Isabel de la Fuente: “Els EAPS residencials aportem un valor afegit en relació a la qüestió de la transcendència i l’espiritualitat”

EAPS Isabel de la Fuente

Els Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) del Programa d’Atenció a Persones amb Malaltia avançada i als seus Familiars de la Fundació La Caixa es van incorporar fa uns mesos a les residències de gent gran. La psicòloga especialitzada en final de vida Isabel de la Fuente, amb una llarga trajectòria al Grup Mutuam, explica la seva experiència en el desplegament d’aquesta iniciativa a la capital catalana com a referent de l’EAPS Mutuam Barcelona a quatre centres.

Quan han arribat els EAPS a les residències i per quin motiu?

Tot i que, en principi, les residències ja disposen de professionals de la psicologia integrats en els seus equips, arran de la irrupció de la Covid i d’unes realitats amb què no ens havíem trobat mai, s’hi han detectat noves necessitats en aquest àmbit. Entre elles, la d’un acompanyament als equips, molt desgastats, per part d’algú extern. També s’ha identificat la necessitat d’acompanyament a unes famílies que han viscut com la relació amb les persones estimades que estan ingressades s’ha dificultat molt a causa de les mesures de prevenció. Alhora, ha sorgit la necessitat d’acompanyament a les persones usuàries, ja que han disminuït la possibilitat de visites de les seves famílies o del voluntariat. Més enllà de la Covid, també s’ha posat de manifest la necessitat en l’àmbit residencial d’una figura que, des d’una certa distància, pot acompanyar en els finals de vida de forma especialitzada.

A quantes residències treballeu actualment els EAPS?

Gràcies a la Fundació la Caixa, s’han anat incorporant més d’una trentena de professionals referents com jo a moltes residències de tot l’Estat espanyol. A Barcelona i a Girona, ha estat el Grup Mutuam l’entitat encarregada de gestionar la implantació del programa en el món residencial. L’EAPS Mutuam Barcelona, amb 12 anys de trajectòria, està funcionant ja en quatre residències de l’entitat: la Residència Mercat del Guinardó, la Residència El Molí-Via Favència, el Centre Residencial Mutuam Collserola i la Residència Font Florida. El fet que pertanyin o estiguin gestionades pel Grup Mutuam m’ha facilitat molt la feina. Alguns homòlegs meus han trobat algunes resistències en els equips, per dificultats a l’hora d’entendre les funcions de la nova figura, però jo ja coneixia els centres i els professionals, així que m’he trobat amb el millor dels escenaris. M’han rebut amb els braços oberts i m’he sentit molt acollida, fet que ha facilitat enormement la meva feina.

Què implica ser la referent dels EAPS a les residències?

En un primer moment, implica explicar el projecte i què hi vinc a fer jo. Ets una figura que s’integra dins de l’equip però alhora manté una certa distància i això et permet acompanyar-lo d’una manera més objectiva. El fet de que la figura sigui nova en aquest àmbit també implica un procés de construcció del rol en funció de les necessitats reals trobades.

Què estan aportant els EAPS a la millora de la qualitat de vida dels residents?

Els aportem un acompanyament especialitzat i una atenció més relaxada que la que sovint poden oferir altres companys a causa de les càrregues de feina del dia a dia. A més, els EAPS aportem un valor afegit en relació a la qüestió de la transcendència i l’espiritualitat, abordant creences i què suposa per a la persona la mort, quines pors té, quins temes no té resolts… Tot això a vegades es treballa poc a les residències, i l’objectiu del programa és que la persona pugui veure aquest final de vida des d’un altre lloc i que tant ella com la seva família disposin d’altres mecanismes d’afrontament davant de la mort. Parlem d’amor i de generositat. Parlem de perdó. Parlem de donar les gràcies i permetre marxar. Tot això genera molt benestar i pau tant a qui se’n va com a qui es queda.

I a les famílies, què els aporteu?

Per a les famílies som un suport addicional. Treballem en col·laboració estreta amb el psicòleg o psicòloga del centre i és ell/ella qui decideix les que es poden beneficiar del programa. De vegades la família necessita d’algú extern per expressar les seves emocions. A mi, no se m’apropen per parlar d’alguna cosa del funcionament quotidià del centre sinó de com se senten elles. També treballem, especialment en casos en què la persona resident tingui una afectació cognitiva avançada, com establir-hi nous ponts de comunicació que els permetin tornar a relacionar-se amb ell o ella i que n’afavoreixin l’acomiadament.

Quin tipus de necessitats tenen?

Ens trobem amb molts dols complicats. De fet, les famílies inicien un dol anticipat quan ingressen EAPS Isabel de la Fuenteun membre a la residència. La relació que hi tenien canvia totalment quan hi ha un deteriorament cognitiu, s’ha de tornar a construir i resignificar. I llavors es troben que han de decidir per ella sobre l’ingrés i això és difícil i genera molta culpa i emocions ambivalents. A més, és un procés en què es delega el control sobre la persona a una entitat i un equip a qui no es coneix. Sempre hi ha persones que porten aquest dol millor i persones que el porten pitjor, però amb la Covid i les restriccions encara s’ha complicat més, perquè la situació generada per l’ingrés és més disruptiva. Per tant, hi està havent molta atenció a les famílies en el moment d’ingrés i en les setmanes posteriors.

