Iatrogènia farmacològica en el pacient geriàtric

Iatrogènia farmacològica en el pacient geriàtric

La iatrogènia o iatrogènesis farmacològica, també anomenada reacció adversa medicamentosa (RAM) és definida per l’Organització Mundial de la Salut com “qualsevol reacció nociva i no desitjada provocada, o que es sospiti que es deu, a un medicament, independentment del seu ús”. Aquestes inclouen les reaccions secundàries a un error de medicació (inclús per omissió) i els usos no conformes als termes d’autorització, com l’ús indegut o l’abús del medicament.

La iatrogènia farmacològica és una de les incidències que, desafortunadament, apareix amb més freqüència en el pacient geriàtric, ja que per la seva morbiditat i pluripatologia, acostumen a estar en tractament amb diferents fàrmacs. En els pacients de més de 70 anys, el 10-20% dels ingressos a urgències estarien en part o totalment lligats a les RAM, mentre que en pacients de més de 85 anys, serien un 25% dels ingressos. A més, s’estima que els accidents iatrogènics de les persones grans serien evitables entorn del 50% de manera global.

Les RAM als pacients geriàtrics són doncs més freqüents, més costoses, i també més evitables que les dels pacients més joves. Així, la iatrogènia es presenta com un dels problemes més rellevants de la pràctica diària, tant en l’àmbit comunitari com en el residencial o l’hospitalari, que requereix una atenció especial per part dels professionals.

Per a tractar-lo comptem amb Óscar Miranda, metge geriatre i director Assistencial de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, que ens presenta de forma entenedora les característiques i implicacions d’aquest fenomen, així com les estratègies clau per evitar les reaccions adverses.

Alguns punts importants de la ponència sobre iatrogènia farmacològica:

  • Reaccions farmacològiques més freqüents.
  • El concepte ‘iatrogenic disability’.
  • Les característiques del pacient geriàtric pluripatològic.
  • Com funciona la ‘iatrogènesis en cascada’.
  • Exemples de fàrmacs i síndromes geriàtrics.
  • Interaccions medicamentoses freqüents.
  • Un exemple de cascada de la prescripció.
  • Moments més freqüents d’errors de medicació.
  • Estratègies per reduir la iatrogènia farmacològica, com ara evitar les prescripcions potencialment inapropiades (PPI), o la reavaluació.

Ponència a partir del minut 1:05

No et perdis aquesta ponència pràctica, entenedora i de gran valor per la pràctica clínica i assistencial del dia a dia. 

L’Atenció Centrada en la Persona: un model d’atenció que s’aplica des de fa 11 anys i que impregna tota l’entitat

Carolina Ferrero, adjunta de l’Àrea Residencial del Grup Mutuam, i Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí, formen part de la Comissió d’Atenció Centrada en la Persona (ACP)  del Grup Mutuam. Des d’aquesta, engeguen una campanya divulgativa per sensibilitzar a tots els professionals del grup en els conceptes bàsics d’una atenció centrada en les persones.  Aquest model, amb el que es treballa des de fa més de 11 anys, es basa en aproximar-se i cuidar a les persones des de la individualitat i el respecte pels seus valors i les seves preferències.

Com explicaríeu què és l’Atenció Centrada en la Persona a algú que no és del sector sociosanitari?

Marisa: Es tracta d’un enfocament basat en cuidar les persones d’una manera més individualitzada, tenint en compte que cadascuna de nosaltres té unes necessitats, unes preferències i uns valors diferents. Per aconseguir-ho, cal incorporar les persones en la presa de decisions de tot allò que les afecta i respectar-les i acompanyar-les en els seus projectes de vida.

Per què el Grup Mutuam ha adoptat de forma tan compromesa l’enfocament de l’ACP?

Carolina: Creiem que, en una empresa que es dedica a l’atenció a les persones, aquesta mirada hauria d’estar en la base de la nostra feina. L’enfocament individualitzat és el que farà sentir a la persona que el que rep és el que necessita. L’objectiu és que les residències i centres per a gent gran siguin el més similars possible a casa seva i això implica treballar-hi amb aquesta aproximació.

Marisa: Perentendre d’on neix el compromís de MUTUAM amb aquest enfocament, hem de tenir en compte també com ha evolucionat la societat. Anys enrere, estàvem acostumats que el pare, el govern, el capellà o el metge decidissin per nosaltres qüestions de la nostra vida. Aquesta manera d’entendre la vida ha canviat totalment i ara volem decidir per nosaltres mateixos qui volem ser, quin és el nostre projecte de vida… Volem prendre les nostres decisions i que siguin respectades.

Aquí entrarien en joc conceptes fonamentals en l’ACP com l’autonomia i l’autodeterminació.

A nivell pràctic, com és el treball centrat en la persona en el dia a dia de les residències i centres per a la gent gran?

Marisa: Vol dir que hem d’escoltar molt i conèixer molt la persona que cuidem, saber-ne els valors i gustos per poder-la cuidar com ella vol. També implica, que les hem d’incloure en les decisions del dia a dia, afavorint que se sentin part de la organització del centre.

