Mutuam a Casa: L’ajuda domiciliària, insubstituïble en temps de pandèmia

Mutuam a casa

La pandèmia provocada per l’aparició de la COVID-19 ha posat a prova la robustesa de tots els serveis sanitaris i assistencials. D’una banda, són moltes les famílies que s’han vist afectades per la malaltia i s’han trobat amb unes necessitats de suport que abans no tenien. De l’altra, les mesures per reduir la propagació del virus aplicades per les administracions van portar al tancament dels centres de dia, deixant un gran nombre de persones vulnerables depenent de l’atenció a domicili.
Així, la COVID-19 ha portat noves situacions que ha calgut gestionar amb diferents eines, com Mutuam a Casa, el servei d’ajuda domiciliària del Grup Mutuam, que durant la pandèmia s’ha fet més necessari que mai.

“Va ser un gran alleujament descobrir que hi havia aquest servei, perquè de sobte ens vam trobar amb dues persones que necessitaven atenció i no arribàvem a tot”, explica la Lucía. La seva mare, que es diu com ella, era usuària del centre de dia de la Residència Molí-Favència, que gestiona Mutuam, des de feia gairebé dos anys. Hi havia arribat gràcies al seu neuròleg, que li havia recomanat pels problemes de memòria que pateix. De la nit al dia, el centre va haver de tancar i la Lucía es va trobar a càrrec de la seva mare, amb una malaltia degenerativa, i del seu pare que, a punt de fer 87 anys, es troba en bon estat de salut, però necessita les atencions pròpies de la seva edat. Va ser la treballadora social del centre qui es va posar en contacte amb la Lucía per informa-la del servei d’ajuda domiciliària. “Van tancar un dijous i dilluns ens van trucar per oferir-nos aquesta assistència, que era just el que necessitàvem. La mare requereix unes cures i atenció les 24 hores i ens dona molta tranquil·litat poder comptar amb el suport diari de dues persones qualificades”.

La Teresa va decidir buscar ajuda per la seva mare, la Concepció, en ple pic de la pandèmia, quan les dues cuidadores que l’atenien a casa es van posar malaltes i van donar positiu per COVID-19. La Concepció, que té 90 anys i en fa 9 que viu amb l’Alzheimer, amb un grau de dependència alta, també emmalalteix. En aquell moment sospiten que es podria tractar del nou coronavirus, però amb la sanitat col·lapsada no tenen manera de comprovar-ho —més endavant, li van poder fer la prova, que va donar negatiu— i davant la impossibilitat de contactar amb el CAP, la Teresa decideix recórrer al PADES, el Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport. “Qui gestiona el PADES del meu barri és precisament Mutuam i m’informen que existeix un servei d’ajuda en la pròpia llar. Em van enviar el pressupost, el vaig acceptar i al cap d’un dia ja tenia algú que em venia a ajudar”.

Rapidesa i seguretat, el més importat per a les famílies
Una ràpida capacitat de resposta és vital en situacions com les que s’han viscut durant aquesta pandèmia, i això també és el que destaca l’Alberto, que va requerir el servei Mutuam a Casa quan el seu pare va ser ingressat a causa de la COVID-19. Ell i els seus tres germans es van organitzar de seguida per tal que no passés sol ni un instant, però en veure que la situació
es podia allargar van decidir buscar ajuda externa, sobretot per acompanyar-lo a les nits. La clínica on es trobava ingressat els va posar en contacte amb Mutuam després d’haver rebutjat una altra entitat perquè no disposava dels EPI necessaris. Aquella mateixa nit ja tenien algú.

En el cas del pare de l’Alberto, el fet que estigués acompanyat les 24 hores del dia era de màxima importància, ja que portava respiració assistida i si passava qualsevol cosa calia actuar amb rapidesa. A més, havia tingut problemes d’epilèpsia i tenien por que pogués patir una altra crisi. “Ell estava més tranquil i nosaltres també, que tingués algú ens donava seguretat”, relata.

El pare de l’Albert ha pogut superar la malaltia i ja es troba a casa, on es va recuperant a poc a poc. El procés ha estat llarg i dur i comptar amb l’ajuda de Mutuam a Casa va permetre que la família pogués tenir moments de descans, tant físic com mental. La Teresa també valora l’experiència de manera molt positiva i destaca que la professional que l’assistia va ser molt
curosa i afectuosa amb la seva mare, que ja es troba millor. Igual que l’Alberto, la Teresa valora per sobre de tot la rapidesa amb què va ser atesa i la tranquil·litat de poder disposar d’una professional qualificada equipada amb la protecció necessària. “En una situació excepcional i molt complicada per a mi, va ser de gran ajuda”, conclou.

