Els residents del Centre Mutuam La Creueta, celebren el Dia Internacional de la Gent Gran amb un bingo musical on-line

Mutuam LA Creueta

Aquesta setmana, el Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell per a gent gran i dependent, ha estat ocupat, preparant diverses activitats entorn el Dia Internacional de la Gent Gran, com cada any  han fet. Malgrat la Covid19, s’han organitzat molt bé i entre d’altres, han organitzat i celebrat un bingo musical on-line, en el que hi han participat altres residències per a gent gran de Sabadell, tots molt ben coordinats gràcies a la figura d’un terapeuta musical, activitat que ha comptat amb la col.laboració de l’Ajuntament de Sabadell. Avui 1 d’octubre, per acabar de celebrar aquesta diada tan especial, s’ha organitzat un berenar amb xocolata i melindros.

En el marc d’aquest dia tan especial, l’Ajuntament de Sabadell ha fet un manifest, del que us deixem el VÍDEO, en el que la gent gran ha estat protagonista, dedicant unes paraules a la jornada d’avui i donar més visibilitat a la gent gran i dependent. Una d’aquestes persones és la Maria Angeles Padilla, resident del Centre Mutuam La Creueta.

La Residència Vila-seca preparada per fer front a la tardor

Residència Vila-seca preparats

La Residència Vila-seca per a gent gran que Grup Mutuam gestiona a Tarragona, continua esforçant-se i treballant intensament en totes les mesures i protocols dels seus recursos i serveis, per garantir la seguretat dels residents, usuaris i professionals davant la Covid-19. 

Així mateix ho explica el diari “MésVilaseca” en la seva publicació mensual del municipi de Vila-seca. A través d’una entrevista amb la directora de la residència per a gent gran, Silvia Mirete, el diari exposa la situació actual del centre: des de quina és la distribució i sectorització que s’ha fet a la residència, a com han reprès la seva activitat la resta de serveis de que disposa, com el Centre de Dia i l’EDCA. (Equip d’atenció al dany cerebral adquirit)

Si voleu conèixer en detall com la Residència Vila-seca per a gent gran, farà front a la tardor, us deixem a continuació la notícia sencera.

Més Vila-seca

El Centre Mutuam la Creueta reprèn els tallers de cuina amb alegria

Centre Assistencial Mutuam La Creueta

Un grup estable de 10 usuaris del Centre Assistencial Mutuam La Creueta, a Sabadell, va gaudir molt del primer taller de cuina, ja passat l’estiu i el confinament, ara a Mitjans de setembre. Cada participant tenia el seu propis estris i materials base. Amb la distància de seguretat ben garantida, l’ús de la mascareta i la neteja freqüent de mans, van dividir-se en parelles (Companys/es d’habitació) compartint una taula ben gran per posar-se a treballar. Tots van estar molt contents de veure’s junts de nou i de fer una activitat conjunta. Tot els semblava nou. En el menjador de cada planta d’aquest centre assistencial, es va celebrar el taller  de forma simultània.

Per la diada mundial de l’Alzhemier, més centres de Grup Mutuam van fer-li sentit homentage

Centre Residencial Mutuam Collserola per a gent gran

L’àrea d’educació social del Centre Residencial Mutuam Collserola per a gent gran, ubicat a la zona de Valle Hebrón al peu de Collserola, va organitzar una sessió de manualitats i dibuix, on van reflectir frases emotives per mostrar a tothom, sobre el fet que les persones amb Alzheimer i amb demència, són persones que necessiten que siguin molt ben cuidats. Van aparèixer frases que fan referència a les conseqüències d’aquesta malaltia, com ara “No t’oblidis dels que ens obliden”, “Una cosa és el recuerdo, otra cosa el recordar”. Molt clar. Altres centres residencials per a gent gran de Grup Mutuam van fer accions semblants per commemorar aquest dia entre els seus residents.

Per la seva banda, els professionals de la Residència Les Franqueses del Vallès propietat de la Fundació Privada Les Franqueses del Vallès per a gent gran que gestiona Mutuam, també va unir-se a aquesta jornada de sensibilització. Al llarg de tot el dia, es van anar llegint i comentant frases que feien referència a aquesta malaltia, i algunes d’elles es van penjar a l’entrada d’aquesta residència geriátrica i a la planta de psicogeriatria, acompanyades de dibuixos i imatges relacionades.

