El pròxim 21 de novembre, i sota el títol “Rehabilitació física i cognitiva en l’atenció intermèdia“, tindrà lloc la 18a jornada sociosanitària del Grup Mutuam. La Fundació Mutuam Conviure recupera, després de tres anys, el format presencial, i es podrà seguir també en format webinar.
La Fundació Mutuam Conviure consolida un any més aquest espai d’actualització de coneixements i formació continuada per als professionals del sector sanitari i social. Concretament, per a les persones interessades en l’àmbit de l’atenció intermèdia. Posarem el focus en tot allò que està relacionat amb la rehabilitació dins el context de l’atenció intermèdia. Alguns dels temes seran el rol de la rehabilitació en el procés assistencial, les seves especificacions i l’impacte de la tecnologia emergent i la intel·ligència artificial. En definitiva, com tenim la rehabilitació ara i quina evolució n’esperem en els pròxims temps.
Ens acompanyaran amb les seves conferències professionals com la Montserrat Bernabeu, metgessa especialista en medicina física i rehabilitació, directora assistencial i codirectora de la Fundació Institut Guttmann. També ho farà Alfonso Cruz, metge especialista en geriatria, director de la unitat de geriatria de l’Hospital Ramón y Cajal (Madrid). La taula rodona girarà entorn de les “Diferents visions de la rehabilitació en l’Atenció Intermèdia“. Per abordar aquest tema, comptarem amb professionals de l’àmbit de la medicina, la teràpia ocupacional, la logopèdia i la fisioteràpia. Amb la seva experiència, contribuiran plegats a oferir una bona perspectiva i una visió de futur de l’àmbit de la rehabilitació.
La feina és una de les activitats a què dediquem més hores i que ens permet satisfer necessitats econòmiques, professionals i socials. Per aquest motiu és tan important assegurar i propiciar un entorn professional que garanteixi una bona salut mental.
En el marc del Dia Mundial de la Salut Mental hem volgut explorar la dimensió laboral d’aquest tema amb Anna Segarra, cap del Servei de Relacions Laborals, i Marc Casañas, cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals. Des dels seus rols clau, explorarem els desafiaments i les solucions que implementa Grup Mutuam en la cura de la salut mental dels seus treballadors i treballadores.
De què parlem quan parlem de salut mental
“M’agrada més parlar de benestar emocional que de salut mental” diu l’Anna Segarra. Si ho analitzem bé, quan parlem de tenir cura de la salut mental de les persones que treballen en una empresa, en realitat, parlem d’assegurar el seu benestar emocional. De vetllar per la seva capacitat de gestionar emocions i situacions laborals i personals en el seu dia a dia.
La falta de salut mental és una càrrega igual o més pesada que la física. Un treballador que no tingui una bona salut mental, no podrà desenvolupar la seva feina de la millor manera. Per tant, els usuaris no rebran l’atenció que volem que rebin. A més a més, aquesta càrrega emocional se l’emportaran a casa.
Estrès, burnout i conflictes entre companys, les causes més habituals
Els problemes més habituals que enfronten els treballadors quant a salut mental són, d’una banda, l’estrès, i el que anomenem burnout o desgast professional. Les relacions entre companys, la gestió emocional del dia a dia i les càrregues personals són factors que afecten molt la tranquil·litat psicològica.
El personal de les residències per a gent gran o de serveis d’atenció al pacient com el PADES o EAPS té una càrrega emocional afegida. El personal de residència per a gent gran treballa cada dia amb persones que pateixen deteriorament cognitiu, demències, trastorns de conducta, etc. Això implica que han de lidiar amb situacions delicades i dols, alhora que procuren el millor per als residents. Per la seva banda, els professionals que acompanyen persones en el procés del final de la vida, amb el que això comporta, pateixen també un desgast emocional important.
Cal estar alerta als senyals
Saber detectar els senyals que indiquen que algú està patint una situació que atenta al seu benestar emocional és fonamental per poder activar els protocols.
“Un dels senyals habituals és quan ens arriba que un professional que es comporta de manera molt diferent de com ho fa habitualment”, explica l’Anna. En aquests casos, primer intentem detectar si la causa és un problema de gestió emocional o si es tracta d’una problemàtica diferent. La falta d’implicació, la deixadesa, estar despistat… entre d’altres, són alertes que avisen que el professional podria tenir algun problema de gestió emocional.
D’altra banda, fora de l’àmbit laboral també hi ha indicadors que ens poden fer pensar en què alguna cosa no va bé. La incapacitat per descansar i relaxar-se quan s’és fora de la feina o durant els dies de descans és un d’ells.
Les solucions de Grup Mutuam per vetllar per la salut mental dels seus equips
La prevenció de riscos laborals treballa en moltes dimensions, i una d’elles és la psicosocial, un dels grans factors de risc dins l’àmbit laboral. En aquest sentit, a Grup Mutuam duem a terme avaluacions regulars orientades a elaborar un mapa de riscos en l’àmbit psicosocial. Això ens permet estudiar la relació dels/les treballadors/es i el seu entorn (l’empresa, els companys, els i les seves superiors) i detectar punts de millora.
A partir d’aquesta detecció, es posen en marxa tota una sèrie de mesures correctores per donar-hi resposta. Les més habituals són les formacions en gestió d’emocions, en gestió del temps i en gestió del conflicte, així com ordenar els canals de comunicació interns. “Les mesures que fem servir, però, són sempre un vestit a mida”, comenta Marc Casañas. Perquè depèn de la situació i del cas es requereix una intervenció o una altra. Un burnout, per exemple, pot tenir moltes dimensions i orígens múltiples. Per tant, requerirà una actuació o una altra en funció del cas.
Com a mesures per abordar situacions, Grup Mutuam ha dissenyat diferents protocols. “Comptem amb protocols de gestió de conflictes entre professionals, o conflictes entre usuaris i professionals. També disposem de protocols per casos d’assetjament sexual i laboral”, explica Casañas.
