Envellir no hauria de ser un obstacle per gaudir d’una vida plena i saludable. Encara que l’envelliment sigui un procés inevitable, podem preparar-nos per afrontar-lo de la millor manera, mantenint la nostra autonomia i qualitat de vida tant com sigui possible. En aquest article, el doctor Miquel Vilardell ens explica què significa un envellir bé, i quines són les claus per aconseguir-ho.
Què vol dir envellir bé?
Envellir significa perdre capacitat funcional dels òrgans i sistemes. És un procés fisiològic que, habitualment, es produeix de manera progressiva, i al qual ens anem adaptant. Si no veiem bé de prop, ens posem ulleres; si no sentim, utilitzem audiòfons; si anem coixos, fem servir bastó. Aquest seria un envelliment normal, on l’adaptació és essencial per viure de manera autònoma.
No obstant això, el procés no és igual per a tothom. Hi ha qui envelleix amb gran vitalitat, amb una ment activa i un cos en forma; aquest, poc freqüent, és l’envelliment amb èxit.
D’altra banda, hi ha un grup minoritari, però significatiu, entre un 12-15% de les persones de més de 65 anys, que envelleix de manera prematura i amb dificultats. Això es coneix com a envelliment patològic, i és sovint causat per malalties genètiques o cròniques que s’han arrossegat tota la vida, problemes socials greus o males experiències de vida. Aquest és l’envelliment que hem d’evitar, ja que suposa una mala qualitat de vida, i sovint genera una dependència.
Viure amb qualitat fins al final
Tots volem viure molts anys, però volem fer-ho amb qualitat de vida. Ens agradaria mantenir-nos bé fins al final, o que el temps entre perdre l’autonomia i la mort fos breu. Aquest concepte es coneix com la rectangularització de la mortalitat, però avui dia no s’ha assolit.
Hem aconseguit allargar molt l’esperança de vida, però també ha augmentat la morbiditat: els últims deu anys sovint es viuen sense qualitat a causa de pluripatologies i fragilitat. Tot i que no podem evitar envellir, l’objectiu és fer-ho de manera saludable. Aquest és un gran repte del món científic i sanitari. Com va dir Lincoln: “Al final, el que importa no són els anys de vida, sinó la vida dels anys.”
Els factors de l’envelliment: la genètica i l’exposoma
Què fa que tinguem un envelliment normal, amb èxit o patològic? Hi ha dos grans factors que influeixen en l’envelliment: el factor genètic i l’exposoma.
El factor genètic, però, no depèn d’un únic gen. Hi ha famílies molt longeves, on la genètica juga un paper important, però està determinada per múltiples alteracions i no una de sola. La font de la joventut que els científics busquen no existeix.
D’altra banda, tenim els factors externs o exposoma, en els quals podem incidir d’una manera o una altra, i els podem classificar en diverses categories:
-
- Factors físics: són els que més depenen de nosaltres. Els hàbits d’autocura com fer dieta equilibrada, controlar la pressió arterial, el sucre i el colesterol, evitar drogues, alcohol i tabac, i fer exercici físic regularment. Aquests redueixen notablment el risc de cardiopaties i malalties cròniques, amb un alt impacte en l’envelliment.
-
- Factors geogràfics: viure en un país amb un sistema de salut públic de qualitat és un important factor per envellir bé.
-
- Factors climàtics i ambientals: viure en un clima moderat, sense condicions extremes, és important. Les persones que resideixen en zones amb alta contaminació, a més, tenen més risc de patir certes malalties, com l’arterioesclerosi, a causa de la pol·lució ambiental.
-
- Factors socials: mantenir relacions socials de qualitat i evitar l’aïllament ajuda a prevenir la demència i les malalties cardíaques.
-
- Factors psicològics: la salut mental també és essencial. Per tenir una bona salut cal corregir els trastorns emocionals, com la depressió, l’ansietat o l’estrès crònic, que poden accelerar l’envelliment i augmentar el risc de deteriorament cognitiu.
En resum, envellir de forma saludable requereix tenir cura del cos, la ment, les relacions socials i viure en un entorn favorable.
L’amistat i l’afecte: clau per un bon envelliment
La solitud té un impacte profund en l’envelliment. Les persones som éssers socials, necessitem afecte i connexió. Diuen que estar sol pot ser tan perjudicial com fumar dos paquets de cigarretes al dia, perquè la solitud provoca alteracions que repercuteixen negativament en la salut física, augmentant la incidència de demències i malalties cardíaques, entre d’altres. Per això, la solitud és una de les principals causa de dependència.
A més, aquesta s’ha convertit en una de les epidèmies més importants del nostre temps, perquè en els països desenvolupats, els canvis en les estructures familiars i socials han augmentat el nombre de llars unipersonals, i han transformat la nostra manera de viure i relacionar-nos. En països com Anglaterra, ja s’ha considerat crear ministeris dedicats a la solitud.
Per evitar la solitud és imprescindible fomentar les relacions socials. L’amistat és quelcom que requereix cura, presència i qualitat. La vida passa, i els amics cal viure’ls. Montaigne, filòsof i polític francès, deia que la vellesa necessita amistat.
La solitud, també es pot donar igual en residències o centres d’Atenció intermèdia. En països com Suècia, on el nivell d’aïllament social és altíssim, s’està començant a treballar en la creació d’unitats de convivència, on es mesclen persones amb una cultura i estat psicològic i cognitiu semblant, per afavorir les relacions. La pel·lícula Testament ho mostra molt bé.
10 consells de Miquel Vilardell per envellir bé
Quins consells donaries, a més dels hàbits d’autocura, per aconseguir un bon envelliment?
-
- Viu el present amb intensitat. El present és un regal. Gaudeix-lo.
-
- Per envellir bé, cal tenir sempre un projecte, encara que no arribis a l’objectiu final. Avui, tingues sempre un objectiu per a demà.
-
- Cuida’t de forma integral. Cuida la teva salut física i mental, la interacció social .
-
- Cuida la teva economia: per envellir bé, has de tenir els recursos mínims necessaris per fer front als problemes que vagin apareixent. Fes prevenció de la pobresa i estalvia quan puguis.
-
- Cuida la relació amb els amics i la família. Són imprescindibles companys de viatge en el procés d’envellir.
-
- Lluita pels serveis mèdics i socials públics. Defèn-los, perquè són els que et donaran garanties per tenir una bona sanitat i els recursos mínims per viure.
-
- Adapta’t als canvis que es produeixen al llarg de la teva vida, com ara les noves tecnologies. T’ajudarà a ser autònom.
-
- Aprèn a estar sol. Un dia o altre estaràs sol, aprèn a conèixer-te a tu mateix i sentir-te bé en aquesta soledat.
-
- Cuida el medi ambient, és molt important per envellir saludablement.
-
- Sigues alegre i optimista. El pessimisme contribueix a un dèficit cognitiu i a una vellesa amb mala qualitat. A més, les queixes i la negativitat et portaran a la solitud. Si somrius, algú t’ajudarà.
Amb una extensa trajectòria en medicina interna, el doctor Vilardell és catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha presidit diverses institucions mèdiques, incloent-hi la Societat Espanyola de Medicina Interna i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Actualment, presideix la Fundació Mutuam Conviure, des d’on continua contribuint a la millora de la qualitat de vida de les persones grans, aportant la seva visió humana i ètica en la relació entre pacients, professionals i administracions sanitàries.
Dr. Miquel Vilardell
President de la Fundació Mutuam Conviure.
93 380 09 70