Residència Les Franqueses del Vallés

“Tener buen corazón es más importante que tener buena memoria”. Maddeleine Cutting
“Los profesionales también aprendemos de personas con alzhéimer y sus familias. Gracias”. Héctor Monfort
“Detrás de esos ojos que ya no miran, y del silencio de tus labios, hay una vida”. Rita Gómez
” Si habito en tu memoria, no estaré solo.” Mario Benedetti

Al setembre, la Residència Vila-seca per a gent gran, ha reprès algunes activats amb molta cura

Residència Vila-seca

Aquesta mateixa setmana els professionals, juntament amb la direcció d’aquesta Residència geriàtrica ubicada a Vila-seca, Tarragona, han iniciat sortides a l’exterior amb familiars i en alguns casos amb professionals del centre. L’objectiu d’aquestes escapades a l’exterior, és el de recuperar la proximitat social i familiar que van perdre al llarg dels mesos àlgids de la crisi sanitària que ha provocat la COVID19 des de març. Malgrat que les visites de familiars es van activar fa setmanes seguint estrictament els protocols establerts per les autoritats sanitàries, amb aquesta activitat a l’exterior, residents i familiars han pogut gaudir del estar junts de nou, mentre passegen pel municipi de Vila-seca.

Des de juliol, el servei de Centre de Dia ubicat en aquesta residència geriàtrica, va encetar la seva activitat al 50%. En aquests moments, seguint estrictes mesures de higiene i prevenció de contagis, amb l’aplicació de noves recomanacions publicades el 14 de setembre, aquest servei de centre de dia es podrá oferir al 100%, ja que les instal.lacions permeten gaudir d’una distància de seguretat de 1,5 metres entre usuaris, i poden disposar de 2,5 m2 d’espai, per assistent. Tot i que aquest centre de dia està integrat a la Residència Vila-seca per a gent gran, hi ha una correcte sectorització de tots dos recursos, cadascun d’ells compta amb accessos ben diferenciats i professionals no compartits.

CD Residència Vila-seca
Els usuaris del Centre de Dia gaudint de les activitats de nou

Els residents de Mutuam La Creueta i de la Residència Rubí, commemoren el dia mundial de l’Alzheimer

Mutuam La Creueta

Pensant en el dilluns 21 de setembre, Dia Mundial dedicat a l’Alzheimer, el Centre Assistencial Mutuam La Creueta (Sabadell), divendres passat va organitzar una activitat entorn la reminiscència, fent treballar la memòria a partir de la visualització d’anuncis de televisió d’abans. També van veure un vídeo sobre com és la comunicació de les persones amb Alzheimer.

Seguint en tot moment els protocols COVID19 al centre, i en el context just de represa d’algunes activitats en els centres residencials per a gent gran, Mutuam La Creueta ha iniciat poc a poc i de forma estable les sessions “Posa’t les piles”, unes sessions de treball de moviment, estimulació i relacions socials que coordina i lidera la fisioterapeuta d’aquest centre: Anna Corbalán.

El “Posa’t les piles” és una activitat que es realitza amb residents prou  autònoms físicament que persegueix mobilitzar i tonificar el cos. També es treballa la coordinació i l’equilibri, a través de ritmes musicals, estant asseguts o drets. Els grups són de 10 a 12 persones , grups estables i fixes, seguint sempre els protocols, per tal de preservar al màxim la seva seguretat . Els residents els comenten que es diverteixen i entretenen molt, estant plegats, mentre activen la ment i el cos. 

Per la seva banda, la Residència Rubí per a gent gran que gestiona Mutuam al Vallès Occidental,  ha posat el seu granet de sorra en la celebració d’aquest dia, tenint un detall especial: han llegit, com si es tractés d’un poema, una cançó sobre l’Alzheimer “No me olvides“. També han elaborat i penjat cartells pel centre perquè tothom tingués present l’Alzheimer avui.

