Montse Camprubí, directora de residència per a gent gran: “El que em motiva a seguir endavant és l’agraïment dels usuaris i de les famílies”

La directora del Centro Residencial Mutuam Manresa para personas mayores Montse Camprubí

De totes les persones que intervenen en el dia a dia d’una residència per a gent gran, el rol de direcció és, potser, un dels més desconeguts. La Montse Camprubí dirigeix el Centre Residencial Mutuam Manresa, del qual diu que “té una gran diversitat d’usuaris que fan que cada dia sigui diferent”.

Quin és el paper d’una directora de residència per a persones grans i com t’has preparat per a assumir aquest càrrec?

Fonamentalment, es basa en gestionar, planificar i organitzar els recursos i l’equip professional per tal de garantir una atenció de qualitat les 24 h. Una atenció que sigui integral, centrada en la persona i adaptada a les seves necessitats. També ha de participar activament en tot allò que faci referència al pla d’atenció dels usuaris. I, evidentment, vetllar per l’acompliment de normes i procediments i treballar per una millora continua de la qualitat.

La preparació per al càrrec és continua, no et prepares i fas de directora i ja està. No pots deixar mai de tenir inquietuds i voler adquirir nous coneixements de tot allò que pot ser enriquidor per a la teva feina. Partint dels estudis necessaris (en el meu cas soc diplomada en infermeria i més tard vaig estudiar psicologia) has de formar-te en postgraus de gestió residencial i reciclar-te en tot allò que et pugui ajudar a aconseguir una bona qualitat assistencial (ACP, no contencions, lideratge, etc). Per mi és molt important saber, escoltar i aprendre per millorar contínuament.

Quins són els principals reptes als quals t’enfrontes diàriament en la direcció d’una residència de gent gran?

La nostra feina és molt variada i cada dia és diferent. Per mi, el repte més important i, possiblement, la tasca que ocupa més temps a qualsevol direcció de centre és la gestió del personal. Al fet més burocràtic de la contractació de personal (entrevistes, contractes, plannings….), se li afegeixen moltes altres tasques. Perquè per garantir la qualitat assistencial que volem a Grup Mutuam, cal fer un bon pla d’acollida i una bona formació. I, a més a més, cal fer un bon seguiment i intentar fidelitzar-los perquè no marxin. Tot això ens requereix esforç que, moltes vegades, no es veu.

Com descriuries l’ambient de treball en el teu centre i quines mesures has implementat per a fomentar un entorn positiu tant per als residents com per al personal?

Crec que l’ambient és bo o molt bo. Potser no soc objectiva, però diria que tenim un centre amb un molt bon ambient de treball. Per mi, un aspecte clau és l’accessibilitat i la comunicació de la direcció cap als treballadors. Has de saber del teu treballador, preguntar quan no està be, felicitar-lo (tant per temes personals com quan fa bé la feina) i ser molt clara en tot allò que creus que pot millorar. Si tu parles clar, amb transparència i empatia, i sempre tens un espai per ell o ella, tens molt de guanyat.

Pel que fa als residents, diria que la proximitat, l’empatia i conèixer bé la persona fa que ens puguem avançar a possibles conflictes. I, també, és clar, que els puguem ajudar en moltes coses.

En resum, per generar un bon entorn, “ has d’estar “ en tots els sentits, físic i emocional.

Quines són les habilitats clau que consideres necessàries per a ser una bona directora de residència?

Has de tenir molta capacitat de treball, saber prioritzar, gestionar l’estrès i organitzar-te bé la feina. També has de tenir empatia, autocrítica, capacitat d’observació i escolta activa. Treballar en equip, saber delegar, liderar i motivar les persones és imprescindible. I, per descomptat, tenir moooolta paciència.

En la teva experiència, quin impacte positiu has observat en la vida de les persones residents gràcies a la dedicació i atenció del personal?

La majoria de residents quan arriben tenen pors perquè no ens coneixen i, de vegades, es mostren desconfiats. És molt gratificant veure com, gràcies a l’atenció personalitzada de tots els professionals, tot això en pocs dies disminueix. El que més agraeixen és que siguis propera. Tu, com a directora, i tot l’equip. Si se senten escoltats i senten que tenim en compte els seus interessos, es crea un ambient de confiança que porta a una relació molt bonica.

La Montse Camprubí amb usuaris del Centre Residencial Mutuam Manresa

Podries compartir algun exemple de situació desafiadora que hagis enfrontat com a directora de residència?

Al meu centre, durant la pandèmia vam patir un incendi important i vam haver d’evacuar els residents. En aquell moment, més que mai, vaig sentir la responsabilitat de la direcció d’una residència de gent gran. Vaig ser conscient de la importància tant de la gestió diària del personal com dels recursos perquè, en situacions límit, tot surti bé.

Curiosament, per als usuaris va ser una aventura. Quan van tornar al centre, una de les residents em va dir, textualment, “ens ho hem passat molt be, ho podríem repetir!”. Sentint aquestes paraules vaig pensar que això era el resultat d’una feina ben feta i professional. Nosaltres vam patir molt perquè no fos un trasbals per a ells i vam aconseguir que fos una aventura.

Com és el teu dia a dia com a directora?

El definiria com imprevisible. Cap dia no és igual. A primera hora em poso al dia del que ha passat i gestiono tot allò urgent (baixes de personal, queixes, qüestions de manteniment…). Un cop resolts aquests temes, dedico una estona a la gestió i la planificació de personal, econòmica i, per descomptat, de qualitat. En funció del dia, assisteixo a diferents reunions: Comissió ACP, Comissió qualitat, reunions equip i a les entrevistes programades amb les famílies.

A banda, cada dia, o bé al migdia o a última hora de la tarda, intento passar per les plantes a parlar amb els usuaris i les famílies. I entremig de tot això, tot allò que sorgeixi del dia a dia d’una residència on i conviuen 90 persones, que no és poc!

Què és el que més t’agrada de la teva feina i què et motiva per seguir endavant?

