Del GAM a la Teleteràpia: transformant els espais de suport en temps de confinament

GAM Mutuam la Creueta

Els Grups d’Ajuda Mútua (GAM), que existeixen des de fa deu anys a la Residència Mutuam la Creueta de Sabadell, tenen com a objectius principals oferir un espai terapèutic de suport, escolta activa i contenció a les famílies que permeti minimitzar l’impacte emocional que implica l’ingrés i/o la malaltia del seu familiar. A més a més, també esdevenen un espai psicoeducatiu en el qual es poden treballar diverses qüestions relacionades amb les demències, els canvis en les relacions o les conseqüències per a la salut, etc.

Al Centre Assistencial Mutuam la Creueta, procurem aquest espai terapèutic i psicoeducatiu als familiars dels nostres residents mensualment, fins i tot en circumstàncies excepcionals com les que vivim. Així, per adaptar-nos a la situació de confinament, s’estan fent sessions telefòniques de psicoteràpia individuals, procurant seguir en la mesura del possible la seva essència tant a nivell terapèutic (afavorint la resiliència, reforçant les fortaleses i comentant les estratègies i consells d’altres familiars) com psicoeducatiu (oferint informació contrastada i consells pràctics per ajudar a gestionar l’estrès i la incertesa en aquests moments de separació).

Treball terapèutic

En la situació actual, molts dels familiars estan anticipant un dol complicat, donant per segura una situació que encara no ha arribat i que es veu agreujada pel fet que la comunicació amb la persona estimada es veu limitada (per limitació de mitjans o per la impossibilitat de la malaltia). Apareix llavors una gran aflicció davant la separació, a més de sentiments d’impotència, frustració, angoixa, culpa, ràbia, tristesa, etc. Des del centre, estem treballant per mirar de reforçar la comunicació família-resident el màxim possible amb videotrucades, missatges de veu i imatge, impressió de fotografies amb missatges, etc. A banda d’això, també es treballa la incertesa, la impotència i la por facilitant un espai d’escolta activa, de validació i de normalització de les emocions actuals. L’objectiu prioritari és aportar seguretat i oferir un espai en el quals els familiars es puguin sentir compresos, escoltats i acompanyats.

En les sessions abordem pensaments i sentiments relacionats amb les circumstàncies de la separació (l’ansietat que genera el temps de separació, l’espera d’informació per part del centre, la impotència per no poder cuidar, etc.) i els aspectes relacionals de la mateixa (què troben a faltar, què els aporta la companyia de l’ésser estimat, la solitud, la culpa, la ambivalència). Tot això sense oblidar que, per una banda, la xarxa de suport malauradament s’ha vist afectada a causa del confinament (menor xarxa disponible i augment de les demandes de persones dependents a càrrec, com infants o persones malaltes a casa) i, per altra banda,  que ha crescut, arran del confinament, l’angoixa o la incertesa laboral. Finalment, anem indagant i treballant sobre la manera d’afrontar aquest dol: si apareix evitació, negació (de manera conscient o no) i de quina manera ho encaren, procurant que aquest afrontament sigui funcional.

Treball psicoeducatiu

En funció de la situació de cada persona, oferim pautes senzilles d’autocura però també tasques relacionades amb tot el treball emocional portat a terme durant la sessió.

Les pautes d’autocura física en la situació actual comprenen aspectes com menjar i beure de manera saludable, la higiene de la son (rutines, relaxació, infusions, banys, música suau, desconnexió tecnològica), escoltar el propi cos, fer exercici físic suau, mantenir-se actiu de manera creativa (cuinar, manualitats, cuidar plantes, cosir), evitar l’abandonament físic (canvi de roba i pijama, dutxa, higiene…mantenir un bon aspecte físic), sortir a gaudir el sol en la mesura del possible (sortint a la finestra o balcó i gaudint durant una estona de com ens fa sentir el contacte amb l’exterior).

Pel que fa a les pautes d’autocura relacional, ens referim a qüestions com compartir els sentiments amb els altres (telèfon, videotrucada, xarxes, etc.), perquè encara que no estiguin presents físicament ben segur que ho podran estar emocionalment per donar suport, buscar un espai on poder estar sol quan la persona necessiti aïllar-se i desconnectar podent-ho explicar obertament a aquelles persones amb qui es conviu, o poder escriure en paper com un se sent.

Les pautes d’autocura cognitiva inclouen, entre d’altres, evitar el bombardeig d’informació a què estem sotmesos aquests dies, així com el negativisme i la violència, plantejar-se objectius a curt termini (rutines diàries, procurar una llar còmoda) o postergar (en la mesura del possible) decisions importants en relació amb la incertesa social i laboral actual.