A més a més, des de fa ja uns anys s’han creat grups de suport emocional, sessions de teràpia individuals, grups de supervisió, entre d’altres. I per generar consciència al respecte, s’han dut a terme campanyes de salut mental per a tots els professionals.
Una bona salut mental, un benefici per tothom
Els professionals de totes les àrees han de treballar a gust i en un entorn segur. S’han de sentir capaços de gestionar les emocions que es desperten quan s’atén aquest tipus d’usuaris. En l’entorn residencial, en particular, si els professionals no tenen una bona salut mental, serà molt difícil que donin una bona atenció als usuaris. Diàriament, han de treballar amb situacions difícils de gestionar, i és bàsic que tinguin eines per poder fer-ho bé i amb seguretat.
Garantir el benestar emocional dels equips té beneficis per les empreses en molts sentits. Com indica l’Anna, “a curt termini, el professional treballa més a gust, se sent més capaç, recolzat per l’empresa, i pot gestionar les seves emocions amb solvència. Això repercutirà a l’empresa a llarg termini, ja que seran professionals feliços amb el que fan, i els usuaris rebran l’atenció que els volem donar.
Casañas afegeix que “cal que les empreses continuïn invertint en això perquè el clima laboral com més sa, millor, perquè afecta a tot. Pot augmentar la ràtio de productivitat, disminuir la ràtio d’absentisme, etc. I si la política de Grup Mutuam és vetllar pel benestar de les persones, és lògic que s’apliqui també a qui hi treballa.
Suport i autoresponsabilitat emocional, les dues claus de volta
Tots dos experts coincideixen en la importància de fer-nos responsables, individualment, de la nostra salut mental. I això passa, segons Casañas, per “aplicar coses que fa temps que comencem a sentir i que tenen certa base científica. Ens referim al mindfulness, el treball personal, etc. A conèixer-nos i escoltar-nos, i mirar de no acumular coses a les motxilles personals que, després, durem a la feina o carregarem per tot arreu”.
Per la seva banda, l’Anna considera que “El recolzament és bàsic. Que els professionals se sentin sostinguts per l’empresa, i sentin la llibertat de demanar ajuda quan la necessitin, fa que l’angoixa disminueixi”.
En un entorn laboral en evolució constant, l’atenció a la salut mental es revela com un pilar fonamental per al benestar i la productivitat.
Anna Segarra, cap del Servei de Relacions Laborals del Grup Mutuam Marc Casañas, cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Grup Mutuam
La Loli Sanz va arribar als Apartaments Mutuam Collserola a mitjans de gener i, després d’un mes de prova, es va adonar que ja tenia una nova llar. “Soc una persona oberta i aquí hi he trobat el caliu que m’agrada”, esgrimeix per justificar la seva decisió. Aquesta barcelonina de 83 anys és independent i gaudeix de bona salut, però tenia clar que les regnes del seu futur les volia portar ella. “No volia hipotecar el meu nebot i preferia buscar jo un lloc on em trobés a gust abans que, per les circumstàncies que siguin, em portessin a un altre on potser no em trobaria tan bé”, explica.
L’entrevistada recorda com va arribar als apartaments amb serveis sanitaris i domèstics del Grup Mutuam, a Barcelona. Va ser mitjançant la seva mútua que va rebre publicitat d’aquesta opció residencial pensada per a persones que són autònomes i no volen renunciar ni a la independència ni a la privacitat de casa seva, però que poden necessitar algun tipus d’assistència en la seva vida quotidiana. La Loli va fer-hi una visita i, com que li van agradar, va decidir provar-los. De seguida en va valorar un aspecte clau per a ella: “em trobo bé amb aquesta llibertat per entrar i per sortir quan vull”. L’adaptació, recorda, va ser bona. Al principi es quedava a dinar en el restaurant del complex, però com que és una persona molt activa i que necessita estar ocupada, al cap d’un temps va optar per menjar al seu apartament i així sortir a comprar i cuinar ella mateixa.
Un dels principals avantatges de viure en aquests apartaments assistits és que és fàcil mantenir els vincles i les rutines anteriors. En el cas de la Loli, continua tenint una vida activa en el seu barri, les Corts, on fa Chi Kun a l’aire lliure i assisteix a xerrades interessants. “Procuro tenir la setmana ocupada amb el que sigui”, reconeix. El teatre ha estat una afició important en la vida d’aquesta resident. Havia col·laborat en un grup per a gent gran a Cambrils, on vivia amb el seu marit. “Amb la gent del casal m’ho passava molt bé, però quan va morir el meu marit vaig tornar a Barcelona”, relata. Tot i que de tornada a Les Corts va seguir participant en un altre grup de teatre, assegura que les limitacions de memòria la van empènyer a deixar-lo, perquè es posava de mal humor quan les coses no li sortien com volia. Tanmateix, la seva inclinació per la interpretació es fa notar en les celebracions que es fan als apartaments. “Per Sant Joan vaig cantar una cançó una mica pujada de to i, com que tot som gent gran i les coses més que dir-se s’insinuen, queda molt bé i tothom es diverteix”, relata alegrement la Loli, que ens avança que per a la propera festa haurà d’organitzar alguna altra cosa.
