Un Sant Jordi protagonitzat per la solidaritat als centres de Grup Mutuam

Sant Jordi Solidari gent gran

Enguany la diada de Sant Jordi celebrada el passat 23 d’abril, va estar tot un esdeveniment als centres i residències per a gent gran de Grup Mutuam. L’alegria per recuperar la celebració sense restriccions, no va permetre a la pluja ni al mal temps que espatllessin el dia.

A tot arreu no van mancar els símbols tradicionals, la rosa símbol de l’amor, la cortesia i l’amistat i els llibres, com a foment de la lectura. A més, Mutuam aquest any va apostar de nou pel lema ‘Una rosa per a cada empleat i usuari dels nostres recursos’. Des de Direcció General es va promoure el compromís amb entitats socials i solidàries encarregant roses a aquestes. Una de les entitats amb les quals es va col·laborar va ser la Fundació Portolà, la qual destinava les aportacions a la integració social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual del seu Centre Especial d’Ocupació.

Als Centres de Dia gestionats per Grup Mutuam, van predominar els treballs manuals. Al Centre de Dia Creu de Barberà, Sabadell Centre i Torre Romeu, van elaborar murals, roses i ho van acompanyar de berenars especials. Al Centre de Dia Espanya Industrial van decorar tot el centre pel dia assenyalat i al Centre de Dia Nova Lloreda van fer punts de llibre i un taller de magdalenes.

A Girona, al Centre de Dia Onyar, els temps els hi va donar treva i van sortir al pati a fer lectura de la llegenda de Sant Jordi. Van estar acompanyats de l’alumnat del programa de formació i inserció, els quals els hi van portar a les persones usuàries unes jardineres realitzades per ells. A l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona van guarnir l’entrada amb decoració i roses per a tothom.

A Barcelona, el Centre Residencial Mutuam Collserola va muntar una paradeta d’intercanvi de llibres, de la qual es van poder beneficiar professionals i persones residents. També van comptar amb la seva tradicional obra de teatre de Sant Jordi, una missa especial i un taller de punts de llibre.

Qui també va tenir obra de teatre de Sant Jordi, van estar les persones residents de la Residència Sant Cugat. Van gaudir d’una estona molt agradable al lleure, amb un seguit d’activitats manual, berenars especials, trobades per recitar poemes i la visita de l’alcaldessa i del tinent d’alcalde de Sant Cugat per fer entrega a la gent gran de les roses per part de l’Ajuntament de Sant Cugat.  

La decoració més destacada, va estar la de la Residència Font Florida, amb una maqueta feta entre persones residents i professionals. Aquesta representava l’enfrontament de Sant Jordi amb el drac a un poble medieval. Però la part realment important van estar les roses que van rebre per part del servei de Voluntariat de La Caixa. Aquestes estaven fetes de paper i pintades a mà pel Taller Ocupacional Ariadna, una associació de pares, mares i tutors/-es de persones amb discapacitat intel·lectual.

Les persones residents del Centre Assistencial Mutuam La Creueta, també van rebre la visita dels i les voluntàries de La Caixa, les quals van repartir roses solidàries a tothom. El centre va comptar també amb una paradeta de llibres i roses a la recepció i van gaudir d’unes sardanes al pati principal de la mà de la Colla Sardanista del Casal de Gràcia, Sabadell. Tot això acompanyat de menús especials, pastís de Sant Jordi i cava,  

L’equip de professionals de la Residència Mercat del Guinardó, van organitzar un seguit de jocs, balls, tallers de treballs manuals i la missa d’eucaristia amb el mossèn de la parròquia del barri.

A la Residència Les Franqueses i Molí-Via Favència, van acompanyar activitats i berenar especial amb unes roses solidaries. En el cas de Les Franqueses, provenien de l’Associació Mirall, la qual promou el feminisme d’acció social, en agraïment a treballadors i treballadores per tot l’esforç durant la pandèmia.

Els i les residents de la Residència Rubí, van estar molt protagonistes durant la diada, ja que a banda de muntar una parada de roses i punts de llibre i activitats variades, van estar presents a les xarxes socials. Amb l’ajuda dels professionals del centre, les persones residents es van gravar fent lectures de poemes o relats per compartir-ho a través de les xarxes.

