Cuidem-nos

Tenir cura d’un familiar gran o en situació de dependència pot ser una tasca desafiant, tant per l’impacte emocional com econòmic i organitzatiu. Afortunadament, existeixen diverses ajudes i prestacions pensades per donar suport a les famílies i alleujar el pes d’aquesta responsabilitat. A continuació t’expliquem les principals opcions disponibles, els requisits per accedir-hi i els passos a seguir per sol·licitar-les.

Quines ajudes puc sol·licitar per tenir cura d’un familiar?

La Llei de la Dependència de 2006 estableix una sèrie d’ajudes i prestacions dissenyades per donar suport a les famílies i millorar la qualitat de vida de les persones dependents. Aquestes ajudes s’ajusten a diferents necessitats i situacions i, en general, no són compatibles entre si, llevat d’alguns casos concrets, com la teleassistència.

Serveis

• Ajuda a domicili: servei de suport en les tasques diàries, que pot incloure tant feines domèstiques (com cuinar o neteja bàsica) com assistència en la cura personal. El nombre d’hores assignades dependrà del grau de dependència.
• Teleassistència: permet que la persona dependent rebi assistència a distància en cas d’emergència, inseguretat, aïllament o solitud. Pot complementar-se amb l’ajuda a domicili.
• Centres de dia o de nit: ofereixen un espai per a la socialització i l’estimulació física i cognitiva, amb l’objectiu de mantenir l’autonomia de la persona dependent i alleujar la càrrega de les famílies.
• Serveis residencials: inclouen centres especialitzats on la persona pot viure de manera permanent o temporal, ja sigui per convalescència o per al descans dels cuidadors.

Ajudes econòmiques

• Prestació econòmica per a cuidadors no professionals: ajudes per a tenir cura d’un familiar, amb una quantia variable en funció del grau de dependència, la capacitat econòmica del beneficiari i del cuidador, i la comunitat autònoma on es demana.
• Prestació econòmica vinculada al servei privat (PEV): pensada per finançar serveis privats (residències, atenció domiciliària, etc.) quan no hi ha disponibilitat de places públiques o concertades. Per accedir a aquesta ajuda, el servei ha de ser contractat a través d’una empresa acreditada oficialment, com Mutuam a casa.

A més de les ajudes per tenir cura d’un familiar contemplades en la Llei de Dependència, si la persona cuidadora està treballant i donada d’alta a la Seguretat Social, també pot beneficiar-se de mesures com la reducció de jornada per cura de familiars i possibles bonificacions en la cotització a la Seguretat Social, segons el que estableix la Llei de Conciliació de la Vida Laboral i Familiar.

La Llei de Dependència i els graus de dependència

La Llei de Dependència a Espanya és el marc legal que regula l’accés a serveis i prestacions per a aquelles persones que, a causa d’una pèrdua d’autonomia, necessiten suport en la seva vida diària.

Aquesta llei classifica la dependència en tres graus, segons el nivell d’ajuda requerit per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària:

• Grau I (dependència moderada): la persona necessita ajuda almenys una vegada al dia per fer algunes activitats bàsiques.
• Grau II (dependència severa): requereix suport diverses vegades al dia, però sense necessitat d’assistència permanent.
• Grau III (gran dependència): necessita ajuda constant per a les activitats diàries.

El grau que s’obtingui determinarà el tipus d’ajudes a les quals es pot accedir, i es pot revisar en cas de millora o empitjorament de la situació. Per entrara una residència a Catalunya, per exemple, cal tenir reconegut un grau III de dependència.

Tot i que aquesta llei s’associa sovint a les persones grans, és aplicable a qualsevol persona en situació de dependència, ja sigui per malaltia, accident o discapacitats congènites.

Requisits per sol·licitar ajudes per tenir cura d’una persona gran

Per accedir a les ajudes establertes per la Llei de Dependència, és imprescindible que la persona gran tingui reconeguda la situació de dependència. Aquest procés determinarà el grau de dependència i els serveis i prestacions a què es pot optar.

Per obtenir el reconeixement, els requisits són:

• Trobar-se en situació de dependència en algun dels graus establerts (moderada, severa o gran dependència).
• Ser resident en territori espanyol i haver-hi residit durant cinc anys, dels quals dos han de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud.

Si vols accedir a la prestació econòmica per tenir cura d’un familiar, a més dels requisits anteriors, hauràs de complir altres condicions, com ara:

• Que el cuidador principal convisqui amb la persona dependent o li presti atenció diària.
• Que el cuidador familiar no superi el tercer grau de parentiu (excepte en entorns rurals).
• Que el cuidador pugui acreditar la seva capacitat física, mental i intel·lectual per desenvolupar adequadament les funcions de cura.
• Complir amb les condicions d’habitabilitat de l’espai per garantir el benestar de tots dos.
• Estar donat d’alta a la Seguretat Social com a cuidador no professional.

On sol·licitar ajudes per tenir cura d’un familiar?

La sol·licitud de dependència, que és la que donarà accés a totes les ajudes i serveis, es gestiona a nivell autonòmic. Per iniciar-la, has d’acudir als Serveis Socials de la teva comunitat autònoma.

En el cas de Catalunya, la sol·licitud es pot presentar de forma telemàtica al portal de la Generalitat de Catalunya o presencialment a:

• Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), sol·licitant cita als seus Serveis Territorials.
• Ajuntament: també es pot presentar la sol·licitud a l’Ajuntament de la teva localitat, on el personal de serveis socials pot assessorar-te i ajudar-te a tramitar-la.
• Oficines d’Atenció a la Ciutadania o d’Afers Socials i Família.