Si vols preguntar i conèixer de primera mà els serveis que ofereix Mutuam a Casa, truca al 93 380 05 50

Mireia Bosch: “La relació amb els companys ha estat, durant la crisi sanitària, més intensa i propera que mai”

Mireia Bosch

Mireia Bosch (primera a la dreta) va arribar el gener de 2008 al Grup Mutuam per ser directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i del centre de dia Onyar. Poc podia imaginar llavors que l’entitat aniria sumant un munt de recursos més al llarg dels anys que acabarien sota la seva direcció: els Equips d’Atenció Psicosocial de ‘la Caixa’ i, amb la reconversió de l’Atenció Primària, la Unitat de Rehabilitació Intensiva d’Ictus, dos equips d’Atenció a la Cronicitat (EPAC) i els PADES Girona (la direcció dels quals és compartida amb l’ICS/IAS). La crisi sanitària de la Covid-19 encara li proporcionaria un nou repte, la gestió dels recursos humans d’un hotel sanitaritzat.

Quin ha estat el teu paper durant la crisi sanitària?

El meu paper consistia en ser allà durant moltes hores i cada dia, oferir molt de suport i tota la informació de què disposàvem, organitzar circuits i plans interns i donar un cop de mà en allò que calgués. Hi va haver un moment en què la majoria de metges estaven de baixa i també vaig haver de fer de metge, que és la meva professió. A banda de tot això, hem tingut una gran tasca administrativa enviant moltes estadístiques cada dia. On he destinat més esforços és a l’Hospital Sociosanitari, no només perquè és el més gran sinó perquè és on hem tingut situacions més complicades. No obstant això, he intentat acompanyar també els equips, perquè han tingut un rol diferent de l’habitual durant la crisi.

Quins canvis han viscut?

En el cas dels PADES, calia gestionar la rotació dels tres equips que es va establir per protegir els professionals -sempre en coordinació amb la co-direcció de l’Institut Català de la Salut- però també les seves pors, tenint en compte que alguns dels pacients a qui visitaven en els domicilis van resultar ser positius en Covid-19. Pel que fa als EPAC, amb el replegament de l’Atenció Primària, en un principi es va enviar les professionals a casa, des d’on elles han ofert assistència telefònica. Un cop van disposar dels EPI, van fer atenció domiciliària i, a més, es van oferir com a voluntàries per donar suport psicològic en l’Hotel sanitaritzat Ibis i en el sociosanitari. També van ser elles les que van coordinar les videotrucades amb les famílies. Pel que fa a l’Equip rehabilitador domiciliari, les professionals es van quedar al centre i van fer una coordinació telefònica. El Centre de Dia va tancar i els seus treballadors van venir al sociosanitari. Els EAPS en un principi van anar cap a casa, però després, des de la Xarxa de Salut Mental, es va configurar un macrogrup d’atenció psicològica (ESEP) i s’hi van integrar i participar molt activament.

Com heu viscut la situació a l’Hospital Sociosanitari i com ha alterat la vostra normalitat?

Haig de reconèixer que ho hem portat bastant bé, ja que no vam tenir casos de Covid-19 fins que les unitats específiques van estar muntades i els circuits van estar definits. Però sí que ha canviat molt la nostra manera de treballar. Malgrat que nosaltres ja estàvem acostumats a fer aïllaments, normalment és el professional qui protegeix al pacient. Ara la protecció és bidireccional i al principi hi havia molta por. Vam poder sectoritzar el centre, però gairebé el 28% per cent dels professionals es van contagiar, la majoria al començament. En relació a això, cal assenyalar que, des de la Regió sanitària de Girona, hem tingut bastant suport i ens han ofert llistats de borses de treball que en han permès contractar, per exemple, graduats en Medicina de la Universitat de Girona que tenien el MIR aprovat però no tenien plaça. També es van posar hotels a disposició dels professionals, sobretot per a aquells que convivien amb persones de risc.

Com va anar la posada en marxa de l’hotel sanitaritzat?