Als equips professionals, quin suport els està oferint l’EAPS?

M’estic trobant amb dos tipus de demandes. D’una banda, la de donar resposta a la fatiga crònica. Estan molt desgastats a causa de la Covid i hi ha molta necessitat de parlar i molt burnout. Els escolto i, en alguns casos, fem una teràpia breu i, en d’altres, els derivem per a una teràpia més intensa i especialitzada. La primera onada de la pandèmia va ser molt dura a les residències i hi ha persones que encara han de treballar allò que van viure i que tenen molt de dolor. Moltes també han perdut familiars per la Covid i no han tingut ni un moment per aturar-se. D’una altra banda, també em demanden fer de mediadora, perquè sostenir aquesta situació durant dos anys també ha generat crispació en els equips. A més a més, també em trobo amb consultes personals, perquè hi ha molta angoixa i por entre els professionals, i amb consultes sobre final de vida i dol, tema en el qual estic especialitzada.

I també els estàs oferint formacions, oi?

La veritat és que la situació pandèmica no ens està permetent oferir tota la formació que prevèiem, però sí que n’hem fet algunes. N’he impartit de gestió de les emocions i de gestió de conflictes. Tinc preparades diverses formacions, entre elles una  sobre l’eutanàsia, arran de la nova llei. I, quan la situació es normalitzi, la part formativa agafarà més pes.

Una de les eines de què disposeu els EAPS per millorar la qualitat de vida de les persones residents és el programa de voluntariat de la Fundació La Caixa ‘Final de vida i soledat’. Com està funcionant?

El voluntariat és importantíssim. L’acompanyament que podem oferir els professionals sempre es queda curt. Quan vaig començar, els protocols Covid impedien l’entrada de persones externes a les residències, però a començament de l’estiu la situació va millorar. Vam identificar quines persones tenien soledat no desitjada mitjançant una eina diagnòstica de La Caixa i, amb la Cristina Páez, referent del programa de Final de Vida i Solitud, vam arrencar la iniciativa a la Residència Molí – Via Favència. Des de l’octubre hi ha dues persones voluntàries participant-hi. Està sent difícil, perquè hi ha brots i confinaments que de vegades impedeixen les visites, però també està resultant una experiència meravellosa. Els voluntaris fan videotrucades quan no poden venir a veure les persones residents, que les esperen amb candeletes. A diferència del que passa en altres recursos, aquí s’adjudica a cada persona voluntària un o una resident, de manera que es construeix un vincle més personal. Aquest mes proper, començarem el voluntariat en un altre centre.

S’hi pot apuntar qualsevol persones per fer de voluntària?

I tant! Tothom hi serà benvingut i no hi ha uns requisits específics, però sí que vigilem que no hi hagi persones que es puguin fer mal en aquest acompanyament. Per exemple, algú que acabi de perdre una persona estimada segurament no serà un perfil adequat.

Quin és el procés que se segueix?

La professional de l’equip responsable d’aquest programa, la Cristina Páez, quan una persona vol fer de voluntària, li fa una entrevista per conèixer-ne el perfil i veure si és adequat o si no és un bon moment per a ella. Es recullen les preferències de les persones que participen en el programa i reben cursos de formació i acompanyament. A partir d’aquí, els seus perfils es comparen amb els perfils de les persones que sol·liciten aquest acompanyament per comprovar que encaixin. Durant tot el procés, el voluntariat, rep acompanyament i supervisió. Des dels centres receptors, junt amb els seus equips, valorem els casos i preguntem a les persones usuàries seleccionades què és el que esperen del voluntari o voluntària, així quan hi arriba ja sap quines necessitats, desitjos i expectatives en té.

I en què consisteix l’acompanyament?

La visita sol ser un cop a la setmana durant un parell d’hores. Depenent de la persones usuària, pot consistir en un acompanyament per anar a fer un cafè o unes compres, però també hi ha qui prefereix quedar-se a la residència i senzillament xerrar, mirar fotos o jugar als escacs.

Ja per acabar, quines expectatives tens respecte al projecte per als propers mesos?

Espero que s’hagi arribat a la immunitat de grup i que hi hagi un canvi de xip a nivell social que ens permeti normalitzar la vida quotidiana. En aquest context, a banda de poder seguir acompanyant els equips, m’agradaria poder ampliar les formacions i poder implementar un altre tipus d’acompanyament per a persones amb deteriorament cognitiu. Hi ha un alt percentatge de persones en final de vida amb deteriorament cognitiu a les residències i no hi ha gaire especialització en l’acompanyament que necessiten. M’agradaria treballar junt amb els equips per crear les eines perquè les persones amb deteriorament cognitiu puguin expressar les seves emocions,  acompanyar-les i que no se sentin soles en aquesta etapa. També espero que amb la millora de la situació epidemiològica els equips recuperin l’estabilitat mental necessària per desenvolupar la seva feina. Sembla que la Covid ens hagi pres les alegries i els projectes. És necessari que equips, persones residents i famílies mantinguin l’esperança que tornaran la vida, les alegries i els riures a les residències. La gestió del mentrestant s’està fent molt llarga.

La crisi de la Covid: reptes i oportunitats dins de l’àmbit residencial. Una mirada positiva

Begoña Román

Begoña Román, professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, va impartir una xerrada sobre “Aprendre de les crisis, reflexions des de l’ ètica” en el marc de la 4a Jornada Residencial organitzada per la Fundació Mutuam Conviure.

