Treballadors socials, una eina per a l’empoderament de les persones institucionalitzades

Treballadora social Grup Mutuam

Els treballadors i treballadores socials són professionals presents en diferents àmbits d’atenció als individus i als grups. Això fa que la majoria de la població hagi estat en contacte amb aquesta figura en algun moment de la seva vida, malgrat no sempre se’n conegui l’abast i diversitat de les funcions que desenvolupa. En general, el podem definir com un professional que intenta promoure el benestar de les persones mitjançant el seu empoderament i la defensa dels seus drets i la seva dignitat. Les seves habilitats estan encaminades, doncs, a treure el potencial més humà de les persones, amb l’objectiu que siguin elles mateixes les que puguin fer front als problemes socials que se’ls presenten, i posant al seu abast el coneixement que té per obtenir recursos que els ajudin a integrar-se en la societat.

Amb la gent gran i les persones amb malalties mentals, amb els quals actua el Grup Mutuam, els treballadors i treballadores socials també juguen un rol important, visibilitzant i normalitzant-los davant la societat, i a la vegada, mostrant-lo com a un col·lectiu amb els mateixos drets i oportunitats que la resta, millorant la seva qualitat de vida. En els centres geriàtrics o de salut mental, desenvolupen una gran diversitat de tasques. D’una banda, les burocràtiques inclouen des d’avaluar quina és la situació de la persona i quins són els recursos socials i sanitaris que poden ser òptims per a ella fins a la gestió del procés per accedir-hi en cas que l’usuari o la família hi estigui d’acord. Tot això implica la coordinació amb altres entitats i professionals de diferents camps, com Serveis Socials, entitats lúdiques, laborals, comunitàries, etc. D’altra banda, hi ha les funcions d’atenció directa i treball amb l’usuari o el seu entorn, que requereixen d’una orientació i educació/capacitació específica per poder ajudar a minimitzar els problemes socials, econòmics o familiars que pugui patir la persona o família. A més a més, una part de l’activitat laboral d’aquests professionals pot ser el disseny de projectes de millora per als usuaris, dins i fora del centre del centre, liderant espais per promocionar el benestar dels usuaris.

Tot plegat, en el cas de la treballadora social de la Residència Mutuam Manresa i la Llar-residència La Sardana, això es materialitza en un ampli ventall de tasques. En la fase de pre-ingrés, atèn les persones que venen o truquen per telèfon per demanar informació, es escolta i orienta, i recull informació per si la persona finalment hi accedeix. També coordina les valoracions prèvies de les persones que ja han decidit venir i sol·licita informes de derivació a professionals que hi estiguin vinculats. A partir d’aquí, informa tot l’equip de professionals del centre i supervisa amb l’Administració, que es concreti òptimament l’ingrés. Després, acompanya la persona i la família en l’ingrés, en fa seguiment del període d’adaptació, facilitant entrevistes i demanant informació a la resta de companys, i programa i assisteix a les trobades per a l’elaboració dels Programes Individuals d’Atenció. Al llarg de l’estada de la persona al centre, analitza i valora si necessita algun tipus de recurs o ajuda externa i la gestiona i fa entrevistes de seguiment.

La tasca que porten a terme els treballadors socials en aquest tipus de centres requereix de grans dosis de coordinació amb altres professionals, tant interns -com el terapeuta ocupacional, auxiliars o el doctor- com externs. Entre aquests darrers, hi poden haver treballadors socials d’altres recursos de l’àmbit social o sanitari, professionals com metges, infermers, psicòlegs, etc. d’altres entitats vinculades tant a la gent gran com a la salut mental,  mestres d’escoles amb les quals es col·labori, representants d’associacions veïnals o tècnics de programes comunitaris. Per acabar, cal assenyalar que en general les persones institucionalitzades responen bé a la nostra tasca i que la figura del treballador social és ja coneguda per la majoria de la població.

A Grup Mutuam doncs, el seu rol és fonamental per a garantir el benestar, els drets i la dignitat de totes i tots els que atenem. Gràcies per promoure i ajudar a crear una societat més justa i igualitària!

Alba Ruiz

Treballadora social

Residència Mutuam Manresa

Potenciant el benestar emocional de la gent gran amb Anna Escolà

Anna escolà

En els últims 20 anys, Anna Escola Fustero, ha dedicat la seva carrera com a psicòloga al Grup Mutuam, emergint com una figura destacada en psicologia general sanitària, psicooncologia i neuropsicologia. Amb un estil d’aproximació adaptable i pragmàtic, Anna ha estat pionera com a primera psicòloga del centre assistencial Mutuam Collserola, i posteriorment a l’HAI Mutuam-Güell i a l’EAPS Mutuam-Barcelona, (Equips d’Atenció Psicosocial impulsats per la Fundació la Caixa, gestionats per Grup Mutuam) aportant el seu coneixement a la unitat de cures pal.liatives i convalescència de Mutuam Güell i als PADES d’Horta i Gràcia.

En el marc del teu treball amb el Grup Mutuam, com abordes les necessitats de les persones grans que viuen soles des del punt de vista psicològic i emocional?

A l’EAPS treballem amb persones amb malalties oncològiques, i amb malalties cròniques complexes i avançades, que es troben en situació de final de vida.

L’acompanyament que oferim està centrat a detectar les necessitats de cada persona, respectant la seva autonomia en la presa de decisions, per tal que puguin fer un tancament de vida i tindre una bona mort. 

Aquest acompanyament és diferent quan la persona pateix una malaltia neurodegenerativa, o té afectades les seves capacitats cognitives. En aquests casos la intervenció psicològica va més dirigida a la família.

‘’Al final, un acaba morint com ha viscut’’

Benestar emocional gent gran

Quins consells oferiries a les persones grans que viuen soles per evitar la soledat i mantenir un equilibri emocional saludable?

La clau està a identificar quin tipus de soledat experimenten. Pot ser social (s’han quedat sense entorn), emocional (estan acompanyats, però se senten sols) o existencial (han perdut el sentit de la vida) i és en aquesta última on entra la nostra figura.

‘’La vida és una carrera de dols, començant per les etapes vitals, de la infància a l’adolescència i acabant pel nostre entorn’’

Recomano participar en programes comunitaris, activitats locals i mantenir connexions amb l’entorn. També és important explorar noves passions i aficions que els donin sentit i alegria.

‘’És important tenir objectius i petits projectes per mantenir la motivació i el sentit de la vida’’.