Va ser molt ràpida. Des de la Regió sanitària es van posar en contacte amb nosaltres per demanar-nos si podíem muntar un hotel com els que el Grup Mutuam havia posat en marxa a Barcelona. La direcció sanitària va respondre que no podíem assumir-ne la gestió completa, ja que la central de l’entitat està a Barcelona i els desplaçaments en aquell moment eren complicats, i llavors ens van oferir la gestió dels recursos humans. Tot això ens ho van demanar un dijous i dilluns havia d’estar en funcionament. Va venir un administratiu a ajudar-me i vam fer el procés de selecció dels treballadors telefònicament. Ens van passar llistats d’estudiants de tercer i quart d’Infermeria que estaven disposats a ser contractats com a auxiliars a l’hotel. Una infermera alliberada del Centre de Dia els donava suport i com que, per sort, l’Hotel Ibis està just al costat, jo m’hi acostava cada dia. Ha estat una experiència molt diferent i molt interessant, però el que m’ha agradat més ha estat la interacció directa amb els estudiants. Al final he exercit un rol semblant al d’una coach, ja que per a molts era la primera experiència laboral i, a més, tenien moltes pors. Després, molts d’ells ens han demanat poder seguir treballant durant l’estiu en el sociosanitari. Tant a ells com als metges que vam haver de contractar, els vaig dir que m’havien fet reconciliar-me amb el jovent. Hem tingut sort i ens hem trobat amb persones molt entregades.

Com es va organitzar el suport psicològic durant la crisi?

Les psicòlogues van veure molt ràpidament que no només havia d’oferir-se suport a familiars i pacients, sinó també als professionals. En un principi va ser individual, i van posar un telèfon a disposició de qui ho necessités. A grans trets, han gestionat por al contagi, propi i de l’entorn, i ansietat –en Mireia Boschgran part a causa dels canvis de protocol constants i l’allau d’informació. També es van trobar amb professionals que patien ansietat perquè havien de gestionar dilemes ètics, i a alguns els van recomanar que quan la situació estigués més calmada portessin els casos al Comitè d’Ètica del Grup Mutuam. La veritat és que estic molt contenta amb els resultats del treball que han fet les psicòlogues.

A nivell personal, tu com ho has viscut?

Bé, ho he viscut com una oportunitat de créixer. Soc positiva de mena i, tot i així, hi ha hagut dies que he tingut ganes de plorar i ho he fet en privat. Però penso que les crisis serveixen per analitzar què es fa bé i què no. A més, és un repte per un mateix. He intentat no transmetre gaire ansietat, tot i que el mes de juny reconec que estava molt cansada i és llavors quan tenim la tendència d’anar-nos cap a la negativitat. Aquesta situació m’ha ajudat a conèixer les meves limitacions però també m’he sorprès de tot el que he estat capaç de fer.

Has tingut por de contagiar-te o de contagiar el teu entorn?

Sí, suposo que com tothom. A les meves filles, que són adolescents, no tant, però al meu home, que sempre ha patit més problemes de pulmó, sí. Cal ser molt metòdic i jo seguia tot un ritual quan arribava a casa.

Pensant en els recursos que gestiones, què treus de positiu de tot el que hem viscut?

Un dels aspectes més positius de la crisi és que ens hem barrejat tots els equips, que fins ara pràcticament no ens coneixíem, i conèixer la feina dels altres permet tenir molta més empatia. La relació amb els companys ha estat més intensa i propera que mai. Habitualment, al meu despatx hi entra gent, però potser no les auxiliars, i durant aquestes setmanes sí que ho han fet. Així que canvien els vincles i et fas més sensible als problemes dels col·laboradors.

I com a societat, creus que n’hem après alguna cosa?

Voldria pensar que si, però de vegades quan veig les notícies em deprimeixo. Tenim el gran problema de viure en una societat molt individualista i egoista. Hi ha molts inconscients. Qui realment és conscient de la situació és perquè és del sector o perquè ha viscut la malaltia en la família. Hi ha qui pensa que amb el final del confinament es pot donar per superada la crisi sanitària i l’única cosa que hem fet és limitar la capacitat de transmissió, però el virus segueix aquí. Veient els rebrots, no tinc clar que la societat n’hagi après gaire. La nova normalitat és entendre que hi ha coses que no les podem fer com les fèiem abans. Això els sanitaris ho tenim integrat. La societat canvia i la sanitat també, i els professionals ens hem d’adaptar i ser flexibles a les necessitats del moment.

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell celebra el seu 29è aniversari

Amb motiu del 29è aniversari del Centre Assistencial Mutuam La Creueta cada mes de juny sempre s’han organitzat multitud d’activitats, de dibuix, cant, musical, etc. Aquest estiu amb les limitacions d’activitats per la COVID19, els professionals del centre no han pogut organitzar res però sí que han regalat un ventall de colors a cada resident per fer la calor més lleugera i colorida. Tots han agraït molt el regal.