Com demanar una ajuda per tenir cura d’una persona gran, pas a pas

1. Sol·licita una cita amb un/a treballador/a social: Tot i que és un procés que pots fer pel teu compte, és recomanable acudir a un professional del treball social per rebre assessorament sobre les ajudes disponibles i la documentació necessària. Pots contactar amb els serveis socials del teu ajuntament o del teu Centre d’Atenció Primària.
2. Reuneix la documentació requerida
3. Presenta la sol·licitud de reconeixement de dependència
4. Espera la valoració: un professional dels Serveis de Valoració de la Dependència visitarà el domicili per avaluar la situació de la persona sol·licitant.
5. Rep la resolució sobre el grau de dependència: després de la valoració, s’emetrà un informe amb la determinació del grau de dependència, que arribarà en forma de carta al domicili.
6. Selecciona l’ajuda més adequada: un cop reconegut el grau de dependència, hauràs de contactar amb els serveis socials del teu ajuntament per rebre informació sobre les prestacions i serveis disponibles en funció del grau concedit.
7. Segueix el procés administratiu fins a l’assignació de l’ajuda: un cop aprovada l’ajuda, s’iniciarà el procediment d’assignació i posada en marxa del servei o prestació econòmica.

Ajudes econòmiques autonòmiques per a la cura de persones grans

Tot i que la Llei de la Dependència estableix un marc comú a nivell estatal, cada comunitat autònoma té la capacitat d’adaptar i complementar les ajudes segons els seus recursos i necessitats. Això implica que poden variar lleugerament els criteris d’accés, els imports de les ajudes econòmiques i els programes específics.

A Catalunya, per exemple, l’ajuda econòmica per cuidar un familiar es concedeix a persones amb grau de dependència I o II. Com pots veure, hi ha diferents prestacions i ajudes per a la cura de familiars. Si tens dubtes, pots contactar amb el nostre Servei d’Orientació Social, on t’ajudarem a trobar la millor solució per a la teva situació familiar.

Des de la promulgació de la Llei 21/2000 sobre els drets d’informació en salut i l’autonomia del pacient, s’han fet grans avenços per fomentar la implicació de les persones en la gestió de la seva pròpia salut. Amb aquest objectiu, el Departament de Salut va crear el portal Decisions Compartides, una eina que facilita informació rigorosa perquè els pacients puguin prendre decisions informades sobre tractaments i procediments mèdics. 

Des del 2016, el portal ha anat incorporant nous recursos sobre diverses patologies i situacions mèdiques, com l’esclerosi múltiple, l’artritis reumatoide, la diabetis mellitus o la reconstrucció mamària. 

Una de les darreres incorporacions és Decidir sobre l’atenció al final de la vida, un recurs dedicat a facilitar les decisions sobre com voler ser atesos en els últims moments, en el qual ha participat l’equip PADES de Grup Mutuam. Parlem amb la direcció, per conèixer millor aquesta eina i el seu impacte en la vida de les persones. 

Quin és l’objectiu del portal Decisions Compartides?

Aquest projecte té com a objectiu promoure la presa de decisions conjuntes entre pacients i professionals sanitaris. Per fer-ho, el portal ofereix informació contrastada i de qualitat sobre diverses condicions i opcions terapèutiques.

Mitjançant guies, vídeos i eines interactives, ajuda els pacients a entendre millor les alternatives disponibles i a expressar les seves preferències. Això afavoreix una comunicació més fluida amb els professionals i garanteix que les decisions clíniques estiguin alineades amb els valors de cada persona, cosa que millora la qualitat assistencial i la satisfacció amb el sistema de salut català.

Com funciona l’eina?

Per accedir-hi, només cal buscar “Decisions Compartides” al cercador, o entrar directament a l’enllaç. Es tracta d’una plataforma oberta a tothom, que no recull cap tipus d’informació confidencial ni personal, i pot ser utilitzada de manera individual o amb l’acompanyament d’un professional sanitari.

Decidir sobre l’atenció al final de la vida: a qui va adreçada aquesta eina?

Aquest recurs està pensat per a persones majors de 18 anys i ofereix informació clara sobre què significa l’atenció al final de la vida i les possibles situacions que poden sorgir en casos de malaltia avançada. 

A més d’explicar les opcions assistencials disponibles, proporciona elements de reflexió perquè cadascú pugui identificar i expressar les seves preferències. Gràcies al seu format accessible, pot ser útil tant per a pacients i familiars com per a professionals de la salut.

Com ha participat Grup Mutuam en la creació d’aquesta eina?

En la seva primera edició, alguns professionals de Grup Mutuam ja van col·laborar en el desenvolupament del recurs. Recentment, l’Emma Costas, PADES, i la Meritxell Naudeillo, Coordinadora del Servei dels EAPS de Mutuam, han contribuït a la seva actualització, redactant i revisant continguts. El nostre coneixement i experiència en l’àmbit de les cures pal·liatives enriqueix l’eina amb una visió pràctica i ajustada a la realitat.

Com pot ajudar les persones?

L’eina és molt completa i permet accedir a diferents nivells d’informació segons l’interès de cada persona, mitjançant enllaços que permeten aprofundir en cada tema.

Alguns dels continguts que s’hi poden trobar són:

• Què són les Cures Pal·liatives?
• Quins pacients se’n poden beneficiar?
• On podem ser atesos amb aquest model d’atenció?
• Com podem deixar registrades les nostres decisions anticipades?
• Informació sobre l’eutanàsia.

Destaquem especialment l’apartat Quines són les teves preferències?, que ajuda a reflexionar sobre com voldríem ser atesos, què ens preocupa i què és important per a nosaltres.

Quin impacte pot tenir l’eina en el treball dels equips PADES i altres professionals sanitaris?

