L’encert de la prescripció farmacològica centrada en la persona

Atenció centrada en la persona

Actualment, ens trobem en un entorn amb un alt increment de l’envelliment de la població, així com els processos de multimorbiditat i cronicitat avançada, per aquest motiu, és essencial redirigir els models d’atenció cap a models d’atenció centrada en la persona (ACP)

Tradicionalment, la prescripció farmacològica s’ha basat en les diverses guies de pràctica clínica, dividida entre els diferents professionals i patologies, però sense tenir en compte la visió holística del pacient i la resta de comorbiditats i problemes de salut. Aquest fet, ens ha dut a una població polimedicada, amb tots els riscos que comporta la utilització massiva dels medicaments.

El model de prescripció centrada en la persona (PCP) és una bona estratègia en l’atenció sanitària, especialment en pacients amb multimorbiditat i complexitat clínica. Aquesta perspectiva posa l’accent en la individualització de la atenció i la prescripció de medicaments amb l’objectiu de garantir que els pacients rebin els tractaments que s’adaptin millor a les seves necessitats i condicions.

Aquest model es basa en la idea que cada pacient és únic i que, per tant, els processos han de ser dinàmics. El que funciona per a una persona pot no ser adequat per una altra, i el que va ser adequat en una situació pot ser inadequat en una situació clínica diferent.

Les característiques i beneficis del model de prescripció i atenció centrada en la persona son:

  • ABORDATGE INTEGRAL: La avaluació completa del pacient és fonamental, això implica tenir en compte, no només els seus diagnòstics mèdics, sinó també altres factors com la seva qualitat de vida, la funció cognitiva i funcional, les circumstàncies socials i econòmiques, i les seves preferències i valors personals.
  • COL·LABORACIÓ ACTIVA: La presa de decisions sobre la prescripció i el tractament implica una col·laboració activa entre el pacient i l’equip d’atenció sanitària. Això pot incloure discutir les opcions de tractament i les possibles conseqüències, així com arribar a un consens sobre el millor pla terapèutic. El pacient ha de poder fer preguntes, expressar les seves preocupacions i obtenir una comprensió clara del seu tractament i les expectatives d’aquest.
  • PERSONALITZACIÓ DEL TRACTAMENT: El tractament es personalitza per tal de satisfer les necessitats individuals del pacient. Això pot significar ajustar la selecció de medicaments, dosificacions o durades del tractament tenint en compte l’edat, la fragilitat, la funció renal i/o hepàtica, etc.
  • PROCÈS DINÀMIC: El model de prescripció centrat en la persona implica un seguiment regular dels pacients per avaluar l’eficàcia del tractament i realitzar modificacions en cas necessari i adaptar el tractament als canvis de salut del pacient.
  • MILLORA DE LA SEGURETAT: Utilitzant aquest model es redueixen els riscos d’errors de medicació, iatrogènia medicamentosa i problemes relacionats amb els medicaments; es millora la seguretat general del tractament.

Aquest plantejament és especialment important en situacions de multimorbiditat, complexitat clínica i pacients amb fragilitat avançada, on l’aplicació del model encara té més beneficis ja que, sovint, requereixen d’un abordatge individualitzat amb una presa de decisions que moltes vegades no es troben recollides en les guies de pràctica clínica i protocols assistencials. Mitjançant la prescripció centrada en la persona es busca assegurar que aquest tipus de pacients rebin un tractament òptim que millori la seva qualitat de vida i redueixi els riscos relacionats amb la medicació. A la vegada, també pot ajudar a abordar el problema de la polimedicació i millorar l’adequació terapèutica.

El model de PCP consta de quatre fases:

  1. Valoració centrada en el pacient : Consisteix a realitzar una valoració geriàtrica integral per conèixer l’estat i el grau d’evolució de la situació clínica, la qualitat de vida, els estats funcional i cognitiu i l’esperança de vida. En aquesta etapa també s’avalua l’adherència i s’estableix l’objectiu terapèutic.
  2. Valoració centrada en el diagnòstic: S‘identifiquen els problemes de salut i els fàrmacs prescrits per a cada situació així com els objectius plantejats.
  3. Valoració centrada en el fàrmac: Es tracta de revisar la indicació del fàrmac i els riscos associats, els efectes adversos, les interaccions, les contraindicacions en pacients fràgils o ancians, els ajustaments de dosis per edat i la funció renal i/o hepàtica.
  4. Proposta del pla terapèutic: Durant aquesta etapa un equip multidisciplinar, pacients i/o cuidadors acorden un pla terapèutic consensuat.

Figura 1. Resum visual. Model de prescripció centrada en la persona (PCP)

Model de prescripció centrada en la persona
Molist-Brunet, N., Sevilla-Sanchez, D., Espaulella-Panicot, J., Codina Jané, C., González Bueno, J., & Amblàs, J. (2022). Model de prescripció centrada en la persona (PCP): per a persones fràgils, amb multimorbiditat, cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA).

La prescripció centrada en la persona busca optimitzar la seguretat, l’eficàcia de la medicació, així com millorar la satisfacció i l’adherència del pacient al tractament. És important garantir la continuïtat d’aquest model d’intervenció entre les diferents transicions assistencials, oferint aquestes eines de forma global i no només de forma aïllada.

Bibliografia

  1. Molist-Brunet, N., Sevilla-Sanchez, D., Espaulella-Panicot, J., Codina Jané, C., González Bueno, J., & Amblàs, J. (2022). Model de prescripció centrada en la persona (PCP): per a persones fràgils, amb multimorbiditat, cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA).
  2. Amblàs-Novellas, J., Espaulella-Panicot, J., Inzitari, M., Rexach, L., Fontecha, B., & Romero-Ortuno, R. (2016). The challenge of clinical complexity in the 21st century: Could frailty indexes be the answer?. Revista Espanola de Geriatria y Gerontologia, 52(3), 159-166.
  3. Espaulella-Panicot, J., Molist-Brunet, N., Sevilla-Sánchez, D., González-Bueno, J., Amblàs-Novellas, J., Solà-Bonada, N., & Codina-Jané, C. (2017). Modelo de prescripción centrado en la persona para mejorar la adecuación y adherencia terapéutica en los pacientes con multimorbilidad. Revista Española de Geriatría y Gerontología, 52(5), 278-281.
  4. González-Bueno, J., Sevilla-Sánchez, D., Puigoriol-Juvanteny, E., Molist-Brunet, N., Codina-Jané, C., & Espaulella-Panicot, J. (2022). Improving medication adherence and effective prescribing through a patient-centered prescription model in patients with multimorbidity. European Journal of Clinical Pharmacology, 78(1), 127-137.
  5. Posicionamiento SEFAP en la revisión de la medicación centrada en la persona. ISBN: 978-84-09-38478-5 Depósito Legal: M-9950-2022 © SEFAP 2022.

Responsables higienicosanitàries, una peça clau de l’engranatge d’una residència per a gent gran

Què fa una responsable higienicosanitària

La responsable higienicosanitària és una figura clau dins de qualsevol centre residencial, amb unes funcions de coordinació i supervisió de personal i protocol cabdals per al bon funcionament d’una residència. És una peça decisiva dins l’engranatge que permet que un centre funcioni i, així i tot, el seu rol és profundament desconegut.