La Residència Vila-seca va estar plena de jovent i canalla per Sant Jordi. A través del servei comunitari amb l’IES Vila-seca i amb la col·laboració de l’Escola Mestral, la gent gran del centre va gaudir de tallers amb l’alumnat i d’un recital per part dels infants. En agraïment, els i les residents van obsequiar les visites amb una lectura de contes, punts de llibre i roses de ganxet. A més, també es van organitzar tallers de cuina i el Centre de Dia Vila-seca i l’eDCA van fer manualitats amb les persones usuàries.

El Centre Residencial Mutuam Manresa també va tenir visites. Amb el centre decorat amb murals van rebre a la gent d’Ampans, els quals van repartir roses a usuaris. Els nois i noies del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Atenció a la Dependència de l’Institut Guillem Catà també van anar al centre a fer un taller de punts de llibres amb els i les residents. Els residents de la Llar-Residència Salut Mental La Sardana, van aprofitar el dia per anar a les paradetes de Manresa.

Mentrestant, als Habitatges Tutelats Mion de Manresa, la diada va coincidir amb el seu 16è aniversari. Per celebrar-ho es van fer un concurs de truites, un bingo d’aniversari un dinar molt especial el qual va concloure amb l’entrega d’un detall d’aniversari i les roses de Sant Jordi.

A la Residència Jaume Nualart van fer èmfasi en coneixement i el saber, recreant un mural de ‘Com es transmet el saber’. En aquest mural es van penjar reflexions sobre com sabem el que sabem. Es va fer referència a poesies, experiències i refranys. Aquesta acció va donar pas a un col·loqui popular el qual en acabar es va fer repartició de roses i un taller de xapes al Centre de Dia.

A l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, es van repartir roses per a tothom, professionals i persones ateses i es va muntar una paradeta de llibres, la qual destinava la recaptació a l’ajuda dels refugiats d’Ucraïna. Des del Programa Final de Vida i Soledat de Fundació La Caixa, promogut pels EAPS Mutuam, es va fer repartició de roses solidàries per part dels voluntaris a persones usuàries. En concret van ser roses fetes a mà cedides per l’Associació Espanyola Contra el Càncer de Barcelona. També es va fer un contacontes  a la gent gran de l’Hospital de Dia.

Cinc anys de l’Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat (EPAC), un projecte pioner a la província de Girona

El passat mes de març l’Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat (EPAC) ubicat a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, va fer cinc anys de la seva posada en marxa. Al llarg d’aquests anys el servei ha anat creixent, consolidant-se i alhora ampliant les seves funcions.

En un inici l’equip estava format per sis psicòlogues distribuïdes a les comarques del Gironès, Pla de l’Estany i Selva Interior. Aquestes donaven atenció psicològica a pacients crònics, a la seva família directa i/o a les seves persones cuidadores. A més, realitzaven la seva labor assistencial quan les necessitats del pacient així ho requerien. Donada la demanda, l’equip va incrementar per oferir cobertura també a la Garrotxa, amb la incorporació d’una nova psicòloga. Arribant així a cobrir divuit CAPs del territori.

La irrupció de la pandèmia va fer palesa del bon funcionament d’aquest equip. Durant la primera onada de la COVID-19, a causa de la creixent de demanda assistencial, el conjunt de professionals van contribuir en l’atenció psicològica de les persones ingressades a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i a l’Hotel hospital Ibis.

Aquesta atenció posteriorment es va incorporar a la seva cartera de serveis i es continua donant a pacients amb seqüeles post-Covid.

Les psicòlogues de l’EPAC continuen actualment donant resposta a les demandes d’altres serveis com el de la Clínica de Dolor de l’Hospital Trueta o als PADES. Tanmateix, realitzen altres activitats com grups o tallers terapèutics amb pacients i/o persones cuidadores, assessorament i atenció individual o grupal a professionals, coordinació amb altres serveis assistencials o institucions locals i participació en diferents activitats comunitàries.

A més, gràcies a la presentació d’un projecte guanyador del Premi de Recerca d’Atenció Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure, estan desenvolupant i duent a terme un treball d’investigació.

Tota aquesta trajectòria i experiència ha convertit a l’Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat en un referent per a dur a terme activitats docents amb alumnes en pràctiques de la Universitat de Vic i de la Universitat de Girona. A més de col·laborar com a docents en una assignatura sobre cures pal·liatives del Màster de Psicologia General Sanitària de la UVic.

