El Mutuament de tardor pica a les nostres portes

Mutuament tardor 2021

Abans no s’ensumi la tardor, ja tenim a les bústies dels i les mutualistes i a la nostra web el darrer número de la revista Mutuament. Per omplir la nova temporada d’oci, relacions socials i descobriments, inclou les propostes de Mutuam Activa. Per als que encara no estiguin convençuts d’apuntar-se a aquest servei de lleure cultural i viatges per a sèniors, la protagonista del testimonial d’aquesta edició és Maria Rosa Ruiz – Castillo, una de les seves fidels usuàries. L’editorial està dedicada a una de les expressions culturals amb més capacitat de conmoure’ns sense ni tan sols haver de sortir de cas: la música. Comenceu a gaudir-ne!

Cuidar en temps de Pandèmia

Agraiment barri Prosperitat

Si alguna cosa s’ha posat de manifest durant la crisi de la Covid19, especialment en aquells primers mesos en què la nostra quotidianitat es va veure més trasbalsada, és que tot allò relacionat amb curar i cuidar de les persones és essencial per al manteniment de la vida. Mentre moltes activitats s’aturaven i una gran part de la població es tancava a casa, hi va haver treballadors i treballadores que no es podien permetre un dia de respir perquè la societat els necessitava. L’excepcionalitat va alterar també les seves tasques i no sempre van poder atendre de la manera que ho fan habitualment. Els professionals del Grup Mutuam hem estat testimonis de primera línia en aquests mesos de les dificultat d’atendre les persones com cal en una situació inesperada, desconeguda i de desbordament continuat. Ara és bon moment per reflexionar i valorar el que hem après, però també per reconèixer tot l’esforç que s’ha fet.

Des dels diferents serveis del Grup Mutuam atenem persones que ja de per si es troben en situació de vulnerabilitat i que a causa de les restriccions derivades de la pandèmia han vist augmentada la seva fragilitat. L’aïllament i la soledat han estat prevalents i generalitzats, derivant en sentiments de por i incertesa en aquestes persones i les seves famílies, que s’han trobat desbordades. Situacions altament estressants, sostingudes en el temps. Són situacions que s’han d’atendre i acompanyar i que van més enllà d’una intervenció purament clínica. Parlem d’atendre la persona en la seva globalitat, intervenint en la part psicològica, social i espiritual.

Des de la psicologia ens hem trobat amb un increment de persones que han requerit ajuda addicional per poder fer front a aquesta situació. S’ha donat cobertura a pacients, familiars i també als equips assistencials molt impactats a nivell emocional. Persones usuàries que han afrontat el procés de final de vida lluny dels seus familiars i que han mort en soledat i familiars en dol sense possibilitats de comiat. Escenaris que han compromès la mort digna i que anticipen dols complicats que caldrà seguir i atendre. Ha estat necessari duplicar esforços i crear sinergies per poder donar resposta a totes aquestes necessitats.

Adaptar-se a l’excepcionalitat

En els centres i hospitals, també ha estat clau el paper de professionals com els dels equips de rehabilitació, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes i treballadors socials que han acompanyat i donat cobertura, en ocasions, més enllà de les seves pròpies funcions. A banda d’adaptar els plans terapèutics a les restriccions, han facilitat i mantingut la comunicació amb els familiars, compartint vídeos dels progressos de la persona durant les sessions, iniciatives que han contribuït al cuidar, creant un clima més humà i proper que ha tranquil·litzat les famílies.

Aquesta reorganització, indispensable en temps de crisi, posa en valor la importància del treball de tothom, res té sentit sense l’altre. Parlem de la solidaritat espontània, de les mostres de suport entre companys i companyes que ens han ajudat a tirar endavant. La pandèmia ha fet aflorar el millor i el pitjor de cadascun de nosaltres.

Residència El Molí - Via Favència

Acompanyar els més desemparats

Les restriccions aplicades per les administracions han canviat escenaris però no necessitats. Els hospitals, centres residencials i sociosanitaris es varen trobar amb múltiples baixes de personal per contagis i amb una ocupació plena als centres, amb persones ingressades que tenien restringides les visites i que, sovint, es trobaven confinades a l’habitació, amb tot el què això implica. Així mateix, vàrem ser testimoni de com els serveis d’ajuda a domicili, que fins al moment havien passat més inadvertits, amb el tancament dels centres de dia, van esdevenir més necessaris que mai. Hem vist com, gràcies al compromís i coratge d’aquests professionals, s’ha pogut seguir donant resposta i acompanyar aquestes persones que, en alguns casos, havien quedat en situació de desemparament.