Meditant amb la gent gran: l’experiència a Mutuam Collserola i Mutuam Güell

Meditació

El Mestre Xavier Puigdevall em va suggerir fa uns anys: “Ves a una residència de gent gran i porta-hi la meditació, surt de l’Escola, de la zona de confort”. Així va ser com a finals del 2015 va començar el “Grup de Meditació Apartaments Collserola”. Tot un procés per aprendre, abaixar el cap, empatitzar, conèixer la vida quotidiana dels seus participants, la seva saviesa, les seves vivències… Deixar la teoria i anar a la pràctica per aprendre a caminar caminant.

Les primeres trobades eren quinzenals; no van funcionar. Es perdia el contacte i el millor va ser fer-ho setmanalment, els dilluns de 16,30 a 18h. L’espai, un lloc silenciós i ampli (la Sala Club Social reservada per a nosaltres), sense grans decoracions, confortable, amb unes butaques còmodes, asseguts en rotllana, l’olor agradable de l’encens, algun cop amb la llum d’una espelma.  Van anar degustant el caliu del grup, la confiança, obrint-nos a poc a poc, estimant-nos, meditant junts,  abaixant el cap i dedicant els beneficis als éssers propers. Practicant l’abraçada i els petons entre nosaltres després de cada sessió ens ajudava a mantenir l’escalf fins a la propera trobada.

Era un dia especial per a les persones del grup, s’arreglaven amb els millors vestits: feien goig. Començar amb una música relaxant o clàssica ens ajudava a calmar la ment. La postura recomanable: seure en una butaca sense braços amb les mans recolzades sobre les cuixes o agafades al centre. Els ulls tancats, llevat que ens agafés el son, i mantenir la mirada horitzontal, que no fes mal la nuca. Més d’un cop hi havia persones que es relaxaven tant que s’adormien. Feien el mateix procés de relaxació i calma. Tot plegat ens permetia deixar anar i sentir-nos més buits; una buidor no pas sinònim de pobresa i escassetat, sinó de lleugeresa i llibertat.

Un cop la ment calmada, es va anar introduint a cada sessió l’hora del conte. S’entregava un escrit il·lustrat, normalment un conte, com un recordatori per a tota la setmana. Va ser un mitjà per obrir-nos, parlar de les seves coses: què pensaven, records de la seva vida que, en expressar-los, s’anaven netejant; amors oblidats, paisatges inspiradors, viatges a la seva infantesa, trobades amoroses dels seus pares, retrobament i reconeixement del seu amor als  familiars i amics morts… Tots aquests comentaris donaven un nou sentit a la seva vida, descobrint i reafirmant la saviesa acumulada al llarg dels seus anys.

Les lectures eren un entrenament de la ment i del cor per tal de viure la seva quotidianitat d’una forma més centrada i amable, acceptant, com es podia, el que s’anava presentant en cada moment.

Posteriorment, una meditació acompanyada de música per potenciar l’agraïment cap a les persones que els acompanyaven –familiars, cuidadors, amigues, etc.– i cap a ells mateixos. Al llarg de les sessions es va anar ampliant aquest agraïment, fins i tot cap a aquelles persones amb qui no tenien o no havien tingut una bona relació.

Sempre acabàvem la sessió ajuntant les mans al pit, abaixant el cap i dedicant els mèrits de les pràctiques a les persones que patien. L’abraçada i petons entre tots nosaltres es va instaurar com una manera dolça de cloure la trobada. Es diu que la meditació transforma les persones en més amables, tolerants i compassives… Cada vegada que ens acomiadàvem vam comprovar que era ben cert: gaudir d’aquesta escalfor humana, del silenci presencial en la meditació de la gent gran, ha estat un regal en el meu camí espiritual.

