En representació de l’equip, la cap del servei, Jeanette Mandujano, va recollir aquest reconeixement durant la cerimònia d’entrega dels premis, un moment que posa en valor la tasca conjunta de tot el grup.
Un model d’atenció innovador i humà
L’equip HaD-AI es dedica a proporcionar atenció intermèdia especialitzada a persones grans amb fragilitat, multimorbiditat i malalties avançades. Treballa a nivell comunitari, des de domicilis fins a residències, per oferir una alternativa a l’hospitalització tradicional. Aquest model d’atenció té com a objectiu principal evitar ingressos hospitalaris innecessaris i facilitar altes més ràpides, permetent que els pacients siguin atesos en la comoditat del seu entorn habitual.
Un reconeixement compartit
Aquest premi no només és un honor per al nostre equip, sinó també un reflex del compromís de Grup Mutuam amb l’excel·lència en l’atenció intermèdia. Agraïm al COMB aquesta distinció i la confiança dipositada en el nostre model assistencial, així com el suport de les famílies i pacients que confien en nosaltres, i per suposat a la dedicació del nostre equip professional.
Aquesta fita ens motiva a seguir innovant i millorant per continuar sent un referent en l’atenció intermèdia.
Aquest any, el Concurs de Fotografia de Grup Mutuam ha estat ple de talent i creativitat amb 29 participants que han capturat moments d’inspiració, bellesa natural i temes de consciència social. Les 190 imatges presentades, distribuïdes entre les categories de Millor Fotografia i Millor Reportatge, han destacat per la seva originalitat i força visual.
Aquesta iniciativa artística que es porta fent 12 anys, està encabida dins el Pla de Sostenibilitat del Grup, que incideix en l’Eix 2 ‘Equip Humà’, amb l’objectiu de reforçar el sentiment de pertinença de la plantilla a l’entitat.
El jurat, format per Josep Arqués, president de Grup Mutuam i Marian Pérez, directora de màrqueting i comercial, ha comptat també amb dos membres de l’Associació Fotogràfica de Catalunya (AFC), aportant una visió tècnica i artística essencial per seleccionar les obres guanyadores. L’AFC és una entitat sense ànim de lucre que es va crear a Barcelona al 1923 amb l’objectiu de fomentar l’art de la fotografia.
Així doncs, el concurs ha conclòs amb la selecció de les fotografies guanyadores per a cada categoria. D’una banda, el primer premi a la millor fotografia ha estat per “Alegria remullada” de Silvia de Quadras, psicòloga dels EAPS Barcelona. Tot seguit, el segon premi s’ha concedit a la fotografia “Dulces sueños” de Camila Fernanda, assistenta clínica de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell. Per si no fos suficient, el jurat va decidir donar un premi més, un accèssit a la fotografia “Mediterrani i cultura” de Dúnia Santos, infermera de l’EAR Baix Llobregat.
1r premi: “Alegria remullada” – Silvia de Quadras2n premi: “Dulces sueños” – Camila FernandaAccèssit: “Mediterrani i cultura” – Dúnia Santos
D’altra banda, el premi al millor reportatge va ser per “Perderse para encontrarse” de Lara Medrano, infermera del PADES Mutuam.
Per acabar, també es van seleccionar les tres fotografies que il·lustraran el Calendari 2025 de sobretaula del Grup Mutuam. Les guanyadores han estat: “Kirkjufell, muntanya en forma d’església” de Montserrat Orpinell, fisioterapeuta de la Residència Vila-Seca, i “Reflexos a Filipines” i “Posta de sol a Filipines”, d’Andrea Castro, tècnica de facturació d’Oficines Centrals.
En definitiva, agraïm a tots els participants la seva empenta i il·lusió en aquesta 12a edició i esperem seguir gaudint del talent fotogràfic dels nostres professionals en properes edicions!
El passat 8 d’octubre es va celebrar la 1a Jornada de Bioètica de Grup Mutuam, sota el títol “L’ètica assistencial, pilar fonamental del Grup Mutuam”. L’objectiu d’aquesta era integrar l’ètica en el dia a dia de tots i totes les professionals i una base sòlida per a la presa de decisions en la pràctica assistencial. La jornada, organitzada pel Comitè d’Ètica Assistencial i impulsada per la Fundació Mutuam Conviure, va ser de caire intern i en format híbrid, aconseguint aplegar un total de 187 professionals de l’entitat.
