Laura Casademont: “L’objectiu era garantir la seguretat del personal i mantenir el màxim nivell de qualitat assistencial de les persones usuàries”

Laura Casademont

Treballadora del Grup Mutuam des de fa 23 anys, Laura Casademont va ser responsable de la gestió de dos centres residencial abans d’esdevenir Cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals, on va assumir el repte de canviar-ne la gestió, ara fa uns 15 anys. Al llarg d’aquesta llarga trajectòria, no només ha estat testimoni de com ha crescut l’entitat sinó que assegura haver presenciat un augment de la comprensió al voltant de la prevenció, un àmbit que ha viscut un punt d’inflexió amb la crisi de la COVID-19.

Des del Servei de Prevenció, us havíeu imaginat que es podria arribar a viure una situació com la de la crisi sanitària actual?

D’aquesta magnitud, no. A principis de febrer m’ho vaig començar a ensumar, però potser no aterres de veritat fins que t’hi trobes. Et comença a arribar informació i t’adones que t’has de preparar per a alguna cosa, que no saps quina magnitud tindrà.

En què va consistir aquesta preparació?

A finals de febrer, ja vam constituir un Comitè de Covid, en el qual hi havia representats els diferents recursos assistencials, la direcció medica i un delegat de Prevenció d’un dels hospitals sociosanitaris. Vam fer tres reunions per fer previsions i per preparar estratègies i accions que es poguessin portar a terme.

Quan vau detectar el primer cas i com hi vau reaccionar?

A principis de març, un professional d’un dels centres ens va comunicar que es trobava malament. L’endemà li varen fer la prova en el SPS i va sortir positiva. A partir d’aquí vam començar a fer aïllaments i quarantenes, però al principi, hi havia gent que no entenia que s’hagués de quedar a casa si no tenia símptomes. Rebíem pressió de tot arreu. A l’àmbit assistencial, necessitaven personal i nosaltres els havíem de dir que no, que calia respectar les quarantenes. Això va ser el més difícil de gestionar, junt amb el fet que cada dia rebíem procediments, protocols i informacions noves de les autoritats sanitàries. Cada dos o tres dies es canviaven els criteris i fins que no es va començar a estabilitzar la informació va costar que tothom tingués mínimament clar què s’havia de fer.

Com recordes aquells primers moments?

Eren 12 hores o més de dedicació diàries per poder gestionar tota la informació, organitzar circuïts, donar instruccions… Hi va haver una voràgine inicial en què tothom feia de tot i, al cap d’uns dies, ens vam començar a repartir les tasques amb altres companys i companyes de serveis centrals i a coordinar-nos cada dia. Entre tots preníem decisions i això ens ha ajudat molt. Al final, dins dels recursos que teníem, penso que s’ha gestionat tot bastant bé.

Passat el sotrac inicial, vau haver de fer front a més dificultats?

Per una banda, ha estat dificultós trobar equips de protecció individual (EPI) i que fins que no s’han tingut tots els necessaris els professionals en fessin un ús racional. Per l’altra, pràcticament no es van poder fer proves, els PCR, per part del SPS als usuaris de centres i residències fins passat Setmana Santa. Als centres on es van poder fer més ràpidament, es va poder sectoritzar i gestionar millor.

Com empresa, nosaltres vam començar a fer-ne als treballadors a partir del 20 de març. Als professionals que estaven aïllats els fèiem seguiment de símptomes telefònicament, facilitant-los les normes d’aïllament i instruccions per correu electrònic. Si no tenien símptomes o aquests havien desaparegut se’ls feia la prova i, en cas que sortís negativa, se’ls informava que havien de facilitar els resultats al seu metge de capçalera per poder-se incorporar al lloc de feina.

Quines van ser les primeres mesures que vau aplicar en aquells centres que ofereixen atenció directa?

