DCM: l’aposta per millorar el benestar de les persones amb demència als centres de Grup Mutuam

Cervell

La principal barrera per satisfer les necessitats de les persones amb Alzheimer i altres demències als centres residencials ha estat, durant molts anys, la falta de coneixement del benestar o malestar que provoca en aquests usuaris la interacció amb tot el que té a veure amb la seva estada: professionals, companys, ambient i confort, alimentació, etc. Malgrat tot el que implica una demència, existeix un consens sobre el fet que la pèrdua de memòria no suposa la pèrdua de profunditat emocional. Així doncs, hi ha aspectes molts significatius que transcendeixen el que els defineix com a persones malaltes, de tal forma que la malaltia no elimina la seva identitat.

Durant molt de temps, han estat els familiars i els professionals dels centres els que han definit les necessitats dels residents d’acord amb el coneixement previ de la persona, en el cas dels familiars, i amb una sèrie d’estàndards que els professionals consideraven d’aplicació general sense tenir en compte la identitat individual de qui s’atén, que, com ja hem dit, no queda anul·lada per la malaltia. Tot això va implicar una pràctica assistencial en què els professionals estaven més orientats a la tasca que a treballar tenint la identitat de les persones com a centre de la seva pràctica, desconeixent l’impacte de llurs actuacions en el seu benestar i sense cap tipus d’eina i/o  coneixement per arribar a identificar-ne el resultat.

Com a qualsevol tipus de servei a les persones, la millora contínua en l’atenció passa per una avaluació continuada de la qualitat d’aquesta i de l’impacte que té sobre la qualitat de vida de qui s’atén. Això va suposar un repte per al Grup Mutuam en el cas dels residents amb Alzheimer o altres tipus de demència. Per assolir aquest objectiu, es va decidir que era necessària la incorporació d’una entitat com Alzheimer Catalunya, amb una llarga experiència en assessorament a organitzacions que atenen persones amb aquesta malaltia.

El procés va començar amb una formació i sensibilització de tos els professionals dels centres que va fer possible un canvi de mirada cap a les persones amb demència. El segon pas va ser el d’implementar una eina per a l’avaluació de la qualitat de vida de les persones que, com en el cas dels malalts d’Alzheimer, no podien comunicar verbalment als professionals el seu estat anímic. El mètode escollit per assolir això va ser el Dementia Care Maping (DCM), basat en l’adquisició d’habilitats empàtiques i una sèrie de mètodes observacionals.

El DCM és una eina observacional però també és un procés que permet planificar actuacions en base als resultats de l’observació. Una avaluació amb DCM consisteix a fer un seguiment continu al centre assistencial d’un grup de persones amb demència per part d’un observador (el mapejador) durant un període de temps de 5 hores aproximadament. Durant aquest temps, el mapejador (prèviament format en el mètode DCM) enregistra dos tipus d’informació:

–          Cada 5 minuts enregistra allò que li passa a l’individu, d’acord amb una llista de 23 categories conductuals que es divideixen entre les que tenen impacte positiu sobre el benestar i les que en tenen un de negatiu. Amb això obtenim una mesura del benestar durant un període de temps.

–          També s’enregistren les conductes del personal del centre per qualificar si aquestes són positives o negatives per a la persona (potenciadors i detractors personals).

Un cop finalitzada l’observació (mapa), el mapejador elabora un informe. Mitjançant reunions amb l’equip, els transmet el resultat i es planifiquen accions per tal d’assolir una millora a partir d’estratègies per evitar estats conductuals negatius en els usuaris i també per conscienciar els treballadors sobre l’impacte de les seves accions i conductes envers les persones ateses.

El Grup Mutuam va començar aquest procés l’any 2014. Actualment, comptem amb 75 persones formades en el mètode DCM, que s’ha convertit en una important ajuda per evidenciar l’efecte de les actuacions dels treballadors sobre les persones. També s’han reformulat les activitats que es porten a terme als centres en base als resultats de les categories conductuals detectades.

En aquests moments, el DCM està totalment integrat en el model de qualitat del Grup i és una eina molt valuosa per tal de promoure accions de millora mitjançant la creació de grups multidisciplinaris i també com a mesura de l’evolució de la millora continuada als centres.

En conclusió, s’ha pogut integrar en la pràctica assistencial un mètode rigorós que, a més de mesurar el resultat de les accions implementades, serveix també per descobrir nous camins per preservar i respectar la identitat de les persones amb demència.

