Mutuam Batega per la preservació dels boscos a través del voluntariat

Mutuam Batega voluntariat corporatiu

El compromís de Mutuam Batega, el voluntariat corporatiu de Grup Mutuam continua més ferm que mai. Després de l’èxit de la primera activitat de recollida de plàstics al Delta del Llobregat l’any passat, l’entitat va tornar a convocar una trobada el passat 25 de maig per cuidar els boscos del territori i fer cohesió d’equip.

No només de plantar arbres viuen els boscos

Aquest cop, amb la col·laboració de l’entitat Desconnexions, l’acció es va portar a terme a l’Espai Agrosocial Urpina, el qual pertany a la Fundació Ampans. Aquesta entitat dona suport a persones amb discapacitat intel·lectual i en situació de vulnerabilitat. Durant la jornada es van reunir més de vuitanta persones treballadores i els seus fills i filles provinents de quinze centres de treball diferents. Totes elles amb un objectiu comú, portar a terme accions que tinguessin un impacte favorable en la salut dels nostres boscos.

Els voluntaris i voluntàries, abans de posar fil a l’agulla, van rebre una formació per conèixer els principals riscos que amenacen l’entorn. Amb la lliçó apresa les accions estaven clares: neteja del sotabosc per controlar la densitat de la vegetació per evitar incendis, construcció de caixes niu per crear espais per a les aus específiques del territori i reconstrucció de murs de pedra, per millorar la biodiversitat i atenuar els impactes ambientals.

Esforç, suor i treball en equip, van valdre la pena i es van viure amb satisfacció. I per acabar, un dinar de germanor, moment de retrobada entre grups per compartir experiències i aprenentatges que s’enduien.  

L’equilibri entre medi ambient i equip humà

Aquesta combinació entre eixos estratègics que aborden medi ambient i equip humà no és casualitat, el projecte del voluntariat corporatiu de Grup Mutuam, sorgeix del seu Pla de Sostenibilitat.

Aquesta iniciativa és l’equilibri perfecte que uneix la realització d’accions per sensibilitzar a la plantilla envers el medi ambient i la millora de la comunicació interna, el bon clima laboral i el sentiment de pertinença. A més, amb el petit gra de sorra, l’entitat i les seves persones treballadores contribueixen als Objectius de Desenvolupament Sostenible d’Acció pel clima’ i ‘Vida dels ecosistemes terrestres’. Un encert d’iniciativa, que any rere any, superarà fites.

Dany Cerebral Adquirit: èxit de convocatòria en la 4a Jornada eDCA

dany cerebral adquirit

Amb 263 persones inscrites, la 4a jornada eDCA (Equip de Suport al Dany Cerebral Adquirit) del 7 de maig va deixar molt bon record als professionals, procedents del món de la medicina, la infermeria, el treball social, la teràpia ocupacional, la fisioteràpia, la neuropsicologia i la psicologia, entre d’altres.

La sessió va començar amb la introducció de Sílvia Mirete, directora del Centre Assistencial Mutuam Vila-seca, on s’ubica el servei, i de Xabier Ansa, cap de la Unitat de Planificació de la Regió Sanitària Camp de Tarragona CatSalut.

Seguidament, la primera part de la sessió es va centrar en mostrar la tasca transdisciplinar de l’Equip eDCA en l’abordatge i maneig del pacient amb dany cerebral adquirit degut a un traumatisme cranioencefàlic. Durant la taula rodona vam comprovar com des de les diferents intervencions complementàries que es duen a terme en aquest acompanyament del pacient, l’equip eDCA treballa amb l’objectiu clau de millorar la qualitat de vida del pacient i de la seva família, i ajudar-los a adaptar a la seva nova situació.

Hi van participar els professionals de l’equip eDCA de Vila-seca: Pilar González, metgessa, Ariadna Piñol, treballadora social, Víctor Vargas, terapeuta ocupacional, Montserrat Orpinell, fisioterapeuta i coordinadora del servei, Adela Mas, neuropsicòloga i Aida Berenguer, logopeda. Tots ells van explicar com, des de cada disciplina, van abordar el cas clínic de l’Anna, una pacient que va patir un accident de tràfic amb xoc frontal.

Aquest any es va incloure una segona part al webinar una interessant conferència sobre l’ús de la toxina botulínica en la medicina física i rehabilitadora, a càrrec de Patrícia Mínguez, metgessa rehabilitadora de l’Hospital Universitari Joan XXlll de Tarragona.

A la tercera i última part del seminari, vam poder conèixer el testimoni i experiència vital de l’Anna i la seva mare que van explicar la seva història després de l’accident, posant en valor el suport de l’eDCA en la seva recuperació.

La jornada va concloure amb la intervenció de Silvia Mirete, directora del Centre Assistencial Mutuam Vila-seca. Després de donar les gràcies tant a les persones assistents com als ponents, en especial a l’Anna i la seva família, va destacar el compromís del Grup Mutuam amb l’atenció integral i de qualitat a través dels seus dispositius i serveis, en especial a l’equip EDCA.

