Sarcopènia, nutrició i exercici físic: estratègies d’intervenció

Antonia Lizarraga, Sarcopènia

Antonia Lizarraga, metgessa de l’esport i màster en nutrició i ciències dels aliments i professora agregada de la Universitat de Barcelona va impartir una xerrada sobre sarcopènia, nutrició i exercici físic en el Curs en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives en què va exposar diferents estratègies d’intervenció. La formació, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, té com a finalitat contribuir a l’actualització dels coneixements dels i les professionals del sector.

Els nostres avantpassats es movien 20 o 25 quilòmetres al dia, una situació molt allunyada de la realitat actual. No obstant això, el coneixement cada cop major de les neurociències ens està mostrant que la nostra millor versió, a tots els nivells, l’aconseguim movent-nos i no pas amb la rutina sedentària que portem avui dia. El fet de no portar l’estil de vida per al qual estem predestinats ens porta a patir patologies i problemes diversos. Hipòcrates ja ens deia allò de ‘que l’aliment sigui la teva millor medicina’, però també que ‘si estàs de mal humor, vés a caminar i si a la tornada encara ho estàs, vés a caminar una mica més’. 

Fa temps que la majoria sabem que l’exercici físic té beneficis en els ossos o en la prevenció de l’obesitat, però el que la ciència ha descobert en els darrers anys i per a mi és fonamental, és l’efecte del moviment sobre el cervell. Avui sabem que un cervell sa és el d’una persona que es mou, que té un son reparador amb activació de l’hormona del creixement -perquè el son és un segon gimnàs- i que porta una alimentació saludable.

Hi ha estudis que posen de manifest com la grandària del cervell dels nostres avantpassats va anar augmentant pel moviment, però sobretot a partir del moment en què van començar a ingerir peix i a dormir més hores gràcies al descobriment del foc. Moviment, nutrició i descans són els tres pilars d’una salut que veiem que, en moltes ocasions, comença pel cervell.

La connexió entre múscul i cervell, cada cop més estudiada, es produeix mitjançant unes substàncies anomenades mioquines, una de les quals és el BDNF, que s’activa amb la nutrició i amb exercici d’una certa intensitat, encara que sigui de curta durada. M’agradaria destacar aquí el concepte de neuroplasticitat, la capacitat que té el cervell de modelar-se cada dia per efecte d’una sessió d’exercici, de la nutrició o del descans, ja que això ens anima a utilitzar diferents estratègies per cuidar-nos-en.   

Envelliment i salutogènesi

A mi em genera interès l’estudi del que anomenem les ‘blue zones‘, regions identificades a diferents parts del món amb una població amb una alta esperança de vida i que prenem com a referència de l’envelliment saludable. Em motiva saber què tenen en comú i com es dissenya un pas dels anys amb qualitat, és a dir, una longevitat sense grans patologies i amb la necessitat mínima de medicaments. En relació a això, s’anomena ‘wellderly’ al prototip de població que té un envelliment saludable. No s’ha aconseguit trobar un component genètic que expliqui totalment aquesta longevitat. De fet, un 70 o 80 per cent de l’explicació té a veure amb l’estil de vida i amb la salutogènesi, un concepte de salut activa, amb molt protagonisme de la persona, que a més d’incloure el benestar físic, psíquic i mental, incorpora la idea de propòsit de salut amb un sentit de coherència.

SarcopèniaEn la banda contrària, sabem que la falta de moviment ens porta a la inflamació, que està a la base de la majoria de patologies, tant físiques com mentals. El múscul és un òrgan endocrí, que no només és suport del teixit esquelètic, sinó que connecta amb altres teixits mitjançant les mioquines, que ens aporten salut quan ens movem. Aquestes mioquines poden arribar a connectar el múscul amb òrgans com el fetge i estem veient que les persones que es mouen generen una funció protectora respecte a patologies com l’esteatosi o el fetge gras.     

La sarcopènia és la falta de funcionalitat que es produeix amb la pèrdua de massa muscular i que porta a un seguit de patologies més enllà de la incapacitat de caminar, com la síndrome metabòlica, la diabetis, les malalties cardiovasculars o, fins i tot, el càncer. Quan parlem de pèrdua de massa muscular no ens referim només a la pèrdua de múscul, sinó també a la infiltració d’aquest múscul per teixit gras. Això pot provocar malalties relacionades amb la inflamació i també resistència a l’anabolisme. Aquesta resistència, si no estimulem el múscul, farà que la nostra musculatura sigui més sorda, més resistent a la hipertròfia i als estímuls, que li costi més respondre.

Un aspecte alentidor de la sarcopènia és que la infiltració de teixit gras en el múscul és un procés reversible, almenys en els primers anys. Em sembla essencial, en aquest sentit, que ens plantegem com ens volem veure d’aquí uns anys i que entenguem el múscul com el motor actiu de la prevenció de tot un seguit de malalties metabòliques, però també que poden afectar la salut cerebral.  

