Consells pràctics per cuidar persones grans o dependents a casa

Consells per cuidar persones grans o dependents a casa

Cuidar persones grans, amb malalties avançades o en situació de dependència a casa és una tasca complexa que requereix coneixements i habilitats específiques. Afortunadament, en els últims anys aquest paper ha anat adquirint visibilitat i reconeixement. Un exemple és lEscola de Cuidadors de la Fundació La Caixa, on alguns dels nostres professionals participen, que ofereix tallers amb contingut tècnic i suport emocional per a persones cuidadores no professionals.

Si estàs en aquesta situació, volem ajudar-te amb una sèrie de consells pràctics d’infermeria de la mà de la Mireia, infermera especialitzada en geriatria i cures pal·liatives de Mutuam. A partir de la seva experiència com a docent del taller de Confort físic a l’Escola de cuidadors, explorarem els aspectes clau per garantir un entorn segur i còmode per a la persona que cuidem, millorant el seu benestar i qualitat de vida. Pren nota!

1. Alimentació

L’alimentació ha de ser sempre individualitzada, tenint en compte el grau d’autonomia de la persona, les seves patologies, i naturalment, les seves preferències. Cal tenir en compte:

  • Sempre que es pugui, i si la persona ho vol, serà bo que mengi integrada amb la resta de persones, sense centrar tota la nostra atenció en ella. També és important fomentar l’autonomia fent que mengin al mínim d’ajuda.
  • En persones amb demència o deteriorament cognitiu, però, cal que tinguem en compte com es comporta durant l’àpat, ja de vegades es distreuen amb facilitat, o es poden sentir aclaparades pels sorolls i estímuls. Quan és així, la recomanació és que mengin soles, en un ambient tranquil, i millor sense televisió, per a afavorir la concentració.
  • Cal que mengin ben incorporats, per tal d’evitar la broncoaspiració (que el menjar passi a la via respiratòria). Si es tracta d’una persona enllitada, hem de posar el llit articulat a un angle de 90º. Atenció també a les butaques i sofàs! Si la persona està reclinada o enfonsada, recomanem passar a una cadira per menjar.
  • Atenció als signes de disfàgia, quan la persona presenta problemes per empassar. Els més comuns són: estossegar després de menjar un sòlid (ennuegament), tenir raspera o canvis en la qualitat de la veu després de beure aigua, baveig, o que passin molta estona intentat empassar petites quantitats de menjar. Si la persona que cuidem mostra algun d’aquests senyals, cal que ens adrecem al metge per a comunicar-ho i que ens recomani el millor tractament.

2. Higiene

  • És molt important establir una rutina, especialment en persones grans, fixant uns dies a la setmana en què es dutxarà, amb o sense ajuda segons el seu grau d’autonomia.
  • Després la higiene cal que quedi tota la pell ben seca, especialment les zones dels plecs, com l’àrea submamària i abdominal, l’engonal i zones interdigitals. En cas contrari poden aparèixer fongs o lesions, que ocasionin picor i dolor. En acabat també és important hidratar-les amb cremes o olis per a evitar que la descamació.

3. Prevenció de caigudes

  • Calçat adequat: si la persona camina, és millor evitar les sabatilles obertes, ja que encara que són fàcils de posar, són molt  inestables i afavoreixen les caigudes.
  • Compte amb les catifes! Recomanem evitar-les, així com vigilar que no hi hagi cables  per terra. Les persones grans tenen tendència a arrossegar més els peus, i a més la seva sensibilitat als desnivells està disminuïda.
  • Especial atenció amb moure mobiliari. Les persones grans o amb deteriorament cognitiu tenen més dificultat per adaptar-se als canvis, i pot ser que els primers dies pateixin cops o ensopegades.
  • Suports: sigui bastó, caminador, o crossa, és important utilitzar-los sempre, encara que sigui per trajectes curts. Els suports ens permeten una vida més autònoma!

És molt important que la llar sigui accessible i segura evitant perills. En aquest article te’n parlem més!

4. Mesures de prevenció de lesions en persones inmobilitzades

Quan cuidem persones grans o depenents que romanen molt temps estirades o assegudes, és molt essencial seguir una sèrie de mesures per evitar les úlceres i les escares.

  • Mobilització: hem de vetllar perquè la persona s’aixequi i canviï de postura tot el possible, per ella mateixa o amb l’ajuda que necessària.
  • En persones enllitades, els matalassos d’aire o matalassos antiescares són una gran ajuda, ja que redueixen substancialment la fricció en alternar la pressió d’aire, prevenint així les lesions a la pell. També tenim els sobre matalassos, que són menys efectius però més econòmics. Un professional de l’ortopèdia et podrà aconsellar sobre la millor opció. Recorda que el matalàs d’aire no substitueix la necessitat de fer canvis posturals, i cal parar atenció en l’envermelliment de la pell que no marxa després e canviar de posició
  • Les persones que passen molt de temps assegudes també tenen risc de lesions. De fet, en tenen més, perquè tota la pressió recau en un mateix punt: la zona del sacre. Per aquestes podem utilitzar coixins antiescares de silicona per alleugerar-la. És molt important que siguin de forma quadrada, i no ‘de donut’ (aquests estan contraindicats perquè aixequen les natges i així encara baixa més el sacre.)
  • Cal hidratar i protegir els punts de pressió o prominències òssies: la regió sacra, talons, colzes i o l’occipital Per a fer-ho, a més de les cremes o olis hidratants convencionals, tenim els productes especials amb àcids grassos hiperoxigenats (AGHO). Aquests s’usen a les residències i en pacients geriàtrics, perquè han demostrat ser molt efectius per la prevenció d’escares. Milloren la hidratació i la renovació cel·lular de la pell, la microcirculació la resistència capil·lar.
  • Si la persona ja té algun tipus de lesió, recomanem adreçar-vos a infermeria perquè valorin la millor cura i puguin fer el seguiment. Les lesions poden ser més complexes del que pensem i fer-se més grans sense una cura adequada. 

5. Medicaments

  • Si tenim una persona amb deteriorament cognitiu, caldrà la nostra supervisió. Podem facilitar l’autonomia fent servir blísters encarregats a la farmàcia on hi ha tota la medicació classificada per dies i moments.
  • Si la persona és més autònoma no serà necessari, però és molt important assegurar-nos que ha entès com ha de prendre el tractament. Podem fer una anotació molt clara i visual que puguin tenir a la vista i consultar quan tinguin dubtes, especialment a l’inici de nous tractaments.

6. Descans i benestar emocional

  • Establir una rutina de descans és essencial. Anar a dormir sempre a la mateixa hora, i generar hàbits previs com ara rentar-se les dents i posar-se el pijama, ajuden a fer que el cervell identifiqui el moment de descans.
  • Les persones amb demència, alzheimer o deterioraments cognitius poden sentir-se agitades per les ombres o la foscor absoluta. En aquests casos podem ajudar-les deixant algun llum suau i indirecte que les ajudi a treure la por.
  • Si la persona tingués al·lucinacions, és important no negar-les per evitar la confrontació, que pot empitjorar la situació. Podem acompanyar i tranquil·litzar la persona sense potenciar-les, dient coses com ara que ja hem tret a la persona que veuen de l’habitació. Pots aprendre més sobre com potenciar el benestar emocional de les persones grans aquí.

Esperem que aquests consells pràctics per cuidar persones grans, dependents o amb malalties avançades us ajudin a millorar el benestar del teu familiar o persona estimada.

Recorda que tenir cura d’una persona dependent és una tasca que pot produir un gran desgast físic i psíquic. Si et sents sobrecarregat/da o creus que necessiteu una atenció professional, adreça’t al nostre servei d’orientació social al 93 380 09 70, on podrem recomanar-vos diferents solucions adaptades a les vostres necessitats. 