Per últim, existeixen tècniques narratives terapèutiques que val la pena provar en aquesta situació. Per exemple,  escriure cartes a la persona que es troba a faltar o, directament, a una emoció en concret (carta a la meva ràbia, tristesa, por, solitud), recopilar escrits, poemes, cançons que ens facin pensar en la persona que trobem a faltar o que aporten un missatge que ens agradaria fer-li arribar. També dibuixar, ja que quan ens falten les paraules, de vegades, mitjançant el dibuix, podem expressar-nos de manera simbòlica… Ens pot arribar a sorprendre el resultat!

Els Grup d’Ajuda Mútua són una realitat a la Residència Mutuam La Creueta per a gent gran (Sabadell)

Mutuam Creueta i els grups d'ajuda mútua

Els Grups d’Ajuda Mútua són avui un fenomen social relativament recent que faciliten l’accés a noves vies d’expressió emocional, d’intercanvi d’afectes, d’aprenentatge mitjançant experiències compartides i l’establiment de relacions socials de qualitat. Els grups d’ajuda mútua busquen oferir un espai terapèutic de suport, escolta activa i contenció a les famílies per minimitzar l’impacte emocional implícit en el fet de tenir que ingressar un familiar en una residència geriàtrica i on també aquests poden trobar espai psico-educatiu on treballar temàtiques relacionades amb les demències, els canvis en la relació, les conseqüències sobre la salut, etc… Mensualment en el Centre Residencial Mutuam La Creueta per a gent gran hi ha programades trobades del Grup d’Ajuda Mútua (GAM) que condueix el psicòleg d’aquesta residència assistida a Sabadell, Albert González-Rojas.

La interacció que té lloc, permet que les experiències dels altres companys, ajudin a la resta. Es així com s’ha anat creant una xarxa de suport on es procura l’intercanvi d’afectes, informació, eines, sentiments, experiències, alternatives… Altres àrees i temàtiques que es treballen des d’aquests grups de suport són: l’experiència de cuidar, la sobrecàrrega del cuidador, les demències, aprendre a cuidar-se, comunicar-se, descansar és salut, noves maneres de relacionar-nos, el sentiment de culpa, entre les més destacades. Avui els grups d’ajuda mútua són part important d’aquesta residència assistida a Sabadell que ajuda a moltes famílies a adaptar-se a la nova situació i sobretot a estimar més.

El paper dels Grups d’Ajuda Mútua quan ingressem un familiar en una residència assistida

Les bonances dels grups d'ajuda mútua

Els Grups d’Ajuda Mútua (GAM) estan formats per persones que es reuneixen per parlar i afrontar algun problema o fet que fins al moment els era desconegut però que ha passat a formar part de la seva realitat. Es tracta d’espais de suport mutu, de descàrrega emocional, d’orientació i d’aportació personal.

Els grups poden estar constituïts tant per les persones afectades per un mateix problema com pels seus familiars o cuidadors i n’existeixen de formats i temàtiques molt diverses. Així, les reunions poden girar entorn d’una malaltia crònica, d’un problema de comportament personal o d’una qüestió psicosocial, entre d’altres. Sovint, en els GAM es comparteixen les vivències al voltant d’un tema que la societat tendeix a ignorar o aïllar. Entre aquests darrers, es troba, per exemple, la situació derivada de l’ingrés d’una persona propera en una residencia geriàtrica. Aquesta realitat no només repercuteix i condiciona el dia a dia sinó que pot generar dubtes sobre com s’ha de procedir, dilemes i angoixes per no saber si s’actua correctament, discussions a casa i a la família derivades de la presa de decisions difícils que s’han d’assumir, etc.

Els Grups d’Ajuda Mútua vinculats a les residències assistides es preocupen dels perquès d’aquestes situacions, de la incomprensió de la societat i de la no acceptació de l’actual realitat vital, que la persona estimada ara viu al centre. El grup, sobretot, vol ocupar-se del malestar que senten les famílies i les persones properes, abordar els seus dubtes i escoltar les seves angoixes, així com aprendre de les reflexions, experiències i propostes que suggereixen.

Cadascú pot explicar el seu punt de vista, com es veuen afectats els sentiments propis, com repercuteix l’ingrés en la seva vida diària, com gestiona les emocions que se’n generen… Alhora, els participants escolten i aprenen de l’altre i de com viu la seva situació. Qui pot aconsellar i comprendre millor que una persona que ha viscut (o viu) una situació similar a la que un mateix viu?

Compartir opinions i pensaments, sentir les pròpies experiències, escoltar la dels altres… es tracta, podríem dir, de buidar-se per omplir-se de nou. Sovint el que necessiten les persones és expressar-se, sentir-se compreses i escoltades per un grup d’iguals que no jutgen les decisions preses, sinó que ofereixen suport, escolta i orientació. Descobrir que hi ha persones que comparteixen les mateixes angoixes, pensaments i preocupacions que un té pot resultar molt alliberador.

Si voleu més informació sobre els GAM, podeu consultar les pàgines següents:

Amb la col·laboració d’Albert González, psicòleg del Centre Residencial Mutuam La Creueta (Sabadell)