Podeu recuperar la sessió gravada, 4a Jornada eDCA 2024

Recordem que l’equip eDCA és un recurs de la xarxa sanitària pública, que gestiona Grup Mutuam. L’equip està format per professionals especialitzats en el suport psicològic i rehabilitador del pacient que ha patit un Dany Cerebral Adquirit (DCA) i de les seves famílies. l’eDCA intervé en la fase subaguda de pacients que han patit un ictus, traumatismes cranioencefàlics, tumoracions cerebrals, etc, amb l’objectiu de facilitar l’acompanyament i retorn a domicili.

Pdeu accedir a la presentació de la Patrícia Mínguez, metgessa rehabilitadora del Hospital Joan XXlll sobre els usos de la Toxina Botulínica en medicina rehabilitadora

Bioètica i ètica assistencial: pilars fonamentals de Grup Mutuam

Leticia Ortigosa

La bioètica és la disciplina que s’encarrega d’examinar els dilemes ètics sobre la vida que emergeixen amb els avenços científics, tecnològics i socials. Una eina fonamental en el camp de la salut, que aborda qüestions essencials de la pràctica clínica i la investigació, com ara l’eutanàsia o la manipulació genètica, mentre que l’ètica assistencial és la branca que se centra en les relacions entre sanitaris i pacients.

La bioètica i l’ètica assistencial són pilars fonamentals de Grup Mutuam que ens guien en les nostres decisions del dia a dia. Un instrument que ens ajuda a proporcionar una atenció centrada en la persona, alineada amb els nostres valors de respecte per l’autonomia i la dignitat de les persones.

Per això vam ser una entitat pionera en la creació d’un Comitè d’Ètica Assistencial (CEA), que enguany fa quinze anys. Aprofitem el nomenament de la seva nova presidenta, Leticia Ortigosa, per a conèixer com funciona, com ha evolucionat i quins reptes planteja.

Quina és la funció del CEA de Grup Mutuam?

El CEA és un òrgan consultiu i interdisciplinari que té la missió de promoure el debat ètic en la pràctica clínica i assistencial, assessorant els professionals en els possibles conflictes ètics que puguin tenir.

Cada persona té una història de vida, valors i creences diferents, i en els sanitaris aquests poden entrar en contradicció amb la voluntat dels pacients que atenem. La funció del comitè és poder oferir a una perspectiva més àmplia, que tingui en compte múltiples visions. És important subratllar que les seves respostes no són vinculants, sinó recomanacions per ajudar en la presa de decisions. 

Qui forma el CEA, i com s’hi accedeix?

El CEA està format per professionals de diferents àmbits i recursos assistencials: hi ha auxiliars d’infermeria, metges de PADES, treballadors socials, juristes, directius, personal administratiu, de riscos laborals… Aquesta diversitat de perfils és essencial per poder garantir una mirada plural, amb diferents perspectives representades.

En total hi ha 20 places per a membres vocals, dins les quals trobem vocals nats i vocals electes. Els vocals nats són figures que es consideren necessàries per al bon funcionament del CEA, com per exemple un/a jurista. Per això, en el cas que una persona decideixi no continuar -tots els membres reflexionen cada quatre anys-, ha de ser substituïda per una altra del mateix perfil.

En els vocals electes, en canvi, quan una plaça queda lliure es publica una convocatòria oberta, perquè pugui aplicar qualsevol professional de l’entitat, mitjançant una carta de motivació. Finalment, també tenim els membres al cas, que són persones expertes en un tema que es busquen especialment per a un cas puntual. Per exemple, en el nostre comitè podria ser un representant religiós si tinguéssim un conflicte d’aquest caire, ja que no comptem aquesta figura.

Com va ser en el teu cas? Podries explicar-nos quina és la teva experiència personal dins el CEA, i en el món de la bioètica?

Soc metgessa d’Atenció Intermèdia i de Pal·liatius, i vaig unir-me al CEA aplicant a una convocatòria oberta l’any 2019. L’ètica sempre m’ha interessat molt, i al Màster de Cures Pal·liatives era un tema molt present. Crec que estar en contacte amb aquest tipus de pacients et dona una sensibilitat afegida a l’hora de parar-te a reflexionar sobre com estem actuant. Això em va portar al Màster en bioètica que he acabat recentment, coincidint amb l’acceptació de la presidència del CEA.

Quina ha estat l’evolució del comitè des de la seva creació, el 2009?

Ha evolucionat molt, com també ho han fet la societat i les lleis en aquests quinze anys. Des de la seva creació ha crescut tant en nombre de membres, passant de 8 a 20, com en el de casos anuals presentats. Abans eren molt pocs, començant per dos o tres, mentre que des del 2019 s’hi analitzen una mitjana d’un o dos casos per mes. Aquest creixement és molt positiu, perquè evidencia com la bioètica és cada cop més present a la pràctica diària, i crec que es deu principalment a dos factors.

D’una banda, a la pandèmia, ja que en aquest moment la sanitat es va veure sobrepassada, i va portar als sanitaris a dilemes molt complexos. Havies de prendre decisions de forma molt ràpida, amb les que sovint no et senties còmode. Durant la crisi es van deixar de fer comitès perquè no hi havia temps, havíem d’estar en primera línia. No obstant això, va arrossegar molts casos a posteriori, on es reflexionava sobre aquests moments en què els principis bioètics es van veure vulnerats, establint bases per al present i el futur.