La resident feia només dos mesos que vivia als Apartaments Mutuam Collserola quan la COVID-19 i el consegüent confinament van irrompre en les nostres vides. Malgrat que alguns canvis van alterar les seves rutines, l’entrevistada assegura que la situació no la va afectar gaire. “Durant la primera etapa, només sortia un cop cada 15 dies per anar al supermercat i em feia porta la compra, més endavant hi vaig anar jo cada setmana i me la portava jo mateixa”, explica. Disposar d’una terrassa -en el manteniment de la qual col·labora- i tenir cura de les plantes li permetia caminar una mica i que li toqués l’aire. A més, com que als apartaments no hi va haver cap cas confirmat de COVID-19, es podia relacionar amb la resta de companys portant mascareta. “En aquells moments, en alguns espais comuns no ens hi podiem estar, però jo cada dia agafava un cafè de la màquina i un diari i pujava a casa a llegir-lo”, admet. Durant el confinament, a les trucades habituals amb la família, s’hi van sumar les videotrucades: “va estat gràcies a les filles de la meva neboda, que m’anaven dient què havia de fer”.
D’actitud positiva, la Loli no va tenir por de contagiar-se i tampoc no va posar impediments sobre les mesures de protecció: “a les coses no se’ls ha de posar traves i, si et toca portar la mascareta, doncs te la poses i punt”. Assegura que el fet d’haver treballat dur tota la vida l’ha feta més forta, però dona gràcies que tota la família va estar bé i no es va haver de de preocupar per res. “Amb els anys, et vas acostumant a no encaparrar-te massa amb les coses, perquè per més que et preocupis no solucionaràs res, així que procuro gaudir del que hi ha”.
Poc a poc, els Apartaments van anar recuperant les activitats com les sessions de cinema, les tertúlies i les partides de cartes i dòmino. “És un ambient en què, per la meva manera de ser, em trobo molt a gust”, explica la resident, tot detallant que valora molt la “gent maca” que hi ha trobat, tant entre els que hi viuen com entre els qui hi treballen. No obstant això, d’acord amb el seu esperit independent, si ha d’escollir una característica dels apartaments on viu, es queda amb la llibertat que li ofereixen.
Els apartaments del Grup Mutuam ofereixen a les persones residents una assistència global que dona resposta a diferents tipus de necessitats: atenció mèdica i infermeria, treball social, farmàcia i gestió de receptes, vigilància del recinte les 24h, fisioteràpia i rehabilitació i, també, per a qui necessiti una mica més de suport a casa, una àmplia gama de serveis d’ajuda domiciliària.
De totes les persones que intervenen en el dia a dia d’una residència per a gent gran, el rol de direcció és, potser, un dels més desconeguts. La Montse Camprubí dirigeix el Centre Residencial Mutuam Manresa, del qual diu que “té una gran diversitat d’usuaris que fan que cada dia sigui diferent”.
Quin és el paper d’una directora de residència per a persones grans i com t’has preparat per a assumir aquest càrrec?
Fonamentalment, es basa en gestionar, planificar i organitzar els recursos i l’equip professional per tal de garantir una atenció de qualitat les 24 h. Una atenció que sigui integral, centrada en la persona i adaptada a les seves necessitats. També ha de participar activament en tot allò que faci referència al pla d’atenció dels usuaris. I, evidentment, vetllar per l’acompliment de normes i procediments i treballar per una millora continua de la qualitat.
La preparació per al càrrec és continua, no et prepares i fas de directora i ja està. No pots deixar mai de tenir inquietuds i voler adquirir nous coneixements de tot allò que pot ser enriquidor per a la teva feina. Partint dels estudis necessaris (en el meu cas soc diplomada en infermeria i més tard vaig estudiar psicologia) has de formar-te en postgraus de gestió residencial i reciclar-te en tot allò que et pugui ajudar a aconseguir una bona qualitat assistencial (ACP, no contencions, lideratge, etc). Per mi és molt important saber, escoltar i aprendre per millorar contínuament.
Quins són els principals reptes als quals t’enfrontes diàriament en la direcció d’una residència de gent gran?
La nostra feina és molt variada i cada dia és diferent. Per mi, el repte més important i, possiblement, la tasca que ocupa més temps a qualsevol direcció de centre és la gestió del personal. Al fet més burocràtic de la contractació de personal (entrevistes, contractes, plannings….), se li afegeixen moltes altres tasques. Perquè per garantir la qualitat assistencial que volem a Grup Mutuam, cal fer un bon pla d’acollida i una bona formació. I, a més a més, cal fer un bon seguiment i intentar fidelitzar-los perquè no marxin. Tot això ens requereix esforç que, moltes vegades, no es veu.
Com descriuries l’ambient de treball en el teu centre i quines mesures has implementat per a fomentar un entorn positiu tant per als residents com per al personal?
Crec que l’ambient és bo o molt bo. Potser no soc objectiva, però diria que tenim un centre amb un molt bon ambient de treball. Per mi, un aspecte clau és l’accessibilitat i la comunicació de la direcció cap als treballadors. Has de saber del teu treballador, preguntar quan no està be, felicitar-lo (tant per temes personals com quan fa bé la feina) i ser molt clara en tot allò que creus que pot millorar. Si tu parles clar, amb transparència i empatia, i sempre tens un espai per ell o ella, tens molt de guanyat.
Pel que fa als residents, diria que la proximitat, l’empatia i conèixer bé la persona fa que ens puguem avançar a possibles conflictes. I, també, és clar, que els puguem ajudar en moltes coses.
En resum, per generar un bon entorn, “ has d’estar “ en tots els sentits, físic i emocional.
Quines són les habilitats clau que consideres necessàries per a ser una bona directora de residència?
Has de tenir molta capacitat de treball, saber prioritzar, gestionar l’estrès i organitzar-te bé la feina. També has de tenir empatia, autocrítica, capacitat d’observació i escolta activa. Treballar en equip, saber delegar, liderar i motivar les persones és imprescindible. I, per descomptat, tenir moooolta paciència.
En la teva experiència, quin impacte positiu has observat en la vida de les persones residents gràcies a la dedicació i atenció del personal?