Mireia Filip Ayala

Supervisora d’Infermeria

Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell

La bretxa digital en les persones grans: recursos i consells pràctics per a minimitzar-la

Bretxa digital en les persones grans

La bretxa digital representa la diferència entre aquelles persones que tenen accés i domini de les noves tecnologies, amb tots els seus beneficis i avantatges, i aquelles que no. Un dels factors més importants d’aquesta divisió a la nostra societat és tenir més de seixanta anys, creant així l’anomenada bretxa digital en les persones grans o per qüestió d’edat. 

Aquesta desigualtat té un fort impacte en l’autonomia del col·lectiu sènior, ja que poden experimentar una nova forma de dependència en necessitar ajuda constant per poder fer tasques quotidianes, com ara les gestions bancàries, les mèdiques, o amb l’administració pública. A més, les noves tecnologies són cada cop més necessàries per a comunicar-se i relacionar-se, tal com va evidenciar la pandèmia i mostren els estudis.

Sabem que per reduir aquesta barrera és imprescindible l’acció social, i fins i tot la implicació de les empreses a l’hora de facilitar l’accessibilitat dels dispositius i les aplicacions o programes. Aquí però, volem apropar-vos una sèrie de recursos i consells pràctics per animar-vos, a vosaltres sèniors, a fer el salt a les pantalles. I als adults més joves, a compartir-los amb els familiars o les persones que ho necessitin, per ajudar-les a entrar al món digital. Connectem-nos per construir una societat digital més justa i inclusiva! 

Recursos per a reduir la bretxa digital en les persones grans

1. Accés a ordinadors i tauletes amb internet

Reduir la bretxa digital en les persones grans i en altres col·lectius en risc d’exclusió és un dels objectius de la nostra societat, per això la majoria d’ajuntaments disposen d’espais amb equipaments i accés gratuït a internet: centres cívics, biblioteques… Apropa’t al teu centre de referència i pregunta-ho!

L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, compta amb una xarxa de 58 Casals i Espais municipals de persones grans dotats amb una aula informàtica. Aquí tens el llistat, amb accés directe a cadascun d’ells. També trobareu ordinadors i/o tauletes en altres equipaments de proximitat, com ara: 

2. Cursos i tallers de competències digitals

Avui dia podem trobar moltes formacions per als sèniors que desitgen aprendre a fer ús de les noves tecnologies. Com aquests canvien constantment, el millor serà adreçar-te al teu equipament de referència (els que hem comentat abans) per conèixer dels programes que tens disponibles. A Barcelona, en tots els espais mencionats s’ofereix accés gratuït a internet i programes de formació en noves tecnologies. Informa-te’n! 

Si ja tens una base d’habilitats digitals, però t’agradaria seguir aprenent, pots accedir també a cursos de formació en línia com ara els Tallers d’autoformació de la Fundació La Caixa, que podràs fer pel teu compte a casa, o des dels equipaments públics esmentats abans. 

Fora de l’entorn de Catalunya, la Fundació Telefònica també ofereix programes d’alfabetització digital a través del voluntariat.  

3. Dispositius dissenyats especialment per a sèniors

Més enllà dels esforços que fan les persones grans per incorporar-se al món digital, cal que la tecnologia també estigui adaptada a les seves necessitats, possibilitats i preferències. Per això és tan necessari el compromís de les empreses! 

A l’hora de triar un telèfon mòbil, per exemple, hem de tenir en compte l’ús que se’n farà i les necessitats específiques, com ara:

  • Optar per telèfons amb interfícies senzilles i botons grans per als més grans.  
  • Si és un smartphone: pantalles grans, i que permeti configurar la mida de la lletra.
  • Garantir un volum de la trucada alt i de bona qualitat. 
  • Assegurar la compatibilitat amb audiòfons si la persona n’és usuària. 

Pots consultar guies com aquesta per veure els telèfons disponibles del moment o demanar suport a la botiga de confiança. 

Consells pràctics per apropar les noves tecnologies 

A més dels recursos disponibles, aquí et deixem també alguns consells pràctics per ajudar-te a entrar a les noves tecnologies: 

  • Començar amb paciència: és normal sentir-se sobrecarregat quan s’aprèn alguna cosa de nou, especialment quan es tracta de tecnologia. Recorda que l’aprenentatge és un procés, i que es necessita temps i paciència per dominar noves habilitats.
  • Suport tècnic: és molt important tenir alguna persona de referència per a fer les configuracions d’accessibilitat necessàries, i poder preguntar tots els teus dubtes. De vegades, per guanyar autonomia, cal dependre una mica dels altres al principi! 
  • Pas a pas: el millor és explorar les funcions i característiques dels sistemes de manera gradual, començant per funcions bàsiques. Si tens alguna necessitat concreta, com ara utilitzar Whatsapp, escoltar música, o gestionar les cites mèdiques a La meva Salut, serà una motivació extra, comença per aquí! 
  • Sigues constant: si deixem de fer servir una aplicació, per exemple, és fàcil oblidar-nos de com funciona. Repeteix les operacions o processos diàriament per a integrar-ho, abans d’aprendre’n de noves. 
  • Explora i gaudeix! Internet és una gran  finestra a tota mena de coneixements i entreteniments. Aprofita per buscar tot allò que et ve de gust: aquell grup de música oblidat, una pel·lícula que et porta records, aprofundir en temes que t’interessen, o jugar a jocs en línia com ara els escacs! Fes un llistat, i pregunta a la teva persona de referència com pots fer-ho. 
  • Protegir la privacitat: l’ús d’internet també requereix aprendre uns mínims de seguretat per mantenir protegida la nostra informació personal, i especialment la financera. També és molt important saber reconèixer les estafes en línia, com ara el pishing, del que en parlem aquí

Les noves tecnologies tenen múltiples beneficis en els sèniors i les persones grans: milloren la comunicació, redueixen la soledat i l’aïllament social, afavoreixen l’autonomia, estimulen les habilitats cognitives i promouen un envelliment actiu. 

En definitiva, fomentar l’accés i les competències digitals en aquest grup demogràfic és una forma d’apoderar-les per a millorar el seu benestar i qualitat de vida. Tots i totes podem contribuir-hi, impulsant així una societat digital més inclusiva, on la tecnologia ens beneficiï a totes, sense deixar ningú enrere. Ens llegim a les xarxes! 

Consells Essencials per a una Òptima Conservació de la Medicació a Casa

Consells conservació medicació

Quan es tracta de la nostra salut, la correcta conservació de la medicació a casa és una qüestió crítica. Des de l’eficàcia fins a la seguretat dels medicaments, la manera com els emmagatzemem a casa pot tenir un impacte significatiu en el tractament i en el nostre benestar general. Per això, és essencial comprendre i seguir un conjunt de consells pràctics per assegurar-nos que la nostra medicació es mantingui en les millors condicions possibles. A continuació, es detallen de manera exhaustiva alguns dels aspectes més importants a tenir en compte en relació a la conservació de la medicació a casa:

1. Lloc d’emmagatzematge adequat: Un ambient òptim per a la medicació

Mantenir els medicaments en un lloc fresc i sec és fonamental. Els canvis de temperatura i la humitat poden alterar la composició dels medicaments, afectant-ne la seva eficàcia. Un armari o calaix tancat, lluny de fonts de calor com radiadors o estufes, és ideal. Eviteu també exposar-los a la llum solar directa, ja que això pot descompondre’ls.

2. Conservació dels envasos originals: Mantenir la identitat dels medicaments

És important mantenir els medicaments en els seus envasos originals amb les etiquetes llegibles. Això facilita la identificació correcta dels medicaments i assegura un control adequat de la seva caducitat. Transvasar els medicaments a altres recipients pot provocar confusions i errors de dosificació.

3. Control de la temperatura: Un aspecte crític a tenir en compte

Alguns medicaments necessiten ser conservats a una temperatura específica per mantenir-ne la seva estabilitat. Assegureu-vos de seguir les instruccions dels medicaments que ho requereixin. En general, la majoria dels medicaments es conserven millor a temperatura ambient, però en casos especials pot ser necessari guardar-los a la nevera.

