L’equip sanitari de la Residència Les Franqueses: cura integral per a la gent gran

Residència les franqueses

Des de la Residència Les Franqueses del Vallès per a gent gran, en aquesta entrevista, explorem la perspectiva única de l’equip sanitari que cuida als usuaris d’aquest centre que gestiona Grup Mutuam, d’una forma integral i sobretot, centrada en la persona.

Conversem amb el Dr. Santiago González Cañas i la RHS (Responsable higienicosanitària) Mònica Robles Pérez per entendre el seu enfocament professional i els reptes que enfronten en el seu dia a dia, fent èmfasi en la importància de l’atenció integral i centrada en la persona en l’entorn de les residències per a gent gran.

Començarem per comprendre la dinàmica de l’equip sanitari a Les Franqueses. Com descriuríeu la vostra filosofia i enfocament en l’atenció als residents?

Dr. Santiago González Cañas: A la Residència del Vallès Les Franqueses, ens centrem en una atenció integral, considerant no només els aspectes mèdics, sinó també les necessitats emocionals, socials i psicològiques de cada usuari. El nostre objectiu és crear un entorn on se sentin atesos i sostinguts, gràcies a un equip multidisciplinari que vagi més enllà de l’atenció mèdica convencional.

RHS Monica Robles Pérez: Exactament. Volem que els residents no només rebin una atenció sanitària excel·lent sinó que també visquin de manera plena i autònoma, en la mesura del possible. Per aquest motiu, treballem en estreta col·laboració amb auxiliars, fisioterapeutes, psicòlegs i altres professionals per garantir una cura integral.

Parleu de la importància de l’atenció integral. Com s’estructura l’equip sanitari a Les Franqueses per aconseguir aquest objectiu?

Dr. Santiago González Cañas: El nostre equip no es limita a metges i infermeres, també comptem amb fisioterapeutes, psicòlegs i treballadors socials, entre d’altres. L’atenció integral és fonamental, no podem segmentar la persona. Per aquest motiu ens reunim regularment per compartir informació i garantir que tot l’equip estigui al corrent de tots els aspectes de l’atenció de cada resident.

RHS Monica Robles Pérez: A més a més, hi ha altres rols de nova incorporació com els terapeutes ocupacionals, que tenen com a objectiu abordar les necessitats específiques d’autonomia de cada resident. Tal com comentàvem, el nostre objectiu és fomentar la independència i l’autodeterminació en la mesura del possible.

Parlant d’objectius, com establiu metes i superviseu el progrés dels residents?

Dr. Santiago González Cañas: Els objectius són individualitzats i s’avaluen cada sis mesos, és un procés continu que implica la revisió constant de la situació de cada resident. La comunicació és clau, amb reunions regulars per assegurar-nos que tots els professionals estiguin alineats en l’atenció de cada individu. Cal tenir en compte que els objectius poden variar molt d’un resident a un altre, ja que a les residències hi ha usuaris totalment autònoms i altres amb malalties cròniques i amb un grau més elevat de dependència.

RHS Monica Robles Pérez: L’objectiu principal és que els usuaris estiguin ben atesos. Cada dia, revisem la situació amb l’equip d’infermeria, gerocultors i auxiliars. És fonamental per estar al corrent de qualsevol canvi i garantir una atenció immediata si és necessari.

S’esmenta la importància de la comunicació. Com gestionen situacions complicades o conflictives?

Dr. Santiago González Cañas: A vegades ens trobem en situacions en què s’han de prendre decisions molt complexes, especialment quan hi ha desacords entre el resident, la seva família i l’equip sanitari. Intentem buscar el consens i el respecte mutu, prioritzant sempre el benestar del resident i els seus desitjos.

RHS Monica Robles Pérez: Tractem amb situacions emocionals desafiants. La gestió de les nostres pròpies emocions és essencial per oferir un suport efectiu als residents i les seves famílies. Per tal de poder fer correctament la nostra tasca s’ha de crear un vincle terapèutic, hi ha d’haver una implicació emocional, que amb el temps s’aprèn a què no ens afecti tant. És molt important estar bé emocionalment i tenir molt autocontrol per poder oferir un bon servei i suport als usuaris.

Quins són els principals desafiaments que enfronten en el seu dia a dia?

RHS Monica Robles Pérez: La naturalesa imprevisible de l’atenció a residències i la gestió d’equips complexos són desafiaments constants. A més, els recursos limitats i la manca de reconeixement del sector fan que la tasca sigui encara més difícil.

Dr. Santiago González Cañas: La manca de flexibilitat en els horaris i la necessitat d’adaptar-se a les circumstàncies són reptes diaris. En una residència no es pot complir un horari, ja que, en qualsevol moment, poden sorgir complicacions. Per aquest motiu, és important estar sempre disponible i accessible. També ens enfrontem a la realitat d’assumir casos que, en condicions ideals, estarien millor atesos en centres especialitzats.

Què és el que més valoreu del vostre treball a Les Franqueses?

RHS Monica Robles Pérez: La relació propera amb els residents i les seves famílies és el més gratificant. Poder ajudar-los i establir vincles significatius és el que fa que aquesta professió sigui tan especial per a mi. És una feina molt vocacional.

Dr. Santiago González Cañas: Personalment, gaudeixo molt dels diumenges al matí. Veure als residents gaudint d’un moment relaxat amb xocolata i xurros no té preu. A més, la flexibilitat i la relació fluida amb l’equip fan que treballar aquí sigui realment satisfactori.

Quin creieu que hauria de ser el futur de la cura a residències?

RHS Monica Robles Pérez: Necessitem més reconeixement i recursos per professionalitzar el sector. A més, és essencial canviar la percepció de les residències, allunyant-nos de la imatge de llocs tristos i on la gent ve ‘’a morir’’. És important centrar-nos en la idea de les residències com a centres socials on les persones grans puguin viure plenament.

Dr. Santiago González Cañas: Coincideixo. Necessitem seguir invertint en formació i recursos per garantir una atenció de qualitat i adaptada a les necessitats canviant de la població envellida.