Sessió rere sessió, la meditació es va anar obrint camí fins a consolidar-se com una dinàmica que formava part de la quotidianitat setmanal de la gent gran. Quan ja portàvem gairebé un any fent l’experiència, es va tirar endavant, conjuntament entre el personal totalment entregat de la Residència Collserola i el Grup de Meditació de l’Escola de l’Ésser, un acte que va suposar una nova embranzida a la iniciativa: el 30 de gener del 2016 vam organitzar el dia de la No violència i la Pau. Una mostra dels treballs que la gent gran havien fet als seus tallers vestien la sala, on vam projectar un audiovisual: “La pràctica d’Atenció: La Mirada Innocent”, del Mestre Xavier Puigdevall. Amb el cor ben obert i la innocència als ulls, després de la visualització del preciós audiovisual, es va fer la lectura d’uns escrits a càrrec d’una persona del Grup de Meditació Apartament i una persona del grup de Meditació Escola de l’Ésser i es van lliurar uns fulletons amb imatges de nenes i nens innocents. A més, vam fer una meditació conjunta acompanyada d’unes músiques, dues cançons que van arribar al moll de l’os de l’ànima de tots els assistents: “Thula Baba” de Pumeza i el Mantra “Yemaya Assessu”.

L’acte es va anar tancant com sempre: d’una manera dolçament alegra. Ben acompanyats d’un bon esmorzar, beguda i pastes, van tenir lloc les trobades, abraçades, tertúlia, comentaris molt sucosos entre la gent gran i els membres del grup de meditació de l’Escola.

A partir d’aquesta experiència es va crear un altre Grup de Meditació a la Residència Collserola, portada per dues persones del grup de meditació de l’Escola (la Maria i el Carles) i personal de la Residència.

Es va obrir també un altre Grup de Meditació als Apartaments Güell, portat per dues persones més del grup de Meditació de l’Escola (el Jose i la Charo). El Jose expressa així la seva vivència: “Mi experiencia meditativa con la gente mayor al principio fue una manera de dar altruistamente, que se convirtió después en un intercambio donde recibíamos tanto o más de lo que entregábamos, dábamos amor y recibíamos más… Uno de los momentos que más me gustaban era al acabar la meditación de cierre, donde ellas me decían que se quedaban tranquilas, calmadas y con mucha paz. Yo sentía lo mismo. Nos despedíamos siempre con abrazos, besos y palabras de agradecimiento en ambas direcciones. Recuerdo esos momentos con cariño y amorosidad”.

L’experiència de la Charo és aquesta: “Va ésser molt enriquidor i nutritiu, deien que els donàvem molt, i la veritat és que eren elles qui ens donaven al meu company i a mi. Vaig aprendre a valorar encara més l’entrega i energia de la Pilar, era com una filla em deia… I així la sentia, com una mare amorosa. De la Maria recordo la seva força i determinació. La Josefina una dona delicada i tendra amb capacitat d’escoltar. La Belen de tot en feia broma i posava la “chispa” al grup. La Conxita va lluitar fins al final amb decisió i coratge, vaig aprendre d’ella això, junt amb com és d’important cuidar la família amb els petits detalls”.

Va sortir la necessitat d’una trobada quinzenal entre els coordinadors per supervisar com anaven els grups, què ens passava a nosaltres… I de mica en mica es va anar creant material, compartint músiques, meditacions… Tot plegat va suposar un aprenentatge com a meditadors més creatius, amables i bondadosos; un començar a integrar vivencialment el que és la benevolència, la bodhicitta i la compassió a partir de la pràctica.

Una trajectòria de contes, músiques, recull de frases il·lustrades del llibre del Mestre Xavier, celebracions d’aniversaris, Nadal, Sant Jordi, comiats de persones que havien mort, trobades amb familiars, etc. Un projecte que ha anat creixent a mesura que els cors dels qui hem tingut la sort de participar-hi s’han anat obrint en dolçor, humilitat i entrega.

Després de l’explicació, m’aturo i tanco els ulls amb el propòsit de recollir allò essencial que he après amb aquesta iniciativa. I em venen molts comentaris, salutacions de la gent gran, així com petits moments viscuts amb ells que em dibuixen un somriure. Autèntics regals com quan, amb un to càlid i directe, sense prejudicis, amb amabilitat respectuosa i amb honestedat assertiva, em deia sense embuts la Isabel quan els posava alguna peça musical: “Aquesta música… hi ha una versió més harmònica”. O quan em saludava el Ramon en arribar al grup: “Hola, jove!”. Amb aquella mirada dolçament brillant mentre tot somrient em donaven la mà amb una calidesa i suavitat que no s’obliden. O quan la Rosa va obrir al grup que, quan estava a l’habitació i se sentia sola, s’imaginava que estàvem tots junts meditant i això li feia sentir un caliu que la tranquil·litzava. O quan la Marisa, una persona invident, amb tot la seva energia i entusiasme, en arribar al grup gravava un àudio dels seus pensaments, les seves poesies. Els llegíem i ens enriquíem després d’haver-los copiat i escrit. O quan la Rosa practicava la meditació del Timo i expressava que aquella pràctica l’alliberava del dolor.