Com va arribar l’ACP al Grup Mutuam ara fa ja 11 anys?

Carolina: Les primeres informacions respecte a aquest model d’atenció a persones dependents va arribar des de l’Administració. Llavors, vam decidir entomar el repte de la transformació i vam buscar entitats externes que ens poguessin acompanyar en aquest procés. Vam fer la prova pilot en alguns centres i vam veure que aquell era el model amb el qual havíem de treballar. A partir d’aquí, vam definir uns pilars que ens semblaven fonamentals -com el de la figura dels professionals referents o la creació de fitxes que recollissin la història de vida i preferències de les persones- i vam anar estenent l’ACP a la resta de centres.

Cn aquell moment, com va ser la rebuda d’aquesta nova manera de treballar per part dels i les professionals dels centres?

Carolina: La veritat és que alguns d’ells ja ho estaven fent així, però no ho sabien. Pel seu tarannà, ja havien tingut la inquietud de voler saber de la persona i d’oferir-li aquesta atenció personalitzada. Així que, quan vam començar a fer la formació, n’hi va haver que van dir ‘això ja ho estava fent jo!’. A d’altres, se’ls va haver d’acompanyar perquè entenguessin què era aquesta transformació.

Marisa: Ha costat més quan es tractava d’abordar qüestions de salut. Als o les professionals els ha resultat molt difícil no imposar el que creien millor per a la persona i acceptar segons quines decisions. Per exemple, quan algú es nega a seguir la dieta que li convé en termes de salut. A alguns encara els costa, però ara el model ha calat bastant i tothom té incorporat que, almenys, cal escoltar el que vol la persona.

Des d’aleshores heu trobat altres obstacles per implementar aquesta manera de treballar?

Carolina: Ningú no ens diu que no li agradi treballar amb aquest model. El que cal és trobar la manera de compatibilitzar el compliment de les tasques que tens encomanades amb aquesta mirada més individualitzada de l’atenció. La queixa que apareix sovint és que als i les professionals els falta temps. Així que, tot i que l’ACP promou centrar-se en les persones i no en les tasques, la pressió per manca de temps porta als equips a prioritzar el compliment de tasques i no centrar-se tant en les persones

Llavors, sense més temps, no es pot aplicar?

És cert que si les ràtios de professionals estiguessin més adaptades al perfil de persones als que cuidem es podria oferir una atenció més personalitzada i adaptada al ritme de la persona, però no sempre és el temps el factor clau que fa que no es treballi amb aquest enfoc. Per exemple, per entrar a una habitació, cal picar la porta abans, saludar la persona pel seu nom, no encendre-li el llum sense avisar, etc. I això no comporta més temps.

Marisa: Està clar que, amb més temps, podríem acompanyar millor les persones usuàries en qüestions emocionals, però sí que podem aprofitar l’estona en què l’estem atenent per oferir aquesta qualitat en el tracte.

Què creieu que aporta l’ACP als professionals?

Marisa: Fa que se sentin més satisfets amb la seva feina. Gràcies al treball amb els professionals de referència, es creen uns vincles personals que contribueixen a l’augment de la satisfacció per les dues bandes.

Carolina: De fet, vam fer enquestes sobre com havia afectat la Covid a l’assistència que estàvem oferint i es va posar de manifest que la majoria de la plantilla creia que l’ACP havia de ser el model amb què havíem de treballar.

Quin paper juga l’ACP en el Pla de Responsabilitat Corporativa del Grup Mutuam?

Carolina: L’ACP impregna molts aspectes de la responsabilitat social de l’entitat, per això l’eix 3 del nostre pla, que fa referència a les persones usuàries i les seves famílies, està pràcticament tot centrat en el model assistencial.

Per què es va crear la Comissió d’ACP, ara fa ja 6 anys?

Carolina: Ja teníem un grup de treball d’ACP en l’àmbit residencial quan se’ns va encarregar que creéssim la comissió, en línia amb altres comissions transversals que té Grup Mutuam. Té sentit que, si és la base del nostre model assistencial, es creés un espai transversal dedicat al tema.

Quina tasca porteu a terme?

Marisa: Bàsicament, és un espai de reflexió i per compartir bones pràctiques i novetats del sector en el qual participen persones de diferents departaments. També és una eina per fer difusió d’aquesta filosofia al conjunt de l’entitat.

Justament aquest objectiu de difusió és el que voleu reforçar ara. Què teniu pensat?

Carolina: Estem treballant conjuntament amb el Departament de Màrqueting una campanya per poder arribar més lluny. Tenim prevista la creació de missatges breus i infografies per explicar conceptes de l’ACP i contribuir a generar consciència. Això es traslladaria a l’equip professional mitjançant diferents canals, com el correu electrònic, la intranet. les xarxes socials o, fins i tot, per WhatsApp. La idea és impregnar d’aquesta filosofia a tota l’entitat.