D’altra banda, la promulgació de la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia (LORE) el 2021 també ha motivat la presentació de diversos casos, i ha impulsat la creació del protocol intern amb els passos del procediment.

Què són els protocols, i com es creen?

Són manuals de consulta que s’elaboren per ajudar als professionals en la seva activitat, i que tenim penjats a la intranet. De vegades neixen a partir de noves lleis o canvis, com per exemple en el cas de la LORE. El nostre protocol de l’eutanàsia és una guia amb tots els passos del procediment, pensat per acompanyar als treballadors i pacients en el procés i resoldre els seus dubtes.

Els protocols són documents vius, que estan en constant revisió. En el cas del de l’eutanàsia, només dos anys després de la seva creació ja ha calgut fer una actualització, perquè la situació és diferent ara. Els professionals estan més habituats, i ja no hi ha el requisit oficial de que tots els casos passin pel CEA.

Un altre exemple és la nova modificació de la Llei 21/2000 sobre l’autonomia del pacient, que contempla que els professionals sanitaris puguin formalitzar el Document de voluntats anticipades, i no només davant d’un notari com preveia fins ara. Aquesta podria ser una altra situació que requereixi la creació d’un protocol per a orientar els metges en el procés i dilemes morals.

Quins tipus de conflictes ètics són els més habituals?

La tipologia de casos és molt diversa, però en la majoria l’autonomia del pacient està sobre la taula. Un dels temes més comuns, per exemple, és el rebuig al tractament. Aquest està regulat dins la Llei d’autonomia del pacient, però les lleis poden ser interpretables. La nutrició a través d’una sonda naso-gàstrica, per exemple, es pot considerar un tractament.

Un cas que il·lustra la rellevància dels dilemes ètics més quotidians en l’assistència, és el de persones amb disfàgia que rebutgen l’ús d’espessidors per a l’aigua i els líquids. Aquí, el desig del pacient de no utilitzar-los pot entrar en conflicte amb l’ètica professional de l’equip, pels riscos que comporta. Aquí també és molt important l’objecció de consciència: sempre que el pacient tingui assegurada l’atenció, un sanitari pot decidir deixar de tractar un pacient, quan entren en contradicció amb els seus principis i creences.

La pràctica clínica ha evolucionat des del paternalisme a l’autonomia del pacient, la qual està garantida per la llei. Però perquè un pacient pugui ser autònom en les seves decisions li hem de donar tota la informació, i molt important: l’ha de comprendre.

En l’àmbit de les residències hi ha molt diagnòstic de demència, on la capacitat d’enteniment es veu mermada. En aquests casos, si no hi ha un document d’últimes voluntats, aquesta llibertat de decisió recau en la família dels pacients o residents.

Quins són els reptes de futur del CEA?

Apropar la bioètica a tots els professionals i fer més visible el CEA. Volem que tot l’equip ens posi cara, per tal que si algú té un dubte o pensa presentar un cas pugui preguntar-nos directament. I en conseqüència, créixer en nombre de casos, perquè voldrà dir que la reflexió ètica està arribant a tota l’entitat.

Per a fer-ho, ha estat clau la creació dels ERESS en diferents equips o recursos, com el de PADES o les residències. En estar integrats per membres d’un mateix equip, fomenten el debat i la perspectiva ètica entre professionals, a més de resoldre les qüestions menys complexes de forma més àgil i directa.

Però volem anar més enllà. Aquest any tenim previstes unes jornades internes d’ètica, per acostar la reflexió ètica a tota l’entitat. Tenim la sort de tenir la Nuria Terribas com a jurista especialitzada, amb una trajectòria de quasi trenta anys en bioètica i biodret, que ens aporta un alt grau d’expertesa. Més endavant, potser fer el salt a unes jornades externes, on altres comitès i organitzacions puguin aprendre de la nostra experiència.

Comité d'Ètica Assistencial Grup Mutuam
Comitè d’Ètica Assistencial de Grup Mutuam, format per:
Marian Pérez, directora de Marketing, comercial i comunicació de Grup Mutuam
Meritxell Naudeillo, Coordinadora EAPS MUTUAM
Marta Chandre, directora de l’àrea sanitària de Grup Mutuam
Leticia Ortigosa, presidenta del CEA de Grup Mutuam
Nieves Legua, Directora Tècnica d’Infermeria de Grup Mutuam
Ainhoa Torner, directora de l’àrea residencial de Grup Mutuam
Montserrat Perelló, metgessa del Centre Mutuam Collserola
Alba Ruiz, treballadora social del Centre Residencial Mutuam Manresa
Sebastian Fradejas, metge HAI Mutuam Güell
Marcos Domingo, Cap de servei d’administració i control de gestió de Grup Mutuam
Emma Costas, Directora tècnica dels equips PADES de Grup Mutuam
Núria Terribas, directora de la Fundació Víctor Grifols i Lucas
Marc Casañas, Cap de servei de prevenció de riscos laborals de Grup Mutuam
Yolanda Domènech, Coordinadora d’auxiliars de la Residència Vila-seca

Com veiem, la bioètica té un pes central a Grup Mutuam, i el comitè és una peça clau per impulsar-la. Fent arribar la reflexió i bones pràctiques a tota l’entitat podem garantir l’autonomia de les persones, protegint la seva capacitat per prendre decisions informades i lliures sobre la seva salut, tractaments i vida.