Vam anar aplicant totes les normatives que s’aprovaven. Primer es van tancar els centres de dia i després es van restringir les visites de familiars als usuaris dels centres i qualsevol persona que hi entrava havia d’estar autoritzada. Des del departament de PRL, ens vam haver de coordinar amb els recursos assistencials i altres departaments de Serveis centrals.

La nostra part consistia a ajudar i donar instruccions a les direccions dels centres i als treballadors sobre com havien de treballar, d’utilitzar els EPI, etc. També ens vam haver de coordinar amb les empreses dels serveis de neteja i cuina. Hem publicat a la intranet tota la informació, que s’actualitzava cada dia. Era important que la informació arribés a tothom, que s’entengués i que es pogués executar. L’objectiu, en definitiva, era tenir el màxim de personal disponible per poder garantir l’atenció amb seguretat de les persones usuàries.

I a les oficines, quines mesures es van prendre?

Tothom va fer teletreball excepte els directors d’àrea i alguns tècnics. Cadascú estava al seu despatx i, quan ens reuníem, ho fèiem amb mascareta, mantenint les distàncies i utilitzant els gels hidroalcohòlics. Després de Setmana Santa, hi va haver un retorn parcial de la plantilla i, al maig, ja s’hi va incorporar tothom. Respecte al personal sensible, com embarassades o persones amb algunes patologies, n’hem fet una gestió d’acord amb els protocols. La primera mesura per part de l’empresa era reubicar el professional en zones de menys risc, mentre se sol·licitava visita al servei de vigilància de la salut, que emetia un document d’assessorament indicant quines accions havíem de dur a terme. Si es tractava de personal d’oficina s’optava pel teletreball.

En el cas de personal sanitari o assistencial, com se’ls podia garantir l’entrega dels EPI però no les distàncies de seguretat amb els usuaris, se’ls reubicava en zones lliures de Covid, si el centre de treball estava degudament sectoritzat. Quan, per les seves patologies estava indicat, se li demanava al treballador que gestionés la Incapacitat temporal.

Com has viscut la situació a nivell personal?

Al principi amb angoixa, perquè visc amb la meva mare, que té 90 anys, i tenia molta por de contagiar-la. Des del primer moment vaig començar a adoptar mesures com prendre’m la temperatura dos cops al dia i, en arribar a casa, desinfectar les sabates abans d’entrar i, un cop a dins, dutxar-me i canviar-me de roba, utilitzar la mascareta quan no era possible mantenir la distància amb ella i evitar totes les abraçades i mostres d’afecte. He tingut pors i angoixes, però tenia clar que la meva feina era aquesta i quan estava aquí intentava donar més del cent per cent. Potser he estat massa estricte amb les mesures personals i familiars però la por de posar-la en risc era elevada.

Has agafat la COVID-19?

No ho crec. A finals del mes de març va haver-hi uns dies en què tenia cefalees, calfreds i malestar, em vaig fer la PCR i va sortir negativa. Aleshores, els dies que no m’he trobat bé suposo que ha estat a causa de l’estrès i l’esgotament.

Creus que alguns dels protocols i mesures que hem incorporat en aquesta pandèmia han vingut per quedar-se?

Sí, si no per sempre, almenys els haurem de mantenir fins que tinguem una vacuna. A més, han servit per prendre consciència de la importància de les mesures de prevenció i que si tens un bon pla d’emergència, pots sectoritzar correctament un centre i això t’ajuda tant en cas d’una pandèmia com si has de fer una evacuació d’urgència. Fins fa poc, ens estranyava veure persones asiàtiques amb mascareta al carrer i penso que és una pràctica a la qual nosaltres també ens haurem d’habituar. Haurem d’integrar coses en el nostre dia a dia que en cap moment havíem cregut que les hauríem de fer.

Què n’hem après, de la situació viscuda?