Pot ser molt útil per als professionals, ja que facilita la conversa amb els pacients, ajudant a estructurar aspectes essencials per a la presa de decisions. El qüestionari de preferències, per exemple, ajuda a iniciar el diàleg sobre qüestions que poden no haver-se plantejat fins al moment. A més, la plataforma és una font d’informació actualitzada, que pot ajudar els professionals a resoldre dubtes i a millorar l’atenció que ofereixen.

Un pas més cap a l’empoderament de la societat

Decisions Compartides és un recurs de gran valor que dona veu als pacients i els ajuda a prendre decisions informades, situant-los al centre de l’atenció sanitària. Pot ser una palanca de canvi cultural en promoure la sobirania de les persones en aspectes que impacten directament en la seva vida, especialment en com volen ser tractades i afrontar el final de la seva vida. 

A Grup Mutuam ens enorgulleix comptar amb professionals que han contribuït a la seva elaboració, perquè no hi ha millor exemple d’Atenció centrada en la persona i de respecte a l’autonomia, valors i creences, que garantir el dret a una mort digna. 

En la nostra societat, pensar en la mort sovint és incòmode, i això, sumat a la manca d’informació, fa que moltes persones no prenguin la decisió de fer testament. A Espanya, es calcula que prop del 40% de la població no en té, tot i que és l’eina més efectiva per assegurar que la nostra voluntat es compleixi quan ja no hi siguem.

El testament permet decidir qui heretarà els nostres béns i com es distribuiran, evitant així possibles conflictes familiars i aportant-nos tranquil·litat. En aquest article t’expliquem perquè és important, i abordem els dubtes més comuns al voltant dels testaments. Perquè fer un testament no és avançar el moment de la nostra mort, sinó un acte de llibertat, responsabilitat, i cura cap a les persones que estimem i tot allò que és important per nosaltres. 

Què és i què podem fer en un testament

Un testament és un document legal que permet a una persona (anomenada testador) deixar constància de la seva voluntat sobre com vol que es distribueixin els seus béns, drets i obligacions després de la seva mort. El conjunt de béns i drets que inclou és l’herència, i les persones que ho reben, són els hereus o legataris.

En aquest no només podem deixar constància de la nostra voluntat sobre com repartir el patrimoni, sinó que també permet incloure altres desitjos, com el nomenament de tutors per a menors, designar qui es farà càrrec de les mascotes, o com volem que sigui el nostre enterrament i cerimònia, entre altres coses. A més, es poden posar condicions especials per la transmissió de béns, sempre que siguin legals. 

Raons per fer testament

1. Si no fem testament, serà la llei qui decidirà per nosaltres com es repartiran els nostres béns, segons les normatives vigents. Fer testament ens permet escollir amb llibertat i de forma personalitzada. 
2. Redactar un testament davant notari és un procés senzill i accessible, amb el que garantim que les nostres voluntats arriben amb seguretat i claredat. 
3. Un testament (testament obert, el més comú) és un document que es pot modificar tantes vegades com vulguem, i només l’últim és vàlid en el moment de la nostra mort.
4. És confidencial i roman tancat fins el moment de la mort del testador (llevat que aquest decideixi el contrari). 
5. Facilita els tràmits i dona seguretat jurídica als nostres familiars i éssers estimats. El procés de successió és més ràpid i menys costós per als hereus.
6. A més, ajuda a prevenir possibles problemes entre els hereus, en deixar la nostra voluntat de forma clara. 

Quan hauríem de fer-lo?

Acostumem a relacionar el testament amb l’edat avançada, però la realitat és que, tot i que pot ser difícil d’acceptar, la mort pot venir de forma imprevista, per causes com malalties o accidents sobrevinguts. A més, un testament no és només és necessari per a grans patrimonis. Aquest document facilita sempre el procés de transmissió, i els conflictes i malentesos poden sorgir per qualsevol tipus de béns, fins i tot els de valor emocional!

Així que, la nostra recomanació, és fer-lo tan aviat com puguem, especialment quan es doni alguna de les següents circumstàncies: 

• Quan adquirim algun bé de valor significatiu, com ara un habitatge, un vehicle o qualsevol altre actiu de valor. 
• Quan assumim noves responsabilitats, ja siguin econòmiques (com una hipoteca) o familiars (com la cura dels fills o persones a càrrec). El testament no només permet decidir com es repartiran els nostres béns, sinó també com es gestionaran els nostres drets i obligacions. 
• Si tenim un diagnòstic d’alguna malaltia greu, complexa o amb un pronòstic incert.
• Quan tenim cert patrimoni i no tenim fills ni familiars de primer grau que puguin heretar (en el següent punt veurem perquè).  

Què passa si no hi ha testament?

Si una persona mor sense haver fet testament, es considera una successió “intestada”, i la distribució dels béns es fa segons el que estableix la llei, en el nostre cas, la Llei de successions de Catalunya. Aquesta, fixa un ordre de parentiu per determinar qui hereta en absència de testament: 

1. Fills (i descendents, com nets, en cas de fills difunts).
2. Pares (o ascendents, com avis, si no hi ha pares).
3. Cònjuge o parella de fet registrada (si no hi ha descendents ni ascendents).
4. Germans i nebots (si no hi ha cònjuge, fills ni pares).
5. Altres parents fins al quart grau de consanguinitat (cosins germans, etc.).
6. Generalitat de Catalunya (si no hi ha cap familiar proper).

Aquest ordre assegura que els béns quedin en mans de la família més propera, si n’hi ha, però no sempre reflecteix la voluntat de la persona. Fent una analogia: així com un testament és com dinar a un restaurant a la carta, la successió intestada és un menú tancat. 

Com es fa?

Qualsevol persona adulta i amb capacitat legal pot fer un testament en qualsevol moment. Per fer-ho, només cal acudir a un notari (amb un cost aproximat de 50€) i dictar la voluntat. Aquesta es recull en el que s’anomena “testament obert notarial”. 