M’agrada molt tot el que fa referència als usuaris: atenció, entrevistes, fer activitats. El que em motiva a seguir endavant és l’agraïment dels usuaris i el de les famílies i veure que a la residència estan be.

Com fas per mantenir una comunicació efectiva amb els familiars dels residents i com gestiones les expectatives i preocupacions que puguin sorgir?

Per mi és fonamental la comunicació constant, ser molt clara i accessible. A mi, per exemple, m’agrada tenir la porta del despatx sempre oberta. Quant a les famílies, la primera entrevista és clau. Aquí és on cal resoldre tots els dubtes i explicar amb claredat què fem i el què no fem perquè les expectatives s’ajustin a la realitat.

Pel que fa a les preocupacions hi ha molts espais per treballar-les, com les entrevistes personals, els grups d’ajuda mútua o els PIAI (Programa Individual d’Atenció Interdisciplinar). Aquests programes son l’eix del model assistencial de Grup Mutuam i consisteixen a oferir una atenció centrada en la persona. Per a dissenyar-los, ens reunim tots (usuaris, família i personal) per conèixer la persona i els seus objectius. I aquí és on es resolen molts d’aquests dubtes i pors més habituals.

Què li diries a una família que té una persona gran al seu càrrec i es planteja l’opció d’una residència, però té reticències?

Que no tinguin por ni desconfiança, que el seu familiar estarà molt ben atès. Tenim un gran ventall de professionals que vetllaran per la seva salut i benestar des de totes les vessants. I ho farem sempre d’una forma personalitzada i adaptant-nos totalment a les seves preferències i necessitats. Com a família, poden venir sempre que vulguin, estar amb ells i, el que és més important, participar conjuntament amb tots els professionals de la cura del seu familiar.

Les famílies son molt importants en el nostre dia a dia. Precisament aquest és un dels aspectes que treballem més, informant, atenent i donant resposta de forma adequada a tot allò que necessitin. I, per descomptat, escoltant els suggeriments i les propostes que ens puguin fer per tal de millorar.

Amb la col.laboració de Montse Camprubí, directora del Centre Residencial Mutuam Manresa

Grup Mutuam aposta per l’automatització de la dispensació de medicació per millorar la seguretat dels pacients

Sistema automatitzat de dispensació de medicació

El Servei de Farmàcia de Grup Mutuam ha començat a treballar amb un sistema automatitzat de dispensació de medicació (SAD). Aquesta mena de “robot” de farmàcia, com se l’anomena popularment, permet automatitzar la preparació dels fàrmacs per tal de millorar-ne el circuit d’administració. Després que el Servei de Farmàcia del Grup Mutuam identifiqués les oportunitats que podria suposar, des de la Direcció de l’Àrea Sanitària se li ha donat l’impuls definitiu, en una clara aposta per la millora contínua i la transformació digital.

T’expliquem com funciona i quins avantatges aporta de la mà d’Oriol Rovira, director tècnic del Servei de Farmàcia del Grup.

Què és un sistema automatitzat de dispensació de medicació?

Els SAD són màquines que preparen els medicaments que ha de prendre cada pacient i els deixen empaquetats en blísters i organitzats en petites bosses de plàstic transparents. Aquestes estan identificades amb el nom de la persona, el tipus de medicació que contenen, l’hora d’administració i un codi de barres o QR.

Per poder preparar-la, però, el sistema necessita tenir la informació de les prescripcions dels pacients. Per això, s’integra amb un programa de gestió sanitària com Ekon, el que utilitzem a Mutuam. Després, cal carregar-hi la medicació, que ha d’estar lliure de qualsevol mena d’embolcall perquè la màquina l’agrupi en els paquets personalitzats. Així, el SAD disposa d’una sèrie de petites tremuges, una per a cada tipus de fàrmac. Allà s’introdueix la medicació després de treure-la del seu envàs original. Com que al Grup Mutuam es treballa amb grans quantitats de medicaments, s’empra un aparell desemblistador per fer-ho.

Tot i que els SAD tenen un nivell de precisió molt alt, és recomanable incorporar un visor de comprovació en el procés. En aquest sentit, a Mutuam, un cop s’ha finalitzat la preparació de la medicació d’un centre o un cert nombre de pacients, verifiquem que sigui correcta amb aquest tipus d’aparell, que inspecciona cada una de les bosses mitjançant sistemes fotogràfics.

D’altra banda, també cal mencionar que no tots els medicaments són aptes per al SAD. Així, ni aquells que siguin en forma líquida (vials, xeringues i xarops), ni els sòlids amb una determinada forma farmacèutica (comprimits efervescents o masticables i càpsules toves) es podran carregar a la màquina. Per aquest motiu, el Servei de Farmàcia s’encarrega de completar manualment la bossa de medicació de cada persona usuària. Un cop tot el tractament està preparat, es distribueix a les plantes del centre.

Un procés més simple i més segur

Una de les principals millores que ofereix el sistema automatitzat de dispensació de medicació està relacionada amb el format del medicament en el moment de l’administració. Fins ara, es realitzava en dosis unitàries, fet que comportava que al control d’infermeria s’haguessin de treure tots els fàrmacs del seu envàs original manualment. Moltes vegades calia reetiquetar-los, ja que les unidosis no estaven identificades amb el nom, la dosis, el número de lot i la data de caducitat. Tot això suposava un temps de gestió, que s’ha reduït amb l’automatització.

El sistema automatitzat de dispensació de medicació (SAD) a Mutuam Güell

Poder dispensar tota la medicació de cada presa del paciet en una sola bossa de fàcil obertura també contribueix a facilitar les tasques d’infermeria i agilitzar el procés. La bossa transparent i l’etiqueta que porta permeten identificar ràpidament i sense equivocacions tant els fàrmacs com el pacient. A més, per donar un pas més enllà en aquest sentit, es preveu incorporar en un futur un codi de lectura electrònica. Aquest s’escanejaria en el moment de l’administració per tal que el mateix software del SAD validi que tot és correcte i registri que s’ha donat la medicació. D’aquesta manera no s’haurà de fer de manera manual en la història clínica del pacient, evitant possibles confusions.