La trobada va comptar amb la participació d’experts externs, com Ester Busquets, coordinadora de formació i recerca de la Càtedra de Bioètica de la UVic-UCC; Cristina Lasmarías, infermera i membre de l’Equip de Transformació de l’Atenció Intermèdia del Departament de Salut; i Ramón Vilallonga, cap de secció de la Unitat de Cirurgia de l’Hospital Vall d’Hebron i Coordinador del Curs de Bioètica per a residents de la Societat Catalana de Cirurgia.
Els oradors van abordar temes clau com la identificació de dilemes ètics en la pràctica assistencial i en l’assistència del pacient geriàtric o fràgil, així com la importància del Document de Voluntats Anticipades (DVA) i la Planificació de Decisions Anticipades (PDA) per assegurar el respecte a la voluntat i dignitat del pacient.
A més, la jornada va incloure una taula d’experiències on quatre professionals i companyes dels Equips de Reflexió d’Ètica Sociosanitaris (ERESS) dels centres: Nadia Zoudhi de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Girona, Silvia Cerdà de la Residència Vila-seca, Cristina Vozmediano de la Residència Rubí i Alba Ruiz del Centre Residencial Mutuam Manresa, van compartir les seves experiències en vers les bones pràctiques d’ètica assistencial tractant temes com la intimitat, l’autonomia i la sexualitat.
Cal destacar que aquesta primera jornada s’emmarca dins l’esforç continuat del Grup Mutuam per enfortir l’ètica assistencial, una línia de treball iniciada amb la creació del Comitè d’Ètica Assistencial el 2009. Aquest, es va constituir amb l’objectiu de proporcionar orientació ètica als professionals davant els dilemes que sorgeixen en la pràctica diària, especialment en l’atenció a persones vulnerables, com les geriàtriques o aquelles amb malalties cròniques.
En definitiva, aquesta primera edició ha marcat un punt de partida per a futures edicions que continuaran consolidant-se en els anys vinents amb l’objectiu d’oferir formació i reflexió ètica a tothom del grup.
Durant anys, l’ús excessiu de contencions físiques i químiques en l’atenció a persones grans i dependents ha evidenciat la necessitat d’un canvi profund en el model d’assistència. Ana Urrutia, metgessa geriatra i presidenta de la Fundació Cuidados Dignos, ha estat clau en aquesta transformació, gràcies a la creació de la Norma Libera-Care. Aquesta metodologia ofereix als centres eines per eliminar les subjeccions, promovent una atenció més humana i respectuosa amb la dignitat de les persones. En aquesta entrevista, parlem amb ella sobre la norma, que estem implementant a Grup Mutuam, alineada amb el model d’Atenció centrada en la persona.
Com neix la norma Libera-care? Què motiva la seva creació?
Neix de la meva experiència personal. Sóc metgessa geriatra i, fa molts anys, utilitzava subjeccions a la residència on treballava. A partir de la queixa d’un familiar d’un pacient, vaig començar a qüestionar-me com estava fent les coses i què podia fer per canviar-les. En aquell moment, jo era la directora del centre, i per això vaig tenir l’oportunitat d’afrontar el repte d’eliminar les subjeccions del centre.
Per a fer-ho, vaig dissenyar un mètode i vaig desenvolupar un estudi científic per demostrar-ne els beneficis, el qual vaig presentar en un congrés de la Societat Espanyola de Geriatria. Allà es va obrir l’oportunitat d’exportar aquesta metodologia, que jo havia creat a petita escala, a altres centres. Així neix la Fundació Cuidados Dignos i la Norma Libera-Care.
Quina és la magnitud del problema de les contencions a Espanya?
Vam començar a estudiar el fenomen el 2010 i vam descobrir que a Espanya s’utilitzaven les subjeccions de manera massiva, molt més que en altres països. Hi ha nombrosos estudis al respecte. Un dels que més em va cridar l’atenció parlava d’un 40% d’ús de subjeccions Espanya, en comparació amb un 5% en altres països.