Les responsables higienicosanitàries (RHS) que, sovint, solen ser infermeres i infermers, són un pilar fonamental en la qualitat de vida dels residents del qual es desconeix la seva importància. Parlem amb la Karen Córdoba, RHS de la Residència Molí-Via Favència, sobre les responsabilitats i els desafiaments del seu càrrec i la seva contribució en la cura de la gent gran.  

En què consisteix la feina d’una responsable higienicosanitària (RHS) i per què és un rol clau?

La meva feina consisteix, en termes generals a coordinar i supervisar el personal i tots els procediments i protocols sanitaris del centre. L’objectiu és garantir la qualitat assistencial i la seguretat dels nostres residents, així com l’atenció a les seves famílies o les persones de suport.

A més a més, també porto a terme la coordinació del centre amb altres serveis i nivells assistencials, com ara el centre de salut, l’hospital, ASPB i altres entitats o organismes sanitaris. En el dia a dia, en el cas del Molí-Via Favència, això es tradueix, per exemple, en coordinar-se amb el CAP de zona per demanar els recursos necessaris com la actualització de receptes electròniques dels residents, PAO, material d’analítiques… fer consultes amb els professionals de referència (metgessa, infermera… És una feina que té moltes dimensions i que és clau perquè tots els elements d’un centre residencial funcionin quan i com correspon.

Quins són els objectius principals que una RHS persegueix en el seu dia a dia? 

L’objectiu és garantir les condicions higièniques i sanitàries del centre, del personal i de les persones residents. 

Això s’aconsegueix, d’una banda, amb una feina de supervisió constant de tot allò que succeeix al centre. Ens referim a supervisar coses, com ara, la higiene i la vestimenta dels i les residents. Que vagin amb roba de temporada, que rebin els serveis de perruqueria que necessiten o que duguin les ungles ben tallades. També demana supervisar altres elements essencials dels residents, com ara els menjars o els diferents tractaments mèdics.

Pel que fa a l’equip, la RHS és la responsable de garantir que l’equip de professionals del centre compleix les normatives en tots els sentits, des del protocol més específic fins a detalls com ara l’uniforme.

Com ha evolucionat el rol de la RHS dins el model assistencial i quins són els aspectes més crítics que enfronten en l’actualitat? 

En el passat, el rol específic de RHS no existia, i era el personal d’infermeria del centre qui assumia, a banda de les tasques assistencials, altres tasques de gestió sanitària del centre.

Amb l’aparició del rol de RHS s’han pogut separar les funcions de caràcter més assistencial de les funcions de gestió i lideratge, i s’ha dotat d’importància i valor aquesta figura.

És una figura clau a l’àrea residencial perquè, a banda del que hem comentat abans, permet a la resta de professionals dedicar-se en exclusiva a la seva feina. La tasca més burocràtica o de coordinació ja no recau en el personal d’infermeria, que en té d’altres d’específiques a les que pot dedicar-se plenament.

Quins són els reptes amb què et trobes en el teu dia a dia?

Tot i que es tracta d’una feina vocacional, un dels reptes més complexos al que ens enfrontem, com a sector, és la manca de personal sanitari qualificat. Això passa, d’una banda, perquè el conveni que regeix sobre els equips d’infermeria geriàtrica és precari, i no garanteix les condicions que una feina com aquesta requereix i per la manca de professionals d’infermeria a tot arreu. A més a més, ens trobem amb un sector que pateix molt estigma, cosa que incrementa les dificultats a l’hora de trobar personal.

Un altre dels reptes del dia a dia té a veure amb l’excessiva burocràcia que ens demanen des dels diferents organismes socials i sanitaris. 

Pel que fa a la part assistencial, una part de la meva feina consisteix a tractar amb les famílies i això, sovint, genera moments complexes. Quan hi ha conflictes o situacions delicades, de vegades es creuen línies, com ara el respecte, i tu com a professional et sents molt vulnerable. Per més temps que es porti i per bagatge que es tingui, aquestes situacions costen de pair.

la Karen Córdoba, RHS de la Residència Molí-Via Favència
Karen Córdoba, RHS de la Residència Molí-Via Favència

Podries compartir algun cas concret en el qual la teva intervenció com RHS hagi estat determinant per a un/a resident? 

Fa poc vam tenir el cas d’una persona amb un estat molt delicat que va demanar l’eutanàsia. La bona coordinació amb atenció primària i el treball amb equip va permetre dur a terme la seva voluntat, garantint la dignitat i el respecte pel dret i els darrers desitjos d’aquesta persona.

És una situació dura i emocionalment delicada, però saber que ajudar les persones precisament en situacions així de difícils és el que dona sentit a la nostra feina. Perquè al final, es tracta d’això, de donar la millor assistència a les persones que ho necessiten.

Quines són les habilitats i coneixements clau que s’han d’adquirir per a exercir amb eficàcia el rol de RHS? 

Les responsables higienicosanitàries som, per damunt de tot, infermeres. Per tant, cal que tinguem les habilitats i les competències sanitàries pròpies d’aquest perfil. A banda, és fonamental tenir habilitats de lideratge i de gestió d’equips, per tota la part de coordinació i supervisió que requereix el meu rol.

Tenir molta empatia i ser una persona resolutiva i proactiva són dues característiques clau per poder fer aquesta feina. Com a RHS cal entendre les necessitats socials, els drets de les persones i fer-los prevaldre. 

Què és el que més valores de la teva feina i què canviaries si poguessis? 

El que més valoro de la meva feina és, sense dubte, el tracte directe i el vincle que es crea amb les persones ateses. El seu agraïment és el que més m’aporta.

Com deia, aquesta és una feina vocacional, i quan comences a estudiar infermeria de seguida saps si és per tu o no. Lamentablement, tot i ser clau, la feina d’una RHS és molt desconeguda i no està reconeguda ni socialment ni laboralment. A més a més, està poc valorada en comparació amb altres nivells assistencials.

Per això urgent que es millorin les condicions del personal assistencial i social de l’àrea residencial, que recull el conveni actual de residències. La feina de cures és un pilar bàsic ara i, en el futur, amb una població cada cop més envellida, encara ho serà més.

En resum, el rol d’una RHS és un element essencial en l’assistència residencial i, tot i la seva importància, està profundament infravalorat. En un món on l’envelliment de la població és una realitat creixent, és hora de fer valdre el paper essencial de la RHS. La seva labor incansable i la seva capacitat per a adaptar-se als desafiaments quotidians són pedres angulars per garantir que les persones grans rebin la cura digna i de qualitat que mereixen.

Aquestes són les guanyadores del concurs intern de fotografia de Grup Mutuam

Concurs Fotografia GM 2023

Ja han estat seleccionades les imatges guanyadores del concurs de fotografia de Grup Mutuam d’enguany. Des de fa 11 anys, Grup Mutuam convoca aquest certamen tan especial entre tots els professionals que en formen part. Aquesta iniciativa artística està encabida dins el Pla de Sostenibilitat del Grup que incideix en l’Eix 2 ‘Equip Humà’, i així reforçar el sentiment de pertinença de la plantilla a l’entitat. Aquesta darrera edició ha batut rècord de participació, amb 50 aspirants i més de 250 fotografies entre totes dues categories.