4. Fora de l’abast dels nens i les mascotes: Seguretat en primer lloc

És imprescindible mantenir els medicaments fora de l’abast dels nens i les mascotes. Utilitzeu tancaments de seguretat si cal i assegureu-vos que estiguin en llocs fora del seu abast i visió. Això evita accidents no desitjats i manté la seguretat de tots els membres de la llar.

5. Comprovació regular de la data de caducitat: Vigilància constant

És recomanable revisar regularment la data de caducitat dels medicaments i retirar aquells que estiguin vençuts o ja no siguin necessaris. La utilització de medicaments caducats pot ser perillosa i no garantirà els resultats esperats.

6. Consulta amb el farmacèutic: Orientació professional

En cas de dubte sobre com emmagatzemar un medicament específic, sempre és aconsellable consultar amb el farmacèutic. Els professionals de la farmàcia poden proporcionar orientació específica basada en la naturalesa de cada medicament i les seves necessitats de conservació.

7. Evitar espais no aconsellats : Com el bany o el lavabo

És crucial evitar emmagatzemar medicaments en espais com el bany o el lavabo, ja que la humitat i els canvis de temperatura poden afectar negativament la seva estabilitat. Mantenir-los en un lloc sec i fresc és clau per garantir-ne l’eficàcia.

Seguint aquests consells pràctics, podreu assegurar-vos que la vostra medicació es manté en les millors condicions possibles a casa vostra, garantint-ne l’eficàcia i la seguretat. La conservació adequada de la medicació és un pas essencial en el camí cap a una gestió eficaç de la salut i el benestar.

Potenciant el benestar emocional de la gent gran amb Anna Escolà

Anna escolà

En els últims 20 anys, Anna Escola Fustero, ha dedicat la seva carrera com a psicòloga al Grup Mutuam, emergint com una figura destacada en psicologia general sanitària, psicooncologia i neuropsicologia. Amb un estil d’aproximació adaptable i pragmàtic, Anna ha estat pionera com a primera psicòloga del centre assistencial Mutuam Collserola, i posteriorment a l’HAI Mutuam-Güell i a l’EAPS Mutuam-Barcelona, (Equips d’Atenció Psicosocial impulsats per la lFundació la Caixa, gestionats per Grup Mutuam) aportant el seu coneixement a la unitat de cures pal.liatives i convalescència de Mutuam Güell i als PADES d’Horta i Gràcia.

En el marc del teu treball amb el Grup Mutuam, com abordes les necessitats de les persones grans que viuen soles des del punt de vista psicològic i emocional?

A l’EAPS treballem amb persones amb malalties oncològiques, i amb malalties cròniques complexes i avançades, que es troben en situació de final de vida.

L’acompanyament que oferim està centrat a detectar les necessitats de cada persona, respectant la seva autonomia en la presa de decisions, per tal que puguin fer un tancament de vida i tindre una bona mort. 

Aquest acompanyament és diferent quan la persona pateix una malaltia neurodegenerativa, o té afectades les seves capacitats cognitives. En aquests casos la intervenció psicològica va més dirigida a la família.

‘’Al final, un acaba morint com ha viscut’’

Benestar emocional gent gran

Quins consells oferiries a les persones grans que viuen soles per evitar la soledat i mantenir un equilibri emocional saludable?

La clau està a identificar quin tipus de soledat experimenten. Pot ser social (s’han quedat sense entorn), emocional (estan acompanyats, però se senten sols) o existencial (han perdut el sentit de la vida) i és en aquesta última on entra la nostra figura.

‘’La vida és una carrera de dols, començant per les etapes vitals, de la infància a l’adolescència i acabant pel nostre entorn’’

Recomano participar en programes comunitaris, activitats locals i mantenir connexions amb l’entorn. També és important explorar noves passions i aficions que els donin sentit i alegria.

‘’És important tenir objectius i petits projectes per mantenir la motivació i el sentit de la vida’’.

Parlant de les famílies amb persones grans a càrrec, com poden millorar els cuidadors la salut mental d’aquest col·lectiu?

Per als cuidadors familiars, demanar ajuda és fonamental, no poden fer-ho tot sols. Activar recursos comunitaris, com centres de dia o associacions, i establir una xarxa de suport amb altres familiars o amics pot alleujar la càrrega. És essencial mantenir la comunicació i no tenir por de buscar ajuda professional.

Els professionals que treballem en aquest àmbit ens cuidem molt. Fa molts anys que vaig a la psicòloga per evitar discursos projectius i no posar en l’altre el que és nostre així com tenir els límits ben definits. Per a mi també és important fer esport, connectar amb la natura, fer meditació (la meva favorita és la zentangle), fer manualitats, que m’agraden molt, i intentar connectar-me cap a la vida i l’alegria. Al final, vas trobant l’equilibri i la manera d’acompanyar sense entrar massa a dins. La supervisió i la formació continuada són eines essencials per a cuidadors, proporcionant-los suport en el seu important treball. Finalment, voldria comentar que, des de fa molts anys, fem supervisió amb una psicòloga externa que ens ajuda moltíssim.

‘’Com treballem amb quelcom intangible, moltes vegades, som invisibles pel sistema’’

Quins riscos i signes d’alarma haurien de ser tinguts en compte pel que fa a la salut emocional i física de les persones grans que viuen soles?

Des del punt de vista psicològic, un signe d’alarma és la retirada social, que pot indicar un deteriorament cognitiu. Cal estar alerta a aquests canvis i buscar suport professional. També és essencial mantenir-se actiu físicament per prevenir problemes de salut. Hi ha un programa anomenat ‘’radars’’ que intenta identificar aquestes persones que de cop i volta desapareixen. Hem de tenir en compte que hi ha moltes persones grans que viuen soles, sigui perquè volen o perquè no tenen a ningú.

Com podem millorar la comunicació amb les persones grans i comprendre millor les seves necessitats emocionals?

La clau és preguntar i escoltar amb empatia. Evitar infantilitzar-los i establir una connexió genuïna. No donar per fet que sabem el que necessiten, sinó donar-los l’espai per expressar-se. La comunicació efectiva requereix temps i paciència.

Per acabar, quins consells generals oferiries als familiars i cuidadors per millorar la qualitat de vida i el benestar emocional de les persones grans?

Mantenir relacions significatives, connectar amb fonts de sentit i ser responsables de la salut a través d’hàbits saludables. Planificar anticipadament el futur i buscar recursos comunitaris i professionals quan sigui necessari. El més important és que la persona pugui decidir com vol viure, i això implica tenir aquests espais de reflexió. En algun moment tots marxarem així que el millor és fer-ho d’una manera conscient i dins de la nostra escala de valors, decidir com volem que sigui aquest final de vida.

Mites alimentaris: Una crida a la racionalitat en l’era de la salut obsessiva

Mites alimentaris

Des d’èpoques ancestrals, l’ésser humà ha estat fascinat per el que és exòtic i desconegut. Aquesta atracció instintiva ha portat més problemes que avantatges, especialment en l’àmbit de l’alimentació. Al llarg de la història, els aliments han estat mitificats i denigrats de manera cíclica, amb ingredients que passen de ser estrelles a membres del bàndol obscur en un tancar i obrir d’ulls. Aquest canvi freqüent planteja la pregunta ineludible: què és veritat i què és mentida quan parlem d’alimentació saludable? Com podem detectar els mites alimentaris més rellevants?

L’atracció dels éssers humans cap a l’exòtic i desconegut

Segons el catedràtic de Nutrició i Bromatologia i Professor emèrit de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, Abel Mariné i Font, al voltant de l’alimentació sempre hi ha hagut errors i falsedats originades per diversos factors, entre ells, l’atracció dels éssers humans cap a el que és exòtic i desconegut. Un exemple clar és la quinoa, un pseudocereal andí que ha captivat l’interès de la població mentre que al mateix temps oblidem productes locals amb propietats similars, com per exemple, el fajol.

La paradoxa resideix en la preferència pel que és exòtic sobre el que és pròxim.