La majoria de residents quan arriben tenen pors perquè no ens coneixen i, de vegades, es mostren desconfiats. És molt gratificant veure com, gràcies a l’atenció personalitzada de tots els professionals, tot això en pocs dies disminueix. El que més agraeixen és que siguis propera. Tu, com a directora, i tot l’equip. Si se senten escoltats i senten que tenim en compte els seus interessos, es crea un ambient de confiança que porta a una relació molt bonica.
Podries compartir algun exemple de situació desafiadora que hagis enfrontat com a directora de residència?
Al meu centre, durant la pandèmia vam patir un incendi important i vam haver d’evacuar els residents. En aquell moment, més que mai, vaig sentir la responsabilitat de la direcció d’una residència de gent gran. Vaig ser conscient de la importància tant de la gestió diària del personal com dels recursos perquè, en situacions límit, tot surti bé.
Curiosament, per als usuaris va ser una aventura. Quan van tornar al centre, una de les residents em va dir, textualment, “ens ho hem passat molt be, ho podríem repetir!”. Sentint aquestes paraules vaig pensar que això era el resultat d’una feina ben feta i professional. Nosaltres vam patir molt perquè no fos un trasbals per a ells i vam aconseguir que fos una aventura.
Com és el teu dia a dia com a directora?
El definiria com imprevisible. Cap dia no és igual. A primera hora em poso al dia del que ha passat i gestiono tot allò urgent (baixes de personal, queixes, qüestions de manteniment…). Un cop resolts aquests temes, dedico una estona a la gestió i la planificació de personal, econòmica i, per descomptat, de qualitat. En funció del dia, assisteixo a diferents reunions: Comissió ACP, Comissió qualitat, reunions equip i a les entrevistes programades amb les famílies.
A banda, cada dia, o bé al migdia o a última hora de la tarda, intento passar per les plantes a parlar amb els usuaris i les famílies. I entremig de tot això, tot allò que sorgeixi del dia a dia d’una residència on i conviuen 90 persones, que no és poc!
Què és el que més t’agrada de la teva feina i què et motiva per seguir endavant?
M’agrada molt tot el que fa referència als usuaris: atenció, entrevistes, fer activitats. El que em motiva a seguir endavant és l’agraïment dels usuaris i el de les famílies i veure que a la residència estan be.
Com fas per mantenir una comunicació efectiva amb els familiars dels residents i com gestiones les expectatives i preocupacions que puguin sorgir?
Per mi és fonamental la comunicació constant, ser molt clara i accessible. A mi, per exemple, m’agrada tenir la porta del despatx sempre oberta. Quant a les famílies, la primera entrevista és clau. Aquí és on cal resoldre tots els dubtes i explicar amb claredat què fem i el què no fem perquè les expectatives s’ajustin a la realitat.
Pel que fa a les preocupacions hi ha molts espais per treballar-les, com les entrevistes personals, els grups d’ajuda mútua o els PIAI (Programa Individual d’Atenció Interdisciplinar). Aquests programes son l’eix del model assistencial de Grup Mutuam i consisteixen a oferir una atenció centrada en la persona. Per a dissenyar-los, ens reunim tots (usuaris, família i personal) per conèixer la persona i els seus objectius. I aquí és on es resolen molts d’aquests dubtes i pors més habituals.
Què li diries a una família que té una persona gran al seu càrrec i es planteja l’opció d’una residència, però té reticències?
Que no tinguin por ni desconfiança, que el seu familiar estarà molt ben atès. Tenim un gran ventall de professionals que vetllaran per la seva salut i benestar des de totes les vessants. I ho farem sempre d’una forma personalitzada i adaptant-nos totalment a les seves preferències i necessitats. Com a família, poden venir sempre que vulguin, estar amb ells i, el que és més important, participar conjuntament amb tots els professionals de la cura del seu familiar.
Les famílies son molt importants en el nostre dia a dia. Precisament aquest és un dels aspectes que treballem més, informant, atenent i donant resposta de forma adequada a tot allò que necessitin. I, per descomptat, escoltant els suggeriments i les propostes que ens puguin fer per tal de millorar.
Amb la col.laboració de Montse Camprubí, directora del Centre Residencial Mutuam Manresa
El Servei de Farmàcia de Grup Mutuam ha començat a treballar amb un sistema automatitzat de dispensació de medicació (SAD). Aquesta mena de “robot” de farmàcia, com se l’anomena popularment, permet automatitzar la preparació dels fàrmacs per tal de millorar-ne el circuit d’administració. Després que el Servei de Farmàcia del Grup Mutuam identifiqués les oportunitats que podria suposar, des de la Direcció de l’Àrea Sanitària se li ha donat l’impuls definitiu, en una clara aposta per la millora contínua i la transformació digital.
T’expliquem com funciona i quins avantatges aporta de la mà d’Oriol Rovira, director tècnic del Servei de Farmàcia del Grup.
Què és un sistema automatitzat de dispensació de medicació?
Els SAD són màquines que preparen els medicaments que ha de prendre cada pacient i els deixen empaquetats en blísters i organitzats en petites bosses de plàstic transparents. Aquestes estan identificades amb el nom de la persona, el tipus de medicació que contenen, l’hora d’administració i un codi de barres o QR.
Per poder preparar-la, però, el sistema necessita tenir la informació de les prescripcions dels pacients. Per això, s’integra amb un programa de gestió sanitària com Ekon, el que utilitzem a Mutuam. Després, cal carregar-hi la medicació, que ha d’estar lliure de qualsevol mena d’embolcall perquè la màquina l’agrupi en els paquets personalitzats. Així, el SAD disposa d’una sèrie de petites tremuges, una per a cada tipus de fàrmac. Allà s’introdueix la medicació després de treure-la del seu envàs original. Com que al Grup Mutuam es treballa amb grans quantitats de medicaments, s’empra un aparell desemblistador per fer-ho.