Leticia Ortigosa

Presidenta del Comitè d’Ètica de Grup Mutuam

Mutuam acull el Consell de Sector d’Atenció Intermèdia de La Unió

Mutuam Consell Atenció Intermèdia La Unió

El Centre Assistencial Mutuam Collserola va acollir la darrera trobada del Consell de Sector d’Atenció Intermèdia de La Unió Catalana d’Hospitals, el qual presideix Francesc Brosa, director general de Grup Mutuam.

L’objectiu principal d’aquest òrgan participatiu és exposar, analitzar i prioritzar les accions en l’àmbit assistencial de l’Atenció Intermèdia. La Unió, representada per la seva directora general, Roser Fernández, posteriorment fa arribar a l’Administració les conclusions per tal de millorar la prestació dels serveis en els dispositius que el componen.

Presentació de la Governança de l’Atenció Intermèdia

Un dels convidats de la sessió, va ser el director executiu de transformació d’Atenció Intermèdia del Departament de Salut, Marco Inzitari. Acompanyat pel seu equip, Inzitari va presentar la política de governança territorial que guiarà la transformació de l’atenció sociosanitària cap a l’atenció intermèdia.

Va destacar la inclusió de l’àmbit comunitari i hospitalari en aquest procés, el principi d’equitat territorial i homogeneïtat del model que el guiaran i la dificultat trobada pel context econòmic i polític.

Iniciatives destacades del grup

Grup Mutuam va disposar d’un espai en l’ordre del dia a on Marta Chandre, directora de l’àrea sanitària de l’entitat, va destacar la transformació i evolució dels serveis assistencials del grup. Exposada la situació, es va donar pas als projectes innovadors que s’estan portant a terme dins l’àmbit de l’atenció intermèdia a Grup Mutuam:

  • Laura Puerta, farmacèutica del Servei de Farmàcia, va presentar “Prescripció Centrada en la Persona i dispensació automatitzada de medicació”
  • Víctor Vargas, terapeuta ocupacional de l’eDCA a la Residència Vila-seca, va compartir els avenços en els tractaments de l”Equip de Suport Psicològic i Rehabilitador al pacient amb Dany Cerebral Adquirit
  • Berta Bover, psicòloga i coordinadora de l’EPAC Girona, va exposar el treball del seu equip en la gestió de malalties cròniques, “Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat (EPAC)”
  • Emma Costas, directora del PADES Mutuam, va detallar la “Complexitat aplicada a PADES com a instrument de gestió”.
  • Neus Sáiz, directora de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, va presentar l“Experiència de l’Hospitalització a Domicili d’Atenció Intermèdia (HaD-AI) en AIS Dreta Barcelona”

Davant d’una nombrosa assistència especialitzada en el sector de l’atenció intermèdia, Grup Mutuam va deixar palès que continuarà treballant per ser referent en l’àmbit i promourà l’evolució cap a serveis més centrats en el pacient.

El Comitè de Sostenibilitat fa un balanç del 2023 i planifica el 2024

Comitè de Sostenibilitat Grup Mutuam

El passat mes de març, el Comitè de Sostenibilitat i Responsabilitat Social Corporativa de Grup Mutuam va celebrar una reunió per tal de fer el tancament del 2023 del Pla de Sostenibilitat i per planificar les accions que es portaran a terme aquest 2024.

Una mirada al 2023

Durant la trobada, els membres del comitè van revisar el grau d’assoliment de cada eix per tal d’incidir en determinades accions i objectius. El primer dels eixos, encarregat de la gestió ètica i del bon govern va tancar l’any amb un 82% d’assoliment, l’eix que vetlla pel nostre equip humà ho va fer amb un 68%, el que ho fa pels clients i usuaris amb un 87%, l’eix encarregat de l’impacte en la societat amb un 70% i el del medi ambient amb un 88%.

Durant el repàs d’assoliment del 2023 es va posar èmfasi en algunes accions destacades de l’any incloses dins el pla i altres que no hi eren, però que el Comitè va voler impulsar. Entre altres la posada en marxa del voluntariat corporatiu, la campanya d’hàbits saludables per pujar escales, vídeos d’ús intern sobre bones pràctiques assistencials, la contractació d’energia provinent de fonts renovable i la instal·lació de plaques fotovoltaiques als centres del grup.

Què podem esperar del 2024?

A la darrera part de la reunió, es van comentar accions previstes pel 2024 i es va debatre sobre algunes accions possibles centrades en la protecció del medi ambient i la cura de l’equip humà. En concret es van mencionar campanyes de conscienciació del consum d’energies, reciclatge, reducció de plàstics i d’altres que fomentessin la interacció i el teambuilding entre recursos.

Des de Grup Mutuam estem orgullosos dels avenços que s’han fet en matèria de sostenibilitat i responsabilitat social corporativa. El projecte porta tres anys de recorregut, però el compromís ja és arrelant en l’entitat i el propòsit de crear un futur més sostenible i inclusiu per a tothom és cada cop més fort.

Com acompanyem el procés de final de vida a les residències geriàtriques?