Cinc anys de recorregut on el que més motiva a les integrants de l’equip acaba sent el grau de satisfacció tant de persones professionals com de pacients ateses, les quals superen sempre el 93% de satisfacció. Un servei amb persones motivades a darrere que continuaran la seva activitat amb la mateixa dedicació, compromís i professionalitat de sempre i amb desig de continuar creixent i arribant a un major nombre de beneficiaris possibles.

EM-Line! Memory: una innovadora eina per a la rehabilitació després d’un ictus

EM-Line

Marta Soler, psicòloga especialista en psicogeriatría i atenció al malalt crònic i final de vida, de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, Clàudia Coll, neuropsicòloga de la Unitat intensiva compartida amb l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona – Servei de neurologia, i Jordi Gich, neuropsicòleg adjunt de l’Hospital Josep Trueta i un dels investigadors principals del grup de treball multidisciplinar que ha participat en la creació d’aquesta eina, van presentar en una sessió clínica els resultats del projecte guanyador del Premi de Recerca de la Fundació Mutuam Conviure 2018: EM-Line! Memory com a eina de rehabilitació cognitiva per a pacients que han patit un ictus.

L’estudi EM-Line! Memory com a eina de rehabilitació cognitiva per a pacients que han patit un ictus s’ha portat a terme a la Unitat de Rehabilitació Intensiva d’Ictus de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i ha estat dissenyat i coordinat conjuntament amb l’Hospital Trueta.

Primer de tot, val la pena explicar que la Unitat de Rehabilitació Intensiva és un recurs per a tota la regió sanitària de Girona que està orientat a la intervenció precoç a pacients que estan afectats d’ictus, però que també és extensible a altres patologies neurològiques agudes. A grans trets, la unitat té com a objectiu oferir una atenció integral i intensiva precoç, l’estabilització clínica i l’estimulació neurològica precoç i intesiva, tan física com cognitiva. El que es busca és assolir una situació funcional i social el més semblant possible a la situació prèvia de la persona, que permeti el retorn a domicili aproximadament als dos mesos de l’ingrés.

Les persones, un cop mínimament estabilitzades i amb les proves diagnòstiques pertinents, són derivades des del Servei de neurologia de l’Hospital Josep Trueta. Llavors, se’ls realitza una valoració conjunta per determinar si són candidates per ingressar a la unitat. El perfil de pacient de la unitat seria el d’una persona potencialment recuperable i amb capacitat per afrontar una recuperació intensiva. Segons dades de 2018, hi han ingressat majoritàriament homes (72%), amb una mitjana d’edat de 64 anys. Un 66% van ser ingressades per un ictus isquèmic i, en un 57% dels casos, es va assolir el retorn al domicili.

Abordatge multidisciplinari i individualitzat

Respecte als recursos de la unitat, disposa de 15 llits sociosanitaris i de la possibilitat que les persones usuàries facin ús del gimnàs, el menjador, el jardí, la sala de teràpia ocupacional i la de rehabilitació cognitiva. L’equip és multidisciplinari, incloent-hi metges, neuròleg, infermeria, auxiliars de clínica, zeladors, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, treballadora social, logopedes, psicòloga, neuropsicòloga i tècnic sociosanitari de suport.

La metodologia de treball es basa en definir un pla de treball individualitzat en què es defineix el tractament de rehabilitació, tant físic com cognitiu, el tractament des de la vessant mèdica i d’infermeria i l’abordatge emocional. També s’hi inclou la part social. Així mateix, s’estableix un pla de comunicació amb la persona i la família per avaluar-ne l’evolució.

Des del gener del 2017, en què es va crear la unitat, aquesta ha evolucionat, incorporant noves tècniques i optimitzant els recursos existents per tal de ser un servei punter. Pel que fa a la recuperació cognitiva, el setembre del 2017 es va introduir l’EM-Line com a eina de rehabilitació cognitiva mitjançant suport informàtic.

El Projecte Em-Line va néixer amb l’objectiu de proporcionar un programa de rehabilitació cognitiva a pacients d’esclerosi múltiple i ha mantingut les seves característiques inicials quan s’ha enfocat als pacients d’ictus. Entre aquestes, que s’aplica en les fases inicials de la malaltia, que es pot fer a casa, que no interfereix en les activitats del dia a dia del pacient, que s’hi pot implicar la família i que és gratuït per a pacients neurològics, psiquiàtrics i neuroquirúrgics. Els resultats en els pacients amb esclerosi múltiple van reflectir una millora en la memòria visual i la capacitat d’aprenentatge visual, en diverses funcions executives i atencionals, en velocitat de processament i en capacitat de trobar paraules.