A més, es parlava de l’ús de contencions físiques com una pràctica habitual en diferents nivells assistencials; no només en residències de gent gran, sinó també en altres entorns, com els centres d’estada llarga, i fins i tot a nivell hospitalari, en salut mental i a les UCI. En resum: l’ús de subjeccions físiques és part de la cultura assistencial del país.
Quan es va començar a intentar retirar les contencions físiques, es va descobrir que, tot i que alguns centres van aconseguir eliminar-les, en molts casos incrementaven les contencions químiques per compensar-ho. Per això, també es va començar a estudiar el fenomen de la contenció química, i s’ha observat que l’ús de psicofàrmacs a Espanya amb aquests fins també és molt elevat.
Quin és l’impacte d’aquestes contencions en les persones?
Hi ha nombrosos estudis que aborden els efectes secundaris negatius, tant psicològics com físics, associats a l’ús de les contencions físiques i químiques, i que donen suport a la postura de la no contenció. Entre els efectes negatius físics documentats hi ha lesions per pressió, infeccions, incontinència, estrenyiment, atròfia i debilitat, entre d’altres; i pel que fa els psicològics, trobem estrès, por, agressivitat, depressió, apatia, vergonya i aïllament social.
A més, l’ús de les contencions mecàniques es relaciona amb riscos importants com l’asfíxia, la trombosi venosa o l’embòlia pulmonar, sobretot en l’ús de les baranes laterals, els armilles i els cinturons de subjecció. Curiosament, no hi ha evidència científica que avali l’ús de subjeccions. La no subjecció ha hagut de defensar-se i demostrar la seva eficàcia, mentre que a la subjecció no se li ha exigit el mateix nivell de suport científic.
Com és el model que defensa i promou la norma Libera-Care?
Libera-care és un model que utilitza eines d’atenció centrada en la persona i promou canvis en la gestió i organització del centre. El seu objectiu és crear un entorn més favorable, que minimitzi els trastorns de comportament i les conductes problemàtiques, i per tant redueixi la necessitat de les contencions, alhora que millora la vigilància de l’equip cuidador.
El model també inclou algunes alternatives específiques per utilitzar ocasionalment. Per exemple, es fan servir llits regulables en alçada per a pacients amb risc de caigudes, que es col·loquen a nivell del terra per a més seguretat, i només s’eleven quan és necessari fer canvis. També s’utilitzen butaques dissenyades perquè l’usuari estigui còmode i relaxat, i de vegades presenten certa resistència per sortir-ne, per afavorir que el cuidador tingui temps d’atendre la persona. El resultat és un comportament més manejable, menys problemàtic, i fins i tot es redueixen les caigudes.
Quins beneficis té la norma Libera-care en les persones usuàries?
Els beneficis són enormes, ja que comencem a veure les persones com a tal, i elles també se senten com a persones. Ningú se sent digne quan se li col·loca un cinturó o se’l medica en excés; la dignitat es perd i la persona ho percep.
Quan es retiren les subjeccions, recuperen la seva identitat, i això és essencial per respectar la seva dignitat i drets. En definitiva, treballar i cuidar sense subjeccions és sinònim de cuidar amb qualitat de vida.
Com doneu a conèixer la norma en el sector?
Un dels nostres principals objectius com a fundació és difondre la ciència que dona suport a la no subjecció. Per això, fem estudis, escrivim articles i donem conferències. També utilitzem les xarxes socials per exposar els centres que han implementat la nostra metodologia i compartir els resultats que han obtingut.
Com creieu que ha evolucionat la consciència envers les cures dignes per part de les residències, centres i hospitals?
Estic satisfeta perquè hi ha hagut una evolució significativa. Al principi, quan vam començar amb la Fundació Cuidados Dignos, era molt difícil difondre el nostre missatge. Tanmateix, avui dia no només es reconeix la importància de la no subjecció, sinó que també es comprèn que l’enfocament de les cures ha de ser diferent. Els centres i l’Administració Pública estan oberts al canvi, i estan adoptant aquest model d’atenció de manera gradual.
Quins reptes creieu que tenen les entitats de cura a les persones grans per garantir el respecte per la seva dignitat?
Crec que els reptes que afronten aquestes entitats són tant interns com externs. Internament, tenen el repte de ser més properes, més humanitzades, amb un tracte més enfocat en la persona i menys en les necessitats organitzatives. Convertir-se en llocs de qualitat de vida, on les persones prolonguen i acaben les seves vides com si estiguessin a casa seva.