Es una evidència que el cuidar en temps de pandèmia està sent tot un repte. Cal recordar la importància d’un concepte de salut ampli, que va més enllà de la vessant clínica i que necessàriament passa per tenir en compte els aspectes psicològics, socials i espirituals de la persona. Ideari que ha de prevaldre i mantenir-se també en temps complexos.

Davant l’emergència hem prioritzat el curar i no tan el cuidar, i d’alguna manera s’ha deshumanitzat l’assistència.

Reconeixement més enllà dels aplaudiments

La tasca dels professionals ha estat encomiable, han donat resposta a les necessitats que sorgien en situacions extremadament complexes i amb recursos limitats. En alguns sectors, fins i tot, amb l’opinió pública en contra. Reconèixer l’esforç d’aquests professionals és necessari i un bon punt de partida, però cal també replantejar el model de gestió i atenció del sector amb dotacions adequades de personal i major inversió en infraestructures i personal.

Marta Soler

Psicòloga HSS Mutuam Girona

Grup Mutuam es prepara per a l’aplicació de la Llei de Regulació de l’Eutanàsia consultant els professionals afectats

Llei eutanàsia

Davant l’entrada en vigor el 25 de juny de la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia (LORE), el Grup Mutuam llençarà una enquesta voluntària i anònima al conjunt de professionals afectats dels seus centres i recursos per saber el grau de coneixement de la nova normativa entre aquests, el seu parer i la capacitat de dur-ne a terme el desplegament. L’eina ha estat elaboradora per un Comitè d’experts creat ad hoc, a l’empara del Comitè d’Ètica Assistencial, i té com a objectiu preparar la institució per poder garantir els nous drets de les persones usuàries.

L’Enquesta d’opinió sobre l’aplicació de la nova llei orgànica de l’Eutanàsia i Mort assistida s’enviarà per correu electrònic al treballador o treballadora, que el podrà respondre mitjançant un formulari de Google. Les dades es recolliran de forma anònima i sense possibilitat d’identificar o reidentificar la persona que la respon. Un equip d’experts en tractament estadístic processarà les respostes agregades i anònimes. 

El qüestionari, amb una vintena de preguntes, s’ha fet sobre la base del que el Departament de Salut ha enviat als Col·legis Professionals afectats per la nova llei amb la finalitat de copsar l’opinió dels professionals abans d’iniciar-ne el desenvolupament i aplicació. Amb els resultats obtinguts, Grup Mutuam prepararà les accions divulgatives i formatives oportunes i oferirà el suport que els i les professionals necessitin per tal de poder fer efectiva l’aplicació de la LORE. 

El Premi de Recerca d’Atenció a la Dependència 2021 ja té guanyadors

Premis Recerca Atencio dependència

El doctor Antoni Salvà, secretari del jurat dels Premis de Recerca d’Atenció a la Dependència, va ser l’encarregat de la lectura de l’acta de l’entrega dels guardons en el marc de la 4a Jornada Residencial de la Fundació Mutuam Conviure. En aquesta edició, el Premi de Recerca d’ATenció a la Dependència 2021, amb una dotació de 6.000 euros, va anar a parar al projecte ‘I+D adequació del Pla d’Alimentació per a persones amb disfàgia’ del Centre Assistencial Mutuam La Creueta, presentat per Willfredo Borrego, Dolors Cabré, Puri Fernández, Helena Martínez, Jordi Quintana, Núria Mallent i Dani Rodríguez.

Premis Recerca Atencio dependència

Així mateix, atesa la qualitat dels treballs presentats, el jurat va acordar concedir un ACCÈSSIT extraordinari per import de 3.000 euros al projecte ‘Les habilitats socials tractades amb realitat virtual en trastorns d’aspectre esquizofrènic’, del Centre Mutuam Manresa Llar-Residència La Sardana de salut mental – presentat per Gemma Martínez, Montse Camprubí i Alba Ruiz.

Els aprenentatges de la crisi de la Covid19 centren la 4a Jornada Residencial del Grup Mutuam

Jornada Residencial

Els reptes i oportunitats que ha plantejat la crisi de la Covid-19 per als centres i residències de gent gran han centrat la 4a Jornada Residencial, que es va celebrar el passat 9 de juny. La trobada, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure amb l’objectiu de contribuir a la millora de la pràctica professional en l’atenció a les persones, va reunir en aquesta edició en modalitat virtual 150 assistents.