Personalització i aprenentatge sense error

El primer producte que es va distribuir va ser l’EM-Line memory, una eina per treballar la memòria des de casa. Quan la persona usuària entra en aquesta plataforma online, pot escollir fer exercicis sobre la memòria declarativa o sobre les funcions executives. Si tria la primera, es trobarà també davant la possibilitat d’escollir entre diferents temàtiques. Un cop ho ha fet, l’eina li mostra tours virtuals i textos –que van de 150 paraules a 600, segons el grau de dificultat- que ha de memoritzar per després respondre a un qüestionari. Si opta per treballar les funcions executives, l’eina li oferirà un ventall de jocs amb diferents nivells de dificultat. Quan la persona usuària respon bé, el sistema de forma automàtica la puja de nivell.

L’eina està disponible ja en català, castellà i anglès. Les preguntes, que es presenten de forma aleatòria, no es plantegen en forma interrogativa, per evitar jutjar constantment els coneixements del o la pacient, sinó que es basen en tasques que cal completar. A més, se li donen pistes i s’accepten respostes amb diferents marges d’error a nivell ortogràfic.

Per facilitar l’adherència al tractament, s’ha procurat triar temàtiques d’interès i promoure l’aprenentatge sense error, oferint pistes per solucionar el problema, ja que si la persona troba la solució es genera una espiral de positivisme que fa que continuï jugant. Altres mecanismes que s’empren per augmentar l’adherència són oferir nivells de dificultat gradual, utilitzar reforçadors positius continus i potenciar l’efecte adictiu del joc. L’eina es pot utilitzar de forma individual -a casa del pacient o al centre- o de forma grupal, amb un projector i un dinamitzador.

S’està treballant per introduir-hi estratègies de memorització, amb la tècnica de la història modificada, i programes de lectura per a persones invidents o amb disminució de l’agudesa visual, així com en demostrar l’eficàcia amb altres malalties neurològiques. Es tracta d’un material atractiu i innovador que, alhora, és molt intuïtiu pel que fa a l’ús per part de la persona usuària.

Comparar amb el tractament tradicional

Donada l’eficàcia demostrada, aquesta eina s’ha començat a utilitzar en la Unitat de Rehabilitació Intensiva amb l’objectiu principal de veure quina eficàcia tenia amb pacients que havien patit un ictus, comparant-la amb el tractament tradicional. Com a objectius secundaris, l’equip també es va plantejar explorar diferències quant a adherència i satisfacció entre tots dos. Així doncs, quan una persona hi ingressa i, després d’haver-se-li fet una exploració neuropsicològica, es comprova que compleix els criteris d’inclusió i se li assigna aleatòriament un grup de tractament. A partir d’aquí, passa a fer les sessions d’intervenció, de dilluns a divendres, amb una durada de 45 minuts. Quan les ha finalitzat, se li fa una segona exploració neuropsicològica per comparar els resultats respecte als de la inicial.

Tot i que la mostra de pacients que ha pogut participar en l’estudi encara no ha permès obtenir uns resultats estadístics prou significatius, per la dimensió reduïda de la mateixa, sí que ha permès comparar en cada cas quina puntuació ha tingut el pacient en les diferents variables en l’exploració prèvia i en la posterior. L’estudi revela que, quant a fluència semàntica, amb el tractament tradicional en milloren la meitat i amb l’EM-Line, el cent per cent. Mentre que pel que fa a la fluència fonètica, entre els que han seguit el tractament tradicional, n’ha millorat el 75 per cent i entre els que han seguit el nou ho han fet un 60 per cent. Amb la memòria, veiem que tots els pacients del tractament tradicional milloren els seus resultats quant a aprenentatge, però n’hi ha un del grup EM-Line que no ho fa. Quant al record diferit, veiem que en el grup de tractament tradicional tots milloren i en el d’EM-Line n’hi ha dos que no. Es tracta, però, de dos casos en què ja es partia d’un nivell força bo i, per tant, era difícil millorar-lo.