Canvi de paradigma

Hi ha una cosa fonamental que hem d’entendre: els quilos no ho són tot. Ens trobem amb individus prims que són metabòlicament obesos. La manca de massa muscular pot fer que una persona se senti satisfeta amb el seu cos perquè potser pesa el mateix que vint anys enrere però en realitat ha canviat el pes que tenia en múscul per greix abdominal. Ni el pes ni l’índex de massa corporal indicaran a aquestes persones que estan en un perfil de risc de pèrdua sarcopènica amb els anys.

Al 2008, la Clínica Mayo ja començava a dir que hi havia obesitat amb pes normal i que, més que utilitzar la bàscula per pesar la persona, en les consultes potser seria més interessant mesurar el perímetre abdominal o trobar indicadors que ens donin més informació sobre el que li passarà a la seva salut a la llarga. 

Avui dia sabem que hi ha fenotips de composició corporal i que hi ha obesitats diferents segons el nivell d’activitat física, la distribució del greix, el procés inflamatori associat i aspectes genètics. El més preocupant és el perfil amb obesitat sarcopènica, que es refereix a individus que han anat sumant quilos i alhora han anat perdent la massa muscular necessària per a la funcionalitat i per regular la glucosa (el múscul és un captador de glucosa després dels àpats). 

SarcopèniaAquests problemes també els trobem amb esportistes que pateixen lesions de llarga durada. Han de ser conscients que durant aquesta etapa han de modificar molt com s’alimenten, ja que es perd la flexibilitat metabòlica. Això vol dir que el seu motor muscular no necessita la mateixa benzina que quan estaven actius. 

La massa muscular apendicular, la de braços i cames, és la que necessitem mantenir o augmentar amb el pas dels anys, ja que és la que ens permet funcionar en el dia a dia i evitar una caiguda quan ensopeguem. El múscul és la nostra reserva de proteïna i és un dels nostres millors tresors, al qual fins ara no li hem donat suficient importància, perquè ens hem centrat en l’estudi d’altres òrgans. Si hem de viure més anys, el múscul ha de ser un òrgan primordial, és la polipíldora que ens evitarà haver de prendre medicaments en els anys posteriors.

Diferència entre sexes

Cal recordar que en el repartiment que fa la natura entre homes i dones de múscul, ossos i greix les dones no en sortim gaire ben parades. Fins a l’adolescència, tenim més o menys la mateixa quantitat de múscul i teixit adipós, però a partir d’aquí en l’home el múscul i l’os augmenten de manera molt important a causa de les hormones, mentre que en les dones aquest creixement és menor i en canvi augmenta el greix localitzat en zones molt relacionades amb el part i la lactància. A més, durant la menopausa, perdem una quantitat important de múscul i os. Les dones vivim més anys però amb una pluripatologia molt associada a aquesta disminució de massa òssia i muscular i a la necessitat de medicació.

El múscul es perd amb l’edat, però de manera especial es perden les fibres de tipus 2, que són les de la força. Així doncs, és necessari implantar estratègies nutricionals i de treball de la força, però no només en persones grans. La prevenció de la sarcopènia ha de començar des d’edats molt primerenques, amb persones de 20 o 25 anys.

Eines diagnòstiques

Un aspecte al qual cada cop se li està donant més importància és el de distingir un quilo de greix d’un quilo de múscul. Cal diagnosticar en cada individu la proporció de quilos de greix i de massa magra. En esportistes, fem estudis del perímetre muscular del braç o la cuixa mitjançant el que s’anomena el perímetre corregit, que seria el perímetre extern restant-li el plec de greix.  Avui dia, tenim metodologia més sofisticada, com la impedància bioelèctrica i el DEXA. El DEXA és una aparatologia que, amb una mínima radiació, ens permet saber quants quilos de massa muscular té un individu i quina és la seva distribució. Això ens permet fer-li un vestit a mida per a la prevenció de la sarcopènia. 

Un cop diagnosticada la pèrdua de múscul, cal proteïna i treball de força. La cerca d’aquest múscul perdut no és interessant només per a les persones grans, també ho és, per exemple, per a les persones que tenen programada una cirurgia per a mesos després per tal que la recuperació sigui més curta.

Així mateix, és una qüestió que han de tenir present les dones que entren en la menopausa, molt relacionada amb la sarcopènia. Com hem dit, hi ha una pèrdua de massa òssia en aquesta etapa i avui dia sabem que les mateixes hormones que l’han mantingut en molts casos estan vinculades a la massa muscular i a trastorns de tiroides. Si la dona no fa una estratègia específica en la menopausa, disminuirà la massa òssia i la muscular i entrarà en zones de rics de fractures però també de sarcopènia i de disminució de la funcionalitat. Actualment, les dones podem viure gairebé la meitat de la nostra vida després de la menopausa i ens mereixem trobar estratègies que en millorin la qualitat. 

La cerca del múscul ha de ser cabdal també en el col·lectiu cada cop més important d’infants i joves amb obesitat sarcopènica. Aquests tindran una expectativa de vida menor que els seus pares, ja que no tenen múscul suficient per transportar els quilos de greix i això els comportarà patologies importants. 