Després d’una presentació del professor doctor Miquel Vilardell, president de l’entitat, en què va repassar les vivències del sector durant la pandèmia subratllant l’actitud perseverant dels i les professionals, la primera conferència va ser a càrrer de Begoña Román. Sota el títol ‘Aprendre de les crisis, reflexions des de l’ètica’, la professora de la Facultat de Filosofia de la UAB i presidenta del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya va abordar qüestions com la por, el dol i les polítiques de la cura i va lamentar que l’exemplaritat que s’havia donat en les residències no s’hagués reflectit en els mitjans de comunicació.

Després, va celebrar-se la taula rodona ‘Experiències en la transformació dels centres’, moderada pel director de l’Àrea Residencial de Grup Mutuam, Anton Molas. La primera ponent va ser Cristina Vozmediano, treballadora social de la Residència Rubí, que va explicar com s’havien organitzat les unitats de convivència dins del centre arran de les mesures, tant a nivell d’espai com d’activitats, que ha introduït la Covid-19. Gemma Martínez, psicòloga de la Llar-residència de Salut Mental La Sardana, va ser la segona professional d’intervenir en la taula i va parlar de l’experiència del centre en l’adaptació a la pandèmia dins les seves accions de milora contínua i en el marc de l’Atenció Centrada en la Persona i la promoció de l’autonomia d’usuaris i usuàries. La tercera intervenció va ser a càrrec de Silvia Mirete, directora de la Residència Vila-seca, que va explicar com els diferents rols del centre es van haver d’adaptar amb la crisi sanitària i com aquesta va posar de manifest la polivalència dels professionals i la importància del treball en equip.

Jornada Residencial

Marià Pallejà, auxiliar d’ajuda a domicili, va aportar a la taula d’experiències la seva visió de la transformació de Mutuam a Casa a causa de la Covid-19 i del confinament, destacant-ne aspectes com les mesures per garantir la seguretat de la persona atesa, la formació de les treballadores per cuidar en unes circumstàncies diferents i la cerca de solucions innovadores per adaptar el dia a dia a una nova realitat. L’última intervenció va ser la de Willfredo Borrego, metge del Centre Assistencial Mutuam La Creueta, que va parlar sobre els reptes i perspectives de la telemedicina durant i després de la Covid.

La segona conferència de la Jornada Residencial va ser del doctor Antoni Salvà, director de la Fundació Salut i Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va compartir algunes reflexions en torn a un nou model d’atenció residencial. El ponent va assenyalarr que els canvis que es facin en el model no poden plantejar-se en calent i basats únicament en la situació de pandèmia que hem viscut, sinó que s’han de fer després d’una anàlisi detallada, amb rigor científic i tenint en compte les condicions ordinàries en els centres. Salvà va subratllar també la necessitat d’un increment del finançament del sector social per poder fer realitat la transformació.

Francesc Brosa, director de Grup Mutuam, va cloure la jornada recordant que la pandèmia ha posat a prova el sector, que ha respost d’una manera espectacular. ‘S’ha demostrat que els professionals de les residències han estat al peu del canó, i ho han fet amb professionalitat i amb poc reconeixement social. Ara és hora de retornar al sector allò que he fet de manera exemplar’, va reivindicar.

“Grup Mutuam porta incorporada en l’ADN la Responsabilitat Social, però ens calia alinear-la amb el Pla Estratègic”

Marian Pérez

Marian Pérez és directora de Màrqueting i Comercial de Grup Mutuam i presidenta del Comitè de Responsabilitat Social Corporativa, creat el 2019. Des d’aquest espai, s’ha impulsat el nou Pla d’RSC de l’entitat, un instrument que vol dotar de rumb estratègic les accions que ja es porten a terme en aquesta matèria i les noves que es posaran en marxa per tal d’assolir els objectius que s’han establert al voltant de cinc eixos estratègics.

Últimament es parla molt de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), però què és exactament?

L’RSC va començar fa uns anys com un plantejament paral·lel al negoci de les empreses. És a dir, en un inici, les companyies feien la seva activitat empresarial i destinaven part del benefici que obtenien a accions d’RSC, ja fos donant suport a una ONG o invertint en empreses que portaven a terme accions socials. Amb el pas del temps, la societat ha començat a rebutjar aquest model i les empreses han modificat el seu abordatge de l’RSC incorporant-la en el model de gestió empresarial.