En praxis constructiva, veiem que la majoria de pacients, amb el tractament tradicional, i tots, amb el nou, experimenten una millora molt lleu, mentre que en memòria visual observem que uns pocs no milloren amb el tractament tradicional i la meitat ho fan només una mica amb l’EM-Line. Pel que fa a les funcions executives i atencionals, tots els pacients dels dos grups milloren força. En relació a les variables més subjectives, independentment del grup al qual pertanyin, tots els pacients manifesten que han notat una millora i que estan satisfets amb el programa de rehabilitació. L’adherència al tractament ha estat molt bona, segurament facilitada pel fet que estan ingressats en la unitat. Només hi ha hagut un abandonament, en el grup tradicional. Per tant, com a conclusió, podem dir que a nivell estadístic els resultats no són concloents perquè la mostra és molt petita, però amb els resultats descriptius veiem que tots els pacients milloren globalment després de la intervenció, especialment en els dominis de memòria, en la funció executiva – atencional i en velocitat de processament.

Com ampliar la mostra

Tal i com s’ha assenyalat, la dificultat principal de l’estudi ha estat que la mostra era massa petita, un fet molt relacionat amb la situació que hem viscut arran de la irrupció de la COVID 19. Els primers mesos, la rehabilitació cognitiva va quedar aturada. Després, hi ha hagut restriccions i mesures de seguretat, així com aïllaments a causa d’alguns brots, que han dificultat molt el desenvolupament de l’estudi. A banda de la pandèmia, s’han identificat altres dificultats, com que el perfil de pacient és molt canviant, que els criteris d’inclusió són estrictes i que hi ha un percentatge de pacients que compleixen els requisits però que fan estades molt curtes. Alguns d’aquests factors que alenteixen el ritme de reclutament són de difícil solució, però sí que es podríem revisar els criteris d’exclusió.

La valoració de l’equip respecte l’experiència amb l’EM-Line és molt positiva. Hi ha hagut molt bona acceptació per part dels pacients, fins i tot per part dels d’edat més avançada. L’eina facilita la continuïtat del tractament a l’alta i les pantalles tàctils i els ratolins són molt útils en casos de parèsia de la mà dominant. En definitiva, a partir de l’estudi, es pot concloure que és una eina que optimitza molt la rehabilitació i que és molt senzilla d’utilitzar.

Una castanyada més propera als centres i residències per a gent gran de Grup Mutuam

Franqueses Castanyada

Gràcies a l’avanç en les campanyes de vacunació dels centres i residències per a gent gran, enguany, tot i mantenir els grups de convivència i mesures de seguretat pertinents, la castanyada s’ha celebrat d’una manera més propera. Entre panellets, castanyes i moniatos, professionals i persones residents i usuàries, s’han involucrat en l’organització de les activitats i han gaudit plegats d’aquesta tradició.

Els Centres de Dia, equipaments públics gestionats per Grup Mutuam, van optar per activitats variades.

El Centre de Dia Torre Romeu va comptar amb castanyeres que animaven els balls organitzats al centre. Al Centre de Dia Espanya Industrial també van fer uns balls, van cantar i van decorar el centre per rebre la tardor.

Al Centre de Dia Creu de Barberà van celebrar amb un pica-pica especial de la mateixa manera que al Centre de Dia Nova Lloreda, Sabadell Centre i Verdum. Aquests últims van aprofitar l’ocasió per fer un bingo especial i obsequiar els guanyadors, acompanyant el dia amb música popular i contes de la castanyada.

A la ciutat comtal, el Centre de Dia Enric Casanovas van aprofitar el dia assenyalat per fer treballs manuals amb paper crepè.

Pel que fa a les Residències, a cap fa faltar el típic taller de panellets, amb l’afegit que algunes van decidir sumar-se també a la tendència de celebrar el Halloween. Com és l’exemple del Centre Residencial Mutuam Manresa, on professionals i usuaris van disfressar-se, cadascun amb un nivell terrorífic diferent.

A la Residència Molí-Via Favència, també van introduir el Halloween, aconseguint una bona barreja entre castanyeres i bruixes. D’una manera més subtil, al Centre Residencial Mutuam Collserola van degustar els panellets elaborats pels residents mentre vestien unes perruques festives.

Per una altra banda, els més tradicionals com la Residència Font Florida i la Residència Sant Cugat, van optar per fer una castanyada plena de panellets, moniatos, castanyes i amb una castanyera a l’entrada per a rebre a tothom.

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta, a més de panellets i decoració, van coure unes castanyes al pati principal, per fer d’aquesta tradició encara més emblemàtica.