Crec que hem pres més consciència de la nostra vulnerabilitat davant qualsevol patogen, ja sigui perquè el consum excessiu d’antibiòtics ha debilitat el nostre sistema immunològic o perquè la mobilitat global ha augmentat el risc de contagi de malalties que no són les autòctones o que havien estat eradicades aquí. Encara costa que algunes persones es posin les vacunes quan viatges o que les posin als seus fills. Fins i tot a molts sanitaris els costa posar-se la vacuna de la grip. No sé si això els farà prendre consciència de la idoneïtat de fer-ho…

A nivell personal t’ha canviat d’alguna manera?

Aquesta situació ha estat dura, a nivell físic i emocional. Cadascú ho hem viscut d’una manera i he fet tot el que bonament he pogut per ajudar els professionals que estaven en primera línia . A més, potser m’ha reforçat la perspectiva que s’ha de viure el dia a dia i no fer gaires plans de futur i valorar el fet de poder gaudir dels amics i la família. Et fa veure que el dia que estàs bé i pots fer trobades amb amics o familiars és millor no posposar-les. Això no érem capaços de pensar-ho els primers dies, sinó que ho veus ara amb una mica de perspectiva.

El Centre Mutuam la Creueta de Sabadell, inicia les activitats de perruqueria i podologia, fins ara aturades per la COVID19

Mutuam La creueta podoleg

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell, (un centre mixt amb places de residència per a gent gran i places sociosanitàries) a finals de juny va iniciar el servei de podologia, amb algunes limitacions: s’atén als usuaris d’un en un, el podòleg no accedeix a cap planta de l’edifici, excepte si es tracta de usuaris enllitats, amb la qual cosa utilitza altres mesures de protecció. El podòleg per a qualsevol servei, porta la EPI necessària i prevista i desinfecta tot el material sovint. També el podòleg se’l fa passar per un control de temperatura, tan bon punt arriba, al igual que els usuaris.

En el mateix sentit, també s’ha activitat el servei de perruqueria i com us imaginareu, passat aquest confinament que s’ha fet molt llarg, tenen molta feina aquests dies.

Mutuam La creueta perruqueria

Núria Àngels Lobera: “Els metges no hem de ser només tècnics en Medicina, hem de ser persones que ajuden a persones”

Núria Lobera

La metgessa Núria Àngels Lobera i Bondia va arribar el 2006 al Grup Mutuam. Les primeres passes a la casa les va fer a la Residència Rubí. Uns anys després, ja a Barcelona, va participar en la posada en marxa d’una unitat sociosanitària de trastorns de conducta i, el 2016, va traslladar-se al Centre Residencial Mutuam Collserola, on s’ocupa de places sociosanitàries i de residència. Tot i que també hi fa tasques de coordinació de la resta de metges, amb la jubilació a tocar dels dits, assenyala amb orgull que fonamentalment desenvolupa la seva feina, “a peu de canó”, atenent els pacients.

Quin ha estat el teu paper durant la crisi COVID-19?

El fet de passar de l’estat habitual a l’estat d’urgència va alterar molt la meva feina. Els llits sociosanitaris que tenim ja portaven un ritme de tipus més aviat hospitalari. Amb això, hem hagut de sanitaritzar la residència, del primer llit a l’últim. Els primers casos ens van agafar, com a tothom, d’imprevist. La falta de proves inicial ens va obligar a fer un cribatge per simptomatologia. Vam reservar una planta per a totes les persones que sospitàvem que podien tenir la COVID-19 i hi vam aplicar les mesures d’aïllament pertinents. Quan vam disposar de les proves vam acabar de sectoritzar, però realment vam identificar pocs casos nous. Al principi d’aquesta crisi jo vaig anar a l’Hospital Mutuam Güell, perquè hi havia molts professionals malalts o en quarantena, i  quan es van anar reincorporant, jo vaig poder tornar al meu lloc.

Com heu viscut la crisi sanitària a la residència?

