Coordinadores d’auxiliars a les residències de gent gran: sempre al costat de les persones usuàries i de les famílies

Coordinadores Auxiliars

Una estructura es manté forta, sòlida i resistent perquè compta amb uns bons fonaments. Aquesta és la funció que desenvolupen les auxiliars de geriatria o gerocultores de Grup Mutuam.

Implicació, qualitat i professionalitat

La Purificación Fernández, coordinadora d’auxiliars de geriatria del Grup Mutuam, les defineix com unes persones implicades, compromeses, responsables i professionals. Les auxiliars de geriatria o gerocultores són treballadores que tenen una missió molt clara i ambiciosa: aconseguir que les persones usuàries dels centres assistencials se sentin com a casa seva.

Un dels eixos d’actuació principals és atendre individualment les persones residents. Tenint en compte els valors, els desitjos i les rutines de cadascuna d’elles. Així doncs, oferir una estada el màxim de personalitzada, individualitzada i independent és l’objectiu central del Grup Mutuam.

Treballant pel benestar i per la felicitat de les persones residents

D’una banda, hi ha la figura de la coordinadora d’auxiliars de geriatria del Grup Mutuam. Al centre assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell, aquest càrrec l’assumeix la Purificación Fernández. En aquest sentit, Fernández explica que les seves funcions s’adapten en tot moment a les necessitats de les persones usuàries, de les famílies i del centre assistencial. No obstant això, en destaquen com a principals les de gestió, selecció i supervisió del personal i acollida i formació de l’alumnat en pràctiques. La col·laboració amb escoles i centres docents per a rebre alumnat en pràctiques és un fet molt consolidat al centre assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell. Es considera que és la millor manera de formar professionals amb un fort compromís amb una tasca tan especial com és la d’auxiliars de geriatria o gerocultores.

En aquest sentit, els perfils són diversos. Per exemple, hi ha joves en pràctiques que s’endinsen per primer cop en el món laboral o persones adultes que cerquen formar-se de la mà dels millors professionals per aconseguir posteriorment la seva primera experiència laboral dins del sector.

D’altra banda, les principals tasques que desenvolupen les auxiliars de geriatria o gerocultores de Grup Mutuam són: realitzar les higienes i les dutxes, donar les hidratacions, afavorir els canvis posturals i donar suport amb els àpats, entre moltes altres. En aquesta línia, les auxiliars de geriatria o gerocultores treballen per a mantenir espais agradables per a tothom. Crear ambients càlids i amb bones sintonies. Per aquest motiu, les professionals s’impliquen en les activitats programades. Una decisió clau per a contribuir al benestar i la felicitat de les persones residents.

Continuïtat de la plantilla i coneixement de les persones usuàries

La consolidació de la plantilla i la proximitat amb les persones residents són dos grans trets distintius de l’equip d’auxiliars de geriatria o gerocultores de Grup Mutuam. Per tal de mantenir l’excel·lència del servei que distingeix els centres assistencials del Grup Mutuam, es fan de manera regular enquestes de qualitat entre les persones residents i les famílies per a copsar les seves percepcions. En totes elles, els graus de satisfacció són elevats. Es valora especialment la ràpida, eficient i resolutiva resposta de les professionals per a detectar qualsevol necessitat.

La relació entre les persones residents i les auxiliars de geriatria és molt bona. El vincle es comença a construir des del primer moment de l’ingrés. Es reforça al llarg de l’estada de la persona usuària als centres assistencials del Grup Mutuam. En concret, és molt important l’acompanyament durant aquestes primeres setmanes. L’experiència de l’equip corrobora que aquests primers dies després de l’arribada de la persona usuària sovint són els més complicats.

Tot i això, ràpidament s’intenta establir una relació de caliu, confiança i comunicació. Paral·lelament, al Grup Mutuam, es cuida de les famílies, oferint-les tranquil·litat i proximitat.

Fernández destaca la importància de posar el focus en el benestar emocional de les persones usuàries. En aquesta línia, es dinamitzen activitats seguint les preferències i les predileccions de les persones residents. Així mateix, al centre assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell, es porten a terme propostes intergeneracionals amb centres educatius, entitats i associacions. La voluntat és potenciar aquestes relacions perquè resultin molt enriquidores per a tots i totes.

Grup Mutuam: suport, assessorament i acompanyament a les persones

En definitiva, les auxiliars de geriatria o gerocultores de Grup Mutuam s’encarreguen de dinamitzar una gran llar, on tothom se senti protagonista i tingui el seu espai, la seva atenció i el seu reconeixement per viure amb dignitat i integritat aquesta etapa tan important de la vida.

Des del Grup Mutuam, guiem i acompanyem les famílies des dels nostres inicis per a trobar els suports i els serveis que necessiten. De la mà de professionals experts i amb amplis coneixements en el sector de l’atenció sanitària i de la dependència, analitzem la situació que la família viu i busquem les millors opcions per a oferir una solució adequada a cada persona.

Si vols més informació sobre les nostres residències per a gent gran, pots contactar amb el nostre Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam a través d’aquest formulari en línia o trucant al telèfon 93 380 09 70. Des de l’equip, t’orientarem sigui quina sigui la teva situació.