El notari llegeix el document i s’assegura que les instruccions siguin clares i legals. Aquest tipus de testament queda registrat i guardat pel notari, evitant possibles pèrdues o alteracions. També es pot fer un testament escrit a mà pel testador, sense la intervenció d’un notari (testament hològraf), però és menys segur, ja que pot ser fàcilment extraviat o impugnat.

Com veus, fer un testament és un acte senzill que ens aportarà tranquil·litat i seguretat, tant a nosaltres com als nostres hereus en el futur. 

Amb la col·laboració de Joan Buscà, economista i divulgador especialitzat en l’àmbit fiscal i econòmic.

La Llei de Dependència, o Llei 39/2006, va entrar en vigor el 2007 per respondre a una necessitat social important: oferir més igualtat a les persones amb dificultats per dur a terme les seves activitats diàries amb normalitat. Aquesta llei inclou un conjunt de serveis i ajudes per promoure l’autonomia i la qualitat de vida de les persones dependents, proporcionant l’ajuda necessària en cada cas.

Accedir a aquests recursos pot ser un alleujament significatiu tant per a la persona dependent com per al seu entorn cuidador. Però, com es tramita? Tot i que no és un procés difícil, és essencial conèixer tots els passos i terminis. A continuació, t’expliquem com fer-ho amb els consells de l’Alba Ruiz, treballadora social de Mutuam Manresa, per ajudar-te a aconseguir-ho.

Com funciona la Llei de la Dependència?

La Llei de la Dependència valora el grau de dependència d’una persona mitjançant uns barems, basats en la seva necessitat d’ajuda per dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària. Hi ha tres graus de dependència reconeguts per la llei:

• Grau I o Dependència Moderada
• Grau II o Dependència Severa
• Grau III o Gran Dependència

Pots saber més sobre cada grau aquí.

El grau de dependència determinarà el tipus de serveis i prestacions a les que podem tenir accés. A més, la Llei de la Dependència funciona amb un sistema de copagament. Això vol dir que, en funció del grau de dependència de la persona i la seva situació econòmica i social, tindrem accés a un tipus d’ajuda.

El grau de dependència es pot revisar en cas de millora o empitjorament de la situació, i  cal destacar que, tot i que aquesta llei s’associa sovint amb les persones grans, és aplicable a totes les persones dependents, per exemple per raons congènites com l’ELA, o a causa d’una malaltia o accident sobrevingut.

Com tramitar la Llei de la Dependència

Un cop detectada la situació de vulnerabilitat, el primer pas és sol·licitar el reconeixement de la dependència. A continuació, detallem els diferents passos i les claus d’aquest procés.

Recomanació per la sol·licitud: Tot i que la sol·licitud por fer-la qualsevol persona, aconsellem fer el procediment amb el/la treballador/a social de referència, qui podrà acompanyar i vetllar perquè es porti a terme en cas de retards.

Recordem que, de la mateixa manera que tens un metge de capçalera, també tens un treballador social assignat al teu CAP, i un altre a l’ajuntament. T’aconsellem demanar cita amb el teu treballador social del CAP, ja que sol ser més accessible, per a que t’assessori en el procediment.

1. Requisits per ser beneficiari i documentació

Tan aviat com detectem la situació, hem d’assegurar-nos que complim amb els requisits, i començar a recopilar la documentació necessària.

Requisits:

• Trobar-se en situació de dependència en algun dels graus establerts.
• Ser resident al territori espanyol i haver-hi residit durant cinc anys, dels quals dos hauran de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud.

Documentació: per sol·licitar la llei de la dependència a Catalunya, és necessari omplir el formulari corresponent i comptar amb la següent documentació:

• Dades bancàries: document signat i segellat per la teva entitat bancària.
• Padró històric.
• Informe de salut original: en el formulari de sol·licitud trobaràs un model que ha de formalitzar el metge del CAP.
• Encara que no és obligatori, és aconsellable presentar la declaració responsable, emplenada i signada, que apareix amb el formulari de sol·licitud. Aquesta serveix per fer el càlcul de la capacitat econòmica, i adjuntar-la en aquest moment pot agilitzar els tràmits.
• Reconeixement de discapacitat, en cas que es tingui.
• Si actues en nom de la persona sol·licitant, has de presentar l’acreditació de la representació legal.

Més informació disponible a aquí.

2. Sol·licitud i valoració

La sol·licitud es pot fer en línia a la web la Generalitat o presencialment, i podem fer-la en nom propi, com a apoderats de la persona dependent, o la pot fer una treballadora social. Si tenim tots els documents, només caldrà presentar-los, o adjuntar i enviar si ho fem en línia, recordant sempre de descarregar el justificant per qualsevol cosa.

Uns mesos després, l’equip de valoració es posa en contacte per acordar un dia i hora per visitar la persona, sempre al seu domicili.

Recomanació per la valoració: que en aquell moment hi hagi una persona de l’entorn cuidador present, ja que les persones tendeixen a veure’s de manera diferent en aquests moments i, poden minvar les seves necessitats reals. Cal presentar la situació amb honestedat i realisme, fent puntualitzacions sobre aquelles àrees en què creiem que hi ha dependència.

Per exemple, pot ser que la persona camini bé i sigui autònoma a casa, però que no surti al carrer perquè no se sent segura i té por. Si cal, podem fer preguntes com: “Què et passa quan has de sortir a comprar?”

3. Resolució

La resolució arriba en forma de carta al domicili al cap d’uns mesos, informant si la resolució és positiva o negativa, i del grau de dependència.

