Miquel Vilardell: el secret d’envellir bé 

envellir bé

Envellir no hauria de ser un obstacle per gaudir d’una vida plena i saludable. Encara que l’envelliment sigui un procés inevitable, podem preparar-nos per afrontar-lo de la millor manera, mantenint la nostra autonomia i qualitat de vida tant com sigui possible. En aquest article, el doctor Miquel Vilardell ens explica què significa un envellir bé, i quines són les claus per aconseguir-ho. 

Què vol dir envellir bé?

Envellir significa perdre capacitat funcional dels òrgans i sistemes. És un procés fisiològic que, habitualment, es produeix de manera progressiva, i al qual ens anem adaptant. Si no veiem bé de prop, ens posem ulleres; si no sentim, utilitzem audiòfons; si anem coixos, fem servir bastó. Aquest seria un envelliment normal, on l’adaptació és essencial per viure de manera autònoma.

No obstant això, el procés no és igual per a tothom. Hi ha qui envelleix amb gran vitalitat, amb una ment activa i un cos en forma; aquest, poc freqüent, és l’envelliment amb èxit. 

D’altra banda, hi ha un grup minoritari, però significatiu, entre un 12-15% de les persones de més de 65 anys, que envelleix de manera prematura i amb dificultats. Això es coneix com a envelliment patològic, i és sovint causat per malalties genètiques o cròniques que s’han arrossegat tota la vida, problemes socials greus o males experiències de vida. Aquest és l’envelliment que hem d’evitar, ja que suposa una mala qualitat de vida, i sovint genera una dependència. 

Viure amb qualitat fins al final

Tots volem viure molts anys, però volem fer-ho amb qualitat de vida. Ens agradaria mantenir-nos bé fins al final, o que el temps entre perdre l’autonomia i la mort fos breu. Aquest concepte es coneix com la rectangularització de la mortalitat, però avui dia no s’ha assolit. 

Hem aconseguit allargar molt l’esperança de vida, però també ha augmentat la morbiditat: els últims deu anys sovint es viuen sense qualitat a causa de pluripatologies i fragilitat. Tot i que no podem evitar envellir, l’objectiu és fer-ho de manera saludable. Aquest és un gran repte del món científic i sanitari. Com va dir Lincoln: “Al final, el que importa no són els anys de vida, sinó la vida dels anys.”

Els factors de l’envelliment: la genètica i l’exposoma

Què fa que tinguem un envelliment normal, amb èxit o patològic? Hi ha dos grans factors que influeixen en l’envelliment: el factor genètic i l’exposoma. 

El factor genètic, però, no depèn d’un únic gen. Hi ha famílies molt longeves, on la genètica juga un paper important, però està determinada per múltiples alteracions i no una de sola. La font de la joventut que els científics busquen no existeix. 

D’altra banda, tenim els factors externs o exposoma, en els quals podem incidir d’una manera o una altra, i els podem classificar en diverses categories: 

    • Factors físics: són els que més depenen de nosaltres. Els hàbits d’autocura com fer dieta equilibrada, controlar la pressió arterial, el sucre i el colesterol, evitar drogues, alcohol i tabac, i fer exercici físic regularment. Aquests redueixen notablment el risc de cardiopaties i malalties cròniques, amb un alt impacte en l’envelliment. 
    • Factors geogràfics: viure en un país amb un sistema de salut públic de qualitat és un important factor per envellir bé. 
    • Factors climàtics i ambientals: viure en un clima moderat, sense condicions extremes, és important. Les persones que resideixen en zones amb alta contaminació, a més, tenen més risc de patir certes malalties, com l’arterioesclerosi, a causa de la pol·lució ambiental.
    • Factors socials: mantenir relacions socials de qualitat i evitar l’aïllament ajuda a prevenir la demència i les malalties cardíaques. 
    • Factors psicològics: la salut mental també és essencial. Per tenir una bona salut cal corregir els trastorns emocionals, com la depressió, l’ansietat o l’estrès crònic, que poden accelerar l’envelliment i augmentar el risc de deteriorament cognitiu.

En resum, envellir de forma saludable requereix tenir cura del cos, la ment, les relacions socials i viure en un entorn favorable.

L’amistat i l’afecte: clau per un bon envelliment

La solitud té un impacte profund en l’envelliment. Les persones som éssers socials, necessitem afecte i connexió. Diuen que estar sol pot ser tan perjudicial com fumar dos paquets de cigarretes al dia, perquè la solitud provoca alteracions que repercuteixen negativament en la salut física, augmentant la incidència de demències i malalties cardíaques, entre d’altres. Per això, la solitud és una de les principals causa de dependència. 

A més, aquesta s’ha convertit en una de les epidèmies més importants del nostre temps, perquè en els països desenvolupats, els canvis en les estructures familiars i socials han augmentat el nombre de llars unipersonals, i han transformat la nostra manera de viure i relacionar-nos. En països com Anglaterra, ja s’ha considerat crear ministeris dedicats a la solitud. 

Per evitar la solitud és imprescindible fomentar les relacions socials. L’amistat és quelcom que requereix cura, presència i qualitat. La vida passa, i els amics cal viure’ls. Montaigne, filòsof i polític francès, deia que la vellesa necessita amistat. 

La solitud, també es pot donar igual en residències o centres d’Atenció intermèdia. En països com Suècia, on el nivell d’aïllament social és altíssim, s’està començant a treballar en la creació d’unitats de convivència, on es mesclen persones amb una cultura i estat psicològic i cognitiu semblant, per afavorir les relacions. La pel·lícula Testament ho mostra molt bé. 

10 consells de Miquel Vilardell per envellir bé

Quins consells donaries, a més dels hàbits d’autocura, per aconseguir un bon envelliment? 

    1. Viu el present amb intensitat. El present és un regal. Gaudeix-lo.
    1. Per envellir bé, cal tenir sempre un projecte, encara que no arribis a l’objectiu final. Avui, tingues sempre un objectiu per a demà. 
    1. Cuida’t de forma integral. Cuida la teva salut física i mental, la interacció social . 
    1. Cuida la teva economia: per envellir bé, has de tenir els recursos mínims necessaris per fer front als problemes que vagin apareixent. Fes prevenció de la pobresa i estalvia quan puguis.
    1. Cuida la relació amb els amics i la família. Són imprescindibles companys de viatge en el procés d’envellir.
    1. Lluita pels serveis mèdics i socials públics. Defèn-los, perquè són els que et donaran garanties per tenir una bona sanitat i els recursos mínims per viure.
    1. Adapta’t als canvis que es produeixen al llarg de la teva vida, com ara les noves tecnologies. T’ajudarà a ser autònom.
    1. Aprèn a estar sol. Un dia o altre estaràs sol, aprèn a conèixer-te a tu mateix i sentir-te bé en aquesta soledat.
    1. Cuida el medi ambient, és molt important per envellir saludablement. 
    1. Sigues alegre i optimista. El pessimisme contribueix a un dèficit cognitiu i a una vellesa amb mala qualitat. A més, les queixes i la negativitat et portaran a la solitud. Si somrius, algú t’ajudarà. 
Miquel Vilardell President Fundació Mutuam Conviure

Amb una extensa trajectòria en medicina interna, el doctor Vilardell és catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha presidit diverses institucions mèdiques, incloent-hi la Societat Espanyola de Medicina Interna i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Actualment, presideix la Fundació Mutuam Conviure, des d’on continua contribuint a la millora de la qualitat de vida de les persones grans, aportant la seva visió humana i ètica en la relació entre pacients, professionals i administracions sanitàries.

Dr. Miquel Vilardell

President de la Fundació Mutuam Conviure.