Parlant de les famílies amb persones grans a càrrec, com poden millorar els cuidadors la salut mental d’aquest col·lectiu?

Per als cuidadors familiars, demanar ajuda és fonamental, no poden fer-ho tot sols. Activar recursos comunitaris, com centres de dia o associacions, i establir una xarxa de suport amb altres familiars o amics pot alleujar la càrrega. És essencial mantenir la comunicació i no tenir por de buscar ajuda professional.

Els professionals que treballem en aquest àmbit ens cuidem molt. Fa molts anys que vaig a la psicòloga per evitar discursos projectius i no posar en l’altre el que és nostre així com tenir els límits ben definits. Per a mi també és important fer esport, connectar amb la natura, fer meditació (la meva favorita és la zentangle), fer manualitats, que m’agraden molt, i intentar connectar-me cap a la vida i l’alegria. Al final, vas trobant l’equilibri i la manera d’acompanyar sense entrar massa a dins. La supervisió i la formació continuada són eines essencials per a cuidadors, proporcionant-los suport en el seu important treball. Finalment, voldria comentar que, des de fa molts anys, fem supervisió amb una psicòloga externa que ens ajuda moltíssim.

‘’Com treballem amb quelcom intangible, moltes vegades, som invisibles pel sistema’’

Quins riscos i signes d’alarma haurien de ser tinguts en compte pel que fa a la salut emocional i física de les persones grans que viuen soles?

Des del punt de vista psicològic, un signe d’alarma és la retirada social, que pot indicar un deteriorament cognitiu. Cal estar alerta a aquests canvis i buscar suport professional. També és essencial mantenir-se actiu físicament per prevenir problemes de salut. Hi ha un programa anomenat ‘’radars’’ que intenta identificar aquestes persones que de cop i volta desapareixen. Hem de tenir en compte que hi ha moltes persones grans que viuen soles, sigui perquè volen o perquè no tenen a ningú.

Com podem millorar la comunicació amb les persones grans i comprendre millor les seves necessitats emocionals?

La clau és preguntar i escoltar amb empatia. Evitar infantilitzar-los i establir una connexió genuïna. No donar per fet que sabem el que necessiten, sinó donar-los l’espai per expressar-se. La comunicació efectiva requereix temps i paciència.

Per acabar, quins consells generals oferiries als familiars i cuidadors per millorar la qualitat de vida i el benestar emocional de les persones grans?

Mantenir relacions significatives, connectar amb fonts de sentit i ser responsables de la salut a través d’hàbits saludables. Planificar anticipadament el futur i buscar recursos comunitaris i professionals quan sigui necessari. El més important és que la persona pugui decidir com vol viure, i això implica tenir aquests espais de reflexió. En algun moment tots marxarem així que el millor és fer-ho d’una manera conscient i dins de la nostra escala de valors, decidir com volem que sigui aquest final de vida.

Si ets professional, parlem de la importància de cuidar-se per cuidar millor

EAPS Barcelona

L’equip de l’EAPS Mutuam (Equips d’Atenció Psicosocial) – Barcelona, impulsats per l’Obra Social la Caixa des de fa 15 anys, està format per 13 psicòlogues i sota la direcció de la Dra. Neus Saiz, té un paper essencial en l’atenció a persones en situacions de malalties avançades, complexes o en el final de les seves vides. Amb presència en diversos recursos de la ciutat, des dels Pades de Barcelona ciutat fins a l’Hospital Vall d’Hebrón, aquest equip també es desplega a l’UCP de l’Hospital de Sant Pau, a la Unitat d’Hematoogia i Oncologia de l’Hospital del Mar, a les Residències Collserola, el Molí, el Mercat del Guinardó, Font Florida i a l’HAI Mutuam – Güell.


El programa EAPS acumula més de 15 anys proporcionant atenció integral a pacients i les seves famílies. A més de l’atenció clínica, aquest equip realitza investigacions i activitats docents, amb membres que participen en màsters, postgraus i cursos. El projecte “Final de vida i soledat” destaca com una iniciativa de voluntariat que amplia la comprensió de l’acompanyament en moments crítics. Des del 2019, també s’ha integrat un enfocament especial en el suport als professionals dels equips receptors, reconeixent la prevalença de la síndrome de Burn Out i la fatiga de compassió en l’àmbit de la salut.


La següent sessió clínica exposada per la Meritxell Naudeillo (coordinadora dels Equips EAPS Mutuam) explora la rellevància d’implementar mecanismes de protecció per als professionals de la salut, considerant casos freqüents d’estrès i distrès emocional. La manca d’aquests mecanismes pot conduir a problemes físics, emocionals, conductuals, socials i existencials. En última instància, es destaca la importància d’estar alerta als signes que el nostre cos ens proporciona per detectar i abordar efectivament els desafiaments emocionals.

Noves perspectives amb rehabilitació del pacient institucionalitzat

montserrat bernabeu

En el marc de la 18a Jornada Sociosanitària que va organitzar la Fundació Mutuam Conviure el passat 21 de novembre, la prestigiosa i reconeguda Doctora Montserrat Bernabeu, metgessa especialista en medicina física i rehabilitació i Directora Assistencial i Codirectora de la Fundació Institut Guttmann, va fer una conferència per parlar sobre les noves perspectives amb rehabilitació i sobre la prevenció de la discapacitat associada a l’envelliment.

L’envelliment poblacional planteja nous reptes en el camp de la salut en general i de la rehabilitació en particular. Enfrontem una societat cada vegada més envellida, amb el desenvolupament de patologies, sobretot cerebrals, que es preveu que augmentaran a mesura que la població vagi envellint. La Dra. Montserrat Bernabeu, destaca la importància de dirigir les intervencions cap a la prevenció i el tractament de patologies associades a l’envelliment, especialment les malalties cerebrals en persones de 60 anys o més.

Afrontar aquests reptes implica una transició cap a la prevenció de la discapacitat en la gent gran, posant èmfasi en identificar i abordar els factors de risc abans que es converteixin en patologies incapacitants. Aquest enfocament preventiu resulta fonamental per gestionar els impactes socials i econòmics derivats de l’envelliment de la població així com millorar la qualitat de vida de les persones en general.

Podeu trobar la ponència de la Dra. Montserrat Bernabeu en aquest tram de vídeo de la Jornada Sociosanitària: 12:30 – 1:30:00.