A la Residència Les Franqueses, el que no va faltar van ser castanyeres, professionals i residents es van posar el mocador al cap i van animar les activitats programades, teniu un videoresum, aquí

Les que van apostar per activitats lúdiques, van ser la Residència Mercat del Guinardó i Jaume Nualart, amb jocs de pilota, tallers de reminiscència i manualitats amb paperines.

L’àmbit sociosanitari no es va quedar darrere amb la celebració. L’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell es va decorar per la festa, mentre que a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, els professionals van repartir per les habitacions castanyes per a tothom.

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona commemora el Dia Mundial de l’Ictus

Dia Mundial Ictus

En commemoració al Dia Mundial de l’Ictus, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona amb la col·laboració de l’Associació Ictus Girona, van organitzar al llarg de la setmana, un seguit d’activitats informatives i preventives. L’objectiu d’aquestes era sensibilitzar a la societat sobre aquesta malaltia que afecta anualment a prop de 15 milions de persones.

Les activitats en qüestió iniciàvem amb la instal·lació d’una taula informativa a l’entrada del centre, gestionada per les persones ingressades a la Unitat de Rehabilitació Intensiva amb el suport de l’equip. Aquesta es va complementar amb altres activitats celebrades el 27 d’octubre. El dia en qüestió, tant els pacients com les seves famílies, van gaudir d’una activitat rítmica, una de cant i d’un espai per compartir experiències amb expacients del centre. En el cas de l’activitat rítmica, en tractar-se d’una sessió de fisioteràpia grupal es van realitzar a l’exterior del centre.

Un acte entranyable i de reconeixement a pacients i professionals que els acompanyen en el procés, el qual no hauria estat possible sense la implicació de la Unitat de Rehabilitació Intensiva i l’equip assistencial del centre.

L’EPAC del Grup Mutuam: l’abordatge del dolor des de la vessant emocional

EPAC Mutuam Girona

El dolor és quelcom que acompanya l’ésser humà des del seu origen i ha despertat en ell la necessitat d’alleugerir-lo apel·lant a totes les formes i recursos de què ha disposat al llarg del temps.
En parlar de dolor, hi ha una tendència generalitzada a associar-lo a una o diverses parts del cos i a una interferència negativa en les seves funcions. L’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor defineix el dolor com: «Una experiència sensorial i emocional desagradable, associada a una lesió tissular real o potencial o inclús descrita en termes que evoquen una lesió d’aquesta índole».
La queixa que expressa el o la pacient està referida al dolor real, que sovint l’invalida significativament en la seva vida diària, encara que no sempre existeix una lesió física o traumàtica que en sigui responsable. L’ambigüitat respecte d’on és el dolor es fa evident i el seu tractament ha d’abordar-se de manera integral.

L’experiència emocional dolorosa és expressada a través del cos, que parla mitjançant símptomes. Podem, doncs, comprendre la importància que té considerar el paper que juga l’estat emocional de la persona i la necessitat de considerar el factor psíquic en el seu tractament.
Quan el dolor físic irromp, sorgeix l’interrogant sobre què passa o quina n’és la causa. Quan la resposta es demora, sense l’alleujament corresponent, és factible que s’instal·li la incertesa, que acompanya el subjecte en la cerca de resposta. Parlem d’una incertesa davant la falta de significant que posi nom, que aclareixi quina és la malaltia que s’expressa mitjançant dels símptomes.

A partir d’aquí, es desencadenen accions singulars, des de tractar de posar-hi remei d’acord amb experiències anteriors que guarden alguna similitud amb l’actual a la cerca d’informació, de consells, o bé, de la veu del metge, que s’espera que aporti llum al problema. Si aquest últim pot posar nom a la malaltia, dóna una resposta a l’interrogant, en alguns pacients sol produir un «saber» que tranquil·litza i, en el millor dels casos, obre pas a la cura, mitjançant tractaments indicats, sense grans conseqüències. Però aquest alleujament és transitori, especialment quan persisteix en el temps i la malaltia es converteix en crònica. La temporalitat de la malaltia la resignifica amb el terme ‘crònic’ i, a la vegada, la redimensiona de manera singular per a cada subjecte, ara malalt.

L’òrgan posa veu al silenci, s’imposa mitjançant el dolor físic, i aquest s’enllaça amb el dolor psíquic, que de manera conscient o no afecta l’estabilitat emocional de qui el pateix. La intervenció del psicòleg/oga en aquest procés és de suma importància, perquè contribueix a abordar el seu tractament des de l’afectació emocional que provoquen els símptomes físics, facilita alleugerir l’ansietat que produeix el dolor i la incertesa, ajuda a atenuar els símptomes físics associats i acompanya en el procés de reelaboració de la malaltia evitant un major patiment.