Equip Centre Mutuam Collserola
Part de l’equip del Centre Residencial Mutuam Collserola

L’hem viscut com hem pogut, però amb la sort de ser un equip professional molt consolidat, que ens hem ajudat mútuament. Essent una nova malaltia, hem hagut d’aprendre sobre la marxa. Hi havia evolucions molt ràpides, amb malalts que en poques hores empitjoraven molt, i això ha estat dur. Però la bona entesa entre nosaltres ens ha permès suportar-ho. A més d’atendre els pacients, has de parlar amb les seves famílies i quan els has de dir que la cosa no va bé i que a sobre no poden venir a veure el malalt és molt difícil. És un desgast molt gran. Sort que quan un tenia un davallada un altre company venia i l’animava.

Tu a nivell personal com l’has viscuda?

La situació ha estat duríssima, a nivell físic, psicològic i emocional, però, sense voler semblar masoquista, m’alegro d’haver pogut estar a la feina col·laborant. M’hauria fet ràbia que aquesta situació m’hagués agafat jubilada i m’ho hagués hagut de mirar. M’agrada haver fet el que bonament he pogut.

Quines estratègies has seguit per gestionar les emocions?

En algunes ocasions, me n’he anat al lavabo, he fet la plorada, m’he rentat la cara i he tornat a la feina. He procurat pensar molt en la meva tasca com a metge i recordar per què vaig entrar a la Facultat de Medicina: perquè sempre he volgut ajudar l’altre. Ara ha estat un moment en què hem hagut de fer això traient les forces per fer-ho fins i tot quan no ens en quedaven. L’essència de perquè vaig estudiar Medicina i no una altra cosa era aquesta i jo m’he agafat a això per poder tirar endavant. Quan estàvem al punt àlgid de casos no ens podíem permetre el luxe de tenir una decaiguda. Ara que ha baixat una mica la pressió de feina sí que em noto més afectada. M’està sortint tot l’estrès que he passat.

Buscaràs ajuda externa per gestionar-ho?

Ara per ara, crec que me n’estic sortint prou bé. Cadascú té els fonaments que té. A banda d’agafar-me a la professió, també m’han ajudat molt els fonaments espirituals. Tot i això, tinc baixades d’ànim. No vull fer-me la superwoman perquè no ho soc. Me n’adono que estic cansada però no m’hi capfico perquè sé que és el normal. El cansament físic ja passarà. Estic esperant poder veure de nou les famílies cara a cara, encara que no ens puguem donar la mà o abraçar. Aquestes petiteses són les que m’ajuden en el dia a dia a gestionar les emocions generades per la situació viscuda. Hem fet moltes trucades aquests dies, algunes de molt dures, però també per donar bones notícies. Jo entenc la vida com una balança. Quan hi entra una cosa negativa, n’hi has de posar una altra de positiva, perquè si no s’ensorra tot. Això és el que he intentat fer aquest dies. Les trucades i els agraïments compensen. A part, soc una persona optimista de mena.

Ara que estàs a punt de finalitzar la teva etapa labora, mirant enrere, recordes algun moment que físicament o emocionalment hagi estat tan dur?

Fa 40 anys que em vaig llicenciar i no havia viscut mai una situació com aquesta. He viscut moments difícils però cap ha estat un repte tan gran com aquest a nivell professional i com a societat. Ara, hem superat el gruix de la crisi, però el risc continua i hem de mantenir les mesures, i aquí hi juga un paper la societat en general, que he de ser responsable i ajudar a mantenir tota la tasca que ha fet el personal de l’àmbit sanitari. Si la societat no ajuda, estem destinats a tornar-ho a repetir.

Com has compatibilitzat vida professional i personal aquestes setmanes?

Amb molt respecte i molta por. En un principi tens aquell sentiment atàvic de por davant d’allò desconegut, però això es cura controlant les mesures de seguretat. Tot i així, el que més por m’ha fet és portar el virus a casa, on convisc amb el meu pare, que té 89 anys. El pànic a contagiar-lo m’ha portat a començar el procés de treure’m roba al replà de l’escala. Ho he fet escrupolosament fins ara i ho seguiré fent.

Has subratllat que la relació amb els companys ha estat molt bona.

