L’equip sanitari de la Residència Les Franqueses: cura integral per a la gent gran

Residència les franqueses

Des de la Residència Les Franqueses del Vallès per a gent gran, en aquesta entrevista, explorem la perspectiva única de l’equip sanitari que cuida als usuaris d’aquest centre que gestiona Grup Mutuam, d’una forma integral i sobretot, centrada en la persona.

Conversem amb el Dr. Santiago González Cañas i la RHS (Responsable higienicosanitària) Mònica Robles Pérez per entendre el seu enfocament professional i els reptes que enfronten en el seu dia a dia, fent èmfasi en la importància de l’atenció integral i centrada en la persona en l’entorn de les residències per a gent gran.

Començarem per comprendre la dinàmica de l’equip sanitari a Les Franqueses. Com descriuríeu la vostra filosofia i enfocament en l’atenció als residents?

Dr. Santiago González Cañas: A la Residència del Vallès Les Franqueses, ens centrem en una atenció integral, considerant no només els aspectes mèdics, sinó també les necessitats emocionals, socials i psicològiques de cada usuari. El nostre objectiu és crear un entorn on se sentin atesos i sostinguts, gràcies a un equip multidisciplinari que vagi més enllà de l’atenció mèdica convencional.

RHS Monica Robles Pérez: Exactament. Volem que els residents no només rebin una atenció sanitària excel·lent sinó que també visquin de manera plena i autònoma, en la mesura del possible. Per aquest motiu, treballem en estreta col·laboració amb auxiliars, fisioterapeutes, psicòlegs i altres professionals per garantir una cura integral.

Parleu de la importància de l’atenció integral. Com s’estructura l’equip sanitari a Les Franqueses per aconseguir aquest objectiu?

Dr. Santiago González Cañas: El nostre equip no es limita a metges i infermeres, també comptem amb fisioterapeutes, psicòlegs i treballadors socials, entre d’altres. L’atenció integral és fonamental, no podem segmentar la persona. Per aquest motiu ens reunim regularment per compartir informació i garantir que tot l’equip estigui al corrent de tots els aspectes de l’atenció de cada resident.

RHS Monica Robles Pérez: A més a més, hi ha altres rols de nova incorporació com els terapeutes ocupacionals, que tenen com a objectiu abordar les necessitats específiques d’autonomia de cada resident. Tal com comentàvem, el nostre objectiu és fomentar la independència i l’autodeterminació en la mesura del possible.

Parlant d’objectius, com establiu metes i superviseu el progrés dels residents?

Dr. Santiago González Cañas: Els objectius són individualitzats i s’avaluen cada sis mesos, és un procés continu que implica la revisió constant de la situació de cada resident. La comunicació és clau, amb reunions regulars per assegurar-nos que tots els professionals estiguin alineats en l’atenció de cada individu. Cal tenir en compte que els objectius poden variar molt d’un resident a un altre, ja que a les residències hi ha usuaris totalment autònoms i altres amb malalties cròniques i amb un grau més elevat de dependència.

RHS Monica Robles Pérez: L’objectiu principal és que els usuaris estiguin ben atesos. Cada dia, revisem la situació amb l’equip d’infermeria, gerocultors i auxiliars. És fonamental per estar al corrent de qualsevol canvi i garantir una atenció immediata si és necessari.

S’esmenta la importància de la comunicació. Com gestionen situacions complicades o conflictives?

Dr. Santiago González Cañas: A vegades ens trobem en situacions en què s’han de prendre decisions molt complexes, especialment quan hi ha desacords entre el resident, la seva família i l’equip sanitari. Intentem buscar el consens i el respecte mutu, prioritzant sempre el benestar del resident i els seus desitjos.

RHS Monica Robles Pérez: Tractem amb situacions emocionals desafiants. La gestió de les nostres pròpies emocions és essencial per oferir un suport efectiu als residents i les seves famílies. Per tal de poder fer correctament la nostra tasca s’ha de crear un vincle terapèutic, hi ha d’haver una implicació emocional, que amb el temps s’aprèn a què no ens afecti tant. És molt important estar bé emocionalment i tenir molt autocontrol per poder oferir un bon servei i suport als usuaris.

Quins són els principals desafiaments que enfronten en el seu dia a dia?

RHS Monica Robles Pérez: La naturalesa imprevisible de l’atenció a residències i la gestió d’equips complexos són desafiaments constants. A més, els recursos limitats i la manca de reconeixement del sector fan que la tasca sigui encara més difícil.