Així doncs, l’automatització del procés de preparació i la seva comprovació posterior també incidirà positivament en la seguretat del pacient. En tot procés manual és inevitable que es produeixin errors i gràcies a aquest sistema es reduiran significativament. L’automatització també permet mantenir en tot moment la traçabilitat durant el procés d’administració del medicament, des del principi fins al final.

Beneficis per als professionals i per als pacients

En resum, la implementació del SAD permetrà optimitzar el temps de preparació a escala d’infermeria i simplificar enormement tot el procés. El fet que la tasca d’administració sigui més senzilla i requereixi menys passos, sumat a la identificació i registre automàtic de la medicació i a la incorporació d’un sistema de verificació, augmenten la qualitat del servei i la seguretat del pacient. Tot i que actualment només està instal·lat a l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, el projecte contempla implementar-lo a tots els centres d’atenció intermèdia del Grup.

El projecte d’automatització de la dispensació de medicació suposa un avenç en la integració de les noves tecnologies a la pràctica assistencial i una oportunitat per aplicar tots els avantatges que ofereix, tant per a les persones professionals com les usuàries, en la pràctica assistencial.

Oriol Rovira

Director tècnic del Servei de Farmàcia de Grup Mutuam

Així és com Grup Mutuam té cura del medi ambient

Grup Mutuam: cómo cuidamos el medio ambiente

En un món cada vegada més conscient de la importància de cuidar el medi ambient, moltes empreses han assumit el repte d’adoptar pràctiques sostenibles en les seves operacions diàries. A Grup Mutuam, el compromís amb el medi ambient és real, i es duu a terme mitjançant l’Eix 5 del Pla de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i gràcies a l’esforç de totes les persones i els agents que intervenen en el dia a dia del Grup.

Aquest eix, amb el lema “Respectem el medi ambient per a millorar el benestar de les persones”, inclou accions concretes i planificades amb l’objectiu de complir les directrius que marca Europa en qüestions de medi ambient. Dolors Cabré i Casty Hernández, responsables de l’eix de medi ambient del Comitè de RSC del Grup ens expliquen totes aquestes accions amb detall i ens aclareixen que “la sostenibilitat és un objectiu estratègic per nosaltres. Hi ha una preocupació i una sensibilitat real cap als temes de medi ambient”.

Energia neta i d’origen renovable

Amb l’objectiu d’avançar cap a l’eficiència energètica, Grup Mutuam ha aconseguit recentment el segell digital de consums de l’any 2022 que acredita que el 100% de l’energia elèctrica que consumeix prové de fonts renovables. Amb això, ha aconseguit reduir la seva petjada ecològica en 1784 tones de CO₂.

Aquesta dada és només un dels assoliments d’una llarga llista d’accions que es duen a terme a diari per aconseguir aquests quatre grans objectius:

Sistematitzar la gestió ambiental

Un dels pilars fonamentals en l’estratègia de sostenibilitat del grup és la sistematització de la gestió ambiental. Per aconseguir-ho, es fa un control detallat i sistemàtic dels consums d’aigua, energia i generació de residus, la qual cosa permet detectar punts crítics i minimitzar l’impacte mediambiental.

En aquest sentit, el Grup també es compromet a fomentar la sensibilització entre els seus professionals. Per això, ha desenvolupat materials divulgatius (distribuïts en els diferents centres i les oficines) que aborden la correcta gestió de residus i la reducció del consum d’aigua. A més a més, enguany la companyia preveu dur a terme formacions addicionals per enfortir la consciència ambiental entre el seu personal.

Reducció i eliminació de plàstics

Un altre objectiu prioritari és reduir i eliminar els plàstics d’un sol ús en les seves instal·lacions. Actualment, el catàleg de productes adquirits a proveïdors no inclou cap producte d’aquest tipus i, a més, tots els productes que es fan servir en la neteja dels centres són biodegradables.

Conscients de la importància d’una gestió adequada dels residus, també s’ha posat en marxa el procés per implementar una gestió integral a nivell de grup. Hernández té clar que “hem de continuar amb el pla de gestió de residus, tant per la banda d’intentar minimitzar els residus que generem, com per la de continuar treballant amb els proveïdors de recollida per donar-los una doble vida”.

Quant al reaprofitament de materials i equips, el grup ha implementat un programa intern d’intercanvi entre els seus centres. Això els permet reaprofitar mobles, equips informàtics i altres elements, evitant la generació innecessària de residus.

Millora de la gestió de l’aigua

El grup duu a terme un seguiment exhaustiu dels consums d’aigua en les seves instal·lacions i té previst realitzar auditories internes periòdiques per identificar àrees de millora. Aquestes accions reflecteixen el compromís de la companyia per utilitzar l’aigua de manera responsable i minimitzar, així l’impacte ambiental. En paraules de Cabré, “es tracta de retornar al planeta i a la societat i compensar allò que fem malbé mentre realitzem la nostra tasca”. Afegeix que l’objectiu és “treballar sense fer mal en el planeta. Ja que hem de gastar aigua obligatòriament perquè hem de fer dutxes i hem de rentar, fem-ho amb consciència, gastant el just i necessari”.

Eficiència energètica i energies renovables

Per assolir aquest objectiu es practiquen auditories periòdiques per identificar mesures que permetin reduir el consum energètic i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle d’abast 1 i 2. A més, Grup Mutuam s’enorgulleix d’haver aconseguit una fita important en assegurar que el 100% de la seva energia provingui de fonts renovables.

Per tal de reduir encara més la seva petjada de carboni, s’han instal·lat plaques fotovoltaiques en 6 dels seus centres per generar energia pròpia i s’ha invertit en la renovació de calderes i sistemes de climatització perquè siguin més eficients i evitar el malbaratament d’energia.