Tallers de memòria: mentalitza’t!

Tallers de memòria

Sempre ens han ensenyat que per estar bé físicament cal anar al gimnàs, menjar sa, i dormir bé. Però, què passa amb la ment? La memòria i les capacitats cognitives són essencials per mantenir l’autonomia i la qualitat de vida a mesura que envellim, i malgrat això, sovint ens manca informació sobre com hem de cuidar-les. Per tenir memòria, cal exercitar-la, mentalitza’t!

Per això, avui parlem amb Raquel Donoso, educadora social de la Residència Mercat del Guinardó, qui des de fa ja uns anys imparteix alguns dels tallers de memòria que ofereix Grup Mutuam a la població. Amb ella descobrirem els grans beneficis d’una ment activa, i com s’exercita als tallers amb estratègies senzilles i efectives. Llegeix amb atenció, t’avancem que la lectura és un dels millors entrenaments!

Per què és tan important cuidar la memòria i les funcions cognitives quan ens fem grans?

El cervell és com un múscul: quan més l’exercitem, millor funciona. Per això és important treballar les capacitats cognitives totes les edats, igual que ho fem amb el nostre cos. Si deixem de pujar escales, ens costarà molt quan tornem a intentar-ho. La ment funciona de la mateixa manera: el que no es fa, es perd. A més, a mesura que ens fem grans el cervell pateix canvis fisiològics, i pot tenir deficiències que hem de pal·liar.

I què passa si no fem res per exercitar-la?

Si no fem res per treballar les capacitats cognitives i intentar compensar les  deficiències, aquestes empitjoren progressivament. Perdem memòria, capacitat d’atenció i de raonament, i fins i tot de comunicació. En conseqüència, es va reduint la nostra autonomia i augmenta l’aïllament social. A més, el risc de patir deteriorament cognitiu, demència i malalties neurològiques s’incrementa. Tot això es pot treballar, prevenir i resoldre amb exercicis i estratègies, que és el que treballem als tallers de memòria!

Com són aquests tallers? A qui van dirigits?

Són tallers de memòria i d’estimulació cognitiva, tot i que també tenen una important funció de socialització i de suport mutu. Ajuden moltes persones a sortir de casa i trobar-se amb altres amb necessitats similars, creant així un grup on poden expressar-se i sentir-se menys angoixades.

Els i les participants solen ser persones de més de 65 anys, que comencen a patir petites alteracions. Per assegurar que els tallers siguin efectius, es fa una entrevista inicial, amb un test cognitiu per determinar el nivell de cada persona, i així garantir que podrà seguir el curs.

Els tallers s’estructuren en set sessions. Durant aquest temps, a través d’exercicis individuals, grupals i deures per casa, anem creant l’hàbit de cuidar la nostra ment. D’aquesta manera, els i les participants poden integrar rutines i pràctiques per continuar treballant i millorant després de finalitzar el taller.

Quin tipus d’exercicis es fan?

Són exercicis enfocats a totes les habilitats i àrees cognitives: la memòria n’és una, però treballem també l’atenció, la concentració, les funcions perceptives, el llenguatge, el càlcul, l’orientació… A més, les activitats sempre estan pensades per al dia a dia.

Per exemple, tenim un exercici d’orientació amb un mapa del metro per a quan es visita una ciutat desconeguda, un altre per memoritzar el menú d’un restaurant, o els de seguir indicacions, molt importants, per exemple a l’hora d’entendre i recordar com prendre una medicació. Exercitar la memòria no vol dir fer només exercicis aritmètics!

A més, també donem estratègies per pal·liar aquells errors o mancances difícils de millorar, com ara deixar les claus sempre al mateix lloc per no perdre-les, o utilitzar calendaris per tenir controlades totes les cites mèdiques i activitats.

Quins són els efectes positius dels tallers de memòria en el dia a dia?

L’objectiu és ajudar les persones a mantenir una vida autònoma, perquè quan comencem a dependre dels altres, el deteriorament s’agreuja. Així que els efectes positius estan en la memòria, l’atenció i totes les capacitats cognitives, però també en la millora de l’autoestima i la qualitat de vida.

A més, com deia, als tallers es creen molts vincles, són una oportunitat per mantenir-nos actius. L’aïllament i els estats d’ànim depressius, a més, tenen un fort impacte en les funcions cognitives, així que d’aquesta manera també fem prevenció.

Podries compartir algun consell per exercitar les capacitats cognitives a casa?

Tot el que impliqui fixar l’atenció és un entrenament. Als tallers sempre recomanem fer mots encreuats i sopes de lletres, jugar a jocs de taula, i molt important: llegir… Tot això ajuda a mantenir i millorar les funcions cognitives.

Gràcies Raquel!

Com veiem, tenir una ment activa ens apodera per mantenir una vida independent i saludable. No cal esperar a tenir distraccions, apunta’t per aprendre a cuidar la memòria i continuar amb la teva vida com sempre!

Sessió pràctica ‘No oblidis la memòria’
Quan? Dimecres 6 de novembre de 2024 a les 10:00h
On? Apartaments Collserola. Pg de la Vall d’Hebron, 159-169, Barcelona
Inscripcions:
Telefònicament al 93 380 09 60
Per correu electrònic a mutuamactiva@mutuam.com

No t’ho pensis i passa-ho a qui li pugui interessar!

Raquel Donoso

Educadora social Residència Mercat del Guinardó

Empresa de cuidadores a domicili: què cal tenir en compte?

Empresa cuidadores a domicili de confiança

La cura de persones grans i/o dependents a casa és una realitat que pot comportar reptes per a les famílies. Quan els nostres pares, mares o avis arriben a una edat avançada i necessiten ajuda per les tasques diàries, podem trobar-nos amb la necessitat de buscar una empresa de cuidadores a domicili que pugui proporcionar-nos l’atenció necessària, sigui de forma continuada o en moments puntuals. Aquesta última necessitat és molt freqüent en moments com les vacances, en cas de malaltia de la principal persona cuidadora, o davant imprevistos i compromisos personals.

L’elecció de la persona adequada, però, no sempre és fàcil. En l’actualitat, podem trobar una àmplia oferta d’empreses de recent creació que sovint s’oferten a internet, fent difícil la decisió. És essencial trobar una empresa professional, amb garanties i de confiança, que s’adapti a les nostres necessitats. En aquest article, explorarem els aspectes fonamentals que cal tenir en compte a l’hora de seleccionar-la, assegurant-vos que els vostres familiars rebin el suport de qualitat que mereixen, mentre vosaltres podeu ocupar-vos de les vostres necessitats amb tranquil·litat.

Per posar-ho fàcil, hem preparat un llistat dels factors més importants que cal tenir en compte per triar una bona empresa de cuidadores a domicili. Reviseu-la i apliqueu-la a les vostres alternatives! 

Primers passos per triar una bona empresa

  • Ser una empresa acreditada per la Generalitat de Catalunya, la qual cosa és una garantia de qualitat i confiança, i dona la possibilitat de percebre l’ajuda econòmica vinculada al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD).
  • Els anys d’experiència professional.
  • El grau de satisfacció d’altres persones. Quan hem de prendre una decisió important, una de les accions més habituals és preguntar als nostres cercles de confiança. Probablement, coneixereu gent que ha estat en la mateixa situació, i que us podran explicar amb sinceritat les seves eleccions i experiències.
  • La valoració d’altres professionals sanitaris i socials. De la mateixa manera que podem preguntar el nivell de satisfacció de persones usuàries, també podem adreçar-nos a professionals del nostre Centre d’Atenció Primària, com ara la infermera o la treballadora social, o qualsevol professional de confiança en cerca d’una recomanació.

