a conèixer la tasca del grup entre els professionals del seu àmbit. 

Pel que fa als objectius específics, un és compartir coneixement dins del mateix grup, posant en comú les nostres experiències amb diferents tecnologies per aprendre i valorar si podem incorporar-les. 

D’altra banda, volem revisar la literatura científica i analitzar que s’està fent a Catalunya en aquest tema, per tenir una visió global i actualitzada. També detectar jornades, congressos i espais científics on puguem tenir presència, per generar xarxa, visibilitat i posicionar-nos dins del sector. Participar en aquests esdeveniments afavoreix la connexió amb altres institucions i pot generar oportunitats de col·laboració. 

Finalment, és important explorar oportunitats de finançament, tant públic com privat. Tenir una fundació pròpia (la Fundació Mutuam Conviure) que promou la recerca és una gran oportunitat, però la consolidació de les línies de recerca exigeix explorar també altres convocatòries externes, ja que comporta una quantitat important de recursos. 

La recerca neix i es desenvolupa en el marc de l’activitat assistencial, però fer-la créixer i consolidar-la requereix sovint un esforç addicional per part dels professionals, que hi dediquem temps, energia i compromís més enllà de la nostra feina habitual. 

Esteu treballant en algun estudi actualment? 

Victor: Ara mateix tenim l’objectiu de prioritzar línies de treball multicèntriques, és a dir, estudis que es puguin desenvolupar entre diferents centres o serveis del Grup Mutuam o fins i tot en col·laboració amb altres institucions. Això ens permet treballar amb una mostra més àmplia de pacients i obtenir resultats més sòlids i més aplicables a diferents realitats assistencials.

De fet, ja estem treballant en una proposta. Es tracta d’un estudi amb estimulació transcranial per corrent directe (tDCS) per a pacients que han patit un ictus. No és senzill perquè cada centre té perfils de pacients en fases molt diferents –fase aguda, subagut i crònic–, però precisament per això el resultat pot ser molt interessant. 

Acostar la innovació en rehabilitació a l’àmbit residencial

Samira: Des del principi també vam tenir clar que no ens volíem quedar només en l’àmbit sanitari. Volíem acostar les tecnologies aplicades a la rehabilitació també a l’àrea residencial, perquè sovint és un espai on es fa menys recerca i s’utilitzen menys aquestes eines, tot i que poden tenir un gran impacte en el benestar dels residents. 

Creiem que la innovació no ha de quedar restringida als entorns més tècnics o hospitalaris. L’àmbit residencial també necessita noves metodologies i eines que ajudin a millorar l’atenció i els resultats funcionals.

Moltes vegades hi ha dades molt valuoses que podrien servir per generar coneixement, però no sempre hi ha el temps, l’espai o la metodologia per aprofitar-les. No és tant una falta de motivació, com una qüestió de no tenir eines o referents per fer el primer pas. Per això aquest paper d’acompanyament del grup és tan important.

El passat dimarts, 10 de desembre, va tenir lloc una reunió al Centre Assistencial Mutuam Collserola amb la participació d’Alfredo García Díaz, director del CatSalut i directius del Grup Mutuam: Francesc Brosa, director de Grup Mutuam; Marta Chandre, directora de l’àrea sanitària i Noemí Sech, directora del centre.

La visita tenia per objectiu presentar la nova Unitat d’Atenció Intermèdia del Centre Assistencial de Collserola, que va entrar en funcionament al setembre de 2025.

En la reunió prèvia a la visita, es va presentar el Pla Estratègic 2025–2028, que defineix el full de ruta de l’entitat per als propers anys, amb la voluntat de consolidar-se com a referent a Catalunya en la integració de l’atenció sanitària i social. Aquest pla s’articula al voltant de quatre eixos estratègics, centrant-se en l’atenció, els professionals, la sostenibilitat i el funcionament de l’organització.

A més, es van compartir les principals línies de treball del Pla Estratègic en marxa. D’una banda, el desplegament del nostre model assistencial, que busca reordenar i potenciar els recursos existents per adaptar-los als requeriments del CatSalut, millorar l’eficiència i reforçar la qualitat assistencial.

D’altra banda, es va abordar el Pla d’Infraestructures 2024–2028 de l’entitat, que té com a objectiu modernitzar els centres, adaptar-los als requisits del sistema sanitari públic i respondre a les noves demandes assistencials. Alhora, el pla busca reforçar la qualitat de l’atenció i l’experiència de les persones ateses, així com millorar la sostenibilitat i l’eficiència.