Àstrid Garcia: “Convido tothom a fer voluntariats, perquè som éssers socials i vivim en comunitat”

Àstrid Garcia, voluntària al Centre Assistencial Mutuam La Creueta

L’Àstrid Garcia té 34 anys i ja en fa 10 que va començar a col·laborar com a voluntària al Centre Assistencial Mutuam La Creueta, ubicat a Sabadell. Al llarg d’aquest temps, ha acompanyat tres persones usuàries a fer sortides per la ciutat i ha compartit temps de qualitat amb elles. En la seva vida professional està allunyada de l’atenció a les persones i la seva inquietud està motivada per raons personals.

Quan vas començar a fer de voluntària i per què?

Vaig començar fa uns deu anys i en la decisió de ficar-m’hi hi va tenir molt a veure la pèrdua dels avis amb qui vaig créixer. Amb la meva àvia, especialment, hi tenia molta connexió, era una referència per a mi. M’agradava estar amb ella i amb les seves amigues i, d’alguna manera, volia recuperar aquest contacte amb la gent gran.

Com vas arribar al Centre Assistencial Mutuam La Creueta?

A l’Ajuntament de Sabadell vaig veure que hi havia unes crides al voluntariat i m’hi vaig apuntar. Vaig fer una entrevista amb l’educadora social del centre i llavors vaig començar un voluntariat que consisteix a acompanyar una persona resident a passejar.

Com va ser aquella primera experiència?

Em van assignar una senyora que tenia moltes ganes de sortir però que ho tenia complicat per fer-ho perquè anava en cadira de rodes i no era autònoma. A més, tenia pocs familiars i eren grans, així que no podien ajudar-la. Vaig estar acompanyant-la en les seves sortides durant un parell d’anys. Quan ella va morir, vaig deixar el voluntariat durant un temps, però seguia en contacte amb l’educadora social de Mutuam La Creueta i disponible per si algú altre necessitava acompanyament.

I què va passar?

Em va trucar i vaig reprendre el voluntariat amb una altra senyora que estava en la mateixa situació. Cognitivament estava molt bé, però físicament estava impedida. La vaig acompanyar durant uns tres anys. Amb l’arribada de la Covid, vam estar força temps en què l’accés a les residències estava molt restringit i no vaig poder seguir amb el voluntariat. Ara que la situació s’ha normalitzat, he tornat a fer-ho. Aquest cop, amb l’Àngels, una senyora que és bastant jove i físicament és autònoma però que, en canvi, està perdent progressivament la memòria. Això ha canviat una mica el meu rol. Abans la meva tasca consistia més a assistir, a ser una mica les cames de la persona a qui acompanyava. Ara es tracta més aviat d’ajudar a mantenir actiu el cap d’aquesta resident.

Què t’aporta acompanyar persones grans?

M’agrada molt l’experiència. En el dia a dia, si no tens a prop persones d’aquesta edat, no t’hi relaciones. En el meu cas no la tenia i la volia. Per mi, doncs, l’experiència del voluntariat és enriquidora per a les dues bandes.

Què creus que li aporta a l’Àngels aquest voluntariat?

A banda de poder sortir del centre, també el fet de poder estar amb gent jove. Tot i que ella sí que té força família, la situació és diferent. Quan sortim, ja no és una més en un grup, sinó que estem només les dues i anem on ella vol i parlem de les coses que li venen de gust.

On aneu o quines coses feu quan esteu juntes?

Normalment anem a passejar pel centre de Sabadell. Durant les festes de Nadal, vam anar a veure el pessebre, la Fira de Santa Llúcia, el calendari d’advent… Quan són rebaixes, doncs anem a veure botigues o, si no, prenem alguna cosa i parlem de la nostra vida. També tenim previst agafar un dia el tren i anar a la zona de la ciutat d’on és ella. L’objectiu, sobretot, és sortir i prendre l’aire. 

Àstrid Garcia, voluntària al Centre Assistencial Mutuam La CreuetaElla havia tingut acompanyament d’alguna altra persona voluntària?

No, és la primera vegada. De fet, així com les altres persones a qui havia acompanyat no havien qüestionat mai la meva tasca, a ella li va costar d’entendre que algú de manera voluntària volgués venir a passejar amb ella. Es pensava que hi havia gat amagat!

Com et guanyes la confiança d’aquestes persones?

De manera natural, sent jo mateixa. Com ho són elles amb mi. Es tracta d’escoltar-les i adaptar-se al seu ritme i les seves preferències. Les coses flueixen de manera natural.

Quan us trobeu?

Un cop per setmana, un parell d’hores o tres. En el meu cas, per fer-ho compatible amb la feina i els horaris de la residència, hi vaig els divendres.

Què ha de tenir una persona que es plantegi fer un voluntariat d’aquest tipus?

Sobretot, ha d’agradar-li la gent gran. De vegades, em trobo amb persones de la meva edat que no tenen gaire empatia cap a elles ni les comprenen. Estan molt estesos tòpics sobre la gent gran com que es colen als llocs o que es queixen per tot i això no és cert. Així doncs, és important que la persona voluntària tingui capacitat d’escolta i d’empatia. La resta surt sol.

Creus que t’ha canviat d’alguna manera l’experiència?

Sí, tot i que jo ja era molt conscient de la situació de la gent gran en la societat actual, ara encara en soc més. He après com és viure en una residència -els meus avui no hi van estar- i el valor que tenen aquestes sortides a l’exterior i el fet de poder estar en contacte amb altres persones.

A qui recomanaries un voluntariat amb gent gran?