Tot i que els SAD tenen un nivell de precisió molt alt, és recomanable incorporar un visor de comprovació en el procés. En aquest sentit, a Mutuam, un cop s’ha finalitzat la preparació de la medicació d’un centre o un cert nombre de pacients, verifiquem que sigui correcta amb aquest tipus d’aparell, que inspecciona cada una de les bosses mitjançant sistemes fotogràfics.
D’altra banda, també cal mencionar que no tots els medicaments són aptes per al SAD. Així, ni aquells que siguin en forma líquida (vials, xeringues i xarops), ni els sòlids amb una determinada forma farmacèutica (comprimits efervescents o masticables i càpsules toves) es podran carregar a la màquina. Per aquest motiu, el Servei de Farmàcia s’encarrega de completar manualment la bossa de medicació de cada persona usuària. Un cop tot el tractament està preparat, es distribueix a les plantes del centre.
Un procés més simple i més segur
Una de les principals millores que ofereix el sistema automatitzat de dispensació de medicació està relacionada amb el format del medicament en el moment de l’administració. Fins ara, es realitzava en dosis unitàries, fet que comportava que al control d’infermeria s’haguessin de treure tots els fàrmacs del seu envàs original manualment. Moltes vegades calia reetiquetar-los, ja que les unidosis no estaven identificades amb el nom, la dosis, el número de lot i la data de caducitat. Tot això suposava un temps de gestió, que s’ha reduït amb l’automatització.
Poder dispensar tota la medicació de cada presa del paciet en una sola bossa de fàcil obertura també contribueix a facilitar les tasques d’infermeria i agilitzar el procés. La bossa transparent i l’etiqueta que porta permeten identificar ràpidament i sense equivocacions tant els fàrmacs com el pacient. A més, per donar un pas més enllà en aquest sentit, es preveu incorporar en un futur un codi de lectura electrònica. Aquest s’escanejaria en el moment de l’administració per tal que el mateix software del SAD validi que tot és correcte i registri que s’ha donat la medicació. D’aquesta manera no s’haurà de fer de manera manual en la història clínica del pacient, evitant possibles confusions.
Així doncs, l’automatització del procés de preparació i la seva comprovació posterior també incidirà positivament en la seguretat del pacient. En tot procés manual és inevitable que es produeixin errors i gràcies a aquest sistema es reduiran significativament. L’automatització també permet mantenir en tot moment la traçabilitat durant el procés d’administració del medicament, des del principi fins al final.
Beneficis per als professionals i per als pacients
En resum, la implementació del SAD permetrà optimitzar el temps de preparació a escala d’infermeria i simplificar enormement tot el procés. El fet que la tasca d’administració sigui més senzilla i requereixi menys passos, sumat a la identificació i registre automàtic de la medicació i a la incorporació d’un sistema de verificació, augmenten la qualitat del servei i la seguretat del pacient. Tot i que actualment només està instal·lat a l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, el projecte contempla implementar-lo a tots els centres d’atenció intermèdia del Grup.
El projecte d’automatització de la dispensació de medicació suposa un avenç en la integració de les noves tecnologies a la pràctica assistencial i una oportunitat per aplicar tots els avantatges que ofereix, tant per a les persones professionals com les usuàries, en la pràctica assistencial.
Oriol Rovira
Director tècnic del Servei de Farmàcia de Grup Mutuam
En un món cada vegada més conscient de la importància de cuidar el medi ambient, moltes empreses han assumit el repte d’adoptar pràctiques sostenibles en les seves operacions diàries. A Grup Mutuam, el compromís amb el medi ambient és real, i es duu a terme mitjançant l’Eix 5 del Pla de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i gràcies a l’esforç de totes les persones i els agents que intervenen en el dia a dia del Grup.
Aquest eix, amb el lema “Respectem el medi ambient per a millorar el benestar de les persones”, inclou accions concretes i planificades amb l’objectiu de complir les directrius que marca Europa en qüestions de medi ambient. Dolors Cabré i Casty Hernández, responsables de l’eix de medi ambient del Comitè de RSC del Grup ens expliquen totes aquestes accions amb detall i ens aclareixen que “la sostenibilitat és un objectiu estratègic per nosaltres. Hi ha una preocupació i una sensibilitat real cap als temes de medi ambient”.
Energia neta i d’origen renovable
Amb l’objectiu d’avançar cap a l’eficiència energètica, Grup Mutuam ha aconseguit recentment el segell digital de consums de l’any 2022 que acredita que el 100% de l’energia elèctrica que consumeix prové de fonts renovables. Amb això, ha aconseguit reduir la seva petjada ecològica en 1784 tones de CO₂.
Aquesta dada és només un dels assoliments d’una llarga llista d’accions que es duen a terme a diari per aconseguir aquests quatre grans objectius:
Sistematitzar la gestió ambiental
Un dels pilars fonamentals en l’estratègia de sostenibilitat del grup és la sistematització de la gestió ambiental. Per aconseguir-ho, es fa un control detallat i sistemàtic dels consums d’aigua, energia i generació de residus, la qual cosa permet detectar punts crítics i minimitzar l’impacte mediambiental.
En aquest sentit, el Grup també es compromet a fomentar la sensibilització entre els seus professionals. Per això, ha desenvolupat materials divulgatius (distribuïts en els diferents centres i les oficines) que aborden la correcta gestió de residus i la reducció del consum d’aigua. A més a més, enguany la companyia preveu dur a terme formacions addicionals per enfortir la consciència ambiental entre el seu personal.
Reducció i eliminació de plàstics
Un altre objectiu prioritari és reduir i eliminar els plàstics d’un sol ús en les seves instal·lacions. Actualment, el catàleg de productes adquirits a proveïdors no inclou cap producte d’aquest tipus i, a més, tots els productes que es fan servir en la neteja dels centres són biodegradables.