Mites alimentaris: Una crida a la racionalitat en l’era de la salut obsessiva

Mites alimentaris

Des d’èpoques ancestrals, l’ésser humà ha estat fascinat per el que és exòtic i desconegut. Aquesta atracció instintiva ha portat més problemes que avantatges, especialment en l’àmbit de l’alimentació. Al llarg de la història, els aliments han estat mitificats i denigrats de manera cíclica, amb ingredients que passen de ser estrelles a membres del bàndol obscur en un tancar i obrir d’ulls. Aquest canvi freqüent planteja la pregunta ineludible: què és veritat i què és mentida quan parlem d’alimentació saludable? Com podem detectar els mites alimentaris més rellevants?

L’atracció dels éssers humans cap a l’exòtic i desconegut

Segons el catedràtic de Nutrició i Bromatologia i Professor emèrit de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, Abel Mariné i Font, al voltant de l’alimentació sempre hi ha hagut errors i falsedats originades per diversos factors, entre ells, l’atracció dels éssers humans cap a el que és exòtic i desconegut. Un exemple clar és la quinoa, un pseudocereal andí que ha captivat l’interès de la població mentre que al mateix temps oblidem productes locals amb propietats similars, com per exemple, el fajol.

La paradoxa resideix en la preferència pel que és exòtic sobre el que és pròxim.

La creixent preocupació per la salut

L’actual generació està marcada per ”l’obsessió de mantenir un estil de vida saludable”, conduint a la proliferació de mites alimentaris. El professor Mariné destaca la desconfiança cap a les recomanacions “oficials”, que porta a l’adopció de propostes alternatives radicals i originals. Moltes d’aquestes dietes “noves” prometen beneficis, però l’autoritat de Mariné adverteix que no tot el que és original és bo i no tot el bo és original.

Tenir criteri: la clau per l’alimentació saludable

Com en tots els àmbits de la vida, el criteri és una de les eines més poderoses per determinar què és el millor per a nosaltres i el nostre entorn. Quan parlem d’alimentació saludable, tenir criteri científic és clau per entendre el que llegim i veiem. El professor Mariné subratlla la necessitat de tenir en compte la variabilitat entre les persones i l’absència de supervisió professional durant els estudis científics. Cal agafar amb precaució les conclusions, evitant generalitzacions extremes.

L’alimentació des d’una visió 360º

Per avaluar l’impacte d’un aliment en la qualitat de vida, és crucial considerar factors com la dosi i la freqüència de consum. Mariné destaca que petites indulgències puntuals poden tenir beneficis psicològics superiors a la privació.

L’equilibri i la moderació són claus per a una alimentació saludable.

Mites alimentaris rellevants

Alguns dels mites alimentaris més destacats, segons el professor Mariné, inclouen:

1. Aliments Ultraprocessats: No hi ha consens sobre la definició precisa i els límits d’aquests aliments. Malgrat el seu processament, no són necessàriament perjudicials en dosis moderades.

2. Llet Descremada: La por al colesterol ha conduït a la preferència de la llet descremada, tot i que la proporció de greix en la llet sencera és moderada i no és comparada amb altres fonts de greix com per exemple el formatge.

3. Sucre Morè: La percepció que el sucre morè és més saludable és falsa, en termes de salut, és equivalent al sucre blanc. Reduir el consum de sucre, independentment del tipus, és beneficiós.

4. Aliments Ecològics: La tendència a considerar els aliments ecològics com superiors no sempre es basa en diferències nutricionals significatives. Malgrat reduir l’ús d’agroquímics, els productes ecològics també contenen additius.

5. Aigua Purificada: L’aigua de Barcelona és segura malgrat tenir un lleuger gust de clor. La purificació és necessària en zones urbanes, i l’ús moderat de clor no implica problemes de salut.

Conclusió

En l’àmbit de l’alimentació, la veritat es veu eclipsada per mites que influeixen en les decisions alimentàries. És essencial la dosi, la freqüència, la varietat, el criteri científic, no ser massa rígids i mantenir una perspectiva equilibrada. Mitigar la tendència cap a solucions radicals i originals en favor de l’equilibri i la moderació pot conduir a una alimentació més saludable i realista.

Jaume Figueras, el cronista cinematogràfic que somiava ser psiquiatre

Entrevista Jaume Figueras

Jaume Figueras, nascut a Barcelona l’any 1940 i resident la major part de la seva vida al barri de l’Eixample, a prop dels cinemes Renoir Floridablanca, sembla haver viscut una vida cinematogràfica, com si d’una profecia es tractés. Ha estat i és un dels cronistes i comentaristes de cinema més destacats al nostre país, gràcies al seu icònic consultori a la revista Fotogramas com a Mr. Belvedere, al programa “Cinema 3” de TV3 i al programa “Magacine” emès a Canal Plus, que presentava al costat d’Ana García Siñeriz. Durant sis anys, també va retransmetre els premis Òscar des de Los Angeles i durant un parell d’anys des de Madrid.

Segons les seves pròpies paraules, la seva vida ha estat intensa i apassionant, gaudint sense límits de la seva feina, una cosa que pocs poden afirmar amb tanta rotunditat. Ha conegut a molta gent, i em sorprèn que hagi entrevistat a figures com Joan Fontaine, Lars Von Trier, Roman Polanski, Vanessa Redgrave, la primera estrella que va entrevistar i que es va descalçar per a ell al Festival de Cannes, o Kim Novak, amb qui fins i tot va ballar! Així com a una sèrie de personatges mítics de la indústria cinematogràfica.

El cinema, una passió que comença des de la infància

Des de molt jove va tenir la sort que el seu pare, també un apassionat del setè art, li inculqués el seu amor portant-lo al cinema entre setmana, de manera habitual, després de l’escola. Figueras em diu que, des de ben petit, anava més al cinema que la resta de la gent de la seva edat. Allò que li fascina del cinema és com, a través d’una pantalla i d’una història específica, pots arribar a connectar amb els personatges. El seu gènere preferit resulta ser, per a la meva sorpresa, la comèdia, específicament les comèdies americanes dels anys 40 i 50 que retraten a la perfecció escenes mundanes i quotidianes de la vida. El gènere de terror no li entusiasma especialment tot i que ‘’REC 3’’ del director Paco Plaza li va encantar perquè ‘’te la durada perfecta, va al gra i és molt bona’’.