Preparar reserves des de joves

En els darrers anys, hem descobert que el múscul esquelètic té memòria. Les persones que han estat culturistes als 25 o 30 anys, als 70 o 80, tenen unes cèl·lules satèl·lit que fan que, encara que hagin deixat de fer treball de força, si el reprenen, el seu múscul respongui millor que el d’algú que no n’hagi fet mai. Per tant, allò que fem en les primeres etapes de la vida tindrà efectes en el que vulguem aconseguir potser 50 anys després. Assolir els pics màxims d’os i múscul de joves pot servir de reserva per als moments en què les hormones siguin més desfavorables, fet que afecta especialment les dones. 

Si la persona té una massa muscular mínimament preservada també tindrà una funcionalitat mínimament preservada. A més, hem de dirigir-nos cada cop més a fer treball de força que després sigui aplicable en el nostre dia a dia. Com que la sarcopènia porta a la diapènia -la disminució de la força- resulta d’utilitat fer tests de força, una eina relativament senzilla alguns estudis n’han relacionat els resultat amb la supervivència.  

SarcopèniaQuines estratègies hem de fer servir, doncs, per prevenir la sarcopènia? A nivell de la nutrició, és important que tinguem en compte la digestibilitat de la proteïna que ingerim. Per a una persona gran, potser és més fàcil prendre un suplement després de fer exercici que no menjar un tros de carn. Així mateix, és necessari que la proteïna estigui repartida al llarg del dia, ja que no tenim gaire capacitat d’emmagatzemar-la. És important que, en les dues hores posteriors a la realització d’exercici, el múscul tingui la seva recompensa, perquè és quan hi ha l’efecte finestra. A banda de la proteïna, és important que la dieta contingui Omega 3 i antioxidants. Hi ha aminoàcids que són senyalitzadors de la mTOR, de la síntesi proteica, que trobem a la carn i al peix però també en suplements que es venen en farmàcies i gimnasos. 

Suplements i treball de força

Quan parlem de proteïna i múscul, ens ve al cap la frase que “amb una dieta equilibrada n’hi ha prou” i la idea que no cal afegir-hi extres com els suplements que associem a perfils de persones joves que van al gimnàs. La realitat és que els suplements de proteïnes són més necessaris en persones grans, que tenen més resistència anabòlica, que no pas en el jovent, que necessita poc estímul per fer múscul. Així doncs, no hauríem de rebutjar d’entrada la possibilitat d’ajudes ergogèniques que avui dia estan àmpliament suportades per la ciència, com la vitamina D, necessària perquè el múscul respongui bé a l’estímul del treball de força, l’HMB, la leucina, l’omega 3 o la creatina

Per últim, cal assenyalar la necessitat del treball de força. Des de fa anys, es recomana a les persones grans que vagin a caminar. Això està molt bé, però cal afegir-hi almenys dos cops per setmana una sessió d’estímul de la força, que és vital per mantenir la massa muscular. 

Per últim, és molt important fer vestits a mida i motivar cada persona amb la seva pròpia estratègia de salut, des d’un concepte de coherència en què ella mateixa entén i pot gestionar el que fa cada dia per cuidar-la. La societat actual està generant un sedentarisme i una inflamació que està fent que disminueixi una cosa que els nostres avantpassats van trigar molt temps a desenvolupar: la capacitat cognitiva i el desenvolupament cerebral.

Antonia Lizarraga

Metgessa de l’esport

 

Pots veure al canal de Youtube del Grup Mutuam la gravació de la sessió.

Pots veure el document de la presentació.

Tens també a la teva disposició la següent bibliografia recomanada:

La socialització en la gent gran afavoreix una bona salut emocional i psicològica

Socialitzar gent gran

La socialització és un procés pel qual una persona s’adapta i interioritza el seu entorn i la cultura del grup social on viu en societat incorporant els elements socioculturals que se li posen a l’abast, fent-los propis i establint, en relació a la seva manera de ser, la importància que exerciran en la seva vida quotidiana i que, finalment, col·laboraran a construir la seva identitat.  Hi ha dos tipus de socialització, la primària, que es produeix durant la infantesa, en l’entorn familiar, i la secundària, que ens permet la interiorització de normes concretes de l’entorn social i s’allarga durant tota la vida de l’individu.

La família és el principal agent socialitzador en la primera etapa de la vida, però quan la persona es fa gran continua essent clau mantenir el vincle amb aquesta per tal de poder seguir activa en el món que l’envolta i no restar aïllada de l’entorn.

Així mateix, cal tenir present que quan la persona finalitza la seva etapa laboral no només disminueixen les seves obligacions i tasques dins del món social, sinó que en gran part deixa de relacionar-se amb l’entorn quotidià que, normalment, l’ha acompanyat durant molts anys. Durant aquesta retirada es produeixen molts canvis i pèrdues tant en el funcionament com en el rol de les persones.

Per entendre com afecta tot això a les persones cal tenir en compte dos conceptes: el rol social i l’estatus. Els rols socials són “el conjunt de funcions, comportament, normes i drets definits socialment i cultural que s’esperen que una persona faci o exercici d’acord amb el seu estatus social adquirit o atribuït”.  L’estatus va lligat amb el rol social que tenim, de manera que, quan una persona es fa gran i deixa el món laboral, aquest també es veu afectat la majoria de les vegades. Així que, en la nostra societat, mentre un treballa se sent immers en el món, se sent útil i pot compartir amb els altres les seves idees, aficions, pensaments, però tot canvia sobtadament amb l’arribada de la jubilació.