Comissió d’Atenció Centrada en la Persona del Grup Mutuam

Centres de Dia del Grup Mutuam: el millor suport a les famílies, l’atenció personalitzada a qui estimen

Usuària Centre de Dia

Una de les solucions que tenim al nostre abast per donar resposta als reptes que planteja l’envelliment en la societat actual són els Centres de Dia. Es tracta de serveis d’acolliment diürn que complementen l’atenció familiar i que tenen com a objectiu afavorir la recuperació o manteniment de l’autonomia personal i social de les persones usuàries. Per a moltes d’elles és un pas previ a l’ingrés a una residència que els permet restar més temps a casa seva i mantenir els vincles amb la família i el seu entorn natural mentre reben un suport especialitzat.

Els equips professionals multidisciplinaris que hi ha els Centres de Dia permeten cobrir totes les necessitats i també treballar diferents aspectes amb la persona atesa que afavoreixen la continuïtat de les seves condicions de vida i el manteniment de les seves capacitats. Així, el gruix de la plantilla el conformen les gerocultores, que s’ocupen de la higiene i del suport en les activitats quotidianes, però també de portar a terme en molts casos les activitats que han dissenyat els tècnics. Són, en definitiva, les que passen més hores amb les persones usuàries i qui millor les coneixen. Així mateix, hi ha treballadors socials, terapeutes ocupacionals, responsables higiènic-sanitaris, fisioterapeutes, educadors socials i psicòlegs que s’encarreguen de dissenyar activitats des del seu àmbit d’expertesa i d’acord amb les necessitats de cada persona usuària. A més, hi ha la coordinadora o coordinador, que vetlla pel correcte funcionament de tot plegat.

Convivència i personalització

Els Centres de Dia públics gestionats pel Grup Mutuam tenen una capacitat d’entre 16 i 30 persones. Per tant, es tracta de petites unitats de convivència. La majoria d’usuaris i usuàries són bastant dependents i tenen deteriorament cognitiu, fet que dificulta que les seves famílies els puguin oferir l’atenció que necessiten, i, encara menys, durant les vint-i-quatre hores del dia.

Als nostres centres, el conjunt de professionals treballem des de fa molts anys per oferir una Atenció Centrada en la Persona. Aquest model es basa en concepció de l’individu com un tot. Així, no només es cobreixen les seves necessitats assistencials, sinó que es tenen en compte els seus desitjos, aplicant-se els principis d’integritat i personalització i potenciant-se que pugui continuar prenent les seves decisions. Cada usuari i usuària té, doncs, un projecte de vida propi. Això implica adaptar les activitats i la quotidianitat a les preferències de cadascú. Per exemple, si una persona manifesta que li agrada passejar, es potencia això en la seva rutina i si una altra diu que li agrada prendre un cafè després de dinar, doncs se n’hi porta un de la cafeteria. Són petits detalls que fan que les persones se sentin més a gust. Centre de Dia

Durant la setmana, es programen diferents activitats, com les psico-estimulatives o l’exercici físic. Tenim molt clar que un aspecte essencial és el d’aconseguir trencar de tant en tant amb les rutines. En aquesta línia, celebrem totes les festivitats, amb els preparatius corresponents els dies anteriors, amb l’objectiu que s’ho passin bé però també que els ajudin a orientar-se en el calendari. La vessant comunitària també és important per als centres de dia. Abans de la pandèmia, es feien activitats que reforçaven el vincle amb el barri: anàvem a la biblioteca, ens visitava el capellà, sortíem a comprar materials per a les activitats… Amb l’arribada de la Covid, en canvi, vam haver de fer molta vida de portes endins. Ara, de nou, comencem a fer passejos per l’entorn o sortim junts a fer un cafè. Sempre en petits grups i amb les mesures de seguretat corresponents.

Protagonistes de la seva vida

Procurem que les persones usuàries participin en la definició del seu dia a dia. A nivell col·lectiu, són elles qui escullen, per exemple, quines festivitats se celebren i com. Recentment, ens hem trobat que hi hagut centres que han optat per fer la Castanyada i centres que han preferit Halloween i, en funció d’això, hem guarnit els espais i hem preparat les activitats. També poden participar en la Comissió dels àpats, en què expressen les seves preferències sobre els menús. A nivell individual, ja des de l’ingrés, les pròpies persones usuàries o les seves famílies expressen quines activitats o aspectes voldrien que es treballessin i els professionals de cada àrea els fan una avaluació per poder fer una pla personalitzat.

La implicació de les famílies ha estat també un aspecte clau per als Centres de Dia gestionats pel Grup Mutuam. Abans venien sempre que volien i podien participar de les celebracions del centre o en les assemblees. Malauradament, i com a mesura de seguretat, encara no podem rebre visites. Per això, per mantenir el contacte, ens hem hagut de reinventar, i fem fotos i vídeos de les activitats i les enviem a una llista de difusió mitjançant el mòbil.