Un pla, múltiples accions i diferents fases

El compromís del Grup amb el medi ambient no acaba aquí. La companyia ha decidit que, durant aquest any i el proper, compensarà les seves emissions de carboni, calcularà les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle d’abast 3 i desenvoluparà i implementarà un pla d’estalvi energètic. També s’està començant a treballar en accions per evitar el malbaratament alimentari i s’espera que a finals d’any es pugui implementar un pla pilot en algun dels centres.

Així mateix, en un futur està previst el llançament de campanyes de sensibilització dirigides als professionals per incentivar l’ús del transport públic i de mitjans de transport alternatius al cotxe.

“Ens creiem que volem ser sostenibles”

Grup Mutuam ha establert un pla d’acció sòlid per tenir cura del medi ambient i reduir la seva petjada ambiental mitjançant la gestió sistematitzada, la reducció i eliminació de plàstics, la gestió integral de residus, la millora de la gestió de l’aigua, l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables.

El seu enfocament proactiu i les seves iniciatives demostren que el grup va més enllà dels requisits legals i que la cura del medi ambient és una preocupació genuïna: “Ens ho creiem, ja sabem que hi ha una normativa europea i que això s’ha de fer, però nosaltres ens creiem de debò que volem ser sostenibles“, diu Cabré sobre aquest tema.

Reduint la petjada ecològica des dels centres i serveis del Grup Mutuam

Petjada ecològica

Una part important de la petjada ecològica que totes les persones generem en el nostre dia a dia es produeix en els nostres centres de treball. Per tant, si volem cuidar del medi ambient és important que incidim en els nostres hàbits, no només en l’esfera domèstica, sinó també en la laboral. En aquest terreny hi juguen un rol essencial les organitzacions, però també els treballadors i treballadores que en formen part, ja que només actuant de forma alineada aconseguirem disminuir els impactes negatius en l’entorn.

Al Grup Mutuam, en el marc de la seva Responsabilitat Social Corporativa, s’està avaluant la petjada ecològica generada per la pròpia activitat i cercant solucions que, implicant els diferents equips de treball, en permetin una reducció progressiva. Així doncs, l’objectiu és poder establir un seguit de mesures generals per al conjunt de centres i d’altres d’específiques, adaptades a les característiques de cadascun d’ells.

En l’entorn residencial, però també en les oficines, són molt importants tant la reducció i gestió dels residus com l’eficiència en el consum d’energia i agua. En aquests moments s’està analitzant en quin punt es troben tots dos àmbits per tal de veure com millorar, però en paral·lel els diferents centres ja han impulsat accions relacionades amb la sostenibilitat.

Consumir menys i separar millor

Pel que fa al primer, s’estan començant a identificar els residus produïts, segons les diferents tipologies, i a estudiar com se separen en tres centres pilot: la Residència Mutuam Manresa, el Centre Mutuam La Creueta i els Serveis centrals. Els resultats permetran potenciar el reciclatge, posant especial atenció en la separació de la fracció que més sovint s’oblida: l’orgànica. En la qüestió de la reducció de residus, alguns centres ja estan aplicant mesures que es poden extrapolar a la resta. Els plàstics, pel seu alt impacte ambiental, han centrat molt dels esforços. Per això, hi ha llocs on es reutilitzen -per exemple, en els envasos dels productes de neteja- o ja s’han retirat i substituït per altres materials en les màquines de cafè, en les màquines dispensadores de menjar i beguda, entre els utensilis que s’utilitzen per als àpats i en les bosses de la recollida de roba bruta. Així mateix, s’han impulsat campanyes per sensibilitzar els i les professionals perquè, per exemple, portin la seva pròpia ampolla d’aigua reutilitzable.

En l’àmbit de la reducció de residus, mereix una menció especial tot allò que té a veure amb el malbaratament alimentari, ja que el seu alt impacte ambiental passa sovint inadvertit. En aquest sentit, i tal i com ja vam explicar més detalladament en un article el passat juliol, el Centre Mutuam La Creueta ha adoptat mesures com la millora dels canals de comunicació entre planta i la cuina per tal d’ajustar les quantitats de menjar que es preparen a les necessitats reals de les persones usuàries i d’estar informats al moment del canvis de dieta o les altes del centre.

Optimitzar i sensibilitzar

Pel que fa a l’estalvi en els subministraments, alguns centres han adoptat ja mesures que es poden estendre a la resta. N’hi ha que han col·locat aixetes temporitzades i/o amb atomitzadors per tal de reduir el consum d’aigua. D’altres, han anat substituint les bombetes que es fonien per llums led, molt més eficients. La conscienciació de professionals i usuaris és, però, essencial en aquest àmbit. Per això, s’ha apostat per fer formacions i penjar cartells que motiven a un ús racional de l’energia o de l’aigua en llocs estratègics com els lavabos o els comandaments de l’aire condicionat.

Més enllà de les iniciatives de reducció i reciclatge de residus i d’estalvi de subministraments, hi ha altres acciones que es poden portar a terme per disminuir l’impacte ambiental dels centres. Una que ja s’està aplicant en alguns d’ells és la compra, sempre que és possible, de materials de neteja ecològics i biodegradables i de materials fungibles reciclats, com el paper higiènic o de cuina. Una altra és la de prioritzar proveïdors de proximitat, ja que així la petjada de carboni de les compres es redueix.

En els propers mesos, i després dels primers resultats dels estudis i plans pilot, el Grup Mutuam promourà l’extensió d’aquestes mesures de forma més generalitzada i n’impulsarà de noves per tal d’aprofundir en la reducció del seu impacte ambiental.