“Unes vegades es guanya i d’altres s’aprèn”. En el món de la residència hem perdut molta gent. Ens hem vist tocats, trastocats, per pèrdues i dols i, a més a més, molt vilipendiats pel món tràgic de les xarxes socials, que és molt polaritzat i injust, perquè no contextualitza ni entra en la complexitat. I això evidentment toca la moral. I com amb la moral baixa no es pot continuar, per això he començat amb aquesta cita. Mirem d’apujar la moral, perquè, si no, no podrem acompanyar amb ànim i vitalitat les persones de l’àmbit residencial.

No havíem viscut pràcticament cap de nosaltres una pandèmia i, encara menys, una d’àmbit global. Seguim pensant en el medi ambient i en els nostres problemes en clau nacional i aquesta és una gran part del problema. No tenim institucions mundials. Les que tenim no tenen capacitat d’eficiència i hem vist, per exemple, una OMS o una Agència Europea del Medicament discutides pels governs.

El Departament de salut estava acostumat a parlar en clau clínica i en aquest context de pandèmia hem de fer-ho de polítiques públiques de salut, però ni tan sols disposava d’una agència de salut. Ha quedat demostrat que no estaven preparats a nivell macro i que la salut no és només una qüestió clínica. Quan hi té a veure la població, el factor social és cabdal. Qui pren les decisions executives són els polítics, i la relació polítics-experts s’ha demostrat que no és fluida. Conclusió: són circumstàncies no viscudes amb propostes mal pensades.

Alimentar l’ànima

Ha quedat clar que abordar aquesta situació no era una qüestió només clínica, sinó també psicosocial i espiritual. Sobretot quan sabem que el 80% dels factors socials són els que determinen més la salut. En l’entorn residencial el problema era molt greu. D’una banda, la gent gran es moria, però de l’altra, també hem vist l’impacte psicosocial i l’espiritual de dir-li a una persona gran, que no se sap quant temps de vida li queda, que s’esperi (i no sabem durant quant). És important contextualitzar el valor del temps amb les persones quan estan en l’etapa de vellesa i no saben com evolucionarà el seu deteriorament cognitiu, per exemple.

A les residències es va fer una magnífica feina d’intentar contactar amb les famílies de la manera que fos, amb tauletes, telèfons… per suplir allò que alimentava tant a les persones residents com ho fa l’aliment del cos. Com deia una pintada al mur de Berlín: “Les ànimes, com els cossos, també moren de gana” i, per tant, no es tractava només de la salut biològica, sinó també de la psicosocial i espiritual. Això les residències ho tenien claríssim.

El que segurament van portar pitjor els residents era morir-se sols. Els professionals també ho van passar malament perquè sabien que aquesta no era la manera, que sempre es busca acompanyar al final de vida.

S’ha posat de manifest que era un entorn molt complex, que no complicat, ja que implicava tenir en compte múltiples dimensions i haver de treballar de manera interdisciplinària. No només va ser important la figura del metge o infermera, també ho va ser la de la treballadora social, l’educadora social, la psicòloga, la fisioterapeuta, la nutricionista, etc.

Catàstrofes i calamitats

Ortega y Gasset diu “Les idees es tenen, en les creences s’està”. Dintre d’aquesta complexitat, hem de creure que ens n’anirem sortint. La incertesa que intenta combatre la ignorància és una incertesa que intenta donar respostes a la pregunta: “Com combatre aquest virus?”. La distància no pot ser social, només ha de ser física, perquè, si no, ens desnodrim. Els humans som éssers socials per naturalesa.

Ens hem de reconciliar amb la condició humana humil, de tocar de peus a terra (humus). En aquest sentit, la distinció entre catàstrofes i calamitats és interessant. Les catàstrofes són naturals i no hi ha manera de prevenir-les. L’ésser humà té la capacitat de conèixer les causes que les han provocat i, quan arriba a conèixer-les i a saber combatre-les, es converteixen en calamitats. Un exemple són els edificis a prova de sismes. Si un edifici, disposant d’un determinat nivell de coneixements arquitectònics, cau, ja no és una catàstrofe, és una calamitat, perquè podríem haver-ho evitat.

Ens hem de preguntar quin nivell de risc estem disposats a assumir. Sempre hi haurà catàstrofes, però hauríem d’esquivar les calamitats. Per si tornem a patir una pandèmia, totes les lliçons que hem après en aquests 16 mesos haurien de quedar ben registrades en documents, protocols, etc.

És important, en aquest exercici d’augmentar la nostra moral, no culpabilitzar-nos. Estem en un país que està acostumat a penalitzar tots els errors, però és diferent carregar-nos de culpa que desprendre’s de responsabilitat.

Vivim en una societat de “happycràcia”, en la qual pretenem que tots som feliços, i no és així. Aprenem a partir de com resolem els problemes. No només la gana aguditza l’enginy, també la necessitat. Les residències han estat tradicionalment desateses perquè no tenim ben pensades les polítiques de la cura. I no les tenim ben pensades perquè la nostra societat és “happycràtica”: quan venen els problemes, la dependència, la tristesa, la malaltia, el final de vida, etc., no volem saber-ne res perquè no sabem gestionar-ho, no tenim ni vocabulari per gestionar les males notícies. No estem conciliats amb la part real de la vida, que és el dolor, la pèrdua de capacitats, la vellesa.