Mutuam Collserola
La Dra. Adela Martín (esquerre) i la Dra. Núria Llobera, recentment i amb més calma

Genial. De fet, quan em jubili trobaré a faltar la feina, però encara trobaré a faltar més els companys, perquè som com una família. A més, és que són molt bona gent.

Com has viscut la relació amb els pacients aquestes setmanes de confinament?

D’una banda, has de tractar amb persones usuàries que cognitivament estan bé, encara que puguin tenir alguna malaltia. Amb elles has de parlar cada dia, passar-hi estones perquè no estiguin soles, respondre les preguntes que et fan i donar sortida als seus dubtes i pors, a banda de la tasca professional habitual. Cada dia els hem controlat les constants; ningú no s’ha escapat del meu fonendoscopi. De fet, me’n vaig carregar un de tant desinfectar-lo, em vaig quedar amb totes les peces a la mà! Per tant, hem estat vetllant per la seva salut física però també emocional, ja que han estat molts dies sense veure la família, encara que hi hagués contacte mitjançant trucades i videotrucades. D’altra banda, has de tractar també amb persones que cognitivament no estan bé.

I com heu abordat la situació amb les persones amb demència?

Ha funcionat molt el contacte físic, agafar-los la mà –amb guants, clar-, parlar-los tranquil·lament i sobre coses boniques. Jo sé que no m’entenen, però entenen el meu to de veu.

Com heu fet l’acompanyament de final de vida amb pacients i familiars?

Les residències són els llocs on la gent va a passar els últims anys de la seva vida. Això vol dir que quan arriba el procés de final de vida nosaltres també hi som, i hi som amb tot el respecte per una vida que s’està acabant i ajudant perquè aquest procés sigui el millor possible i sense patiment. Durant aquesta situació, hem fet el mateix. Hem estat amb ells en el final de vida i hem fet el tractament que ha calgut en cada moment. També hi hem deixat entrar les famílies amb els equips de protecció pertinents. Això en els processos que hem vist venir, perquè també hi ha hagut morts sobtades. En qualsevol cas, la situació de confinament ho ha fet tot més complicat.

Creus que t’ha canviat viure aquesta situació?

Veure el patiment i la mort de les persones no et deixa indiferent. Viure aquest procés et va canviant. Diria que a mi m’ha enfortit el caràcter i m’ha temperat més encara. Ha estat com viure l’experiència de 10 anys concentrada en dos mesos. Potser m’ha fet ser més conscient de com som de petits en l’univers. Un bitxo tan petit ens ha posat a prova a tots nosaltres amb tots els nostres avenços. Ha estat, doncs, una cura d’humilitat. També m’ha portat a valorar encara més el patiment humà. Els metges no hem de ser només tècnics en Medicina, hem de ser persones que ajuden a persones. No podem deixar de banda que les persones que tractem tenen sentiments i que aquests han de ser importants per a nosaltres. Hem de tractar humanament.

Grup Mutuam impulsa espais d’autocura per als professionals de la mà dels EAPS

Meritxell Naudeillo

L’impacte del patiment aliè en els professionals sanitaris és un tema, d’una banda, de màxima importància per a la salut pública, ja que és inherent a les seves tasques i funcions assistencials del dia a dia, i de l’altra, de màxima actualitat, a causa de la crisi sanitària derivada de la COVID-19. Precisament amb l’objectiu d’abordar les possibles conseqüències que la pandèmia hagi causat o pugui causar en els professionals que estan en primera línia atenent a persones malaltes, el Grup Mutuam posa en marxa una iniciativa de suport emocional i psicològic dins de l’entitat.

