La crisi de la Covid: reptes i oportunitats dins de l’àmbit residencial. Una mirada positiva

Begoña Román

Begoña Román, professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, va impartir una xerrada sobre “Aprendre de les crisis, reflexions des de l’ ètica” en el marc de la 4a Jornada Residencial organitzada per la Fundació Mutuam Conviure.

“Unes vegades es guanya i d’altres s’aprèn”. En el món de la residència hem perdut molta gent. Ens hem vist tocats, trastocats, per pèrdues i dols i, a més a més, molt vilipendiats pel món tràgic de les xarxes socials, que és molt polaritzat i injust, perquè no contextualitza ni entra en la complexitat. I això evidentment toca la moral. I com amb la moral baixa no es pot continuar, per això he començat amb aquesta cita. Mirem d’apujar la moral, perquè, si no, no podrem acompanyar amb ànim i vitalitat les persones de l’àmbit residencial.

No havíem viscut pràcticament cap de nosaltres una pandèmia i, encara menys, una d’àmbit global. Seguim pensant en el medi ambient i en els nostres problemes en clau nacional i aquesta és una gran part del problema. No tenim institucions mundials. Les que tenim no tenen capacitat d’eficiència i hem vist, per exemple, una OMS o una Agència Europea del Medicament discutides pels governs.

El Departament de salut estava acostumat a parlar en clau clínica i en aquest context de pandèmia hem de fer-ho de polítiques públiques de salut, però ni tan sols disposava d’una agència de salut. Ha quedat demostrat que no estaven preparats a nivell macro i que la salut no és només una qüestió clínica. Quan hi té a veure la població, el factor social és cabdal. Qui pren les decisions executives són els polítics, i la relació polítics-experts s’ha demostrat que no és fluida. Conclusió: són circumstàncies no viscudes amb propostes mal pensades.

Alimentar l’ànima

Ha quedat clar que abordar aquesta situació no era una qüestió només clínica, sinó també psicosocial i espiritual. Sobretot quan sabem que el 80% dels factors socials són els que determinen més la salut. En l’entorn residencial el problema era molt greu. D’una banda, la gent gran es moria, però de l’altra, també hem vist l’impacte psicosocial i l’espiritual de dir-li a una persona gran, que no se sap quant temps de vida li queda, que s’esperi (i no sabem durant quant). És important contextualitzar el valor del temps amb les persones quan estan en l’etapa de vellesa i no saben com evolucionarà el seu deteriorament cognitiu, per exemple.

A les residències es va fer una magnífica feina d’intentar contactar amb les famílies de la manera que fos, amb tauletes, telèfons… per suplir allò que alimentava tant a les persones residents com ho fa l’aliment del cos. Com deia una pintada al mur de Berlín: “Les ànimes, com els cossos, també moren de gana” i, per tant, no es tractava només de la salut biològica, sinó també de la psicosocial i espiritual. Això les residències ho tenien claríssim.

El que segurament van portar pitjor els residents era morir-se sols. Els professionals també ho van passar malament perquè sabien que aquesta no era la manera, que sempre es busca acompanyar al final de vida.

S’ha posat de manifest que era un entorn molt complex, que no complicat, ja que implicava tenir en compte múltiples dimensions i haver de treballar de manera interdisciplinària. No només va ser important la figura del metge o infermera, també ho va ser la de la treballadora social, l’educadora social, la psicòloga, la fisioterapeuta, la nutricionista, etc.

Catàstrofes i calamitats

Ortega y Gasset diu “Les idees es tenen, en les creences s’està”. Dintre d’aquesta complexitat, hem de creure que ens n’anirem sortint. La incertesa que intenta combatre la ignorància és una incertesa que intenta donar respostes a la pregunta: “Com combatre aquest virus?”. La distància no pot ser social, només ha de ser física, perquè, si no, ens desnodrim. Els humans som éssers socials per naturalesa.

Ens hem de reconciliar amb la condició humana humil, de tocar de peus a terra (humus). En aquest sentit, la distinció entre catàstrofes i calamitats és interessant. Les catàstrofes són naturals i no hi ha manera de prevenir-les. L’ésser humà té la capacitat de conèixer les causes que les han provocat i, quan arriba a conèixer-les i a saber combatre-les, es converteixen en calamitats. Un exemple són els edificis a prova de sismes. Si un edifici, disposant d’un determinat nivell de coneixements arquitectònics, cau, ja no és una catàstrofe, és una calamitat, perquè podríem haver-ho evitat.