La primera pel·lícula de la seva vida

La primera pel·lícula adulta que va veure al cinema va ser ‘’Recuerda’’ (Spellbound) del gran director Alfred Hitchcock, amb Ingrid Bergman i Gregory Peck com a protagonistes. La recorda amb especial tendresa perquè tracta sobre un psiquiatra i explora temes relacionats amb la ment humana, una temàtica que a Figueras sempre li ha fascinat. De fet, em confessa que “si no s’hagués dedicat al món del cinema li hauria encantat ser psiquiatra tot i que li feia mandra estudiar tants anys de medicina quan a ell, el que li interessava, era la ment de les persones.”

De Lauren Bacall a Kim Novak

Gràcies a la seva professió, Jaume Figueras ha pogut entrevistar a moltes estrelles del món del cinema. Des de molt jove va tenir la inquietud d’estudiar anglès, la qual cosa li va ser de gran utilitat anys més tard. M’explica que la seva vida ha estat plena de coincidències i casualitats que l’han portat a viure experiències inoblidables. Va començar treballant en una agència de publicitat fins que va quedar un lloc lliure com a redactor a la distribuïdora CBC Films, s’hi va presentar i, tot i la seva joventut i inexperiència, el van agafar. Als 24 anys ja era cap de publicitat i després va venir l’etapa de Fotogramas, Cinema 3 i, posteriorment, Canal +. Poc a poc i sense buscar-ho de forma conscient, la vida el va anar portant cap allò que més li apassiona: el cinema.

Ha entrevistat a estrelles de la talla de Kim Novak, de qui diu que era una dona encantadora i “molt de casa seva,” una persona humil i propera que per casualitat havia esdevingut una “sex symbol” però que no actuava com a tal. De Lauren Bacall m’explica que va ser molt antipàtica, desagradable i que el va tallar de seguida i de Joan Fontain que li va semblar una persona molt cordial i educada tot i la seva condició d’icona del moment. Una entrevista que li ha quedat pendent és la de la grandíssima Katherine Hepburn, amb qui li hauria encantat conversar.

El talent sempre troba la manera de brillar

Durant l’entrevista, Jaume Figueras em diu que està convençut que cap gran talent es queda ocult i que el seu talent ha sigut la intuïció per saber allò que està bé i allò que està malament.

Parlem de Woody Allen, un dels directors de cinema a qui considera més talentosos. Tal i com ell mateix afirma, totes les pel·lícules del director li entusiasmen perquè tenen un punt amb el qual l’espectador es pot identificar a més a més de tenir una visió molt sarcàstica de la vida. De la última producció del cineasta, ‘’Un golpe de suerte’’, em comenta que li va agradar perquè “és una pel·lícula senzilla però que funciona molt bé’’. De Hitchcock em diu que les seves pel·lícules enganxen i que si, per casualitat, en trobes una a la televisió, sempre t’hi quedes. Un dels seus directors favorits és François Truffaut, a qui admira moltíssim i a qui va tenir la sort de conèixer. El descriu com un home reservat, tímid i no massa simpàtic.

D’actrius talentoses em menciona a l’Anna Magnani la qual li agrada molt perquè li sembla que te una força increïble i el seu actor predilecte és l’Alec Guinness, que va guanyar l’Òscar pel ‘’Puente sobre el río Kwai’’ i a qui troba fantàstic. Finalment, li pregunto quin és el seu crític de cinema de referència actual i em diu que li agrada moltíssim Luis Martínez del diari El Mundo perquè escriu estupendament i sempre se’l creu.

‘’Repulsión’’ de Roman Polanski

Una de les altres fites de Jaume Figueras va ser la creació del Círculo A, la primera xarxa de cines d’art i assaig que va haver-hi a Espanya i que va introduir pel·lícules en versió original i sense cap mena de censura. Juntament amb Antoni Kirchner i Pere Ignasi Fages, al març de l’any 1967, van començar a projectar pel·lícules d’art i assaig al cinema Publi amb la pel·lícula ‘’Sueños’’, d’Ingmar Bergman i ‘’Repulsión’’ de Roman Polanski, la culpable de l’inici de l’èxit del Círculo A.

Jaume Figueras m’explica que la gent anava a veure aquest tipus de pel·lícules perquè tenien cert “morbo” i que en sortir del cinema es quedaven fascinats perquè, sense saber-ho, s’havien trobat amb obres mestres com ‘’Hiroshima mon amour’’, per exemple. La combinació entre aquest “morbo” i produccions excepcionals van impulsar l’èxit d’aquest tipus de cinema.

Les seves 5 pel·lícules favorites

A Jaume Figueras li és difícil triar les seves cinc pel·lícules favorites però finalment m’acaba dient que li encanta ‘’Los 400 golpes’’ de Truffaut, ‘’Roco y sus hermanos’’ de Luccino Visconti, ‘’El río’’ de Jean Renoir, ‘’Viridiana’’ de Luis Buñuel i ‘’Melodías de Brodway’’ de Vincente Minnelli.

Parlem de Felleni, un dels directors més mítics de la història del cinema, de qui em diu que no li acaba d’agradar perquè el troba “una mica massa sofisticat.” Tot i això, la seva producció més personal, ‘’Amarcord’ i la mítica ‘’Ocho y medio’’ li agraden molt. De Tarantino em diu que està sobrevalorat tot i que te una visió molt especial del món i de Joshua Logan, autor de pel·lícules com ‘’Picnic’’, que està massa infravalorat i que te una sensibilitat extraordinària.

Al punt de mira

També parlem de les pel·lícules que més li han agradat recentment així com dels actors i actrius que hauríem de tenir en el punt de mira. ‘’The quiet girl’’ del director Colm Bairéad li va agradar molt, també ‘’Upon entry’’, una producció espanyola de Juan Sebastián Vázquez i Alejandro Rojas, ‘’una pel·lícula perfecta en quant a duració i a trama’’, en paraules del propi Figueras. La recent estrenada ‘’Anatomía de una caída’’ de la francesa Justine Triet, a la que descriu com a ‘’molt densa però que t’acaba atrapant’’. ‘’Fallen leaves’’ d’Aki Kaurismäki, ‘’curta i impecable’’ i, finalment, ‘’Saben aquell’’ de David Trueba que relata una part de la vida del mític humorista Eugenio i que li ha semblat una pel·lícula molt intel·ligent i tractada amb molta sensibilitat.

En quant a actors em parla de Paul Mescal, protagonista de la famosa sèrie de televisió ‘’Normal people’’ i de l’aclamada pel·lícula ‘’Aftersun’’, la qual va agradar molt a Figueras. Em comenta que te la intuïció de que ‘’aquest noi arribarà molt lluny’’. D’actrius em destaca a Emma Stone, ‘’que sempre està estupenda’’ i de la qual espera amb ganes l’estrena la seva última pel·lícula, ‘’Poor Things’’.