Conscients de la importància d’una gestió adequada dels residus, també s’ha posat en marxa el procés per implementar una gestió integral a nivell de grup. Hernández té clar que “hem de continuar amb el pla de gestió de residus, tant per la banda d’intentar minimitzar els residus que generem, com per la de continuar treballant amb els proveïdors de recollida per donar-los una doble vida”.
Quant al reaprofitament de materials i equips, el grup ha implementat un programa intern d’intercanvi entre els seus centres. Això els permet reaprofitar mobles, equips informàtics i altres elements, evitant la generació innecessària de residus.
Millora de la gestió de l’aigua
El grup duu a terme un seguiment exhaustiu dels consums d’aigua en les seves instal·lacions i té previst realitzar auditories internes periòdiques per identificar àrees de millora. Aquestes accions reflecteixen el compromís de la companyia per utilitzar l’aigua de manera responsable i minimitzar, així l’impacte ambiental. En paraules de Cabré, “es tracta de retornar al planeta i a la societat i compensar allò que fem malbé mentre realitzem la nostra tasca”. Afegeix que l’objectiu és “treballar sense fer mal en el planeta. Ja que hem de gastar aigua obligatòriament perquè hem de fer dutxes i hem de rentar, fem-ho amb consciència, gastant el just i necessari”.
Eficiència energètica i energies renovables
Per assolir aquest objectiu es practiquen auditories periòdiques per identificar mesures que permetin reduir el consum energètic i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle d’abast 1 i 2. A més, Grup Mutuam s’enorgulleix d’haver aconseguit una fita important en assegurar que el 100% de la seva energia provingui de fonts renovables.
Per tal de reduir encara més la seva petjada de carboni, s’han instal·lat plaques fotovoltaiques en 6 dels seus centres per generar energia pròpia i s’ha invertit en la renovació de calderes i sistemes de climatització perquè siguin més eficients i evitar el malbaratament d’energia.
Un pla, múltiples accions i diferents fases
El compromís del Grup amb el medi ambient no acaba aquí. La companyia ha decidit que, durant aquest any i el proper, compensarà les seves emissions de carboni, calcularà les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle d’abast 3 i desenvoluparà i implementarà un pla d’estalvi energètic. També s’està començant a treballar en accions per evitar el malbaratament alimentari i s’espera que a finals d’any es pugui implementar un pla pilot en algun dels centres.
Així mateix, en un futur està previst el llançament de campanyes de sensibilització dirigides als professionals per incentivar l’ús del transport públic i de mitjans de transport alternatius al cotxe.
“Ens creiem que volem ser sostenibles”
Grup Mutuam ha establert un pla d’acció sòlid per tenir cura del medi ambient i reduir la seva petjada ambiental mitjançant la gestió sistematitzada, la reducció i eliminació de plàstics, la gestió integral de residus, la millora de la gestió de l’aigua, l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables.
El seu enfocament proactiu i les seves iniciatives demostren que el grup va més enllà dels requisits legals i que la cura del medi ambient és una preocupació genuïna: “Ens ho creiem, ja sabem que hi ha una normativa europea i que això s’ha de fer, però nosaltres ens creiem de debò que volem ser sostenibles“, diu Cabré sobre aquest tema.
Una part important de la petjada ecològica que totes les persones generem en el nostre dia a dia es produeix en els nostres centres de treball. Per tant, si volem cuidar del medi ambient és important que incidim en els nostres hàbits, no només en l’esfera domèstica, sinó també en la laboral. En aquest terreny hi juguen un rol essencial les organitzacions, però també els treballadors i treballadores que en formen part, ja que només actuant de forma alineada aconseguirem disminuir els impactes negatius en l’entorn.
Al Grup Mutuam, en el marc de la seva Responsabilitat Social Corporativa, s’està avaluant la petjada ecològica generada per la pròpia activitat i cercant solucions que, implicant els diferents equips de treball, en permetin una reducció progressiva. Així doncs, l’objectiu és poder establir un seguit de mesures generals per al conjunt de centres i d’altres d’específiques, adaptades a les característiques de cadascun d’ells.
En l’entorn residencial, però també en les oficines, són molt importants tant la reducció i gestió dels residus com l’eficiència en el consum d’energia i agua. En aquests moments s’està analitzant en quin punt es troben tots dos àmbits per tal de veure com millorar, però en paral·lel els diferents centres ja han impulsat accions relacionades amb la sostenibilitat.
Consumir menys i separar millor
Pel que fa al primer, s’estan començant a identificar els residus produïts, segons les diferents tipologies, i a estudiar com se separen en tres centres pilot: la Residència Mutuam Manresa, el Centre Mutuam La Creueta i els Serveis centrals. Els resultats permetran potenciar el reciclatge, posant especial atenció en la separació de la fracció que més sovint s’oblida: l’orgànica. En la qüestió de la reducció de residus, alguns centres ja estan aplicant mesures que es poden extrapolar a la resta. Els plàstics, pel seu alt impacte ambiental, han centrat molt dels esforços. Per això, hi ha llocs on es reutilitzen -per exemple, en els envasos dels productes de neteja- o ja s’han retirat i substituït per altres materials en les màquines de cafè, en les màquines dispensadores de menjar i beguda, entre els utensilis que s’utilitzen per als àpats i en les bosses de la recollida de roba bruta. Així mateix, s’han impulsat campanyes per sensibilitzar els i les professionals perquè, per exemple, portin la seva pròpia ampolla d’aigua reutilitzable.
En l’àmbit de la reducció de residus, mereix una menció especial tot allò que té a veure amb el malbaratament alimentari, ja que el seu alt impacte ambiental passa sovint inadvertit. En aquest sentit, i tal i com ja vam explicar més detalladament en un articleel passat juliol, el Centre Mutuam La Creueta ha adoptat mesures com la millora dels canals de comunicació entre planta i la cuina per tal d’ajustar les quantitats de menjar que es preparen a les necessitats reals de les persones usuàries i d’estar informats al moment del canvis de dieta o les altes del centre.