Empatia i flexibilitat

  • Un servei d’atenció i orientació social de qualitat. Les primeres impressions són importants. Una cosa en què us podeu fixar és en l’atenció de l’empresa quan truqueu per informar-vos sobre el servei i exposeu les vostres necessitats. Això, sovint ens dona informació sobre si aquesta és més d’ajudar, o “de vendre”. Prioritzeu un servei d’orientació de qualitat, que sàpiga entendre i interpretar la situació, donar solucions adequades, i resoldre les vostres inquietuds més enllà del servei. Per exemple, si necessiteu saber com tramitar una llei de dependència, o les novetats d’ofertes i serveis per a les persones en situació de dependència. La informació és poder!
  • Una empresa flexible, que s’adapti realment a la situació. De vegades, les empreses funcionen amb una contractació d’hores fixa i és difícil fer canvis. L’imprevist sempre existeix, així que és important quedar-nos amb una empresa que pugui donar servei en cas d’urgències. Així mateix, també tenen un punt a favor les entitats que, com Grup Mutuam, treballin en xarxa amb altres serveis, com el residencial, o l’atenció sanitària, abordant de manera integral les situacions de dependència. D’aquesta manera, estareu segurs que el que us ofereixen és sempre la solució més adequada, i que es podrà donar resposta si la situació canvia. 

Assistència professional. Tracte pròxim.

  • Cuidadors/es professionals, formades i amb bones condicions. Que l’empresa sigui exigent amb l’elecció dels seus treballadors i treballadores  i s’ inverteixi en la seva formació continuada, com fem a Grup Mutuam. Això sovint és difícil de saber, però podeu preguntar si les cuidadores o cuidadors estan integrats en la plantilla, o bé actuen com una agència de col·locació. Això no només suposa una garantia de confiança, sinó també de comoditat i flexibilitat, perquè serà més fàcil cobrir els imprevistos i canvis que puguin sorgir.
  • Tracte pròxim, personalitzat i de confiança. No ens oblidem del més important: l’atenció a les persones. Tots els punts anteriors tenen l’objectiu de garantir que la persona tingui la millor atenció. En aquest sentit, a Mutuam a casa es treballa, com en tots els serveis del grup, amb el model d’Atenció centrada en la persona, que vetlla per respectar la individualitat i les necessitats de cada persona. A l’hora de seleccionar una persona, no tindrem en compte només si té un deteriorament cognitiu o està en rehabilitació després d’una operació, sinó també la seva història de vida i gustos personals. A més, fem un acompanyament a la família en tot moment.

Revisar totes les condicions

  • Possibilitat de canvi si no s’encaixa. En la línia de l’anterior, és important assegurar-nos de que hi haurà la possibilitat de canvi si la persona usuària no s’entén amb la cuidadora o cuidador, respectant en tot moment la seva opinió i fomentant la proximitat, la confiança i bona convivència.
  • El preu. Tot i que el deixem pel final, sabem que és un factor molt important per les famílies, sobretot quan l’atenció és necessària de forma continuada. La nostra recomanació és posar-lo a la balança juntament amb altres factors.
  • La lletra petita. Com en tota contractació, cal tenir ben clares les condicions del servei. Hi ha empreses que demanen un compromís d’un mínim d’hores per a poder gestionar els seus serveis amb comoditat. A Mutuam a casa no tenim lletra petita. La mateixa agilitat que oferim per donar resposta, la tindreu per cancel·lar els nostres serveis pel motiu que sigui, sense cap permanència ni amonestament.

En conclusió, triar una empresa de cuidadores a domicili és una decisió important on hem de tenir en compte diverses variables, que ens garantiran que el vostre familiar o persona a càrrec rep una assistència de qualitat, i adaptada a la vostra situació.

Si estàs buscant una empresa de cuidadors perquè necessites un suport puntual, truca’ns al Servei d’Orientació Social per valorar com podem ajudar-te.

Truca’ns al 93 380 09 50 o envia’ns un correu electrònic a tamara.koyik@mutuam.com

Tamara Koyic

Consells pràctics per cuidar persones grans o dependents a casa

Consells per cuidar persones grans o dependents a casa

Cuidar persones grans, amb malalties avançades o en situació de dependència a casa és una tasca complexa que requereix coneixements i habilitats específiques. Afortunadament, en els últims anys aquest paper ha anat adquirint visibilitat i reconeixement. Un exemple és lEscola de Cuidadors de la Fundació La Caixa, on alguns dels nostres professionals participen, que ofereix tallers amb contingut tècnic i suport emocional per a persones cuidadores no professionals.

Si estàs en aquesta situació, volem ajudar-te amb una sèrie de consells pràctics d’infermeria de la mà de la Mireia, infermera especialitzada en geriatria i cures pal·liatives de Mutuam. A partir de la seva experiència com a docent del taller de Confort físic a l’Escola de cuidadors, explorarem els aspectes clau per garantir un entorn segur i còmode per a la persona que cuidem, millorant el seu benestar i qualitat de vida. Pren nota!

1. Alimentació

L’alimentació ha de ser sempre individualitzada, tenint en compte el grau d’autonomia de la persona, les seves patologies, i naturalment, les seves preferències. Cal tenir en compte:

  • Sempre que es pugui, i si la persona ho vol, serà bo que mengi integrada amb la resta de persones, sense centrar tota la nostra atenció en ella. També és important fomentar l’autonomia fent que mengin al mínim d’ajuda.
  • En persones amb demència o deteriorament cognitiu, però, cal que tinguem en compte com es comporta durant l’àpat, ja de vegades es distreuen amb facilitat, o es poden sentir aclaparades pels sorolls i estímuls. Quan és així, la recomanació és que mengin soles, en un ambient tranquil, i millor sense televisió, per a afavorir la concentració.
  • Cal que mengin ben incorporats, per tal d’evitar la broncoaspiració (que el menjar passi a la via respiratòria). Si es tracta d’una persona enllitada, hem de posar el llit articulat a un angle de 90º. Atenció també a les butaques i sofàs! Si la persona està reclinada o enfonsada, recomanem passar a una cadira per menjar.
  • Atenció als signes de disfàgia, quan la persona presenta problemes per empassar. Els més comuns són: estossegar després de menjar un sòlid (ennuegament), tenir raspera o canvis en la qualitat de la veu després de beure aigua, baveig, o que passin molta estona intentat empassar petites quantitats de menjar. Si la persona que cuidem mostra algun d’aquests senyals, cal que ens adrecem al metge per a comunicar-ho i que ens recomani el millor tractament.

2. Higiene

  • És molt important establir una rutina, especialment en persones grans, fixant uns dies a la setmana en què es dutxarà, amb o sense ajuda segons el seu grau d’autonomia.
  • Després la higiene cal que quedi tota la pell ben seca, especialment les zones dels plecs, com l’àrea submamària i abdominal, l’engonal i zones interdigitals. En cas contrari poden aparèixer fongs o lesions, que ocasionin picor i dolor. En acabat també és important hidratar-les amb cremes o olis per a evitar que la descamació.

3. Prevenció de caigudes

  • Calçat adequat: si la persona camina, és millor evitar les sabatilles obertes, ja que encara que són fàcils de posar, són molt  inestables i afavoreixen les caigudes.
  • Compte amb les catifes! Recomanem evitar-les, així com vigilar que no hi hagi cables  per terra. Les persones grans tenen tendència a arrossegar més els peus, i a més la seva sensibilitat als desnivells està disminuïda.
  • Especial atenció amb moure mobiliari. Les persones grans o amb deteriorament cognitiu tenen més dificultat per adaptar-se als canvis, i pot ser que els primers dies pateixin cops o ensopegades.
  • Suports: sigui bastó, caminador, o crossa, és important utilitzar-los sempre, encara que sigui per trajectes curts. Els suports ens permeten una vida més autònoma!

