Som Mutuam

El passat dimarts, 10 de desembre, va tenir lloc una reunió al Centre Assistencial Mutuam Collserola amb la participació d’Alfredo García Díaz, director del CatSalut i directius del Grup Mutuam: Francesc Brosa, director de Grup Mutuam; Marta Chandre, directora de l’àrea sanitària i Noemí Sech, directora del centre.

La visita tenia per objectiu presentar la nova Unitat d’Atenció Intermèdia del Centre Assistencial de Collserola, que va entrar en funcionament al setembre de 2025.

En la reunió prèvia a la visita, es va presentar el Pla Estratègic 2025–2028, que defineix el full de ruta de l’entitat per als propers anys, amb la voluntat de consolidar-se com a referent a Catalunya en la integració de l’atenció sanitària i social. Aquest pla s’articula al voltant de quatre eixos estratègics, centrant-se en l’atenció, els professionals, la sostenibilitat i el funcionament de l’organització.

A més, es van compartir les principals línies de treball del Pla Estratègic en marxa. D’una banda, el desplegament del nostre model assistencial, que busca reordenar i potenciar els recursos existents per adaptar-los als requeriments del CatSalut, millorar l’eficiència i reforçar la qualitat assistencial.

D’altra banda, es va abordar el Pla d’Infraestructures 2024–2028 de l’entitat, que té com a objectiu modernitzar els centres, adaptar-los als requisits del sistema sanitari públic i respondre a les noves demandes assistencials. Alhora, el pla busca reforçar la qualitat de l’atenció i l’experiència de les persones ateses, així com millorar la sostenibilitat i l’eficiència.

Entre les actuacions més destacades es troben la creació de la nova Unitat d’Atenció Intermèdia al Centre Assistencial Mutuam Collserola, que amplia la capacitat d’hospitalització fins a 18 llits, la reforma integral de l’HAI Güell i l’ampliació de la Residència Vila-seca i obres al Centre Assistencial La Creueta.

Totes aquestes intervencions situen el benestar, la seguretat i la dignitat de les persones ateses al centre, mitjançant la millora d’habitacions, instal·lacions i espais comuns. A la vegada, es posa el focus en crear entorns de treball més funcionals i confortables per a l’equip professional.

En aquest context, Grup Mutuam reafirma el seu compromís de continuar oferint una atenció integrada, de qualitat i centrada en les necessitats de les persones, contribuint així a un sistema sanitari i social més eficient i proper.

Al Grup Mutuam comptem amb una àmplia diversitat de centres i serveis, tant de l’àmbit residencial com del sanitari, arreu del territori català. Aquesta pluralitat és una de les nostres grans fortaleses, però també ens planteja el repte d’establir processos i models de gestió comuns que garanteixin la coherència i la transversalitat en tots els recursos del grup.

L’objectiu és clar: garantir la seguretat i la qualitat assistencial per a totes les persones que atenem, independentment del centre on es trobin. En aquest context, es va detectar que una de les àrees susceptibles de millora era la gestió de les dietes, perquè existien diferències entre centres pel que fa a la nomenclatura, la classificació  i la interpretació de les característiques de cada dieta.

Com explica Nieves Legua, directora d’Infermeria del Grup Mutuam, “calia una centralització que permetés establir un criteri únic, basat en l’evidència científica i en el coneixement dels professionals experts”. Per això, aprofitant la nova licitació del servei de restauració, aquest any s’ha impulsat un projecte d’harmonització de les dietes amb l’objectiu d’unificar criteris i pautes alimentàries a tots els centres del grup.

El projecte culmina amb la creació i implementació d’un manual de referència, una eina que recull els estàndards nutricionals i assistencials que guiaran, a partir d’ara, la planificació de les dietes als nostres centres.

Aquesta iniciativa representa un pas endavant en la millora contínua de la qualitat assistencial i reforça el compromís de Grup Mutuam amb una alimentació segura, equilibrada i adaptada a les necessitats de cada persona. 

Un procés transversal i interdisciplinari

Com s’ha treballat en la creació del manual de dietes?