Diferents estudis han demostrat que el suport social ajuda a mantenir la salut i que, per contra, la jubilació i la solitud augmenten el risc de depressió en la gent gran. Entre els trastorns mentals, la depressió es considera una de les principals causes de discapacitat. De fet, ocupa el quart lloc entre les primeres causes de malaltia.

La jubilació s’ha de veure i entendre com un dol, un procés psicològic com el que s’experimenta després de qualsevol pèrdua, no només davant la mort d’un ésser estimat. Hi ha persones que desitgen assolir la jubilació per poder gaudir d’allò que el seu dia a dia en l’etapa laboralment activa no els ha permès. En canvi, n’hi ha d’altres que tenen resistències i por a la jubilació, perquè no saben què faran amb el nou temps disponible i els fa por afrontar-se a ells mateixos.

El cert és que les persones envelleixen tal i com han viscut la vida, i això està relacionat amb la seva manera de ser i de fer. Si han tingut una bona salut mental i han sabut afrontar els seus problemes, superar les dificultats i adversitats de la vida, i adaptar-se als canvis, en general no els fa cap mena de recança jubilar-se. Però en qualsevol cas, el que s’ha de procurar és que aquest procés no les aboqui a un aïllament social i a una solitud no desitjada, ja que això sí que faria que caiguessin en la malaltia.

És aquí quan cal assenyalar la importància de la socialització de les persones grans. Les relacions interpersonals i la participació social són vitals per seguir proporcionant-los un sentiment d’utilitat i de pertinença, contribuint així al manteniment d’una bona salut emocional i psicològica. Alguns estudis apunten que la implicació social, fins i tot,  endarreriria l’inici de la demència.

Tal i com mostra un estudi publicat a la Revista The Lancet l’any 2000, portat a terme pel Centre de Recerca de Gerontologia d’Estocolm amb una mostra de 1.203 individus de més de 75 anys, en les persones amb una xarxa social pobra o limitada augmenta en un 60 per cent el risc de patir demència.

Per aquest motiu, és important que tots els professionals que treballem amb la gent gran fem una valoració global que inclogui el sentiment de soledat que puguin presentar i que els puguem derivar així als recursos socials de la comunitat i de l’entorn, com centres cívics del barri, espais per a la gent gran, aules d’extensió universitària per a la gent gran… L’objectiu és que puguin seguir socialitzant-se i mantenint un contacte actiu amb la societat.

L’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona, impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’ i que actualment coordino, forma part d’un nou projecte anomenat ‘Final de vida i Soledat’. En el marc d’aquesta iniciativa, l’objectiu és sensibilitzar la comunitat en relació al fenomen de la soledat i l’etapa del final de vida i crear xarxa territorial entre les diferents entitats de la comunitat per detectar persones que estan soles, i abordar sobretot aquells casos de soledat no desitjada. Un altre objectiu és posar aquestes persones en contacte amb una persona voluntària que les acompanyi en aquest tram i les ajudi a socialitzar-se amb l’entorn, de manera que evitem que caiguin en depressió, iniciïn un procés de demència o desencadenin cap malaltia relacionada amb aquesta problemàtica social.

En aquest sentit des de Grup Mutuam disposem de l’àrea de gent gran activa, Mutuam Activa, per impulsar el lleure, la cultura, les amistats i fomentar l’envelliment.

 

Meritxell Naudeillo

Psicòloga i coordinadora de l’EAPS Mutuam Barcelona impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’

Grup Mutuam

Disfresses i gresca alegren centres i residències del Grup Mutuam per celebrar el Carnaval

Mutuam Collserola

La festivitat més esbojarrada de l’hivern va arribar la setmana passada als centres i residències de Grup Mutuam en forma de tallers de disfresses, concursos, balls i àpats especial. La participació de residents va ser un èxit, però tampoc no hi va mancar la implicació d’equips professionals, voluntariat, familiars i, en alguns casos, alumnat del barri d’edats molt diverses.
Les persones usuàries del Centre de dia Creu de Barberà i els familiars que s’hi ha volgut afegir s’han divertit molt amb la celebració del Carnaval organitzada per les gerocultores i la terapeuta ocupacional. S’han disfressat de llapis i alguns han immortalitzat el moment fotografiant-se en un photocall. La festa ha conclòs amb un pica-pica i una mica de ball.
Va ser en el marc de la comissió de festes, on les persones usuàries del Centre de dia Sabadell Centre van escollir que volien disfressar-se de “Dàlmates” per al Carnaval, ja que tenen un bona experiència amb el Leo, un galgo que sovint els ve a visitar. Van gaudir de la festa ballant i van arrodonir el dia prenent xocolata amb melindros.
Les persones usuàries del Centre de dia Torreromeu van celebrar el Carnaval confeccionant una màscara que es van endur de record a casa. Així mateix, s’hi va organitzar un concurs de preparació de pastissos amb la corresponent entrega de diplomes als guanyadors i un ball.
Al Centre de dia Verdum, a Barcelona, també s’hi va viure una jornada inoblidable. Van poder posar-se la disfressa que havien estat preparant durant dues setmanes i van gaudir d’una divertida festa amb música, ball i refrescos per a tothom.
A Mutuam Collserola, els preparatius per al Carnaval van arrencar uns dies abans amb un taller per elaborar màscares venecianes. Durant la celebració, es va organitzar un concurs per escollir-ne la més treballada i original. A més a més, les persones usuàries van passar una bona estona menjant plegades i en companyia de música especial per a l’ocasió. La il·lusió per preparar l’edició de l’any vinent, ja es palpava en l’ambient.
El Carnestoltes al Centre Assistencial Mutuam la Creueta va fer honor a la seva essència, omplint els espais de rialles i disbauxa. La música, els balls, les disfresses i un bon berenar van fer que la festa fos tot un èxit. Durant tota la setmana s’han realitzat diferents activitats per celebrar la festa, que enguany ha tingut com a temàtica ‘Haway’: un taller de manualitats, dut a terme pel voluntariat familiar, per fer collarets hawaians i un taller de cuina, impartit per una voluntària del centre. A més a més, es va realitzar una rua per tot el centre, amb professionals, familiars i usuaris , acompanyat d’un berenar especial per a tothom, que va culminar amb un ball final tots junts. Les activitats del carnestoltes acaben amb la celebració del Dijous gras i de l’Enterrament de la Sardina.