Optimitzar i sensibilitzar
Pel que fa a l’estalvi en els subministraments, alguns centres han adoptat ja mesures que es poden estendre a la resta. N’hi ha que han col·locat aixetes temporitzades i/o amb atomitzadors per tal de reduir el consum d’aigua. D’altres, han anat substituint les bombetes que es fonien per llums led, molt més eficients. La conscienciació de professionals i usuaris és, però, essencial en aquest àmbit. Per això, s’ha apostat per fer formacions i penjar cartells que motiven a un ús racional de l’energia o de l’aigua en llocs estratègics com els lavabos o els comandaments de l’aire condicionat.
Més enllà de les iniciatives de reducció i reciclatge de residus i d’estalvi de subministraments, hi ha altres acciones que es poden portar a terme per disminuir l’impacte ambiental dels centres. Una que ja s’està aplicant en alguns d’ells és la compra, sempre que és possible, de materials de neteja ecològics i biodegradables i de materials fungibles reciclats, com el paper higiènic o de cuina. Una altra és la de prioritzar proveïdors de proximitat, ja que així la petjada de carboni de les compres es redueix.
En els propers mesos, i després dels primers resultats dels estudis i plans pilot, el Grup Mutuam promourà l’extensió d’aquestes mesures de forma més generalitzada i n’impulsarà de noves per tal d’aprofundir en la reducció del seu impacte ambiental.
Concentració, nervis, complicitat i bon rotllo. Així acostuma a ser el “No jubilis la memòria”, que organitza la Fundació Mutuam Conviure de des de fa més de 15 anys. “Es tracta d’una jornada pensada per promoure el manteniment de les capacitats cognitives de la gent gran, sobretot de la memòria”, explica l’Abril Rovelo, que forma part de l’equip de Màrqueting i Comercial del Grup Mutuam i coordina el projecte. L’esdeveniment és la culminació d’una competició que ha arrancat uns mesos abans. En aquesta, les persones usuàries d’espais i casals per a la gent gran de la ciutat de Barcelona participen en torneigs interns de diferents activitats. Després, les guanyadores i guanyadors s’enfronten en una gran final, que enguany tindrà lloc el 5 de juliol a l’Auditori AXA de l’Illa Diagonal.
La competició sana i les ganes que hi posen tant de persones que hi participen com l’organització, han convertit aquest acte en tot un clàssic. Així que no és estrany que els tres anys d’aturada obligada a causa de la covid-19 s’hagin fet notar. Aquest 2023, per fi, el “No jubilis la memòria” torna renovat i amb més força que mai.
Jugar i divertir-se per treballar les funcions cognitives
Fomentar l’envelliment actiu i saludable sempre ha estat al centre de les accions del Grup Mutuam. És per això que fa anys va començar a organitzar una jornada en què l’equip de neuropsicòlogues de l’entitat conduïa diversos tallers per fer exercitar la memòria de centenars de persones grans provinents de diferents centres i col·lectius. “Després de tant temps en el sector, disposàvem dels coneixements i els professionals indicats i volíem posar aquesta expertesa al servei de la ciutadania”, afirma. El 2010 el format va adoptar un caire més lúdic i es va convertir en el campionat que, amb algunes variacions, coneixem avui dia.
Actualment, el “No jubilis la memòria” reuneix diversos campionats diferents: de dòmino, de ball en línia i, des d’aquest 2023, de Rummikub. “Els jocs s’han escollit perquè potencien l’atenció, l’anàlisi, la planificació i l’estratègia“, diu l’Abril. Per la seva banda, el ball en línia “promou la socialització, la coordinació i, com que s’han d’aprendre una coreografia, també la memòria.” El seu objectiu és conscienciar la gent gran i la societat en general sobre la importància d’exercitar les capacitats cognitives. Un propòsit que s’alinea amb el compromís del Grup Mutuam envers l’educació i la sensibilització, que recull el seu Pla de Responsabilitat Social Corporativa.
La Fundació Mutuam Conviure, millorar la qualitat de vida de les persones grans
A través de la promoció d’accions destinades a exercitar les capacitats cognitives, la Fundació Mutuam Conviure busca millorar la qualitat de vida de les persones grans i fomentar la seva participació en la societat. La prevenció de la discapacitat i la dependència és un dels seus objectius primordials. Per això, la consolidada jornada ‘No jubilis la memòria’ és una de les seves activitats insigne. “L’ambient que es crea és molt bonic”, observa l’Abril. L’oportunitat de passar una bona estona amb els companys és un dels punts forts de l’esdeveniment. A més, socialitzar també és una altra manera d’afavorir el treball cognitiu. “Al final, a banda d’una jornada per promoure l’exercici de les capacitats cognitives, el No Jubilis és com una gran festa: els participants hi venen a jugar, a ballar, a trobar-se”.
El Grup Mutuam, a través de la seva Fundació, vol crear un impacte positiu en la vida de les persones grans que viuen al nostre país. Per aquest motiu, moltes de les activitats que organitza van dirigides al conjunt de la ciutadania i no només als mutualistes. Així, la participació en el “No jubilis la memòria” està oberta a usuaris i usuàries dels casals i espais per a gent gran de la ciutat de Barcelona gestionats per l’Ajuntament, la Generalitat i l’Obra Social ‘la Caixa’. La convocatòria també s’estén als sèniors d’altres entitats amb què col·labora el Grup, com el Col·legi de Metges de Barcelona, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Clínicum i Vital Seguro. A més, per descomptat, hi participen els centres de dia i les residències de Grup Mutuam.