Així, veiem que s’ha passat d’un model en el qual les companyies guanyaven diners i ajudaven a altres empreses que feien el bé social a un model en que l’RSC ha passat a ser un concepte de gestió de les empreses, mitjançant el qual s’integren preocupacions socials i mediambientals en les operacions comercials i en les interaccions amb l’entorn.

Grup Mutuam acaba de llançar el seu propi Pla d’RSC, tot i que ja es feien accions i polítiques en aquest àmbit. Per què aquest document, llavors?

Grup Mutuam és una empresa d’economia social i sense ànim de lucre que ofereix assistència sanitària i social de qualitat a persones grans, persones amb malalties cròniques i persones en situació de dependència. Per la seva activitat, doncs, porta incorporada en l’ADN la Responsabilitat Social. No obstant això, per garantir avui la sostenibilitat de qualsevol empresa és imprescindible, fins i tot per a les empreses socials, disposar d’un Pla d’RSC alineat amb el Pla Estratègic. Desenvolupar aquest Pla ens permet, entre d’altres, fer una radiografia de la nostra Responsabilitat social i posar en valor accions que ja estan implantades, prendre consciència dels impactes no només socials, sinó també ambientals, de la nostra activitat i comprometre’ns a assolir uns objectius en els propers quatre anys, així com a establir un sistema per avaluar-ne el grau de compliment.

Com s’ha elaborat el Pla?

Es van proposar tres fases en les quals havíem de tenir la resposta a tres preguntes relacionades amb el nostre grau de compromís social. La primera va ser ‘on estem?’, que ens va permetre fer un diagnòstic i disposar d’una fotografia de la situació actual en RSC, així com identificar les oportunitats i reptes en la matèria. Amb la segona, ‘on volem arribar?’, vàrem definir compromisos i objectius clars a assolir, així com un full de ruta per una millora contínua en la gestió, tenint en compte els impactes de l’activitat en totes les seves dimensions socials, ambientals, econòmiques i de bon govern. A partir d’aquí, van sorgir cinc eixos d’actuació i es va configurar el Comitè d’RSC.

La tercera pregunta va ser ‘com hi arribarem?’ i ens va permetre definir el pla d’acció i crear un quadre de comandament amb indicadors per poder fer-ne el seguiment.

Quins són aquests eixos principals que has esmentat?

S’han definit cinc eixos amb 29 objectius a assolir. El primer es basa en assegurar unes relacions transparents i un comportament ètic del grup. El segon es basa en donar suport al nostre equip de professionals. El tercer, en cuidar de les persones usuàries i les seves famílies mitjançant una Atenció Centrada en la Persona. Amb el quart eix, ens proposem promoure una societat més justa, compromesa i formada i, amb el cinquè, ens comprometem a respectar el medi ambient per tal de millorar el benestar de les persones.

Qui impulsa el desenvolupament del Pla i com n’avaluarà el compliment d’objectius?

L’impuls i seguiment del Pla es fa a través del Comitè d’RSC, que es reuneix trimestralment per avaluar el grau d’assoliment de les accions establertes en el quadre de comandament. Aquest esdevé un espai de diàleg on es proposen àrees de millora de Grup Mutuam.

Quin paper juguen els i les professionals del Grup Mutuam en l’RSC?

Per assolir els objectius establerts en aquesta matèria es necessita el compromís de l’alta direcció i de tot l’equip humà de l’entitat, ja que seran totes les persones treballadores les que executin bona part de les accions establertes en el Pla d’RSC.

A les persones usuàries dels centres i recursos de Grup Mutuam i les seves famílies com els pot afectar el Pla d’RSC?

Les persones usuàries i les seves famílies són els nostres principals grups d’interès. Els hem consultat i demanat els temes rellevants en el nostre tracte i aquestes han estat les respostes en les quals estem treballant: oferir un tracte professional, humà i empàtic a les persones, promoure l’excel·lència en la qualitat assistencial; vetllar per la intimitat i confidencialitat de les persones ateses; vetllar per la seguretat de la persona usuària; promoure la innovació responsable en l’oferta de serveis i dissenyar espais col·laboratius que fomentin la comunicació i l’intercanvi de coneixement.