Antón Molas

Director de l’Àrea Residencial

Grup Mutuam

Mara López parla sobre l’ús de la tecnologia a la Residència Rubí en una Jornada d’ACRA

Jornada ACRA

L’educadora social de la Residència Rubí de Grup Mutuam, Mara López, va impartir una ponència en el marc de la 5a Jornada en Atenció Centrada a la Persona d’ACRA, celebrada ahir a Barcelona. Amb l’objectiu de debatre sobre el futur de la tecnologia en el sector de la gent gran, l’acte va recollir casos inspiradors de diferents centres i residències.

La intervenció de Mara López es va produir a la tarda, en una de les dues taules organitzades perquè els professionals expliquessin les experiències portades a terme en les seves organitzacions. Sota el títol ‘Connecta’t. Projecte en xarxa’, l’educadora social va explicar com es treballen a la Residència Rubí la història de vida i les preferències de les persones amb l’ús de l’ordinador, mitjançant el qual, elles mateixes s’expliquen. La ponent va descriure la iniciativa com un nou sistema de relació i comunicació entre dues generacions. Ordinadors, correu electrònic, tauletes i Internet formen part de la centre, obrint-los una finestra al món, va explicar.

A banda de les taules d’experiències concretes, a la Jornada, hi va haver dues conferències –la primera, impartida pel cap del Servei d’Inclusió i Capacitació Digital de la Generalitat, Ricard Faura, i la segona, per la doctora en Filosofia Begoña Román– i un debat sobre el present i el futur de les noves tecnologies en l’ACP amb experts de diferents entitats. Un dels moments més anecdòtics de l’acte va ser quan un robot, el Pepper, va donar el tret de sortida al debat.

Gerocultors: cuidar de les persones respectant la seva individualitat

Gerocultora Rubí

Els gerocultors són els pilars bàsics sobre els quals se sosté l’atenció en les residències per a gent gran, ja que són els professionals que s’ocupen de cobrir les necessitats dels residents, d’arribar allà on ells ja no poden. En el Grup Mutuam, això ho fem, a més, tenint en compte, en la mesura del possible, els seus gustos i preferències, ja des de fa anys apliquem l’enfocament de l’Atenció Centrada en la Persona (ACP).

El ventall de funcions d’un gerocultor és molt ampli, ja que ha de donar resposta a totes les necessitats bàsiques de les persones, tant físiques com psíquiques i emocionals. Així, es tracta d’acompanyar-los i ajudar-los amb el que ells no puguin fer sols: llevar-se del llit, fer-se la higiene, vestir-se, hidratar-se, desplaçar-se per la residència o prendre els àpats.

Aquest contacte continuat fa que la relació entre les persones residents i els gerocultors sigui estreta. A les residències de Grup Mutuam treballem amb el sistema de professionals referents. Això implica que les persones que hi viuen tenen un gerocultor i un tècnic de referència, als quals se’ls ha assignat el seguiment d’un grup reduït de residents, amb qui mantenen una relació més estreta i continuada. Tot i que són assignats en el moment d’ingrés de la persona, posteriorment es fa un seguiment de la bona entesa entre professionals i usuaris i famílies i es fan canvis si escau. Els referents s’encarreguen de fer la història de vida de la persona, de veure quins són els seus gustos i valors. L’objectiu és intentar conèixer-lo al màxim possible per poder aplicar l’ACP.

Els gerocultors no mantenen només relació amb els residents, també ho fan amb el seu entorn. El vincle, però, pot variar molt en funció de la família i les seves necessitats. N’hi ha que requereixen un contacte constant, mentre que amb d’altres és més esporàdic. El gerocultor també detecta com són els familiars i ha de donar resposta a les seves necessitats d’atenció i comunicació. Si tenen moltes inquietuds ha de procurar tranquil·litzar-los.

Majors recursos per a un tracte més singular

La major dificultat a l’hora de portar a terme la nostra feina com a gerocultors ha vingut de la mà de les retallades de recursos, que es tradueixen en menys personal. Això sovint ens impedeix fer la feina tal i com voldríem. Com a societat, hem de ser conscients que amb un sistema assistencial més ben dotat podríem atendre millor les demandes de tots els usuaris, oferint-los un tracte d’acord amb la seva singularitat.

