Com treballa el servei de psicologia d’un centre residencial del Grup Mutuam

En la cura integral de les persones grans, el servei de psicologia de les residències de gent gran hi desenvolupa un paper fonamental. Els i les professionals que l’integren tenen cura, no només del benestar emocional dels i les residents, sinó també de donar suport a les famílies. Sigui per contenir emocionalment o per ajudar en la gestió dels canvis i els dols, l’equip de psicologia és un component clau de l’atenció sanitària. L’Ana M. Rubio i la Fernanda Farnós, psicòlogues del Centre Assistencial Mutuam la Creueta i de la Residència Vila-seca, respectivament, ens expliquen com treballa una psicòloga en l’àmbit residencial.

Què fan els professionals de la psicologia a les residències?

En un entorn residencial per a persones grans, el servei de psicologia hi té un paper crucial. L’objectiu principal és, inicialment, acompanyar les persones en el procés d’adaptació. També presta activitats d’estimulació cognitiva per mantenir les capacitats d’atenció, concentració i memòria. Però el que més valoren els residents és la psicoteràpia individualitzada. “Sentir-se escoltats i compresos, xerrar sobre les seves inquietuds i donar-los-hi la importància que ells consideren” diu la Fernanda.

Des del servei de psicologia, es valora de la manera més completa possible la persona, coneixent les seves capacitats, necessitats, desitjos, etc. “Es tracta de trobar la manera de mantenir el màxim possible aquestes capacitats i d’ajudar-les a seguir amb el seu projecte vital, explica Ana M. Rubio.

Acompanyament abans i durant

Tant durant el procés d’ingrés a una residència com durant l’estada, les persones grans que hi accedeixen necessiten assistència. Cal un acompanyament emocional constant i una observació permanent de la persona que permeti al servei de psicologia avançar-se i adaptar-se a les seves necessitats.

L’Ana comparteix un cas especial d’una pacient sociosanitària que, per diferents motius, no podia retornar al domicili i requeria un ingrés a la residència. Es va fer un acompanyament per poder treballar l’acceptació de l’ingrés de caràcter definitiu. “Gràcies a aquest suport, es va adaptar amb facilitat i va gaudir des del primer moment dels companys i de les activitats del centre. Es va mostrar molt sociable, participativa i amb una necessitat important de compartir la seva història vital. Tot i no tenir estudis, sempre va mostrar inquietuds artístiques, com a cosidora, escriptora i pintora. Un dels seus records més especials va ser una exposició de pintura que va fer ja d’adulta gràcies a La Caixa. No vam poder aconseguir els originals, però sí que tenia diverses fotografies. Així, les vam ampliar i les vam penjar al passadís per muntar una «exposició» en la que va mostrar i explicar les seves obres als seus companys. El seu quadre preferit encara està penjat a la sala”.

Com s’adapta la psicologia a les necessitats de les persones grans?

“L’adaptació de les estratègies i els enfocaments va en funció de la persona i, sobretot, de la seva història de vida”, apunta la Fernanda. I és que, com també assenyala l’Ana, “cada persona és diferent i, per això, ens adaptem a les necessitats de la persona i de la seva família. I no només això, sinó que ens acomodem també als canvis que es van succeint. Tots canviem i ens readaptem constantment”.

La gran quantitat de residents amb deteriorament cognitiu porta al servei de psicologia a cercar i utilitzar estratègies i aproximacions diferents gairebé diàriament. Perquè “allò que avui ha funcionat per fer contenció emocional i calmar l’estat d’un pacient amb ansietat és possible que demà no funcioni”. Per aquest motiu, adaptar-se és l’única manera d’oferir l’assistència individual i de qualitat que es busca donar.

La importància del model ACP en l’enfocament psicològic

El model d’atenció centrada en la persona busca harmonitzar l’organització amb les preferències i els desitjos de les persones grans. Això suposa una feina d’informació i recerca profundes per conèixer allò que desitja, interessa o necessita cada resident per trobar-se bé.

En aquest sentit, el personal de la psicologia és crucial en el procés de canvi per fer-los sentir, literalment, com a casa. Això s’aconsegueix, d’una banda, deixant que portin mobles, quadres o detalls que tenien en el seu domicili per poder sentir-se més propers amb el seu mobiliari. I de l’altra, duent a terme activitats dirigides per la psicòloga o educadora social que els apropin a allò que feien anteriorment. Ens referim a tallers de cuina, tallers de jardineria, sortides pel poble, al mercat municipal, etc.