La irrupció del nou coronavirus i tot el que està comportant ha provocat que els professionals sanitaris es trobin en una situació de més vulnerabilitat i fragilitat emocional i psicològica que pot comportar un nivell d’estrès elevat. Com bé sabem els que hem seguit aquesta crisi ni que sigui a través dels mitjans de comunicació, les condicions en què s’estan desenvolupant les seves tasques assistencials dia a dia els poden portar a viure moments concrets amb un gran impacte emocional i psicològic i una pressió social extrema. La sobrecàrrega de feina, la por al contagi –propi i/o dels éssers estimats-, haver de dur equips de protecció insuficients o incòmodes, l’exposició al desconsol de les famílies dels pacients en circumstàncies no habituals, la dificultat en l’adaptació a canvis organitzatius i constants, els dilemes ètics que es poden haver d’afrontar o la incertesa de la situació, entre d’altres, generen un gran esgotament físic i psicològic, a més de diferents tipus de reaccions segons els individus si això es manté en el temps.

En aquest sentit, la SECPAL identifica com a possibles reaccions a nivell emocional l’ansietat, la impotència, l’insomni, el sentiment de culpa o la tristesa i, a nivell físic, les dificultats respiratòries, la sudoració excessiva, les tremolors, els marejos o les taquicàrdies, entre d’altres. L’organització assenyala, a més, la possibilitat que apareguin reaccions de tipus conductual, com la hiperactivitat, l’aïllament de l’individu, el plor incontrolat o la dificultat per a l’autocura. A nivell cognitiu, poden aparèixer la confusió, dificultats de concentració o de memòria, pensaments obsessius i recurrents sobre la situació viscuda, així com agreujar-se la fatiga per compassió, un dels riscos inherents a l’activitat assistencial en condicions normals dels professionals sanitaris.

Per tal d’evitat tot això i que els professional puguin seguir cuidant de les persones és imprescindible que també tinguin cura d’ells mateixos. Això passa per qüestions molt diverses: des de donar una resposta adequada a les necessitats bàsiques (menjar, beure i dormir) a desconnectar de la feina quan cal, mantenir el contacte freqüent amb els éssers estimats, fer una exposició limitada als mitjans de comunicació o relacionar-se amb els companys/amics i compartir espais de lleure. Així mateix, és essencial l’autoobservació per ser conscient de les emocions pròpies, l’aplicació d’estratègies de regulació emocional –tècniques de respiració o activitat física, per exemple-, compartir les emocions amb persones de confiança i, també, demanar ajuda quan cal.

En línia amb això i davant les necessitats detectades en diferents recursos del Grup Mutuam, l’entitat va demanar als Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona, que ja donen suport als PADES i als Equips d’Atenció Residencial, la col·laboració per poder oferir espais d’autocura dels professionals en els centres. El nombre de recursos dins de l’àmbit residencial és de 15 aproximadament, incloent-hi centres residencials, hospitals de dia i centres de dia de tot Catalunya.

La nostra proposta consisteix a fer una formació als psicòlegs referents dels diferents recursos de l’entitat per veure com podem organitzar aquests espais d’autocura i suport als professionals dels diferents centres de Grup Mutuam. L’objectiu és garantir el seu benestar emocional i psicològic així com facilitar-los una bona adaptació a la situació actual i dotar-los d’eines perquè puguin seguir treballant sota pressió i en equip en cas que aquesta situació d’incertesa es perllongui en el temps.

Covid-19 Mutuam
Meritxell NAudeillo (2a per la dreta), part de l’equip assistencial responsable de l’Hotel Salut Cotton House

 

Meritxell Naudeillo Cosp

Psicòloga i coordinadora dels EAPS Mutuam Barcelona

La Metgessa del PADES Les Corts, Ana Villaescusa, participa en un webinar de la Càtedra WeCare de la UIC, sobre l’atenció al final de vida

PADES LEs corts

En el marc de la Càtedra WeCare “Atenció al final de vida”, la metgessa del PADES Les corts, Ana Villaescusa, va participar el dia 11 de juny en un webinar amb el títol “Morir en soledat durant la pandèmia per la COVID19”. La cita va reunir 600 participants i Villaescusa va participar amb una intervenció sobre “La visió dels equips domiciliaris de cures pal·liatives, en temps de pandèmia”. 