Si haguéssim de descriure com és el gerocultor ideal, parlaríem d’un professional que coneix la història de vida de les persones a qui atén i que les fa partícips de les decisions que es prenen i que les afecten. Això vol dir, per exemple, que hauria de preguntar al resident quines activitats li vénen de gust i quines no i que si un dia no li ve de gust llevar-se a les 8h ha de ser capaç de respectar-ho i tornar una mica més tard a ajudar-lo a començar la jornada.

Incorporar el criteri de qui és atès

A la Residència Rubí, portem ja uns anys treballant amb l’ACP. La veritat és que si ens posem a pensar en com fèiem les coses abans i com les fem ara, ens adonem que l’atenció ha millorat en qualitat. Si abans ens centràvem molt en les tasques, ara valorem més què vol cada persona. Automàticament, fem més preguntes als residents. En definitiva, l’ACP es tracta d’una nova mirada sobre el cuidar. Abans enteníem que cuidar es feia d’una única manera i ara hem pres consciència que cal respectar que hi hagi persones a qui no els agradi la nostra manera d’entendre les cures. A Rubí, com a la resta de residències de Grup Mutuam, hem rebut (i continuem rebent) formació específica per fer aquest canvi de paradigma i saber com aplicar-lo. Els nous treballadors que entren als centres ja han rebut aquesta formació i vénen amb la nova mirada incorporada.

Els i les professionals de la gerocultura som ja imprescindibles, però és bastant evident que, amb una població en procés d’envelliment, el nostre paper en un futur proper serà encara més rellevant.  No obstant això, ens sentim infravalorats. Creiem que cal un canvi social progressiu, en què es reconegui més la tasca que desenvolupem i es valori més econòmicament.

 

Berta Alba Poncelas

Gerocultora de la Residència Rubí

Grup Mutuam

Terapeutes ocupacionals: la importància de les activitats significatives en una atenció centrada en les persones

Víctor Vargas TO

Els i les terapeutes ocupacionals juguen un paper cabdal en l’atenció a la gent gran i són una figura clau en les residències de Grup Mutuam, on s’ha fet una aposta decidida pel model d’Atenció Centrada en la Persona. Tanmateix, es tracta encara d’un perfil professional poc conegut pel gran públic. D’una manera senzilla, podem dir que la seva funció és treballar perquè les persones amb qualsevol tipus de diversitat funcional puguin portar a terme les activitats de la vida diària de la forma més independent possible, gaudeixin d’una millor qualitat de vida i puguin implicar-se en allò que dona sentit a la seva vida.

Està demostrat que ocupació és salut i ells i elles són els experts en aquest àmbit. No obstant això, no es tracta de pautar activitats a les persones perquè sí, sinó d’identificar-ne les que donen sentit a la seva vida. Per a una persona aquesta activitat significativa pot ser vestir-se i per a una altra maquillar-se. En qualsevol cas, el terapeuta ocupacional serà qui ajudi algú que, per exemple, hagi patit una hemiplegia i no pugui moure una de les dues mans a portar a terme aquesta activitat significativa amb un sola mà.

Principals funcions en geriatria

A les residències de gent gran, tenen un paper rellevant en diversos aspectes. D’una banda, intenten mantenir les funcions cognitives, motores i socials dels residents el màxim temps possible. Quan hi ingressen moltes persones perden activitats instrumentals que formaven part de la seva quotidianitat, perquè ja se n’encarrega la institució. Des dels centres on es treballa seguint el model d’Atenció Centrada en la Persona, com als del Grup Mutuam, es procura donar continuïtat a aquelles tasques que ja feien.

D’altra banda, tenen com a funció l’assessorament i l’entrenament pel que fa a productes de suport, que són totes aquelles ajudes que permeten a les persones desenvolupar una activitat de manera més independent. N’hi ha per a alimentació, per a transferències, per a vestir-se, per moure’s, etc. També s’inclouen aquí les pròtesis i ortesis. Els terapeutes ocupacional els adapten al màxim a les necessitats de les persones i els ensenyen com utilitzar-los. Per últim, una part important de la seva feina és la de consultoria amb el personal d’auxiliar d’infermeria, a qui transmeten la informació i els coneixements necessaris per seguir les pautes adequades en la realització de les activitats de la vida quotidiana.

En el desenvolupament de la feina dels terapeutes ocupacionals, de fet, és molt important el treball interdisciplinari. Per donar una resposta global a les demandes i necessitats de les persones és essencial poder aprofitar la visió del fisioterapeuta, del psicòleg, dels professionals d’infermeria, de l’equip mèdic o de l’educador social. Com a professionals, la seva atenció es focalitza tant en la persona com en l’activitat i l’entorn on es desenvolupa.