Quan plantegem la vellesa la plantegem molt maca, negant la pròpia vellesa. L’envelliment és la pèrdua progressiva de capacitats, perquè la vida humana és finita, i aquest entorn “felicitant” no ajuda a gestionar millor els problemes.

Solitud imposada

Part de la complexitat que hem tingut aquests mesos ha estat la solitud imposada. Hem passat molta por i n’hi ha que no han pogut acomiadar-se dels pares o germans per por als contagis. S’ha vist un deteriorament cognitiu en moltes persones fruit d’aquesta imposició de la solitud. No exagerem si diem que hi ha molt estrès posttraumàtic. Per això, hi ha d’haver una sociocura.

Les residències han tingut moltes morts, i és tanta l’acció directa amb les persones i les famílies que no han tingut temps de fer aquesta sociocura dels equips i de les persones. Veiem persones a la defensiva, professionals que fan la seva feina implicant-se el mínim possible, intentant no contagiar-se, i el que passarà és que costarà trobar persones disposades a assumir direccions de residències. Necessitem una clara vocació del servei, ara bé, no podem caure en la neoexplotació econòmica en nom de la vocació de servei. S’ha de fer una teràpia interna d’equip i valorar perquè hi ha tanta rotació de professionals.

Malgrat la boira, cal caminar

Estem perduts en la transició. Ja no podem continuar amb les residències que teníem fins ara. Arrosseguem una manca de polítiques públiques de la cura. Nosaltres ens havíem centrat a fer de les residències llocs per viure i conviure. La salut és molt més que el vessant sanitari, és una qüestió biològica, psicosocial i espiritual, i hem de treballar polítiques més transversals.

Si el centre és privat o públic no ha de ser el focus de la discussió. Ens hem de centrar a implementar la millor manera de cuidar de les persones, i no en qui ho fa. Ens hem de centrar en els serveis essencials en atenció a l’alta i llarga dependència depenent dels territoris. L’equitat territorial ha de ser compensada des de principis de subsidiarietat i també des de polítiques públiques, que no poden ser homogènies, sinó contextualitzades.

Ara la qüestió és deixar de parlar de qui fa què. S’ha de conèixer el centre i saber, per a aquell territori, qui són els més adequats per estar-hi, i a partir d’aquí anar delegant, superant aquestes visions departamentals. S’ha de contextualitzar donades les necessitats de les persones en aquell territori on ha viscut i vol continuar vivint.

Hem de creure en la nostra capacitat de transformar les residències i de continuar en un vaixell que fa aigües, però que continua navegant. Ens encantaria reparar aquest vaixell abans de navegar, però ens toca navegar fent aigües. Ens toca prendre nota de les bones pràctiques que hi ha hagut, de les contradiccions i dels errors. S’ha de demanar disculpes i posar mesures preventives perquè la propera ens agafi pensats i organitzats. Una part del futur depèn de la nostra capacitat de crear un futur millor.

Begoña Román

Podeu accedir a tota la sessió aquí

Les residències del Grup Mutuam han completat el procés de vacunació

Residència Rubí

Pràcticament totes les persones usuàries de centres i residències per a gent gran del Grup Mutuam ja han rebut les dues dosis de la vacuna de la Covid 19. Així finalitza un procés que, en alguns casos, va començar el 31 de desembre de l’any passat i que converteix aquests espais en llocs més segurs per a un col·lectiu especialment vulnerable al virus. L’efectivitat de les vacunes i el fet que la gran majoria de residents i professionals dels centres de Catalunya han acceptat posar-se-la fa que les xifres de contagis hagin disminuït ja en un 70 per cent. A mesura que vagi augmentant la immunitat, les residències del Grup Mutuam podran tornar a una relativa normalitat -sempre amb precaucions- i recuperar activitats col·lectives. A partir d’ara, als nous usuaris que ingressin als centres també se’ls administrarà la vacuna per tal de mantenir-los com a espais segurs.

El Dia de la Dona es commemora amb moltes activitats, a tots els centres del Grup Mutuam

Residència Mercat Gunardó

El diumenge 8 de març, Grup Mutuam ha celebrat aquest any el Dia Internacional de la Dona amb una campanya de sensibilització centrada en reivindicar la igualtat entre homes i dones i dirigida a tots els centres i residències. Acompanyades de cartells amb el lema ‘Des de Grup Mutuam, construïm un món amb igualtat’, persones usuàries, dones treballadores i familiars es van fotografiar per deixar testimoni de la reivindicació. A banda d’això, molts centres i residències van organitzar les seves activitats pròpies per conscienciar i debatre sobre el paper de la Dona i celebrar aquesta jornada d’homenatge.

Centre de dia Creu de Barberà
Centre de dia Creu de Barberà

Les dones usuàries i les gerocultores del Centre de dia Creu de Barberà, a Sabadell, van rebre un exclusiu obsequi fet a mà per la filla d’una de les persones usuàries. Es tracta d’una bonica i càlida gorra artesanal de diferents colors i dissenys; no n’hi havia dos d’iguals. Cada persona va triar el que més li va agradar i se’l va posar per sortir retratada en una fotografia. En el Centre de Dia Sabadell-Centre es va optar per fer com a manualitat llaços liles i penjar-los de les finestres per tal de fer visible el seu suport a totes les dones del món.