Les principals conclusions del webinar es poden resumir en: la necessitat de replantejar-se l’acompanyament al pacient COVID19 al final de vida: visites de la familia a través de mitjans telemàtics i digitals; permetre l’acompanyament de familiars degudament protegits; disposar d’estratègies de prevenció del dol patològic; millorar la informació i comunicació amb el pacient aïllat: la distància no és abandonament; el coneixement sobre la mort en soledat és un concepte nou i cal analitzar els nous escenaris sorgits: experiències de les famílies, dels professionals sanitaris, del pacient.

Aquesta càtedra, creada l’any 2013 entre la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i Àltima, té per objectiu contribuir a la investigació per alleujar el patiment de pacients i atendre les seves necessitats i les de les famílies, entorn l’àmbit de les malalties avançades, per oferir solucions basades en estudis i resultats científics. Sobre les bases de la investigació, docència, i transferència de coneixements, aquesta Càtedra busca esdevenir un referent internacional pel que fa a l’àmbit de les cures pal·liatives i la transferència de coneixements a la pràctica clínica i a la societat.

Les psicòlogues de l’EAPS Mutuam Girona, participen en un webinar sobre les seves estratègies de suport emocional per afrontar la COVID19

EAps Mutuam Girona

Dilluns 8 de juny, Roser Grau i Marta Juanola, psicòlogues dels Equips d’Atenció Psicosocial Mutuam Girona, impulsats per l’Obra Social la Caixa, van participar en un altre webinar, al que van ser convidades per la Societat Catalana de Psicologia Clínica (SCPC), amb el títol “Estratègies de suport emocional per fer front a la situació Covid-19, dirigides a professionals, pacients i familiars”.
Durant la seva participació, van explicar com aquests Equips d’Atenció Psicosocial, han funcionat durant la crisi sanitària. Varen explicar quines tasques van fer per donar suport als equips: suport en la comunicació telefònica (males notícies i trucades de condol) i tasques d’atenció i suport individual i grupal, als professionals.

EAps Mutuam Girona

Emma Costas comparteix l’experiència del PADES COVID en un webinar de la SCBCP

Webinar Emma Costas

Emma Costas, infermera i directora dels PADES Mutuam, va participar com a ponent dimarts, 2 de juny, en un webinar titulat ‘Atenció pal·liativa transversal, un eix del sistema sanitari en l’era COVID-19. I ara, què?’. La sessió va servir de cloenda del curs 2019-2020 de la Societat Catalano – Balear de Cures Pal·liatives i tenia com a objectiu reflexionar sobre la rellevància que aquestes cures han tingut en la crisi de la COVID-19 i sobre com impulsar la disciplina pal·liativa a partir del que se n’ha aprés.

La intervenció d’Emma Costas, que es va produir en la taula virtual sobre l’atenció pal·liativa en l’àmbit comunitari, va estar enfocada a compartir l’experiència viscuda pel PADES COVID, un dispositiu sanitari impulsat pel Grup Mutuam per donar resposta immediata a les necessitats sorgides arran d’aquesta crisi sanitària.

L’Hotel salut Cotton House, tanca les portes i dona l’alta a l’útim pacient

Hotel salut Cotton House

El primer hotel salut a Barcelona que Grup Mutuam va posar en marxa, ahir va donar l’alta a l’últim dels pacients. A l’inici de l’emergència sanitària per la COVID19, en col·laboració amb el personal del propi hotel i del Servei Català de la Salut, Mutuam va dotar a aquest dispositiu dels professionals i serveis sanitaris necessaris, per facilitar l’aïllament a pacients que sortien dels hospitals, i pacients procedents de domicilis que l’atenció primària també derivava.

L’equip sanitari desplaçat a l’hotel salut, ha atès a 182 pacients, amb un equip de 18 professionals, format per auxiliars de clínica, infermeres i una treballadora social. Entre els pacients atesos, també va atendre’s a persones de totes les edats, infants menors i persones sense sostre.