Auxiliars residència acompanyen el final de vida

Enfrontar-se a la mort és inevitable, tot i que com a societat, encara evitem parlar-ne. A les residències geriàtriques aquesta realitat és molt present, i és un dels moments més difícils per a l’equip, pel vincle que creen amb les persones residents. Cada procés és únic, però el seu acompanyament, des del respecte, la sensibilitat i la cura, és clau perquè, tant la persona en procés de final de vida com els seus familiars, travessin aquest moment de la forma més serena i confortable possible.

En aquesta entrevista, la Dana Rodriguez, gerocultora i Coordinadora d’Auxiliars de la residència Font Florida, ens revela com es viuen aquests moments en una residència des del punt de vista de l’equip, i especialment de les auxiliars: les professionals que cuiden i assisteixen a les persones residents.

Una lectura imprescindible per a promoure i visibilitzar la dignitat de les persones grans en els seus moments finals, així com l’orgull professional i la vocació d’aquelles que treballen atenent-les. Gràcies per la vostra tasca!

Podries començar explicant quin és el teu paper a la residència, i com és el teu dia a dia?

Sóc gerocultora, i actualment el meu càrrec és el de Coordinadora d’Auxiliars a la residència Font Florida, on anteriorment hi he estat treballant onze anys com a auxiliar.

Com a coordinadora, el meu paper és portar a terme la gestió i el funcionament de tot l’equip d’auxiliars. Això implica la supervisió de totes les activitats diàries, la gestió dels horaris i les cobertures -i si cal, també fer assistència directa-, resoldre els conflictes que hi pugui haver, i trobar les persones adequades quan hi ha alguna vacant. És a dir, totes les tasques necessàries per a garantir que l’ambient sigui tranquil, i sobretot, que les persones residents estiguin ben ateses.

Dotze anys en la mateixa residència! Has crescut professionalment aquí, i deus haver vist moltes persones passar per un procés de final de vida…

Sí, des que vaig entrar que vaig haver de passar per aquests moments, treballant-ho de la millor manera que he sabut, per tal que tant la persona resident com la família es sentin el millor possible.

Com és el procés intern quan s’identifica que una persona està en el moment de final de vida, teniu algun protocol?

En aquests casos el paper de tot l’equip és important, des de recepció, l’equip de neteja, el tècnic, i sobretot l’equip d’auxiliars i d’infermeria, que són aquelles que estan més en l’atenció directa i en el dia a dia.

Quan detectem canvis en la persona, i el metge i infermeria identifiquen que ens trobem davant d’un procés de final de vida, des del centre es comuniquen amb la família, perquè prenguin consciència del procés que viuran ara, i es comunica tot el protocol i les mesures de benestar per a la persona i per als familiars.

Sempre que es pot, proporcionem un espai d’intimitat, i l’acomodem perquè els familiars puguin estar al seu costat tot el temps que vulguin i passar la nit quan ho trobin necessari, per així afavorir un bon acompanyament. També els oferim beguda i àpats segons la necessitat.

La veritat és que també actuem molt per sentit comú, proporcionant sempre tot el benestar possible a aquella persona i a la família, fent-los saber que qualsevol cosa que puguin necessitar poden demanar-ho a l’equip, i estant al seu costat en aquests moments complicats. Això gairebé sempre ens surt de forma natural, ja que sabem que és un tema molt sensible i actuem sempre amb el cor.

Volia dir que a part de viure aquests moments de transició com a treballadora, també ho he fet com a familiar, ja que la meva àvia va estar a la meva residència, i en aquell moment vaig valorar encara més tota la seva tasca, cuidant-la a ella, i acompanyant-nos en tot moment.

Com treballeu l’acompanyament final i el benestar de la persona?

Es treballa molt a partir dels seus desitjos, gustos, preferències, o les seves últimes voluntats, que és un document on les persones expressen com volen viure en aquests últims moments, respectant en tot moment el que elles volen.

En cas que ens trobem amb una persona amb deteriorament molt avançat on no disposem d’aquesta guía, actuem en base a tota la informació que hem pogut recollir per part de la família, o del coneixement de l’equip pel temps que ha viscut al centre. Pensem sempre en el seu benestar general, vetllant perquè no se sentin soles, i sobretot que no experimentin cap malestar físic ni emocional. En cas que això es produeixi, busquem l’ajuda professional necessària per a poder alleujar-ho, per exemple a l’equip d’infermeria, els metges o els equips d’atenció psicològica EAPS.

La idea és oferir seguretat, confort i acompanyament. La nostra filosofia és treballar en equip per a dignificar aquests últims moments.

I després de la mort, com es tracta el moment amb la família?

Quan el o la resident mor, estem amb ells per donar-los el condol i el suport que necessiten, respectant en tot moment la intimitat. Actualment, també oferim a les famílies durant tot el procés l’ajuda professional de l’equip especialitzat de l’EAPS, els Equips d’Atenció Psicosocial, impulsats per la Fundació la Caixa.

Una altra iniciativa que estem treballant és el Llibret de condol, on tot l’equip de professionals i els residents poden escriure unes paraules de comiat, que la família pot guardar com a record i veure el que ha significat aquella persona per tots nosaltres. Es rep de forma molt positiva, perquè transmet la idea de saber que aquí, a la residència, la persona mor a casa seva, envoltada de les persones amb qui ha conviscut i l’han cuidat en els últims temps.