El repte extern és aconseguir que es visibilitzi la tasca i la importància d’aquestes entitats, ja que, tot i que ho desitgem, no totes les persones podran envellir a casa seva. És fonamental valorar la feina que fan els professionals i el valor incalculable que aporten a la societat, i fins ara no s’ha fet prou. És un sector que ha estat injustament criticat i menystingut. És clar que hi ha aspectes per millorar, com en molts altres sectors, però la feina que fan és essencial i es fan avanços contents.
Gràcies, Ana!
En aquesta entrevista, Ana Urrutia ens recorda que, en l’atenció a les persones grans i dependents, no es tracta només d’atendre les seves necessitats físiques, sinó de cuidar amb humanitat i respecte per la seva dignitat. Questionar-se i canviar és a les mans de tothom, fins i tot com a cuidadores no professionals dels nostres familiars.
Aquest any, des de Grup Mutuam, com a entitat referent en l’àmbit, ens sumem al Dia Mundial de les Cures Pal·liatives. Enguany el lema “10 anys des de la resolució, què hem fet?”, fa referència a la resolució adoptada per l’Assemblea Mundial de la Salut de l’OMS l’any 2014, on es va reconèixer la creixent demanda de cures pal·liatives a causa de l’augment de malalties cròniques i l’envelliment de la població.
Des de llavors, el nostre país ha fet passos importants per integrar les cures pal·liatives en les polítiques de salut. Tanmateix, volem remarcar que això és una carrera de fons i que encara queda molt a fer. És essencial millorar l’accessibilitat territorial, per edat i per patologia als models d’atenció pal·liativa així com destinar més recursos econòmics per garantir un accés equitatiu i universal a aquestes cures.
A més, per tal d’assegurar que els professionals de la salut disposin de les eines necessàries per oferir una atenció de qualitat és fonamental vetllar per incloure coneixements específics de cures pal·liatives en els plans docents universitaris. Finalment, cal mencionar que l’impuls de la recerca és clau per avançar en el coneixement i la innovació en aquest àmbit, cosa que permet una millor resposta a les necessitats de les persones ateses i les seves famílies.
En aquest Dia Mundial de les Cures Pal·liatives, volem obrir una reflexió sobre els avenços aconseguits, però també sobre els reptes que encara hem d’afrontar per garantir una atenció digna i de qualitat per a tothom.
Dins l’ecosistema de serveis i recursos del Sistema de Salut de Catalunya, hi trobem l’Atenció Intermèdia. Aquesta és una peça clau, que sovint passa desapercebuda per a la majoria de la població. Habitualment, la coneixem quan un familiar necessita algun dels seus recursos, i fins i tot aleshores, no sabem que aquests formen part l’atenció Intermèdia.
Per això, dediquem un espai a explicar tot el que has de saber sobre l’Atenció intermèdia: què és, a qui va adreçada, quin tipus de recursos inclou i com funcionen. Perquè, com veurem, es tracta de serveis que probablement totes les persones necessitarem en algun moment de la nostra vida, i que són essencials tant per al benestar de les persones com pel bon funcionament del sistema. Anem pas a pas!
Què és l’atenció intermèdia?
L’Atenció intermèdia és un conjunt de serveis i recursos assistencials adreçats principalment a les persones grans o amb malalties cròniques, amb la finalitat d’ajudar-les a recuperar la funció perduda després d’un procés mèdic, com pot ser una malaltia aguda, una intervenció quirúrgica, o un accident.
D’aquesta manera, els pacients poden aconseguir el màxim grau d’autonomia i estabilitat clínica, que els permeti retornar al domicili amb més seguretat i qualitat de vida, alhora que reduir la necessitat de reingressos hospitalaris. D’altra banda, l’Atenció intermèdia, també s’adreça als pacients amb malalties avançades i/o en final de vida, oferint les cures pal·liatives i l’assistència necessària en cada moment.
Per a fer-ho, sovint en els seus recursos hi trobem equips multidisciplinaris i especialitzats, formats per metges especialistes en geriatria o pal·liatius, infermers/eres, fisioterapeutes, treballador/es socials i psicòlegs i psicòlogues, entre d’altres. Aquesta multidisciplinarietat permet abordar les necessitats de cada pacient de forma integral.