En el meu cas, la feina que faig no té res a veure amb l’àmbit social i, per tant, la meva motivació és purament personal. Ara bé, la gent que està fent estudis en l’àmbit de l’atenció a les persones o la intervenció social -educadors socials, treballadors socials, psicòlegs, etc.- estaria molt bé que fessin un voluntariat d’aquest tipus. De fet, jo convido tothom a fer-ne, encara que no sigui amb persones grans, perquè som éssers socials i vivim en comunitat. La petita aportació que cadascú hi pot fer és important.    

Si tens interès a fer un voluntariat a algun dels centres del Grup Mutuam, pots escriure un correu a informacio@mutuam.com o trucar al 93 380 09 50.

Repensar el PIAI: l’Atenció Centrada en la Persona en temps de pandèmia

PIAI Centre Mutuam la Creueta

La Covid-19 i les mesures restrictives que s’han adoptat a les residències de gent gran per protegir-les del virus han suposat, com ja sabem, un gran nombre de canvis i reptes en la quotidianitat d’aquests centres i les persones que en formen part. La comunicació i les relacions interpersonals, en totes les seves vessants, s’han vist profundament alterades i ha fet falta sumar enginy i esforços perquè la qualitat assistencial i el benestar dels usuaris i usuàries es veiessin el menys afectats possible. Les noves formes de funcionar han impactat necessàriament en una eina essencial per als i les professionals en el marc de l’Atenció Centrada a la Persona que s’aplica a les residències del Grup Mutuam, el Pla Individualitzat d’Atenció Integral (PIAI). Al Centre Residencial La Creueta, de Sabadell, ja s’ha posat fil a l’agulla per adaptar-la a la nova realitat.

El PIAI és un document que s’elabora quan una persona ingressa en una residència i que es revisa periòdicament. En ell es recull informació sobre l’usuari o usuària, les valoracions d’un equip professional interdisciplinari i els objectius i propostes que configuraran el full de ruta per atendre les necessitats del resident i donar-li suport en el seu projecte de vida. Sempre que la persona usuària estigui capacitada s’ha de fer de forma consensuada amb ella i, si no ho està, es treballa amb la família o un amic de referència per conèixer les seves preferències i història de vida. Obviament, les circumstàncies sanitàries actuals i les mesures de distànciament han posat molts pals a les rodes a aquest procés.

Primer de tot, cal tenir en compte que durant els primers mesos de la pandèmia es va recomanar no fer els PIAI, ja que es demanava reduir al mínim el moviment del personal i es considerava un risc que els diversos professionals que participen en el procés de valoració d’una persona estiguessin entrant i sortint de la seva habitació. En el cas de Mutuam La Creueta, això va fer que moltes revisions d’aquest instrument, així com l’elaboració del dels nous ingressats, s’haguessin d’ajornar. Amb unes dades epidemiològiques millors i amb el centre ja sectoritzat, es va decidir reprendre l’actualització dels PIAI de les persones usuàries més autònomes i que ja havien manifestat la voluntat de fer-ho sense la col·laboració de la família abans de la pandèmia. Tot i així, com a mesura de precaució, es va optar per limitar el nombre de professionals que participen en el procés a tres: dos tècnics i l’auxiliar de referència del resident.

Reunió per elaborar el PIAI adaptada a les mesures Covid
Reunió per elaborar el PIAI adaptada a les mesures Covid

Per tal de poder continuar amb els usuaris amb més deteriorament cognitiu que es troben en el sector verd -és a dir, lliure de Covid-, es va implementar un canvi fonamental en les trobades que es programen amb els familiars per elaborar i revisar el document i que abans es feien en un despatx de la residència. Tot i que les visites al centre els estan permeses quan no hi ha cap brot -complint amb uns protocols de seguretat-, es va optar per aprofitar els avantatges que ofereixen les noves tecnologies i les reunions s’han adaptat al format telemàtic. Així, es preserva la participació de l’entorn de la persona en el PIAI sense posar en risc la salut de ningú. En aquest sentit, cal assenyalar que a Mutuam La Creueta s’ha percebut com les famílies, ara que no poden veure els residents tant com voldrien, s’han bolcat més en l’elaboració de la història de vida, un document que permet als professionals conèixer millor la persona i saber quines són les seves necessitats i preferències.

Per últim, ha canviat també l’enfocament dels objectius que, a partir del que expressen les persones usuàries, es recullen en el PIAI per tal de millorar el seu benestar. Els residents sovint el que demanen quan se’ls pregunta es poder fer sortides a l’exterior o veure els seus éssers estimats més freqüentment. Amb les limitacions que existeixen per motius sanitaris, això no és possible, i cal fer un esforç per adaptar els seus desitjos a la nova realitat. Es tracta, en definitiva, de portar a terme accions molt individualitzades i centrades en la persona. Per exemple, amb les persones que mostren molt interès per sortir, es fan més passejades per la terrassa, o a una resident que és testimoni de Jehovà se li ofereix suport per tal que pugui connectar regularment amb la seva comunitat mitjançant una videotrucada. Alhora, s’ha de tenir en compte que les activitats s’hauran de modular en cada moment d’acord amb l’evolució de la situació sanitària, ja que si es produís un nou brot caldria restringir més la mobilitat i les interaccions.