És molt important que la llar sigui accessible i segura evitant perills. En aquest article te’n parlem més!

4. Mesures de prevenció de lesions en persones inmobilitzades

Quan cuidem persones grans o depenents que romanen molt temps estirades o assegudes, és molt essencial seguir una sèrie de mesures per evitar les úlceres i les escares.

  • Mobilització: hem de vetllar perquè la persona s’aixequi i canviï de postura tot el possible, per ella mateixa o amb l’ajuda que necessària.
  • En persones enllitades, els matalassos d’aire o matalassos antiescares són una gran ajuda, ja que redueixen substancialment la fricció en alternar la pressió d’aire, prevenint així les lesions a la pell. També tenim els sobre matalassos, que són menys efectius però més econòmics. Un professional de l’ortopèdia et podrà aconsellar sobre la millor opció. Recorda que el matalàs d’aire no substitueix la necessitat de fer canvis posturals, i cal parar atenció en l’envermelliment de la pell que no marxa després e canviar de posició
  • Les persones que passen molt de temps assegudes també tenen risc de lesions. De fet, en tenen més, perquè tota la pressió recau en un mateix punt: la zona del sacre. Per aquestes podem utilitzar coixins antiescares de silicona per alleugerar-la. És molt important que siguin de forma quadrada, i no ‘de donut’ (aquests estan contraindicats perquè aixequen les natges i així encara baixa més el sacre.)
  • Cal hidratar i protegir els punts de pressió o prominències òssies: la regió sacra, talons, colzes i o l’occipital Per a fer-ho, a més de les cremes o olis hidratants convencionals, tenim els productes especials amb àcids grassos hiperoxigenats (AGHO). Aquests s’usen a les residències i en pacients geriàtrics, perquè han demostrat ser molt efectius per la prevenció d’escares. Milloren la hidratació i la renovació cel·lular de la pell, la microcirculació la resistència capil·lar.
  • Si la persona ja té algun tipus de lesió, recomanem adreçar-vos a infermeria perquè valorin la millor cura i puguin fer el seguiment. Les lesions poden ser més complexes del que pensem i fer-se més grans sense una cura adequada. 

5. Medicaments

  • Si tenim una persona amb deteriorament cognitiu, caldrà la nostra supervisió. Podem facilitar l’autonomia fent servir blísters encarregats a la farmàcia on hi ha tota la medicació classificada per dies i moments.
  • Si la persona és més autònoma no serà necessari, però és molt important assegurar-nos que ha entès com ha de prendre el tractament. Podem fer una anotació molt clara i visual que puguin tenir a la vista i consultar quan tinguin dubtes, especialment a l’inici de nous tractaments.

6. Descans i benestar emocional

  • Establir una rutina de descans és essencial. Anar a dormir sempre a la mateixa hora, i generar hàbits previs com ara rentar-se les dents i posar-se el pijama, ajuden a fer que el cervell identifiqui el moment de descans.
  • Les persones amb demència, alzheimer o deterioraments cognitius poden sentir-se agitades per les ombres o la foscor absoluta. En aquests casos podem ajudar-les deixant algun llum suau i indirecte que les ajudi a treure la por.
  • Si la persona tingués al·lucinacions, és important no negar-les per evitar la confrontació, que pot empitjorar la situació. Podem acompanyar i tranquil·litzar la persona sense potenciar-les, dient coses com ara que ja hem tret a la persona que veuen de l’habitació. Pots aprendre més sobre com potenciar el benestar emocional de les persones grans aquí.

Esperem que aquests consells pràctics per cuidar persones grans, dependents o amb malalties avançades us ajudin a millorar el benestar del teu familiar o persona estimada.

Recorda que tenir cura d’una persona dependent és una tasca que pot produir un gran desgast físic i psíquic. Si et sents sobrecarregat/da o creus que necessiteu una atenció professional, adreça’t al nostre servei d’orientació social al 93 380 09 70, on podrem recomanar-vos diferents solucions adaptades a les vostres necessitats. 

Mireia Filip Ayala

Supervisora d’Infermeria

Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell

La bretxa digital en les persones grans: recursos i consells pràctics per a minimitzar-la

Bretxa digital en les persones grans

La bretxa digital representa la diferència entre aquelles persones que tenen accés i domini de les noves tecnologies, amb tots els seus beneficis i avantatges, i aquelles que no. Un dels factors més importants d’aquesta divisió a la nostra societat és tenir més de seixanta anys, creant així l’anomenada bretxa digital en les persones grans o per qüestió d’edat. 

Aquesta desigualtat té un fort impacte en l’autonomia del col·lectiu sènior, ja que poden experimentar una nova forma de dependència en necessitar ajuda constant per poder fer tasques quotidianes, com ara les gestions bancàries, les mèdiques, o amb l’administració pública. A més, les noves tecnologies són cada cop més necessàries per a comunicar-se i relacionar-se, tal com va evidenciar la pandèmia i mostren els estudis.

Sabem que per reduir aquesta barrera és imprescindible l’acció social, i fins i tot la implicació de les empreses a l’hora de facilitar l’accessibilitat dels dispositius i les aplicacions o programes. Aquí però, volem apropar-vos una sèrie de recursos i consells pràctics per animar-vos, a vosaltres sèniors, a fer el salt a les pantalles. I als adults més joves, a compartir-los amb els familiars o les persones que ho necessitin, per ajudar-les a entrar al món digital. Connectem-nos per construir una societat digital més justa i inclusiva! 

Recursos per a reduir la bretxa digital en les persones grans

1. Accés a ordinadors i tauletes amb internet

Reduir la bretxa digital en les persones grans i en altres col·lectius en risc d’exclusió és un dels objectius de la nostra societat, per això la majoria d’ajuntaments disposen d’espais amb equipaments i accés gratuït a internet: centres cívics, biblioteques… Apropa’t al teu centre de referència i pregunta-ho!

L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, compta amb una xarxa de 58 Casals i Espais municipals de persones grans dotats amb una aula informàtica. Aquí tens el llistat, amb accés directe a cadascun d’ells. També trobareu ordinadors i/o tauletes en altres equipaments de proximitat, com ara: 

2. Cursos i tallers de competències digitals

Avui dia podem trobar moltes formacions per als sèniors que desitgen aprendre a fer ús de les noves tecnologies. Com aquests canvien constantment, el millor serà adreçar-te al teu equipament de referència (els que hem comentat abans) per conèixer dels programes que tens disponibles. A Barcelona, en tots els espais mencionats s’ofereix accés gratuït a internet i programes de formació en noves tecnologies. Informa-te’n! 

Si ja tens una base d’habilitats digitals, però t’agradaria seguir aprenent, pots accedir també a cursos de formació en línia com ara els Tallers d’autoformació de la Fundació La Caixa, que podràs fer pel teu compte a casa, o des dels equipaments públics esmentats abans. 

Fora de l’entorn de Catalunya, la Fundació Telefònica també ofereix programes d’alfabetització digital a través del voluntariat.  

3. Dispositius dissenyats especialment per a sèniors

Més enllà dels esforços que fan les persones grans per incorporar-se al món digital, cal que la tecnologia també estigui adaptada a les seves necessitats, possibilitats i preferències. Per això és tan necessari el compromís de les empreses! 