A Barcelona, el Centre de Dia Verdum es va voler sumar a les celebracions del Dia de la Dona dibuixant i pintant llaços liles per regalar-los pel carrer i a comerços del voltant. L’experiència va ser positiva i totes les persones que els van rebre es van sorprendre i admirar pel detall. 

Residència Font Florida
Residència Font Florida

A la Residència Font Florida, s’hi van portar a terme diverses activitats, com, per exemple, una presentació de biografies de dones que van canviar la història i que van contribuir a la lluita per la igualtat. També van muntar una mostra de fotografies de grans dones de la història que va despertar molt d’interès.

La Residència Jaume Nualart va viure molt intensament la commemoració del Dia de la Dona i va organitzar activitats de diferents temàtiques al llarg de tota la setmana. Es van decorar els espais comuns amb cartells reivindicatius i amb murals sobre la història del 8M, l’evolució de la vestimenta de la dona i el progrés d’aquesta en el món laboral.  Dilluns, es va explicar la història del 8M i perquè el lila és el color que representa la dona; es va fer un Bingo en què els premis eren polseres liles i a l’activitat d’Estimulació Sensorial va predominar el color lila. Dimarts, es va projectar la pel·lícula de John Ford “7 dones” i es va debatre sobre les limitacions que trobava la dona als anys 50 en el món laboral. Dimecres, a l’activitat de punt, es van repartir llaços de ganxet confeccionats per residents, famílies i treballadors. A més a més, amb l’objectiu de sensibilitzar, es va fer una activitat en què els usuaris i residents deixaven l’empremta de la seva mà en blanc sobre un fons lila i sobre aquesta s’escrivien paraules contra la violència masclista. Dijous, hi va haver una projecció d’imatges de publicitat sexista, que va obrir un debat sobre llenguatge sexista i professions d’homes i dones, i divendres es va organitzar un col·loqui a l’entrada per posar en comú tot el que s’estava portant a terme i, per acabar, es va fer la lectura d’un manifest col·lectiu.

Residència Mutuam Manresa
Residència Mutuam Manresa

La Residència Les Franqueses va preparar un gran cartell per commemorar el Dia de la Dona i, durant el cap de setmana, s’hi van celebrar tertúlies i es va fer una foto conjunta de les persones usuàries. Sota el lema ‘Fem visible allò invisible’, la Residència Rubí va celebrar la jornada feminista amb la presentació d’un cartell de dones anònimes creat per les pròpies dones de la residència: familiars, treballadores, residents i usuàries. La idea era donar visibilitat a les dones comuns que, des de l’anonimat i la quotidianitat, porten a terme coses importants a la vida. L’acte el van obrir tres senyores que van volgut compartir experiències i va finalitzar a ritme de cançons i amb el regal dels llaços que s’havien confeccionat durant la semana.  Podeu veure les divertides gal.leries de la resta de Centres de Grup Mutuam i també de Serveis Centrals de Grup Mutuam. 🙂

Sensibilització i treball cognitiu protagonitzen les activitats de Grup Mutuam per commemorat el Dia Mundial de l’Alzheimer

Dia Internacional Alzheiemer Guinardó

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l’Alzheimer, el 21 de setembre, data instituïda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), diversos centres i residències de Grup Mutuam han volgut organitzar accions per sumar-se a la campanya de sensibilització. L’objectiu és donar a conèixer la malaltia i les seves conseqüències sociosanitàries i demanar el suport i la solidaritat de la població, les institucions i els organismes oficials.

La Residència pública Mercat del Guinardó, a Barcelona, va  celebrar un bingo especial en commemoració de la data amb diferents premis acompanyat d’una sortida a la plaça del mercat per gaudir d’un berenar a l’aire lliure. A més, algunes de les persones residents van participar en un taller per confeccionar atrapa somnis.

Com cada any, al Centre Residencial Mutuam Manresa commemoren el dia Mundial de l’Alzheimer amb un seguit d’actes que es duen a terme durant tota una setmana. L’agenda d’activitats va començar dilluns col·locant per totes les instal·lacions diferents poemes per treballar i estimular la memòria, així com cartells informatius de les eines que es fan servir per conèixer millor les persones que pateixen la malaltia.

Altres activitats han estat el taller d’aromateràpia, on s’estimulen els sentits i es treballa la memòria a través de l’olfacte, tallers de memòria i bingo dirigits per l’educador, de musicoteràpia, per la terapeuta ocupacional, i una activitat de massatges propioceptius dirigida per la fisioterapeuta. També hi va haver un espai més lúdic, on junt amb una de les infermeres del centre es van elaborar magdalenes de xocolata. Per acabar aquesta setmana tan especial van fer la ja tradicional sortida a Sant Ignasi.

La Residència Jaume Nualart, un equipament públic gestionat per Grup Mutuam a Cornellà, el passat 19 de setembre van preparar una activitat que consistia en estimular els records a través dels cinc sentits utilitzant materials que fossin molt familiars per a les persones residents, com ara teles, sabons, menjars, imatges, sons quotidians…. Tots aquests records van quedar reflectits en un mural. Un cop finalitzada l’activitat, s’hi va organitzar un pica-pica.