Durant tot aquest període excepcional, els personal de l’Hotel Cotton House va coordinar la tasca de neteja, bugaderia i restauració, de pacients i professionals, des de finals de març, fins ahir mateix.

NOU COMUNICAT DE LA DIRECCIÓ GENERAL ARRAN DE LA COVID-19

Mascareta COVID

Benvolguts i benvolgudes,

En primer lloc, us volem enviar el nostre escalf a tots aquells que en aquesta pandèmia heu perdut familiars, amics o companys. Sens dubte, el que hem viscut aquests mesos perdurarà en la nostra memòria i ens obligarà a afrontar amb canvis la nova normalitat en què comencem a avançar.

Després d’unes setmanes molt dures, els indicadors que les autoritats sanitàries ens faciliten posen de manifest que estem superant la fase més crítica de la terrible crisi derivada de la irrupció de la Covid-19 a la nostra societat. Ens complau comunicar-vos que, també als centres i residències del Grup Mutuam, la situació ha millorat els darrers dies i que, poc a poc, tornem a una normalitat que, ben segur, no serà com la d’abans.

Professionals, persones usuàries i familiars hem viscut unes setmanes complicades i tothom, d’una manera o d’una altra, ha hagut de fer un gran esforç per adaptar-se a unes circumstàncies que no podíem preveure. Des del Grup Mutuam, no podem deixar de donar les gràcies a tot el personal que ha donat el màxim de si mateix perquè els usuaris i usuàries estiguessin ben atesos, i que han intentat amb tots els mitjans disponibles que aquests poguessin sentir-se acompanyats dels seus éssers estimats malgrat les condicions de distanciament a què ens hem vist obligats per protegir la salut de tothom. Sense la seva intensa dedicació, no ens n’hauríem pogut sortir. Gràcies un cop més a tots ells per aquest exemple de vocació i resiliència que han demostrat.

També volem agrair a les pròpies persones usuàries i les seves famílies la capacitat d’adaptació i la comprensió d’unes mesures que sabem que emocionalment han estat dures. Afortunadament, la millora de la situació sanitària i la consegüent desescalada del confinament permetran una flexibilització progressiva de les condicions de distanciament. Així, aviat seran possibles els tan esperats retrobaments. Tanmateix, cal tenir present que moltes de les mesures de protecció de la salut que s’han emprès a causa de la Covid – 19 en els nostres recursos i  serveis, hauran d’incorporar-se de forma indefinida en els nostres protocols amb una finalitat preventiva per garantir la seguretat dels usuaris i treballadors del Grup.

Tots els professionals del Grup  Mutuam seguim compromesos en prestar la millor atenció als nostres usuaris, residents i famílies.

Tot encoratjant-vos a seguir cuidant-vos, rebeu una afectuosa salutació.

Francesc Brosa

Director General

Barcelona, 20 de maig de 2020

Comunicat COVID-10 publicat el 30 de març de 2020

L’EAPS Mutuam Girona participa en un webinar sobre experiències en intervenció psicològica en temps de la COVID19

Atencio psicosocial

L’11 de maig, des de l’equip de suport emocional que s’ha creat per fer front a la COVID19 a l’IAS Hospital Santa Caterina (Girona), les dues psicòlogues de l’EAPS Mutuam Girona, impulsats per l’Obra Social la Caixa, Roser Grau i Marta Juanola, que habitualment treballen a l’hospital, van participar en un Webinar (seminari on line i en temps real) que es va fer amb professionals d’un hospital de Mèxic, organitzat per la Red Latinoamericana de Psicología Pediàtrica, sota el títol “Experiencias en la intervención psicológica del paciente, familia y personal sanitario, durante la hospitalización por la pandemia COVID19”.

Durant la seva intervenció van exposar com atenen i acompanyen a les famílies en les diferents situacions i també especialment, durant el procés de final de vida. i també fruit de la seva experiència van presentar el sistema organitzatiu que fan servir i que els funciona.