La Mercè i la Rosa M. em diuen que segueixen posant en pràctica l’atenció a la respiració, les passejades totes dues al bosc, contemplant els arbres i el garrofer, respirant profundament i els va molt bé. La M. Teresa assenyala les meditacions connectant amb la llum interior. Durant el confinament l’ha practicat, principalment quan el seu home, el Ramon, ha fet el viatge cap el seu origen, cap a la llum. Em diu que quan ens retrobem podrem retornar amb aquesta pràctica.

La M. Antònia, quan jo no hi podia assistir, era qui portava la sessió meditativa. Ha expressat que ha experimentat un pas endavant en la introspecció i el coneixement d’ella. Un lloc de reunió on no es demana res; un lloc de recolliment i disposició a obrir el cor i la ment, vivint noves i profundes experiències, arribant al retrobament amb la seva ànima i el seu cor, en la seva essència més primigènia. Un anar endavant etern.

La Cloti i la Isabel recorden les meditacions amb una sensació de benestar molt agradable i positiu. La Cloti havia traduït una versió al castellà de El Petit Príncep, i quan el llegia amb una dolça innocència que li sortia del cor ens posava a tots els oients la pell de gallina.

Llegíem també fragments tan bonics com aquest del llibre ‘Diguem-nos coses boniques d’en Carles Capdevila’: “Cada dia de la nostra vida té dues versions, la cara A i la cara B. I com que està de moda la queixa, i pensar que els altres tenen més sort i mai rebem el que ens mereixem, solem ficar-nos al llit carregats de retrets contra el món.

Si hi penses bé i ho treballes, cada dia t’ha dut coses bones, aprenentatges enriquidors. I si els vas recordant, si construeixes un relat cert sobre la part  positiva del que et va passar ahir, sortiràs a afrontar l’avui amb més ganes”. No puc oblidar tants altres moments que m’han ajudat a abaixar el cap, sentir-me un principiant. Anava a ensenyar meditació a la gent gran i em vaig trobar aprenent de la seva generositat, humilitat, bondat, valentia, el seu saber acceptar el present, la seva devoció i la seva innata bodhicitta.

Vull enviar un agraïment a totes les persones meditadores del grup, als col·laboradors.  M’han ajudat a reafirmar més clarament en el camí espiritual, tocant de peus a terra, amb el cor i amb l’ajuda dels de Dalt.

Durant el confinament fins ara continuem tenint contacte per telèfon i whatsapps amb les persones grans i els seus familiars… Esperant que les condicions siguin propícies per reprendre presencialment la nostra pràctica meditativa en grup.

Toca anar acabant l’escrit. No és fàcil tancar una cosa que t’estimes. Saber dir adéu és una de les moltes coses que he après de la gent gran, la qual molt abans que no pas jo ha hagut de deixar anar a persones estimades, que han emprès el seu retorn a la llum; prenc bona nota de la saviesa, no només de deixar anar, sinó també la de quedar-se amb l’empremta de bondat dels qui han marxat. La gent gran té una capacitat d’acostar-se a la bondat i de perdonar sense miraments, directa al cor, davant la qual només puc baixar el cap.

El reconeixement sincer cap a tot allò après en aquesta experiència em permet, ara mateix, fer un pas més en l’agraïment profund i amorós als meus Mestres. Sovint, quan llegíem el conte en la meditació amb la gent gran, em naixien comentaris dels meus pares, dels meus Mestres, de la meva dona, del meu fill, de les meves netes… i s’entrellaçaven amb les seves vivències. Tot seguit naixia la seva curiositat i em preguntaven aspectes de la meditació, dels Mestres… compartíem una estona de pau,  de tranquil·litat, no s’havia de fer res, tot fluïa. Un goig… Mil gràcies.