La creixent preocupació per la salut

L’actual generació està marcada per ”l’obsessió de mantenir un estil de vida saludable”, conduint a la proliferació de mites alimentaris. El professor Mariné destaca la desconfiança cap a les recomanacions “oficials”, que porta a l’adopció de propostes alternatives radicals i originals. Moltes d’aquestes dietes “noves” prometen beneficis, però l’autoritat de Mariné adverteix que no tot el que és original és bo i no tot el bo és original.

Tenir criteri: la clau per l’alimentació saludable

Com en tots els àmbits de la vida, el criteri és una de les eines més poderoses per determinar què és el millor per a nosaltres i el nostre entorn. Quan parlem d’alimentació saludable, tenir criteri científic és clau per entendre el que llegim i veiem. El professor Mariné subratlla la necessitat de tenir en compte la variabilitat entre les persones i l’absència de supervisió professional durant els estudis científics. Cal agafar amb precaució les conclusions, evitant generalitzacions extremes.

L’alimentació des d’una visió 360º

Per avaluar l’impacte d’un aliment en la qualitat de vida, és crucial considerar factors com la dosi i la freqüència de consum. Mariné destaca que petites indulgències puntuals poden tenir beneficis psicològics superiors a la privació.

L’equilibri i la moderació són claus per a una alimentació saludable.

Mites alimentaris rellevants

Alguns dels mites alimentaris més destacats, segons el professor Mariné, inclouen:

1. Aliments Ultraprocessats: No hi ha consens sobre la definició precisa i els límits d’aquests aliments. Malgrat el seu processament, no són necessàriament perjudicials en dosis moderades.

2. Llet Descremada: La por al colesterol ha conduït a la preferència de la llet descremada, tot i que la proporció de greix en la llet sencera és moderada i no és comparada amb altres fonts de greix com per exemple el formatge.

3. Sucre Morè: La percepció que el sucre morè és més saludable és falsa, en termes de salut, és equivalent al sucre blanc. Reduir el consum de sucre, independentment del tipus, és beneficiós.

4. Aliments Ecològics: La tendència a considerar els aliments ecològics com superiors no sempre es basa en diferències nutricionals significatives. Malgrat reduir l’ús d’agroquímics, els productes ecològics també contenen additius.

5. Aigua Purificada: L’aigua de Barcelona és segura malgrat tenir un lleuger gust de clor. La purificació és necessària en zones urbanes, i l’ús moderat de clor no implica problemes de salut.

Conclusió

En l’àmbit de l’alimentació, la veritat es veu eclipsada per mites que influeixen en les decisions alimentàries. És essencial la dosi, la freqüència, la varietat, el criteri científic, no ser massa rígids i mantenir una perspectiva equilibrada. Mitigar la tendència cap a solucions radicals i originals en favor de l’equilibri i la moderació pot conduir a una alimentació més saludable i realista.

Demència i aspectes legals: protegint el futur del teu entorn

La demència és una realitat complexa i difícil que moltes famílies enfronten en l’actualitat. A banda dels desafiaments emocionals i d’atenció que comporta, també planteja qüestions legals crucials. Per llançar una mica de llum sobre aquest tema vital, hem parlat amb Alejandro Vila, advocat especialista que col·labora activament amb l’Associació de Familiars de persones amb Alzheimer i altres Demències de Barcelona. A través d’aquesta conversa, explorem en profunditat els aspectes legals que les persones amb familiars amb demència han de considerar, des dels poders legals fins a la importància del diàleg i la comprensió en el si familiar.

Una nova normativa per a desafiaments legals comuns

Quan es tracta de demència, les famílies acostumen a enfrontar-se a una sèrie de dubtes i problemes legals recurrents. Segons Vila, informar-se sobre els poders és la primera pregunta que sorgeix, la qual cosa reflecteix la preocupació comuna per la planificació legal.

En aquest sentit és crucial entendre que, amb la nova normativa ja no existeixen termes com a “incapacitat” o “capacitat d’obrar”. Ara, totes les persones, independentment del seu estat cognitiu, posseeixen capacitat jurídica igual.  En paraules de Vila, “La diferència radical és que ja no existeix la incapacitat d’obrar, es tingui o no demència”, la qual cosa reflecteix l’enfocament inclusiu i respectuós de la nova normativa legal. Des de l’any 2021 “la presumpció d’incapacitat ha desaparegut,” la qual cosa representa el canvi tan significatiu en la manera en què s’aborda la demència.

Per evitar problemes i facilitar les coses a la família en el futur, és fonamental comptar amb una documentació notarial adequada. “L’objectiu de la llei és fer prevaldre la voluntat de les persones,” com assenyala Vila. Aquest enfocament destaca la importància de permetre que els individus conservin l’autonomia i prenguin decisions informades.

Així doncs, una vegada que el nostre familiar ha estimat ha estat diagnosticat amb demència, és crucial prendre mesures legals preventives per protegir els seus interessos en el futur. Per  això, el primer pas és obtenir un diagnòstic precís i una avaluació clara de la malaltia. Això permetrà a la família entendre quins documents legals són necessaris per enfrontar la progressió de la malaltia. “Tenir un diagnòstic precís i una avaluació clara i concisa de la malaltia” és fonamental per valorar quins documents cal obtenir.

En aquest sentit, els poders legals preventius exerceixen un paper crucial en la protecció dels interessos de la persona amb demència. Així mateix, es recomana l’elaboració de documents notarials en l’àmbit personal, assistencial i mèdic per permetre la gestió i presa de decisions.

Diferència entre els diferents documents i figures legals

Dins d’aquest context, comprendre la diferència entre els diferents documents legals, com el poder preventiu, l’assistent legal i el testament vital, és crucial per prendre decisions informades. Com explica Vila, cadascun d’aquests instruments legals té el seu propi àmbit d’aplicació i efectes específics.

Així, els poders preventius se centren en qüestions econòmiques i patrimonials. Per la seva banda, l’assistent legal amb funcions de representació en l’àmbit personal i/o en el patrimonial és una mesura de suport que permet cobrir la voluntat de la persona per mitjà d’una altra persona que la representa. Finalment, el testament vital és el document pel qual s’estableixen fonamentalment les instruccions prèvies en l’àmbit sanitari i hospitalari. Aquestes es donen sota unes determinades situacions, relatives a prosseguir prolongant o no la vida, fins i tot la prestació d’ajuda a morir.

La gestió de les finances

A mesura que la demència progressa, la gestió de les finances d’un familiar pot tornar-se cada vegada més desafiadora. En aquestes circumstàncies, dotar-se de poders preventius amb l’extensió, límits i controls adequats pot garantir un control i una supervisió efectius de les finances en el futur. Quan la persona amb demència ja no pot expressar la seva voluntat, és crucial iniciar les mesures de suport judicials necessàries per protegir els seus interessos financers i legals.

A més dels poders legals preventius, la designació d’un assistent legal pot ser fonamental per garantir una presa de decisions adequada en el futur. El paper de l’assistent legal amb facultats representatives és essencial en situacions en les quals la persona amb demència ja no pot prendre decisions per si mateixa.

La importància del diàleg familiar

Per a les famílies que s’enfronten a la tasca de designar un tutor legal per a un familiar amb demència, l’advocat emfatitza la importància del diàleg i la comunicació en el si familiar. Com diu Vila, “avui dia no sols cal ser preventiu quant al diagnòstic, sinó quant al que es necessitarà en el futur, i hem de dotar-nos de documents per prolongar la voluntat. Per aconseguir això, és crucial que hi hagi una comunicació oberta, un coneixement de la malaltia i molta comprensió amb el familiar afectat”.

Evitant errors comuns

En termes d’evitar errors comuns, l’advocat assenyala que “les famílies cometen pocs errors perquè s’informen molt. Estem davant una societat inclusiva que coneix aquesta malaltia. Per consegüent, les persones activen els protocols de mitjanes de suport al més aviat possible”.

El que sí que succeeix, segons l’expert, és que, “sovint, les famílies s’anticipen als esdeveniments. En aquest sentit, es comprometen jurídicament amb terceres persones i fan operacions, sobretot de caràcter immobiliari, sense tenir en compte que la presa de decisions del familiar pot ser més complexa que la de les persones que no pateixen cap deterioració”.