Adaptar-se a les restriccions

No ha estat aquest, però, l’únic repte que ens ha plantejat la pandèmia. El més complicat ha estat haver d’anar tancant i obrint els centres d’acord amb la situació epidemiològica i les corresponents indicacions de la Generalitat. A més, com que la gent tenia por dels contagis, es va donar l’opció a les persones usuàries de mantenir la plaça encara que no vinguessin. La meitat van continuar venint però entre els que no van fer-ho, vam detectar a la tornada que una gran part havia patit una davallada important.

Silvia Pérez, directora tècnica Centres de Dia
Silvia Pérez, directora tècnica Centres de Dia

Això ha posat de manifest alguns dels beneficis que els Centres de Dia tenen per a les persones grans. A banda de ser un bon recurs per mantenir-se actius i relacionar-se, els permeten fer activitats per mantenir la memòria i la forma física, menjar adequadament i tenir els seus tractaments farmacològics supervisats, entre d’altres. Tot això es tradueix en una millora de la seva qualitat de vida. Per als familiars que se’n fan càrrec, aquests centres també tenen nombrosos beneficis, ja que els permet complir amb les obligacions laborals i tenir temps per a ells mateixos amb la tranquil·litat que la persona està ben atesa. Ens trobem que hi ha persones que porten la parella aquí perquè estan esgotades i així tenen unes hores disponibles per cuidar-se, per anar a fer la compra amb tranquil·litat o per a les seves activitats. Tot i que encara hi ha gent a qui li costa fer el pas, perquè ho veu com un abandonament, el cert és que després se senten molt satisfets i ho agraeixen. Hi ha una expressió que ens hem acostumat a sentir: “Quan vam venir no ens ho pensàvem, però ara estem molt contents”.

Silvia Pérez

Directora tècnica

Centres de dia Creu Barberà, Sabadell Centre, Torreromeu i Novalloreda

Prioritzar el bon tracte: una qüestió de formació i sensibilització constants a Mutuam Manresa

Residència Mutuam Manresa

Un dels objectius del Grup Mutuam,  vinculat a la seva Responsabilitat Social Corporativa, és el de contribuir a millorar la qualitat vida de les persones ateses, així com la de les seves famílies. En aquest sentit, fa anys que la gestió dels diferents centres i serveis es basa el model d’Atenció Centrada en la Persona. A la Residència Mutuam Manresa van veure que la clau de l’aplicació d’aquest model estava en conscienciar i formar els professionals perquè tinguessin la capacitat d’atendre i entendre les persones usuàries tenint en compte el respecte, la dignitat i l’autonomia d’aquestes.

En aquest marc, fa uns 3 anys van impulsar una bona pràctica per reforçar el ‘bon tracte’ de l’equip de gerocultors i tècnics cap a les persones residents.  Els objectius específics que es van establir amb aquesta bona pràctica van ser: mantenir una bona relació entre la persona atesa i el professional, oferir un tracte càlid i sincer, comunicar-se de forma respectuosa, utilitzar un llenguatge comprensible i entenedor, respectar  els desitjos i preferències de cada persona, respectar la seva autonomia i participació evitant la imposició, assegurar el dret a la intimitat i a la confidencialitat  i promoure la participació de les persones autònomes i de dependència mitjana en les tasques del dia a dia. Per tal d’assolir-los, com a accions principals, s’ha elaborat una guia de bones pràctiques de la que s’ofereix una formació anual als professionals i es fan valoracions i formacions mensuals sobre la bona pràctica que va sortint pitjor valorada. També s’elaboren cada mes materials didàctics i de sensibilització que es pengen en les zones comunes per tal que arribin a tot l’equip.

Amb tot això, s’espera que la satisfacció de les persones ateses i les seves famílies augmenti i, per avaluar si és així, es fan servir enquestes, un registre de queixes i l’eina Demential Care Mapping (DCM). Amb la implementació de la pràctica del ‘bon tracte’, es van identificar algunes dificultats que s’han hagut d’abordar, com la necessitat d’un procés d’adaptació a la nova manera de fer per part de l’equip de professionals, la manca de consciència per part d’aquests sobre l’impacte de les seves accions i actituds o l’hàbit, encara molt arrelat, de pensar en termes de tasques i horaris. Amb la finalitat de seguir millorant contínuament, es porten a terme reunions mensuals i es revisen periòdicament les accions proposades i se n’impulsen de noves si es considera convenient.

Autoavaluació i treball en equip

La metodologia de treball que es fa servir a la Residència Mutuam Manresa parteix de la identificació de les mancances o aspectes a millorar en la pràctica quotidiana per part dels propis tècnics o gerocultors. Es comparteixen  durant les reunions d’equip i, conjuntament, se n’escull una per tal de treballar-la de forma específica al llarg d’un mes. Llavors es creen nous materials de difusió de la bona pràctica que cal reforçar i es pengen en espais visibles per a tothom. Així, els companys i companyes es donen suport entre ells en el moment que aquesta no s’acompleix. En la reunió d’equip següent, se’n fa una valoració abans de procedir a escollir-ne una de nova.