La curiositat per la vida i la passió pel cinema de Jaume Figueras es palpa en la seva essència des del minut número 1. És un home culte, intel·ligent i amb una conversa molt estimulant. Està al dia de tot i em podria quedar hores i hores escoltant les seves anècdotes i opinions sobre pel·lícules, actors i actrius, directors i directores de cinema, etc. Ha publicat diversos llibres i, actualment, està escrivint les seves memòries més personals.

Jaume Figueras és un clar exemple de que la passió, la curiositat i la intuïció son tres elements clau per viure i que, tal i com ell mateix diu, el talent sempre troba la manera de brillar.

L’encert de la prescripció farmacològica centrada en la persona

Atenció centrada en la persona

Actualment, ens trobem en un entorn amb un alt increment de l’envelliment de la població, així com els processos de multimorbiditat i cronicitat avançada, per aquest motiu, és essencial redirigir els models d’atenció cap a models d’atenció centrada en la persona (ACP)

Tradicionalment, la prescripció farmacològica s’ha basat en les diverses guies de pràctica clínica, dividida entre els diferents professionals i patologies, però sense tenir en compte la visió holística del pacient i la resta de comorbiditats i problemes de salut. Aquest fet, ens ha dut a una població polimedicada, amb tots els riscos que comporta la utilització massiva dels medicaments.

El model de prescripció centrada en la persona (PCP) és una bona estratègia en l’atenció sanitària, especialment en pacients amb multimorbiditat i complexitat clínica. Aquesta perspectiva posa l’accent en la individualització de la atenció i la prescripció de medicaments amb l’objectiu de garantir que els pacients rebin els tractaments que s’adaptin millor a les seves necessitats i condicions.

Aquest model es basa en la idea que cada pacient és únic i que, per tant, els processos han de ser dinàmics. El que funciona per a una persona pot no ser adequat per una altra, i el que va ser adequat en una situació pot ser inadequat en una situació clínica diferent.

Les característiques i beneficis del model de prescripció i atenció centrada en la persona son:

  • ABORDATGE INTEGRAL: La avaluació completa del pacient és fonamental, això implica tenir en compte, no només els seus diagnòstics mèdics, sinó també altres factors com la seva qualitat de vida, la funció cognitiva i funcional, les circumstàncies socials i econòmiques, i les seves preferències i valors personals.
  • COL·LABORACIÓ ACTIVA: La presa de decisions sobre la prescripció i el tractament implica una col·laboració activa entre el pacient i l’equip d’atenció sanitària. Això pot incloure discutir les opcions de tractament i les possibles conseqüències, així com arribar a un consens sobre el millor pla terapèutic. El pacient ha de poder fer preguntes, expressar les seves preocupacions i obtenir una comprensió clara del seu tractament i les expectatives d’aquest.
  • PERSONALITZACIÓ DEL TRACTAMENT: El tractament es personalitza per tal de satisfer les necessitats individuals del pacient. Això pot significar ajustar la selecció de medicaments, dosificacions o durades del tractament tenint en compte l’edat, la fragilitat, la funció renal i/o hepàtica, etc.
  • PROCÈS DINÀMIC: El model de prescripció centrat en la persona implica un seguiment regular dels pacients per avaluar l’eficàcia del tractament i realitzar modificacions en cas necessari i adaptar el tractament als canvis de salut del pacient.
  • MILLORA DE LA SEGURETAT: Utilitzant aquest model es redueixen els riscos d’errors de medicació, iatrogènia medicamentosa i problemes relacionats amb els medicaments; es millora la seguretat general del tractament.

Aquest plantejament és especialment important en situacions de multimorbiditat, complexitat clínica i pacients amb fragilitat avançada, on l’aplicació del model encara té més beneficis ja que, sovint, requereixen d’un abordatge individualitzat amb una presa de decisions que moltes vegades no es troben recollides en les guies de pràctica clínica i protocols assistencials. Mitjançant la prescripció centrada en la persona es busca assegurar que aquest tipus de pacients rebin un tractament òptim que millori la seva qualitat de vida i redueixi els riscos relacionats amb la medicació. A la vegada, també pot ajudar a abordar el problema de la polimedicació i millorar l’adequació terapèutica.

El model de PCP consta de quatre fases:

  1. Valoració centrada en el pacient : Consisteix a realitzar una valoració geriàtrica integral per conèixer l’estat i el grau d’evolució de la situació clínica, la qualitat de vida, els estats funcional i cognitiu i l’esperança de vida. En aquesta etapa també s’avalua l’adherència i s’estableix l’objectiu terapèutic.
  2. Valoració centrada en el diagnòstic: S‘identifiquen els problemes de salut i els fàrmacs prescrits per a cada situació així com els objectius plantejats.
  3. Valoració centrada en el fàrmac: Es tracta de revisar la indicació del fàrmac i els riscos associats, els efectes adversos, les interaccions, les contraindicacions en pacients fràgils o ancians, els ajustaments de dosis per edat i la funció renal i/o hepàtica.
  4. Proposta del pla terapèutic: Durant aquesta etapa un equip multidisciplinar, pacients i/o cuidadors acorden un pla terapèutic consensuat.

Figura 1. Resum visual. Model de prescripció centrada en la persona (PCP)

Model de prescripció centrada en la persona
Molist-Brunet, N., Sevilla-Sanchez, D., Espaulella-Panicot, J., Codina Jané, C., González Bueno, J., & Amblàs, J. (2022). Model de prescripció centrada en la persona (PCP): per a persones fràgils, amb multimorbiditat, cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA).

La prescripció centrada en la persona busca optimitzar la seguretat, l’eficàcia de la medicació, així com millorar la satisfacció i l’adherència del pacient al tractament. És important garantir la continuïtat d’aquest model d’intervenció entre les diferents transicions assistencials, oferint aquestes eines de forma global i no només de forma aïllada.