Recursos legals i de suport disponibles

Per a les famílies que enfronten desafiaments relacionats amb la demència, existeixen una sèrie de recursos legals i de suport disponibles. L’advocat destaca que les mesures de suport heterocompositives, juntament amb recursos com la Llei de Dependència i les pensions remuneratòries d’invalidesa, poden proporcionar un suport vital en moments de necessitat. Assenyala que aquests recursos estan dissenyats per garantir la protecció dels drets i la dignitat de les persones amb demència i les seves famílies.

En resum, la demència presenta una sèrie de desafiaments legals complexos que requereixen una comprensió profunda i una planificació acurada. A través de la implementació de poders legals preventius i de la mà d’una comunicació oberta, és possible garantir la protecció dels drets i la dignitat de les persones amb demència. L’anticipació i la preparació són essencials per crear un entorn legal segur i protegit per a aquells que enfronten la demència i els seus efectes.

Dol i pèrdues emocionals de persones i familiars quan s’ingressa a una residència

Sentiment i dol

Ingressar un familiar a una residència per a persones grans és una experiència emocionalment aclaparadora per a moltes famílies. Aquest procés pot generar sentiments de culpa, ansietat i tristesa tant als familiars com a les persones grans. També suposa un dol, i una gestió del que implica viure en un lloc que no és la llar.

Per comprendre i gestionar aquests desafiaments emocionals hem parlat amb Cristina Páez, Treballadora Social Sanitària a Grup Mutuam. En paraules seves “parlar obertament sobre l’envelliment i les etapes finals de la vida ajuda a normalitzar aquests temes i a reduir l’ansietat i la culpa quan arriba el moment de prendre decisions difícils”.

Dues situacions, dos enfocaments

Per a comprendre el procés d’ingrés a una residència, és crucial diferenciar entre dues situacions. D’una banda, estan les circumstàncies sobtades, com a accidents, malalties greus o intervencions quirúrgiques inesperades. Aquestes, poden requerir un ingrés temporal o permanent en un centre residencial. D’altra banda, estan les situacions en les quals el deteriorament físic i cognitiu d’un ésser estimat ha estat progressiu. En aquests casos, són els familiars qui consideren la possibilitat d’ingressar aquesta persona en una residència.

En el segon escenari, un dels desafiaments més complexos és la necessitat d’arribar a un consens entre els membres de la família quan no tots valoren la mateixa opció. Alguns hi poden estar d’acord i veure la necessitat d’ingrés, mentre que uns altres poden tenir dubtes o estar en desacord. Aquesta diversitat d’opinions pot crear tensions i conflictes familiars, la qual cosa converteix aquesta etapa en un desafiament emocional addicional.

Parlem per naturalitzar i gestionar les emocions

“Treure de la llar a un membre de la família sempre és un procés dolorós”, explica Páez. Durant aquest procés, a més, acostumen a sorgir dues emocions en les famílies: la responsabilitat i la culpa.

La responsabilitat implica assegurar-se que la persona rebi l’atenció i la cura adequades. La culpa està relacionada amb la idea “d’abandonar” la persona en una residència, de ser “mala filla” o “mal fill”. Parlar dels processos naturals de l’envelliment i el final de la vida com a part de la vida és la millor manera de naturalitzar una cosa que, segur, que ens arribarà.

Un dels consells clau per a les famílies que enfronten la possibilitat d’ingressar un familiar en una residència és iniciar el procés de planificació i comunicació el més aviat possible. Involucrar la persona en la presa de decisions pot ajudar a mitigar el sentiment de culpa. Tanmateix, això pot ser complicat si la capacitat cognitiva està greument afectada i la persona no pot expressar els seus desitjos amb claredat. En aquests casos, la família actua en funció del que  creuen que el seu familiar hagués desitjat. Per això és tan important parlar d’aquests temes mentre es manté la salut mental.

Discutir els aspectes positius i negatius del canvi de residència, així com visitar diferents residències junts, pot facilitar una transició més suau. Encara que les opinions poden ser divergents, és preferible que s’expressin i es considerin enlloc de reprimir-se.

Aspectes clau en el procés d’ingrés a una residència

El procés d’ingrés òptim, per uns i per altres, demana estar molt ben informat de tot el que implica. Els procediments administratius, el temps de resolució de la petició d’una plaça de residència pública o privada; els diferents serveis als quals poden optar (atenció a la llar, centre de dia, apartaments, habitatges tutelats, etc.). En aquest sentit, és clau aclarir aspectes legals i jurídics (testaments, últimes voluntats, herències, poders legals, etc.).

A banda de la informació administrativa, cal saber com es viu a una residència per triar-ne una. I, per saber-ho,  cal visitar diferents equipaments amb la persona gran, en la mesura del possible. D’aquesta manera, podrà expressar la seva opinió cap al servei visitat. Si no és possible, és  la família qui ha d’explicar que està valorant diferents residències per a donar-li una millor qualitat de vida.

Anar preparant la persona en aquest procés i explicar-li-ho tot bé és crucial. “De la mateixa manera que mai se’ns acudiria matricular una criatura en una escola nova sense explicar-li bé, tampoc podem fer això amb una persona gran” diu Páez. Haurem d’anar transitant per aquesta nova etapa junts, fent-nos càrrec de les emocions que vivim com a familiars i de com ho està vivint la persona afectada.

Detalls que importen

Páez destaca: “un aspecte que sovint es passa per alt, però que és de gran importància és la cura de les mascotes, sigui un gos, un gat o un ocellet”. Les persones grans poden tenir mascotes que representen una part significativa de les seves vides. Tenir en compte què succeirà amb els animals quan la persona ingressi a una residència és cabdal, i la seva cura ha de ser una prioritat en la planificació.

L’impacte emocional per als residents i les famílies

“Mudar-se a una residència és tot un procés de dol. La paraula ja ho diu: “mudar-se”, deixar enrere el vestit que hom portava per a vestir-se amb una nova muda”.

La persona gran que es muda a una residència deixa darrere casa seva i la vida. Deixa enrere la seva llar, el barri, les relacions socials i veïnals i, en definitiva, tot el que ha construït al llarg dels anys. Aquesta pèrdua ve seguida d’un ingrés a un lloc nou, un servei on ha de conviure amb persones noves i amb professionals. Ha d’acceptar normatives noves, horaris nous i rutines noves i això, sovint, no és fàcil

Per pal·liar aquest dol cal acompanyar-los, en primer lloc, fent visible totes les pèrdues que per ell o ella poden ser representatives. I, en segon lloc, cal que els ajudem a visibilitzar tots els guanys que un centre assistencial els pot oferir.

La preparació emocional és essencial tant per als familiars com per a la persona que ingressa a la residència. “Malgrat tot, ningú t’estalvia els sentiments de culpa, confusió, responsabilitat, etc., que bé apareixen en aquest procés de decisió”, assenyala Páez. “Són emocions i sentiments naturals”. Per a les famílies, el procés d’ingrés és emocionalment desafiador perquè “es viu com un abandonament o una desentesa”. En aquest sentit,  buscar suport professional pot ser molt útil. Els treballadors socials de salut poden oferir aquesta orientació i suport a les famílies.

El paper del/de la treballador/a social sanitària

L’equip de professionals de treball social sanitari exerceix un paper fonamental en aquest procés. La seva funció és acompanyar les famílies i les persones grans i detectar, legitimar i normalitzar emocions i els sentiments que sorgeixen en tots aquests processos de dol no reconeguts. Aquests professionals estan capacitats per a brindar suport emocional i orientació pràctica a les famílies mentre naveguen pel procés d’ingrés a una residència.

“Els professionals que estem al voltant d’aquests processos i d’aquesta etapa del final de la vida, sovint intervenim quan detectem a persones grans i familiars molt resistents a parlar. Si ens deixen, acompanyem famílies que es perpetren en la negació més absoluta o que viuen aquest procés amb un dolor intens i amb confusió i desorientació profunda”, diu Páez.