Cal dir que aquest concepte no és nou: a Catalunya, es va crear l’any 1986, sota el nom d’ atenció sociosanitària, que és com s’ha denominat fins fa poc. El nou terme prové del món anglosaxò, on s’utilitza el terme Intermediate Care per fer referència a l’assistència que se situa entre l’atenció hospitalària aguda i l’atenció primària o domiciliària, amb objectius similars als nostres de recuperació funcional. És per això que s’ha adoptat aquest terme, que s’adapta millor a la seva finalitat.
Quan podem necessitar l’Atenció intermèdia?
L’atenció intermèdia està pensada principalment per donar resposta a les necessitats sanitàries i socials de les persones grans, però no exclusivament. A continuació veurem també altres moments en què podem necessitar-la, i els beneficis que ens pot aportar en cada cas:
Pacients geriàtrics: sovint requereixen un procés de rehabilitació integral per recuperar la mobilitat i l’autonomia després de caigudes o intervencions quirúrgiques, així com per malalties cròniques descompensades que requereixen estabilització i seguiment. Un exemple podria ser pacients amb demències, especialment la malaltia d’Alzheimer, que requereix una atenció continuada.
Pacients amb necessitats de cures pal·liatives: en els pacients oncològics o amb malalties avançades que estan en procés de final de vida, l’objectiu és tractar el seus símptomes i millorar el seu confort i benestar, respectant sempre les seves decisions.
Pacients amb necessitats especials de rehabilitació, desprésde sortir de l’hospital d’aguts, sigui per una malaltia aguda, accident o intervenció. Per exemple, els pacients que necessiten suport multidisciplinari i especialitzat després de patir un ictus o per dany cerebral adquirit.
Així que, en resum, quan parlem d’Atenció intermèdia, parlem principalment de convalescències, rehabilitacions, o cures pal·liatives.
Tots els recursos d’Atenció intermèdia que tens al teu abast
L’Atenció intermèdia compta amb un gran ventall de serveis i recursos. Els més rellevants, són aquells que habitualment trobem en un Hospital d’atenció intermèdia (HAI), abans anomenats hospitals sociosanitaris. Dins d’aquests, hi tenim:
1. Recursos d’hospitalització o internament.
És a dir, amb llits. Habitualment tenim plantes amb:
Unitats de subaguts
Unitats de mitja estada o convalescència (també denominats de recuperació funcional)
Unitats de cures pal·liatives
Unitats de llarga estada.
De vegades, aquestes unitats també poden estar integrades dins d’un hospital general, però el concepte seria el mateix. L’ingrés en un HAI, normalment és derivat d’un hospital d’aguts, encara que també es pot fer directament des de l’atenció primària o des d’un altre servei sociosanitari.
2. Recursos ambulatoris
Aquests són fonamentalment dos: d’una banda tenim els hospitals de dia: centres on les persones venen per fer un tractament durant la jornada, i després tornen a casa. Aquests són útils per a pacients que necessiten una atenció regular però no requereixen internament. Els processos més freqüents són els de rehabilitació després d’un procés agut com una fractura de fèmur o un ictus, o l’atenció a persones amb malaltia d’Alzheimer o altres síndromes que cursen amb demència.
D’altra banda, hi ha les CEI, Consultes externes interdisciplinars, que serien com les consultes externes dels hospitals generals, però especialitzades en l’atenció geriàtrica, pal·liatives o persones amb demències. Aquest recurs està pensat per a que els metges de família o especialistes puguin adreçar-s’hi quan tenen un pacient gran amb diverses malalties, derivant-lo per un procés diagnòstic específic, i/o poder proposar el millor tractament per a la persona, atenent la seva pluripatologia.
3. Recursos domiciliaris
Dins d’aquests, els més importants i estesos fins ara són els PADES (Programa d’Atenció Domiciliària, Equip de Suport), que són equips d’atenció domiciliària per a pacients amb necessitats geriàtriques complexes o de cures pal·liatives. Habitualment aquest servei l’activa un metge de capçalera o un altre especialista del sistema de salut.