Quines diries que són les principals característiques de l’empremta que deixa Grup Mutuam en la societat?

Bona part de l’empremta que deixem es produeix mitjançant la Fundació Mutuam Conviure, una entitat sense afany de lucre que promou la millora de l’assistència sociosanitària i social de les persones grans que viuen al nostre país a partir, fonamentalment, de programes de recerca, de formació continuada dels professionals i de sensibilització i prevenció, així com col·laborant amb entitats socials. Mitjançant l’activitat fundacional i d’acord amb els nostres valors, seguirem promovent una societat més justa, compromesa i formada.

Silvia Aguerri: “Als Apartaments poden gaudir del benestar, l’autonomia i el vincle humà que tots busquem”

Silvia Aguerri

Silvia Aguerri és la responsable del Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam, ubicat als Apartaments per a gent gran Mutuam Collserola. Aquí és testimoni directe de la vida en aquest entorn, que combina característiques d’una llar pròpia amb l’atenció que requerim quan ens anem fent grans.

Com valores la teva feina com a primera cara visible que troba qui s’interessa pels Apartaments Mutuam Collserola?

Com a professional del Servei d’Orientació Social ha estat sempre una satisfacció poder oferir a les persones informació sobre un recurs com aquests apartaments, perquè sé de primera mà que la gent que viu aquí està encantada. Els apartaments són una de les millors alternatives a la llar quan et fas gran; no hi ha gaire oferta a Barcelona, i menys pensada com ho fa el Grup Mutuam: apartaments de lloguer i amb un objectiu clar, viure el millor possible aquesta etapa de la vida, amb intimitat, tranquil·litat i possibilitats de compartir si un ho necessita.

Com són les persones que hi venen a viure?

Als apartaments venen a viure matrimonis o persones grans soles, totes elles autònomes i que busquen la tranquil·litat i seguretat de ser ben ateses quan ho necessitin, integrant-se en una comunitat que els permet no estar soles i socialitzar. Els inquilins viuen a casa seva, i són ells qui decideixen els espais i activitats que volen fer amb la resta. L’entorn els permet despreocupar-se de càrregues del dia a dia, i disposen de més temps per gaudir i compartir, ja que s’hi fan amistats veritables. En els anys que porto aquí, una de les coses que destacaria és el canvi que fan les persones durant la seva estada amb nosaltres. Tornar a tenir amistats és una injecció de ganes de viure.

Quins aspectes destacaries del que ofereix el dia a dia dels Apartaments?

D’una banda, la ubicació, que és fantàstica, perquè estem en una zona tranquil·la però amb serveis i molt ben connectada amb el centre de Barcelona. De l’altra, totes les possibilitats que ofereixen les instal·lacions. Aquí disposen de serveis assistencials (metge i infermera) servei de restauració, de neteja i de manteniment, tots ells pensats per fer-los la vida fàcil. També hi ha espais comuns com la piscina o el gimnàs, opcionals per mantenir-se en forma, i el Club social, un espai de socialització per passar bones estones en companyia jugant al dòmino o a les cartes, veient una pel·lícula o celebrant un aniversari. És el lloc on es reuneixen per xerrar, compartir vivències i fomentar l’amistat. Fins i tot n’ha sortit alguna parella, d’aquí!

Veus als inquilins contents de viure aquí?

I tant! Tot i que al principi pot costar fer el pas de marxar de casa per venir a viure aquí, després estan contents. Es una satisfacció quan em diuen que ha estat una de les millors decisions que han pres a la vida. M’agrada molt quan estic fent una visita per ensenyar el recurs a una persona interessada i apareix de forma espontània un inquilí que li dona la benvinguda i li explica com de bé s’hi viu i com de ben atesos se senten.

Com són els apartaments?

Són exteriors, molt alegres i funcionals. Hi venen a viure en règim de lloguer i poden escollir si el volen moblat o sense mobles. Tot i que en el centre hi ha un restaurant, els apartaments estan dotats de cuina i sala-menjador, i disposen d’una habitació prou gran per poder viure-hi amb confort. Si algú dubta de si s’adaptarà o no, el convido a provar-los un parell de mesos (el règim de lloguer ens ho permet), perquè estic convençuda que s’hi quedaran.

Contacte Apartaments Mutuam Collserola: 93 380 09 70. 