Si la valoració és positiva, hem de posar-nos en contacte amb el treballador/a social de l’equip de dependència del nostre ajuntament. Allà s’elaborarà el Programa d’Atenció Individualitzat (PIA), on es preveuran els serveis i prestacions als quals podem accedir, segons el grau de dependència, la capacitat econòmica, i la disponibilitat de recursos al lloc de residència. La durada màxima del procés d’elaboració del PIA és de tres mesos.

Si la valoració és negativa o creiem que el barem no és el corresponent, pot demanar-se una revisió.

Quan tarda en tramitar-se la Llei de Dependència?

Els tempos per a cada fase són diferents en cada població, depenent de com de congestionats estiguin els serveis socials. En ciutats grans com Barcelona, el temps total pot ser d’un any, mentre que en poblacions petites podrà estar resolta en menys temps. Per a no trobar-nos en situacions d’urgència, és molt ’important és iniciar els tràmits el més aviat possible.

Serveis i recursos que ofereix la Llei de la dependència

La Llei de la Dependència ofereix diferents serveis i ajudes adaptades a les necessitats de les persones en situació de dependència. Entre ells:

1. Ajuda a domicili: suport a les necessitats diàries, ja sigui en tasques domèstiques, com ara cuinar o la neteja bàsica, o en la cura personal. La quantitat d’hores depèn del grau de dependència.
2. Teleassistència: ofereix un suport a distància mitjançant la tecnologia per respondre a emergències o situacions d’inseguretat, aïllament o soledat. Pot complementar el servei d’ajuda a domicili.
3. Centres de dia o nit: tenen l’objectiu de mantenir l’autonomia personal i donar suport a les famílies. Els centres de dia, per exemple, són un espai de socialització i d’estimulació física i cognitiva molt interessant per a persones grans.
4. Serveis residencials: servei personal i sanitari en centres especialitzats, amb opcions de caràcter permanent o temporal per convalescència o descans dels cuidadors.
5. Prestacions econòmiques: les ajudes econòmiques de la Llei de la Dependència es divideixen en tres tipus:

• Prestació econòmica vinculada al servei privat (PEV): s’ofereix quan no hi ha places disponibles per als recursos del sector públic o concertat, i també per a cobrir el Servei d’Atenció a Domicili.

Grup Mutuam disposa de places en residències per a gent gran compatibles amb aquestes ajudes, i Mutuam a casa, la nostra empresa d’Atenció domiciliària, està acreditada per la Generalitat de Catalunya, amb la qual cosa es pot accedir mitjançant aquesta ajuda.

• Prestació per a cuidadors familiars: compensació sempre que es compleixin certs requisits com les condicions de convivència, habitabilitat i estar donats d’alta a la Seguretat Social.
• Prestació d’assistència personal: adreçada a persones que necessiten ajuda per activitats com accedir a l’educació o la feina, permetent la contractació d’un assistent personal per fomentar l’autonomia.

Avança’t a la situació

La nostra recomanació és no esperar a que la situació sigui crítica per iniciar els tràmits de la Llei de Dependència. El procés pot ser llarg, arribant fins a un any en les poblacions més congestionades. Per això, és important fer la sol·licitud tan bon punt detectem els primers signes de dependència, encara que siguin lleus. D’aquesta manera, encara que la valoració sigui negativa, si en futur la situació empitjora, ja tindreu el procés avançat, perquè és més fàcil i ràpid demanar una revisió que començar de zero.

Tens dubtes? Contacta amb el Servei d’Orientació Social

A Grup Mutuam disposem d’un servei d’ajuda, consulta i suport en relació a qualsevol tema vinculat amb la cura de la gent gran i/o dependent. El nostre equip de professionals especialitzat t’assessorarà i respondrà tots els teus dubtes, per telèfon o presencialment. T’ajudem a trobar, entre els recursos públics i privats, la solució que millor s’adapti a les vostres necessitats.

Truca ara al Servei d’Orientació Social

93 380 09 50

Amb la col·laboració d’Alba Ruiz

Treballadora social

Mutuam Manresa

Envellir no hauria de ser un obstacle per gaudir d’una vida plena i saludable. Encara que l’envelliment sigui un procés inevitable, podem preparar-nos per afrontar-lo de la millor manera, mantenint la nostra autonomia i qualitat de vida tant com sigui possible. En aquest article, el doctor Miquel Vilardell ens explica què significa un envellir bé, i quines són les claus per aconseguir-ho. 

Què vol dir envellir bé?

Envellir significa perdre capacitat funcional dels òrgans i sistemes. És un procés fisiològic que, habitualment, es produeix de manera progressiva, i al qual ens anem adaptant. Si no veiem bé de prop, ens posem ulleres; si no sentim, utilitzem audiòfons; si anem coixos, fem servir bastó. Aquest seria un envelliment normal, on l’adaptació és essencial per viure de manera autònoma.

No obstant això, el procés no és igual per a tothom. Hi ha qui envelleix amb gran vitalitat, amb una ment activa i un cos en forma; aquest, poc freqüent, és l’envelliment amb èxit. 

D’altra banda, hi ha un grup minoritari, però significatiu, entre un 12-15% de les persones de més de 65 anys, que envelleix de manera prematura i amb dificultats. Això es coneix com a envelliment patològic, i és sovint causat per malalties genètiques o cròniques que s’han arrossegat tota la vida, problemes socials greus o males experiències de vida. Aquest és l’envelliment que hem d’evitar, ja que suposa una mala qualitat de vida, i sovint genera una dependència. 

Viure amb qualitat fins al final

Tots volem viure molts anys, però volem fer-ho amb qualitat de vida. Ens agradaria mantenir-nos bé fins al final, o que el temps entre perdre l’autonomia i la mort fos breu. Aquest concepte es coneix com la rectangularització de la mortalitat, però avui dia no s’ha assolit. 