Entre les actuacions més destacades es troben la creació de la nova Unitat d’Atenció Intermèdia al Centre Assistencial Mutuam Collserola, que amplia la capacitat d’hospitalització fins a 18 llits, la reforma integral de l’HAI Güell i l’ampliació de la Residència Vila-seca i obres al Centre Assistencial La Creueta.

Totes aquestes intervencions situen el benestar, la seguretat i la dignitat de les persones ateses al centre, mitjançant la millora d’habitacions, instal·lacions i espais comuns. A la vegada, es posa el focus en crear entorns de treball més funcionals i confortables per a l’equip professional.

En aquest context, Grup Mutuam reafirma el seu compromís de continuar oferint una atenció integrada, de qualitat i centrada en les necessitats de les persones, contribuint així a un sistema sanitari i social més eficient i proper.

Al Grup Mutuam comptem amb una àmplia diversitat de centres i serveis, tant de l’àmbit residencial com del sanitari, arreu del territori català. Aquesta pluralitat és una de les nostres grans fortaleses, però també ens planteja el repte d’establir processos i models de gestió comuns que garanteixin la coherència i la transversalitat en tots els recursos del grup.

L’objectiu és clar: garantir la seguretat i la qualitat assistencial per a totes les persones que atenem, independentment del centre on es trobin. En aquest context, es va detectar que una de les àrees susceptibles de millora era la gestió de les dietes, perquè existien diferències entre centres pel que fa a la nomenclatura, la classificació  i la interpretació de les característiques de cada dieta.

Com explica Nieves Legua, directora d’Infermeria del Grup Mutuam, “calia una centralització que permetés establir un criteri únic, basat en l’evidència científica i en el coneixement dels professionals experts”. Per això, aprofitant la nova licitació del servei de restauració, aquest any s’ha impulsat un projecte d’harmonització de les dietes amb l’objectiu d’unificar criteris i pautes alimentàries a tots els centres del grup.

El projecte culmina amb la creació i implementació d’un manual de referència, una eina que recull els estàndards nutricionals i assistencials que guiaran, a partir d’ara, la planificació de les dietes als nostres centres.

Aquesta iniciativa representa un pas endavant en la millora contínua de la qualitat assistencial i reforça el compromís de Grup Mutuam amb una alimentació segura, equilibrada i adaptada a les necessitats de cada persona. 

Un procés transversal i interdisciplinari

Com s’ha treballat en la creació del manual de dietes?

Per tirar endavant el projecte, es va constituir un grup de treball transversal i interdisciplinari, amb representació de l’àrea residencial i la sanitària, amb l’objectiu d’unificar criteris sense perdre la mirada integradora que caracteritza a la nostra entitat.

Aquest grup es va organitzar en dos subgrups de treball amb funcions complementaries. El primer subgrup, format per professionals del servei de Qualitat i direccions de centres, es va centrar en la revisió normativa i els requeriments administratius, especialment en l’àmbit residencial i de Drets Socials, sector altament regulat i sotmès a una supervisió constant.

El segon subgrup, de caràcter més clínic, va abordar la part més tècnica i assistencial, basant-se en la bibliografía científica  més recent i va definir el contingut del nou manual de dietes. 

“Sempre treballem amb una premissa clara: tot el que fem ha d’estar basat en l’evidència científica més actualitzada i ha de generar valor. Si no aporta valor, no ho fem”.

En aquest procés, va ser especialment rellevant el document elaborat l’any 2022 pel Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, que proposa una estandardització de la nomenclatura de les dietes per evitar discrepàncies entre centres. Aquesta guia va servir com a referència clau per al nostre projecte, juntament amb altres models d’entitats similars que ja havien impulsat iniciatives d’harmonització alimentària.

A partir d’aquesta anàlisi, es va definir una proposta pròpia, adaptada a la realitat dels nostres centres, que combina rigor científic, coherència organitzativa i una atenció centrada en les persones. 

Una eina per millorar la comunicació i la seguretat alimentària

L’objectiu principal del projecte és garantir una alimentació segura, equilibrada i adaptada a les necessitats nutricionals de cada persona, alhora que es millora la comunicació entre els professionals implicats en el procés: equips d’infermeria, personal de cuina, logopedes, nutricionistes i metges.

El manual de dietes actua com una guia de referència comuna per a tots aquests equips. Hi consten les pautes de totes les dietes disponibles, que s’organitzen en dues grans categories:

• Dietes bàsiques, destinades a persones sense requeriments terapèutics específics
• Dietes terapèutiques, prescrites segons les necessitats clíniques individuals, com ara la dieta baixa en hidrats de carboni per a persones amb diabetis o la hiperproteica, indicada en casos d’augment de requeriments de proteïna.