“Amb les mascaretes, hem hagut d’aprendre a somriure i a transmetre confiança als usuaris amb la mirada”

Maria Pallejà, treballadora de Mutuam a casa

Maria Pallejà fa gairebé una dècada que forma part de Mutuam a casa, el programa d’atenció en el domicili del Grup Mutuam. Al llarg d’aquest temps, ha ofert diferents serveis per cobrir les necessitats de les persones usuàries però no s’havia imaginat que el repte més complicat seria adaptar la seva feina a les circumstàncies d’una pandèmia.

A diferència del que passa en l’entorn residencial, el professional d’atenció a la llar es troba sol davant de la persona que ha de cuidar. Quina és la clau per afrontar el dia a dia d’aquesta tasca?

Les claus principals són que t’agradi el que fas i l’empatia. Has de tenir en compte que vas a treballar a una llar que no és la teva i que envaeixes la privacitat d’una persona. Així que has d’anar guanyant-te la confiança a poc a poc. En domicili, s’ha d’individualitzar l’atenció a cada persona i has de valorar com està per saber quin servei necessita. També has de tractar més amb la seva família del que ho faries en una residència, perquè en molts casos conviuen en la mateixa casa. Els professionals de Mutuam a casa som un suport també per a aquests familiars, que sovint es veuen sols en una situació en què han d’assumir el rol de cuidadors i no saben com fer-ho. Has de tranquil·litzar-los i explicar-los que ets allà per ajudar i parlar de com abordar la situació.

El professional de Mutuam a casa treballa sol, però no està sol, perquè teniu al darrere l’equip de coordinació. Quin suport us ofereixen?

Quan sorgeix algun problema o dubte de seguida les truco i m’atenen perfectament. Sempre ens han ofert suport, però en la situació actual, encara més.

Com va alterar la teva feina la irrupció de la Covid?

Des del primer moment, vam poder seguir oferint els nostres serveis amb normalitat malgrat l’excepcionalitat que vivíem, però ens vam haver d’adaptar per oferir la màxima seguretat. Se’ns va formar i vam utilitzar equips de protecció, com mascareta i guants, i gel hidroalcohòlic, així com extremar les mesures d’higiene. Per exemple, en els domicilis hi havia una tovallola només per a mi i li deia a les persones que atenia que no la toquessin, i mantenia la distància física per evitar contagis. Quan es va poder disposar de proves, ens van fer controls periòdics amb PCR i test d’antígens i, finalment, van arribar les vacunes.

Suposo que tindrien por d’obrir la porta a algú de fora.

Sí, tenien molt por, sobretot pel que veien a les notícies. Jo tenia por perquè no sabia si podia tenir el virus de forma asimptomàtica i contagiar-los, i també tenia por de portar el virus a casa meva. Sentia molta responsabilitat. Van ser moments durs, però ho vam entomar bé.

Com vas aconseguir transmetre confiança als usuaris i a les seves famílies i gestionar aquesta por?

Ha estat essencial, per començar, la confiança en mi mateixa i en la meva capacitat de fer les coses de la manera adequada per evitar riscos. I després, calia convèncer també a la persona atesa que aquella manera de treballar era la correcta. A més, calia tenir una actitud positiva quan entraves al domicili i transmetre-la a l’usuari, no hi podies anar mostrant por.

Malgrat l’escassetat d’equips de protecció individual (EPI) que hi havia al començament de la pandèmia, el Grup Mutuam us en va facilitar des d’un principi?

Sí, i tant. Des del primer moment vam sortir a treballar amb el material de protecció adequat i també ens traslladaven els protocols que es generaven des del Departament de Salut.

Des de Mutuam a casa, sempre ha estat una prioritat formar els i les professionals per oferir una bona atenció. Heu tingut també una formació específica arran de la Covid?

Sí, ens van formar en la utilització dels equips de protecció i en com seguir els protocols. També ens van explicar com havíem de treballar quan ateníem una persona que s’havia confirmat com a positiva de Covid.

Com vas viure l’atenció a aquestes persones?

Al principi va ser dur, perquè no estava acostumada a treballar amb un EPI i és feixuc. A més, per a la persona atesa resultava estrany veure’t amb tot allò. Així que, tot i que per a nosaltres era complicat, no ho podíem mostrar. Jo intentava treure-li importància al tema, dient-los coses com ‘has vist quina disfressa porto?’.

En general, com t’han afectat les mesures de protecció fent una feina tan basada en el tracte directe?