Al llarg dels 3 anys de recorregut d’aquesta iniciativa, s’han treballat molts aspectes relacionats amb els bon tracte a les persones grans que viuen en aquesta residència del Vallès. Algunes exemples són: explicar sempre a la persona què se li farà, mai parlar d’un altre usuari quan dos professionals coincideixen en una habitació i estar pendents de la persona a qui s’atén, fer partícip a la persona atesa de les seves rutines, generant-li benestar i significat, tenir en compte el seu ritme i no fer la feina amb pressa.

En definitiva, aquesta sensibilització i formació constant de tot l’equip professional ajuda a comprendre millor les persones ateses i adaptar-se a les seves necessitats mantenint l’ACP com a principal enfocament en la nostra atenció.

Montserrat Camprubí

Directora

Residència Mutuam Manresa

La Creueta i el Centre de Dia Torre Romeu aposten per activitats basades en el model d’Atenció Centrada a la Persona (ACP)

Creueta pintura ACP

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta i el Centre de Dia Torre Romeu, gestionats per Grup Mutuam a Sabadell, vetllen per una atenció personalitzada i centrada en les necessitats de les persones residents i usuàries, amb activitats basades en el model d’Atenció Centrada a la Persona (ACP).

Partint de les històries de vida i preferències dels usuaris i usuàries, La Creueta ha organitzat un petit grup amb la mateixa afició per la pintura i les arts plàstiques. Durant una de les trobades, van escollir la tècnica de l’aquarel·la. Demostrant les seves capacitats artístiques i expressant les seves emocions. L’activitat la van acompanyar de música perquè la inspiració i creativitat fluïssin més fàcilment.

D’una manera diferent, però amb la mateixa finalitat, promovent les decisions individuals i l’autonomia, ho fa el Centre de Dia Torre Romeu. On una de les usuàries té l’hàbit motivant de fer les compres quotidianes. Amb la dificultat que li presenta el fet de caminar llargs trajectes, només se sent segura acompanyada per algun dels professionals. D’aquesta manera un petit acompanyament, representa per la usuària un gran sentiment d’independència i valor d’utilitat.

En conjunt, activitats que els centres promouen, ja que aquestes representen una mirada que té en compte a la persona atesa, les seves particularitats i preferències.

Un estudi de la Comissó d’ACP posa de manifest els efectes de la Covid sobre el model d’Atenció Centrada en la Persona

ACP en pandèmia

La Covid ha tingut impactes negatius en l’aplicació del model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP) que s’aplica en les residències per a gent gran, centres de dia i sociosanitaris del Grup Mutuam, però també ha tingut alguns efectes positius. Així ho consideren la majoria dels 129 professionals d’aquests recursos que han participat, mitjançant una enquesta, en un estudi portat a terme per la Comissió d’Atenció Centrada en la Persona. L’objectiu d’aquest treball impulsat per Carolina Ferrero i Marisa Garcia, secretària i presidenta de la Comissió respectivament, era recollir l’opinió del màxim de treballadors i treballadores per tal de radiografiar la situació actual i disposar d’un punt de partida a partir del qual seguir desenvolupament aquest model durant el 2021.

Els resultats de les enquestes deixen pocs dubtes respecte a la valoració de l’impacte de la Covid en l’aplicació de l’ACP en els centres: el 43,4 % dels participants la van situar, en una escala de l’1 al 10, en el 10, i menys d’un 10 % la van situar per sota del 7. A més, es va demanar als professionals que valoressin com els diferents aspectes relacionats amb la prevenció dels contagis havien afectat l’atenció personalitzada que habitualment es presta. La disminució de les activitats grupals i la interacció social entre les persones ateses, les restriccions a la mobilitat i la disminució del contacte físic tant amb familiars com amb professionals van ser els que van considerar que havien tingut un major impacte –més d’un 60 % dels enquestats van valorar amb un 5 sobre 5 l’impacte d’aquests factors.

La Comissió d’ACP també va voler conèixer quins dels canvis en la feina derivats de la situació de pandèmia havien comportat conflictes personals als professionals, en entrar en contradicció amb els seus valors o pel fet de generar-los incomoditat. Entre les diverses opcions plantejades, un 75,3 % van indicar, amb un 4 o 5 sobre 5, que la distància emocional que representa l’ús d’EPIS és el que més els havia afectat. El següent conflicte més escollit – un 72,8 % dels enquestats el va valorar amb un 4 o un 5- va ser el de la restricció de la mobilitat de les persones ateses per un aïllament.

Quan es va demanar als enquestats que descriguessin altres aspectes de la feina que els haguessin resultat difícils, van emergir qüestions com la pèrdua d’autonomia del resident en la presa de decisions (retorn al paternalisme sanitari); la falta d’acompanyament tant a usuaris com a famílies en el procés de final de vida, la despersonalització que suposa donar la informació per telèfon o la quantitat d’èxitus que van haver d’afrontar en tan poc temps; l’estrès derivat del poc temps per atendre els usuaris, la falta de personal i l’augment de la càrrega emocional; la impotència de veure el deteriorament de les persones usuàries i no poder fer més; la desconfiança de les famílies per no poder veure el seu familiar i la gran pressió mediàtica, negativa, sobre les residències; o la falta d’organització entre equip auxiliar i direcció, la gran quantitat d’hores extres i la sanitarització dels centres sense gaire assessorament.