La situació inesperada i plena d’incertesa que vivim està obligant l’àmbit residencial a reinventar moltes rutines i a multiplicar esforços per alleujar a usuaris i usuàries l’impacte de la pandèmia en les seves vides. Segur que els propers mesos haurem de seguir invertint en creativitat, però l’Atenció Centrada en la Persona que caracteritza els centres de gent gran del Grup Mutuam ens ofereix un bon rumb per adaptar-nos a la nova realitat mantenint la qualitat assistencial.

Marina Ropero

Treballadora social

Centre Residencial Mutuam La Creueta

Els centres del Grup Mutuam aposten per noves eines de comunicació davant les mesures de distanciament

Noves eines comunicació

La irrupció de la Covid-19 el passat mes de març i les consegüents restriccions van plantejar un gran nombre de reptes a les residències de gent gran. A banda dels estrictament sanitaris, n’hi havia d’altres no menys importants que tenien a veure amb la gestió emocional de la pandèmia i el manteniment del benestar de les persones usuàries en unes circumstàncies excepcionals que van trencar moltes dinàmiques dels centres. Al Grup Mutuam, es tenia clar que, malgrat que l’equip professional estigués afrontant una situació inimaginable, calia preservar l’estret contacte amb usuaris i usuàries i mantenir la comunicació entre aquests i les seves famílies, que han viscut i viuen amb angoixa la distància física i les mesures de protecció que s’han hagut d’aplicar. L’ús de les noves tecnologies i unes dosis importants de creativitat i de capacitat d’adaptació han estat la fórmula que a la Residència Molí – Via Favència, de Barcelona, i al Centre Assistencial Mutuam la Creueta, de Sabadell, els ha funcionat per procurar que la comunitat de persones vinculada als seus centres se sentís el millor possible durant aquesta crisi sanitària.

Margarida Quintana, directora de la residència barcelonina, i Dolors Cabré, directora de la sabadellenca, segurament no oblidaran mai el moment en què tot va començar. “Era el migdia del divendres 13 quan vam rebre la notificació que havíem de tancar el centre. Hi havia força famílies, perquè era l’hora dels àpats, i les vaig dirigir cap a la planta baixa, on les vam informar de les instruccions que havíem de seguir”, recorda Quintana. A partir d’aquí, van trucar la resta de famílies per informar-les de les restriccions. A la Creueta, en canvi, un parell de dies abans de rebre la notificació, ja van començar a aplicar limitacions a les visites preveient el que els venia a sobre. “El primer dia les famílies estaven a la porta i jo em sentia com un guàrdia urbà a l’entrada, informant-les que no podien entrar-hi per la seguretat dels seus familiars. Es van quedar bastant atònits, però ningú no es va enfadar molt”, relata Cabré, que també explica que l’endemà tot l’equip es va posar a fer trucades. Els primers dies hi havia molta incertesa, i calia reaccionar ràpid per transmetre confiança a les famílies des de la transparència i la proximitat. Així, la directora de la Residència Molí – Via Favència va considerar que la millor opció -que encara avui s’utilitza- era crear un xat de whatsapp vinculat al seu mòbil professional, “de manera que tinguessin sempre informació de primera mà”. En canvi, al Centre Mutuam la Creueta van optar pel correu electrònic, ja que disposaven de les adreces dels familiars i ja hi havia una trajectòria consolidada d’utilització d’aquest mitjà. “Ara, cada divendres, els envio un mail posant-los al dia de diferents temes, des de les PCR fetes als canvis normatius aprovats, passant per les activitats del centre”, explica Cabré.

Entre la perplexitat i la resignació

La comunicació de la situació a les persones residents també era una qüestió important i complicada, sobretot tenint en compte que tothom disposava de poca informació i que es volia evitar espantar-los. “Jo crec que van reaccionar força bé, dins d’una certa perplexitat”, explica la directora de la residència del Vallès. També la directora de la residència de Nou Barris recorda que ho van rebre com una cosa estranya, però amb resignació. Totes dues coincideixen que el més dur va ser el confinament individual en les habitacions, una mesura de precaució a la qual es van veure obligades les residències de gent gran durant setmanes davant la manca generalitzada de tests PCR.

Celebracions amb protecció a la Residència El Molí - Via Favència
Celebracions amb protecció a la Residència El Molí – Via Favència

En aquestes circumstàncies, s’interrompia el fort component comunitari i relacional que caracteritza la quotidianitat d’aquests espais. “Som ens socials, en els quals hi ha molta afinitat entre les persones, contacte físic… i tot això va canviar radicalment”, assenyala Quintana, que recorda que quan van aconseguir material de protecció, els professionals anaven tan tapats que les persones usuàries no els reconeixien. Les dues directores destaquen la gran capacitat d’acceptació que tenen les persones d’aquesta soferta generació. “A mi, m’han ensenyat molt”, assegura Cabré, que atribueix al fet que hagin passat tantes dificultats la seva fortalesa emocional i recorda que la majoria porten des del març gairebé sense sortir.

Durant el confinament individual, es van haver d’adaptar les habitacions per tal que les persones residents hi poguessin fer els àpats, però també es va vetllar pel seu benestar emocional, mantenint la comunicació tot el que va ser possible i proveint-les d’entreteniment. “Les famílies jugaven un paper important -recorda Cabré- perquè els demanaven que col·laboressin portant coses adaptades als gustos del seu parent”. L’objecte, diu, es convertia en una mena de nexe amb la família. En el cas de la Residència Molí – Via Favència, tot i que els familiars portaven productes o roba que creien que els podia anar bé als usuaris, va ser el propi centre qui va facilitar tot el material d’entreteniment, sempre d’acord amb les preferències de les persones. La seva directora no oblida que una de les residents va repassar un munt de butxaques dels uniformes de molts professionals de la residència per ocupar el seu temps durant tot el confinament.