Un nou recurs domiciliari són els Equips d’Hospitalització a domicili (HAD-AI), en els que Grup Mutuam és pioner i referent. Aquests, treballen en l’atenció geriàtrica tant en domicili com en residencia, atenent persones grans amb fragilitat i multimorbiditat, que presenten un problema de salut subagut o descompensació d’una malaltia crònica, com una infecció respiratòria o descompensació cardíaca.
L’atenció que s’ofereix és pràcticament la mateixa que en un hospital, i és útil quan no es necessiten recursos d’atenció intensiva o diagnòstics més complexos. Poden fer analítiques, ecografies, posar oxigen o medicació endovenosa, entre d’altres. Un dels objectius és evitar l’ingrés hospitalari o escurçar l’estada, ja que s’ha demostrat que si s’atén una persona gran en el seu entorn habitual, amb el seguiment necessari, és més probable que es recuperi, perquè s’eviten altres problemes.
4. UFISS
Les UFISS (Unitats funcionals interdisciplinàries sociosanitàries), són equips especialitzats que donen suport als diferents serveis d’un hospital d’aguts, en la valoració i control dels pacients geriàtrics i amb malalties cròniques avançades. Són equips funcionals, és a dir que no tenen llits, sinó que atenen les persones ingressades en qualsevol servei de l’hospital.
Com veiem, cada recurs d’Atenció intermèdia està pensat per un tipus de necessitat, però totes comparteixen un mateix objectiu: oferir una assistència més eficient, especialitzada i integral a les persones. A més, no oblidem que gràcies a aquest model d’assistència es pot alleugerar la sobrecàrrega dels hospitals d’aguts, contribuint a un sistema sanitari més just i sostenible.
En acabat, et llancem una pregunta: després de llegir l’article, creus que tu o alguna persona coneguda heu estat ateses en algun recurs d’Atenció intermèdia?
Amb la col·laboració d’Antoni Salvà.
Metge geriatre, membre de la comissió técnica assessora de la Fundació Mutuam Conviure.
Foto de portada procedent del Banc d’Imatges d’Infermeres que impulsa el Col.legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona i en el que hi participa Grup Mutuam.
Recentment, la Residència Rubí per a gent gran, equipament públic gestionat per Grup Mutuam, ha rebut la certificació de cuina sostenible i saludable d’AENOR. Serunion, empresa proveïdora del servei de restauració del centre i primera i única empresa del sector de restauració col·lectiva en rebre la certificació, ha fet l’entrega d’aquesta a la residència, junt amb una placa commemorativa.
Aquesta fita és per Grup Mutuam, un pas més en el camí de la sostenibilitat el qual ha estat vehiculat des del seu Pla Estratègic. A través d’aquest es va materialitzar un Pla de Sostenibilitat, que des de 2021 és el marc comú de treball, tant en l’àmbit estratègic com operatiu de la matèria.
Responsabilitat amb l’entorn
L’acreditació és un reconeixement únic, oficial i d’àmbit estatal que s’atorga a restaurants o en el cas de la residència, a serveis de menjador i cuina, considerats com els més sostenibles d’Espanya. Comptar amb ella garanteix que el servei segueix els estàndards en sostenibilitat i que es duu a terme de manera saludable i respectuosa amb el medi ambient.
Per tal d’avalar i identificar als centres que compleixen amb els requisits, es verifiquen set aspectes que tenen impacte directe i mesurable en la minimització de la petjada de carboni. Entre aquests trobaríem per exemple, el consum d’aliments de proximitat i de fruites i verdures fresques de temporada, la gestió de residus o la millora en l’eficiència energètica. A més, l’obtenció de l’acreditació comporta una auditoria anual, per part d’AENOR, per tal de reafirmar la continuïtat i el compromís del centre.
Un compromís continu
Aquest reconeixement és el resultat d’una carrera de fons que ha estat possible gràcies a la direcció del centre, l’empresa proveïdora Serunion, i l’Eix 5 ‘Medi Ambient’ del Pla de Sostenibilitat del Grup Mutuam. L’equip ha vetllat per reduir l’impacte mediambiental que comporta la gastronomia del centre, la qual infereix, no només en diversos objectius plantejats en el Pla de Sostenibilitat sinó en diferents eixos d’actuació, com el dedicat al medi ambient o a les nostres persones usuàries.