Professionals de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, presents a l’acte d’homenatage a les victimes per la COVID19

Hospital Sociosanitari Mutuam Girona

El dimarts 14 de juliol a les vuit del vespre es va celebrar al parc de les Ribes del Ter a Fontajau (Girona) un acte en memòria de les víctimes de la Coivd-19 i d’homenatge als professionals que els van acompanyar en tot moment. L’acte va estar presidit pel Molt Honorable Sr. Joaquim Torra i Plau, president de la Generalitat de Catalunya i va ser organitzat per l’Ajuntament de Girona al que representava l’alcaldessa, la Sra. Marta Madrenas.

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona va estar convidat a l’acte i van anar-hi alguns professionals dels diferents equips, del sociosanitari, del centre de dia, del PADES, de l’EPAC. Va ser un acte molt emotiu i sensible, on es va barrejar la poesia i la música. 147 espelmes estaven enceses a l’escenari en record de les persones mortes a Girona per la Covid-19.
L’acte va ser conduït per la periodista Clara Sánchez-Castro, que va tenir com a preludi el repic simultani de totes les campanes de la ciutat. Només començar es va fer un sentit minut de silenci i després els parlaments es van anar intercalant amb les actuacions del cor Preludi –ahir excepcionalment barrejant els seus cors infantil i juvenil–, que va posar banda sonora a l’acte amb On suuri Sun rantas (un cant a la natura finès), Vull escriure en un mur (de Demis Roussos) i Heal the world (de Michael Jackson, traduït al català pel cor Preludi). A banda dels discursos de les autoritats, hi va intervenir també un representant de les famílies, Fèlix Xunclà, que va perdre la seva mare per la Covid-19 i que va llegir el text No em dugueu enlloc més, del professor gironí Jordi Vilamitjana, mort al maig arran d’un càncer.

“De la ciutat de Girona en memòria de totes les persones que la pandèmia de la Covid-19 ens ha pres abans d’hora. Sempre mantindrem viu el seu record.” Aquest és el text de la plaça commemorativa que es va descobrir, al peu d’un desmai recent plantat a la llera del Ter a Fontajau. Al final de l’acte d’homenatge a les víctimes del coronavirus es va fer una ofrena floral que quedarà com a “símbol físic del llegat” de les víctimes, en paraules de Madrenas.

Àlbum fotogràfic de la Covid19 “Instantànies d’una pandèmia”

El Grup Mutuam llança ‘Instantànies d’una pandèmia’, una publicació digital en format álbum, que recull imatges de com s’ha afrontat la crisi sanitària generada per la COVID-19 des dels diferents centres i serveis de l’entitat. Aquest nou element comunicatiu vol ser un testimoni del que s’ha viscut però, sobretot, un homenatge col·lectiu als i les professionals que ho han donat tot per sortir de la situació de la millor manera possible i a les persones usuàries que han viscut moments complicats pels quals no imaginaven que haurien de passar.

Les fotografies retraten escenes emotives, disteses, d’agraïment i de compromís, amb la vocació sanitària i social com a fil conductor. Les imatges van acompanyades d’un missatge de la directora o director de cada recurs que hi ha participat, que dona forma amb les paraules al record i les sensacions inesborrables que la crisi viscuda ha deixat en cadascuna de les persones que conformen la nostra entitat.

“Vam haver de ser molt pedagògics amb els usuaris, insistint que faríem tot el poguéssim per tal que estiguessin bé”

Marga Quintana

Marga Quintana va arribar al Grup Mutuam l’agost de 2010, després d’una extensa trajectòria en el món de la geriatria, sempre en la direcció de residències.  També al Centre Mutuam Collserola, la seva primera escala en l’entitat, va exercir de directora durant sis anys. Després va fer-ho durant un any a la Residència Font Florida i ara ocupa aquest lloc a la Residència Molí Via Favència, l’equipament públic gestionat pel Grup Mutuam on va aterrar fa tres  anys.

Quin ha estat el teu paper durant la crisi sanitària?

Hi ha hagut una mica de tot. El que es necessitava eren mans per atendre les persones i en aquesta funció he estat per al que ha calgut, però alhora ho he compatibilitzat  amb les funcions d’organització i de contacte amb les famílies, el CAP i les administracions. A més, amb el meu equip, hem organitzat els recursos humans perquè no faltessin persones malgrat les baixes de professionals.

Quan vau detectar el primer cas de COVID i com vau reaccionar en aquell primer moment?

Les proves no es van poder fer fins al 16 d’abril, però la simptomatologia de COVID en alguns usuaris la vam començar a observar a mitjans de març. Va ser llavors quan vam començar a aplicar mesures amb els recursos que teníem. Vam començar a sectoritzar i, en aquest sentit, la verticalitat del centre va ajudar. Vam separar per plantes, però també dins d’aquestes.

Com heu viscut la crisi sanitària a la residència?