A la Residència pública Molí – Via Favència, a Barcelona, van optar per fer una sessió de cinema, amb crispetes incloses, en què van veure “El diario de Noa”. També van crear un mural amb informació sobre l’Alzheimer per tal que tothom vinculat al centre pogués escriure-hi els seus sentiments o pensaments.

A la Residència les Franqueses, propietat de la Fundació privada de la Gent Gran de Les Franqueses del Vallès que gestiona Mutuam, també s’hi va crear un mural amb el dibuix d’un cervell ampliat, diferenciant-ne els lòbuls, on els residents van poder enganxar post-its on havien escrit els records que no voldrien oblidar i els han enganxat en el dibuix d’un cervell ampliat. L’activitat va ajudar a reflexionar sobre el tema i a empatitzar amb les persones afectades, fent una crida a la necessitat d’afrontar la malaltia des de totes les òptiques possibles.

Per últim, la Residència Rubí ha apostat per celebrar aquest any el Dia Internacional de l’Alzheimer creant un pòster a partir de la consigna “Escull una imatge representativa de la teva vida i posa-li un títol”. La iniciativa ha estat un èxit de participació.

Residència Jaume Nualart
Residència Jaume Nualart

Sant Jordi arriba als centres de Mutuam com una de les festivitats més esperades

Sant Jordi font florida

Les celebracions de Sant Jordi són molt esperades per residents, usuaris i professionals dels centres de Grup Mutuam a diferents municipis. Els espais s’omplen de roses i guarnits, el temps primaveral convida a passejar per carrers i places per veure les parades de llibres i els tallers de manualitats prenen un sentit molt especial els dies anteriors al 23 d’abril. Des de la Direcció General de l’entitat, a més, es promou que cada treballador o treballadora rebi una rosa de part del grup. En línia amb la seva política de Responsabilitat Social Corporativa, es procura que les flors siguin adquirides en entitats col·laboradores o en altres de caràcter social.

A Barcelona ciutat, els usuaris del Centre de Dia Verdum han portat a terme diferents activitats conjuntament amb els professionals. Per una banda i abans de la Diada, s’han fet dos tallers de punt de llibre amb plastilina i un taller per crear un accessori en forma de rosa per penjar a la solapa. Per l’altra, el mateix 23 d’abril s’ha organitzat una gimcana i diferents activitats cognitives al voltant del Sant Jordi. Les persones usuàries han gaudit tant de les manualitats prèvies com del mateix dia passant una estona agradable. Per finalitzar, han menjat un bon pastís d’aquesta Diada.

A la residència i Centre de Dia Font Florida, han preparat divertits punts de llibre i un llibre d’activitats per a cada resident i usuari de centre de dia. Un any més, la venda de roses i petits detalls ha estat un èxit.

També a la Residència Mercat de Guinardó han volgut posar el seu granet de sorra en aquesta gran festa en què Catalunya s’omple de roses fent un lliurament d’aquestes flors a les persones residents. A més, han muntat una paradeta de venda d’objectes artesanals relacionats amb la Diada que han preparat durant la Setmana Cultural, uns dies que han inclòs teatre, coral i festa d’aniversaris.

Els centres de Grup Mutuam a Badalona i Cornellà, tampoc no s’han volgut perdre les celebracions. El Centre de Dia Nova Lloreda ha optat per la confecció de roses, però aquesta vegada amb pasta de sal i per fer punts de llibre amb relleu gràcies a una rosa i un drac.

A la Residència Jaume Nualart, per la seva banda, han muntat una paradeta amb les manualitats de residents i treballadors del centre. Així mateix, han visualitzat una projecció d’imatges relacionades amb aquesta diada i han recitat poemes i cançons populars. Cada resident ha tingut dues roses, una tipo agulla confeccionada per ells, i la natural, que han rebut de la mà del director. Per endolcir la festa, han menjat per postres un pastís especial. Després de berenar, han visualitzat un curt de la llegenda de Sant Jordi i, seguidament, se’ls ha lliurat una revista amb reculls de dites i endevinalles populars citades per ells.

Als centres per a gent gran de Mutuam al Vallès Occidental i Oriental el Sant Jordi també s’ha viscut amb intensitat. La Residència Sant Cugat ha rebut la visita de l’alcaldessa, Carmela Fortuny, de la tinent d’alcaldessa Susanna Pellicer i de tècniques de l’Ajuntament, que han regalat roses als residents de part del consistori. Per rebre-les s’ha celebrat un esmorzar especial a la sala del Casal.

Els usuaris del Centre de Dia Sabadell Centre han elaborat una manualitat protagonitzada, com no, per la rosa i el llibre. Per no perdre’s durant la lectura, van pensar que un original punt de llibre guarnit amb pètals de rosa, fusionant els dos símbols tradicionals d’aquesta data, seria de molta utilitat. Així mateix, han aconseguit que la rosa adquireixi dolçor en elaborar-se amb llaminadures. Ha costat molt a alguna persona usuària, però, no clavar-li el queixal abans de temps. A la tarda, han gaudit d’una activitat intergeneracional amb la visita dels alumnes de 4t d’ESO de l’escola PIA de Sabadell, que han fet un recital de poesies relacionades amb Sant Jordi.

Les persones usuàries de Centre de Dia de Torreromeu, també a Sabadell, han elaborat durant aquest dies uns detalls commemoratius. Han pintat un temorós drac traient foc i han pintat unes roses folrades i enganxades sobre una base de goma EVA i els han afegit un imant perquè les puguin enganxar a la nevera i recordar per sempre aquest Sant Jordi 2019.