Torna el ‘No jubilis la memòria’, el gran esdeveniment de la Fundació Mutuam Conviure per conscienciar sobre la importància de la prevenció de la pèrdua de la memòria

Torna el No jubilis la memòria de Mutuam

Concentració, nervis, complicitat i  bon rotllo. Així acostuma a ser el “No jubilis la memòria”, que organitza la Fundació Mutuam Conviure de des de fa més de 15 anys. “Es tracta d’una jornada pensada per promoure el manteniment de les capacitats cognitives de la gent gran, sobretot de la memòria”, explica l’Abril Rovelo, que forma part de l’equip de Màrqueting i Comercial del Grup Mutuam i coordina el projecte. L’esdeveniment és la culminació d’una competició que ha arrancat uns mesos abans. En aquesta, les persones usuàries d’espais i casals per a la gent gran de la ciutat de Barcelona participen en torneigs interns de diferents activitats. Després, les guanyadores i guanyadors s’enfronten en una gran final, que enguany tindrà lloc el 5 de juliol a l’Auditori AXA de l’Illa Diagonal.

La competició sana i les ganes que hi posen tant de persones que hi participen com l’organització, han convertit aquest acte en tot un clàssic. Així que no és estrany que els tres anys d’aturada obligada a causa de la covid-19 s’hagin fet notar. Aquest 2023, per fi, el “No jubilis la memòria” torna renovat i amb més força que mai.

Jugar i divertir-se per treballar les funcions cognitives

Fomentar l’envelliment actiu i saludable sempre ha estat al centre de les accions del Grup Mutuam. És per això que fa anys va començar a organitzar una jornada en què l’equip de neuropsicòlogues de l’entitat conduïa diversos tallers per fer exercitar la memòria de centenars de persones grans provinents de diferents centres i col·lectius. “Després de tant temps en el sector, disposàvem dels coneixements i els professionals indicats i volíem posar aquesta expertesa al servei de la ciutadania”, afirma. El 2010 el format va adoptar un caire més lúdic i es va convertir en el campionat que, amb algunes variacions, coneixem avui dia.

Actualment, el “No jubilis la memòria” reuneix diversos campionats diferents: de dòmino, de ball en línia i, des d’aquest 2023, de Rummikub. “Els jocs s’han escollit perquè potencien l’atenció, l’anàlisi, la planificació i l’estratègia“, diu l’Abril. Per la seva banda, el ball en línia “promou la socialització, la coordinació i, com que s’han d’aprendre una coreografia, també la memòria.” El seu objectiu és conscienciar la gent gran i la societat en general sobre la importància d’exercitar les capacitats cognitives. Un propòsit que s’alinea amb el compromís del Grup Mutuam envers l’educació i la sensibilització, que recull el seu Pla de Responsabilitat Social Corporativa.

La Fundació Mutuam Conviure, millorar la qualitat de vida de les persones grans

A través de la promoció d’accions destinades a exercitar les capacitats cognitives, la Fundació Mutuam Conviure busca millorar la qualitat de vida de les persones grans i fomentar la seva participació en la societat. La prevenció de la discapacitat i la dependència és un dels seus objectius primordials. Per això, la consolidada jornada ‘No jubilis la memòria’ és una de les seves activitats insigne. “L’ambient que es crea és molt bonic”, observa l’Abril. L’oportunitat de passar una bona estona amb els companys és un dels punts forts de l’esdeveniment. A més, socialitzar també és una altra manera d’afavorir el treball cognitiu. “Al final, a banda d’una jornada per promoure l’exercici de les capacitats cognitives, el No Jubilis és com una gran festa: els participants hi venen a jugar, a ballar, a trobar-se”.

El Grup Mutuam, a través de la seva Fundació, vol crear un impacte positiu en la vida de les persones grans que viuen al nostre país. Per aquest motiu, moltes de les activitats que organitza van dirigides al conjunt de la ciutadania i no només als mutualistes. Així, la participació en el “No jubilis la memòria” està oberta a usuaris i usuàries dels casals i espais per a gent gran de la ciutat de Barcelona gestionats per l’Ajuntament, la Generalitat i l’Obra Social ‘la Caixa’. La convocatòria també s’estén als sèniors d’altres entitats amb què col·labora el Grup, com el Col·legi de Metges de Barcelona, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Clínicum i Vital Seguro. A més, per descomptat, hi participen els centres de dia i les residències de Grup Mutuam.

L’abordatge del dany cerebral adquirit de greu afectació, tema central de la 3a Jornada eDCA

Dany cerebral adquirit - 3a jornada eDCA

Per tercer any consecutiu, i després de l’èxit de les anteriors edicions, l’Equip de Suport al Dany Cerebral Adquirit (eDCA), juntament amb Silvia Mirete, directora de la Residència Vila-seca, on s’ubica aquest servei, i el suport de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, han organitzat la Jornada d’Atenció al Dany Cerebral Adquirit per visibilitzar la feina que l’eDCA duu a terme amb persones que pateixen aquesta afectació i les seves famílies.

La jornada porta per títol Dany Cerebral Adquirit: l’acompanyament a persones amb greu afectació i se celebrarà en format webinar el dijous 22 de juny a partir de les 13 h. A partir d’un cas clínic i a través de diverses intervencions, es mostrarà el vessant transdisciplinari de l’eDCA explicant com, des dels diferents àmbits d’actuació, s’acompanya les persones amb dany cerebral adquirit de greu afectació mitjançant l’estimulació basal i la modulació pedagògica. Durant la taula rodona entendrem com treballa cada professional per afavorir aquest acompanyament al pacient i a la família.

En la segona part, podrem escoltar el testimoni del cas clínic, que explicarà el procés d’acompanyament i com ha estat la seva experiència. Aquesta secció serà moderada per Adela Mas, neuropsicòloga de l’eDCA.

Com en anteriors edicions, donarà la benvinguda al webinarXabier Ansa, cap de la Unitat de Planificació de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona de CatSalut (Generalitat de Catalunya) i tancarà la jornada, la directora de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, Marta Chandre.

El webinar està adreçat a professionals de l’àmbit de la medicina rehabilitadora, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, neuropsicòlegs, logopedes, treballadors socials i professionals de la infermeria i la medicina, que desenvolupin la seva tasca en l’àmbit del dany cerebral adquirit i la dependència.

Les inscripcions a la 3a Jornada eDCA ja estan obertes. Pots consultar el programa complet i registrar-t’hi aquí.