Així, el primer premi a la millor fotografia ha estat per a “Reflex d’aigua” d’Abril Rovelo, del departament de Màrqueting i Comercial. El segon guardó l’ha rebut “Salto refrescante”, de Delma Lucita Male, gerocultora Centre de Dia Creu de Barberà.

Per la seva banda, el premi al millor reportatge ha estat per a “Cuidem els nostres oceans” de Marina Ropero, treballadora Social del Centre Assistencial Mutuam La Creueta.

1r premi categoria millor reportatge

Enguany, el jurat format per Francesc Brosa (director general) i Marian Pérez (directora de Màrqueting i Comercial), ha comptat també amb la opinió de tres fotògrafs membres de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Aquesta és una entitat sense ànim de lucre que es va crear a Barcelona amb l’objectiu de fomentar l’art de la fotografia. Gràcies a la seva col·laboració, hem pogut comptar amb una valoració professional dels aspectes més tècnics i artístics de la fotografia.

A més a més dels premis, d’entre les imatges participants s’han seleccionat també les que il·lustraran el Calendari de sobretaula del grup de 2024. Les guanyadores han estat: “Platja de Torimbia”, d’Anna Escola, psicòloga de l’EAPS Mutuam Barcelona; “Llac de Covadonga”, de Noemí Morales, psicòloga del mateix equip, i “Venècia”, de David Martín, cap de Servei de Compliment Normatiu, Finances, SSCC.

Platja de Torimbia
Llac de Covadonga
Venècia

Esperem que la pròxima edició torni a ser un èxit de participació i que gaudim de nou del talent de les persones que formen Grup Mutuam.

Com treballa el servei de psicologia d’un centre residencial del Grup Mutuam

En la cura integral de les persones grans, el servei de psicologia de les residències de gent gran hi desenvolupa un paper fonamental. Els i les professionals que l’integren tenen cura, no només del benestar emocional dels i les residents, sinó també de donar suport a les famílies. Sigui per contenir emocionalment o per ajudar en la gestió dels canvis i els dols, l’equip de psicologia és un component clau de l’atenció sanitària. L’Ana M. Rubio i la Fernanda Farnós, psicòlogues del Centre Assistencial Mutuam la Creueta i de la Residència Vila-seca, respectivament, ens expliquen com treballa una psicòloga en l’àmbit residencial.

Què fan els professionals de la psicologia a les residències?

En un entorn residencial per a persones grans, el servei de psicologia hi té un paper crucial. L’objectiu principal és, inicialment, acompanyar les persones en el procés d’adaptació. També presta activitats d’estimulació cognitiva per mantenir les capacitats d’atenció, concentració i memòria. Però el que més valoren els residents és la psicoteràpia individualitzada. “Sentir-se escoltats i compresos, xerrar sobre les seves inquietuds i donar-los-hi la importància que ells consideren” diu la Fernanda.

Des del servei de psicologia, es valora de la manera més completa possible la persona, coneixent les seves capacitats, necessitats, desitjos, etc. “Es tracta de trobar la manera de mantenir el màxim possible aquestes capacitats i d’ajudar-les a seguir amb el seu projecte vital, explica Ana M. Rubio.

Acompanyament abans i durant

Tant durant el procés d’ingrés a una residència com durant l’estada, les persones grans que hi accedeixen necessiten assistència. Cal un acompanyament emocional constant i una observació permanent de la persona que permeti al servei de psicologia avançar-se i adaptar-se a les seves necessitats.

L’Ana comparteix un cas especial d’una pacient sociosanitària que, per diferents motius, no podia retornar al domicili i requeria un ingrés a la residència. Es va fer un acompanyament per poder treballar l’acceptació de l’ingrés de caràcter definitiu. “Gràcies a aquest suport, es va adaptar amb facilitat i va gaudir des del primer moment dels companys i de les activitats del centre. Es va mostrar molt sociable, participativa i amb una necessitat important de compartir la seva història vital. Tot i no tenir estudis, sempre va mostrar inquietuds artístiques, com a cosidora, escriptora i pintora. Un dels seus records més especials va ser una exposició de pintura que va fer ja d’adulta gràcies a La Caixa. No vam poder aconseguir els originals, però sí que tenia diverses fotografies. Així, les vam ampliar i les vam penjar al passadís per muntar una «exposició» en la que va mostrar i explicar les seves obres als seus companys. El seu quadre preferit encara està penjat a la sala”.

Com s’adapta la psicologia a les necessitats de les persones grans?

“L’adaptació de les estratègies i els enfocaments va en funció de la persona i, sobretot, de la seva història de vida”, apunta la Fernanda. I és que, com també assenyala l’Ana, “cada persona és diferent i, per això, ens adaptem a les necessitats de la persona i de la seva família. I no només això, sinó que ens acomodem també als canvis que es van succeint. Tots canviem i ens readaptem constantment”.

La gran quantitat de residents amb deteriorament cognitiu porta al servei de psicologia a cercar i utilitzar estratègies i aproximacions diferents gairebé diàriament. Perquè “allò que avui ha funcionat per fer contenció emocional i calmar l’estat d’un pacient amb ansietat és possible que demà no funcioni”. Per aquest motiu, adaptar-se és l’única manera d’oferir l’assistència individual i de qualitat que es busca donar.

La importància del model ACP en l’enfocament psicològic

El model d’atenció centrada en la persona busca harmonitzar l’organització amb les preferències i els desitjos de les persones grans. Això suposa una feina d’informació i recerca profundes per conèixer allò que desitja, interessa o necessita cada resident per trobar-se bé.

En aquest sentit, el personal de la psicologia és crucial en el procés de canvi per fer-los sentir, literalment, com a casa. Això s’aconsegueix, d’una banda, deixant que portin mobles, quadres o detalls que tenien en el seu domicili per poder sentir-se més propers amb el seu mobiliari. I de l’altra, duent a terme activitats dirigides per la psicòloga o educadora social que els apropin a allò que feien anteriorment. Ens referim a tallers de cuina, tallers de jardineria, sortides pel poble, al mercat municipal, etc.

Com assenyala l’Ana, “hem de ser tan flexibles com sigui possible, i estar disposats a aprendre de cada persona que coneixem. I practicar les actituds bàsiques d’un terapeuta, com proposava Carl Rogers: autenticitat, acceptació incondicional i empatia, pilars bàsics de l’ACP.”

Atenció psicològica també per les famílies

Tant el procés d’ingrés d’un familiar com el seu deteriorament cognitiu, en els casos en què es dona, són processos emocionalment desafiants per les famílies. Per ajudar a transitar aquesta situació, l’equip de psicologia els ofereix diferents eines.

D’una banda, existeixen els grups d’ajuda mútua (GAM). En aquests grups, els professionals es reuneixen amb famílies que necessiten expressar i compartir els seus sentiments envers l’ingrés del seu familiar. Es treballen emocions com ara el sentiment de culpa, i s’ensenya a enfrontar els canvis que pateixen les persones amb demència. Els més freqüents són les alteracions conductuals, la desconnexió i el no reconeixement de les persones. Aquests grups ofereixen també acompanyament a les famílies en el procés de dol quan el seu familiar se’n va. Aquí, reben suport tant professional com de les famílies que han viscut o viuen situacions similars, i hi participen fins que ho consideren necessari.