Cadascú a la seva manera. Els treballadors, amb molta professionalitat i amb el màxim humor i el màxim suport entre companys que era possible. No els podré agrair mai prou tot el que han fet tant l’equip tècnic com els auxiliars. Les persones usuàries ho han viscut amb molta angoixa, sobretot pel fet de no poder veure les seves famílies. Hem intentat, però, que la comunicació fos constant amb trucades, videotrucades, fotos…

Una gran càrrega de feina, suposo.

Hi ha hagut un 60 per cent de la plantilla que ha agafat la COVID i això va fer que hi hagués moments en què ja no sabies d’on treure treballadors. Primer per les baixes i quarantenes i després per la gran demanda d’atenció, vam haver de contractar més personal.

Tu també et vas contagiar?

Sí, va ser la segona quinzena de març. Vaig haver d’anar-me’n a casa i, fins que les proves PCR no van donar negatiu, no vaig poder tornar a la residència. Mentre vaig estar a casa, però, vaig continuar treballant, ocupant-me de temes com la gestió de la relació amb les famílies.

Com t’has sentit al llarg de la crisi?

Bastant desbordada en alguns moments, perquè a la càrrega de feina que suposava l’atenció als residents s’hi sumava haver de donar resposta a les demandes i peticions d’informació de les autoritats sanitàries. Hi havia molts fronts oberts i tots eren important, però el primer era atendre les persones. A més, hi havia també por, angoixa… però s’havia d’encarar la situació. Pensava ‘no sé com, però ens en sortirem’.

Quina ha estat la teva estratègia per gestionar totes aquestes emocions?

Ho he fet com he pogut. Cada dia, procurava trobar els meus moments, que de vegades eren molt curts, per fer una mica de relaxació.

Has pogut compatibilitzar vida personal i laboral?

Durant la pandèmia he tingut fonamentalment vida professional. La privada s’ha limitat al temps de què disposava quan arribava a casa. La sensació que he tingut en aquest temps era la d’estar a la pel·lícula Blade Runner, amb aquelles imatges de dies grisos i plujosos. El que sí que tenia clar és que, encara que no sabíem com ni quan, aquella situació, s’acabaria. Suposo que això és el que m’animava quan em llevava després d’haver dormit 3 hores.

Com els heu explicat als usuaris la situació?

Els vam agafar pràcticament un per un i els vam explicar com havia començat i què era aquesta nova malaltia. Vam utilitzar diferents símils i alguns hi vèiem paral·lelismes amb una situació com de guerra civil, que fa que no puguem veure les famílies i haguem d’estar aïllats. Vam haver de ser molt pedagògics, insistint que era una situació que no ens agradava a ningú, però que no quedava una altra, i que faríem tot el poguéssim per tal que estiguessin bé. Els demanàvem que si es trobaven malament ens ho diguessin, per tal de detectar el que fos de manera ràpida.

Marga Quintana
Marga Quintana

Quines mesures es van prendre? 

El primer que vam fer va ser posar a tothom a les seves habitacions, i no podien sortir d’allà. Fins que no vam poder fer les proves, vam haver de fer aquests aïllaments individuals. Després ja vam poder sectoritzar per plantes. Mutuam ens va facilitar els equips de protecció individual i les persones que formaven part del grup de coordinació de COVID ens van ajudar molt, tant oferint-nos assessorament com facilitant-nos materials. Més tard, el Districte de Nou Barris també va subministrar-nos EPI.

Com van reaccionar les persones usuàries a totes aquestes mesures?

Van rebre malament que no ens poguéssim acostar a elles, i que quan ho fèiem sembléssim astronautes. Ens deien coses com que ens traguéssim el morrió, que no ens entenien o que no estàvem tan guapes com altres dies. Tot i que entenien la situació, manifestaven que no els agradava. Alguns ni ens reconeixen, i m’ha quedat la sensació que això els devia produir molta angoixa.

Suposo que amb les persones amb demència encara deu haver estat més difícil.

Sí, perquè amb els usuaris que tenen deteriorament cognitiu fem servir molt el contacte físic. Havíem de mantenir-lo i fer-ho de la manera que crèiem que ens podrien entendre, però utilitzant els materials de protecció.

Com heu abordat l’acompanyament de final de vida?

Nosaltres tenim bastant treballada la qüestió del final de vida. També en aquesta situació, enteníem que hi havia d’haver un comiat. Per això quan veiem bastant clar que una persona estava en el final d’aquest procés permetíem que les famílies vinguessin a acomiadar-se, encara que fos durant 10 minuts. Els comiats sense cos poden provocar dols patològics. Si ja de normal és dur no poder dir adéu a una persona estimada, encara més després de 3 mesos sense veure’s.