Per tirar endavant el projecte, es va constituir un grup de treball transversal i interdisciplinari, amb representació de l’àrea residencial i la sanitària, amb l’objectiu d’unificar criteris sense perdre la mirada integradora que caracteritza a la nostra entitat.

Aquest grup es va organitzar en dos subgrups de treball amb funcions complementaries. El primer subgrup, format per professionals del servei de Qualitat i direccions de centres, es va centrar en la revisió normativa i els requeriments administratius, especialment en l’àmbit residencial i de Drets Socials, sector altament regulat i sotmès a una supervisió constant.

El segon subgrup, de caràcter més clínic, va abordar la part més tècnica i assistencial, basant-se en la bibliografía científica  més recent i va definir el contingut del nou manual de dietes. 

“Sempre treballem amb una premissa clara: tot el que fem ha d’estar basat en l’evidència científica més actualitzada i ha de generar valor. Si no aporta valor, no ho fem”.

En aquest procés, va ser especialment rellevant el document elaborat l’any 2022 pel Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, que proposa una estandardització de la nomenclatura de les dietes per evitar discrepàncies entre centres. Aquesta guia va servir com a referència clau per al nostre projecte, juntament amb altres models d’entitats similars que ja havien impulsat iniciatives d’harmonització alimentària.

A partir d’aquesta anàlisi, es va definir una proposta pròpia, adaptada a la realitat dels nostres centres, que combina rigor científic, coherència organitzativa i una atenció centrada en les persones. 

Una eina per millorar la comunicació i la seguretat alimentària

L’objectiu principal del projecte és garantir una alimentació segura, equilibrada i adaptada a les necessitats nutricionals de cada persona, alhora que es millora la comunicació entre els professionals implicats en el procés: equips d’infermeria, personal de cuina, logopedes, nutricionistes i metges.

El manual de dietes actua com una guia de referència comuna per a tots aquests equips. Hi consten les pautes de totes les dietes disponibles, que s’organitzen en dues grans categories:

• Dietes bàsiques, destinades a persones sense requeriments terapèutics específics
• Dietes terapèutiques, prescrites segons les necessitats clíniques individuals, com ara la dieta baixa en hidrats de carboni per a persones amb diabetis o la hiperproteica, indicada en casos d’augment de requeriments de proteïna.

A més, cadascuna d’aquestes dietes pot adaptar-se en textura i característiques, per tal de respondre millor a les necessitats de cada usuari.

“L’adaptació de la textura és molt important en l’àmbit residencial i d’atenció intermèdia, perquè hi ha moltes persones amb dificultats per empassar (disfàgia). La texturització dels aliments és una eina per evitar el risc d’ennuegament, per això aquesta és una adaptació obligatòria, ja que és una qüestió de seguretat”

D’altra banda, les característiques inclouen variacions com ara una dieta sense sal, sense carn/sense porc, important per la població musulmana, o ovolactovegetariana o adaptada per intoleràncies alimentaries. 

L’adaptació als gustos i preferències de les persones ateses

Tot i que el manual de dietes és comú tant per a l’àmbit sanitari com per al residencial, la seva aplicació pràctica s’adapta a la realitat de cada entorn.

En el cas dels hospitals d’atenció intermèdia, l’estada de les persones és més curta. Els pacients estan ingressats amb un objectiu terapèutic concret i, un cop assolit, marxen a casa. En canvi, a les residències la mirada és diferent. Allà, la persona hi viu, i això ens obliga a considerar aspectes que van més enllà dels nutricionals o clínics. El manual, per tant, s’adapta també a aquestes necessitats.

El manual preveu espais específics per incorporar aquestes observacions. A través de l’apartat de característiques i observacions, els professionals poden registrar informació rellevant sobre els gustos, hàbits o demandes particulars de cada persona.

Així, detalls com que una persona prefereixi no menjar carn, o que vulgui una sopa cada dia, queden recollits i es transmeten directament a la cuina, assegurant que la seva alimentació sigui no només adequada des del punt de vista nutricional, sinó també agradable, respectuosa i significativa per a ella.