Tanmateix, la irrupció de la Covid no ha portat només conseqüències negatives en l’aplicació del model d’Atenció Centrada en la Persona. Els resultats de les enquestes han revelat que aquest inesperat context ha produït algunes millores des de la perspectiva d’aquest paradigma, com la implementació de protocols i mesures de prevenció que ajuden l’equip a treballar amb més professionalitat; una major individualització del tracte a la persona, les necessitats de la qual, són més tingudes en compte en el seu pla d’atenció; l’enfortiment dels vincles i l’augment de la consciència respecte a la necessitat d’humanitzar l’atenció davant d’uns pacients allunyats de la família i tristos; la millora de la cohesió dels equips i de la valoració de la feina dels companys o el reforçament del sentit de la responsabilitat en prendre més consciència del que hi ha en joc en el bon desenvolupament de les tasques.

En qualsevol cas, i en contra del que es podria pensar a partir de les limitacions que s’expressen sovint en l’aplicació de l’ACP per manca de temps, el 91% dels professionals enquestats han considerat que el treball sota aquest model és una necessitat en temps de pandèmia, en front de només un 9% que l’ha valorat com un luxe. Així doncs, es pot concloure que la situació que s’ha viscut en aquests centres durant el darrer any ha afavorit la presa de consciència sobre la importància de treballar d’acord amb aquest model, trencant amb hàbits rutinaris i donant més valor als vincles i la individualitat. Es pot dir, per tant, que la pandèmia ha fet que preguessin més sentit que mai els valors de base de l’ACP.

En el marc de la Comissió, com a espai de reflexió i on compartir bones pràctiques, els seus membres han posat en comú les impressions i experiències viscudes, similars a les descrites per les persones que han participat en les enquestes. Tots els participants han coincidit que la pandèmia no només havia tingut un impacte negatiu, sinó que també ha aportat aspectes positius a la tasca assistencial.

El fet d’haver obtingut una mostra de respostes petita fa que les impulsores de l’estudi es plantegin repetir l’enviament de les enquestes per tal de poder tenir major representativitat i que els resultats siguin així més fiables.

Repensar el PIAI: l’Atenció Centrada en la Persona en temps de pandèmia

PIAI Centre Mutuam la Creueta

La Covid-19 i les mesures restrictives que s’han adoptat a les residències de gent gran per protegir-les del virus han suposat, com ja sabem, un gran nombre de canvis i reptes en la quotidianitat d’aquests centres i les persones que en formen part. La comunicació i les relacions interpersonals, en totes les seves vessants, s’han vist profundament alterades i ha fet falta sumar enginy i esforços perquè la qualitat assistencial i el benestar dels usuaris i usuàries es veiessin el menys afectats possible. Les noves formes de funcionar han impactat necessàriament en una eina essencial per als i les professionals en el marc de l’Atenció Centrada a la Persona que s’aplica a les residències del Grup Mutuam, el Pla Individualitzat d’Atenció Integral (PIAI). Al Centre Residencial La Creueta, de Sabadell, ja s’ha posat fil a l’agulla per adaptar-la a la nova realitat.

El PIAI és un document que s’elabora quan una persona ingressa en una residència i que es revisa periòdicament. En ell es recull informació sobre l’usuari o usuària, les valoracions d’un equip professional interdisciplinari i els objectius i propostes que configuraran el full de ruta per atendre les necessitats del resident i donar-li suport en el seu projecte de vida. Sempre que la persona usuària estigui capacitada s’ha de fer de forma consensuada amb ella i, si no ho està, es treballa amb la família o un amic de referència per conèixer les seves preferències i història de vida. Obviament, les circumstàncies sanitàries actuals i les mesures de distànciament han posat molts pals a les rodes a aquest procés.

Primer de tot, cal tenir en compte que durant els primers mesos de la pandèmia es va recomanar no fer els PIAI, ja que es demanava reduir al mínim el moviment del personal i es considerava un risc que els diversos professionals que participen en el procés de valoració d’una persona estiguessin entrant i sortint de la seva habitació. En el cas de Mutuam La Creueta, això va fer que moltes revisions d’aquest instrument, així com l’elaboració del dels nous ingressats, s’haguessin d’ajornar. Amb unes dades epidemiològiques millors i amb el centre ja sectoritzat, es va decidir reprendre l’actualització dels PIAI de les persones usuàries més autònomes i que ja havien manifestat la voluntat de fer-ho sense la col·laboració de la família abans de la pandèmia. Tot i així, com a mesura de precaució, es va optar per limitar el nombre de professionals que participen en el procés a tres: dos tècnics i l’auxiliar de referència del resident.