Es tracta de processos molt sensibles, com et sents tu en aquestes situacions?

Es diu que amb el temps et tornes més insensible, però jo, després de tants anys treballant amb la gent gran i atenent el final de vida, diria que sóc més sensible, suposo que pel vincle que estableixes amb els residents i la família.

A més, el fet d’haver passat una època tan dura la COVID-19 em va impactar molt, veient com tanta gent gran i vulnerable ens deixava per culpa de la pandèmia. En alguns moments els familiars no podien venir al centre, i a mi em sortia de dins estar al costat de les persones residents, acompanyant-les en els seus últims moments perquè no es sentissin soles en cap moment.

Quins aprenentatges t’emportes de treballar amb persones grans, i especialment d’aquests processos?

M’emporto la satisfacció de saber que tant jo com tot l’equip d’auxiliars treballem dia a dia amb l’objectiu de cuidar i mantenir la qualitat de vida de les persones residents. També trobo que cal destacar la saviesa de les persones grans. El valor d’escoltar-les per aprendre de tot el que han viscut, que és molt diferent de la vida d’ara.

Del procés de final de vida m’enduc la importància de poder acomiadar-te dels teus éssers estimats abans de la mort, i sobretot de viure la vida fins a l’últim moment, fent el que més t’agrada i gaudint al màxim de les coses.

Creus que visibilitzar aquests processos ens pot ajudar com a societat a naturalitzar la mort, i connectar més amb les persones en les etapes finals?

Crec que la mort encara és un tabú, i que potser normalitzar-la des de la infància faria que es comenci a integrar d’una manera més natural. Podríem aprendre molt d’altres cultures, veient la naturalitat amb la qual tracten la mort, i que fins i tot se celebra o s’acomiaden d’una forma alegre.

Això ens fa veure que la forma d’entendre i viure la mort és cultural. El  que no canvia és la necessitat humana de les cures i l’acompanyament en el final de vida .

T’agradaria afegir alguna cosa més?

M’agradaria acabar agraint la feina i el compromís de tot el meu equip d’auxiliars. En el dia a dia potser no els hi dic prou, però estic molt orgullosa de tota la seva feina i de com actuen en aquests moments, amb cor, amb cura i fent que totes les persones tinguin el màxim confort i benestar possible.

Gràcies, Dana, per la teva sensibilitat, professionalitat, i disposició a l’acompanyament!

Dana Rodríguez Nadal

Coordinadora d’auxiliars

Residència Font Florida

La Prevenció de Delictes al Grup Mutuam: més enllà de la normativa

David Martín Mutuam

Dins del complex món de la legalitat i la normativa que regeix de les organitzacions, sovint ens perdem en termes normatius que poden semblar enrevessats o farragosos, oblidant quin és el seu propòsit final: la responsabilitat social, el compromís ètic, la necessitat de donar confiança al nostre entorn.

Per això avui entrevistem a David Martín, Cap de compliment normatiu del Grup Mutuam, per entendre millor quin és el nostre marc legal, i especialment en què consisteixen les polítiques de prevenció de delictes que tenim implementades, així com els seus beneficis per a l’entitat, els treballadors i tot l’entorn de Mutuam. Comencem!

Abans de tot, podries explicar-nos quin és el teu rol al Grup Mutuam?

Sóc cap de compliment normatiu. Això vol dir que m’encarrego de mantenir actualitzades totes les polítiques i procediments del Grup Mutuam per complir amb la llei, tant en el marc de les Polítiques de prevenció de delictes, com en el cas de la Protecció de Dades.

Les Polítiques de prevenció de delictes potser són menys conegudes. Podries explicar-nos de forma planera què són i quins objectius tenen? 

La reforma del Codi Penal del 2010 (Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny) contempla, per primera vegada, la responsabilitat penal de les persones jurídiques: les organitzacions, empreses, fundacions… És a dir, que aquestes poden ser responsables penalment pels delictes comesos pels seus administradors, directius o treballadors.

Una mica més tard, al 2015, una nova reforma fa necessari que les organitzacions disposin d’un sistema de planificació per a prevenir els riscos penals. Grup Mutuam ho concreta  en l’elaboració del Codi de Conducta i de polítiques de prevenció de delictes, bases del Model de Prevenció de Delictes del Grup, que tot el personal ha de conèixer i complir.

L’objectiu legal d’aquestes polítiques i procediments és doble: per una banda, pretenen ser un escut de protecció legal del Grup Mutuam davant possibles delictes que puguin cometre els òrgans de govern, directius i treballadors. De l’altra, en cas d’infringir la llei, tenir aquestes polítiques constituirien un atenuant de la infracció.

Però a més, per a nosaltres, tenir aquestes polítiques és un exercici de responsabilitat, ja que estem donant a conèixer a tot el personal la importància de seguir una conducta ètica, en consonància amb els nostres valors i els principis de la societat actual.

Parlar de delictes, així, en general, pot semblar quelcom molt allunyat de la nostra realitat. Per fer-nos una idea, quin tipus de delictes estan recollits dins les polítiques de prevenció i el codi de conducta del Grup Mutuam?