Bibliografia

  1. Molist-Brunet, N., Sevilla-Sanchez, D., Espaulella-Panicot, J., Codina Jané, C., González Bueno, J., & Amblàs, J. (2022). Model de prescripció centrada en la persona (PCP): per a persones fràgils, amb multimorbiditat, cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA).
  2. Amblàs-Novellas, J., Espaulella-Panicot, J., Inzitari, M., Rexach, L., Fontecha, B., & Romero-Ortuno, R. (2016). The challenge of clinical complexity in the 21st century: Could frailty indexes be the answer?. Revista Espanola de Geriatria y Gerontologia, 52(3), 159-166.
  3. Espaulella-Panicot, J., Molist-Brunet, N., Sevilla-Sánchez, D., González-Bueno, J., Amblàs-Novellas, J., Solà-Bonada, N., & Codina-Jané, C. (2017). Modelo de prescripción centrado en la persona para mejorar la adecuación y adherencia terapéutica en los pacientes con multimorbilidad. Revista Española de Geriatría y Gerontología, 52(5), 278-281.
  4. González-Bueno, J., Sevilla-Sánchez, D., Puigoriol-Juvanteny, E., Molist-Brunet, N., Codina-Jané, C., & Espaulella-Panicot, J. (2022). Improving medication adherence and effective prescribing through a patient-centered prescription model in patients with multimorbidity. European Journal of Clinical Pharmacology, 78(1), 127-137.
  5. Posicionamiento SEFAP en la revisión de la medicación centrada en la persona. ISBN: 978-84-09-38478-5 Depósito Legal: M-9950-2022 © SEFAP 2022.

Responsables higienicosanitàries, una peça clau de l’engranatge d’una residència per a gent gran

Què fa una responsable higienicosanitària

La responsable higienicosanitària és una figura clau dins de qualsevol centre residencial, amb unes funcions de coordinació i supervisió de personal i protocol cabdals per al bon funcionament d’una residència. És una peça decisiva dins l’engranatge que permet que un centre funcioni i, així i tot, el seu rol és profundament desconegut.

Les responsables higienicosanitàries (RHS) que, sovint, solen ser infermeres i infermers, són un pilar fonamental en la qualitat de vida dels residents del qual es desconeix la seva importància. Parlem amb la Karen Córdoba, RHS de la Residència Molí-Via Favència, sobre les responsabilitats i els desafiaments del seu càrrec i la seva contribució en la cura de la gent gran.  

En què consisteix la feina d’una responsable higienicosanitària (RHS) i per què és un rol clau?

La meva feina consisteix, en termes generals a coordinar i supervisar el personal i tots els procediments i protocols sanitaris del centre. L’objectiu és garantir la qualitat assistencial i la seguretat dels nostres residents, així com l’atenció a les seves famílies o les persones de suport.

A més a més, també porto a terme la coordinació del centre amb altres serveis i nivells assistencials, com ara el centre de salut, l’hospital, ASPB i altres entitats o organismes sanitaris. En el dia a dia, en el cas del Molí-Via Favència, això es tradueix, per exemple, en coordinar-se amb el CAP de zona per demanar els recursos necessaris com la actualització de receptes electròniques dels residents, PAO, material d’analítiques… fer consultes amb els professionals de referència (metgessa, infermera… És una feina que té moltes dimensions i que és clau perquè tots els elements d’un centre residencial funcionin quan i com correspon.

Quins són els objectius principals que una RHS persegueix en el seu dia a dia? 

L’objectiu és garantir les condicions higièniques i sanitàries del centre, del personal i de les persones residents. 

Això s’aconsegueix, d’una banda, amb una feina de supervisió constant de tot allò que succeeix al centre. Ens referim a supervisar coses, com ara, la higiene i la vestimenta dels i les residents. Que vagin amb roba de temporada, que rebin els serveis de perruqueria que necessiten o que duguin les ungles ben tallades. També demana supervisar altres elements essencials dels residents, com ara els menjars o els diferents tractaments mèdics.

Pel que fa a l’equip, la RHS és la responsable de garantir que l’equip de professionals del centre compleix les normatives en tots els sentits, des del protocol més específic fins a detalls com ara l’uniforme.

Com ha evolucionat el rol de la RHS dins el model assistencial i quins són els aspectes més crítics que enfronten en l’actualitat? 

En el passat, el rol específic de RHS no existia, i era el personal d’infermeria del centre qui assumia, a banda de les tasques assistencials, altres tasques de gestió sanitària del centre.

Amb l’aparició del rol de RHS s’han pogut separar les funcions de caràcter més assistencial de les funcions de gestió i lideratge, i s’ha dotat d’importància i valor aquesta figura.

És una figura clau a l’àrea residencial perquè, a banda del que hem comentat abans, permet a la resta de professionals dedicar-se en exclusiva a la seva feina. La tasca més burocràtica o de coordinació ja no recau en el personal d’infermeria, que en té d’altres d’específiques a les que pot dedicar-se plenament.

Quins són els reptes amb què et trobes en el teu dia a dia?

Tot i que es tracta d’una feina vocacional, un dels reptes més complexos al que ens enfrontem, com a sector, és la manca de personal sanitari qualificat. Això passa, d’una banda, perquè el conveni que regeix sobre els equips d’infermeria geriàtrica és precari, i no garanteix les condicions que una feina com aquesta requereix i per la manca de professionals d’infermeria a tot arreu. A més a més, ens trobem amb un sector que pateix molt estigma, cosa que incrementa les dificultats a l’hora de trobar personal.

Un altre dels reptes del dia a dia té a veure amb l’excessiva burocràcia que ens demanen des dels diferents organismes socials i sanitaris. 

Pel que fa a la part assistencial, una part de la meva feina consisteix a tractar amb les famílies i això, sovint, genera moments complexes. Quan hi ha conflictes o situacions delicades, de vegades es creuen línies, com ara el respecte, i tu com a professional et sents molt vulnerable. Per més temps que es porti i per bagatge que es tingui, aquestes situacions costen de pair.

la Karen Córdoba, RHS de la Residència Molí-Via Favència
Karen Córdoba, RHS de la Residència Molí-Via Favència

Podries compartir algun cas concret en el qual la teva intervenció com RHS hagi estat determinant per a un/a resident? 

Fa poc vam tenir el cas d’una persona amb un estat molt delicat que va demanar l’eutanàsia. La bona coordinació amb atenció primària i el treball amb equip va permetre dur a terme la seva voluntat, garantint la dignitat i el respecte pel dret i els darrers desitjos d’aquesta persona.

És una situació dura i emocionalment delicada, però saber que ajudar les persones precisament en situacions així de difícils és el que dona sentit a la nostra feina. Perquè al final, es tracta d’això, de donar la millor assistència a les persones que ho necessiten.

Quines són les habilitats i coneixements clau que s’han d’adquirir per a exercir amb eficàcia el rol de RHS? 