Atenent aquesta necessitat, fa més de quatre anys que l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona va decidir apostar per la creació de l’EPAC, l’Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat, format per set psicòlogues.

Nora Gladis Cavarischia

Psicòloga de l’EPAC

L’Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat (EPAC), al costat dels sanitaris d’atenció primària

EPAC amb atenció primària OK

Si alguna cosa ens ha deixat clara la pandèmia, és la necessitat d’acompanyament i suport als professionals, entre ells, els de la primària. Des d’abril de 2020 fins a maig de 2021, Susanna Roca Vieta, psicòloga de l’Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat de Girona (EPAC) gestionat per Mutuam, va impartir sessions d’autocura a professionals sanitaris de les Àrees Bàsiques de Salut d’Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Breda i Hostalric. Va haver-hi molt bona participació i satisfacció per part dels professionals que hi van participar; van poder tenir un espai per parlar, reflexionar i compartir l’experiència.
També va col·laborar amb la ràdio de Sant Hilari Sacalm, donant consells a la gent gran del poble, fent pedagogia sobre la importància de la vacunació, de recuperar els vincles socials amb persones estimades, de reprendre activitats i fomentant esperança i confiança en el futur.

Una revetlla de Sant Joan molt esperada als centres i residències per a gent gran del Grup Mutuam

Aquest any la tan esperada revetlla de Sant Joan, s’ha viscut d’una manera diferent però molt intensa a les residències per a gent gran i centres del Grup Mutuam. Cada celebració s’ha adaptat a les possibilitats de cada centre. S’han extremat distàncies fent grups de convivència i s’han aprofitat els espais exteriors per fer les activitats tradicionals, degustacions i actuacions variades. 

Als Centres de Dia Creu de Barberà, Sabadell Centre, Torre Romeu i Nova Lloreda no va faltar la coca de Sant Joan ni la música. Els centres es van vestir per l’ocasió amb fanalets fets pels residents, mentre alguns van aprofitar la música de diferents regions per fer activitats de reminiscència.

Al Centre Residencial Mutuam Collserola va coincidir el seu tradicional piscolabis al pati amb  l’aniversari centenari d’un dels residents, el Sr. Almonacid. Qui va rebre la medalla centenària com a reconeixement.

Actuacions de l’exòtic Grup Pentagrama, van omplir d’esperit festiu el Centre Assistencial Mutuam La Creueta. Una estona de cants i balls que es van acompanyar de coca i una copeta de cava.

La Residència Font Florida va tirar més per la part lúdica, on a més d’un menú especial per dinar, van organitzar un ‘Pasapalabra’ i un karaoke d’allò més animat.

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona es va avançar i va convertir als pacients en cuiners, amb un taller de coques de Sant Joan pels més llaminers.

Aquest taller també el van realitzar els residents del Centre Residencial Mutuam Manresa. A més, també van gaudir d’un sopar al pati, on després van encendre bengales i petards. Per acompanyar l’esdeveniment, els professionals van vestir-se amb diademes elaborades per ells mateixos amb figures de petards.

La Residència Les Franqueses va voler explicar la seva revetlla a través d’un videoresum, on tampoc va faltar el taller de coques, el brindis i bengales.

Residencia Les Franqueses

Les persones residents de la Residència Mercat del Guinardó, van començar dies abans amb treballs manuals per decorar el centre i rebre el solstici en grups de convivència amb música, jocs i coca de Sant Joan.

A la Residència Jaume Nualart, han compartit un recordatori de l’origen d’aquesta celebració, que després han culminat amb un dinar, una bengala de font i demanant desitjos mentre cadascú sostenia una bengala.

Una revetlla passada per aigua a la Residència Rubí, no va impedir que tothom gaudís de la música i els balls. El centre decorat de banderoles va acollir a residents i professionals per gaudir plegats de la festa.

La Residència Molí-Via Favència, a falta d’interacció entre tots els residents, va voler portar a tothom bombetes, bengales, coca i cava per unificar la celebració a totes les plantes del centre. Separats però units per la tradició.