Centre de dia Creu de Barberà
Centre de dia Creu de Barberà

Durant tota la setmana, a la Residència Font Florida, van portar a terme diferents activitats centrades a la temàtica Western d’aquest any. Els residents i usuaris del centre de dia van ser per unes hores els xèrifs més durs de l’oest. També van rebre el grup de “Country Solidari” i van gaudir de jocs de cowboys, cinema de l’oest, menú especial americà i una festa amb xèrifs i indis. Durant les setmanes prèvies es va guarnir la planta baixa del centre com si fos un petit poble del “Far West”.
La celebració del Carnaval a la Residència Jaume Nualart s’ha centrat enguany en el tema de “El mercat”. Van ambientar diferents espais amb parades, cartells, etc., i, en diferents tallers, van confeccionar s’han disfresses de forners, fruiters, carnissers i peixaters. Al matí van veure una projecció de carnavals famosos com el de Rio de Janeiro, Venècia, Canàries i Cadis. També imatges divertides d’infants i grups d’adults. A la tarda es celebrar una festa de disfresses amenitzada amb xocolata i melindros.
La Residència Les Franqueses va rebre la visita de la canalla de l’Escola Bressol Xerric-Xerrac de Corró d’Avall, que es van disfressar de gent gran per compartir una estona amb les persones residents.

Residència Les Franqueses
Residència Les Franqueses

A la Residència Mutuam Manresa, a part dels tradicionals ball de Carnestoltes, la rua amb el rei Carnestoltes i la llegida del pregó, van gaudir d’un espectacle de Mary Poppins protagonitzat per treballadors i treballadores.
Els usuaris de la Residència Mercat de Guinardó van celebrar una festa dedicada a les emoticones de Whatsapp, en què també van participar alumnes del Col·legi Guinardó que fan l’APS. Van vestir per a l’ocasió disfresses fetes pels propis residents.
Les persones usuàries de la Residència Rubí es van disfressa i van ballar amb l’alumnat de l’Institut de la Serrata, que prèviament les havia maquillat. Es van lliurar premis a les disfresses més originals, les més elegants, a la més simpàtica i a qui havia desfilat millor.
A la Residència de Vila-seca, com cada any, s’hi va organitzar un concurs de disfresses. El concurs només demana que s’hi presentin grups, triïn una disfressa de la temàtica que es proposa i que facin un show el dia del carnaval. Aquest any el centre d’interès eren “Cultures del Món” i van ser 6 grups participants: 3 grups de treballadors, 2 de residents i treballadors i 1 de voluntaris i familiars. Els vestits han estat elaborats durant el passat mes amb ajuda dels residents i dels alumnes de l’APS. Aprofitant l’aposta d’aquest any per la vida saludable, els tres premis a la millor disfressa, posada en escena i originalitat van ser per a cistelles de fruita.

Centre de Dia Enric Casanovas

Al Centre de Dia Nova Lloreda, hi van elaborar un photocall perquè tothom pogués guardar un record de la celebració, que va consistir d’una festa amb pica-pica i un ball.

El Centre de Dia Enric Casanovas es va disfressar de cuiners i cuineres, amb davantals molt originals i barrets de cuina fets a mida. En el seu gimnàs van gaudir de la festa i la música.

Residència Moli Via Favència
Residència Molí-Via Favència

Els usuaris i professionals de la Residència Molí-Via Favència de Barcelona ciutat, van disfraçar-se de museu i de quadres famosos, temática que els va donar molta feina la semana prèvia i que tots van gaudir molt, amb un resultat final sorprenent.

Els pacients de l’Hospital de Dia de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona es van disfressar d’ous ferrats i remenats i van participar en una rua per les instal·lacions acompanyats de la seva infermera responsable.