Molt més que oci

Les tres grans àrees de què s’encarreguen aquests professionals són la de manteniment (activitats bàsiques de la vida quotidiana), la de productivitat (activitats com fer-se el menjar, netejar l’habitació o retirar diners d’un caixer) i la d’oci, en què hi poden haver activitats que s’utilitzin com a tractament per recuperar o preservar una funció. No hi ha receptaris generals pel que fa a les activitats de teràpia ocupacional. El cert és que el propi ritme de les institucions sol portar a implementar-ne de grupals per poder arribar al major nombre de persones. La feina dels terapeutes en la vessant de l’oci és, doncs, identificar interessos compartits i organitzar propostes que puguin agradar a un conjunt de residents. Podrien ser en relació al cinema, la gimnàstica, la cuina o qualsevol altre tipus d’activitat.

En aquest sentit, és fonamental fer una avaluació adequada de les persones quan ingressen en un centre. Això inclou conèixer-ne els antecedents mèdics o patològics, però també quina ha estat la seva història de vida, en quins contextos s’ha desenvolupat, de què ha treballat i quins rols familiars ha tingut. Aquestes dades, junt amb la informació de les activitats en què s’han interessat, els permet conèixer el perfil ocupacional de la persona. A més, se’ls fan les avaluacions més estandarditzades per veure el grau de dependència, d’acompliment cognitiu, d’acompliment ocupacional, etc., que els permeten veure en quines tasques se’ls pot involucrar. S’ha de tenir clar, però, que no es tracta només de fer una avaluació inicial i donar unes pautes, sinó que el terapeuta ha de ser un acompanyant i ha d’anar veient, junt amb la persona, què és important per a ella.

Encarar el futur

Malgrat que en els darrers deu anys la gent s’ha aproximat més a la professió, un dels reptes que ha d’afrontar encara la teràpia ocupacional és el del desconeixement.  No es tracta només del públic general, sinó que de vegades aquesta manca de coneixement apareix també en professionals del propi àmbit sanitari. Les institucions tampoc no són sempre conscients del que poden aportar els i les terapeutes en els centres, on caldria establir-ne un rati més alt. El model d’Atenció Centrada en la Persona, pel que ha optat Grup Mutuam, tanmateix, encaixa totalment amb la filosofia de la professió.

Des de la teràpia ocupacional, es considera que els centres del futur hauran d’apropar les persones a un entorn més natural. Hauran de ser menys hospitalaris i més domiciliaris, tal i com ja passa als països del nord d’Europa. Si es vol fer d’una residència una llar, haurà d’assemblar-s’hi. S’ha de tenir en compte que cada cop el perfil de persones que hi ingressen és més dependent. Les necessitats mèdiques i d’infermeria a què han de fer front les institucions són molt grans, però això no les eximeix d’apropar-se més a un entorn domiciliari. A la Residència Vila-seca, sense anar més lluny, tot i ser és un equipament molt gran i multi-servei, s’ha aconseguit oferir-hi un atenció càlida, propera i centrada en la persona.

Per acabar, cal assenyalar que queda molta feina per fer per part dels propis professionals per donar a conèixer els beneficis que poden aportar en molts àmbits. La teràpia ocupacional no només serveix és útil en l’àmbit residencial, també ho és en salut mental, en atenció comunitària, en pediatria, en rehabilitació i en molts dispositius. Si bé l’evolució ha estat positiva en general – han augmentat el nombre de professionals i d’ofertes de feina i ja no està tan encaixonada com abans en la geriatria – és molt important la col·legiació, ja que el Col·legi de Terapeutes Ocupacionals és l’únic òrgan que pot defensar els interessos de la professió davant les institucions governamentals. A més, caldria que a Catalunya fos possible estudiar el grau en alguna universitat pública per tal d’augmentar el nombre de terapeutes. Així mateix, la recerca és fonamental en la professió i se’n fa molt poca. Els i les terapeutes ocupacionals han d’investigar i demostrar que el que fen funciona i aporta qualitat de vida a les persones.

