Som Mutuam

Cada any, a Catalunya es llencen 262.000 tones de menjar entre llars, restauració i comerços, l’equivalent a uns 35 kg per persona. Per fer front a aquesta problemàtica, la Generalitat ha elaborat la Guia per a la Prevenció del Malbaratament Alimentari, que inclou recomanacions per a la restauració i les cuines centrals d’hospitals, residències i empreses de restauració col·lectiva, amb l’objectiu de reduir el malbaratament i el seu impacte ambiental.

A Grup Mutuam ens comprometem activament amb aquest objectiu com a part del nostre Pla de Sostenibilitat, dins de l’eix de Medi Ambient. La Residència Rubí, ha estat pionera en l’aplicació de la guia de la Generalitat, adaptant-la a les seves necessitats per fer els àpats més eficients i satisfactoris. Gràcies a aquest procés, ha obtingut la certificació de Cuina Responsable d’AENOR, marcant el camí per a la resta de centres del grup.

En aquesta entrevista, Marisa García, directora del centre durant aquest procés i actual adjunta a la direcció de l’Àrea Residencial i d’Atenció Domiciliària de Grup Mutuam, ens explica les mesures aplicades i els seus resultats.

Canvis implementats per evitar el malbaratament

A la Residència Rubí fa anys que treballem per reduir el malbaratament alimentari. Seguint el nostre model d’Atenció Centrada en la Persona, quan una persona s’incorpora al centre, li preguntem quins aliments no li agraden per oferir-li alternatives. A més, personalitzem els esmorzars i berenars perquè s’adaptin als gustos de cadascú. Això ens permet reduir el menjar rebutjat i, alhora, millorar la satisfacció i el benestar dels residents.

Un altre aspecte clau és la coordinació diària amb la cuina. Cada matí, informem el personal de cuina del nombre exacte d’àpats necessaris i de les dietes corresponents, tenint en compte les absències del dia. En aquest sentit, la col·laboració de les famílies és essencial per avisar amb temps si un resident no serà al centre per algun àpat.

El paper dels professionals i la sensibilització

Els professionals de la residència tenen un paper fonamental en l’èxit d’aquestes mesures. El personal de cuina i d’atenció directa treballa conjuntament per garantir que els àpats siguin atractius i agradables. Un bon emplatat i una actitud positiva influeixen en la percepció dels residents i, en conseqüència, en la quantitat de menjar que es rebutja.

Per sensibilitzar l’equip, es va realitzar una formació específica, començant per l’equip de cuina, que durant mesos va mesurar el menjar rebutjat per prendre consciència del problema. També es va organitzar una xerrada per als residents i les seves famílies sobre els beneficis d’una bona alimentació. Tot i això, la sensibilització més efectiva es fa en el dia a dia, a través del tracte directe entre professionals i residents.

Les particularitats de la cuina d’una residència per a gent gran

Les persones grans tenen necessitats específiques, tant nutricionals com funcionals. Els menús s’adapten per afrontar canvis fisiològics com la disminució de la capacitat digestiva, la pèrdua de massa muscular o les dificultats per mastegar i deglutir (disfàgia), que requereixen texturitzar (triturar o espessir) els aliments.

A més, cal tenir en compte les dietes especials per a persones amb diabetis o hipertensió, controlant la sal, el sucre i els greixos. Totes aquestes adaptacions poden generar rebuig o reduir les ganes de menjar en alguns casos, per això el paper dels professionals és fonamental per afavorir la satisfacció i garantir una bona alimentació.

També és essencial la seguretat alimentària, ja que els residents són una població vulnerable i cal garantir un control estricte en la preparació, conservació i manipulació dels aliments per evitar riscos sanitaris.

La certificació de Cuina Sostenible AENOR i els seus resultats

El procés de certificació ha estat un repte important, però ha permès millorar molts processos i establir bones pràctiques, no només per prevenir el malbaratament alimentari, sinó per la qualitat general del servei i la seva sostenibilitat. La certificació d’AENOR aborda aspectes com el menjar saludable, la gestió de residus, l’eficiència energètica, l’ús de fonts d’energia renovables o la política de donacions. 

Els resultats fins ara han estat molt positius, tot l’equip està sensibilitzat, i la certificació és un bon exemple per a altres residències de Mutuam, ja que l’alimentació és un dels aspectes més valorats pels residents, i aporta un valor afegit al servei, acreditant que es treballa constantment per millorar tant la sostenibilitat com la qualitat general de l’atenció. 

La reducció del malbaratament alimentari a Grup Mutuam 

El cas de la Residència Rubí és només un exemple del compromís de Grup Mutuam en la reducció del malbaratament alimentari. A nivell de grup, estem implementant diverses accions per avançar en aquest àmbit.