Grup Mutuam fa una donació d’ordinadors portàtils per a fer l’educació accessible a infants sense recursos

Donació portàtils Mutuam

Grup Mutuam col·labora de nou amb la xarxa humanitària Labdoo fent una donació de 10 orinadors portàtils. Aquests ajudaran a fer accessible l’educació a nens i nenes desfavorides d’altres parts del món que no tinguin accés a aquests recursos.

Dins de la Responsabilitat Social Corporativa de Grup Mutuam, la donació de materials o equipaments re-aprofitables està contemplada dins l’objectiu de buscar solucions circulars. Per aquest motiu cada cop que hi ha un excedent de material que no s’utilitza es busca una entitat responsable que farà un bon ús d’aquest.

Labdoo és una organització que treballa per fer arribar ordinadors i altres aparells electrònics que puguin destinar-se a fins educatius a països empobrits. Ara mateix aquests ordinadors es troben viatjant per arribar a bones mans.

L’Atenció Centrada en la Persona: un model d’atenció que s’aplica des de fa 11 anys i que impregna tota l’entitat

Carolina Ferrero, adjunta de l’Àrea Residencial del Grup Mutuam, i Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí, formen part de la Comissió d’Atenció Centrada en la Persona (ACP)  del Grup Mutuam. Des d’aquesta, engeguen una campanya divulgativa per sensibilitzar a tots els professionals del grup en els conceptes bàsics d’una atenció centrada en les persones.  Aquest model, amb el que es treballa des de fa més de 11 anys, es basa en aproximar-se i cuidar a les persones des de la individualitat i el respecte pels seus valors i les seves preferències.

Com explicaríeu què és l’Atenció Centrada en la Persona a algú que no és del sector sociosanitari?

Marisa: Es tracta d’un enfocament basat en cuidar les persones d’una manera més individualitzada, tenint en compte que cadascuna de nosaltres té unes necessitats, unes preferències i uns valors diferents. Per aconseguir-ho, cal incorporar les persones en la presa de decisions de tot allò que les afecta i respectar-les i acompanyar-les en els seus projectes de vida.

Per què el Grup Mutuam ha adoptat de forma tan compromesa l’enfocament de l’ACP?

Carolina: Creiem que, en una empresa que es dedica a l’atenció a les persones, aquesta mirada hauria d’estar en la base de la nostra feina. L’enfocament individualitzat és el que farà sentir a la persona que el que rep és el que necessita. L’objectiu és que les residències i centres per a gent gran siguin el més similars possible a casa seva i això implica treballar-hi amb aquesta aproximació.

Marisa: Perentendre d’on neix el compromís de MUTUAM amb aquest enfocament, hem de tenir en compte també com ha evolucionat la societat. Anys enrere, estàvem acostumats que el pare, el govern, el capellà o el metge decidissin per nosaltres qüestions de la nostra vida. Aquesta manera d’entendre la vida ha canviat totalment i ara volem decidir per nosaltres mateixos qui volem ser, quin és el nostre projecte de vida… Volem prendre les nostres decisions i que siguin respectades.

Aquí entrarien en joc conceptes fonamentals en l’ACP com l’autonomia i l’autodeterminació.

A nivell pràctic, com és el treball centrat en la persona en el dia a dia de les residències i centres per a la gent gran?

Marisa: Vol dir que hem d’escoltar molt i conèixer molt la persona que cuidem, saber-ne els valors i gustos per poder-la cuidar com ella vol. També implica, que les hem d’incloure en les decisions del dia a dia, afavorint que se sentin part de la organització del centre.

Com va arribar l’ACP al Grup Mutuam ara fa ja 11 anys?

Carolina: Les primeres informacions respecte a aquest model d’atenció a persones dependents va arribar des de l’Administració. Llavors, vam decidir entomar el repte de la transformació i vam buscar entitats externes que ens poguessin acompanyar en aquest procés. Vam fer la prova pilot en alguns centres i vam veure que aquell era el model amb el qual havíem de treballar. A partir d’aquí, vam definir uns pilars que ens semblaven fonamentals -com el de la figura dels professionals referents o la creació de fitxes que recollissin la història de vida i preferències de les persones- i vam anar estenent l’ACP a la resta de centres.

Cn aquell moment, com va ser la rebuda d’aquesta nova manera de treballar per part dels i les professionals dels centres?

Carolina: La veritat és que alguns d’ells ja ho estaven fent així, però no ho sabien. Pel seu tarannà, ja havien tingut la inquietud de voler saber de la persona i d’oferir-li aquesta atenció personalitzada. Així que, quan vam començar a fer la formació, n’hi va haver que van dir ‘això ja ho estava fent jo!’. A d’altres, se’ls va haver d’acompanyar perquè entenguessin què era aquesta transformació.

Marisa: Ha costat més quan es tractava d’abordar qüestions de salut. Als o les professionals els ha resultat molt difícil no imposar el que creien millor per a la persona i acceptar segons quines decisions. Per exemple, quan algú es nega a seguir la dieta que li convé en termes de salut. A alguns encara els costa, però ara el model ha calat bastant i tothom té incorporat que, almenys, cal escoltar el que vol la persona.

Des d’aleshores heu trobat altres obstacles per implementar aquesta manera de treballar?

Carolina: Ningú no ens diu que no li agradi treballar amb aquest model. El que cal és trobar la manera de compatibilitzar el compliment de les tasques que tens encomanades amb aquesta mirada més individualitzada de l’atenció. La queixa que apareix sovint és que als i les professionals els falta temps. Així que, tot i que l’ACP promou centrar-se en les persones i no en les tasques, la pressió per manca de temps porta als equips a prioritzar el compliment de tasques i no centrar-se tant en les persones

Llavors, sense més temps, no es pot aplicar?

És cert que si les ràtios de professionals estiguessin més adaptades al perfil de persones als que cuidem es podria oferir una atenció més personalitzada i adaptada al ritme de la persona, però no sempre és el temps el factor clau que fa que no es treballi amb aquest enfoc. Per exemple, per entrar a una habitació, cal picar la porta abans, saludar la persona pel seu nom, no encendre-li el llum sense avisar, etc. I això no comporta més temps.