Ens hem de preguntar quin nivell de risc estem disposats a assumir. Sempre hi haurà catàstrofes, però hauríem d’esquivar les calamitats. Per si tornem a patir una pandèmia, totes les lliçons que hem après en aquests 16 mesos haurien de quedar ben registrades en documents, protocols, etc.

És important, en aquest exercici d’augmentar la nostra moral, no culpabilitzar-nos. Estem en un país que està acostumat a penalitzar tots els errors, però és diferent carregar-nos de culpa que desprendre’s de responsabilitat.

Vivim en una societat de “happycràcia”, en la qual pretenem que tots som feliços, i no és així. Aprenem a partir de com resolem els problemes. No només la gana aguditza l’enginy, també la necessitat. Les residències han estat tradicionalment desateses perquè no tenim ben pensades les polítiques de la cura. I no les tenim ben pensades perquè la nostra societat és “happycràtica”: quan venen els problemes, la dependència, la tristesa, la malaltia, el final de vida, etc., no volem saber-ne res perquè no sabem gestionar-ho, no tenim ni vocabulari per gestionar les males notícies. No estem conciliats amb la part real de la vida, que és el dolor, la pèrdua de capacitats, la vellesa.

Quan plantegem la vellesa la plantegem molt maca, negant la pròpia vellesa. L’envelliment és la pèrdua progressiva de capacitats, perquè la vida humana és finita, i aquest entorn “felicitant” no ajuda a gestionar millor els problemes.

Solitud imposada

Part de la complexitat que hem tingut aquests mesos ha estat la solitud imposada. Hem passat molta por i n’hi ha que no han pogut acomiadar-se dels pares o germans per por als contagis. S’ha vist un deteriorament cognitiu en moltes persones fruit d’aquesta imposició de la solitud. No exagerem si diem que hi ha molt estrès posttraumàtic. Per això, hi ha d’haver una sociocura.

Les residències han tingut moltes morts, i és tanta l’acció directa amb les persones i les famílies que no han tingut temps de fer aquesta sociocura dels equips i de les persones. Veiem persones a la defensiva, professionals que fan la seva feina implicant-se el mínim possible, intentant no contagiar-se, i el que passarà és que costarà trobar persones disposades a assumir direccions de residències. Necessitem una clara vocació del servei, ara bé, no podem caure en la neoexplotació econòmica en nom de la vocació de servei. S’ha de fer una teràpia interna d’equip i valorar perquè hi ha tanta rotació de professionals.

Malgrat la boira, cal caminar

Estem perduts en la transició. Ja no podem continuar amb les residències que teníem fins ara. Arrosseguem una manca de polítiques públiques de la cura. Nosaltres ens havíem centrat a fer de les residències llocs per viure i conviure. La salut és molt més que el vessant sanitari, és una qüestió biològica, psicosocial i espiritual, i hem de treballar polítiques més transversals.

Si el centre és privat o públic no ha de ser el focus de la discussió. Ens hem de centrar a implementar la millor manera de cuidar de les persones, i no en qui ho fa. Ens hem de centrar en els serveis essencials en atenció a l’alta i llarga dependència depenent dels territoris. L’equitat territorial ha de ser compensada des de principis de subsidiarietat i també des de polítiques públiques, que no poden ser homogènies, sinó contextualitzades.

Ara la qüestió és deixar de parlar de qui fa què. S’ha de conèixer el centre i saber, per a aquell territori, qui són els més adequats per estar-hi, i a partir d’aquí anar delegant, superant aquestes visions departamentals. S’ha de contextualitzar donades les necessitats de les persones en aquell territori on ha viscut i vol continuar vivint.

Hem de creure en la nostra capacitat de transformar les residències i de continuar en un vaixell que fa aigües, però que continua navegant. Ens encantaria reparar aquest vaixell abans de navegar, però ens toca navegar fent aigües. Ens toca prendre nota de les bones pràctiques que hi ha hagut, de les contradiccions i dels errors. S’ha de demanar disculpes i posar mesures preventives perquè la propera ens agafi pensats i organitzats. Una part del futur depèn de la nostra capacitat de crear un futur millor.