Un salt endavant en l’ús de les TIC

Tota aquesta situació les va empènyer a buscar noves eines que permetessin mantenir el contacte entre les persones usuàries i les seves famílies. Les videotrucades van jugar aquí un paper important. A Mutuam la Creueta, se’n feia almenys una per setmana per cada resident. Pel que fa a Molí – Via Favència, a causa de l’escassa cobertura telefònica que tenen al centre, el que feien més freqüentment els tècnics de la residència era gravar els usuaris enviant missatges als seus éssers estimats. “Als que no podien parlar, els fèiem fotografies i se les enviàvem”, matisa Quintana.

Les dues reconeixen que l’equip hi ha posat imaginació, però que els residents hi han posat capacitat d’adaptació, perquè la majoria no estaven gens familiaritzats amb les noves tecnologies. “Ens trobàvem amb el problema que la pantalla del mòbil era massa petita per a la seva vista i, a més, molts no entenien que tenien la seva filla a la pantalla en directe i ens parlaven a nosaltres”, rememora la directora de la Creueta. Per això, diu, van comprar una smart tv i ara hi connecten el mòbil perquè els residents puguin veure els seus parents en una pantalla de 70 polzades. “Estan al·lucinats”, afirma Cabré, que explica que les famílies els porten vídeos i fotos en un pendrive. També a la Residència Molí – Via Favència, els familiars porten vídeos per als residents, que els professionals els mostren mitjançant les tablets que els va donar el Col·legi de Metges de Barcelona i el Consorci Sanitari de Barcelona. Les directores lloen la capacitat de les persones d’adaptar-se a les noves eines de comunicació. “Moltes famílies van portar smarphones a usuaris que no n’havien fet servir mai i han après a utilitzar-los”, explica Quintana, que recorda amb un somriure que a un dels usuaris li han hagut de repara quatre cops ja. Reconeix, però, que “han fet un salt de l’analògic al digital en mesos. “Això ens ha portat a nosaltres a reciclar-nos i a pensar en les tecnologies en el món de la gent gran i també a fer una tasca d’educació amb ells”, assegura Cabré.

Contacte permanent amb l’entorn del resident

Conscients de l’angoixant situació que van viure les famílies durant els primers mesos de la crisi sanitària i de la saturació de feina que patien els equips als centres, el Departament de Màrqueting del Grup Mutuam es va oferir a establir contacte telefònic amb elles per saber com estaven i quines eren les seves inquietuds. A la residència de Sabadell, es van acollir a aquest suport, tal i com explica la directora: “van fer una mica de pont, per tranquil·litzar-les i saber què necessitaven, i elles ens ho transmetien”. Cabré assegura que aquestes trucades els van servir per saber quines famílies portaven pitjor la separació. A partir d’aquí, la psicòloga del centre, que habitualment organitza els Grups d’Ajuda Mútua (GAM), les trucava per oferir-los assessorament psicològic. Això, explica la directora, s’ha mantingut al llarg d’aquests mesos i, posteriorment, s’hi ha afegit el GAM online, en què participen 4 o 5 famílies alhora.

Grups d'Ajuda Mútua online a La Creueta
Grups d’Ajuda Mútua online a La Creueta

A la residència de Barcelona, en canvi, no es van acollir al suport telefònic ofert pel Departament de Màrqueting, ja que van considerar que a les famílies els costaria d’entendre que les truqués algú que no fos del propi centre. Així doncs, van decidir ocupar-se’n ells mateixos, però establint uns horaris que ho fessin compatible amb la resta de l’activitat. “Vam comunicar que no atendríem trucades abans de les 12 h, perquè l’allau que en teníem al matí no ens permetia fer res més i teníem moltíssima feina per atendre als usuaris”, assegura Quintana, que admet que, tot i que entenien la necessitat de saber de les famílies, havien de prioritzar. La directora de Molí – Via Favència recorda que els suports que van rebre no van ser només de companys del Grup Mutuam. “L’Ajuntament de Nou Barris va estar sempre en contacte amb nosaltres i també vam tenir al costat l’Equip de Suport a famílies”, explica Quintana, que abans de la pandèmia es reunia dos cops al mes amb aquest grup integrat per 5 persones representants de cada planta per comentar la situació de cadascuna d’elles. “Abans d’enviar per whatsapp comunicacions generals a totes les famílies, ho comentava amb aquest equip que em donaven el seu parer sobre com aquestes podien rebre el missatge.

Més enllà de la comunicació general, les dues directores expliquen que el metge de la seva residència trucava cada dia als familiars d’usuaris que estaven en fase aguda o a qui se li havia detectat Covid o hi havia sospita que en tingués. “Teníem clar que ningú que no fos sanitari donaria informacions sanitàries. Especular crea alarma”, afirma Quintana.