Aprofitant la celebració del Sant Jordi, les persones usuàries del Centre de Dia de la Creu de Barberà han participat en una activitat, conduïda per la terapeuta ocupacional i amb la col·laboració de l’equip gerocultor han elaborat un punt de llibre amb restes seques de roses i amb un toc de color amb purpurina. Una activitat senzilla però amb un resultat molt atractiu que ha satisfet tots els participants.

La Residència Les Franqueses, propietat de la Fundació privada de la Gent Gran de Les Franqueses del Vallès gestionada per Mutuam, ha celebrat la setmana de Sant Jordi amb molta il·lusió i una variada proposta d’activitats amb les famílies, els professionals i el voluntariat. Els residents han fet diferents manualitats per guarnir la residència. La regidora de Gent Gran del municipi, Rosa Pruna, ha regalat durant la Diada a totes i tots els residents i professionals una rosa i un llibre. A la tarda, amb l’ajuda de familiars, voluntaris i personal, han anat a la plaça a veure les paradetes de llibres, roses i les sardanes dels més menuts, els nens i nenes de les guarderies Cavall Fort i Les tres Bessones. Aquest dimecres, com a cloenda de les activitats de Sant Jordi, la coral de Gent Gran de Granollers ha ofert un concert de cants molt bonics i s’ha organitzat un joc de quinto.

Al centre de Grup Mutuam a la capital del Bages, la Residència Manresa, les persones que hi viuen també han passat un Sant Jordi molt actiu. S’hi ha organitzat un concurs de poesies, el lliurament de roses, una sortida per visitar les parades del passeig més emblemàtic de la ciutat i un taller de punts de llibre i una paradeta per vendre’ls dins del propi centre.

Les celebracions dels centres de Girona tampoc han passat per alt les tradicions ni el vincle amb la ciutat. Els pacients de l’Hospital Sociosanitari de Girona han optat per celebrar el Sant Jordi muntant una parada de roses i llibres. Els llibres solen ser donacions, que ells venen a preu simbòlic, mentre que les roses són d’una floristeria petita local, on les compren a molt bon preu i després les revenen. Fa mes de 10 anys que els pacients, amb l’ajuda de la infermera i l’auxiliar de clínica de l’hospital de dia, munten el 23 d’abril aquesta parada i amb els ingressos que n’obtenen poden organitzar algunes petites excursions i activitats internes o comprar materials per al centre de dia.

Al Centre de Dia Onyar, el dia 23 han venut roses i el 24 han celebrat la final del projecte intergeneracional de Sant Jordi, amb la representació per part de les persones usuàries del servei i de tres alumnes de l’IES Ermessenda d’una obra relacionada amb aquesta Diada.

Carnestoltes 2019: la festa més transgressora del calendari arriba als centres i residències de Grup Mutuam

Les Franqueses del vallès mutuam

El Carnestoltes, una festa prèvia a la restrictiva Quaresma, és el moment de trencar regles i de fer tot allò que més endavant no es podrà fer. Si més no, a les residències i centres de Grup Mutuam és una esperada celebració en què disfresses, música i ball capgiren el dia a dia de les persones usuàries.

A la Residència Les Franqueses, propietat de la Fundació Privada de les Franqueses del Vallès per a la Gent Gran gestionada per Mutuam, aquest any els residents han dissenyat un photocall amb els seus complements -pipes, bigotis, barrets i algun antifaç- ideal per gaudir d’una festa en què la rauxa passa a ser protagonista per una estona. Els residents, amb les famílies o amb els professionals, individualment o en petits grups, disfressats o no, han tingut la possibilitat de fer-se fotos dins del marc fet expressament per a l’ocasió i que ha donat a la festa un to de color i creativitat. Un entreteniment saludable i divertit que afavoreix les relacions socials i que és un excel·lent recurs per connectar amb el calendari festiu.

Al centre de dia Sabadell Centre també s’han animat a celebrar el carnestoltes tots junts, usuaris, familiars i professionals. Han organitzat un gran ball amb mascares i disfresses venecianes i han passat tots pel photocall per fotografiar-se ben macos. Per acabar han gaudit d’un aperitiu escollit pels usuaris del centre de dia.

A la Residència Mutuam Manresa, hi han organitzat un concurs i un ball de disfresses. La Residència Jaume Nualart, a Cornellà, ha escollit com a temàtica del Carnestoltes “El casino” i, d’acord amb això, s’ha ambientat l’espai i s’han elaborat diferents disfresses. A més, hi han celebrat un enterrament simbòlic de la sardina, en què cadascú ha sepultat alguna cosa que no volia més, com els dolors, les injustícies, les mentides, les guerres, etc.

També a la Residència i Centre de dia Rubí, i com és tradició, han acomiadat el Carnestoltes amb l’enterrament de la sardina. Aquest any els residents han confeccionat amb molt d’esforç, imaginació i treball la senyora Sardina, que han realitzat durant els tallers de manetes d’or. Disfressats, l’han acompanyat en un festeig fúnebre en el qual hi ha hagut cançons, ofrenes i fins i tot plors.