A l’hora de triar un telèfon mòbil, per exemple, hem de tenir en compte l’ús que se’n farà i les necessitats específiques, com ara:

  • Optar per telèfons amb interfícies senzilles i botons grans per als més grans.  
  • Si és un smartphone: pantalles grans, i que permeti configurar la mida de la lletra.
  • Garantir un volum de la trucada alt i de bona qualitat. 
  • Assegurar la compatibilitat amb audiòfons si la persona n’és usuària. 

Pots consultar guies com aquesta per veure els telèfons disponibles del moment o demanar suport a la botiga de confiança. 

Consells pràctics per apropar les noves tecnologies 

A més dels recursos disponibles, aquí et deixem també alguns consells pràctics per ajudar-te a entrar a les noves tecnologies: 

  • Començar amb paciència: és normal sentir-se sobrecarregat quan s’aprèn alguna cosa de nou, especialment quan es tracta de tecnologia. Recorda que l’aprenentatge és un procés, i que es necessita temps i paciència per dominar noves habilitats.
  • Suport tècnic: és molt important tenir alguna persona de referència per a fer les configuracions d’accessibilitat necessàries, i poder preguntar tots els teus dubtes. De vegades, per guanyar autonomia, cal dependre una mica dels altres al principi! 
  • Pas a pas: el millor és explorar les funcions i característiques dels sistemes de manera gradual, començant per funcions bàsiques. Si tens alguna necessitat concreta, com ara utilitzar Whatsapp, escoltar música, o gestionar les cites mèdiques a La meva Salut, serà una motivació extra, comença per aquí! 
  • Sigues constant: si deixem de fer servir una aplicació, per exemple, és fàcil oblidar-nos de com funciona. Repeteix les operacions o processos diàriament per a integrar-ho, abans d’aprendre’n de noves. 
  • Explora i gaudeix! Internet és una gran  finestra a tota mena de coneixements i entreteniments. Aprofita per buscar tot allò que et ve de gust: aquell grup de música oblidat, una pel·lícula que et porta records, aprofundir en temes que t’interessen, o jugar a jocs en línia com ara els escacs! Fes un llistat, i pregunta a la teva persona de referència com pots fer-ho. 
  • Protegir la privacitat: l’ús d’internet també requereix aprendre uns mínims de seguretat per mantenir protegida la nostra informació personal, i especialment la financera. També és molt important saber reconèixer les estafes en línia, com ara el pishing, del que en parlem aquí

Les noves tecnologies tenen múltiples beneficis en els sèniors i les persones grans: milloren la comunicació, redueixen la soledat i l’aïllament social, afavoreixen l’autonomia, estimulen les habilitats cognitives i promouen un envelliment actiu. 

En definitiva, fomentar l’accés i les competències digitals en aquest grup demogràfic és una forma d’apoderar-les per a millorar el seu benestar i qualitat de vida. Tots i totes podem contribuir-hi, impulsant així una societat digital més inclusiva, on la tecnologia ens beneficiï a totes, sense deixar ningú enrere. Ens llegim a les xarxes! 

Consells Essencials per a una Òptima Conservació de la Medicació a Casa

Consells conservació medicació

Quan es tracta de la nostra salut, la correcta conservació de la medicació a casa és una qüestió crítica. Des de l’eficàcia fins a la seguretat dels medicaments, la manera com els emmagatzemem a casa pot tenir un impacte significatiu en el tractament i en el nostre benestar general. Per això, és essencial comprendre i seguir un conjunt de consells pràctics per assegurar-nos que la nostra medicació es mantingui en les millors condicions possibles. A continuació, es detallen de manera exhaustiva alguns dels aspectes més importants a tenir en compte en relació a la conservació de la medicació a casa:

1. Lloc d’emmagatzematge adequat: Un ambient òptim per a la medicació

Mantenir els medicaments en un lloc fresc i sec és fonamental. Els canvis de temperatura i la humitat poden alterar la composició dels medicaments, afectant-ne la seva eficàcia. Un armari o calaix tancat, lluny de fonts de calor com radiadors o estufes, és ideal. Eviteu també exposar-los a la llum solar directa, ja que això pot descompondre’ls.

2. Conservació dels envasos originals: Mantenir la identitat dels medicaments

És important mantenir els medicaments en els seus envasos originals amb les etiquetes llegibles. Això facilita la identificació correcta dels medicaments i assegura un control adequat de la seva caducitat. Transvasar els medicaments a altres recipients pot provocar confusions i errors de dosificació.

3. Control de la temperatura: Un aspecte crític a tenir en compte

Alguns medicaments necessiten ser conservats a una temperatura específica per mantenir-ne la seva estabilitat. Assegureu-vos de seguir les instruccions dels medicaments que ho requereixin. En general, la majoria dels medicaments es conserven millor a temperatura ambient, però en casos especials pot ser necessari guardar-los a la nevera.

4. Fora de l’abast dels nens i les mascotes: Seguretat en primer lloc

És imprescindible mantenir els medicaments fora de l’abast dels nens i les mascotes. Utilitzeu tancaments de seguretat si cal i assegureu-vos que estiguin en llocs fora del seu abast i visió. Això evita accidents no desitjats i manté la seguretat de tots els membres de la llar.

5. Comprovació regular de la data de caducitat: Vigilància constant

És recomanable revisar regularment la data de caducitat dels medicaments i retirar aquells que estiguin vençuts o ja no siguin necessaris. La utilització de medicaments caducats pot ser perillosa i no garantirà els resultats esperats.

6. Consulta amb el farmacèutic: Orientació professional

En cas de dubte sobre com emmagatzemar un medicament específic, sempre és aconsellable consultar amb el farmacèutic. Els professionals de la farmàcia poden proporcionar orientació específica basada en la naturalesa de cada medicament i les seves necessitats de conservació.

7. Evitar espais no aconsellats : Com el bany o el lavabo

És crucial evitar emmagatzemar medicaments en espais com el bany o el lavabo, ja que la humitat i els canvis de temperatura poden afectar negativament la seva estabilitat. Mantenir-los en un lloc sec i fresc és clau per garantir-ne l’eficàcia.

Seguint aquests consells pràctics, podreu assegurar-vos que la vostra medicació es manté en les millors condicions possibles a casa vostra, garantint-ne l’eficàcia i la seguretat. La conservació adequada de la medicació és un pas essencial en el camí cap a una gestió eficaç de la salut i el benestar.

Potenciant el benestar emocional de la gent gran amb Anna Escolà

Anna escolà

En els últims 20 anys, Anna Escola Fustero, ha dedicat la seva carrera com a psicòloga al Grup Mutuam, emergint com una figura destacada en psicologia general sanitària, psicooncologia i neuropsicologia. Amb un estil d’aproximació adaptable i pragmàtic, Anna ha estat pionera com a primera psicòloga del centre assistencial Mutuam Collserola, i posteriorment a l’HAI Mutuam-Güell i a l’EAPS Mutuam-Barcelona, (Equips d’Atenció Psicosocial impulsats per la lFundació la Caixa, gestionats per Grup Mutuam) aportant el seu coneixement a la unitat de cures pal.liatives i convalescència de Mutuam Güell i als PADES d’Horta i Gràcia.

En el marc del teu treball amb el Grup Mutuam, com abordes les necessitats de les persones grans que viuen soles des del punt de vista psicològic i emocional?

A l’EAPS treballem amb persones amb malalties oncològiques, i amb malalties cròniques complexes i avançades, que es troben en situació de final de vida.

L’acompanyament que oferim està centrat a detectar les necessitats de cada persona, respectant la seva autonomia en la presa de decisions, per tal que puguin fer un tancament de vida i tindre una bona mort. 

Aquest acompanyament és diferent quan la persona pateix una malaltia neurodegenerativa, o té afectades les seves capacitats cognitives. En aquests casos la intervenció psicològica va més dirigida a la família.