Les responsables higienicosanitàries som, per damunt de tot, infermeres. Per tant, cal que tinguem les habilitats i les competències sanitàries pròpies d’aquest perfil. A banda, és fonamental tenir habilitats de lideratge i de gestió d’equips, per tota la part de coordinació i supervisió que requereix el meu rol.

Tenir molta empatia i ser una persona resolutiva i proactiva són dues característiques clau per poder fer aquesta feina. Com a RHS cal entendre les necessitats socials, els drets de les persones i fer-los prevaldre. 

Què és el que més valores de la teva feina i què canviaries si poguessis? 

El que més valoro de la meva feina és, sense dubte, el tracte directe i el vincle que es crea amb les persones ateses. El seu agraïment és el que més m’aporta.

Com deia, aquesta és una feina vocacional, i quan comences a estudiar infermeria de seguida saps si és per tu o no. Lamentablement, tot i ser clau, la feina d’una RHS és molt desconeguda i no està reconeguda ni socialment ni laboralment. A més a més, està poc valorada en comparació amb altres nivells assistencials.

Per això urgent que es millorin les condicions del personal assistencial i social de l’àrea residencial, que recull el conveni actual de residències. La feina de cures és un pilar bàsic ara i, en el futur, amb una població cada cop més envellida, encara ho serà més.

En resum, el rol d’una RHS és un element essencial en l’assistència residencial i, tot i la seva importància, està profundament infravalorat. En un món on l’envelliment de la població és una realitat creixent, és hora de fer valdre el paper essencial de la RHS. La seva labor incansable i la seva capacitat per a adaptar-se als desafiaments quotidians són pedres angulars per garantir que les persones grans rebin la cura digna i de qualitat que mereixen.

Aquestes són les guanyadores del concurs intern de fotografia de Grup Mutuam

Concurs Fotografia GM 2023

Ja han estat seleccionades les imatges guanyadores del concurs de fotografia de Grup Mutuam d’enguany. Des de fa 11 anys, Grup Mutuam convoca aquest certamen tan especial entre tots els professionals que en formen part. Aquesta iniciativa artística està encabida dins el Pla de Sostenibilitat del Grup que incideix en l’Eix 2 ‘Equip Humà’, i així reforçar el sentiment de pertinença de la plantilla a l’entitat. Aquesta darrera edició ha batut rècord de participació, amb 50 aspirants i més de 250 fotografies entre totes dues categories.

Així, el primer premi a la millor fotografia ha estat per a “Reflex d’aigua” d’Abril Rovelo, del departament de Màrqueting i Comercial. El segon guardó l’ha rebut “Salto refrescante”, de Delma Lucita Male, gerocultora Centre de Dia Creu de Barberà.

Per la seva banda, el premi al millor reportatge ha estat per a “Cuidem els nostres oceans” de Marina Ropero, treballadora Social del Centre Assistencial Mutuam La Creueta.

1r premi categoria millor reportatge

Enguany, el jurat format per Francesc Brosa (director general) i Marian Pérez (directora de Màrqueting i Comercial), ha comptat també amb la opinió de tres fotògrafs membres de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Aquesta és una entitat sense ànim de lucre que es va crear a Barcelona amb l’objectiu de fomentar l’art de la fotografia. Gràcies a la seva col·laboració, hem pogut comptar amb una valoració professional dels aspectes més tècnics i artístics de la fotografia.

A més a més dels premis, d’entre les imatges participants s’han seleccionat també les que il·lustraran el Calendari de sobretaula del grup de 2024. Les guanyadores han estat: “Platja de Torimbia”, d’Anna Escola, psicòloga de l’EAPS Mutuam Barcelona; “Llac de Covadonga”, de Noemí Morales, psicòloga del mateix equip, i “Venècia”, de David Martín, cap de Servei de Compliment Normatiu, Finances, SSCC.

Platja de Torimbia
Llac de Covadonga
Venècia

Esperem que la pròxima edició torni a ser un èxit de participació i que gaudim de nou del talent de les persones que formen Grup Mutuam.

Com treballa el servei de psicologia d’un centre residencial del Grup Mutuam

En la cura integral de les persones grans, el servei de psicologia de les residències de gent gran hi desenvolupa un paper fonamental. Els i les professionals que l’integren tenen cura, no només del benestar emocional dels i les residents, sinó també de donar suport a les famílies. Sigui per contenir emocionalment o per ajudar en la gestió dels canvis i els dols, l’equip de psicologia és un component clau de l’atenció sanitària. L’Ana M. Rubio i la Fernanda Farnós, psicòlogues del Centre Assistencial Mutuam la Creueta i de la Residència Vila-seca, respectivament, ens expliquen com treballa una psicòloga en l’àmbit residencial.

Què fan els professionals de la psicologia a les residències?

En un entorn residencial per a persones grans, el servei de psicologia hi té un paper crucial. L’objectiu principal és, inicialment, acompanyar les persones en el procés d’adaptació. També presta activitats d’estimulació cognitiva per mantenir les capacitats d’atenció, concentració i memòria. Però el que més valoren els residents és la psicoteràpia individualitzada. “Sentir-se escoltats i compresos, xerrar sobre les seves inquietuds i donar-los-hi la importància que ells consideren” diu la Fernanda.

Des del servei de psicologia, es valora de la manera més completa possible la persona, coneixent les seves capacitats, necessitats, desitjos, etc. “Es tracta de trobar la manera de mantenir el màxim possible aquestes capacitats i d’ajudar-les a seguir amb el seu projecte vital, explica Ana M. Rubio.

Acompanyament abans i durant

Tant durant el procés d’ingrés a una residència com durant l’estada, les persones grans que hi accedeixen necessiten assistència. Cal un acompanyament emocional constant i una observació permanent de la persona que permeti al servei de psicologia avançar-se i adaptar-se a les seves necessitats.

L’Ana comparteix un cas especial d’una pacient sociosanitària que, per diferents motius, no podia retornar al domicili i requeria un ingrés a la residència. Es va fer un acompanyament per poder treballar l’acceptació de l’ingrés de caràcter definitiu. “Gràcies a aquest suport, es va adaptar amb facilitat i va gaudir des del primer moment dels companys i de les activitats del centre. Es va mostrar molt sociable, participativa i amb una necessitat important de compartir la seva història vital. Tot i no tenir estudis, sempre va mostrar inquietuds artístiques, com a cosidora, escriptora i pintora. Un dels seus records més especials va ser una exposició de pintura que va fer ja d’adulta gràcies a La Caixa. No vam poder aconseguir els originals, però sí que tenia diverses fotografies. Així, les vam ampliar i les vam penjar al passadís per muntar una «exposició» en la que va mostrar i explicar les seves obres als seus companys. El seu quadre preferit encara està penjat a la sala”.