D’altra banda, també s’ofereix suport familiar en el procés d’adaptació al centre i durant la seva estada en moments crítics. De vegades, les famílies necessiten ajuda a l’hora de comunicar, per exemple, notícies negatives a un familiar amb demència, com ara, la mort d’un fill.

La comunicació entre el servei de psicologia i els familiars és constant i freqüent. En els casos de persones que manifesten més alteracions, el seguiment és encara més exhaustiu.

Prevenció i manteniment

“El cervell comença a envellir aviat. Per això, la millor prevenció comença molt abans, assenyala la Fernanda. Des dels centres el que es porta a terme, doncs, és una tasca de manteniment per conservar l’activitat, tant física com psíquica. Això s’aconsegueix amb sessions de psicomotricitat i amb activitats com la lectura del diari, que els ajuda a mantenir-se informats de tot allò rellevant en la seva zona. També es porten a terme activitats d’estimulació cognitiva on es treballen diferents funcions executives, memòria de treball, memòria d’evocació, atenció, concentració i càlcul. Una altra eina que es fa servir és la teràpia d’orientació a la realitat (TOR).

L’objectiu, com indica l’Anna és “pal·liar el màxim possible l’avenç de la malaltia neurodegenerativa o de l’augment del deteriorament cognitiu associat a l’edat (AMAE)”. Es realitza estimulació cognitiva individual i grupal en funció de l’estat, l’interès i les necessitats cognitives de cada persona.

La prevenció també té una altra dimensió que té a veure amb els canvis. En concret, evitar-ne els innecessaris per estalviar un futur malestar a la persona o, tot el contrari, dur-ne a terme d’altres per fomentar el seu benestar emocional. Per exemple: canviar una persona de taula perquè pugui socialitzar més, adaptar alguna activitat per preservar la seva autonomia són accions preventives molt útils.

El servei de psicologia, un pilar en l’atenció sanitària

La Fernanda té clar que els serveis de psicologia en entorns residencials són imprescindibles. “Fins fa uns anys no se’ls hi havia donat la importància que mereixen, però les persones grans tenen sovint unes històries de vida complexes i necessiten gestionar les emocions que arrosseguen. La major part dels residents mai no ha anat ni ha tingut contacte amb cap servei de psicologia, tot i haver viscut molts moments traumàtics. En el cas de la gent gran actual, parlem de la guerra i la postguerra, pèrdues, dols no superats, el fet de no haver pogut anar a l’escola…). Per això, la figura del/de la psicòleg/loga en l’entorn residencial va molt més enllà de fer valoracions per saber l’estat cognitiu i determinar en quin grau de deteriorament es troba cada pacient”.

I és que la feina dels equips de psicologia té dues dimensions diferents. La primera consisteix a desenvolupar activitats ocupacionals on es treballen les àrees que els pacients presenten més dificultats. I la segona, i molt valorada pels residents, és la psicoteràpia individual, perquè és un moment que té cadascú per parlar d’allò que li preocupa.

En resum, com diu l’Ana, “la psicologia en entorn residencial és una eina clau per a promoure el benestar físic, emocional i cognitiu dels residents en conjunció amb la resta de l’equip interdisciplinari i les famílies”.

Ana María Rubio Martínez

Psicòloga al Centre Assistencial Mutuam la Creueta

Fernanda Farnós Piñol 

Psicòloga a la Residència i sociosanitari de Vila-seca

La rehabilitació física i cognitiva en l’Atenció Intermèdia centra la 18a Jornada Sociosanitària del Grup Mutuam

Jornada Sociosanitària

El pròxim 21 de novembre, i sota el títol “Rehabilitació física i cognitiva en l’atenció intermèdia“, tindrà lloc la 18a jornada sociosanitària del Grup Mutuam. La Fundació Mutuam Conviure recupera, després de tres anys, el format presencial, i es podrà seguir també en format webinar.

La Fundació Mutuam Conviure consolida un any més aquest espai d’actualització de coneixements i formació continuada per als professionals del sector sanitari i social. Concretament, per a les persones interessades en l’àmbit de l’atenció intermèdia. Posarem el focus en tot allò que està relacionat amb la rehabilitació dins el context de l’atenció intermèdia.  Alguns dels temes seran el rol de la rehabilitació en el procés assistencial, les seves especificacions i l’impacte de la tecnologia emergent i la intel·ligència artificial. En definitiva, com tenim la rehabilitació ara i quina evolució n’esperem en els pròxims temps.

Ens acompanyaran amb les seves conferències professionals com la Montserrat Bernabeu, metgessa especialista en medicina física i rehabilitació, directora assistencial i codirectora de la Fundació Institut Guttmann. També ho farà Alfonso Cruz, metge especialista en geriatria, director de la unitat de geriatria de l’Hospital Ramón y Cajal (Madrid).  La taula rodona girarà entorn de les “Diferents visions de la rehabilitació en l’Atenció Intermèdia“. Per abordar aquest tema, comptarem amb professionals de l’àmbit de la medicina, la teràpia ocupacional, la logopèdia i la fisioteràpia. Amb la seva experiència, contribuiran plegats a oferir una bona perspectiva i una visió de futur de l’àmbit de la rehabilitació.

Podeu accedir al programa sencer i fer la inscripció gratuïta tant en format presencial o webinar aquí: https://www.mutuam.cat/recerca-i-docencia/docencia/jornada-sociosanitaria

“La millor prevenció passa per conèixer-nos i fer-nos responsables del benestar emocional propi”

Dia Mundial Salut mental

La feina és una de les activitats a què dediquem més hores i que ens permet satisfer necessitats econòmiques, professionals i socials. Per aquest motiu és tan important assegurar i propiciar un entorn professional que garanteixi una bona salut mental.

En el marc del Dia Mundial de la Salut Mental hem volgut explorar la dimensió laboral d’aquest tema amb Anna Segarra, cap del Servei de Relacions Laborals, i Marc Casañas, cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals. Des dels seus rols clau, explorarem els desafiaments i les solucions que implementa Grup Mutuam en la cura de la salut mental dels seus treballadors i treballadores.

De què parlem quan parlem de salut mental

“M’agrada més parlar de benestar emocional que de salut mental” diu l’Anna Segarra. Si ho analitzem bé, quan parlem de tenir cura de la salut mental de les persones que treballen en una empresa, en realitat, parlem d’assegurar el seu benestar emocional. De vetllar per la seva capacitat de gestionar emocions i situacions laborals i personals en el seu dia a dia.

La falta de salut mental és una càrrega igual o més pesada que la física. Un treballador que no tingui una bona salut mental, no podrà desenvolupar la seva feina de la millor manera. Per tant, els usuaris no rebran l’atenció que volem que rebin. A més a més, aquesta càrrega emocional se l’emportaran a casa.