Creus que a nivell personal aquesta situació t’ha canviat?

Jo no sé si a mi m’ha canviat la vida, segurament més endavant ho podré identificar. A cadascú li sortirà d’una manera, però en algun moment ens vindrà el plor, l’enuig o el que sigui. Més que la vida, penso que ens canviarà la manera de viure-la i d’afrontar el que vindrà. El que hem passat ha estat molt fort, però ara estem tots pensant en com serà la propera que vingui.

Com a societat, creus que n’hem extret alguna lliçó?

Soc optimista i vull pensar que sí. Els fets, però, em recorden que hi ha molt inconscient. En relació a la pandèmia que hem viscut, hi ha tres tipus de persones: les que hem tingut la vida i la mort a les nostres mans, les que no ho han viscut en primera persona però ho han vist i les que no ho han presenciat, per a qui només ha estat un parèntesi en la seva vida quotidiana. Hi ha hagut vivències molt diferents i els graus de conscienciació són molt diferents, però jo no soc qui per fer cap judici dels comportaments dels altres. En qualsevol cas, vull pensar que sí que hi ha hagut un aprenentatge.

Laura Casademont: “L’objectiu era garantir la seguretat del personal i mantenir el màxim nivell de qualitat assistencial de les persones usuàries”

Laura Casademont

Treballadora del Grup Mutuam des de fa 23 anys, Laura Casademont va ser responsable de la gestió de dos centres residencial abans d’esdevenir Cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals, on va assumir el repte de canviar-ne la gestió, ara fa uns 15 anys. Al llarg d’aquesta llarga trajectòria, no només ha estat testimoni de com ha crescut l’entitat sinó que assegura haver presenciat un augment de la comprensió al voltant de la prevenció, un àmbit que ha viscut un punt d’inflexió amb la crisi de la COVID-19.

Des del Servei de Prevenció, us havíeu imaginat que es podria arribar a viure una situació com la de la crisi sanitària actual?

D’aquesta magnitud, no. A principis de febrer m’ho vaig començar a ensumar, però potser no aterres de veritat fins que t’hi trobes. Et comença a arribar informació i t’adones que t’has de preparar per a alguna cosa, que no saps quina magnitud tindrà.

En què va consistir aquesta preparació?

A finals de febrer, ja vam constituir un Comitè de Covid, en el qual hi havia representats els diferents recursos assistencials, la direcció medica i un delegat de Prevenció d’un dels hospitals sociosanitaris. Vam fer tres reunions per fer previsions i per preparar estratègies i accions que es poguessin portar a terme.

Quan vau detectar el primer cas i com hi vau reaccionar?

A principis de març, un professional d’un dels centres ens va comunicar que es trobava malament. L’endemà li varen fer la prova en el SPS i va sortir positiva. A partir d’aquí vam començar a fer aïllaments i quarantenes, però al principi, hi havia gent que no entenia que s’hagués de quedar a casa si no tenia símptomes. Rebíem pressió de tot arreu. A l’àmbit assistencial, necessitaven personal i nosaltres els havíem de dir que no, que calia respectar les quarantenes. Això va ser el més difícil de gestionar, junt amb el fet que cada dia rebíem procediments, protocols i informacions noves de les autoritats sanitàries. Cada dos o tres dies es canviaven els criteris i fins que no es va començar a estabilitzar la informació va costar que tothom tingués mínimament clar què s’havia de fer.

Com recordes aquells primers moments?

Eren 12 hores o més de dedicació diàries per poder gestionar tota la informació, organitzar circuïts, donar instruccions… Hi va haver una voràgine inicial en què tothom feia de tot i, al cap d’uns dies, ens vam començar a repartir les tasques amb altres companys i companyes de serveis centrals i a coordinar-nos cada dia. Entre tots preníem decisions i això ens ha ajudat molt. Al final, dins dels recursos que teníem, penso que s’ha gestionat tot bastant bé.

Passat el sotrac inicial, vau haver de fer front a més dificultats?

Per una banda, ha estat dificultós trobar equips de protecció individual (EPI) i que fins que no s’han tingut tots els necessaris els professionals en fessin un ús racional. Per l’altra, pràcticament no es van poder fer proves, els PCR, per part del SPS als usuaris de centres i residències fins passat Setmana Santa. Als centres on es van poder fer més ràpidament, es va poder sectoritzar i gestionar millor.