Com s’adapta la psicologia a les necessitats de les persones grans?

“L’adaptació de les estratègies i els enfocaments va en funció de la persona i, sobretot, de la seva història de vida”, apunta la Fernanda. I és que, com també assenyala l’Ana, “cada persona és diferent i, per això, ens adaptem a les necessitats de la persona i de la seva família. I no només això, sinó que ens acomodem també als canvis que es van succeint. Tots canviem i ens readaptem constantment”.

La gran quantitat de residents amb deteriorament cognitiu porta al servei de psicologia a cercar i utilitzar estratègies i aproximacions diferents gairebé diàriament. Perquè “allò que avui ha funcionat per fer contenció emocional i calmar l’estat d’un pacient amb ansietat és possible que demà no funcioni”. Per aquest motiu, adaptar-se és l’única manera d’oferir l’assistència individual i de qualitat que es busca donar.

La importància del model ACP en l’enfocament psicològic

El model d’atenció centrada en la persona busca harmonitzar l’organització amb les preferències i els desitjos de les persones grans. Això suposa una feina d’informació i recerca profundes per conèixer allò que desitja, interessa o necessita cada resident per trobar-se bé.

En aquest sentit, el personal de la psicologia és crucial en el procés de canvi per fer-los sentir, literalment, com a casa. Això s’aconsegueix, d’una banda, deixant que portin mobles, quadres o detalls que tenien en el seu domicili per poder sentir-se més propers amb el seu mobiliari. I de l’altra, duent a terme activitats dirigides per la psicòloga o educadora social que els apropin a allò que feien anteriorment. Ens referim a tallers de cuina, tallers de jardineria, sortides pel poble, al mercat municipal, etc.

Com assenyala l’Ana, “hem de ser tan flexibles com sigui possible, i estar disposats a aprendre de cada persona que coneixem. I practicar les actituds bàsiques d’un terapeuta, com proposava Carl Rogers: autenticitat, acceptació incondicional i empatia, pilars bàsics de l’ACP.”

Atenció psicològica també per les famílies

Tant el procés d’ingrés d’un familiar com el seu deteriorament cognitiu, en els casos en què es dona, són processos emocionalment desafiants per les famílies. Per ajudar a transitar aquesta situació, l’equip de psicologia els ofereix diferents eines.

D’una banda, existeixen els grups d’ajuda mútua (GAM). En aquests grups, els professionals es reuneixen amb famílies que necessiten expressar i compartir els seus sentiments envers l’ingrés del seu familiar. Es treballen emocions com ara el sentiment de culpa, i s’ensenya a enfrontar els canvis que pateixen les persones amb demència. Els més freqüents són les alteracions conductuals, la desconnexió i el no reconeixement de les persones. Aquests grups ofereixen també acompanyament a les famílies en el procés de dol quan el seu familiar se’n va. Aquí, reben suport tant professional com de les famílies que han viscut o viuen situacions similars, i hi participen fins que ho consideren necessari.

D’altra banda, també s’ofereix suport familiar en el procés d’adaptació al centre i durant la seva estada en moments crítics. De vegades, les famílies necessiten ajuda a l’hora de comunicar, per exemple, notícies negatives a un familiar amb demència, com ara, la mort d’un fill.

La comunicació entre el servei de psicologia i els familiars és constant i freqüent. En els casos de persones que manifesten més alteracions, el seguiment és encara més exhaustiu.

Prevenció i manteniment

“El cervell comença a envellir aviat. Per això, la millor prevenció comença molt abans, assenyala la Fernanda. Des dels centres el que es porta a terme, doncs, és una tasca de manteniment per conservar l’activitat, tant física com psíquica. Això s’aconsegueix amb sessions de psicomotricitat i amb activitats com la lectura del diari, que els ajuda a mantenir-se informats de tot allò rellevant en la seva zona. També es porten a terme activitats d’estimulació cognitiva on es treballen diferents funcions executives, memòria de treball, memòria d’evocació, atenció, concentració i càlcul. Una altra eina que es fa servir és la teràpia d’orientació a la realitat (TOR).

L’objectiu, com indica l’Anna és “pal·liar el màxim possible l’avenç de la malaltia neurodegenerativa o de l’augment del deteriorament cognitiu associat a l’edat (AMAE)”. Es realitza estimulació cognitiva individual i grupal en funció de l’estat, l’interès i les necessitats cognitives de cada persona.

La prevenció també té una altra dimensió que té a veure amb els canvis. En concret, evitar-ne els innecessaris per estalviar un futur malestar a la persona o, tot el contrari, dur-ne a terme d’altres per fomentar el seu benestar emocional. Per exemple: canviar una persona de taula perquè pugui socialitzar més, adaptar alguna activitat per preservar la seva autonomia són accions preventives molt útils.

El servei de psicologia, un pilar en l’atenció sanitària

La Fernanda té clar que els serveis de psicologia en entorns residencials són imprescindibles. “Fins fa uns anys no se’ls hi havia donat la importància que mereixen, però les persones grans tenen sovint unes històries de vida complexes i necessiten gestionar les emocions que arrosseguen. La major part dels residents mai no ha anat ni ha tingut contacte amb cap servei de psicologia, tot i haver viscut molts moments traumàtics. En el cas de la gent gran actual, parlem de la guerra i la postguerra, pèrdues, dols no superats, el fet de no haver pogut anar a l’escola…). Per això, la figura del/de la psicòleg/loga en l’entorn residencial va molt més enllà de fer valoracions per saber l’estat cognitiu i determinar en quin grau de deteriorament es troba cada pacient”.

I és que la feina dels equips de psicologia té dues dimensions diferents. La primera consisteix a desenvolupar activitats ocupacionals on es treballen les àrees que els pacients presenten més dificultats. I la segona, i molt valorada pels residents, és la psicoteràpia individual, perquè és un moment que té cadascú per parlar d’allò que li preocupa.

En resum, com diu l’Ana, “la psicologia en entorn residencial és una eina clau per a promoure el benestar físic, emocional i cognitiu dels residents en conjunció amb la resta de l’equip interdisciplinari i les famílies”.

Ana María Rubio Martínez

Psicòloga al Centre Assistencial Mutuam la Creueta

Fernanda Farnós Piñol 

Psicòloga a la Residència i sociosanitari de Vila-seca