Estrès, burnout i conflictes entre companys, les causes més habituals

Els problemes més habituals que enfronten els treballadors quant a salut mental són, d’una banda,  l’estrès, i el que anomenem burnout o desgast professional. Les relacions entre companys, la gestió emocional del dia a dia i les càrregues personals són factors que afecten molt la tranquil·litat psicològica.

El personal de les residències per a gent gran o de serveis d’atenció al pacient com el PADES o EAPS té una càrrega emocional afegida. El personal de residència per a gent gran treballa cada dia amb persones que pateixen deteriorament cognitiu, demències, trastorns de conducta, etc. Això implica que han de lidiar amb situacions delicades i dols, alhora que procuren el millor per als residents. Per la seva banda, els professionals que acompanyen persones en el procés del final de la vida, amb el que això comporta, pateixen també un desgast emocional important.

Cal estar alerta als senyals

Saber detectar els senyals que indiquen que algú està patint una situació que atenta al seu benestar emocional és fonamental per poder activar els protocols.

“Un dels senyals habituals és quan ens arriba que un professional que es comporta de manera molt diferent de com ho fa habitualment”, explica l’Anna. En aquests casos, primer intentem detectar si la causa és un problema de gestió emocional o si es tracta d’una problemàtica diferent. La falta d’implicació, la deixadesa, estar despistat… entre d’altres, són alertes que avisen que el professional podria tenir algun problema de gestió emocional.

D’altra banda, fora de l’àmbit laboral també hi ha indicadors que ens poden fer pensar en què alguna cosa no va bé. La incapacitat per descansar i relaxar-se quan s’és fora de la feina o durant els dies de descans és un d’ells.

salut mental

Les solucions de Grup Mutuam per vetllar per la salut mental dels seus equips

La prevenció de riscos laborals treballa en moltes dimensions, i una d’elles és la psicosocial, un dels grans factors de risc dins l’àmbit laboral. En aquest sentit, a Grup Mutuam duem a terme avaluacions regulars orientades a elaborar un mapa de riscos en l’àmbit psicosocial. Això ens permet estudiar la relació dels/les treballadors/es i el seu entorn (l’empresa, els companys, els i les seves superiors) i detectar punts de millora.

A partir d’aquesta detecció, es posen en marxa tota una sèrie de mesures correctores per donar-hi resposta. Les més habituals són les formacions en gestió d’emocions, en gestió del temps i en gestió del conflicte, així com ordenar els canals de comunicació interns. “Les mesures que fem servir, però, són sempre un vestit a mida”, comenta Marc Casañas. Perquè depèn de la situació i del cas es requereix una intervenció o una altra. Un burnout, per exemple, pot tenir moltes dimensions i orígens múltiples. Per tant, requerirà una actuació o una altra en funció del cas.

Com a mesures per abordar situacions, Grup Mutuam ha dissenyat diferents protocols. “Comptem amb protocols de gestió de conflictes entre professionals, o conflictes entre usuaris i professionals. També disposem de protocols per casos d’assetjament sexual i laboral”, explica Casañas.

A més a més, des de fa ja uns anys s’han creat grups de suport emocional, sessions de teràpia individuals, grups de supervisió, entre d’altres. I per generar consciència al respecte, s’han dut a terme campanyes de salut mental per a tots els professionals.

Una bona salut mental, un benefici per tothom

Els professionals de totes les àrees han de treballar a gust i en un entorn segur. S’han de sentir capaços de gestionar les emocions que es desperten quan s’atén aquest tipus d’usuaris. En l’entorn residencial, en particular, si els professionals no tenen una bona salut mental, serà molt difícil que donin una bona atenció als usuaris. Diàriament, han de treballar amb situacions difícils de gestionar, i és bàsic que tinguin eines per poder fer-ho bé i amb seguretat.

Garantir el benestar emocional dels equips té beneficis per les empreses en molts sentits. Com indica l’Anna, “a curt termini, el professional treballa més a gust, se sent més capaç, recolzat per l’empresa, i pot gestionar les seves emocions amb solvència. Això repercutirà a l’empresa a llarg termini, ja que seran professionals feliços amb el que fan, i els usuaris rebran l’atenció que els volem donar.

Casañas afegeix que “cal que les empreses continuïn invertint en això perquè el clima laboral com més sa, millor, perquè afecta a tot. Pot augmentar la ràtio de productivitat, disminuir la ràtio d’absentisme, etc. I si la política de Grup Mutuam és vetllar pel benestar de les persones, és lògic que s’apliqui també a qui hi treballa.

Suport i autoresponsabilitat emocional, les dues claus de volta

Tots dos experts coincideixen en la importància de fer-nos responsables, individualment, de la nostra salut mental. I això passa, segons Casañas, per “aplicar coses que fa temps que comencem a sentir i que tenen certa base científica. Ens referim al mindfulness, el treball personal, etc. A conèixer-nos i escoltar-nos, i mirar de no acumular coses a les motxilles personals que, després, durem a la feina o carregarem per tot arreu”.

Per la seva banda, l’Anna considera que “El recolzament és bàsic. Que els professionals se sentin sostinguts per l’empresa, i sentin la llibertat de demanar ajuda quan la necessitin, fa que l’angoixa disminueixi”.

En un entorn laboral en evolució constant, l’atenció a la salut mental es revela com un pilar fonamental per al benestar i la productivitat.

Anna Segarra, cap del Servei de Relacions Laborals del Grup Mutuam
Marc Casañas, cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Grup Mutuam

Montse Camprubí, directora de residència per a gent gran: “El que em motiva a seguir endavant és l’agraïment dels usuaris i de les famílies”

La directora del Centro Residencial Mutuam Manresa para personas mayores Montse Camprubí

De totes les persones que intervenen en el dia a dia d’una residència per a gent gran, el rol de direcció és, potser, un dels més desconeguts. La Montse Camprubí dirigeix el Centre Residencial Mutuam Manresa, del qual diu que “té una gran diversitat d’usuaris que fan que cada dia sigui diferent”.

Quin és el paper d’una directora de residència per a persones grans i com t’has preparat per a assumir aquest càrrec?

Fonamentalment, es basa en gestionar, planificar i organitzar els recursos i l’equip professional per tal de garantir una atenció de qualitat les 24 h. Una atenció que sigui integral, centrada en la persona i adaptada a les seves necessitats. També ha de participar activament en tot allò que faci referència al pla d’atenció dels usuaris. I, evidentment, vetllar per l’acompliment de normes i procediments i treballar per una millora continua de la qualitat.

La preparació per al càrrec és continua, no et prepares i fas de directora i ja està. No pots deixar mai de tenir inquietuds i voler adquirir nous coneixements de tot allò que pot ser enriquidor per a la teva feina. Partint dels estudis necessaris (en el meu cas soc diplomada en infermeria i més tard vaig estudiar psicologia) has de formar-te en postgraus de gestió residencial i reciclar-te en tot allò que et pugui ajudar a aconseguir una bona qualitat assistencial (ACP, no contencions, lideratge, etc). Per mi és molt important saber, escoltar i aprendre per millorar contínuament.

Quins són els principals reptes als quals t’enfrontes diàriament en la direcció d’una residència de gent gran?