‘’Al final, un acaba morint com ha viscut’’

Benestar emocional gent gran

Quins consells oferiries a les persones grans que viuen soles per evitar la soledat i mantenir un equilibri emocional saludable?

La clau està a identificar quin tipus de soledat experimenten. Pot ser social (s’han quedat sense entorn), emocional (estan acompanyats, però se senten sols) o existencial (han perdut el sentit de la vida) i és en aquesta última on entra la nostra figura.

‘’La vida és una carrera de dols, començant per les etapes vitals, de la infància a l’adolescència i acabant pel nostre entorn’’

Recomano participar en programes comunitaris, activitats locals i mantenir connexions amb l’entorn. També és important explorar noves passions i aficions que els donin sentit i alegria.

‘’És important tenir objectius i petits projectes per mantenir la motivació i el sentit de la vida’’.

Parlant de les famílies amb persones grans a càrrec, com poden millorar els cuidadors la salut mental d’aquest col·lectiu?

Per als cuidadors familiars, demanar ajuda és fonamental, no poden fer-ho tot sols. Activar recursos comunitaris, com centres de dia o associacions, i establir una xarxa de suport amb altres familiars o amics pot alleujar la càrrega. És essencial mantenir la comunicació i no tenir por de buscar ajuda professional.

Els professionals que treballem en aquest àmbit ens cuidem molt. Fa molts anys que vaig a la psicòloga per evitar discursos projectius i no posar en l’altre el que és nostre així com tenir els límits ben definits. Per a mi també és important fer esport, connectar amb la natura, fer meditació (la meva favorita és la zentangle), fer manualitats, que m’agraden molt, i intentar connectar-me cap a la vida i l’alegria. Al final, vas trobant l’equilibri i la manera d’acompanyar sense entrar massa a dins. La supervisió i la formació continuada són eines essencials per a cuidadors, proporcionant-los suport en el seu important treball. Finalment, voldria comentar que, des de fa molts anys, fem supervisió amb una psicòloga externa que ens ajuda moltíssim.

‘’Com treballem amb quelcom intangible, moltes vegades, som invisibles pel sistema’’

Quins riscos i signes d’alarma haurien de ser tinguts en compte pel que fa a la salut emocional i física de les persones grans que viuen soles?

Des del punt de vista psicològic, un signe d’alarma és la retirada social, que pot indicar un deteriorament cognitiu. Cal estar alerta a aquests canvis i buscar suport professional. També és essencial mantenir-se actiu físicament per prevenir problemes de salut. Hi ha un programa anomenat ‘’radars’’ que intenta identificar aquestes persones que de cop i volta desapareixen. Hem de tenir en compte que hi ha moltes persones grans que viuen soles, sigui perquè volen o perquè no tenen a ningú.

Com podem millorar la comunicació amb les persones grans i comprendre millor les seves necessitats emocionals?

La clau és preguntar i escoltar amb empatia. Evitar infantilitzar-los i establir una connexió genuïna. No donar per fet que sabem el que necessiten, sinó donar-los l’espai per expressar-se. La comunicació efectiva requereix temps i paciència.

Per acabar, quins consells generals oferiries als familiars i cuidadors per millorar la qualitat de vida i el benestar emocional de les persones grans?

Mantenir relacions significatives, connectar amb fonts de sentit i ser responsables de la salut a través d’hàbits saludables. Planificar anticipadament el futur i buscar recursos comunitaris i professionals quan sigui necessari. El més important és que la persona pugui decidir com vol viure, i això implica tenir aquests espais de reflexió. En algun moment tots marxarem així que el millor és fer-ho d’una manera conscient i dins de la nostra escala de valors, decidir com volem que sigui aquest final de vida.

Mites alimentaris: Una crida a la racionalitat en l’era de la salut obsessiva

Mites alimentaris

Des d’èpoques ancestrals, l’ésser humà ha estat fascinat per el que és exòtic i desconegut. Aquesta atracció instintiva ha portat més problemes que avantatges, especialment en l’àmbit de l’alimentació. Al llarg de la història, els aliments han estat mitificats i denigrats de manera cíclica, amb ingredients que passen de ser estrelles a membres del bàndol obscur en un tancar i obrir d’ulls. Aquest canvi freqüent planteja la pregunta ineludible: què és veritat i què és mentida quan parlem d’alimentació saludable? Com podem detectar els mites alimentaris més rellevants?

L’atracció dels éssers humans cap a l’exòtic i desconegut

Segons el catedràtic de Nutrició i Bromatologia i Professor emèrit de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, Abel Mariné i Font, al voltant de l’alimentació sempre hi ha hagut errors i falsedats originades per diversos factors, entre ells, l’atracció dels éssers humans cap a el que és exòtic i desconegut. Un exemple clar és la quinoa, un pseudocereal andí que ha captivat l’interès de la població mentre que al mateix temps oblidem productes locals amb propietats similars, com per exemple, el fajol.

La paradoxa resideix en la preferència pel que és exòtic sobre el que és pròxim.

La creixent preocupació per la salut

L’actual generació està marcada per ”l’obsessió de mantenir un estil de vida saludable”, conduint a la proliferació de mites alimentaris. El professor Mariné destaca la desconfiança cap a les recomanacions “oficials”, que porta a l’adopció de propostes alternatives radicals i originals. Moltes d’aquestes dietes “noves” prometen beneficis, però l’autoritat de Mariné adverteix que no tot el que és original és bo i no tot el bo és original.

Tenir criteri: la clau per l’alimentació saludable

Com en tots els àmbits de la vida, el criteri és una de les eines més poderoses per determinar què és el millor per a nosaltres i el nostre entorn. Quan parlem d’alimentació saludable, tenir criteri científic és clau per entendre el que llegim i veiem. El professor Mariné subratlla la necessitat de tenir en compte la variabilitat entre les persones i l’absència de supervisió professional durant els estudis científics. Cal agafar amb precaució les conclusions, evitant generalitzacions extremes.

L’alimentació des d’una visió 360º

Per avaluar l’impacte d’un aliment en la qualitat de vida, és crucial considerar factors com la dosi i la freqüència de consum. Mariné destaca que petites indulgències puntuals poden tenir beneficis psicològics superiors a la privació.

L’equilibri i la moderació són claus per a una alimentació saludable.

Mites alimentaris rellevants

Alguns dels mites alimentaris més destacats, segons el professor Mariné, inclouen:

1. Aliments Ultraprocessats: No hi ha consens sobre la definició precisa i els límits d’aquests aliments. Malgrat el seu processament, no són necessàriament perjudicials en dosis moderades.

2. Llet Descremada: La por al colesterol ha conduït a la preferència de la llet descremada, tot i que la proporció de greix en la llet sencera és moderada i no és comparada amb altres fonts de greix com per exemple el formatge.

3. Sucre Morè: La percepció que el sucre morè és més saludable és falsa, en termes de salut, és equivalent al sucre blanc. Reduir el consum de sucre, independentment del tipus, és beneficiós.

4. Aliments Ecològics: La tendència a considerar els aliments ecològics com superiors no sempre es basa en diferències nutricionals significatives. Malgrat reduir l’ús d’agroquímics, els productes ecològics també contenen additius.

5. Aigua Purificada: L’aigua de Barcelona és segura malgrat tenir un lleuger gust de clor. La purificació és necessària en zones urbanes, i l’ús moderat de clor no implica problemes de salut.

Conclusió

En l’àmbit de l’alimentació, la veritat es veu eclipsada per mites que influeixen en les decisions alimentàries. És essencial la dosi, la freqüència, la varietat, el criteri científic, no ser massa rígids i mantenir una perspectiva equilibrada. Mitigar la tendència cap a solucions radicals i originals en favor de l’equilibri i la moderació pot conduir a una alimentació més saludable i realista.