Un dels passos més rellevants ha estat incloure, com a requisit en la recent licitació dels serveis de restauració, l’elaboració d’un pla específic de reducció del malbaratament alimentari per a cada centre. Aquests plans es posaran en marxa a partir de l’1 d’abril i hauran de desplegar-se progressivament durant l’any.

A més, la formació dels professionals —tant del personal de cuina com de planta— forma part de les ofertes guanyadores de la licitació. Aquest enfocament ens permet fer un pas endavant en la millora de la gestió alimentària, reforçant el nostre compromís amb la sostenibilitat i la qualitat del servei.

I quin és l’impacte d’aquestes iniciatives? Un programa de prevenció del malbaratament alimentari ajuda a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, ja que els aliments malbaratats generen metà als abocadors. A més, s’estalvien recursos naturals com l’aigua, la terra i l’energia i es redueix la contaminació dels sòls i aigües.

Així, a Grup Mutuam, sostenibilitat i atenció centrada en la persona van de bracet per millorar la vida dels residents i cuidar el nostre entorn. Les accions per reduir el malbaratament alimentari no només ajuden el planeta, sinó que també fomenten un consum més responsable i sostenible. 

Per això, continuarem avançant i adaptant-nos a les necessitats de les persones grans, amb el compromís de construir un futur més sostenible i garantir una millor qualitat de vida per a tothom.

Amb la col·laboració de Marisa García Area residencial i atenció domiciliària, i Casty Hernández, Directora Financera

Dins l’ecosistema de serveis i recursos del Sistema de Salut de Catalunya, hi trobem l’Atenció Intermèdia. Aquesta és una peça clau, que sovint passa desapercebuda per a la majoria de la població. Habitualment, la coneixem quan un familiar necessita algun dels seus recursos, i fins i tot aleshores, no sabem que aquests formen part l’atenció Intermèdia.

Per això, dediquem un espai a explicar tot el que has de saber sobre l’Atenció intermèdia: què és, a qui va adreçada, quin tipus de recursos inclou i com funcionen. Perquè, com veurem, es tracta de serveis que probablement totes les persones necessitarem en algun moment de la nostra vida, i que són essencials tant per al benestar de les persones com pel bon funcionament del sistema. Anem pas a pas!

Què és l’atenció intermèdia?

L’Atenció intermèdia és un conjunt de serveis i recursos assistencials adreçats principalment a les persones grans o amb malalties cròniques, amb la finalitat d’ajudar-les a recuperar la funció perduda després d’un procés mèdic, com pot ser una malaltia aguda, una intervenció quirúrgica, o un accident.

D’aquesta manera, els pacients poden aconseguir el màxim grau d’autonomia i estabilitat clínica, que els permeti retornar al domicili amb més seguretat i qualitat de vida, alhora que reduir la necessitat de reingressos hospitalaris. D’altra banda, l’Atenció intermèdia, també s’adreça als pacients amb malalties avançades i/o en final de vida, oferint les cures pal·liatives i l’assistència necessària en cada moment.

Per a fer-ho, sovint en els seus recursos hi trobem equips multidisciplinaris i especialitzats, formats per metges especialistes en geriatria o pal·liatius, infermers/eres, fisioterapeutes, treballador/es socials i psicòlegs i psicòlogues, entre d’altres. Aquesta multidisciplinarietat permet abordar les necessitats de cada pacient de forma integral.

Cal dir que aquest concepte no és nou: a Catalunya, es va crear l’any 1986, sota el nom d’ atenció sociosanitària, que és com s’ha denominat fins fa poc. El nou terme prové del món anglosaxò, on s’utilitza el terme Intermediate Care per fer referència a l’assistència que se situa entre l’atenció hospitalària aguda i l’atenció primària o domiciliària, amb objectius similars als nostres de recuperació funcional. És per això que s’ha adoptat aquest terme, que s’adapta millor a la seva finalitat.

Quan podem necessitar l’Atenció intermèdia?

L’atenció intermèdia està pensada principalment per donar resposta a les necessitats sanitàries i socials de les persones grans, però no exclusivament. A continuació veurem també altres moments en què podem necessitar-la, i els beneficis que ens pot aportar en cada cas:

Pacients geriàtrics: sovint requereixen un procés de rehabilitació integral per recuperar la mobilitat i l’autonomia després de caigudes o intervencions quirúrgiques, així com per malalties cròniques descompensades que requereixen estabilització i seguiment. Un exemple podria ser pacients amb demències, especialment la malaltia d’Alzheimer, que requereix una atenció continuada.

Pacients amb necessitats de cures pal·liatives: en els pacients oncològics o amb malalties avançades que estan en procés de final de vida, l’objectiu és tractar el seus símptomes i millorar el seu confort i benestar, respectant sempre les seves decisions.