La nostra feina és molt variada i cada dia és diferent. Per mi, el repte més important i, possiblement, la tasca que ocupa més temps a qualsevol direcció de centre és la gestió del personal. Al fet més burocràtic de la contractació de personal (entrevistes, contractes, plannings….), se li afegeixen moltes altres tasques. Perquè per garantir la qualitat assistencial que volem a Grup Mutuam, cal fer un bon pla d’acollida i una bona formació. I, a més a més, cal fer un bon seguiment i intentar fidelitzar-los perquè no marxin. Tot això ens requereix esforç que, moltes vegades, no es veu.

Com descriuries l’ambient de treball en el teu centre i quines mesures has implementat per a fomentar un entorn positiu tant per als residents com per al personal?

Crec que l’ambient és bo o molt bo. Potser no soc objectiva, però diria que tenim un centre amb un molt bon ambient de treball. Per mi, un aspecte clau és l’accessibilitat i la comunicació de la direcció cap als treballadors. Has de saber del teu treballador, preguntar quan no està be, felicitar-lo (tant per temes personals com quan fa bé la feina) i ser molt clara en tot allò que creus que pot millorar. Si tu parles clar, amb transparència i empatia, i sempre tens un espai per ell o ella, tens molt de guanyat.

Pel que fa als residents, diria que la proximitat, l’empatia i conèixer bé la persona fa que ens puguem avançar a possibles conflictes. I, també, és clar, que els puguem ajudar en moltes coses.

En resum, per generar un bon entorn, “ has d’estar “ en tots els sentits, físic i emocional.

Quines són les habilitats clau que consideres necessàries per a ser una bona directora de residència?

Has de tenir molta capacitat de treball, saber prioritzar, gestionar l’estrès i organitzar-te bé la feina. També has de tenir empatia, autocrítica, capacitat d’observació i escolta activa. Treballar en equip, saber delegar, liderar i motivar les persones és imprescindible. I, per descomptat, tenir moooolta paciència.

En la teva experiència, quin impacte positiu has observat en la vida de les persones residents gràcies a la dedicació i atenció del personal?

La majoria de residents quan arriben tenen pors perquè no ens coneixen i, de vegades, es mostren desconfiats. És molt gratificant veure com, gràcies a l’atenció personalitzada de tots els professionals, tot això en pocs dies disminueix. El que més agraeixen és que siguis propera. Tu, com a directora, i tot l’equip. Si se senten escoltats i senten que tenim en compte els seus interessos, es crea un ambient de confiança que porta a una relació molt bonica.

La Montse Camprubí amb usuaris del Centre Residencial Mutuam Manresa

Podries compartir algun exemple de situació desafiadora que hagis enfrontat com a directora de residència?

Al meu centre, durant la pandèmia vam patir un incendi important i vam haver d’evacuar els residents. En aquell moment, més que mai, vaig sentir la responsabilitat de la direcció d’una residència de gent gran. Vaig ser conscient de la importància tant de la gestió diària del personal com dels recursos perquè, en situacions límit, tot surti bé.

Curiosament, per als usuaris va ser una aventura. Quan van tornar al centre, una de les residents em va dir, textualment, “ens ho hem passat molt be, ho podríem repetir!”. Sentint aquestes paraules vaig pensar que això era el resultat d’una feina ben feta i professional. Nosaltres vam patir molt perquè no fos un trasbals per a ells i vam aconseguir que fos una aventura.

Com és el teu dia a dia com a directora?

El definiria com imprevisible. Cap dia no és igual. A primera hora em poso al dia del que ha passat i gestiono tot allò urgent (baixes de personal, queixes, qüestions de manteniment…). Un cop resolts aquests temes, dedico una estona a la gestió i la planificació de personal, econòmica i, per descomptat, de qualitat. En funció del dia, assisteixo a diferents reunions: Comissió ACP, Comissió qualitat, reunions equip i a les entrevistes programades amb les famílies.

A banda, cada dia, o bé al migdia o a última hora de la tarda, intento passar per les plantes a parlar amb els usuaris i les famílies. I entremig de tot això, tot allò que sorgeixi del dia a dia d’una residència on i conviuen 90 persones, que no és poc!

Què és el que més t’agrada de la teva feina i què et motiva per seguir endavant?

M’agrada molt tot el que fa referència als usuaris: atenció, entrevistes, fer activitats. El que em motiva a seguir endavant és l’agraïment dels usuaris i el de les famílies i veure que a la residència estan be.

Com fas per mantenir una comunicació efectiva amb els familiars dels residents i com gestiones les expectatives i preocupacions que puguin sorgir?

Per mi és fonamental la comunicació constant, ser molt clara i accessible. A mi, per exemple, m’agrada tenir la porta del despatx sempre oberta. Quant a les famílies, la primera entrevista és clau. Aquí és on cal resoldre tots els dubtes i explicar amb claredat què fem i el què no fem perquè les expectatives s’ajustin a la realitat.

Pel que fa a les preocupacions hi ha molts espais per treballar-les, com les entrevistes personals, els grups d’ajuda mútua o els PIAI (Programa Individual d’Atenció Interdisciplinar). Aquests programes son l’eix del model assistencial de Grup Mutuam i consisteixen a oferir una atenció centrada en la persona. Per a dissenyar-los, ens reunim tots (usuaris, família i personal) per conèixer la persona i els seus objectius. I aquí és on es resolen molts d’aquests dubtes i pors més habituals.

Què li diries a una família que té una persona gran al seu càrrec i es planteja l’opció d’una residència, però té reticències?

Que no tinguin por ni desconfiança, que el seu familiar estarà molt ben atès. Tenim un gran ventall de professionals que vetllaran per la seva salut i benestar des de totes les vessants. I ho farem sempre d’una forma personalitzada i adaptant-nos totalment a les seves preferències i necessitats. Com a família, poden venir sempre que vulguin, estar amb ells i, el que és més important, participar conjuntament amb tots els professionals de la cura del seu familiar.

Les famílies son molt importants en el nostre dia a dia. Precisament aquest és un dels aspectes que treballem més, informant, atenent i donant resposta de forma adequada a tot allò que necessitin. I, per descomptat, escoltant els suggeriments i les propostes que ens puguin fer per tal de millorar.

Amb la col.laboració de Montse Camprubí, directora del Centre Residencial Mutuam Manresa

Grup Mutuam aposta per l’automatització de la dispensació de medicació per millorar la seguretat dels pacients

Sistema automatitzat de dispensació de medicació

El Servei de Farmàcia de Grup Mutuam ha començat a treballar amb un sistema automatitzat de dispensació de medicació (SAD). Aquesta mena de “robot” de farmàcia, com se l’anomena popularment, permet automatitzar la preparació dels fàrmacs per tal de millorar-ne el circuit d’administració. Després que el Servei de Farmàcia del Grup Mutuam identifiqués les oportunitats que podria suposar, des de la Direcció de l’Àrea Sanitària se li ha donat l’impuls definitiu, en una clara aposta per la millora contínua i la transformació digital.

T’expliquem com funciona i quins avantatges aporta de la mà d’Oriol Rovira, director tècnic del Servei de Farmàcia del Grup.

Què és un sistema automatitzat de dispensació de medicació?