248 persones assisteixen al desenllaç dels campionats de dòmino i country al ‘No jubilis la memòria’

No jubilis la memòria 2019

La 15a Jornada ‘No jubilis la memòria’, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, va aplegar 248 assistents el passat 19 de juny a l’Auditoria AXA de Barcelona. En l’acte, es van disputar les finals del Champions Dòmino Mutuam i la Dancing Country Mutuam, dues competicions en què al llarg dels darrers mesos han participat 1.777 persones (1.242 jugadors i 535 ballarins) procedents de casals de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’Obra Social ‘la Caixa’, entre d’altres, així com d’entitats i de centres i residències de Grup Mutuam.

De les 621 parelles participants en el campionat de dòmino, en van arribar a la Gran Final 59. El primer premi, que consistia en una estada de 3 nits a Mallorca per a 4 persones, el van guanyar Francisco Pérez i Sebastián González, de l’Esplai Meridiana de l’Obra Social la Caixa’. El segon classificat, va ser per a Lluis Dalmau i Eduard Ferrer, de l’Esplai Congrés de l’Obra Social la Caixa’, i la tercera posició, per a Sandalio Álvarez i Joan Gallart, del Casal de Gent Gran Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona. Pel que fa al campionat de country, dels 26 casals que han participat en aquesta edició, van arribar-ne a la Gran Final 5. Els guanyadors del premi, que consistia en una caixa de turisme SmartBox per a cada membre del grup guanyador,  va ser per al primer classificat,  l’Espai Sant Lluís de l’Obra Social la Caixa’, en segona posició, va quedar l’Associació de Veïns i Comerciants La França i, el tercer classificat va ser el Casal de Gent Gran Guineueta-Centre de la Generalitat de Catalunya . Els guanyadors de les dues competicions van rebre un trofeu ‘Agustí Montal’.

 

Després del lliurament de premis i com a cloenda de la Jornada, Miquel Vilardell, president de la Fundació Mutuam Conviure, va dedicar unes paraules d’agraïment a participants i organització i va recordar la figura d’Agustí Montal, en homenatge a l’ex-president de Grup Mutuam i promotor d’aquesta iniciativa. Els trofeus lliurats als guanyadors porten el seu nom.

Les inscripcions per a la propera edició d’aquestes competicions s’obriran al febrer de l’any vinent. Amb aquest esdeveniment, la Fundació Mutuam Conviure fa palès el seu compromís amb la gent gran i amb la divulgació d’eines que promoguin un envelliment actiu i saludable. 

 

 

Les lliguetes de dòmino als centres de Mutuam, molt més que una fase classificatòria

Mutuam Manresa

El dòmino serveix per fomentar les relacions socials i per estimular les capacitats cognitives, però a més és un joc amb molta afició entre la gent gran. Així ho ha posat de manifest la l’interès que han mostrat moltes persones usuàries de centres i residències de Grup Mutuam en la Champions Dòmino de Mutuam mitjançant la seva participació en les lliguetes prèvies classificatòries.

La celebració del torneig de dòmino sempre té molt bon acolliment per part dels residents de la Residència Rubí. Les setmanes prèvies s’obren les inscripcions per als grups que vulguin competir, que aquest any han estat vuit parelles. La competició es desenvolupa a la cafeteria del Casal del centre, i hi tenen cabuda tots, des dels més avesats fins als més novells. Es juga al dominó de forma habitual durant la setmana, essent els tornejos l’oportunitat de posar a prova les habilitats.

En el marc de les activitats de celebració del 20è aniversari de la Residència Mutuam Manresa, va tenir lloc el torneig de dòmino ‘No jubilis la Memòria’, amb una bona participació d’usuaris. Tothom va passar-hi una molt bona estona, amb una competició emocionant i molt igualada, que es va acabar decidint en una última partida molt trepidant. Les guanyadores van ser la Carme i la Maria.

A la Residència Les Franqueses els jocs de taula tradicionals (cartes, dominó, bingo…) compten amb una gran acceptació entre les persones usuàries. Jugar-hi els aporta diversos beneficis, com expressar-se d’una manera més espontània, la millora i manteniment de les capacitats cognitives, l’oportunitat de millorar la xarxa social, entre d’altres. La participació en la Champions Dòmino de Mutuam ja ha esdevingut una tradició per a elles.

Al Centre Assistencial Mutuam la Creueta de Sabadell el campionat de dòmino també va despertar una gran expectació. Hi van participar una trentena de persones, de les quals van resultar guanyadores la parella formada per la Maria i el Vicente, que podeu veure a la fotografia.

A la Residència Vila-seca, la jornada de dòmino es va celebrar, el 8 de maig, a la tercera planta de la residència, amb participació dels seus usuaris també dels del sociosanitari i del centre de dia. La trobada tenia l’objectiu de seleccionar els finalistes per al torneig de Barcelona però els resultats no van quedar reduïts a això, sinó que per a molts va resultar en un descobriment del joc, una excusa per relacionar-se amb persones noves i un nou hàbit per a molts moments del dia.