Dr. Santiago González Cañas: La manca de flexibilitat en els horaris i la necessitat d’adaptar-se a les circumstàncies són reptes diaris. En una residència no es pot complir un horari, ja que, en qualsevol moment, poden sorgir complicacions. Per aquest motiu, és important estar sempre disponible i accessible. També ens enfrontem a la realitat d’assumir casos que, en condicions ideals, estarien millor atesos en centres especialitzats.

Què és el que més valoreu del vostre treball a Les Franqueses?

RHS Monica Robles Pérez: La relació propera amb els residents i les seves famílies és el més gratificant. Poder ajudar-los i establir vincles significatius és el que fa que aquesta professió sigui tan especial per a mi. És una feina molt vocacional.

Dr. Santiago González Cañas: Personalment, gaudeixo molt dels diumenges al matí. Veure als residents gaudint d’un moment relaxat amb xocolata i xurros no té preu. A més, la flexibilitat i la relació fluida amb l’equip fan que treballar aquí sigui realment satisfactori.

Quin creieu que hauria de ser el futur de la cura a residències?

RHS Monica Robles Pérez: Necessitem més reconeixement i recursos per professionalitzar el sector. A més, és essencial canviar la percepció de les residències, allunyant-nos de la imatge de llocs tristos i on la gent ve ‘’a morir’’. És important centrar-nos en la idea de les residències com a centres socials on les persones grans puguin viure plenament.

Dr. Santiago González Cañas: Coincideixo. Necessitem seguir invertint en formació i recursos per garantir una atenció de qualitat i adaptada a les necessitats canviant de la població envellida.

Responsables higienicosanitàries, una peça clau de l’engranatge d’una residència per a gent gran

Què fa una responsable higienicosanitària

La responsable higienicosanitària és una figura clau dins de qualsevol centre residencial, amb unes funcions de coordinació i supervisió de personal i protocol cabdals per al bon funcionament d’una residència. És una peça decisiva dins l’engranatge que permet que un centre funcioni i, així i tot, el seu rol és profundament desconegut.

Les responsables higienicosanitàries (RHS) que, sovint, solen ser infermeres i infermers, són un pilar fonamental en la qualitat de vida dels residents del qual es desconeix la seva importància. Parlem amb la Karen Córdoba, RHS de la Residència Molí-Via Favència, sobre les responsabilitats i els desafiaments del seu càrrec i la seva contribució en la cura de la gent gran.  

En què consisteix la feina d’una responsable higienicosanitària (RHS) i per què és un rol clau?

La meva feina consisteix, en termes generals a coordinar i supervisar el personal i tots els procediments i protocols sanitaris del centre. L’objectiu és garantir la qualitat assistencial i la seguretat dels nostres residents, així com l’atenció a les seves famílies o les persones de suport.

A més a més, també porto a terme la coordinació del centre amb altres serveis i nivells assistencials, com ara el centre de salut, l’hospital, ASPB i altres entitats o organismes sanitaris. En el dia a dia, en el cas del Molí-Via Favència, això es tradueix, per exemple, en coordinar-se amb el CAP de zona per demanar els recursos necessaris com la actualització de receptes electròniques dels residents, PAO, material d’analítiques… fer consultes amb els professionals de referència (metgessa, infermera… És una feina que té moltes dimensions i que és clau perquè tots els elements d’un centre residencial funcionin quan i com correspon.

Quins són els objectius principals que una RHS persegueix en el seu dia a dia? 

L’objectiu és garantir les condicions higièniques i sanitàries del centre, del personal i de les persones residents. 

Això s’aconsegueix, d’una banda, amb una feina de supervisió constant de tot allò que succeeix al centre. Ens referim a supervisar coses, com ara, la higiene i la vestimenta dels i les residents. Que vagin amb roba de temporada, que rebin els serveis de perruqueria que necessiten o que duguin les ungles ben tallades. També demana supervisar altres elements essencials dels residents, com ara els menjars o els diferents tractaments mèdics.

Pel que fa a l’equip, la RHS és la responsable de garantir que l’equip de professionals del centre compleix les normatives en tots els sentits, des del protocol més específic fins a detalls com ara l’uniforme.

Com ha evolucionat el rol de la RHS dins el model assistencial i quins són els aspectes més crítics que enfronten en l’actualitat? 