Els SAD són màquines que preparen els medicaments que ha de prendre cada pacient i els deixen empaquetats en blísters i organitzats en petites bosses de plàstic transparents. Aquestes estan identificades amb el nom de la persona, el tipus de medicació que contenen, l’hora d’administració i un codi de barres o QR.

Per poder preparar-la, però, el sistema necessita tenir la informació de les prescripcions dels pacients. Per això, s’integra amb un programa de gestió sanitària com Ekon, el que utilitzem a Mutuam. Després, cal carregar-hi la medicació, que ha d’estar lliure de qualsevol mena d’embolcall perquè la màquina l’agrupi en els paquets personalitzats. Així, el SAD disposa d’una sèrie de petites tremuges, una per a cada tipus de fàrmac. Allà s’introdueix la medicació després de treure-la del seu envàs original. Com que al Grup Mutuam es treballa amb grans quantitats de medicaments, s’empra un aparell desemblistador per fer-ho.

Tot i que els SAD tenen un nivell de precisió molt alt, és recomanable incorporar un visor de comprovació en el procés. En aquest sentit, a Mutuam, un cop s’ha finalitzat la preparació de la medicació d’un centre o un cert nombre de pacients, verifiquem que sigui correcta amb aquest tipus d’aparell, que inspecciona cada una de les bosses mitjançant sistemes fotogràfics.

D’altra banda, també cal mencionar que no tots els medicaments són aptes per al SAD. Així, ni aquells que siguin en forma líquida (vials, xeringues i xarops), ni els sòlids amb una determinada forma farmacèutica (comprimits efervescents o masticables i càpsules toves) es podran carregar a la màquina. Per aquest motiu, el Servei de Farmàcia s’encarrega de completar manualment la bossa de medicació de cada persona usuària. Un cop tot el tractament està preparat, es distribueix a les plantes del centre.

Un procés més simple i més segur

Una de les principals millores que ofereix el sistema automatitzat de dispensació de medicació està relacionada amb el format del medicament en el moment de l’administració. Fins ara, es realitzava en dosis unitàries, fet que comportava que al control d’infermeria s’haguessin de treure tots els fàrmacs del seu envàs original manualment. Moltes vegades calia reetiquetar-los, ja que les unidosis no estaven identificades amb el nom, la dosis, el número de lot i la data de caducitat. Tot això suposava un temps de gestió, que s’ha reduït amb l’automatització.

El sistema automatitzat de dispensació de medicació (SAD) a Mutuam Güell

Poder dispensar tota la medicació de cada presa del paciet en una sola bossa de fàcil obertura també contribueix a facilitar les tasques d’infermeria i agilitzar el procés. La bossa transparent i l’etiqueta que porta permeten identificar ràpidament i sense equivocacions tant els fàrmacs com el pacient. A més, per donar un pas més enllà en aquest sentit, es preveu incorporar en un futur un codi de lectura electrònica. Aquest s’escanejaria en el moment de l’administració per tal que el mateix software del SAD validi que tot és correcte i registri que s’ha donat la medicació. D’aquesta manera no s’haurà de fer de manera manual en la història clínica del pacient, evitant possibles confusions.

Així doncs, l’automatització del procés de preparació i la seva comprovació posterior també incidirà positivament en la seguretat del pacient. En tot procés manual és inevitable que es produeixin errors i gràcies a aquest sistema es reduiran significativament. L’automatització també permet mantenir en tot moment la traçabilitat durant el procés d’administració del medicament, des del principi fins al final.

Beneficis per als professionals i per als pacients

En resum, la implementació del SAD permetrà optimitzar el temps de preparació a escala d’infermeria i simplificar enormement tot el procés. El fet que la tasca d’administració sigui més senzilla i requereixi menys passos, sumat a la identificació i registre automàtic de la medicació i a la incorporació d’un sistema de verificació, augmenten la qualitat del servei i la seguretat del pacient. Tot i que actualment només està instal·lat a l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, el projecte contempla implementar-lo a tots els centres d’atenció intermèdia del Grup.

El projecte d’automatització de la dispensació de medicació suposa un avenç en la integració de les noves tecnologies a la pràctica assistencial i una oportunitat per aplicar tots els avantatges que ofereix, tant per a les persones professionals com les usuàries, en la pràctica assistencial.

Oriol Rovira

Director tècnic del Servei de Farmàcia de Grup Mutuam

Així és com Grup Mutuam té cura del medi ambient

Grup Mutuam: cómo cuidamos el medio ambiente

En un món cada vegada més conscient de la importància de cuidar el medi ambient, moltes empreses han assumit el repte d’adoptar pràctiques sostenibles en les seves operacions diàries. A Grup Mutuam, el compromís amb el medi ambient és real, i es duu a terme mitjançant l’Eix 5 del Pla de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i gràcies a l’esforç de totes les persones i els agents que intervenen en el dia a dia del Grup.

Aquest eix, amb el lema “Respectem el medi ambient per a millorar el benestar de les persones”, inclou accions concretes i planificades amb l’objectiu de complir les directrius que marca Europa en qüestions de medi ambient. Dolors Cabré i Casty Hernández, responsables de l’eix de medi ambient del Comitè de RSC del Grup ens expliquen totes aquestes accions amb detall i ens aclareixen que “la sostenibilitat és un objectiu estratègic per nosaltres. Hi ha una preocupació i una sensibilitat real cap als temes de medi ambient”.

Energia neta i d’origen renovable

Amb l’objectiu d’avançar cap a l’eficiència energètica, Grup Mutuam ha aconseguit recentment el segell digital de consums de l’any 2022 que acredita que el 100% de l’energia elèctrica que consumeix prové de fonts renovables. Amb això, ha aconseguit reduir la seva petjada ecològica en 1784 tones de CO₂.

Aquesta dada és només un dels assoliments d’una llarga llista d’accions que es duen a terme a diari per aconseguir aquests quatre grans objectius:

Sistematitzar la gestió ambiental

Un dels pilars fonamentals en l’estratègia de sostenibilitat del grup és la sistematització de la gestió ambiental. Per aconseguir-ho, es fa un control detallat i sistemàtic dels consums d’aigua, energia i generació de residus, la qual cosa permet detectar punts crítics i minimitzar l’impacte mediambiental.

En aquest sentit, el Grup també es compromet a fomentar la sensibilització entre els seus professionals. Per això, ha desenvolupat materials divulgatius (distribuïts en els diferents centres i les oficines) que aborden la correcta gestió de residus i la reducció del consum d’aigua. A més a més, enguany la companyia preveu dur a terme formacions addicionals per enfortir la consciència ambiental entre el seu personal.

Reducció i eliminació de plàstics

Un altre objectiu prioritari és reduir i eliminar els plàstics d’un sol ús en les seves instal·lacions. Actualment, el catàleg de productes adquirits a proveïdors no inclou cap producte d’aquest tipus i, a més, tots els productes que es fan servir en la neteja dels centres són biodegradables.

Conscients de la importància d’una gestió adequada dels residus, també s’ha posat en marxa el procés per implementar una gestió integral a nivell de grup. Hernández té clar que “hem de continuar amb el pla de gestió de residus, tant per la banda d’intentar minimitzar els residus que generem, com per la de continuar treballant amb els proveïdors de recollida per donar-los una doble vida”.