Begoña Román

Podeu accedir a tota la sessió aquí

La bona gestió per part de la Residència Vila-seca en la intervenció d’una residència per a gent gran del Penedès

Intervenció residència Vila-seca

Per encàrrec del Departament de Salut, la Residència Vila-seca per a gent gran del Grup Mutuam, va coordinar i dirigir una intervenció a la Residència El Colomer, situada a la Bisbal del Penedès. L’equip directiu de Vila-seca, format per Sílvia Mirete com a directora, Marta Calvet com a treballadora social i Eva Trujillo com a responsable higienicosanitària, van liderar amb el suport del seu equip d’auxiliars, la intervenció per a controlar el brot epidèmic. El centre en aquell moment es trobava en situació crítica, ja que els seus 27 residents i més de la meitat de la plantilla, estaven afectats per coronavirus.
El Grup Mutuam va prioritzar en tot moment l’assistència, incorporant de manera immediata personal, circuits i EPIs. Un cop coberta aquesta part, es van redefinir funcionaments amb els proveïdors i es va establir una comunicació amb els familiars cada 48 h, a través de videotrucades i missatges.
La intervenció va acabar un cop els residents es van trobar estables i el personal de la residència intervinguda recuperat. Un encàrrec del qual l’equip de Vila-seca es pot sentir orgullós, ja que demostra la seva professionalitat davant una situació crítica i que la confiança dipositada en ells és ben merescuda.

Inscripcions obertes al Webinar de la Jornada Sociosanitària 2020, que es centrarà en la forta implicació del sector sociosanitari degut a la crisi de la COVID19

JOrnada sociosanitaria 2020

El proper dimecres 18 de novembre, en format WEBINAR i sota el títol “La forta implicació del sector sociosanitari davant la crisi de la COVID19“, tindrà lloc un any més aquesta jornada que organitza la Fundació Mutuam Conviure i que es consolida com un espai d´actualització de coneixements i formació continuada per als professionals del nostre sector.

L’atenció sociosanitària ha estat un gran tret diferencial del model sanitari català, i la situació que hem viscut els darrers mesos, ha posat de manifest la seva importància cabdal en la cura i protecció dels més fràgils. La COVID19 ha capgirat l’organització dels centres i ha demandat un gran esforç dels professionals, que han estat a l’altura d’un moment excepcional. Aquesta jornada vol ser un espai on reflexionar sobre el que hem viscut, però sobretot, on albirar, des d’una pluralitat de mirades, el futur immediat del sector.

El Dr. Antoni Trilla, la jurista Núria Terribas, el periodista Toni Clapés i el conegut jubilat comunicador Marcel·lí Virgili de versió RAC 1, són part dels ponents que, juntament amb professionals del sector sociosanitari ens donaran la seva visió de la pandèmia.

Un any més, convidem a tots els professionals que treballen en l’àmbit sociosanitari i social entorn la gent gran, per ampliar coneixements i compartir experiències.

JOrnada sociosanitaria 2020

Us podeu inscriure a la Jornada, de forma gratuïta AQUÍ

El doctor Trilla ofereix als professional del Grup Mutuam una sessió formativa en exclusiva sobre la COVID-19

Dr. Antoni Trilla

Prop de 300 treballadors i treballadores del Grup Mutuam van seguir dimecres al migdia una sessió en streaming d’una de les fonts de referència pel que fa a l’actualitat sanitària entorn de la Covid-19, el doctor Antoni Trilla. Cap de Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic, catedràtic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure, Trilla ha estat nomenat recentment coordinador del Comitè d’Experts per a la Transformació del Sistema Públic de Salut.
La seva reconeguda trajectòria l’ha convertit en una de les veus autoritzades per informar sobre la situació epidemiològica del país. Per això, el seu webinar d’una hora va despertar un gran interès entre professionals de l’entitat de diferents centres i perfils. Durant la primera part, Trilla va exposar, de manera didàctica i entenedora, continguts de caràcter científic sobre l’evolució de la pandèmia. Tot seguit, es va obrir un llarg torn de preguntes, en què els assistents virtuals de la sessió van plantejar una vintena de qüestions al ponent. La valoració de la sessió ha estat molt bona per part dels participants, que han agraït tenir accés directe a un epidemiòleg de referència.

Podeu accedir a la gravació de la sessió al nostre canal de Youtube.

L’atenció centrada en la persona a la pràctica, entorn els menús que ofereix el Centre Assistencial Mutuam la Creueta

Centre Assistencial Mutuam La Creueta

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta (Sabadell) per a gent gran (places residencials i de centre de dia) i persones dependents (també disposa de places sociosanitàries), va organitzar fa alguns dies una tertúlia acompanyada de cafè amb totes les mesures de protecció i higiene que marquen els diferents protocols als centres, per conèixer quins plats cuinaven temps enrere i mirar d’adaptar alguns dels plats al menú del centre. Aquesta pràctica habitual, respon al Model d’Atenció Centrada en la Persona amb el que treballen tots els centres de Grup Mutuam, on l’usuària i/o resident és el centre de l’atenció. Aquesta ben avinguda assemblea de usuaris, també va demanar reprendre les diades especials que cada comunitat celebra un cop l’any: diada valenciana, diada andalusa, etc, i centrar el menú del dia entorn ella.