Reunió per elaborar el PIAI adaptada a les mesures Covid
Reunió per elaborar el PIAI adaptada a les mesures Covid

Per tal de poder continuar amb els usuaris amb més deteriorament cognitiu que es troben en el sector verd -és a dir, lliure de Covid-, es va implementar un canvi fonamental en les trobades que es programen amb els familiars per elaborar i revisar el document i que abans es feien en un despatx de la residència. Tot i que les visites al centre els estan permeses quan no hi ha cap brot -complint amb uns protocols de seguretat-, es va optar per aprofitar els avantatges que ofereixen les noves tecnologies i les reunions s’han adaptat al format telemàtic. Així, es preserva la participació de l’entorn de la persona en el PIAI sense posar en risc la salut de ningú. En aquest sentit, cal assenyalar que a Mutuam La Creueta s’ha percebut com les famílies, ara que no poden veure els residents tant com voldrien, s’han bolcat més en l’elaboració de la història de vida, un document que permet als professionals conèixer millor la persona i saber quines són les seves necessitats i preferències.

Per últim, ha canviat també l’enfocament dels objectius que, a partir del que expressen les persones usuàries, es recullen en el PIAI per tal de millorar el seu benestar. Els residents sovint el que demanen quan se’ls pregunta es poder fer sortides a l’exterior o veure els seus éssers estimats més freqüentment. Amb les limitacions que existeixen per motius sanitaris, això no és possible, i cal fer un esforç per adaptar els seus desitjos a la nova realitat. Es tracta, en definitiva, de portar a terme accions molt individualitzades i centrades en la persona. Per exemple, amb les persones que mostren molt interès per sortir, es fan més passejades per la terrassa, o a una resident que és testimoni de Jehovà se li ofereix suport per tal que pugui connectar regularment amb la seva comunitat mitjançant una videotrucada. Alhora, s’ha de tenir en compte que les activitats s’hauran de modular en cada moment d’acord amb l’evolució de la situació sanitària, ja que si es produís un nou brot caldria restringir més la mobilitat i les interaccions.

La situació inesperada i plena d’incertesa que vivim està obligant l’àmbit residencial a reinventar moltes rutines i a multiplicar esforços per alleujar a usuaris i usuàries l’impacte de la pandèmia en les seves vides. Segur que els propers mesos haurem de seguir invertint en creativitat, però l’Atenció Centrada en la Persona que caracteritza els centres de gent gran del Grup Mutuam ens ofereix un bon rumb per adaptar-nos a la nova realitat mantenint la qualitat assistencial.

Marina Ropero

Treballadora social

Centre Residencial Mutuam La Creueta

L’atenció centrada en la persona a la pràctica, entorn els menús que ofereix el Centre Assistencial Mutuam la Creueta

Centre Assistencial Mutuam La Creueta

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta (Sabadell) per a gent gran (places residencials i de centre de dia) i persones dependents (també disposa de places sociosanitàries), va organitzar fa alguns dies una tertúlia acompanyada de cafè amb totes les mesures de protecció i higiene que marquen els diferents protocols als centres, per conèixer quins plats cuinaven temps enrere i mirar d’adaptar alguns dels plats al menú del centre. Aquesta pràctica habitual, respon al Model d’Atenció Centrada en la Persona amb el que treballen tots els centres de Grup Mutuam, on l’usuària i/o resident és el centre de l’atenció. Aquesta ben avinguda assemblea de usuaris, també va demanar reprendre les diades especials que cada comunitat celebra un cop l’any: diada valenciana, diada andalusa, etc, i centrar el menú del dia entorn ella.

Les tertúlies sempre les lidera un nutricionista del centre, amb el suport de la directora del centre, la Responsable Higiènic Sanitària (RHS) i la coordinadora d’auxiliars.

També en el recull de propostes es van tenir en compte els plats i menús dels usuaris de les places sociosanitàries que també gestiona Mutuam La Creueta, a banda de les places residencials i les de centre de dia de que disposa.

En aquest sentit, el 9 d’octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, el centre fa preparar un menú especial: Escalivada amb bacallà, paella valenciana i taronja ensucrada amb orxata.

DCM: l’aposta per millorar el benestar de les persones amb demència als centres de Grup Mutuam

Cervell

La principal barrera per satisfer les necessitats de les persones amb Alzheimer i altres demències als centres residencials ha estat, durant molts anys, la falta de coneixement del benestar o malestar que provoca en aquests usuaris la interacció amb tot el que té a veure amb la seva estada: professionals, companys, ambient i confort, alimentació, etc. Malgrat tot el que implica una demència, existeix un consens sobre el fet que la pèrdua de memòria no suposa la pèrdua de profunditat emocional. Així doncs, hi ha aspectes molts significatius que transcendeixen el que els defineix com a persones malaltes, de tal forma que la malaltia no elimina la seva identitat.

Durant molt de temps, han estat els familiars i els professionals dels centres els que han definit les necessitats dels residents d’acord amb el coneixement previ de la persona, en el cas dels familiars, i amb una sèrie d’estàndards que els professionals consideraven d’aplicació general sense tenir en compte la identitat individual de qui s’atén, que, com ja hem dit, no queda anul·lada per la malaltia. Tot això va implicar una pràctica assistencial en què els professionals estaven més orientats a la tasca que a treballar tenint la identitat de les persones com a centre de la seva pràctica, desconeixent l’impacte de llurs actuacions en el seu benestar i sense cap tipus d’eina i/o  coneixement per arribar a identificar-ne el resultat.