A més, cadascuna d’aquestes dietes pot adaptar-se en textura i característiques, per tal de respondre millor a les necessitats de cada usuari.

“L’adaptació de la textura és molt important en l’àmbit residencial i d’atenció intermèdia, perquè hi ha moltes persones amb dificultats per empassar (disfàgia). La texturització dels aliments és una eina per evitar el risc d’ennuegament, per això aquesta és una adaptació obligatòria, ja que és una qüestió de seguretat”

D’altra banda, les característiques inclouen variacions com ara una dieta sense sal, sense carn/sense porc, important per la població musulmana, o ovolactovegetariana o adaptada per intoleràncies alimentaries. 

L’adaptació als gustos i preferències de les persones ateses

Tot i que el manual de dietes és comú tant per a l’àmbit sanitari com per al residencial, la seva aplicació pràctica s’adapta a la realitat de cada entorn.

En el cas dels hospitals d’atenció intermèdia, l’estada de les persones és més curta. Els pacients estan ingressats amb un objectiu terapèutic concret i, un cop assolit, marxen a casa. En canvi, a les residències la mirada és diferent. Allà, la persona hi viu, i això ens obliga a considerar aspectes que van més enllà dels nutricionals o clínics. El manual, per tant, s’adapta també a aquestes necessitats.

El manual preveu espais específics per incorporar aquestes observacions. A través de l’apartat de característiques i observacions, els professionals poden registrar informació rellevant sobre els gustos, hàbits o demandes particulars de cada persona.

Així, detalls com que una persona prefereixi no menjar carn, o que vulgui una sopa cada dia, queden recollits i es transmeten directament a la cuina, assegurant que la seva alimentació sigui no només adequada des del punt de vista nutricional, sinó també agradable, respectuosa i significativa per a ella.

Seguretat i autonomia de la persona

Tot i que el respecte a la llibertat individual és un pilar fonamental del nostre model assistencial, la seguretat de la persona ha de ser sempre una prioritat.

En aquest sentit, és essencial garantir uns mínims de seguretat clínica en totes les decisions relacionades amb l’alimentació. Per exemple, en el cas d’una persona amb diabetis descompensada, oferir una dieta no adaptada pot comportar riscos importants, com la necessitat d’augmentar la dosi d’insulina o l’aparició de complicacions mèdiques.

“La persona pot decidir mantenir una determinada alimentació, però abans cal parlar amb ella i assegurar-nos que entén els riscos que això pot implicar”.

A Grup Mutuam respectem sempre l’autonomia i la llibertat de decisió de cada persona, però ho fem partint d’una base professional sòlida, que garanteix que les recomanacions i les actuacions estiguin fonamentades en criteris informats, segurs i aconsellables.

Així, treballem cada dia per trobar l’equilibri entre el dret a l’autonomia de les persones i la responsabilitat d’acompanyar amb coneixement, assegurant una atenció que sigui, alhora, personalitzada, segura i respectuosa.

Implementació i seguiment del manual

L’harmonització de les dietes es va posar en marxa l’1 d’abril de 2024, marcant un pas important en la unificació dels criteris alimentaris a tots els centres del grup . Com qualsevol canvi d’aquesta magnitud, va requerir ajustos inicials, especialment perquè la nova nomenclatura de dietes i textures implicava modificacions a l’EKON, la nostra eina informàtica de gestió de la història clínica de les persones usuàries.

Abans de la seva posada en marxa, es va dur a terme una formació específica adreçada a l’equip assistencial dels centres, i es van mantenir reunions amb les empreses adjudicatàries de restauració, tant amb els seus nutricionistes com als seus responsables, per resoldre incidències i ajustar processos.

Per facilitar la feina diària, des del Grup Mutuam es van distribuir fitxes plastificades de sobretaula amb la nova nomenclatura de dietes, de manera que els equips tinguessin sempre una guia visual accessible des del primer dia. A més, des dels centres es va fer una comunicació informativa a les famílies, explicant els canvis en la denominació de les dietes per evitar confusions i garantir transparència.

Actualment, el manual de dietes està implementat i en funcionament als nostres centres. Es fa un seguiment continuat del seu desplegament, fent seguiment en els nostres centres i  amb reunions periòdiques amb les empreses de restauració per revisar-ne l’aplicació i introduir millores.

Aquest procés de seguiment ens permet mantenir la coherència i la qualitat en l’atenció alimentària, consolidant un model més segur, homogeni i centrat en les persones.

Nieves Legua

Directora d’Infermeria del Grup Mutuam