Marisa: Està clar que, amb més temps, podríem acompanyar millor les persones usuàries en qüestions emocionals, però sí que podem aprofitar l’estona en què l’estem atenent per oferir aquesta qualitat en el tracte.

Què creieu que aporta l’ACP als professionals?

Marisa: Fa que se sentin més satisfets amb la seva feina. Gràcies al treball amb els professionals de referència, es creen uns vincles personals que contribueixen a l’augment de la satisfacció per les dues bandes.

Carolina: De fet, vam fer enquestes sobre com havia afectat la Covid a l’assistència que estàvem oferint i es va posar de manifest que la majoria de la plantilla creia que l’ACP havia de ser el model amb què havíem de treballar.

Quin paper juga l’ACP en el Pla de Responsabilitat Corporativa del Grup Mutuam?

Carolina: L’ACP impregna molts aspectes de la responsabilitat social de l’entitat, per això l’eix 3 del nostre pla, que fa referència a les persones usuàries i les seves famílies, està pràcticament tot centrat en el model assistencial.

Per què es va crear la Comissió d’ACP, ara fa ja 6 anys?

Carolina: Ja teníem un grup de treball d’ACP en l’àmbit residencial quan se’ns va encarregar que creéssim la comissió, en línia amb altres comissions transversals que té Grup Mutuam. Té sentit que, si és la base del nostre model assistencial, es creés un espai transversal dedicat al tema.

Quina tasca porteu a terme?

Marisa: Bàsicament, és un espai de reflexió i per compartir bones pràctiques i novetats del sector en el qual participen persones de diferents departaments. També és una eina per fer difusió d’aquesta filosofia al conjunt de l’entitat.

Justament aquest objectiu de difusió és el que voleu reforçar ara. Què teniu pensat?

Carolina: Estem treballant conjuntament amb el Departament de Màrqueting una campanya per poder arribar més lluny. Tenim prevista la creació de missatges breus i infografies per explicar conceptes de l’ACP i contribuir a generar consciència. Això es traslladaria a l’equip professional mitjançant diferents canals, com el correu electrònic, la intranet. les xarxes socials o, fins i tot, per WhatsApp. La idea és impregnar d’aquesta filosofia a tota l’entitat.

Comissió d’Atenció Centrada en la Persona del Grup Mutuam

Grup Mutuam adopta una gestió dels residus amb el mínim impacte ambiental

Mutuam recicla! Gestió de residus en destinació

La reducció de residus i la gestió adequada d’aquests és clau per reduir la petjada ambiental. Per això, al Grup Mutuam, s’han adoptat diverses mesures encaminades a aquest objectiu, emmarcades en el compromís mediambiental que el Pla de Responsabilitat Social Corporativa de l’entitat recull. Entre aquestes, destaca la contractació d’una empresa especialitzada en la recollida i gestió de residus perquè treballi amb les residències on no es fa separació en origen.

Als diferents centres i serveis del Grup Mutuam, es generen tot tipus de restes procedents de l’activitat pròpia i de l’activitat quotidiana de les persones que hi treballen, les usuàries i les seves famílies. Tot i que en alguns d’ells ja s’havien portat a terme diferents mesures per reduir els residus i fomentar el reciclatge, el Comitè d’RSC està impulsant noves accions que permetin al conjunt de l’entitat progressar en matèria de sostenibilitat.

Primer de tot, es va fer un estudi dels residus que es produïen a cada centre o servei a partir d’enquestes. Després, es van classificar aquests d’acord amb les categories que estableix la normativa europea. També es va fer una anàlisi de com es reciclaven els residus de cadascuna d’aquestes categories. Això va permetre conèixer la situació exacta i poder escollir la millor solució.

Separació en destinació

A diferència del que estem acostumats a fer en l’àmbit domèstic, que es basa en la selecció dels residus en origen -per això a casa tenim contenidors on llancem les diverses fraccions-, a la majoria de centres del Grup Mutuam s’ha apostat per un model que es basa en la recollida conjunta -un únic contenidor per a totes les fraccions- per a una separació posterior a la planta on es tractaran per reciclar-los.

Una de les empreses que s’ha contractat per recollir, transportar i gestionar els residus és Foment del Reciclatge, del Grupo Everest. La companyia disposa de la planta de tractament més gran de Catalunya, a la qual incorpora les darreres tecnologies per a la reducció de residus. Una delegació del Grup Mutuam va visitar-la el passat novembre per conèixer de primera mà el procés i quina és la destinació final d’allò que es llença.

Quan els residus arriben a la planta s’inicia un procés de valorització en dues fases. En la primera, es produeix una segregació automatitzada per fraccions i, en la segona, els materials que no es poden segregar es tracten per convertir-los en combustible.

Enfocament transversal

El Grup Mutuam està impulsant als centres accions de divulgació per tal que famílies i professionals coneguin el model de gestió de residus que s’hi està aplicant, ja que s’ha detectat entre aquests col·lectius una creixent inquietud pel reciclatge i l’impacte ambiental de les activitats quotidianes. L’entitat preveu també organitzar xerrades per explicar el conjunt de mesures en matèria de sostenibilitat que s’estan desplegant.

Més enllà de l’extensió de la gestió ecològica dels residus, també s’ha implementat una estratègia per minimitzar-ne la generació que abordarà, en diverses fases, les diferents tipologies. S’ha començat pel plàstic d’un sol ús. En aquest sentit, en les comandes dels centres, ja s’han eliminat les opcions que contenen aquest material, com gots, plats, coberts, etc. Així mateix, des de Serveis Centrals, s’han posat en contacte amb els proveïdors habituals per tal que oferissin alternatives al plàstic. En cas que sigui necessari fer servir aquest material, s’opta perquè sigui reutilitzable, reciclat i/o reciclable.