Em va costar i em costa, sobretot la qüestió del distanciament, perquè soc una persona d’abraçades, i això ara no pot ser. Llavors intentes transmetre l’afecte d’una altra manera: verbalment, amb la mirada, tocant amb les mans amb guants… S’ha de tenir en compte que les persones grans que atenem moltes vegades se senten soles i aquest afecte el troben a faltar. L’essència del que necessiten és amor i comprensió. Ells abans em veien la cara, l’expressió… i ara, amb les mascaretes, hem hagut d’aprendre a somriure i a transmetre confiança amb la mirada.

I el confinament estricte dels primers mesos, com va afectar les activitats que feies amb ells?

Ens vam trobar que no podíem sortir a passejar pel carrer. Llavors, havíem de fer passejos dins del domicili perquè es mantinguessin actius. Quan es va poder començar a sortir, vam tornar al carrer, però procurant que l’usuari portés la mascareta, que no toqués res i que mantingués la distància de seguretat amb la resta de persones.

En els moments més estrictes de confinament, segurament moltes persones no han tingut el suport habitual de la família. Ha canviat això el teu rol?

Les famílies van demandar més suport de Mutuam a casa en aquells moments per tal que les persones que necessitaven ajuda estiguessin ben ateses. Alhora, el fet que no es poguessin veure presencialment va comportar que haguéssim de buscar noves maneres de mantenir el contacte. En aquest sentit, he ajudat les persones que atenia a fer videotrucades.

El Grup Mutuam va posar en marxa un servei de suport emocional als professionals arran de la situació viscuda per la pandèmia. Tu hi vas participar?

Sí, i em va anar bastant bé, sobretot perquè hem estat unes quantes professionals les que hem hagut d’afrontar aquesta situació inesperada i ha estat positiu poder parlar amb elles de com ens hem sentit. Està bé disposar d’un espai fora del teu entorn familiar i laboral on t’escoltin. Necessitàvem desfogar-nos.

Segur que hi ha hagut moments complicats, però també et deu haver quedat algun bon record d’aquesta situació. Ens l’expliques?

Els bons moments que recordo són de quan donaven l’alta a un pacient amb Covid i deixaves el domicili sabent que estava bé i, sobretot, de quan et donaven les gràcies. Ha estat molt gratificant. Això t’omple i et fa seguir endavant cada dia.

Viure aquesta situació t’ha canviat d’alguna manera?

A nivell professional, m’ha fet ser més preventiva, cap als usuaris i cap a mi. A nivell personal, he après que hem de viure el dia a dia i gaudir del present, perquè mai se sap el que passarà.

Contacte Mutuam a Casa: 93 380 09 50.

Grup Mutuam elabora el nou Pla d’Igualtat de Mutual Gestión Integral SLU

Pla d'igualtat

El Grup Mutuam fa un pas més enllà en l’objectiu d’assolir la igualtat en relació al tracte i oportunitats per a dones i homes amb la creació d’un Pla d’Igualtat específic per a una de les entitats que el conformen, Mutual Gestión Integral S.L.U. (MGI). El nou document esdevé una actualització i singularització del Pla d’Igualtat general de què disposa el Grup des de 2013.

D’aquesta manera, es dona compliment al Real Decreto-Ley 6/2019, que determina que totes les entitats que conformen el Grup Mutuam han de tenir el seu propi pla. El setembre del 2020, es va iniciar l’elaboració del document amb la signatura de la carta de compromís per part de la direcció de MGI. Posteriorment, es va constituir el Comitè d’igualtat, en què van participar representants de l’empresa i dels treballadors.

Els professionals del Grup Mutuam reben formació sobre el Codi de Conducta i el protocol de Prevenció de Delictes

Protocol prevenció delictes

El 55 per cent dels i les professionals dels diferents centres i serveis del Grup Mutuam va assistir el 2020 al curs sobre el Codi de Conducte i protocol de Prevenció de Delictes de què disposa l’entitat. La formació es va impartir en modalitat online, mitjançant el Campus Mutuam, i ja se n’han programat noves edicions al llarg del 2021 per tal que tot el personal tingui l’oportunitat d’accedir-hi. L’objectiu és que el conjunt de l’equip professional conegui aquests dos documents que recullen, a més de normes legals, els valors i principis que han de guiar les actuacions pròpies d’una organització que basa el seu funcionament en la transparència i el rigor.