Els riscos penals als quals estem exposats no els decidim nosaltres, sinó que estan recollits en els diferents articles del codi penal, i són els mateixos per a totes les organitzacions. Aquests van des dels delictes contra les llibertats de les persones -com el tràfic d’éssers humans o d’òrgans-, fins els delictes de blanqueig de capitals o contra la hisenda pública i seguretat social, passant per l’estafa, el frau o els danys informàtics. 

No hem de descartar que una entitat pugui cometre cap delicte, això seria un error, sinó que hem de preveure i posar-nos en el pitjor dels escenaris. El que sí fem és identificar aquells que ens poden afectar més, per tal de definir què podem fer per mitigar la possible comissió del delicte.

I com detecteu quins són els delictes als que el Grup Mutuam està més exposat?

Periòdicament, cada àrea de responsabilitat del Grup Mutuam avalua quins riscos penals els poden afectar, mitjançant un sistema de probabilitats de que puguin ser comesos, i l’impacte que tindrien. Tot això dóna una ponderació de la gravetat del possible delicte, motivant l’elaboració de plans específics de prevenció i control.

En l’última revisió de normativa feta, per exemple, els que més puntuació han obtingut són els delictes contra la hisenda pública i las seguretat social, així com els de tràfic d’influències -els delictes més habituals en totes les entitats-. Llavors, l’àrea responsable encarregada, juntament amb el Comitè de compliment, s’encarrega de detallar com serà el pla de prevenció i de control.

En aquest sentit, al Grup sempre hem estat proactius, avançant-nos a la normativa amb procediments que tenen en compte possibles situacions de risc, com ara el control de pagaments. 

I si hi hagués alguna possibilitat de delicte, com es comunica?

Mutuam té implantat un Canal de Denúncies intern i extern on es poden comunicar els possibles delictes. Aquesta comunicació pot ser anònima, i es pot presentar per diverses vies: per e-mail (canal.denuncies@mutuam.com); a través de formularis en línia tant a la web com a la intranet; i fins i tot a l’oficina antifrau de Catalunya, per a una major garantia d’imparcialitat.

L’any passat només es va rebre una denúncia, iniciant una investigació en els terminis fixats. Si finalment s’hagués considerat oportú, s’hauria denunciat a la fiscalia. En aquest sentit, cal puntualitzar també que, per tal que una entitat pugui ser acusada de cometre un delicte, aquesta ha de beneficiar-se del mateix.

També ets responsable de protecció de dades, quines són les teves funcions en aquesta àrea?

La protecció de dades és un tema especialment important per a nosaltres, ja que som una organització sanitària i tractem dades de caràcter sensible. La meva funció és donar a conèixer a tots els tots els treballadors i treballadores quina és la normativa, i com actuar en cada situació, a través de diferents formacions internes i documentació específica.

Moltes gràcies per compartir amb nosaltres la teva feina, David!

Com veiem, les polítiques de prevenció al Grup Mutuam no només protegeixen legalment a l’organització, sinó que aporten una cultura ètica i de responsabilitat a l’entitat, Així, podem generar confiança tant interna com externament, anticipant-nos a situacions de risc per protegir els nostres usuaris, clients i treballadors, i demostrant el nostre compromís amb la societat.

David Martín, Cap de compliment normatiu del Grup Mutuam

Treballadors socials, una eina per a l’empoderament de les persones institucionalitzades

Treballadora social Grup Mutuam

Els treballadors i treballadores socials són professionals presents en diferents àmbits d’atenció als individus i als grups. Això fa que la majoria de la població hagi estat en contacte amb aquesta figura en algun moment de la seva vida, malgrat no sempre se’n conegui l’abast i diversitat de les funcions que desenvolupa. En general, el podem definir com un professional que intenta promoure el benestar de les persones mitjançant el seu empoderament i la defensa dels seus drets i la seva dignitat. Les seves habilitats estan encaminades, doncs, a treure el potencial més humà de les persones, amb l’objectiu que siguin elles mateixes les que puguin fer front als problemes socials que se’ls presenten, i posant al seu abast el coneixement que té per obtenir recursos que els ajudin a integrar-se en la societat.

Amb la gent gran i les persones amb malalties mentals, amb els quals actua el Grup Mutuam, els treballadors i treballadores socials també juguen un rol important, visibilitzant i normalitzant-los davant la societat, i a la vegada, mostrant-lo com a un col·lectiu amb els mateixos drets i oportunitats que la resta, millorant la seva qualitat de vida. En els centres geriàtrics o de salut mental, desenvolupen una gran diversitat de tasques. D’una banda, les burocràtiques inclouen des d’avaluar quina és la situació de la persona i quins són els recursos socials i sanitaris que poden ser òptims per a ella fins a la gestió del procés per accedir-hi en cas que l’usuari o la família hi estigui d’acord. Tot això implica la coordinació amb altres entitats i professionals de diferents camps, com Serveis Socials, entitats lúdiques, laborals, comunitàries, etc. D’altra banda, hi ha les funcions d’atenció directa i treball amb l’usuari o el seu entorn, que requereixen d’una orientació i educació/capacitació específica per poder ajudar a minimitzar els problemes socials, econòmics o familiars que pugui patir la persona o família. A més a més, una part de l’activitat laboral d’aquests professionals pot ser el disseny de projectes de millora per als usuaris, dins i fora del centre del centre, liderant espais per promocionar el benestar dels usuaris.