Seguretat i autonomia de la persona

Tot i que el respecte a la llibertat individual és un pilar fonamental del nostre model assistencial, la seguretat de la persona ha de ser sempre una prioritat.

En aquest sentit, és essencial garantir uns mínims de seguretat clínica en totes les decisions relacionades amb l’alimentació. Per exemple, en el cas d’una persona amb diabetis descompensada, oferir una dieta no adaptada pot comportar riscos importants, com la necessitat d’augmentar la dosi d’insulina o l’aparició de complicacions mèdiques.

“La persona pot decidir mantenir una determinada alimentació, però abans cal parlar amb ella i assegurar-nos que entén els riscos que això pot implicar”.

A Grup Mutuam respectem sempre l’autonomia i la llibertat de decisió de cada persona, però ho fem partint d’una base professional sòlida, que garanteix que les recomanacions i les actuacions estiguin fonamentades en criteris informats, segurs i aconsellables.

Així, treballem cada dia per trobar l’equilibri entre el dret a l’autonomia de les persones i la responsabilitat d’acompanyar amb coneixement, assegurant una atenció que sigui, alhora, personalitzada, segura i respectuosa.

Implementació i seguiment del manual

L’harmonització de les dietes es va posar en marxa l’1 d’abril de 2024, marcant un pas important en la unificació dels criteris alimentaris a tots els centres del grup . Com qualsevol canvi d’aquesta magnitud, va requerir ajustos inicials, especialment perquè la nova nomenclatura de dietes i textures implicava modificacions a l’EKON, la nostra eina informàtica de gestió de la història clínica de les persones usuàries.

Abans de la seva posada en marxa, es va dur a terme una formació específica adreçada a l’equip assistencial dels centres, i es van mantenir reunions amb les empreses adjudicatàries de restauració, tant amb els seus nutricionistes com als seus responsables, per resoldre incidències i ajustar processos.

Per facilitar la feina diària, des del Grup Mutuam es van distribuir fitxes plastificades de sobretaula amb la nova nomenclatura de dietes, de manera que els equips tinguessin sempre una guia visual accessible des del primer dia. A més, des dels centres es va fer una comunicació informativa a les famílies, explicant els canvis en la denominació de les dietes per evitar confusions i garantir transparència.

Actualment, el manual de dietes està implementat i en funcionament als nostres centres. Es fa un seguiment continuat del seu desplegament, fent seguiment en els nostres centres i  amb reunions periòdiques amb les empreses de restauració per revisar-ne l’aplicació i introduir millores.

Aquest procés de seguiment ens permet mantenir la coherència i la qualitat en l’atenció alimentària, consolidant un model més segur, homogeni i centrat en les persones.

Nieves Legua

Directora d’Infermeria del Grup Mutuam

Grup Mutuam continua avançant en la transformació i adaptació a la nova cartera de serveis d’atenció intermèdia definida pel CatSalut, amb l’objectiu d’oferir una atenció especialitzada, propera i de qualitat a les persones grans i pacients amb malalties cròniques.

Un dels eixos principals d’aquest canvi és la conversió progressiva dels EAR (Equips d’Atenció Residencial) en HAD-AI (Equips d’Hospitalització a Domicili d’Atenció Intermèdia). Aquest nou model permet apropar l’atenció intermèdia a pacients d’edat avançada i d’alta complexitat al seu entorn habitual, ja sigui a casa seva o en una residència.

Durant el 2025, Grup Mutuam ha desplegat tres nous equips HAD-AI, donant cobertura a bona part de la comarca del Baix Llobregat. Aquests són: Baix Llobregat Centre-Fontsanta (àrea de l’Hospital Moisès Broggi), Baix Llobregat Delta-Litoral (àrea de l’Hospital de Viladecans) i, el darrer en incorporar-se, Baix Llobregat Nord (àrea de l’Hospital de Martorell), que ha començat a donar servei aquest octubre amb molt bona acollida, tant per part de l’hospital com de les famílies.  