 

Per cuidar la memòria de la gent gran obrim les inscripcions a la Jornada “No Jubilis la Memòria 2019”

Memòria Mutuam

Ja hem obert, amb il·lusió, les inscripcions per participar en les dues competicions que integren la 15a Jornada “No jubilis la memòria”, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure: la Champions Dòmino Mutuam i la Dancing Country Mutuam. Els casals, centres cívics i associacions de gent gran que vulguin cuidar la seva memòria i participar-hi poden fer ja les seves inscripcions i rebran el reglament i tot el material necessari per dur a terme les fases classificatòries del campionat. Han confirmat de nou la seva participació la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Obra Social la Caixa, així com el Col·legi de Farmacèutics, Clinicum, Vital Seguro, Mutual Mèdica i els centres de Grup Mutuam. L’any passat 2.099 sèniors de la ciutat de Barcelona van activar les seves neurones participant en les fases prèvies de tots dos campionats.

La Gran Final se celebrarà el 19 de juny a l’Auditori AXA (Illa Diagonal) i finalitzarà amb un lunch per a tots els assistents. L’èxit de participació de les edicions anteriors ha animat Mutuam a organitzar novament aquesta jornada combinada, que pretén conscienciar sobre la importància de la prevenció de la pèrdua de les capacitats cognitives, entre elles, la memòria. Així, amb aquesta iniciativa, que amb la fase de preparació s’estén durant quatre mesos, es fa efectiu un dels objectius de la Fundació: la promoció d’activitats orientades a l’envelliment saludable i a l’endarreriment de la discapacitat i la dependència de les persones grans.

El dòmino, una aposta segura que sempre guanya adeptes
Durant els mesos d’abril i maig en cada casal/entitat es faran aquestes lligues internes, amb la supervisió i seguiment de la coordinadora de Mutuam. D’aquesta lliga interna, en sortirà una parella finalista, que competirà en la Gran Final. Les parelles que es classifiquin en els tres primers llocs de la competició rebran un trofeu i la parella guanyadora, 4 estades de cap de setmana en un indret a determinar. La modalitat de dòmino a què es juga és la tradicional i es fa en parelles. Aquest joc, a més de ser el més popular entre la gent gran, activa les funcions cognitives de l’atenció, la memòria i la planificació de l’estratègia i potencia la socialització.

El ball Country mobilitza les neurones
Pel que fa al Dancing Country, Mutuam contactarà amb els casals de gent gran de la ciutat per convidar-los a participar. Confirmada la implicació, se’ls enviaran les bases i cada grup dels diferents casals o entitats haurà de preparar, durant el mesos de març, abril i part de maig, una coreografia de màxim dos minuts de durada, que enviaran gravada en vídeo a Mutuam i serà avaluada per un jurat. Només 5 grups passaran a la Gran Final. També aquí hi haurà trofeus per al primer, segon i tercer grup de la classificació i, a més, a cada component del grup guanyador se li lliurarà un cap de setmana tot inclòs (mitja pensió) per gaudir en companyia, a cada component del grup vencedor. Coordinació, concentració, memorització de passes, ritme musical i treball en equip són alguns dels ingredients que fan del ball en línia una de les opcions més complertes per prevenir la pèrdua de les funcions cognitives i van motivar la Fundació Mutuam Conviure a escollir-lo com a activitat. Entre les que es treballen, destaquen la memòria, la capacitat de resposta física a estímuls cerebrals, la coordinació, la mobilitat i l’autocontrol. A més, la pràctica d’aquest ball millora l’autoestima i fomenta la socialització.

Si tens més de 65 anys, formes part d’un casal de gent gran de la ciutat de Barcelona i t’agradaria participar en la modalitat de dòmino o country, truca’ns al 93 380 09 50.

Aquí podeu veure el vídeo de la jornada “No jubilis la memòria‘ de 2018”

“Viatjant amb Mutuam Activa mai no et sents sola”

Rosa, Roser i Montse, de Mutuam Activa

Roser de Dou i Rosa Bartrina, usuàries de Mutuam Activa

La Roser de Dou i la Rosa Bartrina són dues amigues molt viatgeres que, des de fa anys, es mantenen fidels a les propostes de Mutuam Activa, el servei d’oci cultural per a sèniors de Grup Mutuam.  La primera, una farmacèutica jubilada de 83 anys, va néixer a Ripoll, i la segona, llevadora retirada de 85, va néixer a Olot, però totes dues viuen des de fa molt a Barcelona. Comparteixen també el fet de ser vídues.

Recorden haver estat sempre apassionades viatgeres. “De joves, amb el meu marit, vam viatjar per tot arreu: Kènia, Tailàndia, Perú…”, relata orgullosa la Roser. La Rosa no només ha gaudit amb les destinacions llunyanes, també, explica, amb les travessies que feia amb la barca que tenia. Això sí, recorda de manera especial el viatge que va fer amb tota la família a la Riviera Maya quan es va jubilar. Les dues dones són un bon exemple que deixar de treballar no implicar caure en el sedentarisme. Es defineixen com a actives i només cal un repàs a les seves agendes setmanals per constatar-ho: exercici, tallers i Aula per a la Gent gran, entre d’altres. La seva amistat va començar precisament quan van coincidir en el mateix gimnàs, i va ser la Roser qui, satisfeta amb l’experiència amb Mutuam Activa, va engrescar la Rosa a sumar-s’hi.