 

Victor Vargas

Terapeuta ocupacional

Residència Vila-seca del Grup Mutuam

Comissió ACP: compartir experiències per posar les persones al centre

Comissió ACP

En la societat actual, els usuaris i usuàries dels recursos assistencials, sanitaris i sociosanitaris demanden rebre, cada cop més, una atenció personalitzada, consensuada i centrada en les seves necessitats. És per això que, des de fa un anys, es treballa per sensibilitzar els equips professionals perquè puguin fer aquest canvi de mirada, una mirada que tingui en compte a la persona que atenen, amb les seves particularitats i preferències, de manera que la seva feina prioritzi la persona a la tasca. En aquest marc, l’any 2017 Grup Mutuam posa en marxa la Comissió d’Atenció Centrada en la Persona (ACP), que eleva el treball en el model assistencial que s’estava fent a la categoria d’una comissió de treball transversal.

La Comissió d’ACP pretén ser un espai de reflexió i consens, en què professionals del grup tinguin l’oportunitat de compartir bones pràctiques englobades dintre d’aquest model assistencial, dissenyar estratègies conjuntes per donar una atenció més personalitzada, afegir un valor al servei que ajudi a diferenciar el model de Mutuam i apropar-lo als serveis centrals que donen suport als centres. No està sotmesa a cap dels òrgans executius de l’entitat, encara que sí vinculada als de màxima responsabilitat, per tal que les seves reflexions puguin traslladar-se a la pràctica assistencial.

A fi d’aconseguir la màxima representativitat de les diferents disciplines i els diferents serveis del grup, la Comissió està integrada per diferents tipus de membres. N’hi ha que tenen la categoria de membres electes, que són els que en formen part per un període de temps i en raó de la seva especial sensibilitat cap del model d’atenció centrat en la persona, i n’hi a que la tenen de membres “nats” per raó del càrrec que ostenten i sense un termini de mandat específic. Així mateix, hi ha els membres “ad casum”, que hi tenen veu però no vot, i que són totes aquelles persones amb una implicació directa en el cas a tractar, així com els experts convidats per compartir el coneixement del seu àmbit.

Actualment, la presidenta de la Comissió és Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí, i la secretària tècnica, Carolina Ferrero, Adjunta a la Direcció de l’Àrea residencial. Com a Vocals nats, en formen part Anton Molas, Josep Ballester, Pepa Romero, Ainhoa Torner, i com a Vocals electes, Mireia Bosch, Marian Perez,  Montse Camprubí, Esther Lopez, Margarida Miquel, Margarida Quintana, Purificación Fernández, Maribel Mateo, Neus Soler i Anna Segarra.

La Comissió té assignades les funcions de compartir bones pràctiques englobades en el model d’ACP i donar suport en l’adaptació de les mateixes als diferents recursos, la de col·laborar en la definició del Model Assistencial del Grup Mutuam, així com d’altres documents del grup, la d’apropar aquest model assistencial al serveis centrals que donen suport als centres, la divulgació interna/externa del treball que es fa als centres i la d’observatori de les novetats en el model ACP en jornades, publicacions, formació, etc.

Les reunions es convoquen ordinàriament un cop al trimestre. En les darreres, s’hi han abordat temes com l’atenció al final de vida o l’acollida al centre i s’hi han compartit experiències de bones pràctiques, com la Guia del bon tracte, el projecte de Voluntariat, el Grup terapèutic ‘Viure amb sentit’ o el projecte ‘Humanitzem el final de vida’.

El sistema de referents en l’atenció residencial

Elisabeth Pérez a Jornada Residencial

Elisabeth Pérez, responsable higiènic-sanitària de la Residència Rubí, va participar en una taula rodona en el marc la I Jornada Residencial de Grup Mutuam dedicada a recollir algunes experiències d’èxit en la implantació de l’ACP. En la seva intervenció, es va centrar en el sistema de referents.

Actualment, coneixem dos tipus de models de gestió de les residències, l’organitzatiu i el d’Atenció Centrada en la Persona (ACP). El primer, que seria la praxis tradicional, és un model pensat essencialment des de l’atenció a la necessitat de la persona, i està organitzat en funció de les càrregues de treball. En canvi, el model que estem desenvolupant actualment a Grup Mutuam està concebut tenint en compte les capacitats, els drets, la dignitat, els gustos i l’autodeterminació de la persona d’una forma individualitzada. Quan parlem d’ACP ens referim a un model d’intervenció professional integral –físic, mental i social– que busca millorar la qualitat de l’atenció i, per tant, la qualitat de vida. Això ho fa fomentant els principis d’autonomia, participació, individualitat, independència, inclusió social i continuïtat de l’atenció.