Cada un d’aquests hospitals gestiona l’ingrés dels pacients al HAD-AI corresponent, mitjançant el sistema de porta única. A més, donen accés a recursos com el seu laboratori i a l’àrea de diagnòstic per imatge, fet permet sol·licitar proves com ecografies o TAC de manera directa i coordinada. Gràcies a aquesta col·laboració amb els hospitals de referència, l’atenció que reben els pacients és equivalent a la d’un ingrés hospitalari, però sense sortir del seu domicili.

Pel que fa a la composició, els equips estan formats per profesionals procedents dels antics EAR —metges i infermeria—, als quals s’hi han incorporat nous perfils específics per completar un abordatge sanitari i social integrat: fisioterapeutes, terapia ocupacional, treball social i logopedia, així com l’accés a consultes de nutrició i al servei de farmàcia hospitalària de Grup Mutuam.

Amb aquestes incorporacions, Grup Mutuam ja disposa de 12 equips HAD-AI, integrats a la xarxa de cada territori com a alternativa a l’hospitalització convencional en l’àmbit de l’atenció intermèdia. Actualment, aquests equips es distribueixen en 5 a Barcelona (55 llits), 2 al Vallès Oriental, 2 al Vallès Occidental (40 llits en total)  i 3 al Baix Llobregat (30 llits), atenent un total de 125 pacients hospitalitzats al seu domicili.

Els avantatges del HAD-AI per la població geriàtrica

L’objectiu principal del HAD-AI és evitar ingressos hospitalaris o facilitar-ne l’alta precoç, garantint al domicili la mateixa atenció que rebrien a l’hospital. S’ha demostrat que aquest model afavoreix la recuperació, ja que redueix riscos associats a l’hospitalització, com el delirium o la davallada funcional, i permet rebre les cures en un entorn conegut i emocionalment segur.

A diferència de l’Hospitalització a Domicili convencional (HAD) —orientada a pacients aguts i centrada només en el seguiment clínic— els equips HAD-AI ofereixen una atenció sanitària i social integrada, pròpia de l’atenció intermèdia. Els seus pacients són persones grans amb necessitats complexes, que sovint requereixen estabilització clínica per descompensació d’una malaltia crònica, o processos de rehabilitació o convalescència després d’una hospitalització. Per això, a més del suport mèdic i d’infermeria, poden rebre fisioteràpia, teràpia ocupacional, logopedia, o l’atenció del treball social, segons cada cas.

El servei també ofereix una cobertura de 24h: de 8 a 20h de manera presencial, i les altres 12 hores de manera localitzable. El pacient disposa d’un telèfon directe amb el metge de guàrdia localitzable les 24 hores, per resoldre dubtes o detectar complicacions sense necessitat d’anar a urgències. A més, el sistema està coordinat amb el SEM i amb la Història Clínica Compartida. Així, si un familiar o professional contacta el 061, el SEM identifica que el pacient està ingressat al HAD-AI i es posa en contacte amb el metge de guàrdia, fet que permet gestionar situacions urgents mantenint el pacient al domicili sempre que sigui possible.

Una porta única d’ingrés

Els equips HAD-AI del Grup Mutuam funcionen amb un sistema d’ingrés de pacients de porta única, gestionat habitualment per l’hospital de referència de cada territori. Perquè tot i ser recursos alternatius a la hospitalització d’atenció intermèdia, estan plenament integrats a la xarxa sanitària i social de la zona. 

Aquesta porta única permet que els pacients puguin ingressar al HAD-AI des de diferents nivells assistencials: atenció primària, hospitals d’aguts, centres d’atenció intermèdia, serveis com el PADES o directament des de les urgències. 

L’hospital de referència gestiona l’ingrés, però no cal que el pacient es desplaci físicament a l’hospital per ser valorat. D’aquesta manera, la derivació és ràpida, centralitzada i respectuosa amb les persones, evitant desplaçaments innecessaris i facilitant tot el procés. A més, el servei pot gestionar nous ingressos també en caps de setmana i festius, garantint continuïtat assistencial i una resposta àgil davant de qualsevol situació.