Des de llavors, han compartit un munt d’escapades, excursions i activitats culturals. Totes elles les descriuen com a experiències molt personals i marcades per la proximitat que els imprimeix la guia i responsable del servei. “La Montse (López-Brea) és molt propera, és com si fos de la família”, expliquen, tot afegint que els seus fills es queden tranquils quan saben que viatgen amb ella. La confiança que en les sortides de Mutuam Activa està tot previst i que davant qualsevol problema que sorgeixi hi ha algú al costat que respon els ofereix la possibilitat de continuar fent activitats que si no probablement haurien abandonat. “Jo no faria cap viatge sola”, reconeix la Roser.

Més enllà de la seguretat, valoren molt la companyonia i el bon clima que s’estableix entre els viatgers de Mutuam Activa, en el que descriuen com una comunitat molt solidària, sobretot amb les persones que tenen més problemes de mobilitat. Tot això les anima a seguir descobrint nous destins o a retrobar-se amb d’altres ja visitats. Si haguessin d’escollir, a la Rosa li encantaria viatjar a Copenhaguen o Viena, mentre que la Roser es decanta per Praga. Sigui on sigui, segur que ho faran de la ma de Mutuam Activa, perquè “mai no et sents sola”.

La Residència Molí – Via Favència organitza una exposició artística d’una usuària

Exposició Santiró

La Residència Molí – Via Favència, un equipament públic de Barcelona gestionat per Grup Mutuam, va acollir el passat divendres 28 d’octubre una exposició d’art d’una de les seves usuàries. Anna Santiró, que era dissenyadora d’interiors abans de jubilar-se, va començar a dibuixar fa un any després de molt de temps sense fer-ho.

Aquesta ha estat la primera exposició de les moltes que espera fer a partir d’ara. Les obres són dibuixos en què retrata la seva família, amics i companys de la residència. La inauguració de l’exposició va incloure un pica-pica i cava, que no poden faltar en cap celebració d’aquest tipus.

Show cooking al Centre de dia Verdum

Showcooking al Centre de Dia Verdum

El Centre de dia Verdum de Grup Mutuam va portar a terme una activitat nova, fixant la mirada, aquest cop, en el menjar. Amb l’ajuda del seu càtering, Arcasa-Apetito, els usuaris i usuàries van poder veure de primera mà com es preparava una bona fideuà i així recordar temps antics en què ells també en feien.

El cuiner Rubèn, ben vestit i arreglat per a l’ocasió, els va ensenyar com preparar aquest plat tradicional mediterrani. Tot seguit, els usuaris van quedar meravellats amb la seva destresa culinària. Per acabar d’arrodonir l’activitat, van dinar la fabulosa fideuà.

Malta, un país misteriós i ple d’història

Mutuam Activa a Malta

Un grup de 80 persones, de les quals 30 procedien del Col·legi de Farmacèutics, 20 de Mutual Medica, 18 de Mutualistes, 8 de Clinicum i 4 de Vital Seguro van viatjar el mes de maig a Malta de la mà de Mutuam Activa.

Malta significa “mel” i amb aquest gust dolç van començar l’aventura per l’illa. Es tracta d’un país molt petit i la seva capital, Valletta, amb menys d’1 km2, és la mes petita d´Europa. Destaquen d’aquesta entranyable illa curiositats com que hi ha 365 esglésies (se’n podria visitar una cada dia de l’any), que el maltès té origen àrab i és una barreja d’espanyol, francès i italià o que a Gozo hi ha temples més antics que les piràmides d’Egipte.

Els dies de viatge comencen gaudint de la visita a la Valletta, una magnífica ciutat fortalesa construïda pels cavallers de l’Ordre de Sant Joan, tot i que abans governada per fenicis, grecs, cartaginesos, romans, bizantins i àrabs. Amb 320 monuments catalogats, la Valetta és la capital amb major concentració històrica del món. Després d’aquesta visita, el grup marxa cap a Naxxar per contemplar el magnífic Palazzo Parisio, construït el segle XVIII i situat al centre de la pintoresca població.

El recorregut continua fins a la preciosa ciutat de Mdina, també anomenada “La ciutat del silenci” i  antiga capital de Malta,  un dels més bells conjunt arquitectònics de l’illa. Tot fent un passeig l’expedició va arribar fins a Rabat per visitar les catacumbes cristianes o de Sant Pau. Tampoc no es van perdre els penya-segats de Dingli, la magnífica illa de Gozo amb els seus temples de Ggantija a Xaghra, tota una meravella que gaudeixien amb molta alegria.

Ja gairebé al final del viatge, es dediquen a visitar l’anomenada ruta de les Tres Ciutats Històriques, formada per Senglea, Copiscua i Vittoriosa. Aquesta última deixa a tots bocabadats. Els cavallers, quan van arribar a Malta, van escollir  -la com a llar i base d’operacions per la seva proximitat amb la fortalesa de Sant Angelo.

Va ser un dia fantàstic, ple d’història i anècdotes divertides que els viatgers van poder compartir durant un emotiu sopar de comiat. En definitiva, Malta va resultar ser una terra tan dolça com el seu nom anuncia.

Si voleu apuntar-vos a activitats pensades per a sèniors actius com vosaltres, consulteu l’agenda trimestral al Mutuament.