Hem aconseguit allargar molt l’esperança de vida, però també ha augmentat la morbiditat: els últims deu anys sovint es viuen sense qualitat a causa de pluripatologies i fragilitat. Tot i que no podem evitar envellir, l’objectiu és fer-ho de manera saludable. Aquest és un gran repte del món científic i sanitari. Com va dir Lincoln: “Al final, el que importa no són els anys de vida, sinó la vida dels anys.”

Els factors de l’envelliment: la genètica i l’exposoma

Què fa que tinguem un envelliment normal, amb èxit o patològic? Hi ha dos grans factors que influeixen en l’envelliment: el factor genètic i l’exposoma. 

El factor genètic, però, no depèn d’un únic gen. Hi ha famílies molt longeves, on la genètica juga un paper important, però està determinada per múltiples alteracions i no una de sola. La font de la joventut que els científics busquen no existeix. 

D’altra banda, tenim els factors externs o exposoma, en els quals podem incidir d’una manera o una altra, i els podem classificar en diverses categories: 

• • Factors físics: són els que més depenen de nosaltres. Els hàbits d’autocura com fer dieta equilibrada, controlar la pressió arterial, el sucre i el colesterol, evitar drogues, alcohol i tabac, i fer exercici físic regularment. Aquests redueixen notablment el risc de cardiopaties i malalties cròniques, amb un alt impacte en l’envelliment. 

• • Factors geogràfics: viure en un país amb un sistema de salut públic de qualitat és un important factor per envellir bé. 

• • Factors climàtics i ambientals: viure en un clima moderat, sense condicions extremes, és important. Les persones que resideixen en zones amb alta contaminació, a més, tenen més risc de patir certes malalties, com l’arterioesclerosi, a causa de la pol·lució ambiental.

• • Factors socials: mantenir relacions socials de qualitat i evitar l’aïllament ajuda a prevenir la demència i les malalties cardíaques. 

• • Factors psicològics: la salut mental també és essencial. Per tenir una bona salut cal corregir els trastorns emocionals, com la depressió, l’ansietat o l’estrès crònic, que poden accelerar l’envelliment i augmentar el risc de deteriorament cognitiu.

En resum, envellir de forma saludable requereix tenir cura del cos, la ment, les relacions socials i viure en un entorn favorable.

L’amistat i l’afecte: clau per un bon envelliment

La solitud té un impacte profund en l’envelliment. Les persones som éssers socials, necessitem afecte i connexió. Diuen que estar sol pot ser tan perjudicial com fumar dos paquets de cigarretes al dia, perquè la solitud provoca alteracions que repercuteixen negativament en la salut física, augmentant la incidència de demències i malalties cardíaques, entre d’altres. Per això, la solitud és una de les principals causa de dependència. 

A més, aquesta s’ha convertit en una de les epidèmies més importants del nostre temps, perquè en els països desenvolupats, els canvis en les estructures familiars i socials han augmentat el nombre de llars unipersonals, i han transformat la nostra manera de viure i relacionar-nos. En països com Anglaterra, ja s’ha considerat crear ministeris dedicats a la solitud. 

Per evitar la solitud és imprescindible fomentar les relacions socials. L’amistat és quelcom que requereix cura, presència i qualitat. La vida passa, i els amics cal viure’ls. Montaigne, filòsof i polític francès, deia que la vellesa necessita amistat. 

La solitud, també es pot donar igual en residències o centres d’Atenció intermèdia. En països com Suècia, on el nivell d’aïllament social és altíssim, s’està començant a treballar en la creació d’unitats de convivència, on es mesclen persones amb una cultura i estat psicològic i cognitiu semblant, per afavorir les relacions. La pel·lícula Testament ho mostra molt bé. 

10 consells de Miquel Vilardell per envellir bé

Quins consells donaries, a més dels hàbits d’autocura, per aconseguir un bon envelliment? 

1. Viu el present amb intensitat. El present és un regal. Gaudeix-lo.
2. Per envellir bé, cal tenir sempre un projecte, encara que no arribis a l’objectiu final. Avui, tingues sempre un objectiu per a demà. 
3. Cuida’t de forma integral. Cuida la teva salut física i mental, la interacció social . 
4. Cuida la teva economia: per envellir bé, has de tenir els recursos mínims necessaris per fer front als problemes que vagin apareixent. Fes prevenció de la pobresa i estalvia quan puguis.
5. Cuida la relació amb els amics i la família. Són imprescindibles companys de viatge en el procés d’envellir.
6. Lluita pels serveis mèdics i socials públics. Defèn-los, perquè són els que et donaran garanties per tenir una bona sanitat i els recursos mínims per viure.
7. Adapta’t als canvis que es produeixen al llarg de la teva vida, com ara les noves tecnologies. T’ajudarà a ser autònom.
8. Aprèn a estar sol. Un dia o altre estaràs sol, aprèn a conèixer-te a tu mateix i sentir-te bé en aquesta soledat.
9. Cuida el medi ambient, és molt important per envellir saludablement. 
10. Sigues alegre i optimista. El pessimisme contribueix a un dèficit cognitiu i a una vellesa amb mala qualitat. A més, les queixes i la negativitat et portaran a la solitud. Si somrius, algú t’ajudarà. 

Si vols saber més sobre com envellir bé, et recomanem el llibre “Envellir bé” del Dr. Miquel Vilardell (Plataforma Actual, 2013), on aprofundeix en la dimensió social i mèdica de l’envelliment, i comparteix reflexions a partir de l’experiència amb els seus pacients. 

Dr. Miquel Vilardell

President de la Fundació Mutuam Conviure.