Quant al reaprofitament de materials i equips, el grup ha implementat un programa intern d’intercanvi entre els seus centres. Això els permet reaprofitar mobles, equips informàtics i altres elements, evitant la generació innecessària de residus.

Millora de la gestió de l’aigua

El grup duu a terme un seguiment exhaustiu dels consums d’aigua en les seves instal·lacions i té previst realitzar auditories internes periòdiques per identificar àrees de millora. Aquestes accions reflecteixen el compromís de la companyia per utilitzar l’aigua de manera responsable i minimitzar, així l’impacte ambiental. En paraules de Cabré, “es tracta de retornar al planeta i a la societat i compensar allò que fem malbé mentre realitzem la nostra tasca”. Afegeix que l’objectiu és “treballar sense fer mal en el planeta. Ja que hem de gastar aigua obligatòriament perquè hem de fer dutxes i hem de rentar, fem-ho amb consciència, gastant el just i necessari”.

Eficiència energètica i energies renovables

Per assolir aquest objectiu es practiquen auditories periòdiques per identificar mesures que permetin reduir el consum energètic i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle d’abast 1 i 2. A més, Grup Mutuam s’enorgulleix d’haver aconseguit una fita important en assegurar que el 100% de la seva energia provingui de fonts renovables.

Per tal de reduir encara més la seva petjada de carboni, s’han instal·lat plaques fotovoltaiques en 6 dels seus centres per generar energia pròpia i s’ha invertit en la renovació de calderes i sistemes de climatització perquè siguin més eficients i evitar el malbaratament d’energia.

Un pla, múltiples accions i diferents fases

El compromís del Grup amb el medi ambient no acaba aquí. La companyia ha decidit que, durant aquest any i el proper, compensarà les seves emissions de carboni, calcularà les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle d’abast 3 i desenvoluparà i implementarà un pla d’estalvi energètic. També s’està començant a treballar en accions per evitar el malbaratament alimentari i s’espera que a finals d’any es pugui implementar un pla pilot en algun dels centres.

Així mateix, en un futur està previst el llançament de campanyes de sensibilització dirigides als professionals per incentivar l’ús del transport públic i de mitjans de transport alternatius al cotxe.

“Ens creiem que volem ser sostenibles”

Grup Mutuam ha establert un pla d’acció sòlid per tenir cura del medi ambient i reduir la seva petjada ambiental mitjançant la gestió sistematitzada, la reducció i eliminació de plàstics, la gestió integral de residus, la millora de la gestió de l’aigua, l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables.

El seu enfocament proactiu i les seves iniciatives demostren que el grup va més enllà dels requisits legals i que la cura del medi ambient és una preocupació genuïna: “Ens ho creiem, ja sabem que hi ha una normativa europea i que això s’ha de fer, però nosaltres ens creiem de debò que volem ser sostenibles“, diu Cabré sobre aquest tema.

Reduint la petjada ecològica des dels centres i serveis del Grup Mutuam

Petjada ecològica

Una part important de la petjada ecològica que totes les persones generem en el nostre dia a dia es produeix en els nostres centres de treball. Per tant, si volem cuidar del medi ambient és important que incidim en els nostres hàbits, no només en l’esfera domèstica, sinó també en la laboral. En aquest terreny hi juguen un rol essencial les organitzacions, però també els treballadors i treballadores que en formen part, ja que només actuant de forma alineada aconseguirem disminuir els impactes negatius en l’entorn.

Al Grup Mutuam, en el marc de la seva Responsabilitat Social Corporativa, s’està avaluant la petjada ecològica generada per la pròpia activitat i cercant solucions que, implicant els diferents equips de treball, en permetin una reducció progressiva. Així doncs, l’objectiu és poder establir un seguit de mesures generals per al conjunt de centres i d’altres d’específiques, adaptades a les característiques de cadascun d’ells.

En l’entorn residencial, però també en les oficines, són molt importants tant la reducció i gestió dels residus com l’eficiència en el consum d’energia i agua. En aquests moments s’està analitzant en quin punt es troben tots dos àmbits per tal de veure com millorar, però en paral·lel els diferents centres ja han impulsat accions relacionades amb la sostenibilitat.

Consumir menys i separar millor

Pel que fa al primer, s’estan començant a identificar els residus produïts, segons les diferents tipologies, i a estudiar com se separen en tres centres pilot: la Residència Mutuam Manresa, el Centre Mutuam La Creueta i els Serveis centrals. Els resultats permetran potenciar el reciclatge, posant especial atenció en la separació de la fracció que més sovint s’oblida: l’orgànica. En la qüestió de la reducció de residus, alguns centres ja estan aplicant mesures que es poden extrapolar a la resta. Els plàstics, pel seu alt impacte ambiental, han centrat molt dels esforços. Per això, hi ha llocs on es reutilitzen -per exemple, en els envasos dels productes de neteja- o ja s’han retirat i substituït per altres materials en les màquines de cafè, en les màquines dispensadores de menjar i beguda, entre els utensilis que s’utilitzen per als àpats i en les bosses de la recollida de roba bruta. Així mateix, s’han impulsat campanyes per sensibilitzar els i les professionals perquè, per exemple, portin la seva pròpia ampolla d’aigua reutilitzable.

En l’àmbit de la reducció de residus, mereix una menció especial tot allò que té a veure amb el malbaratament alimentari, ja que el seu alt impacte ambiental passa sovint inadvertit. En aquest sentit, i tal i com ja vam explicar més detalladament en un article el passat juliol, el Centre Mutuam La Creueta ha adoptat mesures com la millora dels canals de comunicació entre planta i la cuina per tal d’ajustar les quantitats de menjar que es preparen a les necessitats reals de les persones usuàries i d’estar informats al moment del canvis de dieta o les altes del centre.

Optimitzar i sensibilitzar

Pel que fa a l’estalvi en els subministraments, alguns centres han adoptat ja mesures que es poden estendre a la resta. N’hi ha que han col·locat aixetes temporitzades i/o amb atomitzadors per tal de reduir el consum d’aigua. D’altres, han anat substituint les bombetes que es fonien per llums led, molt més eficients. La conscienciació de professionals i usuaris és, però, essencial en aquest àmbit. Per això, s’ha apostat per fer formacions i penjar cartells que motiven a un ús racional de l’energia o de l’aigua en llocs estratègics com els lavabos o els comandaments de l’aire condicionat.

Més enllà de les iniciatives de reducció i reciclatge de residus i d’estalvi de subministraments, hi ha altres acciones que es poden portar a terme per disminuir l’impacte ambiental dels centres. Una que ja s’està aplicant en alguns d’ells és la compra, sempre que és possible, de materials de neteja ecològics i biodegradables i de materials fungibles reciclats, com el paper higiènic o de cuina. Una altra és la de prioritzar proveïdors de proximitat, ja que així la petjada de carboni de les compres es redueix.

En els propers mesos, i després dels primers resultats dels estudis i plans pilot, el Grup Mutuam promourà l’extensió d’aquestes mesures de forma més generalitzada i n’impulsarà de noves per tal d’aprofundir en la reducció del seu impacte ambiental.