Albert Colomer Rovira

Especialista en meditació de l’Escola de l’Ésser d’Empar Fresquet i Xavier Puigdevall. Ha fet de voluntari impartint sessions a Mutuam Güell i Mutuam Collserola.

Podeu llegir al nostre blog un article anterior d’Albert Colomer: Meditar: deixar anar i veure-hi clar.

Els usuaris del Centre Assistencial Mutuam La Creueta aprofiten, l’11 de setembre per treballar la reminiscència

Amb una mica de decoració al pati exterior amb la senyera, durant tota la setmana, en el Centre Assistencial Mutuam La Creueta (Sabadell) s’ha dut a terme una activitat per un grup reduït i estable de usuaris del centre, seguint estrictament els protocols. Durant les sessions de treball van visionar fotografies de les diades d’altres anys, comentant els records que els evocaven, les seves vivències familiars, etc. També van cantar plegats algunes cançons populars catalanes, i fruit del debat es van enfortir les relacions interpersonals entre els assistents.

Tots els participants portaven mascaretes, guardant entre altres mesures les distàncies, i van titular a l’activitat: Un somriure als ulls”, contents de reprendre les activitats poc a poc i amb pocs participants. Un menú de festa omplirà demà, els plats dels usuaris. Bona Diada!

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell celebra el seu 29è aniversari

Amb motiu del 29è aniversari del Centre Assistencial Mutuam La Creueta cada mes de juny sempre s’han organitzat multitud d’activitats, de dibuix, cant, musical, etc. Aquest estiu amb les limitacions d’activitats per la COVID19, els professionals del centre no han pogut organitzar res però sí que han regalat un ventall de colors a cada resident per fer la calor més lleugera i colorida. Tots han agraït molt el regal.

Professionals de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, presents a l’acte d’homenatage a les victimes per la COVID19

Hospital Sociosanitari Mutuam Girona

El dimarts 14 de juliol a les vuit del vespre es va celebrar al parc de les Ribes del Ter a Fontajau (Girona) un acte en memòria de les víctimes de la Coivd-19 i d’homenatge als professionals que els van acompanyar en tot moment. L’acte va estar presidit pel Molt Honorable Sr. Joaquim Torra i Plau, president de la Generalitat de Catalunya i va ser organitzat per l’Ajuntament de Girona al que representava l’alcaldessa, la Sra. Marta Madrenas.

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona va estar convidat a l’acte i van anar-hi alguns professionals dels diferents equips, del sociosanitari, del centre de dia, del PADES, de l’EPAC. Va ser un acte molt emotiu i sensible, on es va barrejar la poesia i la música. 147 espelmes estaven enceses a l’escenari en record de les persones mortes a Girona per la Covid-19.
L’acte va ser conduït per la periodista Clara Sánchez-Castro, que va tenir com a preludi el repic simultani de totes les campanes de la ciutat. Només començar es va fer un sentit minut de silenci i després els parlaments es van anar intercalant amb les actuacions del cor Preludi –ahir excepcionalment barrejant els seus cors infantil i juvenil–, que va posar banda sonora a l’acte amb On suuri Sun rantas (un cant a la natura finès), Vull escriure en un mur (de Demis Roussos) i Heal the world (de Michael Jackson, traduït al català pel cor Preludi). A banda dels discursos de les autoritats, hi va intervenir també un representant de les famílies, Fèlix Xunclà, que va perdre la seva mare per la Covid-19 i que va llegir el text No em dugueu enlloc més, del professor gironí Jordi Vilamitjana, mort al maig arran d’un càncer.

“De la ciutat de Girona en memòria de totes les persones que la pandèmia de la Covid-19 ens ha pres abans d’hora. Sempre mantindrem viu el seu record.” Aquest és el text de la plaça commemorativa que es va descobrir, al peu d’un desmai recent plantat a la llera del Ter a Fontajau. Al final de l’acte d’homenatge a les víctimes del coronavirus es va fer una ofrena floral que quedarà com a “símbol físic del llegat” de les víctimes, en paraules de Madrenas.