Cal que canviem la percepció de les residències i de l’envelliment

Per superar l’estigmatització de les residències de gent gran i entendre-les com una opció de qualitat i natural, “cal un canvi profund en la percepció de la vellesa i l’envelliment en la societat. Vivim en una societat abocada a la idealització de la joventut i l’èxit”, diu Páez. “Cal dur a terme campanyes que posin el focus en la riquesa de les persones grans, en la fortalesa de les seves històries de vida. Cal donar importància a la gent gran en la criança dels nets i de la tribu”.  

En paral·lel, “és necessari també que comencem tots a entendre i a veure la part positiva del fet de rebre cures de professionals i de serveis, i no només del nucli familiar. Els temps van canviant i aquesta mirada també és important que evolucioni.

Páez afegeix que “cal desenvolupar models residencials més moderns i inclusius que promoguin la interacció social i oferir-los com a alternativa de la solitud i l’individualisme”. “També cal donar més importància al tema de les cures i que aquestes deixin de feminitzar-se”.

El procés d’ingressar un ésser estimat a una residència és una experiència complexa i emocional. Requereix una comunicació oberta, una planificació acurada i, de vegades, el suport de professionals. Comprendre que l’ingrés a una residència és un dol i posar-li nom a les coses ajuda a fer front a totes les emocions que se’n desprenen. I, sobretot, ajuda a poder transitar aquesta etapa d’una manera més saludable. Pel que fa a les famílies, entendre també que sentiments de culpa i ansietat són reaccions naturals ajuda a abordar-los de manera efectiva. La clau està en l’empatia, el respecte i la preparació emocional de tots i totes.

Cristina Páez

Treballadora Social Sanitària a Grup Mutuam.

La fisioteràpia per a persones grans: consells i hàbits per a una vida saludable

fisioterapia gent gran

A mesura que envellim, mantenir una vida activa i saludable es converteix en un objectiu essencial. Durant la tercera edat la mobilitat i la salut cobren un significat especial, perquè d’elles depèn, en gran part, la nostra autonomia.

Alejandra Rodríguez, fisioterapeuta del Centre Residencial Mutuam Manresa, ens dona algunes pautes i consells per evitar el sedentarisme i gaudir d’una vida activa a mesura que envellim. El més important, segons els seus més de 14 anys experiència: mantenir l’actitud i la motivació per sentir-se i veure’s físicament saludable.

Els beneficis de la fisioteràpia per a persones grans

El benefici més destacable (i imprescindible) per aquest col·lectiu és, sense cap dubte, la preservació de l’autonomia i la promoció del moviment. Millorar l’autonomia diària permet que les persones continuïn fent accions essencials, com ara pentinar-se, vestir-se i conservar la seva independència en activitats bàsiques i fonamentals. A més, ajuda a reduir el dolor muscular i articular, a mantenir i augmentar la força muscular i a millorar l’equilibri i la coordinació per prevenir caigudes.

La fisioteràpia exerceix un paper crucial en la recuperació de la funcionalitat i l’autonomia en la vida diària. Després d’una lesió o malaltia, ajuda a restaurar la funcionalitat perduda, permetent a les persones mantenir la seva independència. Així mateix, és una eina molt útil per a persones que cuiden de familiars dependents, ja que els proporciona formació per a una bona higiene postural.

Lesions i condicions de salut comunes en persones grans

En persones grans, el dolor és un problema recurrent, moltes vegades causat per mals moviments, les postures prolongades, el sedentarisme o per patologies preexistents. Entre les lesions i condicions de salut més comunes es troben la lumbàlgia, el mal d’esquena, els problemes articulars i el dolor per artrosi. També és freqüent la rehabilitació de postoperatoris després d’un reemplaçament articular de maluc o de genoll.

A banda, algunes patologies neurològiques com l’accident cerebrovascular (ACV), les hemiplegies o malalties com l’Alzheimer o el Parkinson, poden afectar la marxa i l’equilibri.

Quins exercicis podem fer per millorar la mobilitat i la força?

L’elecció d’exercicis i teràpies ha de basar-se en les preferències de la persona gran. Com indica clarament Rodriguez, “abans de recomanar qualsevol exercici hem de preguntar sempre quina activitat física o exercici li agradaria realitzar a la persona gran que tenim a casa. És molt important conèixer els seus gustos i preferències perquè els resultats dependran de la seva col·laboració i de la seva motivació.

Així, a les persones que mai han fet exercici cal acompanyar-les a què descobreixin a poc a poc els beneficis que li aporta practicar activitat física. En persones que ja tenen un hàbit, l’acompanyament és més senzill perquè només cal crear una nova rutina i motivar-la per mantenir en moviment.

En general, es recomana començar amb activitats suaus, com ara caminar a l’aire lliure durant 30 minuts, tres cops per setmana. Amb el temps, es pot augmentar la intensitat i la distància. Altres opcions inclouen la marxa nòrdica amb bastons, pujar i baixar escales, muntar amb bicicleta, nedar, ballar, practicar ioga o taitxí.

Les activitats que impliquen exercicis d’equilibri i de força on s’usin manuelles o bandes elàstiques és aconsellable que es duguin a terme amb supervisió fisioterapèutica. Així, podrem dissenyar un programa adaptat a la condició de cada persona i evitarem lesions per una mala pràctica o pel desconeixement de les tècniques.

Fisioteràpia persones grans

La fisioteràpia, una aliada per prevenir caigudes

Les caigudes són la causa principal de lesions en les persones grans, especialment entre les dones, segons dades del govern d’Espanya. Mantenir l’activitat física per tenir unes cames fortes i millorar l’equilibri són claus per prevenir les caigudes en persones grans.

La fisioteràpia exerceix un paper fonamental en la prevenció i l’anàlisi de les causes de les caigudes. I és que, com podem prevenir alguna cosa que no sabem per què passa? Per això, cal avaluar, primer, els factors intrínsecs que poden afavorir les caigudes, com ara l’equilibri, la marxa o l’agudesa visual. I segon, analitzar altres factors extrínsecs com són el calçat, el tipus de roba (que permeti mobilitat i no entorpeixi), l’ús de bolquer, etc. En persones grans és molt important aquesta anàlisi per poder detectar els factors de risc individuals. El suport familiar i la supervisió d’un fisioterapeuta són essencials en aquesta tasca.

Fora de casa també hem de tenir en compte algunes coses per poder prendre mesures preventives. El mal estat dels carrers, les voreres estretes o massa altes o l’accés al transport públic, són causes freqüents de caigudes.

Adaptem la nostra llar per fer-la més segura

L’entorn de la llar pot adaptar-se per millorar la seguretat i la mobilitat de les persones grans prenent mesures molt senzilles. Factors com ara la il·luminació, el mobiliari, l’altura del llit i l’absència d’obstacles han de considerar-se acuradament. En aquest sentit, és fonamental evitar tenir objectes a terra (cables o altres elements que ens facin ensopegar) i evitar les catifes. També hem de tenir en compte si hi ha banyera i substituir-la, si és possible, per un plat de dutxa.

Altres mesures senzilles que poden marcar la diferència són els protectors per al cap o el maluc, el calçat d’estar per casa o les baranes per al llit. Aquestes no han de ser restrictives, donat que poden alterar o agitar la persona. Quant a mesures tecnològiques, actualment també existeixen sensors de moviment que ens avisen si la persona ha patit una caiguda perquè hi puguem anar com abans.

La importància de la higiene postural

L’objectiu principal de la higiene postural és prevenir i reduir la càrrega i els danys en la columna vertebral. Alejandra Rodríguez recomana als seus pacients que siguin conscients de la posició del seu cos quan estan drets, quan caminen, en asseure’s i mantenir-se asseguts, quan fan determinat moviment… Aquesta consciència sobre el propi cos i evitar moure’s amb pressa ajudarà a prevenir lesions i sobrecàrregues.