Com empresa, nosaltres vam començar a fer-ne als treballadors a partir del 20 de març. Als professionals que estaven aïllats els fèiem seguiment de símptomes telefònicament, facilitant-los les normes d’aïllament i instruccions per correu electrònic. Si no tenien símptomes o aquests havien desaparegut se’ls feia la prova i, en cas que sortís negativa, se’ls informava que havien de facilitar els resultats al seu metge de capçalera per poder-se incorporar al lloc de feina.

Quines van ser les primeres mesures que vau aplicar en aquells centres que ofereixen atenció directa?

Vam anar aplicant totes les normatives que s’aprovaven. Primer es van tancar els centres de dia i després es van restringir les visites de familiars als usuaris dels centres i qualsevol persona que hi entrava havia d’estar autoritzada. Des del departament de PRL, ens vam haver de coordinar amb els recursos assistencials i altres departaments de Serveis centrals.

La nostra part consistia a ajudar i donar instruccions a les direccions dels centres i als treballadors sobre com havien de treballar, d’utilitzar els EPI, etc. També ens vam haver de coordinar amb les empreses dels serveis de neteja i cuina. Hem publicat a la intranet tota la informació, que s’actualitzava cada dia. Era important que la informació arribés a tothom, que s’entengués i que es pogués executar. L’objectiu, en definitiva, era tenir el màxim de personal disponible per poder garantir l’atenció amb seguretat de les persones usuàries.

I a les oficines, quines mesures es van prendre?

Tothom va fer teletreball excepte els directors d’àrea i alguns tècnics. Cadascú estava al seu despatx i, quan ens reuníem, ho fèiem amb mascareta, mantenint les distàncies i utilitzant els gels hidroalcohòlics. Després de Setmana Santa, hi va haver un retorn parcial de la plantilla i, al maig, ja s’hi va incorporar tothom. Respecte al personal sensible, com embarassades o persones amb algunes patologies, n’hem fet una gestió d’acord amb els protocols. La primera mesura per part de l’empresa era reubicar el professional en zones de menys risc, mentre se sol·licitava visita al servei de vigilància de la salut, que emetia un document d’assessorament indicant quines accions havíem de dur a terme. Si es tractava de personal d’oficina s’optava pel teletreball.

En el cas de personal sanitari o assistencial, com se’ls podia garantir l’entrega dels EPI però no les distàncies de seguretat amb els usuaris, se’ls reubicava en zones lliures de Covid, si el centre de treball estava degudament sectoritzat. Quan, per les seves patologies estava indicat, se li demanava al treballador que gestionés la Incapacitat temporal.

Com has viscut la situació a nivell personal?

Al principi amb angoixa, perquè visc amb la meva mare, que té 90 anys, i tenia molta por de contagiar-la. Des del primer moment vaig començar a adoptar mesures com prendre’m la temperatura dos cops al dia i, en arribar a casa, desinfectar les sabates abans d’entrar i, un cop a dins, dutxar-me i canviar-me de roba, utilitzar la mascareta quan no era possible mantenir la distància amb ella i evitar totes les abraçades i mostres d’afecte. He tingut pors i angoixes, però tenia clar que la meva feina era aquesta i quan estava aquí intentava donar més del cent per cent. Potser he estat massa estricte amb les mesures personals i familiars però la por de posar-la en risc era elevada.

Has agafat la COVID-19?

No ho crec. A finals del mes de març va haver-hi uns dies en què tenia cefalees, calfreds i malestar, em vaig fer la PCR i va sortir negativa. Aleshores, els dies que no m’he trobat bé suposo que ha estat a causa de l’estrès i l’esgotament.

Creus que alguns dels protocols i mesures que hem incorporat en aquesta pandèmia han vingut per quedar-se?

Sí, si no per sempre, almenys els haurem de mantenir fins que tinguem una vacuna. A més, han servit per prendre consciència de la importància de les mesures de prevenció i que si tens un bon pla d’emergència, pots sectoritzar correctament un centre i això t’ajuda tant en cas d’una pandèmia com si has de fer una evacuació d’urgència. Fins fa poc, ens estranyava veure persones asiàtiques amb mascareta al carrer i penso que és una pràctica a la qual nosaltres també ens haurem d’habituar. Haurem d’integrar coses en el nostre dia a dia que en cap moment havíem cregut que les hauríem de fer.

Què n’hem après, de la situació viscuda?

Crec que hem pres més consciència de la nostra vulnerabilitat davant qualsevol patogen, ja sigui perquè el consum excessiu d’antibiòtics ha debilitat el nostre sistema immunològic o perquè la mobilitat global ha augmentat el risc de contagi de malalties que no són les autòctones o que havien estat eradicades aquí. Encara costa que algunes persones es posin les vacunes quan viatges o que les posin als seus fills. Fins i tot a molts sanitaris els costa posar-se la vacuna de la grip. No sé si això els farà prendre consciència de la idoneïtat de fer-ho…

A nivell personal t’ha canviat d’alguna manera?