El compromís del centre i de l’entitat continua endavant i prova d’això és que l’entrega de la certificació es va fer en el si d’una reunió de treball entre Serunion i la Residència Rubí. En aquesta s’estava treballant el Projecte de Reducció del Malbaratament Alimentari al centre el qual pretén donar com a resultat una guia per evitar-lo.
Grup Mutuam s’adhereix al Dia Mundial de la Seguretat del Pacient promogut per l’OMS, que enguany té com a lema “Diagnòstics correctes, pacients segurs”. Aquest demana que es facin esforços per reduir significativament els errors de diagnòstic mitjançant intervencions polifacètiques. Entre elles s’inclouen, l’obtenció de la història clínica, exàmens clínics exhaustius, la millora de l’accés a proves diagnòstiques, l’aplicació de mètodes per mesurar i aprendre dels errors de diagnòstic i l’adopció de solucions basades en la tecnologia.
En resum, els objectius del Dia Mundial de la Seguretat del Pacient d’aquest 2024 es podrien definir com:
Més conscienciació
S’ha d’augmentar la conscienciació mundial sobre els errors de diagnòstic que contribueixen a danyar els pacients i insistir en el paper d’un diagnòstic correcte.
Més protagonisme
Donar protagonisme a la seguretat del diagnòstic en la política de seguretat del pacient i la pràctica clínica a tots els nivells de l’atenció de la salut.
Més col·laboració
Fomentar la col·laboració entre responsables polítics, dirigents de l’atenció de salut, professionals de la salut, organitzacions de pacients i altres parts per avançar envers un diagnòstic correcte, oportú i segur.
Grup Mutuam considera la seguretat del pacient com un dels objectius del Pla Estratègic de l’entitat, per aquest motiu ens adherim i donem suport i visibilitat a la campanya desplegada pel Departament de Salut.
El Dia de l’Orgull LGTBIQ+, celebrat arreu del món el 28 de juny, és una jornada per reivindicar la igualtat i la diversitat, així com per visibilitzar i defensar els drets d’aquest col·lectiu, l’acceptació i l’amor en totes les seves formes. A més, és un dia per recordar els avenços aconseguits, i els reptes que encara queden per assolir en la lluita contra la discriminació i per la plena inclusió social.
Les persones grans LGTBIQ+
El dret de les persones a ser com vulguin ser, independentment de la seva orientació sexual i/o expressió de gènere, ha de ser respectat durant tota la seva vida, incloent-hi la vellesa i les situacions de dependència.
Per això, les entitats de serveis d’atenció a la gent gran tenim el deure i el repte de proporcionar una assistència amb perspectiva LGTBIQ+ que garanteixi els drets i la dignitat de totes les persones. Aquesta perspectiva s’alinea amb el model d’Atenció centrada en la persona amb el que treballem a Grup Mutuam, i que s’està impulsant a Catalunya per respectar la individualitat i les necessitats de cada persona.
Cal tenir present que les persones grans nascudes a les dècades de 1930, 40 o 50, sovint van haver d’amagar la seva identitat de gènere i/o orientació sexual en els seus entorns per qüestions socials i polítiques, i que moltes d’aquestes probablement hauran patit algun tipus de discriminació i menyspreu.
A les residències, centres de dia, i qualsevol recurs destinat a les persones grans i dependents, els professionals atenen diàriament, en siguin conscients o no, persones lesbianes, gais, trans, bisexuals o de gènere no binari. L’objectiu de la perspectiva LGTBIQ+ és que aquestes puguin expressar lliurement la seva orientació sexual i de gènere, creant un entorn segur on no hagin de qüestionar-se mai si hauran de tornar amagar-la.
El nostre compromís amb la igualtat i la diversitat
A Grup Mutuam, com a part del nostre compromís amb l’ètica assistencial i el respecte per la dignitat de les persones, fem un pas endavant en aquest sentit.
Des de la Comissió d’Igualtat, liderada pel Departament de Recursos Humans, i dins del marc de l’objectiu de “Promoure la igualtat i respectar la diversitat” del Pla de Sostenibilitat de l’entitat, disposem d’un procediment específic per al col·lectiu LGTBIQ+. Aquest té l’objectiu de brindar a l’entitat un marc clar i efectiu per donar suport a les persones grans del col·lectiu, garantint la seva expressió lliure i l’acceptació, prevenir qualsevol cas d’LGTBI-fòbia, i establir un protocol d’actuació davant d’una situació d’aquest tipus.