Una de les accions més recents en aquesta línia ha estat obsequiar tot l’equip professional amb ampolles reutilitzables, que poden omplir d’aigua a les fonts d’osmosi que s’estan instal·lant als centres. Amb el mateix esperit, el Comitè d’RSC segueix treballant per identificar possibles millores que redueixin la petjada del Grup Mutuam.

“Assumir la Coordinació d’Infermeria ha estat un repte, com tot quan et proposes progressar”

Eneida Quinayas, infermera Vila-seca

Eneida Quinayas va arribar a la Residència Vila-seca del Grup Mutuam com a infermera el 2014 i, en plena crisi per la Covid-19, va assumir el lloc de responsable higienicosanitària. A més, en aquest temps s’ha introduït en un nou camp que l’ha enganxada: la recerca. Ella és una de les protagonistes de la campanya ‘Apostem per la infermeria’ per atraure nou talent cap a l’entitat i en aquesta entrevista ens parla de la seva experiència professional.  

Per què vas decidir ser infermera?

Sempre he volgut ser-ho. Al meu país, Colòmbia, vaig haver de finançar-me jo mateixa els estudis i vaig decidir-me per gerontologia, però mantenia el meu desig de ser infermera. Quan vaig arribar a Espanya, al 2007, vaig homologar els estudis que tenia i llavors vaig començar els d’Infermeria. Abans d’arribar aquí em pensava que el camp de la gerontologia estaria molt desenvolupat, perquè hi ha molta longevitat, però m’ha sorprès que no fos així. M’ha encantat estudiar infermeria i la complemento amb l’altra formació que tinc.

Quina era la teva situació a Colòmbia i per què vas decidir venir aquí?

Sempre he buscat progressar professionalment. He hagut de treballar fort per assolir els meus objectius. Quan vaig acabar la carrera vaig treballar durant 10 anys a la mateixa universitat fent projectes en col·laboració amb organismes com l’OMS. Llavors vaig tenir l’oportunitat de dirigir un projecte de salut en una comunitat rural. Va estar bé, però jo tenia inquietud per muntar alguna cosa pròpia. Així que amb uns companys vam pensar d’engegar un centre d’atenció primària privat en forma de franquícia. El problema és que allà és mou tot per tràfic d’influències i no vam aconseguir la franquícia. Això em va desmotivar molt i em vaig decidir a venir cap aquí i la veritat és que m’he sentit molt ben tractada.

I com va ser l’arribada?

He estat vivint a diverses ciutats i, a nivell laboral, em va tocar començar des de baix. Amb els meus estudis, aquí només em permetien treballar com a auxiliar de geriatria i jo no em volia conformar amb això, així que vaig decidir començar infermeria. A partir d’aquí se’m van obrir un ventall d’oportunitats. El 2014 vaig començar a treballar al Grup Mutuam, després de fer les pràctiques a l’Hospital de Bellvitge i acabada de mudar a Tarragona. Vaig portar el currículum a la Residència Vila-seca i, al dia següent, ja em van trucar. Em vaig enamorar de la feina i de l’equip. En aquest temps han passat moltes coses, entre elles, la pandèmia de la Covid, que ha suposat una transformació en molts aspectes.

Quan vas convertir-te en la responsable higienicosanitària?

Va ser en aquest context de pandèmia, el novembre del 2021, que em van oferir l’oportunitat. El canvi ha estat positiu. Ha estat un repte, com tot quan et proposes progressar. Però, a poc a poc, ho estic portant bé. Sobretot he tingut el suport de les companyes i la direcció del centre.

Què està sent el més difícil?

Ara el repte més gran és que gran part de l’equip és nou i ens estem reorganitzant a poc a poc. El nivell d’infermeria que hi ha a la residència és molt bo i el meu objectiu és que, amb les noves incorporacions, no només es mantingui sinó anar millorant-lo a poc a poc. Per a mi és molt important, a més, que les direccions i les coordinacions de centre no es desvinculin de la base i del servei i l’atenció a la persona usuària.

Quan vas començar al Grup Mutuam, pensaves que tindries aquestes oportunitats de desenvolupament professional?

Jo tenia clares les meves capacitats. El que vingués més endavant tindria a veure amb el que l’empresa veiés en mi, que veiessin el meu potencial. Tots els companys tenen capacitats per a unes coses o unes altres i qui els coordina ha de ser capaç de treure profit de cadascú, saber reforçar-lo. És important que la Coordinació sàpiga amb qui està treballant. Els professionals són capaços de donar més del que sovint es creu des de coordinació.

Quins avantatges creus que ofereix Mutuam als professionals de la infermeria?

Els avantatges se’ls crea el propi treballador a partir del coneixement que té de l’empresa. Quan tu comences a un feina has de saber on has entrat. Quan jo vaig arribar al Grup Mutuam vaig informar-me de com era l’empresa, de quins serveis oferia, de com funcionava… Cadascú ha de saber on vol arribar i, partint d’això, veure què t’ofereix l’empresa quant a formació i quins projectes té.

Quines de les eines que ofereix Mutuam has utilitzat tu?

Abans de la pandèmia, vam fer un projecte de recerca, que va ser distingit amb un premi de la Fundació Mutuam Conviure, sobre la disfàgia. Em va encantar fer-ho perquè m’agrada molt la recerca. L’empresa ofereix moltes oportunitats en aquest sentit i també per a formar-se contínuament. Es fan sessions clíniques, projectes en qüestions com les no-contencions i tot allò que un professional necessita per adquirir coneixements i estar a l’avantguarda del servei que estem oferint. A més, vaig començar a fer un màster sobre Atenció Centrada a la Persona i vaig tenir el suport de l’empresa.

I tens intenció de seguir explorant el camí de la recerca?

Ara mateix encara tinc molta feina acabant d’organitzar l’equip d’infermeria, establint objectius, distribuint tasques… Però quan estigui enllestit, crec que em podré posar amb la recerca. Ja ho he comentat amb l’equip i tothom hi està d’acord. És important tenir el suport de tothom, perquè cal estar molt centrat per fer recerca.