Demència i aspectes legals: protegint el futur del teu entorn

La demència és una realitat complexa i difícil que moltes famílies enfronten en l’actualitat. A banda dels desafiaments emocionals i d’atenció que comporta, també planteja qüestions legals crucials. Per llançar una mica de llum sobre aquest tema vital, hem parlat amb Alejandro Vila, advocat especialista que col·labora activament amb l’Associació de Familiars de persones amb Alzheimer i altres Demències de Barcelona. A través d’aquesta conversa, explorem en profunditat els aspectes legals que les persones amb familiars amb demència han de considerar, des dels poders legals fins a la importància del diàleg i la comprensió en el si familiar.

Una nova normativa per a desafiaments legals comuns

Quan es tracta de demència, les famílies acostumen a enfrontar-se a una sèrie de dubtes i problemes legals recurrents. Segons Vila, informar-se sobre els poders és la primera pregunta que sorgeix, la qual cosa reflecteix la preocupació comuna per la planificació legal.

En aquest sentit és crucial entendre que, amb la nova normativa ja no existeixen termes com a “incapacitat” o “capacitat d’obrar”. Ara, totes les persones, independentment del seu estat cognitiu, posseeixen capacitat jurídica igual.  En paraules de Vila, “La diferència radical és que ja no existeix la incapacitat d’obrar, es tingui o no demència”, la qual cosa reflecteix l’enfocament inclusiu i respectuós de la nova normativa legal. Des de l’any 2021 “la presumpció d’incapacitat ha desaparegut,” la qual cosa representa el canvi tan significatiu en la manera en què s’aborda la demència.

Per evitar problemes i facilitar les coses a la família en el futur, és fonamental comptar amb una documentació notarial adequada. “L’objectiu de la llei és fer prevaldre la voluntat de les persones,” com assenyala Vila. Aquest enfocament destaca la importància de permetre que els individus conservin l’autonomia i prenguin decisions informades.

Així doncs, una vegada que el nostre familiar ha estimat ha estat diagnosticat amb demència, és crucial prendre mesures legals preventives per protegir els seus interessos en el futur. Per  això, el primer pas és obtenir un diagnòstic precís i una avaluació clara de la malaltia. Això permetrà a la família entendre quins documents legals són necessaris per enfrontar la progressió de la malaltia. “Tenir un diagnòstic precís i una avaluació clara i concisa de la malaltia” és fonamental per valorar quins documents cal obtenir.

En aquest sentit, els poders legals preventius exerceixen un paper crucial en la protecció dels interessos de la persona amb demència. Així mateix, es recomana l’elaboració de documents notarials en l’àmbit personal, assistencial i mèdic per permetre la gestió i presa de decisions.

Diferència entre els diferents documents i figures legals

Dins d’aquest context, comprendre la diferència entre els diferents documents legals, com el poder preventiu, l’assistent legal i el testament vital, és crucial per prendre decisions informades. Com explica Vila, cadascun d’aquests instruments legals té el seu propi àmbit d’aplicació i efectes específics.

Així, els poders preventius se centren en qüestions econòmiques i patrimonials. Per la seva banda, l’assistent legal amb funcions de representació en l’àmbit personal i/o en el patrimonial és una mesura de suport que permet cobrir la voluntat de la persona per mitjà d’una altra persona que la representa. Finalment, el testament vital és el document pel qual s’estableixen fonamentalment les instruccions prèvies en l’àmbit sanitari i hospitalari. Aquestes es donen sota unes determinades situacions, relatives a prosseguir prolongant o no la vida, fins i tot la prestació d’ajuda a morir.

La gestió de les finances

A mesura que la demència progressa, la gestió de les finances d’un familiar pot tornar-se cada vegada més desafiadora. En aquestes circumstàncies, dotar-se de poders preventius amb l’extensió, límits i controls adequats pot garantir un control i una supervisió efectius de les finances en el futur. Quan la persona amb demència ja no pot expressar la seva voluntat, és crucial iniciar les mesures de suport judicials necessàries per protegir els seus interessos financers i legals.

A més dels poders legals preventius, la designació d’un assistent legal pot ser fonamental per garantir una presa de decisions adequada en el futur. El paper de l’assistent legal amb facultats representatives és essencial en situacions en les quals la persona amb demència ja no pot prendre decisions per si mateixa.

La importància del diàleg familiar

Per a les famílies que s’enfronten a la tasca de designar un tutor legal per a un familiar amb demència, l’advocat emfatitza la importància del diàleg i la comunicació en el si familiar. Com diu Vila, “avui dia no sols cal ser preventiu quant al diagnòstic, sinó quant al que es necessitarà en el futur, i hem de dotar-nos de documents per prolongar la voluntat. Per aconseguir això, és crucial que hi hagi una comunicació oberta, un coneixement de la malaltia i molta comprensió amb el familiar afectat”.

Evitant errors comuns

En termes d’evitar errors comuns, l’advocat assenyala que “les famílies cometen pocs errors perquè s’informen molt. Estem davant una societat inclusiva que coneix aquesta malaltia. Per consegüent, les persones activen els protocols de mitjanes de suport al més aviat possible”.

El que sí que succeeix, segons l’expert, és que, “sovint, les famílies s’anticipen als esdeveniments. En aquest sentit, es comprometen jurídicament amb terceres persones i fan operacions, sobretot de caràcter immobiliari, sense tenir en compte que la presa de decisions del familiar pot ser més complexa que la de les persones que no pateixen cap deterioració”.

Recursos legals i de suport disponibles

Per a les famílies que enfronten desafiaments relacionats amb la demència, existeixen una sèrie de recursos legals i de suport disponibles. L’advocat destaca que les mesures de suport heterocompositives, juntament amb recursos com la Llei de Dependència i les pensions remuneratòries d’invalidesa, poden proporcionar un suport vital en moments de necessitat. Assenyala que aquests recursos estan dissenyats per garantir la protecció dels drets i la dignitat de les persones amb demència i les seves famílies.

En resum, la demència presenta una sèrie de desafiaments legals complexos que requereixen una comprensió profunda i una planificació acurada. A través de la implementació de poders legals preventius i de la mà d’una comunicació oberta, és possible garantir la protecció dels drets i la dignitat de les persones amb demència. L’anticipació i la preparació són essencials per crear un entorn legal segur i protegit per a aquells que enfronten la demència i els seus efectes.

Dol i pèrdues emocionals de persones i familiars quan s’ingressa a una residència

Sentiment i dol

Ingressar un familiar a una residència per a persones grans és una experiència emocionalment aclaparadora per a moltes famílies. Aquest procés pot generar sentiments de culpa, ansietat i tristesa tant als familiars com a les persones grans. També suposa un dol, i una gestió del que implica viure en un lloc que no és la llar.

Per comprendre i gestionar aquests desafiaments emocionals hem parlat amb Cristina Páez, Treballadora Social Sanitària a Grup Mutuam. En paraules seves “parlar obertament sobre l’envelliment i les etapes finals de la vida ajuda a normalitzar aquests temes i a reduir l’ansietat i la culpa quan arriba el moment de prendre decisions difícils”.

Dues situacions, dos enfocaments

Per a comprendre el procés d’ingrés a una residència, és crucial diferenciar entre dues situacions. D’una banda, estan les circumstàncies sobtades, com a accidents, malalties greus o intervencions quirúrgiques inesperades. Aquestes, poden requerir un ingrés temporal o permanent en un centre residencial. D’altra banda, estan les situacions en les quals el deteriorament físic i cognitiu d’un ésser estimat ha estat progressiu. En aquests casos, són els familiars qui consideren la possibilitat d’ingressar aquesta persona en una residència.