Com assenyala l’Ana, “hem de ser tan flexibles com sigui possible, i estar disposats a aprendre de cada persona que coneixem. I practicar les actituds bàsiques d’un terapeuta, com proposava Carl Rogers: autenticitat, acceptació incondicional i empatia, pilars bàsics de l’ACP.”

Atenció psicològica també per les famílies

Tant el procés d’ingrés d’un familiar com el seu deteriorament cognitiu, en els casos en què es dona, són processos emocionalment desafiants per les famílies. Per ajudar a transitar aquesta situació, l’equip de psicologia els ofereix diferents eines.

D’una banda, existeixen els grups d’ajuda mútua (GAM). En aquests grups, els professionals es reuneixen amb famílies que necessiten expressar i compartir els seus sentiments envers l’ingrés del seu familiar. Es treballen emocions com ara el sentiment de culpa, i s’ensenya a enfrontar els canvis que pateixen les persones amb demència. Els més freqüents són les alteracions conductuals, la desconnexió i el no reconeixement de les persones. Aquests grups ofereixen també acompanyament a les famílies en el procés de dol quan el seu familiar se’n va. Aquí, reben suport tant professional com de les famílies que han viscut o viuen situacions similars, i hi participen fins que ho consideren necessari.

D’altra banda, també s’ofereix suport familiar en el procés d’adaptació al centre i durant la seva estada en moments crítics. De vegades, les famílies necessiten ajuda a l’hora de comunicar, per exemple, notícies negatives a un familiar amb demència, com ara, la mort d’un fill.

La comunicació entre el servei de psicologia i els familiars és constant i freqüent. En els casos de persones que manifesten més alteracions, el seguiment és encara més exhaustiu.

Prevenció i manteniment

“El cervell comença a envellir aviat. Per això, la millor prevenció comença molt abans”, assenyala la Fernanda. Des dels centres el que es porta a terme, doncs, és una tasca de manteniment per conservar l’activitat, tant física com psíquica. Això s’aconsegueix amb sessions de psicomotricitat i amb activitats com la lectura del diari, que els ajuda a mantenir-se informats de tot allò rellevant en la seva zona. També es porten a terme activitats d’estimulació cognitiva on es treballen diferents funcions executives, memòria de treball, memòria d’evocació, atenció, concentració i càlcul. Una altra eina que es fa servir és la teràpia d’orientació a la realitat (TOR).

L’objectiu, com indica l’Anna és “pal·liar el màxim possible l’avenç de la malaltia neurodegenerativa o de l’augment del deteriorament cognitiu associat a l’edat (AMAE)”. Es realitza estimulació cognitiva individual i grupal en funció de l’estat, l’interès i les necessitats cognitives de cada persona.

La prevenció també té una altra dimensió que té a veure amb els canvis. En concret, evitar-ne els innecessaris per estalviar un futur malestar a la persona o, tot el contrari, dur-ne a terme d’altres per fomentar el seu benestar emocional. Per exemple: canviar una persona de taula perquè pugui socialitzar més, adaptar alguna activitat per preservar la seva autonomia són accions preventives molt útils.

El servei de psicologia, un pilar en l’atenció sanitària

La Fernanda té clar que els serveis de psicologia en entorns residencials són imprescindibles. “Fins fa uns anys no se’ls hi havia donat la importància que mereixen, però les persones grans tenen sovint unes històries de vida complexes i necessiten gestionar les emocions que arrosseguen. La major part dels residents mai no ha anat ni ha tingut contacte amb cap servei de psicologia, tot i haver viscut molts moments traumàtics. En el cas de la gent gran actual, parlem de la guerra i la postguerra, pèrdues, dols no superats, el fet de no haver pogut anar a l’escola...). Per això, la figura del/de la psicòleg/loga en l’entorn residencial va molt més enllà de fer valoracions per saber l’estat cognitiu i determinar en quin grau de deteriorament es troba cada pacient”.

I és que la feina dels equips de psicologia té dues dimensions diferents. La primera consisteix a desenvolupar activitats ocupacionals on es treballen les àrees que els pacients presenten més dificultats. I la segona, i molt valorada pels residents, és la psicoteràpia individual, perquè és un moment que té cadascú per parlar d’allò que li preocupa.

En resum, com diu l’Ana, “la psicologia en entorn residencial és una eina clau per a promoure el benestar físic, emocional i cognitiu dels residents en conjunció amb la resta de l’equip interdisciplinari i les famílies”.

Ana María Rubio Martínez

Psicòloga al Centre Assistencial Mutuam la Creueta

Fernanda Farnós Piñol 

Psicòloga a la Residència i sociosanitari de Vila-seca