Nous rols professionals

Per tal d’assolir els objectius que es marca el nou model en les residències, és necessària la implicació de tot l’equip professional. A més, aquest canvi de paradigma hi ha fet aparèixer nous rols professionals, com ho són el referent i el tutor. El referent és una persona integrada dins de l’equip tècnic del centre (psicòleg, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional, infermer, treballador social i educador social) que s’encarrega d’un grup de 9 o 10 persones, juntament amb els tutors. Fa de mediador i d’identificador de problemes, i coneix les necessitats, gustos i preferències d’aquests residents, els atén, escolta i acompanya en les seves demandes i preses de decisions. Si cal, fa reunions amb el resident, la família i el tutor i promou la implicació de les famílies en l’atenció al residents.

A la Residència Rubí, hi viuen 90 persones, a les quals s’han de sumar 16 usuaris del centre de dia. A cada professional de l’equip tècnic se li assigna un nombre determinat de residents i famílies, tenint en compte l’afinitat amb ells i els seus interessos.

El tutor, per la seva banda, forma part de l’equip d’auxiliars. S’encarrega d’un grup de 3 o 4 residents conjuntament amb els referents i els ofereix l’atenció directa diària. Ell o ella és qui desenvolupa amb la persona les activitats de la vida diària, promou la seva autonomia i  independència, i en coneix les necessitats i capacitats. La idea que hi ha darrera d’aquesta manera de fer les coses és procurar fer sentir els residents com si fossin a casa, intentant que puguin mantenir les activitats que feien abans de l’ingrés per preservar el seu benestar emocional.

Sota el model de l’ACP, la persona té el control de la seva vida i del seu entorn. És un ésser independent, que pren decisions i escull com vol ser atès, potencia les seves capacitats i forma part d’una comunitat. El referent i el tutor treballen conjuntament per fer això possible. Reben les demandes dels usuaris i les famílies, que tenen un paper molt important -sobretot en casos en què hi ha un deteriorament cognitiu. No podem oblidar mai que la persona i la família són l’eix de la nostra activitat en aquest camí cap a la millora de la nostra qualitat assistencial.

Elisabeth Pérez

RHS Residència Rubí

Grup Mutuam

Un nou inquilí al Centre de dia Novalloreda

Ocell a Centre de Dia Novalloreda

El Centre de dia de Novalloreda, mantenint la seva línia de treballar d’acord amb el model d’Atenció Centrada en la Persona del Grup Mutuam i de respectar els desitjos dels usuaris, ha incorporat un nou estímul. Fa uns dies un usuari, un senyor amb un deteriorament cognitiu moderat, alhora d’expressar el seus objectius, va fer la demanada de poder cuidar un ocellet.

L’equip del centre valora poder fer feliços els usuaris col·laborant en petits detalls i així va ser com van adoptar el Curro. Quan l’ocell va arribar al centre va causar un gran rebombori i alegria. Un cop adaptat a la seva nova llar, segur que tothom podrà sentir les seves cançons.

Encara no coneixes els centres de dia de Grup Mutuam?Ampliar informació

Un nou servei de salut mental amb la integració comunitària i la dignitat de la persona com a prioritats

Centre residencial Mutuam Manresa

El Grup Mutuam disposa des del mes de maig de 2018 d’un servei de salut mental privada (preu de 1.700 euros, amb IVA inclòs). Es tracta de 10 places en el Centre Residencial Mutuam Manresa que se sumen a les 50 concertades amb la Generalitat de Catalunya que ja tenia la Llar-residència La Sardana, ubicada al mateix edifici. D’aquesta manera, l’entitat posa la seva experiència de anys en aquest àmbit a l’abast de persones amb malaltia mental que vulguin accedir a un servei residencial obert de suport, ja sigui de forma temporal, per una necessitat puntual de la família, o permanent.

Tenir cura de persones amb malaltia mental pot generar situacions d’estrès i esgotament a les famílies i Grup Mutuam ha identificat al llarg de la seva trajectòria diferents situacions en què un descans temporal és molt recomable. Una de molt habitual és quan es produeix un risc de claudicació del cuidador principal a causa d’una situació de desgast emocional. També es donen, però, situacions en què l’esgotament és físic, perquè la persona de qui es té cura, a més de la patologia psiquiàtrica, té dependència física. Un altre cas, que dona lloc al que es coneix com a servei de ‘respir’, és quan les famílies sol·liciten una estada temporal perquè el cuidador principal marxa de vacances o es troba en situació d’ingrés hospitalari. Per últim, també pot ser que després d’un ingrés psiquiàtric o més orgànic l’usuari no es trobi encara en les condicions adequades per al retorn domiciliari i que li convingui una estada de rehabilitació per acabar d’ajustar tractaments, hàbits, etc.