Les tertúlies sempre les lidera un nutricionista del centre, amb el suport de la directora del centre, la Responsable Higiènic Sanitària (RHS) i la coordinadora d’auxiliars.

També en el recull de propostes es van tenir en compte els plats i menús dels usuaris de les places sociosanitàries que també gestiona Mutuam La Creueta, a banda de les places residencials i les de centre de dia de que disposa.

En aquest sentit, el 9 d’octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, el centre fa preparar un menú especial: Escalivada amb bacallà, paella valenciana i taronja ensucrada amb orxata.

La Llar Residència Mutuam La Sardana se suma al Dia Mundial de la Salut Mental

Salut mental manresa

L’OMS defineix la salut mental, com un estat de benestar en el que una persona és conscient de les seves potencies i capacitats, se sent capaç d’afrontar les tensions normals, pot treballar optimament, contribuint al seu entorn. Com veieu, salut mental, no només és absència de trastorn mental. La ciutat de Manresa se suma de nou a aquesta diada amb un programa d’activitats obertes a tothom, que ha comptat amb la col·laboració d’algunes entitats relacionades amb la cura de la salut mental i que sota el slogan “Salut mental i benestar, una prioritat global“, acosten la salut mental a tothom, en especial de les persones que ja tenien alguna malaltia mental i que arran de la irrupció de la COVID19, la crisi sanitària i la crisi económica que l’acompanya, es pot veure agreujat.

El programa (clica per visualitzar-lo) es va presentar el passat 1 d’octubre per Mariona Homs, la regidora d’Acció i Inclusió Social de l’Ajuntament de Manresa i Maria Mercé Tarragó, regidora de Ciutat Saludable. La presentació va comptar amb la presència de representants de les principals entitats organitzadores: Núria Serra, d’Ampans, Montse Manresa d’ Activament Catalunya Associació, Alba Ruiz de la Llar Residència Mutuam la Sardana, Montse Roldán del Centre de Dia Althaia, Glòria Tort de Mosaic, Anna Puigdellívol de Salut Mental Bages i Angelica Cuadros, Elisenda Solsona i Arantxa Pons, del mateix Ajuntament de Manresa.

Des del Grup Mutuam volem aprofitar aquest dia per homenatjar aquest col.lectiu, també frágil, que ha patit de manera especial les conseqüències de la pandèmia i el confinament. Gemma Martínez, psicòloga de la Llar-Residència Mutuam la Sardana, ens deixa un article molt interessant, sobre el que reflexionar: “Experiències i lliçons del confinament en una llar-residència de salut mental”, en el que posa el focus sobre com estan vivint la crisi sanitària per la COVID19, les persones amb problemes de salut mental i els professionals que en tenen cura. L’objectiu d’aquesta reflexió que fa, és el de donar-los visibilitat i sensibilitzar encara més al sector, contribuint a un aprenentatge col·lectiu que ens ajudi a ser encara més resilients davant situacions excepcionals com la que vivim tots, sense excepció.

Els residents del Centre Mutuam La Creueta, celebren el Dia Internacional de la Gent Gran amb un bingo musical on-line

Mutuam LA Creueta

Aquesta setmana, el Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell per a gent gran i dependent, ha estat ocupat, preparant diverses activitats entorn el Dia Internacional de la Gent Gran, com cada any  han fet. Malgrat la Covid19, s’han organitzat molt bé i entre d’altres, han organitzat i celebrat un bingo musical on-line, en el que hi han participat altres residències per a gent gran de Sabadell, tots molt ben coordinats gràcies a la figura d’un terapeuta musical, activitat que ha comptat amb la col.laboració de l’Ajuntament de Sabadell. Avui 1 d’octubre, per acabar de celebrar aquesta diada tan especial, s’ha organitzat un berenar amb xocolata i melindros.

En el marc d’aquest dia tan especial, l’Ajuntament de Sabadell ha fet un manifest, del que us deixem el VÍDEO, en el que la gent gran ha estat protagonista, dedicant unes paraules a la jornada d’avui i donar més visibilitat a la gent gran i dependent. Una d’aquestes persones és la Maria Angeles Padilla, resident del Centre Mutuam La Creueta.