Pacients amb necessitats especials de rehabilitació, desprésde sortir de l’hospital d’aguts, sigui per una malaltia aguda, accident o intervenció. Per exemple, els pacients que necessiten suport multidisciplinari i especialitzat després de patir un ictus o per dany cerebral adquirit.

Així que, en resum, quan parlem d’Atenció intermèdia, parlem principalment de convalescències, rehabilitacions, o cures pal·liatives.

Tots els recursos d’Atenció intermèdia que tens al teu abast

L’Atenció intermèdia compta amb un gran ventall de serveis i recursos. Els més rellevants, són aquells que habitualment trobem en un Hospital d’atenció intermèdia (HAI), abans anomenats hospitals sociosanitaris. Dins d’aquests, hi tenim:

1. Recursos d’hospitalització o internament.

És a dir, amb llits. Habitualment tenim plantes amb:

1. Unitats de subaguts
2. Unitats de mitja estada o convalescència (també denominats de recuperació funcional)
3. Unitats de cures pal·liatives
4. Unitats de llarga estada.

De vegades, aquestes unitats també poden estar integrades dins d’un hospital general, però el concepte seria el mateix. L’ingrés en un HAI, normalment és derivat d’un hospital d’aguts, encara que també es pot fer directament des de l’atenció primària o des d’un altre servei sociosanitari.  

2. Recursos ambulatoris

Aquests són fonamentalment dos: d’una banda tenim els hospitals de dia: centres on les persones venen per fer un tractament durant la jornada, i després tornen a casa. Aquests són útils per a pacients que necessiten una atenció regular però no requereixen internament. Els processos més freqüents són els de rehabilitació després d’un procés agut com una fractura de fèmur o un ictus, o l’atenció a persones amb malaltia d’Alzheimer o altres síndromes que cursen amb demència.

D’altra banda, hi ha les CEI, Consultes externes interdisciplinars, que serien com les consultes externes dels hospitals generals, però especialitzades en l’atenció geriàtrica, pal·liatives o persones amb demències. Aquest recurs està pensat per a que els metges de família o especialistes puguin adreçar-s’hi quan tenen un pacient gran amb diverses malalties, derivant-lo per un procés diagnòstic específic, i/o poder proposar el millor tractament per a la persona, atenent la seva pluripatologia. 

3. Recursos domiciliaris

Dins d’aquests, els més importants i estesos fins ara són els PADES (Programa d’Atenció Domiciliària, Equip de Suport), que són equips d’atenció domiciliària per a pacients amb necessitats geriàtriques complexes o de cures pal·liatives. Habitualment aquest servei l’activa un metge de capçalera o un altre especialista del sistema de salut.

Un nou recurs domiciliari són els Equips d’Hospitalització a domicili (HAD-AI), en els que Grup Mutuam és pioner i referent. Aquests, treballen en l’atenció geriàtrica tant en domicili com en residencia, atenent persones grans amb fragilitat i multimorbiditat, que presenten un problema de salut subagut o descompensació d’una malaltia crònica, com una infecció respiratòria o descompensació cardíaca.

L’atenció que s’ofereix és pràcticament la mateixa que en un hospital, i és útil quan no es necessiten recursos d’atenció intensiva o diagnòstics més complexos. Poden fer analítiques, ecografies, posar oxigen o medicació endovenosa, entre d’altres. Un dels objectius és evitar l’ingrés hospitalari o escurçar l’estada, ja que s’ha demostrat que si s’atén una persona gran en el seu entorn habitual, amb el seguiment necessari, és més probable que es recuperi, perquè s’eviten altres problemes.

4. UFISS

Les UFISS (Unitats funcionals interdisciplinàries sociosanitàries), són equips especialitzats que donen suport als diferents serveis d’un hospital d’aguts, en la valoració i control dels pacients geriàtrics i amb malalties cròniques avançades. Són equips funcionals, és a dir que no tenen llits, sinó que atenen les persones ingressades en qualsevol servei de l’hospital.

Com veiem, cada recurs d’Atenció intermèdia està pensat per un tipus de necessitat, però totes comparteixen un mateix objectiu: oferir una assistència més eficient, especialitzada i integral  a les persones. A més, no oblidem que gràcies a aquest model d’assistència es pot alleugerar la sobrecàrrega dels hospitals d’aguts, contribuint a un sistema sanitari més just i sostenible.

En acabat, et llancem una pregunta: després de llegir l’article, creus que tu o alguna persona coneguda heu estat ateses en algun recurs d’Atenció intermèdia?

Foto de portada procedent del Banc d’Imatges d’Infermeres que impulsa el Col.legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona i en el que hi participa Grup Mutuam.