En el segon escenari, un dels desafiaments més complexos és la necessitat d’arribar a un consens entre els membres de la família quan no tots valoren la mateixa opció. Alguns hi poden estar d’acord i veure la necessitat d’ingrés, mentre que uns altres poden tenir dubtes o estar en desacord. Aquesta diversitat d’opinions pot crear tensions i conflictes familiars, la qual cosa converteix aquesta etapa en un desafiament emocional addicional.

Parlem per naturalitzar i gestionar les emocions

“Treure de la llar a un membre de la família sempre és un procés dolorós”, explica Páez. Durant aquest procés, a més, acostumen a sorgir dues emocions en les famílies: la responsabilitat i la culpa.

La responsabilitat implica assegurar-se que la persona rebi l’atenció i la cura adequades. La culpa està relacionada amb la idea “d’abandonar” la persona en una residència, de ser “mala filla” o “mal fill”. Parlar dels processos naturals de l’envelliment i el final de la vida com a part de la vida és la millor manera de naturalitzar una cosa que, segur, que ens arribarà.

Un dels consells clau per a les famílies que enfronten la possibilitat d’ingressar un familiar en una residència és iniciar el procés de planificació i comunicació el més aviat possible. Involucrar la persona en la presa de decisions pot ajudar a mitigar el sentiment de culpa. Tanmateix, això pot ser complicat si la capacitat cognitiva està greument afectada i la persona no pot expressar els seus desitjos amb claredat. En aquests casos, la família actua en funció del que  creuen que el seu familiar hagués desitjat. Per això és tan important parlar d’aquests temes mentre es manté la salut mental.

Discutir els aspectes positius i negatius del canvi de residència, així com visitar diferents residències junts, pot facilitar una transició més suau. Encara que les opinions poden ser divergents, és preferible que s’expressin i es considerin enlloc de reprimir-se.

Aspectes clau en el procés d’ingrés a una residència

El procés d’ingrés òptim, per uns i per altres, demana estar molt ben informat de tot el que implica. Els procediments administratius, el temps de resolució de la petició d’una plaça de residència pública o privada; els diferents serveis als quals poden optar (atenció a la llar, centre de dia, apartaments, habitatges tutelats, etc.). En aquest sentit, és clau aclarir aspectes legals i jurídics (testaments, últimes voluntats, herències, poders legals, etc.).

A banda de la informació administrativa, cal saber com es viu a una residència per triar-ne una. I, per saber-ho,  cal visitar diferents equipaments amb la persona gran, en la mesura del possible. D’aquesta manera, podrà expressar la seva opinió cap al servei visitat. Si no és possible, és  la família qui ha d’explicar que està valorant diferents residències per a donar-li una millor qualitat de vida.

Anar preparant la persona en aquest procés i explicar-li-ho tot bé és crucial. “De la mateixa manera que mai se’ns acudiria matricular una criatura en una escola nova sense explicar-li bé, tampoc podem fer això amb una persona gran” diu Páez. Haurem d’anar transitant per aquesta nova etapa junts, fent-nos càrrec de les emocions que vivim com a familiars i de com ho està vivint la persona afectada.

Detalls que importen

Páez destaca: “un aspecte que sovint es passa per alt, però que és de gran importància és la cura de les mascotes, sigui un gos, un gat o un ocellet”. Les persones grans poden tenir mascotes que representen una part significativa de les seves vides. Tenir en compte què succeirà amb els animals quan la persona ingressi a una residència és cabdal, i la seva cura ha de ser una prioritat en la planificació.

L’impacte emocional per als residents i les famílies

“Mudar-se a una residència és tot un procés de dol. La paraula ja ho diu: “mudar-se”, deixar enrere el vestit que hom portava per a vestir-se amb una nova muda”.

La persona gran que es muda a una residència deixa darrere casa seva i la vida. Deixa enrere la seva llar, el barri, les relacions socials i veïnals i, en definitiva, tot el que ha construït al llarg dels anys. Aquesta pèrdua ve seguida d’un ingrés a un lloc nou, un servei on ha de conviure amb persones noves i amb professionals. Ha d’acceptar normatives noves, horaris nous i rutines noves i això, sovint, no és fàcil

Per pal·liar aquest dol cal acompanyar-los, en primer lloc, fent visible totes les pèrdues que per ell o ella poden ser representatives. I, en segon lloc, cal que els ajudem a visibilitzar tots els guanys que un centre assistencial els pot oferir.

La preparació emocional és essencial tant per als familiars com per a la persona que ingressa a la residència. “Malgrat tot, ningú t’estalvia els sentiments de culpa, confusió, responsabilitat, etc., que bé apareixen en aquest procés de decisió”, assenyala Páez. “Són emocions i sentiments naturals”. Per a les famílies, el procés d’ingrés és emocionalment desafiador perquè “es viu com un abandonament o una desentesa”. En aquest sentit,  buscar suport professional pot ser molt útil. Els treballadors socials de salut poden oferir aquesta orientació i suport a les famílies.

El paper del/de la treballador/a social sanitària

L’equip de professionals de treball social sanitari exerceix un paper fonamental en aquest procés. La seva funció és acompanyar les famílies i les persones grans i detectar, legitimar i normalitzar emocions i els sentiments que sorgeixen en tots aquests processos de dol no reconeguts. Aquests professionals estan capacitats per a brindar suport emocional i orientació pràctica a les famílies mentre naveguen pel procés d’ingrés a una residència.

“Els professionals que estem al voltant d’aquests processos i d’aquesta etapa del final de la vida, sovint intervenim quan detectem a persones grans i familiars molt resistents a parlar. Si ens deixen, acompanyem famílies que es perpetren en la negació més absoluta o que viuen aquest procés amb un dolor intens i amb confusió i desorientació profunda”, diu Páez.

Cal que canviem la percepció de les residències i de l’envelliment

Per superar l’estigmatització de les residències de gent gran i entendre-les com una opció de qualitat i natural, “cal un canvi profund en la percepció de la vellesa i l’envelliment en la societat. Vivim en una societat abocada a la idealització de la joventut i l’èxit”, diu Páez. “Cal dur a terme campanyes que posin el focus en la riquesa de les persones grans, en la fortalesa de les seves històries de vida. Cal donar importància a la gent gran en la criança dels nets i de la tribu”.  

En paral·lel, “és necessari també que comencem tots a entendre i a veure la part positiva del fet de rebre cures de professionals i de serveis, i no només del nucli familiar. Els temps van canviant i aquesta mirada també és important que evolucioni.

Páez afegeix que “cal desenvolupar models residencials més moderns i inclusius que promoguin la interacció social i oferir-los com a alternativa de la solitud i l’individualisme”. “També cal donar més importància al tema de les cures i que aquestes deixin de feminitzar-se”.

El procés d’ingressar un ésser estimat a una residència és una experiència complexa i emocional. Requereix una comunicació oberta, una planificació acurada i, de vegades, el suport de professionals. Comprendre que l’ingrés a una residència és un dol i posar-li nom a les coses ajuda a fer front a totes les emocions que se’n desprenen. I, sobretot, ajuda a poder transitar aquesta etapa d’una manera més saludable. Pel que fa a les famílies, entendre també que sentiments de culpa i ansietat són reaccions naturals ajuda a abordar-los de manera efectiva. La clau està en l’empatia, el respecte i la preparació emocional de tots i totes.

Cristina Páez

Treballadora Social Sanitària a Grup Mutuam.