A més, es tracta d’un procediment bidireccional, que no només vetlla per la tolerància i l’acceptació als usuaris, sinó també de les persones LGTBIQ+ de l’equip professional, fomentant el bon tracte, labona convivència i un espai segur en tots els centres i recursos. Tolerància zero davant de possibles casos de discriminació per orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere. A més, ens comprometem a continuar escoltant, aprenent, i millorant per adaptar-nos a la realitat de cada moment.
En aquest Dia de l’Orgull, reafirmem el nostre compromís amb la inclusió, treballant per una societat més justa i igualitària, on la diversitat sigui sempre celebrada.
El passat 19 de juny es va celebrar la 7a Jornada d’Atenció a la Dependència, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure en format híbrid, que va atraure un total de 426 professionals. El tema central d’aquest any va ser l’ús de les noves tecnologies en l’atenció a la gent gran, explorant com aquestes poden ajudar-nos en millorar els serveis i l’assistència. Miquel Vilardell, president de la Fundació Mutuam Conviure va donar la benvinguda als professionals que van seguir la jornada de forma presencial i online.
Intel·ligència Artificial en els sistemes de salut
En primer lloc, Toni Andreu, director Científic EATRIS (European Infrastructure for Translational Medicine) i director d’Estratègia d’ACRA, va centrar la seva intervenció en la “Intel·ligència artificial: un risc o una oportunitat pels Sistemes de Salut’. Una ponència de gran interès que va rebre nombroses consultes presencials i en línia a través de Zoom. Andreu va mostrar algunes aplicacions importants a futur i a present de la intel·ligència artificial en el diagnòstic de malalties, descoberta de medicaments, medicina personalitzada, robots mèdics, recerca i assajos clínics, així com prediccions, gràcies a l’anàlisi de bilions de dades.
Toni Andreu
Ús de les noves tecnologies en les residències de gent gran
Després d’un breu esmorzar, va arribar el torn de la Taula d’Experiències moderada per Ainhoa Torner, directora de l’Àrea Residencial del Grup Mutuam, qui va introduir la taula d’experiències ‘Aplicació de noves tecnologies en l’àmbit residencial’ i els participants.
Cadascú va mostrar com apliquen en l’actualitat les noves tecnologies des de diferents àmbits enfocats a la cura de la gent gran. En aquest sentit, no podia faltar l’ús de robots com el de ‘Pepper’ amb Ignasi Coll (Prytanis Centres Residencials). Laura Puerta i Maria Guardino (Servei de Farmàcia de Grup Mutuam) van mostrar el robot de dispensació automatitzada per millorar la seguretat del pacient. Ana Maria Rubio (Centre Assistencial Mutuam La Creueta) des de l’àmbit de la psicologia, va mostrar com han introduït la tecnologia per estimular cognitivament a usuaris. I finalment, Ana Mercedes Richart (Residència Vila-seca) des de la teràpia ocupacional ens va mostrar l’àmplia aplicació de la tecnologia en la rehabilitació funcional.
Noves tecnologies pel suport a la vida independent
Per arrodonir la jornada, Pau San Martí i Gabriel Liesa, director assistencial i fisioterapeuta col·laborador del Centre de Vida Independent, respectivament, van fer-se càrrec de l’última ponència de la jornada. En ella expliquen l’ús de la tecnologia adaptada a cada necessitat per ajudar a millorar l’autonomia de la persona i cobrir necessitats d’acompanyament, seguretat i comunicació.
Francesc Brosa, director general del Grup Mutuam, va donar per finalitzada aquesta jornada, fent una valoració molt positiva de totes les intervencions i del seguiment per part dels assistents.
Taula d’ExperiènciesPau San Martí – Gabriel LiesaFrancesc Brosa
Aquesta 7ª Jornada d’Atenció a la Dependència va reafirmar el compromís del sector en la incorporació de tecnologies avançades per millorar la qualitat de vida de les persones grans, subratllant la importància de la innovació en l’atenció a la dependència.
Si no vas poder assistir a la jornada, tens la possibilitat de veure-la en diferit. No te la perdis!
93 380 09 70