Sempre ens han ensenyat que per estar bé físicament cal anar al gimnàs, menjar sa, i dormir bé. Però, què passa amb la ment? La memòria i les capacitats cognitives són essencials per mantenir l’autonomia i la qualitat de vida a mesura que envellim, i malgrat això, sovint ens manca informació sobre com hem de cuidar-les. Per tenir memòria, cal exercitar-la, mentalitza’t!

Per això, avui parlem amb Raquel Donoso, educadora social de la Residència Mercat del Guinardó, qui des de fa ja uns anys imparteix alguns dels tallers de memòria que ofereix Grup Mutuam a la població. Amb ella descobrirem els grans beneficis d’una ment activa, i com s’exercita als tallers amb estratègies senzilles i efectives. Llegeix amb atenció, t’avancem que la lectura és un dels millors entrenaments!

Per què és tan important cuidar la memòria i les funcions cognitives quan ens fem grans?

El cervell és com un múscul: quan més l’exercitem, millor funciona. Per això és important treballar les capacitats cognitives totes les edats, igual que ho fem amb el nostre cos. Si deixem de pujar escales, ens costarà molt quan tornem a intentar-ho. La ment funciona de la mateixa manera: el que no es fa, es perd. A més, a mesura que ens fem grans el cervell pateix canvis fisiològics, i pot tenir deficiències que hem de pal·liar.

I què passa si no fem res per exercitar-la?

Si no fem res per treballar les capacitats cognitives i intentar compensar les  deficiències, aquestes empitjoren progressivament. Perdem memòria, capacitat d’atenció i de raonament, i fins i tot de comunicació. En conseqüència, es va reduint la nostra autonomia i augmenta l’aïllament social. A més, el risc de patir deteriorament cognitiu, demència i malalties neurològiques s’incrementa. Tot això es pot treballar, prevenir i resoldre amb exercicis i estratègies, que és el que treballem als tallers de memòria!

Com són aquests tallers? A qui van dirigits?

Són tallers de memòria i d’estimulació cognitiva, tot i que també tenen una important funció de socialització i de suport mutu. Ajuden moltes persones a sortir de casa i trobar-se amb altres amb necessitats similars, creant així un grup on poden expressar-se i sentir-se menys angoixades.

Els i les participants solen ser persones de més de 65 anys, que comencen a patir petites alteracions. Per assegurar que els tallers siguin efectius, es fa una entrevista inicial, amb un test cognitiu per determinar el nivell de cada persona, i així garantir que podrà seguir el curs.

Els tallers s’estructuren en set sessions. Durant aquest temps, a través d’exercicis individuals, grupals i deures per casa, anem creant l’hàbit de cuidar la nostra ment. D’aquesta manera, els i les participants poden integrar rutines i pràctiques per continuar treballant i millorant després de finalitzar el taller.

Quin tipus d’exercicis es fan?

Són exercicis enfocats a totes les habilitats i àrees cognitives: la memòria n’és una, però treballem també l’atenció, la concentració, les funcions perceptives, el llenguatge, el càlcul, l’orientació… A més, les activitats sempre estan pensades per al dia a dia.

Per exemple, tenim un exercici d’orientació amb un mapa del metro per a quan es visita una ciutat desconeguda, un altre per memoritzar el menú d’un restaurant, o els de seguir indicacions, molt importants, per exemple a l’hora d’entendre i recordar com prendre una medicació. Exercitar la memòria no vol dir fer només exercicis aritmètics!

A més, també donem estratègies per pal·liar aquells errors o mancances difícils de millorar, com ara deixar les claus sempre al mateix lloc per no perdre-les, o utilitzar calendaris per tenir controlades totes les cites mèdiques i activitats.

Quins són els efectes positius dels tallers de memòria en el dia a dia?

L’objectiu és ajudar les persones a mantenir una vida autònoma, perquè quan comencem a dependre dels altres, el deteriorament s’agreuja. Així que els efectes positius estan en la memòria, l’atenció i totes les capacitats cognitives, però també en la millora de l’autoestima i la qualitat de vida.

A més, com deia, als tallers es creen molts vincles, són una oportunitat per mantenir-nos actius. L’aïllament i els estats d’ànim depressius, a més, tenen un fort impacte en les funcions cognitives, així que d’aquesta manera també fem prevenció.

Podries compartir algun consell per exercitar les capacitats cognitives a casa?

Tot el que impliqui fixar l’atenció és un entrenament. Als tallers sempre recomanem fer mots encreuats i sopes de lletres, jugar a jocs de taula, i molt important: llegir… Tot això ajuda a mantenir i millorar les funcions cognitives.

Gràcies Raquel!

Com veiem, tenir una ment activa ens apodera per mantenir una vida independent i saludable. No cal esperar a tenir distraccions, apunta’t per aprendre a cuidar la memòria i continuar amb la teva vida com sempre!

Sessió pràctica ‘No oblidis la memòria’
Quan? Dimecres 6 de novembre de 2024 a les 10:00h
On? Apartaments Collserola. Pg de la Vall d’Hebron, 159-169, Barcelona
Inscripcions:
Telefònicament al 93 380 09 60
Per correu electrònic a mutuamactiva@mutuam.com

No t’ho pensis i passa-ho a qui li pugui interessar!

Raquel Donoso

Educadora social Residència Mercat del Guinardó

La cura de persones grans i/o dependents a casa és una realitat que pot comportar reptes per a les famílies. Quan els nostres pares, mares o avis arriben a una edat avançada i necessiten ajuda per les tasques diàries, podem trobar-nos amb la necessitat de buscar una empresa de cuidadores a domicili que pugui proporcionar-nos l’atenció necessària, sigui de forma continuada o en moments puntuals. Aquesta última necessitat és molt freqüent en moments com les vacances, en cas de malaltia de la principal persona cuidadora, o davant imprevistos i compromisos personals.