Mantenir una postura adequada a la cadira, quan estem drets i quan estem estirats, així com canviar de postura i d’activitat amb regularitat ens serà de gran ajuda. També l’ús de coixins és una bona alternativa, ja que contribueix a mantenir una postura correcta i confortable.

En persones que, per la seva patologia, necessiten estar enllitades, s’han de fer els canvis posturals cada 2 o 3 hores. En aquest cas, és important que les persones que cuiden de familiars grans dependents tinguin coneixements adequats per evitar lesions a l’hora de fer aquestes mobilitzacions. Per a això, la fisioteràpia és una eina clau.

Com sé si necessito ajuda d’un/a fisioterapeuta?

La fisioteràpia no només tracta lesions sinó que, també, exerceix un paper preventiu crucial. Ja sigui en nosaltres mateixos en les persones grans amb qui convivim és recomanable buscar ajuda d’un fisioterapeuta si notem canvis en l’autonomia. Ens referim a dificultats per dur a terme activitats bàsiques diàries, problemes d’inestabilitat quan estem drets o si caiem amb freqüència. En tots aquests casos, l’ajuda fisioterapèutica pot ser determinant.

Un senyal habitual també podem trobar-la en els canvis a l’hora de caminar, sigui per disminució de la coordinació o de les ganes de fer-ho. Si sortir de passeig es converteix en un problema, cal contactar amb un professional.

 En resum, la fisioteràpia i l’enfocament preventiu exerceixen un paper crucial en el benestar durant la tercera edat. El consell més valuós que Alejandra Rodríguez brinda a les persones grans és mantenir l’actitud i la motivació per mantenir-se actius físicament. L’exercici té múltiples beneficis, ens permet arribar en millors condicions i ens ajuda a conservar l’autonomia i la independència. Descobrir activitats que generin benestar i sentir-se capaços de dur-les a terme és essencial. Mantenir una vida social activa, cuidar el benestar emocional i psicològic, i consultar amb professionals de la salut són passos importants per envellir amb qualitat.

Alejandra Rodríguez
Fisioterapeuta al Centre Residencial Mutuam Manresa

Com triar residència per a gent gran: consells i recomanacions per prendre la millor decisió

Elegir residencia para personas mayores: consejos y recomendaciones.

Triar una residència per als nostres familiars acostuma a ser una decisió difícil i emotiva. A banda de les reticències de moltes persones a l’hora d’abandonar la llar, les seves famílies travessen també emocions complexes. No obstant això, sovint és la millor opció perquè tant la persona com la família tinguin la millor qualitat de vida possible.

Què ha de tenir una bona residència per a persones grans? En què cal que ens fixem? Per ajudar-vos amb aquests i altres dubtes, hem elaborat una llista de criteris per tenir en compte a l’hora de triar una residència. I també, alguns consells i recomanacions perquè prengueu la millor decisió.

Què cal tenir en compte a l’hora de tirar una residència per a gent gran?

  1. La ubicació, encara que no ho sembli, és un aspecte molt important. Busqueu una residència que estigui convenientment situada prop del vostre domicili o del d’altres familiars. D’aquesta manera, es faciliten les visites i es manté el contacte amb la família i els amics. Que estigui ben comunicat, sobretot mitjançant transport públic, i en un entorn urbà també ajuda a l’hora de fer més fàcils les visites i de poder participar en la comunitat.
  1. Les instal·lacions i els serveis: una bona residència per a persones grans ha d’oferir una atenció i serveis adequats a les seves necessitats. Assegureu-vos que disposi d’instal·lacions adients, com ara habitacions còmodes i confortables, i que siguin accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. També és important que hi hagi àrees comunes acollidores i que tingui cuina pròpia que ofereixi àpats casolans i nutritius, adaptats als requeriments dietètics específics que puguin tenir els residents.
  1. El personal. L’assistència sanitària en una residència de gent gran és bàsica. Per això, és important que verifiqueu que la que trieu compta amb un equip de serveis mèdics i d’infermeria professionals. Un equip tècnic de fisioterapeutes i d’atenció psicològica també és un factor clau que cal tenir en compte. A banda, mireu que la plantilla sigui fixa i hi hagi poca rotació per assegurar que qui hi treballa té un bon coneixement dels residents. 
  1. El model d’atenció. Conèixer el model d’atenció d’una residència per a gent gran és essencial per saber si la seva manera de cuidar s’alinea amb les nostres expectatives i els nostres valors. Per exemple, serà important preguntar si es promou l’autonomia de la persona o si es duen a terme contencions físiques. A Grup Mutuam treballem segons l’ACP, un model assistencial que posa les persones al centre i té en compte la seva individualitat. També estem compromesos amb la “Norma Libera care” impulsada per la Fundación Cuidados Dignos, que advoca per eliminar les subjeccions. 
  1. El cost i el model de contracte: a banda de conèixer el cost i el model de contracte que se signarà, és recomanable preguntar si la residència, encara que sigui privada, disposa de places amb finançament públic, anomenades concertades o col·laboradores. També s’ha de tenir en compte si hi ha llista d’espera i si es poden demanar ajudes de la llei de dependència com la prestació econòmica vinculada al servei, que s’atorga en determinats casos en què la persona no pot accedir a una plaça pública o concertada per manca de disponibilitat. 
  1. Les activitats que ofereixen han de ser adequades a les necessitats i els interessos de les persones grans i adaptades a les diferents tipologies de residents. Us recomanem que pregunteu i feu un d’ull als espais comuns i al pla activitats que es duu a terme. 
  1. La higiene i la seguretat són dos aspectes fonamentals i bàsics a l’hora de triar una residència per a persones grans. Comproveu que adopta totes les mesures d’higiene i de protecció adequades per garantir la salut i la seguretat dels residents. A Grup Mutuam, per exemple comptem amb comissions i grups de treball de professionals específicament dedicats a vetllar per la seva seguretat. 
  1. La privacitat és un aspecte fonamental del nostre dia a dia. Per això, disposar d’àrees tranquil·les on la persona pugui tenir privacitat amb les visites, dins del que sigui possible, és un factor que devem considerar.
  1. Uns horaris de visita flexibles, que permetin l’entrada i la sortida lliures, anar a dinar o marxar de cap de setmana o de vacances són un factor clau. Ajuden a mantenir l’autonomia i les relacions amb el seu entorn. 
  1. La personalització de l’espai

    amb objectes i mobles propis és una de les maneres que tenim a Grup Mutuam d’oferir una atenció centrada en la persona i millorar la seva acollida. Per això, cal conèixer si existeix aquesta possibilitat per assegurar que els residents mantinguin el vincle amb la llar.

Els centres de Grup Mutuam

És important comprendre que optar per una residència per a gent gran no implica abandonar el nostre ésser estimat sinó tot el contrari. En molts casos, és la millor opció per garantir el seu benestar i assegurar-nos que rebrà atenció especialitzada i constant, a més d’activitats de lleure adaptades a les seves necessitats. El fet que la família no hagi d’assumir totes les tasques de cura també farà que pugui dedicar més temps de qualitat a compartir moments especials amb la persona.

Grup Mutuam compta amb 11 equipaments residencials a les províncies de Barcelona i Tarragona entre els propis i els de la Generalitat de Catalunya que gestiona. En tots ells es poden fer estades indefinides o temporals segons les necessitats de cada persona.

Totes les residències per a persones grans del Grup disposen de personal qualificat que ofereix no només atenció sanitària, sinó també empatia i proximitat. I és que el nostre model residencial va més enllà d’oferir cures i serveis sanitaris. A Grup Mutuam vetllem per la dignitat i el respecte cap als hàbits de cada resident. Per això, realitzem conjuntament amb cada persona usuària un Pla d’atenció individual. En ell, recollim els seus gustos, les seves preferències i la seva història de vida per fer una bona acollida des del dia de l’ingrés i què, així, se senti com a casa. I és que, per a nosaltres, la millor assistència és la que contempla tant les necessitats de les persones com la seva singularitat.