En el passat, el rol específic de RHS no existia, i era el personal d’infermeria del centre qui assumia, a banda de les tasques assistencials, altres tasques de gestió sanitària del centre.

Amb l’aparició del rol de RHS s’han pogut separar les funcions de caràcter més assistencial de les funcions de gestió i lideratge, i s’ha dotat d’importància i valor aquesta figura.

És una figura clau a l’àrea residencial perquè, a banda del que hem comentat abans, permet a la resta de professionals dedicar-se en exclusiva a la seva feina. La tasca més burocràtica o de coordinació ja no recau en el personal d’infermeria, que en té d’altres d’específiques a les que pot dedicar-se plenament.

Quins són els reptes amb què et trobes en el teu dia a dia?

Tot i que es tracta d’una feina vocacional, un dels reptes més complexos al que ens enfrontem, com a sector, és la manca de personal sanitari qualificat. Això passa, d’una banda, perquè el conveni que regeix sobre els equips d’infermeria geriàtrica és precari, i no garanteix les condicions que una feina com aquesta requereix i per la manca de professionals d’infermeria a tot arreu. A més a més, ens trobem amb un sector que pateix molt estigma, cosa que incrementa les dificultats a l’hora de trobar personal.

Un altre dels reptes del dia a dia té a veure amb l’excessiva burocràcia que ens demanen des dels diferents organismes socials i sanitaris. 

Pel que fa a la part assistencial, una part de la meva feina consisteix a tractar amb les famílies i això, sovint, genera moments complexes. Quan hi ha conflictes o situacions delicades, de vegades es creuen línies, com ara el respecte, i tu com a professional et sents molt vulnerable. Per més temps que es porti i per bagatge que es tingui, aquestes situacions costen de pair.

la Karen Córdoba, RHS de la Residència Molí-Via Favència
Karen Córdoba, RHS de la Residència Molí-Via Favència

Podries compartir algun cas concret en el qual la teva intervenció com RHS hagi estat determinant per a un/a resident? 

Fa poc vam tenir el cas d’una persona amb un estat molt delicat que va demanar l’eutanàsia. La bona coordinació amb atenció primària i el treball amb equip va permetre dur a terme la seva voluntat, garantint la dignitat i el respecte pel dret i els darrers desitjos d’aquesta persona.

És una situació dura i emocionalment delicada, però saber que ajudar les persones precisament en situacions així de difícils és el que dona sentit a la nostra feina. Perquè al final, es tracta d’això, de donar la millor assistència a les persones que ho necessiten.

Quines són les habilitats i coneixements clau que s’han d’adquirir per a exercir amb eficàcia el rol de RHS? 

Les responsables higienicosanitàries som, per damunt de tot, infermeres. Per tant, cal que tinguem les habilitats i les competències sanitàries pròpies d’aquest perfil. A banda, és fonamental tenir habilitats de lideratge i de gestió d’equips, per tota la part de coordinació i supervisió que requereix el meu rol.

Tenir molta empatia i ser una persona resolutiva i proactiva són dues característiques clau per poder fer aquesta feina. Com a RHS cal entendre les necessitats socials, els drets de les persones i fer-los prevaldre. 

Què és el que més valores de la teva feina i què canviaries si poguessis? 

El que més valoro de la meva feina és, sense dubte, el tracte directe i el vincle que es crea amb les persones ateses. El seu agraïment és el que més m’aporta.

Com deia, aquesta és una feina vocacional, i quan comences a estudiar infermeria de seguida saps si és per tu o no. Lamentablement, tot i ser clau, la feina d’una RHS és molt desconeguda i no està reconeguda ni socialment ni laboralment. A més a més, està poc valorada en comparació amb altres nivells assistencials.

Per això urgent que es millorin les condicions del personal assistencial i social de l’àrea residencial, que recull el conveni actual de residències. La feina de cures és un pilar bàsic ara i, en el futur, amb una població cada cop més envellida, encara ho serà més.

En resum, el rol d’una RHS és un element essencial en l’assistència residencial i, tot i la seva importància, està profundament infravalorat. En un món on l’envelliment de la població és una realitat creixent, és hora de fer valdre el paper essencial de la RHS. La seva labor incansable i la seva capacitat per a adaptar-se als desafiaments quotidians són pedres angulars per garantir que les persones grans rebin la cura digna i de qualitat que mereixen.