Atenent la singularitat

Com a la resta de centres i recursos del Grup Mutuam, el model assistencial en què es basa aquest nou servei és el d’Atenció Centrada en la Persona (ACP). Això implica cuidar l’usuari respectant la seva dignitat, valorant la seva història de vida i tenint en compte les seves necessitats i capacitats. Aquesta manera d’entendre l’atenció es tradueix en el foment de l’autonomia i l’autoestima de la persona i en el reforçament de la seva integració en la societat i dels seus vincles comunitaris.

Així, la jornada d’un usuari d’aquest servei inclou, a més de la realització de les activitats de la vida quotidiana, amb més o menys suport segons les seves necessitats, la participació en activitats internes i externes. Al centre, es promou la seva implicació directa en les rutines domèstiques i l’assistència, d’acord amb les seves preferències, als tallers de temàtiques diverses que s’hi organitzen cada dia, amb una programació que canvia semestralment. A més, si volen fer exercici físic poden apuntar-se a la piscina o a altres equipaments esportius del municipi. Els caps de setmana, seguint la filosofia de normalitzar i integrar en la comunitat les persones amb malalties mentals, s’aposta per la participació en l’agenda d’oci i cultura de Manresa, organitzant sortides al cinema, al teatre, etc.

Integració i rehabilitació

El manteniment del vincle amb la família i la implicació d’aquesta és un altre dels eixos estructurals del model d’atenció que es posa en pràctica en aquesta residència oberta de Grup Mutuam. El diàleg amb ella és permanent i s’hi estableixen pactes de visites. D’altra banda, es promou l’ocupació dels usuaris en centres especials de treball de l’entorn com un bon mitjà per facilitar l’autorealització i la integració.

L’assistència i la supervisió dels usuaris, així com l’acurada definició i seguiment dels objectius rehabilitadors, està garantida les 24 hores del dia gràcies a un equip multidisciplinari format per la directora, un metge, una psiquiatra, una psicòloga, una infermera, una treballadora social, una terapeuta ocupacional i 12 auxiliars que fan tasques de rehabilitació terapèutica.  El centre s’ubica al barri de les Escodines de Manresa, ben comunicat en transport públic, i consta de deu habitacions individuals amb bany i d’estances compartides, com menjador, sala d’estar, sala de fisioteràpia, espai per a tallers, biblioteca i un pati enjardinat.

Si necessiteu més informació sobre la Llar-residència la Sardana, podeu trucar al telèfon 93 873 24 12 i preguntar per Alba Ruiz, la treballadora social, que us resoldrà qualsevol dubte i us pot concertar una visita.

Encara no coneixes la Llar-residència La Sardana?Ampliar informació

Dues directores de centres de Mutuam ja són formadores homologades de la Fundación Cuidados Dignos

Grup Mutuam formació cuidados dignos

Professionals del Grup Mutuam, seguint el seu objectiu de treballar sense contencions en els centres i d’acord al model assistencial d’Atenció Centrada en la Persona i tenint com a eix principal la dignitat i benestar de la persona cuidada, s’han format com a formadors homologats de la Fundación Cuidados Dignos. Aquesta entitat del País Basc, presidida per la doctora Ana Urrutia, és un referent nacional en el procés de l’eliminació de les contencions en el món de l’atenció a la persona mitjançant la Norma Libera Care.

Marga Quintana, directora de la Residència El Molí – Via Favència de Barcelona, i Dolors Cabré, directora del Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell, han realitzat aquesta formació de capacitació. Això els permetrà poder desenvolupar els processos de formació, assessorament i acompanyament de qualitat en el procés de canvi cultural i de valors implícits en el pas d’un model centrat en la organització a un model d’atenció centrat en la persona en tots els nivells assistencials i d’intervenció en la cura, mesurant de manera pràctica la qualitat de vida en les organitzacions que cuiden.

 

Unitat de Convivència de la Residència Vila-seca: un premiat canvi en l’atenció

Sessió clínica Unitat de Convivència

Ivana Expósito, infermera, responsable higiènic-sanitari i coordinadora d’infermeria de la Residència Vila-seca de Grup Mutuam, va ser l’encarregada d’exposar en una sessió clínica l’experiència ‘Unitat de convivència. Un canvi en l’atenció’, implantada en el centre de dia d’aquest equipament del tarragonès i guanyadora d’un Premi ACRA a la Millora de la Qualitat.