Com a qualsevol tipus de servei a les persones, la millora contínua en l’atenció passa per una avaluació continuada de la qualitat d’aquesta i de l’impacte que té sobre la qualitat de vida de qui s’atén. Això va suposar un repte per al Grup Mutuam en el cas dels residents amb Alzheimer o altres tipus de demència. Per assolir aquest objectiu, es va decidir que era necessària la incorporació d’una entitat com Alzheimer Catalunya, amb una llarga experiència en assessorament a organitzacions que atenen persones amb aquesta malaltia.

El procés va començar amb una formació i sensibilització de tos els professionals dels centres que va fer possible un canvi de mirada cap a les persones amb demència. El segon pas va ser el d’implementar una eina per a l’avaluació de la qualitat de vida de les persones que, com en el cas dels malalts d’Alzheimer, no podien comunicar verbalment als professionals el seu estat anímic. El mètode escollit per assolir això va ser el Dementia Care Maping (DCM), basat en l’adquisició d’habilitats empàtiques i una sèrie de mètodes observacionals.

El DCM és una eina observacional però també és un procés que permet planificar actuacions en base als resultats de l’observació. Una avaluació amb DCM consisteix a fer un seguiment continu al centre assistencial d’un grup de persones amb demència per part d’un observador (el mapejador) durant un període de temps de 5 hores aproximadament. Durant aquest temps, el mapejador (prèviament format en el mètode DCM) enregistra dos tipus d’informació:

–          Cada 5 minuts enregistra allò que li passa a l’individu, d’acord amb una llista de 23 categories conductuals que es divideixen entre les que tenen impacte positiu sobre el benestar i les que en tenen un de negatiu. Amb això obtenim una mesura del benestar durant un període de temps.

–          També s’enregistren les conductes del personal del centre per qualificar si aquestes són positives o negatives per a la persona (potenciadors i detractors personals).

Un cop finalitzada l’observació (mapa), el mapejador elabora un informe. Mitjançant reunions amb l’equip, els transmet el resultat i es planifiquen accions per tal d’assolir una millora a partir d’estratègies per evitar estats conductuals negatius en els usuaris i també per conscienciar els treballadors sobre l’impacte de les seves accions i conductes envers les persones ateses.

El Grup Mutuam va començar aquest procés l’any 2014. Actualment, comptem amb 75 persones formades en el mètode DCM, que s’ha convertit en una important ajuda per evidenciar l’efecte de les actuacions dels treballadors sobre les persones. També s’han reformulat les activitats que es porten a terme als centres en base als resultats de les categories conductuals detectades.

En aquests moments, el DCM està totalment integrat en el model de qualitat del Grup i és una eina molt valuosa per tal de promoure accions de millora mitjançant la creació de grups multidisciplinaris i també com a mesura de l’evolució de la millora continuada als centres.

En conclusió, s’ha pogut integrar en la pràctica assistencial un mètode rigorós que, a més de mesurar el resultat de les accions implementades, serveix també per descobrir nous camins per preservar i respectar la identitat de les persones amb demència.

Antón Molas

Director de l’Àrea Residencial

Grup Mutuam

Mara López parla sobre l’ús de la tecnologia a la Residència Rubí en una Jornada d’ACRA

Presentació

L’educadora social de la Residència Rubí de Grup Mutuam, Mara López, va impartir una ponència en el marc de la 5a Jornada en Atenció Centrada a la Persona d’ACRA, celebrada ahir a Barcelona. Amb l’objectiu de debatre sobre el futur de la tecnologia en el sector de la gent gran, l’acte va recollir casos inspiradors de diferents centres i residències.

La intervenció de Mara López es va produir a la tarda, en una de les dues taules organitzades perquè els professionals expliquessin les experiències portades a terme en les seves organitzacions. Sota el títol ‘Connecta’t. Projecte en xarxa’, l’educadora social va explicar com es treballen a la Residència Rubí la història de vida i les preferències de les persones amb l’ús de l’ordinador, mitjançant el qual, elles mateixes s’expliquen. La ponent va descriure la iniciativa com un nou sistema de relació i comunicació entre dues generacions. Ordinadors, correu electrònic, tauletes i Internet formen part de la centre, obrint-los una finestra al món, va explicar.

A banda de les taules d’experiències concretes, a la Jornada, hi va haver dues conferències –la primera, impartida pel cap del Servei d’Inclusió i Capacitació Digital de la Generalitat, Ricard Faura, i la segona, per la doctora en Filosofia Begoña Román– i un debat sobre el present i el futur de les noves tecnologies en l’ACP amb experts de diferents entitats. Un dels moments més anecdòtics de l’acte va ser quan un robot, el Pepper, va donar el tret de sortida al debat.