D’una manera semblat amb celebracions simultànies, però separades va ser l’estratègia de la Residència Vila-seca. Al Centre de Dia van aprofitar la decoració nova d’estiu i van fer un bingo especial i després balls i pica-pica. En l’àmbit residencial es van dividir en diferents carpes a la terrassa per mantenir la distància i poder fer balls i piscolabis alhora.

Una revetlla diferent per a tots, però molt autèntica.

Conscienciació i participació en la XXII Setmana Sense Fum als Hospitals Sociosanitaris Mutuam Girona i Mutuam Güell

Setmana sense Fum Güell_OK

El compromís amb la sensibilització contra el tabaquisme, s’ha fet present durant la Setmana Sense Fum, a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell. Aquesta iniciativa és promoguda per la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria i CAMFiC a Catalunya i enguany ha estat la seva 22a edició.

Els centres, com cada any, per promoure els hàbits de vida saludable i la conscienciació sobre els riscos associats al consum del tabac, van portar a terme un seguit de dinàmiques al llarg de la setmana del vint-i-quatre de maig, les quals conclourien el 31, Dia Mundial sense Tabac. La taula informativa i de sensibilització a l’entrada dels centres no ha faltat. Equipada de material informatiu, portada i dinamitzada per persones ingressades.

A més, es van portar terme altres activitats dins del pla de psico-estimulació. Una d’aquestes ha estat a Girona, anomenada “Ajuda’m a deixar de fumar”, on els participants redactaven cartes motivadores per fomentar l’abandonament de l’hàbit. Altres més artístiques, com la realització de murals, on es definia el perfil del tabac amb reflexions engrescadores per deixar de fumar o en el cas del centre Mutuam Güell, la decoració del recinte amb frases que deixaven veure els aspectes negatius del tabac. I d’altres molt interessants, com la “Marxa de la salut” organitzada per l’equip de rehabilitació del centre gironí, la qual va concloure amb una dinàmica musical saludable i festiva.

Un dia on a més de prendre consciència, es deixa veure la implicació de professionals, persones ingressades i familiars, envers aquests temes de gran importància. 

Els centres del Grup Mutuam se sumen al Dia Mundial de la Higiene de Mans 2021

Higiene de Mans

Ahir 5 de maig es va celebrar el Dia Mundial de la Higiene de Mans, impulsat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) des de l’any 2009, amb la finalitat de conscienciar i implicar tant els professionals sanitaris com els directors i gerents dels centres sanitaris en la prevenció de les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària (IRAS), mitjançant la mesura senzilla i eficaç de la higiene de les mans. Tot i que la responsabilitat de la higiene de les mans correspon als professionals sanitaris, es recomanava també estimular la participació i el compromís dels pacients. En aquest sentit, enguany amb l’eslògan “Aconseguir la higiene de mans en el punt d’atenció”, l’OMS va fer una crida als professionals i centres sanitaris per aconseguir una actuació eficaç en higiene de mans en el punt d’atenció, un espai que reuneix tres elements: el pacient, el treballador sanitari i l’atenció o tractament que implica el contacte amb el pacient o el seu entorn.

Es per aixó que tots els centres del Grup Mutuam, ahir van sumar-se públicament a aquest dia mundial, a través de la publicació a Twiter i Facebook de fotografíes al llarg de tot el dia, en homenatge a la higiene de mans, perquè sabem que l’asèpsia en l’atenció sanitària salva vides i per això la millora de la pràctica d’higiene de mans en els nostres centres i serveis assistencials és clau. Conscients de la importància avui en un entorn de pandèmia, el Comitè d’infermeria del Grup Mutuam treballa de forma proactiva des de fa uns anys la conscienciació i implicació dels nostres professionals mitjançant un pla d’acció amb les directrius que marca l’OMS: revisió de processos i material, formació, avaluació i retroalimentació, recordatoris en el lloc de treball i clima institucional de seguretat.

També el Departament de Salut, afegint-se a l’OMS, va fer una crida als professionals i centres sanitaris per aconseguir una actuació eficaç en higiene de mans al punt d’atenció i també per reconèixer la tasca tan important que desenvolupen tots els professionals sanitaris i no sanitaris, en l’atenció prestada als malalts per la COVID19, i en la prevenció de la transmissió del SARS-CoV 2. El Departament de Salut també va proposar que es fes suport a la campanya 2021 en els canals socials amb les etiquetes #handhygiene, #InfectionPrevention i #CleanYourHands esmentant els perfils @WHO i @salutcat.