Sempre des d’una visió de l’atenció centrada en la persona, el Grup Mutuam dona una gran importància a l’acompanyament en l’etapa de final de vida. Les mesures per contenir els contagis van dificultar molt aquest procés durant els primers mesos de la pandèmia, però hi havia una convicció ferma que no es podia deixar morir ningú sol. “Ens vam avançar al que després la normativa va establir que s’havia de fer”, recorda Cabré, que explica que deixaven entrar una sola persona a l’habitació del resident durant mitja hora i amb l’equip de protecció posat. Afegeix que, en el cas dels familiars que no podien venir perquè vivien fora, els professionals feien videotrucades des de l’habitació perquè poguessin acomiadar-se’n. “Vam tenir molt clar que si algú ens havia de dir alguna cosa, que ho fes, però nosaltres teníem molt integrada la qüestió de l’acompanyament en final de vida i del dol i les famílies ho van agrair molt”, assegura.

El centre Mutuam La Creueta de Sabadell se suma al Dia Mundial de la Disfàgia

Disfàgia

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta, sempre ha estat un centre molt involucrat al Dia Mundial de la Disfàgia. Aquest any, malgrat que les restriccions sanitàries han impedit celebrar els tallers formatius i el show cooking, que ja eren habituals durant la jornada, s’han reinventat per fer la seva aportació en la sensibilització d’aquesta patologia de la deglució. D’aquesta manera, les visites del centre, es trobaran una exposició mural a la sala de visites amb fotografies, informació i consells sobre la disfàgia i perquè aquesta no quedi de portes en dins, la Creueta ho ha reproduït tot en el vídeo que teniu a continuació:

Dia Mundial de la Disfàgia – Centre Assistencial Mutuam La Creueta

L’abordatge de la disfàgia en temps de COVID-19

Disfàgia

La COVID19 ens ha mostrat la cara més feroç de la pandèmia en els centres sociosanitaris, residències geriàtriques i hospitals, i ha posat l’èmfasi en persones molt vulnerables, la gent gran, i especialment en persones que requereixen cures específiques, com és el cas de les que pateixen Alzheimer, Parkinson, dany cerebral adquirit, com l’ictus, i traumatismes cranioencefàlics.

Amb aquesta introducció, pretenc enfortir i donar protagonisme als equips interdisciplinaris dels centres sociosanitaris. Hem de destacar els equips d’auxiliars i infermers/as, metges, logopedes, terapeutes ocupacionals, nutricionistes, fisioterapeutes, treballadors/es socials, personal de neteja i cuina i directius/ves, que han hagut de posar-hi el cos i lidiar amb les seves emocions, a més de portar a la pràctica protocols d’actuació, iniciatives innovadores i accions amb una visió avançada als esdeveniments i la millor de les intencions, per tal d’oferir als nostres pacients i residents la millor qualitat de vida, en moments difícils i de tensió acumulada.

Si bé cada professional, cadascun en les seves competències i les seves decisions, ha donat el màxim de si, volem posar l’accent en l’equip d’auxiliars, que ha demostrat estar a l’altura de la situació i ha tingut una mirada de compromís, ha doblegat esforços i, tal i com volem subratllar en aquest article, ha portat a la pràctica indicacions del servei de logopèdia en temps de pandèmia.

Moltes mesures i objectius d’abordatge s’havien descrit en formacions sobre el tema de la disfàgia i fins i tot s’havia pogut fer un traspàs d’informació sobre els perills que comporta un pacient amb disfàgia. Tanmateix, ara, s’hi sumava un nou ingredient: la COVID19.

Les seqüeles de la COVID19 en les persones greument afectades han presentat els símptomes següents:

– Odinofàgia (dolor que s’experimenta en empassar aliments)
– Pèrdua del sentit del gust i de l’olfacte.
– Disfonies.
– Dificultats respiratòries.
– Disfàgies (dificultats per empassar qualsevol aliment)
– Afàsia
– Quadres confusionals, deterioració cognitiva, física, muscular, etc.

Segons el doctor Pere Clavé, director de Recerca de l’Hospital de Mataró, Consorci Sanitari del Maresme (Barcelona), i president fundador de la Societat Europea de Trastorns de Deglució, un 55% de les persones afectades greument per COVID19 han presentat disfàgia i, sumat a això, riscos de desnutrició (75%) i de malnutrició (25%). Això ens parla de la gravetat de la nova realitat que estem vivint en els centres sociosanitaris i hospitals. D’aquí la importància que dins dels equips transdisciplinaris s’incorpori la figura del/la logopeda, com un agent actiu per liderar el tema de la disfàgia en l’àmbit de salut, ja que les conseqüències de no diagnosticar-la poden portar a resultats de major incidència, com: deshidratació, desnutrició, pneumònies aspiratòries, infeccions respiratòries, prolongació de l’ingrés i, en casos extrems, mortalitat.

La disfàgia no és només un problema nutricional, és una conseqüència que engloba un ventall d’impactes que van des del nutricional fins a l’emocional, sociocultural, sanitari i familiar. Si el pacient o resident no pot empassar de manera adequada, l’aliment o líquid poden anar al pulmó en comptes de dirigir-se cap a l’estómac i ocasionar-li tos, canvis de veu, reflux o pèrdua de líquid per les comissures, així com que li quedin restes dels sòlids en la llengua. Les aspiracions poden ocasionar seqüeles majors, com infeccions, febre, pèrdua de pes i pneumònies.