Tot plegat, en el cas de la treballadora social de la Residència Mutuam Manresa i la Llar-residència La Sardana, això es materialitza en un ampli ventall de tasques. En la fase de pre-ingrés, atèn les persones que venen o truquen per telèfon per demanar informació, es escolta i orienta, i recull informació per si la persona finalment hi accedeix. També coordina les valoracions prèvies de les persones que ja han decidit venir i sol·licita informes de derivació a professionals que hi estiguin vinculats. A partir d’aquí, informa tot l’equip de professionals del centre i supervisa amb l’Administració, que es concreti òptimament l’ingrés. Després, acompanya la persona i la família en l’ingrés, en fa seguiment del període d’adaptació, facilitant entrevistes i demanant informació a la resta de companys, i programa i assisteix a les trobades per a l’elaboració dels Programes Individuals d’Atenció. Al llarg de l’estada de la persona al centre, analitza i valora si necessita algun tipus de recurs o ajuda externa i la gestiona i fa entrevistes de seguiment.

La tasca que porten a terme els treballadors socials en aquest tipus de centres requereix de grans dosis de coordinació amb altres professionals, tant interns -com el terapeuta ocupacional, auxiliars o el doctor- com externs. Entre aquests darrers, hi poden haver treballadors socials d’altres recursos de l’àmbit social o sanitari, professionals com metges, infermers, psicòlegs, etc. d’altres entitats vinculades tant a la gent gran com a la salut mental,  mestres d’escoles amb les quals es col·labori, representants d’associacions veïnals o tècnics de programes comunitaris. Per acabar, cal assenyalar que en general les persones institucionalitzades responen bé a la nostra tasca i que la figura del treballador social és ja coneguda per la majoria de la població.

A Grup Mutuam doncs, el seu rol és fonamental per a garantir el benestar, els drets i la dignitat de totes i tots els que atenem. Gràcies per promoure i ajudar a crear una societat més justa i igualitària!

Alba Ruiz

Treballadora social

Residència Mutuam Manresa

Formacions d’Autoprotecció i Emergències als centres de Grup Mutuam

formacions autoprotecció i emergències centres Grup Mutuam

Anualment, el Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Grup Mutuam, realitza diferents formacions a tots els seus centres en compliment de la normativa dels Plans d’Autoprotecció i Plans d’Emergència. L’objectiu d’aquestes és capacitar a tot el personal en la gestió d’emergències que poden ocórrer als diferents establiments.

A partir d’un procés minuciós s’elaboren plans detallats per a cada centre, tenint en compte les seves característiques i condicions. En primer lloc, es fa una avaluació prèvia, on es detecten els diferents riscos a les instal·lacions amb potencial per generar una emergència; com pot ser un incendi, una fuita de gas, un avís de bomba, etc. Amb aquesta informació, s’elabora un protocol d’actuació per donar resposta a diferents situacions previstes, establint un organigrama d’emergències que actuarà segons les condicions dels elements contra incendis de cada edifici, els recursos humans disponibles i la tipologia dels residents i pacients. Aquest document és  el que es coneix com a Pla d’Autoprotecció.

Seguidament, per tal que tothom integri els coneixements bàsics d’actuació en cas d’emergència, es realitzen formacions periòdiques junt amb l’Equip de Primera Intervenció. Aquest està conformat per professionals formats i capacitats de Grup Mutuam que s’encarreguen d’intervenir en cas d’emergència. Les sessions tenen una durada de tres hores: primer es fa la teoria on s’ensenya el comportament i les maneres de lluitar en situació d’incendi i després es posa en pràctica. En aquesta segona part, els i les professionals s’entrenen en un suposat cas de rescat a l’usuari en una habitació incendiada i aprenen a utilitzar correctament els extintors.

Sovint, moltes vegades s’aprofiten les formacions per fer simulacres preceptius, on es simula una situació d’emergència als centres i es posa a prova l’eficàcia de la formació, els sistemes de comunicació interna, dels sistemes actius i passius d’extinció d’incendis, i si s’escau, l’evacuació de personal i residents cap a un sector segur.

En definitiva, el compromís del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Grup no només reforça la seguretat dels centres, sinó que també promou una cultura de prevenció i preparació que és essencial per afrontar situacions crítiques amb confiança i eficàcia.

Convocatòria oberta: Premi de Recerca d’Atenció a la Dependència 2024

Premi Recerca Atenció Dependència 2024

El compromís amb la promoció de la recerca, impulsa a la Fundació Mutuam Conviure, a convocar un any més el Premi de Recerca d’Atenció a la Dependència, enguany la seva 6a edició.  El premi està dotat amb 6.000€ per a contribuir en la millora en l’àmbit dels serveis d’atenció a la gent gran i l’atenció a la dependència.

Hi poden participar tots els professionals, de forma individual o col·lectiva, que desenvolupin la seva activitat en qualsevol centre o servei establert a Catalunya i que presentin un projecte dins l’àmbit de la dependència.

La data límit de presentació dels projectes és el dilluns 3 de juny de 2024. El jurat estarà format per sis persones proposades per la Fundació Mutuam Conviure i el veredicte es donarà a conèixer en el marc de 7a Jornada d’Atenció a la Dependència que organitza l’entitat i que se celebrarà el 19 de juny.