L’elecció de la persona adequada, però, no sempre és fàcil. En l’actualitat, podem trobar una àmplia oferta d’empreses de recent creació que sovint s’oferten a internet, fent difícil la decisió. És essencial trobar una empresa professional, amb garanties i de confiança, que s’adapti a les nostres necessitats. En aquest article, explorarem els aspectes fonamentals que cal tenir en compte a l’hora de seleccionar-la, assegurant-vos que els vostres familiars rebin el suport de qualitat que mereixen, mentre vosaltres podeu ocupar-vos de les vostres necessitats amb tranquil·litat.

Per posar-ho fàcil, hem preparat un llistat dels factors més importants que cal tenir en compte per triar una bona empresa de cuidadores a domicili. Reviseu-la i apliqueu-la a les vostres alternatives! 

Primers passos per triar una bona empresa

• Ser una empresa acreditada per la Generalitat de Catalunya, la qual cosa és una garantia de qualitat i confiança, i dona la possibilitat de percebre l’ajuda econòmica vinculada al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD).

• Els anys d’experiència professional.

• El grau de satisfacció d’altres persones. Quan hem de prendre una decisió important, una de les accions més habituals és preguntar als nostres cercles de confiança. Probablement, coneixereu gent que ha estat en la mateixa situació, i que us podran explicar amb sinceritat les seves eleccions i experiències.

• La valoració d’altres professionals sanitaris i socials. De la mateixa manera que podem preguntar el nivell de satisfacció de persones usuàries, també podem adreçar-nos a professionals del nostre Centre d’Atenció Primària, com ara la infermera o la treballadora social, o qualsevol professional de confiança en cerca d’una recomanació.

Empatia i flexibilitat

• Un servei d’atenció i orientació social de qualitat. Les primeres impressions són importants. Una cosa en què us podeu fixar és en l’atenció de l’empresa quan truqueu per informar-vos sobre el servei i exposeu les vostres necessitats. Això, sovint ens dona informació sobre si aquesta és més d’ajudar, o “de vendre”. Prioritzeu un servei d’orientació de qualitat, que sàpiga entendre i interpretar la situació, donar solucions adequades, i resoldre les vostres inquietuds més enllà del servei. Per exemple, si necessiteu saber com tramitar una llei de dependència, o les novetats d’ofertes i serveis per a les persones en situació de dependència. La informació és poder!

• Una empresa flexible, que s’adapti realment a la situació. De vegades, les empreses funcionen amb una contractació d’hores fixa i és difícil fer canvis. L’imprevist sempre existeix, així que és important quedar-nos amb una empresa que pugui donar servei en cas d’urgències. Així mateix, també tenen un punt a favor les entitats que, com Grup Mutuam, treballin en xarxa amb altres serveis, com el residencial, o l’atenció sanitària, abordant de manera integral les situacions de dependència. D’aquesta manera, estareu segurs que el que us ofereixen és sempre la solució més adequada, i que es podrà donar resposta si la situació canvia. 

Assistència professional. Tracte pròxim.

• Cuidadors/es professionals, formades i amb bones condicions. Que l’empresa sigui exigent amb l’elecció dels seus treballadors i treballadores  i s’ inverteixi en la seva formació continuada, com fem a Grup Mutuam. Això sovint és difícil de saber, però podeu preguntar si les cuidadores o cuidadors estan integrats en la plantilla, o bé actuen com una agència de col·locació. Això no només suposa una garantia de confiança, sinó també de comoditat i flexibilitat, perquè serà més fàcil cobrir els imprevistos i canvis que puguin sorgir.

• Tracte pròxim, personalitzat i de confiança. No ens oblidem del més important: l’atenció a les persones. Tots els punts anteriors tenen l’objectiu de garantir que la persona tingui la millor atenció. En aquest sentit, a Mutuam a casa es treballa, com en tots els serveis del grup, amb el model d’Atenció centrada en la persona, que vetlla per respectar la individualitat i les necessitats de cada persona. A l’hora de seleccionar una persona, no tindrem en compte només si té un deteriorament cognitiu o està en rehabilitació després d’una operació, sinó també la seva història de vida i gustos personals. A més, fem un acompanyament a la família en tot moment.

Revisar totes les condicions

• Possibilitat de canvi si no s’encaixa. En la línia de l’anterior, és important assegurar-nos de que hi haurà la possibilitat de canvi si la persona usuària no s’entén amb la cuidadora o cuidador, respectant en tot moment la seva opinió i fomentant la proximitat, la confiança i bona convivència.

• El preu. Tot i que el deixem pel final, sabem que és un factor molt important per les famílies, sobretot quan l’atenció és necessària de forma continuada. La nostra recomanació és posar-lo a la balança juntament amb altres factors.

• La lletra petita. Com en tota contractació, cal tenir ben clares les condicions del servei. Hi ha empreses que demanen un compromís d’un mínim d’hores per a poder gestionar els seus serveis amb comoditat. A Mutuam a casa no tenim lletra petita. La mateixa agilitat que oferim per donar resposta, la tindreu per cancel·lar els nostres serveis pel motiu que sigui, sense cap permanència ni amonestament.

En conclusió, triar una empresa de cuidadores a domicili és una decisió important on hem de tenir en compte diverses variables, que ens garantiran que el vostre familiar o persona a càrrec rep una assistència de qualitat, i adaptada a la vostra situació.

Si estàs buscant una empresa de cuidadors perquè necessites un suport puntual, truca’ns al Servei d’Orientació Social per valorar com podem ajudar-te.

Truca’ns al 93 380 09 50 o envia’ns un correu electrònic a tamara.koyik@mutuam.com

Tamara Koyic