Triar residència per a gent gran: consells i recomanacions

Triar bé per la seva tranquil·litat i la vostra

A les residències de Grup Mutuam, a més de cuidar de les persones ens ocupem de fomentar la seva autonomia, la socialització i de respectar el seu projecte vital. Perquè volem que les famílies us quedeu tranquil·les sabent que els vostres pares, mares, avis i àvies estan en les millors mans, posem al vostre abast el Servei d’Orientació Social, que us ajudarà a trobar el recurs més adequat per al vostre cas. Al final, el més important per a nosaltres és que usuaris i famílies prengueu la decisió que us aporti seguretat i qualitat de vida a tots dos.

Amb la col.laboració de Silvia Aguerri (Servei d’Orientació Social); Dolor Cabré (Directora del Centre Assistencial Mutuam La Creueta) i Montse Camprubí (Directora del Centre Residencial Mutuam Manresa)

El nostre Servei d’Orientació Social està disponible per assessorar-vos i donar-vos suport. No dubteu a trucar al 933 800 970 per obtenir informació addicional i resoldre qualsevol inquietud que pugueu tenir.

Cuidar qui cuida

Cuidar qui cuida: consells per a cuidadors

Com estar bé quan som nosaltres qui cuidem?

Cuidar una persona gran dependent és un procés llarg, una carrera de fons que acostuma a ser esgotadora. En la majoria dels casos, els cuidadors són familiars pròxims, com el cònjuge o els fills i filles de la persona a qui cuiden. Això implica que els propis cuidadors solen tenir una edat similar a la de la persona dependent.

Aquesta situació planteja desafiaments addicionals, ja que el cuidador també pot enfrontar les seves pròpies dificultats de salut relacionades amb l’edat. Per això, és essencial tenir en compte aquesta realitat i reconèixer que els cuidadors també necessiten suport i cura. Meritxell Naudeillo, cap del servei de psicologia dels EAPS Mutuam i formadora de l’Escola de cuidadors ens dona alguns consells per aprendre a cuidar-nos.

Hem de cuidar-nos perquè cuidem i perquè ho mereixem

Tenir cura de persones grans dependents implica una sèrie de càrregues físiques i emocionals. Les càrregues físiques poden alleujar-se amb l’ajuda de cuidadors formals, els qui ofereixen suport logístic i organitzatiu. No obstant això, el desgast emocional i psicològic és el més difícil de suportar. A més, sovint porta a l’aïllament social, ja que el cuidador tendeix a deixar la seva vida i activitats per centrar-se exclusivament en l’altre.

Amb aquest context, es fa més necessari que mai ser responsable amb un mateix i vetllar per la nostra salut física, emocional i psicològica. Tenir cura d’un/a mateix/a és un dret i una necessitat per mantenir una bona qualitat de vida. Però, tot i ser un dret, sovint, els cuidadors se senten culpables per dedicar temps a les seves pròpies necessitats.

La culpa per prendre un respir

El sentiment de culpa és una càrrega emocional habitual que acostuma a sorgir quan ens prenem espais per cuidar-nos. Creure que no estem fent suficient o que estem deixant d’atendre plenament les necessitats de l’altre són pensaments freqüents. No obstant això, és important recalcar que aquest sentiment de culpa no té un fonament real.

La malaltia i la dependència són situacions difícils de controlar o d’aturar. De vegades, ens trobem impotents davant el curs de la malaltia i ens culpem per no poder fer més. Cal que entenguem que la nostra capacitat té límits, i que no podem assumir la responsabilitat completa de la malaltia d’una altra persona. Reconèixer les nostres limitacions ens ajuda a alliberar-nos de la culpa i ens permet enfocar-nos en oferir la millor atenció dintre de les nostres possibilitats.

Cuidar-nos nosaltres mateixos/es és una part integral de la cura global. Tenim drets i necessitats legítimes, i atendre el nostre benestar físic, emocional i mental no és egoista. Tot el contrari: és imprescindible per mantenir el nostre benestar i prevenir l’esgotament i la deterioració de la nostra pròpia salut.

Per on comencem a cuidar-nos?

Com explica la Meritxell Naudeillo, “és fonamental identificar quines les nostres fonts d’estrès, ja que aquestes varien d’una persona a una altra”. Una font d’estrès habitual en familiars que cuiden de persones amb alteracions cognitives és la incertesa. Per això, hem d’informar-nos sobre la malaltia d’aquesta persona, què podem esperar, com evolucionarà i quins recursos tenim a la nostra disposició.

Una altra font d’estrès habitual és la falta de preparació a l’hora d’afrontar la malaltia. No saber què necessita la persona (sobretot si, pel deteriorament cognitiu perd la capacitat de comunicar-se) genera molt malestar emocional i angoixa. Per tot això, hem de sol·licitar el màxim d’informació i de recursos.

Senyals inequívocs que hem de parar atenció de nosaltres

Encara que cada persona és diferent, existeixen tota una sèrie de senyals que indiquen quan hem de parar més atenció a les nostres pròpies cures, com ara:

  • Pèrdua d’interès i motivació per les coses.
  • Aïllament social i disminució de les relacions i les activitats habituals.
  • Sentiments de tristesa, irritabilitat, agressivitat o emocions negatives cap a la persona que cuidem.
  • Episodis d’ansietat, depressió, apatia, entre altres.
  • Canvis dràstics de pes o alteracions en el patró de somni.
  • Pensaments com “només puc cuidar jo, els altres no saben o no ho fan bé”.
  • Esgotament físic i psíquic i propensió a emmalaltir (a constipar-se més, a sofrir lumbàlgia i lesions similars)

Davant qualsevol d’aquests senyals hem de demanar ajuda i buscar recursos que tinguem al nostre abast. Només així podrem trobar espais i moments de descàrrega per suportar millor la situació.

Els punts clau per suportar l’estrès

Quines mesures podem prendre per gestionar millor el nostre dia a dia? Com podem fer-nos la vida més fàcil? Per ajudar-nos a gestionar l’esgotament emocional i l’estrès, podem implementar les següents mesures:

  1. Demanar ajuda. No carregar-se amb totes les responsabilitats i cercar recolzament en familiars, amics i serveis de cuidadors professionals o persones voluntàries.
  2. Obtenir informació completa sobre la malaltia i la seva evolució. Com diu Naudeillo, “reduir la incertesa és reduir l’estrès”.
  3. Planificar les activitats i cites mèdiques que hem de dur a terme amb anticipació. Així, podrem organitzar-nos de manera efectiva.
  4. Tenir cura de la nostra salut física i emocional dedicant temps necessari a descansar i a dormir. Sortir de casa, fer exercici regularment, seguir una alimentació equilibrada i, sobretot, continuar atenent les nostres cites mèdiques.
  5. Mantenir relacions socials i les activitats. És important conservar els nostres espais de lleure que ens distreuen i ens connecten amb nosaltres mateixos. No hem d’abandonar les nostres aficions, però tampoc sobrecarregar-nos amb noves responsabilitats.
  6. Sol·licitar ajudes socials i recursos disponibles. Cal conèixer i aprofitar tots els recursos disponibles per alleujar la càrrega, des de centres de dia fins a entitats de voluntaris o ajudes a domicili.
  7. Buscar formació i suport en institucions especialitzades. L’Escola de Cuidadors ofereix tallers gratuïts que poden ser de gran ajuda per a cuidadors no professionals i voluntaris.

Cuidar persones grans dependents requereix un esforç significatiu, però tenir cura d’un/a mateix/a no ha de passar-se per alt. “El fet de cuidar implica generositat, valentia i compromís”, com diu Naudeillo, i aquest compromís hem d’assumir-lo tant amb la persona a qui assistim com amb nosaltres mateixos. Perquè la pròpia salut i el benestar són drets fonamental i, al mateix temps, el recurs poder atendre qui ho necessita.

Amb la col.laboració de Meritxell Naudeillo, psicòloga general sanitària i psicòloga en cures pal.liatives que coordina els EAPS Mutuam i el Programa Final de Vida.