Eines logopeda
Eines logopeda

Per tal de fer més eficient la deglució, el professional de la Logopèdia treballa la força i la coordinació de la musculatura, la respiració i la bona coordinació deglutora. I ho fa en equip, amb tota la informació que li faciliten el metge, l’infermer i el treballador social, que anticipen el context biopsicosocial del pacient o resident, en el qual es confirmarà, mitjançant protocols MECV.V. (mètode d’exploració clínica, volum i viscositat), l’enquadrament de la disfàgia, el grau d’aquesta i la textura que requereix. Això implica un procés d’anada i tornada, tenir empatia, ser un professional resilient que dialogui amb el pacient o resident amb respecte, tenint en compte el seu cas i les seves circumstàncies, i que posi les adaptacions a la seva disposició. Segurament en aquest camí caldrà fer ajustos, agregar-hi objectius nous, quan es produeixen avenços, reorientar objectius i sobretot explicar-ho tot, amb una escolta activa i diàleg, al pacient o familiar. No és un procés curt, sinó que requereix cada dia d’una suma d’iniciatives personals.

S’haurà d’informar la família, sumar-la a aquests nous esdeveniments, donar-li eines perquè pugui construir una nova imatge alimentària del seu familiar hospitalitzat, sostenir-lo en moments d’adversitat, generar accions comunes i de compromís i, com sempre diem, “estar en el mateix vaixell” a l’hora de dur a terme un abordatge de la disfàgia.

L’observació i el seguiment del logopeda van acompanyats de la informació que l’equip d’auxiliars ens traspassa dia a dia per saber i conèixer de primera mà una realitat augmentada de com ha transcorregut la setmana. Cal conèixer si hi ha hagut alguna incidència, si s’ha necessitat reforçar i orientar al pacient o resident perquè comprengui que els objectius i les accions, tot aquest conjunt de dinàmiques, són per oferir-li una millor qualitat de vida a l’hora d’alimentar-se, que no es tracta de prohibir, sinó d’acomodar-se nutricionalment tenint en compte les textures alimentàries (nèctar, mel o púding) que se li han establert.

En aquest enquadrament d’abordatge, hem de tenir molt presents quins són els aliments més adequats i quins no s’adeqüen al pacient, ja que poden ser enganxosos, fibrosos o amb dobles textures, i poden fer que el procés iniciat es desacceleri o es reverteixi. El mateix passa, en el nostre procés de vida, amb la importància d’una adequada hidratació. En pacients amb disfàgia, és necessari adaptar qualsevol líquid amb la utilització de espessidors i aigües gelatitzades.

La tornada al domicili també implica oferir una sèrie de directrius que creïn un mapa per adaptar les indicacions donades i textures a la llar. Han de crear una rutina en la qual es contemplin, entre d’altres, seure en la posició de 90º a l’hora de menjar i beure, no parlar durant els àpats, facilitar un temps respectuós d’ingesta adequat, utilitzar adaptacions d’utensilis per facilitar la ingesta i hidratació, apagar elements distractors, com la televisió o la ràdio, etc.

Si la persona requereix un suport puntual, s’ha de donar el menjar i la beguda en una posició que permeti que qui rep el menjar i qui el dona estiguin en la mateixa línia horitzontal. A més, s’ha de motivar el receptor a mastegar, a assaborir el menjar, a empassar quan ho cregui convenient… Tot això en un marc de paciència i respecte.

Aquesta tasca que, encara que sembli senzilla, no ho és, donada les poblacions que atenem, requereix que prestem molta atenció, que mirem amb deteniment, que informem, assessorem i adeqüem el nostre llenguatge professional a la realitat de cada família.

Necessitem que el nucli familiar participi, acompanyi, conegui els assoliments i conseqüències, així com les adequacions i incidències que puguin produir-se en tot el procés de la disfàgia. I no volem oblidar-nos del/la pacient o resident que, en aquest situació inesperada, ha hagut d’estar més contingut, mirar més cap endins, amb el suport d’un equip transdisplinari al qual veia en primera instància i que l’ha estat escoltant en els seus moments d’inestabilitat i fragilitat. Ells/as han estat molt valents i molt responsables davant els ajustos que ha imposat la pandèmia (la distància social, la higienització de les mans, l’ús adequat de les màscares) i els plans de contingències han estat capaços de reduir el contacte físic, però no emocional, amb els familiars i amics.

En aquest marc d’intervenció, podem dir que cadascú ha sabut estar en el seu lloc, ha brillat amb llum pròpia davant moments de flaquesa, ha buscat el suport en l’altre, ha après a valorar la vida, amb els pros i contres que la conformen.

Com a corol·lari, podem dir que hem de donar un espai a la reflexió sobre la nostra gent gran i valorar la qualitat humana i professional dels serveis, que ha estat impecable, que ha estat de suma i multiplicació, i tenir present que, si bé hi ha hagut moments d’incertesa i d’inestabilitat davant el que significa una pandèmia, hem sabut ser proactius, reaccionar a temps i projectar tranquil·litat.

No oblidarem mai el moment en què tothom formava part del passadís humà de les zones vermelles de les sales d’hospitalització quan un pacient o resident superava la COVID19 i li oferíem un aplaudiment sorollós amb la consigna de seguir endavant en el procés de rehabilitació. Aquestes escenes les guardarem en la nostra memòria i faran que sentim que hem complert la nostra tasca.