La Residència Vila-seca per a gent gran de Grup Mutuam va fer les primeres passes en la implantació del model d’Atenció Centrada en la Persona el 2012. La primera etapa d’aquest procés va centrar-se en la creació del Grup Motor, que inicialment estava integrat per vuit professionals de perfils diversos, un dels quals provinent del servei de centre de dia. Aquest equip ha estat l’encarregat d’impulsar el canvi de model promovent la implicació de la resta de companys. Tots els seus membres van rebre formació i sensibilització per part de l’entitat Alzheimer Catalunya i tres d’ells una formació específica en l’eina dementia care mapping (DCM).

Entre 2014 i 2015, es va impartir formació a tot el personal d’atenció directa i indirecta i es van incorporar nous membres al Grup Motor. Aquest equip es reuneix periòdicament des de llavors per avaluar la implantació del model ACP, definir actuacions de millora i fer seguiment d’aquestes.

Anteriorment a la creació de la Unitat de Convivència en el centre de dia, els usuaris estaven distribuïts per les tres plantes d’internament segons el seu deteriorament funcional i cognitiu. Per fer l’avaluació prèvia a la creació de la Unitat de convivència es va utilitzar el DCM, en què s’havia format a tots els membres, i que és una metodologia d’observació que permet determinar la qualitat assistencial que reben les persones amb demència i també fer recerca. Així mateix, es va fer servir el model Avançar que ajuda als propis professionals a avaluar el grau d’implantació de l’ACP i integrar-lo amb la metodologia de millora contínua, fent revisions participatives dels processos i de vida quotidiana dels usuaris. Per últim, es van fer enquestes de satisfacció a familiars dels usuaris i treballadors de la residència.

Aspectes pendents en l’ACP

Primer de tot, es va fer un reunió amb els familiars de les persones usuàries i incloent el personal d’atenció directe del servei per explicar el projecte i incloure’ls en aquest. Llavors es va procedir a la transformació dels espais d’acord amb les necessitats identificades. Així, a la sala d’estar, s’hi van incorporar sofàs i butaques reclinables i una televisió, es va col·locar un vinil decoratiu a la paret i es van fer servir prestatgeries separadores d’ambients. Pel que fa al menjador, s’hi van crear dos espais diferenciats i es van decorar amb artesania obra dels propis usuaris. Es va crear, a més, un petit espai de cuina amb nevera, cafetera i microones, perquè els propis usuaris es poguessin preparar infusions i organitzar-s’hi tallers de cuina i berenars. Al lavabo s’hi va incorporar una pica amb un mirall per tal de potencia l’autocura. La terrassa va ser un dels espais que va viure una transformació més important. S’hi va potenciar l’hort que ja existia i s’hi van incorporar jardineres, tendals i mobiliari de terrassa. Sessió clínica Unitat de Convivència

Com a resultats, a partir d’una enquesta als usuaris, es va constatar que el 82% estaven satisfets amb el canvi i que un 91% referien una millora en l’espai físic, en els relacions interpersonals i beneficis a nivell cognitiu, anímic i conductual. Pel que fa als treballadors, van transformar les rutines professionals d’un estil centrat en la tasca “fer per” a un altre centrat a “fer amb” la persona. Així mateix, es va produir una implicació progressiva d’alguns dels familiars en les activitats quotidianes desenvolupades en la unitat.

Com a conclusió, es pot afirmar que aquesta és una bona pràctica d’aplicació del Model d’ACP perquè intenta desenvolupar, amb les unitats de convivència, les diferents dimensions en les quals es basa el model. A més, es tracta d’un experiència en què han participat tots els agents implicats (usuaris, treballadors i famílies) i que, com a projecte pilot, és transferible. S’ha comprovat que els usuaris amb menys deteriorament cognitiu influenciaven positivament en els usuaris amb un deteriorament més elevat, que el treball ha esdevingut més proper a la cura en domicili i que ha augmentat el sentit de pertinença al servei i al municipi per part tant de les persones que hi viuen com dels professionals que hi treballen. Per tot això, aquest projecte de la Residència Vila-seca ha resultat guanyador del premi de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials de 2017.

 

Autors:

Silvia Mirete, directora

Yolanda Domenech, coordinadora d’auxiliars

Marta Calvet, treballadora social

Ivana Expósito, RHS – Infermeria

Residència Vila-seca