Per tercer any consecutiu, i després de l’èxit de les anteriors edicions, l’Equip de Suport al Dany Cerebral Adquirit (eDCA), juntament amb Silvia Mirete, directora de la Residència Vila-seca, on s’ubica aquest servei, i el suport de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, han organitzat la Jornada d’Atenció al Dany Cerebral Adquirit per visibilitzar la feina que l’eDCA duu a terme amb persones que pateixen aquesta afectació i les seves famílies.
La jornada porta per títol Dany Cerebral Adquirit: l’acompanyament a personesamb greu afectació i se celebrarà en format webinar el dijous 22 de juny a partir de les 13 h. A partir d’un cas clínic i a través de diverses intervencions, es mostrarà el vessant transdisciplinari de l’eDCA explicant com, des dels diferents àmbits d’actuació, s’acompanya les persones amb dany cerebral adquirit de greu afectació mitjançant l’estimulació basal i la modulació pedagògica. Durant la taula rodona entendrem com treballa cada professional per afavorir aquest acompanyament al pacient i a la família.
En la segona part, podrem escoltar el testimoni del cas clínic, que explicarà el procés d’acompanyament i com ha estat la seva experiència. Aquesta secció serà moderada per Adela Mas, neuropsicòloga de l’eDCA.
Com en anteriors edicions, donarà la benvinguda al webinar, Xabier Ansa, cap de la Unitat de Planificació de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona de CatSalut (Generalitat de Catalunya) i tancarà la jornada, la directora de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, Marta Chandre.
El webinar està adreçat a professionals de l’àmbit de la medicina rehabilitadora, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, neuropsicòlegs, logopedes, treballadors socials i professionals de la infermeria i la medicina, que desenvolupin la seva tasca en l’àmbit del dany cerebral adquirit i la dependència.
Les inscripcions a la 3a Jornada eDCA ja estan obertes. Pots consultar el programa complet i registrar-t’hi aquí.
Silvia Aguerri és la responsable del Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam, ubicat als Apartaments per a gent gran Mutuam Collserola. Aquí és testimoni directe de la vida en aquest entorn, que combina característiques d’una llar pròpia amb l’atenció que requerim quan ens anem fent grans.
Com valores la teva feina com a primera cara visible que troba qui s’interessa pels Apartaments Mutuam Collserola?
Com a professional del Servei d’Orientació Social ha estat sempre una satisfacció poder oferir a les persones informació sobre un recurs com aquests apartaments, perquè sé de primera mà que la gent que viu aquí està encantada. Els apartaments són una de les millors alternatives a la llar quan et fas gran; no hi ha gaire oferta a Barcelona, i menys pensada com ho fa el Grup Mutuam: apartaments de lloguer i amb un objectiu clar, viure el millor possible aquesta etapa de la vida, amb intimitat, tranquil·litat i possibilitats de compartir si un ho necessita.
Com són les persones que hi venen a viure?
Als apartaments venen a viure matrimonis o persones grans soles, totes elles autònomes i que busquen la tranquil·litat i seguretat de ser ben ateses quan ho necessitin, integrant-se en una comunitat que els permet no estar soles i socialitzar. Els inquilins viuen a casa seva, i són ells qui decideixen els espais i activitats que volen fer amb la resta. L’entorn els permet despreocupar-se de càrregues del dia a dia, i disposen de més temps per gaudir i compartir, ja que s’hi fan amistats veritables. En els anys que porto aquí, una de les coses que destacaria és el canvi que fan les persones durant la seva estada amb nosaltres. Tornar a tenir amistats és una injecció de ganes de viure.
Quins aspectes destacaries del que ofereix el dia a dia dels Apartaments?
D’una banda, la ubicació, que és fantàstica, perquè estem en una zona tranquil·la però amb serveis i molt ben connectada amb el centre de Barcelona. De l’altra, totes les possibilitats que ofereixen les instal·lacions. Aquí disposen de serveis assistencials (metge i infermera) servei de restauració, de neteja i de manteniment, tots ells pensats per fer-los la vida fàcil. També hi ha espais comuns com la piscina o el gimnàs, opcionals per mantenir-se en forma, i el Club social, un espai de socialització per passar bones estones en companyia jugant al dòmino o a les cartes, veient una pel·lícula o celebrant un aniversari. És el lloc on es reuneixen per xerrar, compartir vivències i fomentar l’amistat. Fins i tot n’ha sortit alguna parella, d’aquí!
Veus als inquilins contents de viure aquí?
I tant! Tot i que al principi pot costar fer el pas de marxar de casa per venir a viure aquí, després estan contents. Es una satisfacció quan em diuen que ha estat una de les millors decisions que han pres a la vida. M’agrada molt quan estic fent una visita per ensenyar el recurs a una persona interessada i apareix de forma espontània un inquilí que li dona la benvinguda i li explica com de bé s’hi viu i com de ben atesos se senten.
Com són els apartaments?
Són exteriors, molt alegres i funcionals. Hi venen a viure en règim de lloguer i poden escollir si el volen moblat o sense mobles. Tot i que en el centre hi ha un restaurant, els apartaments estan dotats de cuina i sala-menjador, i disposen d’una habitació prou gran per poder viure-hi amb confort. Si algú dubta de si s’adaptarà o no, el convido a provar-los un parell de mesos (el règim de lloguer ens ho permet), perquè estic convençuda que s’hi quedaran.
Els apartaments del Grup Mutuam ofereixen a les persones residents una assistència global que dona resposta a diferents tipus de necessitats: atenció mèdica i infermeria, treball social, farmàcia i gestió de receptes, vigilància del recinte les 24h, fisioteràpia i rehabilitació i, també, per a qui necessiti una mica més de suport a casa, una àmplia gama de serveis d’ajuda domiciliària.
Recorda que pots ampliar la informació sobre els Apartaments Agustí Montal Mutuam Collserola, clicant aquí o pots contactar amb nosaltres sense compromís:
Silvia Aguerri I 93 380 09 70 I silvia.aguerri@mutuam.com
93 380 09 70