 

Daniel Rodríguez Boggia

Logopeda

Centre Assistencial Mutuam La Creueta / UEN

Col. 08-976

Fonts:

https://www.clc.cat/pdf/module_28/10015522/Pautas-para-logopedas-en-la-atencion-a-la-persona-con-SARS____MqSN2GyRb2PKGccyHwXQ_es.pdf

 

Els usuaris del Centre Assistencial Mutuam la Creueta participen en la creació dels menús

cuina residencia gent gran Mutuam Creueta

Seguint el model assistencial d’Atenció Centrada a la Persona (ACP) amb el que treballem, el Centre Assistencial Mutuam la Creueta de Sabadell, va fer partícips als seus usuaris de l’elaboració dels menús del centre. Coincidint amb les assemblees de residents, els usuaris van aprofitar aquesta activitat interna per comentar possibles canvis de menús, valorant els actuals i configurant amb l’equip nutricionista del centre, els nous.

Durant la dinàmica, els residents comenten plats que els hi agradaria menjar i com els feien ells, per tal d’incorporar noves receptes tenint en compte els seus gustos i preferències. Aquesta posada en comú té una gran acceptació per part de tothom i resulta de molta utilitat, ja que es comenten també aspectes educatius sobre la nutrició, aportant una millora de qualitat de vida respecte a alguns aspectes nutricionals.

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta, pioner en el ‘Projecte escolar pel compromís cívic’

Creueta aprenentatge i servei

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya inclourà en el disseny curricular de 3r i 4t d’ESO, una activitat transversal sobre el voluntariat i adquisició de valors, dins del projecte comunitari “Aprenentatge i Servei”, en el qual el Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell hi col·labora com a centre pilot.

L’objectiu d’aquest projecte és el d’afavorir la convivència i la comprensió mútua entre generacions. Per això al mes de gener, els alumnes de l’Institut Sabadell van ser els pioners d’aquesta activitat desenvolupada al centre La Creueta, la qual consisteix a organitzar i celebrar campionats de videojocs entre parelles mixtes de sèniors i adolescents.

Amb aquesta dinàmica, durant la primera sessió, les parelles van competir en un torneig de bolos amb la Wii, finalitzat amb una cloenda que va comptar amb la presència del 1r Tinent Alcalde i Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell i d’alguns mitjans de comunicació de la ciutat, que després van poder mantenir animades converses amb els protagonistes: residents i alumnes satisfets, que van transmetre la seva il·lusió amb aquest projecte.

Si voleu saber-ne més sobre el projecte, trobareu més informació als portals de l’Ajuntament de SabadellRàdio Sabadell i iSabadell.

 

Un pràctic mercat de roba i complements al Centre Mutuam la Creueta

Mercat Creueta

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell continua amb la seva programació d’activitats dissenyades amb l’objectiu de mantenir presents les tasques de la vida diària. Això ho fan a través de tallers de cuina, tasques de la llar i en especial amb el mercat de roba, complements i bijuteria que s’organitza periòdicament, oferint la possibilitat als usuaris de triar i adquirir la roba que els hi agrada.

Atès que les persones grans que viuen al centre i alguns pacients sociosanitaris que requereixen rehabilitació, els hi és complicat sortir del centre a comprar, el centre assistencial Mutuam La Creueta segueix cada any amb l’organització d’aquest mercat tan especial, amb el que també treballen les relacions interpersonals entre els residents, els professionals i les famílies.

Un Nadal compromès amb les causes solidàries a Mutuam la Creueta

Celebració de Nadal residència Mutuam

Un any més durant l’època de Nadal, el Centre Assistencial Mutuam la Creueta de Sabadell, s’implica amb diverses causes socials.

Com ja és tradició, el passat 14 de desembre es va organitzar un bingo molt especial, del qual es van destinar tots els beneficis a la Marató de TV3, dedicada en aquesta darrera edició a la investigació contra el càncer.

Tothom es va voler implicar en l’activitat, des dels residents i els seus familiars fins a l’equip de professionals i voluntaris. Donant així una bona oportunitat per fer conviure diferents generacions on tots van quedar amb un bon regust, ja que gràcies a diverses col·laboracions, ningú va marxar amb les mans buides.

El bingo va ser cantat pels nois i noies de l’Associació ANDY DOWN de Sabadell, entitat amb la qual el centre Mutuam La Creueta manté un conveni de col·laboració de voluntariat des de fa més de 5 anys.

Aquesta ha sigut una activitat, que a més de festiva ha aportat una col·laboració per una bona causa que s’ha volgut transmetre des de la gent gran que viu en el nostre centre. Complementada com és costum per un tradicional i solidari berenar, una bona tassa de xocolata calenta amb melindros.

Paral·lelament, la Residència també ha col·laborat en la recollida d’aliments per al Rebost d’Aliments de Sabadell, associació sense ànim de lucre formada per 26 entitats, vinculada a l’obra social i amb col·laboració de l’Ajuntament de Sabadell, que reparteix aliments i productes de primera necessitat arreu la ciutat.

Durant tres setmanes, a la recepció del centre es va disposar d’un punt de recollida on tothom van poder fer les seves aportacions. Aconseguint així, recaptar diferents productes bàsics i d’alimentació destinats a persones de la ciutat en una situació socioeconòmica complicada.

De nou, els objectius s’han vist més que assolit, fet fa al Centre Assistencial Mutuam la Creueta esperar amb ganes la propera temporada per tornar a col·laborar i aportar el seu granet de sorra. Agraint des d’aquí a tothom que ho fa possible.