La Residència Vila-seca preparada per fer front a la tardor

Residència Vila-seca preparats

La Residència Vila-seca per a gent gran que Grup Mutuam gestiona a Tarragona, continua esforçant-se i treballant intensament en totes les mesures i protocols dels seus recursos i serveis, per garantir la seguretat dels residents, usuaris i professionals davant la Covid-19. 

Així mateix ho explica el diari “MésVilaseca” en la seva publicació mensual del municipi de Vila-seca. A través d’una entrevista amb la directora de la residència per a gent gran, Silvia Mirete, el diari exposa la situació actual del centre: des de quina és la distribució i sectorització que s’ha fet a la residència, a com han reprès la seva activitat la resta de serveis de que disposa, com el Centre de Dia i l’EDCA. (Equip d’atenció al dany cerebral adquirit)

Si voleu conèixer en detall com la Residència Vila-seca per a gent gran, farà front a la tardor, us deixem a continuació la notícia sencera.

Més Vila-seca

Al setembre, la Residència Vila-seca per a gent gran, ha reprès algunes activats amb molta cura

Residència Vila-seca

Aquesta mateixa setmana els professionals, juntament amb la direcció d’aquesta Residència geriàtrica ubicada a Vila-seca, Tarragona, han iniciat sortides a l’exterior amb familiars i en alguns casos amb professionals del centre. L’objectiu d’aquestes escapades a l’exterior, és el de recuperar la proximitat social i familiar que van perdre al llarg dels mesos àlgids de la crisi sanitària que ha provocat la COVID19 des de març. Malgrat que les visites de familiars es van activar fa setmanes seguint estrictament els protocols establerts per les autoritats sanitàries, amb aquesta activitat a l’exterior, residents i familiars han pogut gaudir del estar junts de nou, mentre passegen pel municipi de Vila-seca.

Des de juliol, el servei de Centre de Dia ubicat en aquesta residència geriàtrica, va encetar la seva activitat al 50%. En aquests moments, seguint estrictes mesures de higiene i prevenció de contagis, amb l’aplicació de noves recomanacions publicades el 14 de setembre, aquest servei de centre de dia es podrá oferir al 100%, ja que les instal.lacions permeten gaudir d’una distància de seguretat de 1,5 metres entre usuaris, i poden disposar de 2,5 m2 d’espai, per assistent. Tot i que aquest centre de dia està integrat a la Residència Vila-seca per a gent gran, hi ha una correcte sectorització de tots dos recursos, cadascun d’ells compta amb accessos ben diferenciats i professionals no compartits.

CD Residència Vila-seca
Els usuaris del Centre de Dia gaudint de les activitats de nou

Els residents de Mutuam La Creueta i de la Residència Rubí, commemoren el dia mundial de l’Alzheimer

Mutuam La Creueta

Pensant en el dilluns 21 de setembre, Dia Mundial dedicat a l’Alzheimer, el Centre Assistencial Mutuam La Creueta (Sabadell), divendres passat va organitzar una activitat entorn la reminiscència, fent treballar la memòria a partir de la visualització d’anuncis de televisió d’abans. També van veure un vídeo sobre com és la comunicació de les persones amb Alzheimer.

Seguint en tot moment els protocols COVID19 al centre, i en el context just de represa d’algunes activitats en els centres residencials per a gent gran, Mutuam La Creueta ha iniciat poc a poc i de forma estable les sessions “Posa’t les piles”, unes sessions de treball de moviment, estimulació i relacions socials que coordina i lidera la fisioterapeuta d’aquest centre: Anna Corbalán.

El “Posa’t les piles” és una activitat que es realitza amb residents prou  autònoms físicament que persegueix mobilitzar i tonificar el cos. També es treballa la coordinació i l’equilibri, a través de ritmes musicals, estant asseguts o drets. Els grups són de 10 a 12 persones , grups estables i fixes, seguint sempre els protocols, per tal de preservar al màxim la seva seguretat . Els residents els comenten que es diverteixen i entretenen molt, estant plegats, mentre activen la ment i el cos. 

Per la seva banda, la Residència Rubí per a gent gran que gestiona Mutuam al Vallès Occidental,  ha posat el seu granet de sorra en la celebració d’aquest dia, tenint un detall especial: han llegit, com si es tractés d’un poema, una cançó sobre l’Alzheimer “No me olvides“. També han elaborat i penjat cartells pel centre perquè tothom tingués present l’Alzheimer avui.