Aquesta situació ha estat dura, a nivell físic i emocional. Cadascú ho hem viscut d’una manera i he fet tot el que bonament he pogut per ajudar els professionals que estaven en primera línia . A més, potser m’ha reforçat la perspectiva que s’ha de viure el dia a dia i no fer gaires plans de futur i valorar el fet de poder gaudir dels amics i la família. Et fa veure que el dia que estàs bé i pots fer trobades amb amics o familiars és millor no posposar-les. Això no érem capaços de pensar-ho els primers dies, sinó que ho veus ara amb una mica de perspectiva.

El Centre Mutuam la Creueta de Sabadell, inicia les activitats de perruqueria i podologia, fins ara aturades per la COVID19

Mutuam La creueta podoleg

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell, (un centre mixt amb places de residència per a gent gran i places sociosanitàries) a finals de juny va iniciar el servei de podologia, amb algunes limitacions: s’atén als usuaris d’un en un, el podòleg no accedeix a cap planta de l’edifici, excepte si es tracta de usuaris enllitats, amb la qual cosa utilitza altres mesures de protecció. El podòleg per a qualsevol servei, porta la EPI necessària i prevista i desinfecta tot el material sovint. També el podòleg se’l fa passar per un control de temperatura, tan bon punt arriba, al igual que els usuaris.

En el mateix sentit, també s’ha activitat el servei de perruqueria i com us imaginareu, passat aquest confinament que s’ha fet molt llarg, tenen molta feina aquests dies.

Mutuam La creueta perruqueria

Grup Mutuam reprèn els ingressos de usuaris als seus centres residencials

Equip Centre Mutuam Collserola

La Residència Vila-seca per a gent gran, el Centre Residencial Mutuam Collserola (foto destacada), el Centre Residencial Mutuam Manresa i la Residència Les Franqueses van recuperant la seva normalitat. En plena fase de represa i amb l’actual situació clínica dels centres, ja és possible l’ingrés de nous residents i el retorn d’aquelles persones que havien optat per passar el confinament amb les seves famílies, així com les visites a residents per part de les seves famílies. Tot això s’està fent amb la incorporació dels nous protocols indicats per les autoritats sanitàries.
D’acord als criteris que estableix el Departament de Salut, és requisit imprescindible per ingressar que el resident s’hagi sotmès al test PCR i sigui negatiu. A més, una vegada fet l’ingrés, el resident romandrà en habitació individual seguint les mesures d’aïllament durant els 14 primers dies d’estada, període durant el qual se li farà un control de símptomes.

Pel que fa a les visites de les famílies, es mantenen a malalts crònics en situació de descompensació o processos de final de vida segons el protocol de les mesures recomanades per les autoritats per evitar contagis.
Es permeten les visites de familiars amb cita prèvia amb una durada màxima de 30 minuts i es realitzen a la terrassa de la residència amb el suport d’un professional per mantenir les mesures de seguretat. La persona que fa la visita, que ha de ser la mateixa durant 14 dies, cal que faci una bona higiene de mans, de les sabates, porti mascareta i guants d’un sol ús, i se li pren la temperatura abans d’entrar a la residència.

En cas d’estar interessats en fer un ingrés en algun d’aquests centres, podeu contactar amb la seva treballadora social:

La re oberta de les residències per a gent gran de Grup Mutuam, deixa les emocions a flor de pell

Mutuam La Creueta

Durant els casi quatre mesos de confinament han provocat que celebracions i fets familiars importants hagin quedat en un segon pla, per força major. Amb la re oberta gradual dels centres residencials, les famílies han fet petites aproximacions, petites incursions que els han deixat les emocions a flor de pell. I és que no és per menys…aniversaris, naixements de nets o nétes, són fets que la COVID19 no ha pogut aturar.

Aquestes imatges del Centre Assistencial Mutuam la Creueta per a gent gran de Sabadell, es repeteixen ara, en la resta de centres residencials per a gent gran del Grup Mutuam. Els ulls dels professionals que han vist moltes situacions durant aquest període d’aïllament, gaudeixen de l’emoció que representa tenir en viu i en directe a la família, encara que sigui per una estona.

Mutuam La Creueta
La tecnologia ha estat el protagonista d’aquest confinament

Màximes mesures de protecció, higiene i desinfecció per evitar en la mesura del possible, qualsevol possibilitat de contagi, dels usuaris o de les seves famílies.