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell ha celebrat una fantàstica rua de carnestoltes amb la temàtica del Far West. Professionals del centre amb els seus fills, voluntaris, familiars i usuaris s’han vestit dels diferents personatges del llunyà Oest. La rua ha passat per totes les plantes del centre, acabant amb un ball final i un fantàstic berenar de xocolata desfeta amb melindros.

Al Centre de dia Verdum enguany han volgut celebrar el Carnestoltes de manera una mica diferent i han pensat entre tots una original disfressa: s’han convertit en rellotges de diferents hores per veure quina hora era a molt llocs del món. Per altra banda, han participat en un gran ball amenitzat amb música actual i han mostrat la seva millor cara en un photocall amb els usos horaris de difunts països del món.

La Residència Molí-Via Favència ha celebrat el Carnaval entorn de la temàtica de la baralla de cartes espanyola. Així doncs, tant els residents com els familiars i treballadors s’han disfressat de cartes. Una resident ha donat el tret de sortida de la celebració amb el pregó i, tot seguit, s’ha portat a terme una animada rua i un ball.

El Centre de dia de Torreromeu ha celebrat aquest carnestoltes amb una festa de gran alçada: disfresses a base de complements (ulleres divertides, perruques, collars de flors, barrets, faldilles, bigotis, etc.), un marc de photocall, música i ball i un concurs de pastissos que tothom ha pogut degustar amb entrega de diplomes per als participants inclosa. A la celebració hi han acudit també alguns familiars de les persones usuàries per compartir aquest dia especial.

Les persones usuàries del Centre de dia Creu de Barberà han celebrat el carnestoltes posant-se complements de disfresses i fent-se fotos en un marc de photocall adornat per a l’ocasió dies abans. Un sempre desitjat pica-pica ha servit per concloure la celebració acompanyat de música i dels somriures que perruques i màscares sempre arrenquen.

La Residència Mercat de Guinardó ha escollit indis i vaquers com a temàtica del carnaval. Una celebració en què no s’han estat de res, amb música adequada per a l’ocasió i un bon berenar per a tothom.

Per al Centre de dia i Residència Font Florida, el Carnestoltes és una festa imprescindible en la programació anual d’activitats, ja que els participants gaudeixen activament en la seva organització. Aquest any, la temàtica escollida ha estat Mèxic. Durant un mes, s’han adaptat les activitats per preparar la decoració, a base de barrets i cactus, i les disfresses, íntegrament confeccionades pels residents i que consistien en barrets i ponxos mexicans, peculiarment acolorits.  Com a colofó de la festa, els residents van poder degustar un menú especial compost per frijoles, pollastre, pebrot vermell i nachos amb maionesa. A la tarda, no hi han faltat els ingredients bàsics d’una gran festa, la música a càrrec del cantant Kleo i els balls dels propis residents i familiars.

La Creueta porta la realitat de la gent gran a les aules d’instituts de Sabadell

Mutuam La Creueta

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta ha iniciat aquest any una nova activitat dins dels projectes de relació amb la comunitat. Es tracta d’una iniciativa dins de l’espai de relacions intergeneracionals i comunitàries, basat en la formació de valors, en el coneixement de les persones grans i en donar a conèixer què és un centre residencial, qui hi viu i què s’hi fa.

El centre, que disposa de més de 10 convenis de col·laboració amb diferents entitats educatives de la ciutat de Sabadell, acull durant tot l’any alumnes de 3r i 4rt d’ESO que hi porten a terme diferents activitats, com a contingut del seu currículum escolar. La novetat, en aquest cas, és que és el centre el que està present a les aules.

La Creueta ha estat escollida com a entitat per portar a terme aquest nou projecte de servei comunitari i d’aprenentatge i servei creat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i promogut des de l’Ajuntament i diferents entitats educatives de la ciutat.

Durant el mes de novembre, l’educadora social del centre, Rosa Torró, va fer la primera d’una sèrie de sessions formatives als alumnes de 3r d’ESO de l’IES Sabadell. L’objectiu, donar a conèixer al col·lectiu de joves, que són el futur i que també són font d’informació i formació de les persones grans amb les que conviuen, la realitat d’aquest segment de població, la tasca que es porta a terme en el centre, els perfils professionals que hi treballen i els perfils de gent gran i socials que hi viuen.

Un jove explica en vídeo la seva recuperació després d’un ICTUS a l’EDCA de Vila-seca

Saul Palomo, pacient Edca

Saul Polomo, un jove de Reus que va patir un ictus tres dies després de veure néixer la seva filla, relata en un commovedor vídeo com ha estat el que descriu com a maratoniana recuperació des de llavors. El seu periple va començar en despertar-se del coma amb la meitat dreta del cos inutilitzada. No només no es valia per si mateix sinó que tampoc no era capaç de comunicar-se, ja que tan sols podia pronunciar la paraula ‘no’.

Palomo va iniciar un procés de rehabilitació en què va passar per l’Hospital Guttmann, per l’Hospital Sant Joan de Reus i, finalment, per l’EDCA (Equip de suport al dany cerebral adquirit) de la Residència Vila-seca. Allà va ser tractat per un neuropsicòleg, una logopeda i un terapeuta ocupacional, que és qui el va animar a gravar el vídeo. El seu treball constant i la implicació dels professionals han fet que recuperés gran part de les seves capacitats, però encara segueix fent rehabilitació en la Unitat d’Estimulació Neurològica de Vila-seca. No us perdeu el seu emocionant testimoni: vídeo.