Potenciant el benestar emocional de la gent gran amb Anna Escolà

En els últims 20 anys, Anna Escola Fustero, ha dedicat la seva carrera com a psicòloga al Grup Mutuam, emergint com una figura destacada en psicologia general sanitària, psicooncologia i neuropsicologia. Amb un estil d’aproximació adaptable i pragmàtic, Anna ha estat pionera com a primera psicòloga del centre assistencial Mutuam Collserola, i posteriorment a l’HAI Mutuam-Güell i a l’EAPS Mutuam-Barcelona, (Equips d'Atenció Psicosocial impulsats per la lFundació la Caixa, gestionats per Grup Mutuam) aportant el seu coneixement a la unitat de cures pal.liatives i convalescència de Mutuam Güell i als PADES d’Horta i Gràcia.

En el marc del teu treball amb el Grup Mutuam, com abordes les necessitats de les persones grans que viuen soles des del punt de vista psicològic i emocional?

A l’EAPS treballem amb persones amb malalties oncològiques, i amb malalties cròniques complexes i avançades, que es troben en situació de final de vida.

L’acompanyament que oferim està centrat a detectar les necessitats de cada persona, respectant la seva autonomia en la presa de decisions, per tal que puguin fer un tancament de vida i tindre una bona mort. 

Aquest acompanyament és diferent quan la persona pateix una malaltia neurodegenerativa, o té afectades les seves capacitats cognitives. En aquests casos la intervenció psicològica va més dirigida a la família.

‘’Al final, un acaba morint com ha viscut’’

Quins consells oferiries a les persones grans que viuen soles per evitar la soledat i mantenir un equilibri emocional saludable?

La clau està a identificar quin tipus de soledat experimenten. Pot ser social (s’han quedat sense entorn), emocional (estan acompanyats, però se senten sols) o existencial (han perdut el sentit de la vida) i és en aquesta última on entra la nostra figura.

‘’La vida és una carrera de dols, començant per les etapes vitals, de la infància a l’adolescència i acabant pel nostre entorn’’

Recomano participar en programes comunitaris, activitats locals i mantenir connexions amb l'entorn. També és important explorar noves passions i aficions que els donin sentit i alegria.

‘’És important tenir objectius i petits projectes per mantenir la motivació i el sentit de la vida’’.

Parlant de les famílies amb persones grans a càrrec, com poden millorar els cuidadors la salut mental d'aquest col·lectiu?

Per als cuidadors familiars, demanar ajuda és fonamental, no poden fer-ho tot sols. Activar recursos comunitaris, com centres de dia o associacions, i establir una xarxa de suport amb altres familiars o amics pot alleujar la càrrega. És essencial mantenir la comunicació i no tenir por de buscar ajuda professional.

Els professionals que treballem en aquest àmbit ens cuidem molt. Fa molts anys que vaig a la psicòloga per evitar discursos projectius i no posar en l’altre el que és nostre així com tenir els límits ben definits. Per a mi també és important fer esport, connectar amb la natura, fer meditació (la meva favorita és la zentangle), fer manualitats, que m’agraden molt, i intentar connectar-me cap a la vida i l’alegria. Al final, vas trobant l’equilibri i la manera d’acompanyar sense entrar massa a dins. La supervisió i la formació continuada són eines essencials per a cuidadors, proporcionant-los suport en el seu important treball. Finalment, voldria comentar que, des de fa molts anys, fem supervisió amb una psicòloga externa que ens ajuda moltíssim.

‘’Com treballem amb quelcom intangible, moltes vegades, som invisibles pel sistema’’

Quins riscos i signes d'alarma haurien de ser tinguts en compte pel que fa a la salut emocional i física de les persones grans que viuen soles?

Des del punt de vista psicològic, un signe d'alarma és la retirada social, que pot indicar un deteriorament cognitiu. Cal estar alerta a aquests canvis i buscar suport professional. També és essencial mantenir-se actiu físicament per prevenir problemes de salut. Hi ha un programa anomenat ‘’radars’’ que intenta identificar aquestes persones que de cop i volta desapareixen. Hem de tenir en compte que hi ha moltes persones grans que viuen soles, sigui perquè volen o perquè no tenen a ningú.

Com podem millorar la comunicació amb les persones grans i comprendre millor les seves necessitats emocionals?

La clau és preguntar i escoltar amb empatia. Evitar infantilitzar-los i establir una connexió genuïna. No donar per fet que sabem el que necessiten, sinó donar-los l'espai per expressar-se. La comunicació efectiva requereix temps i paciència.

Per acabar, quins consells generals oferiries als familiars i cuidadors per millorar la qualitat de vida i el benestar emocional de les persones grans?

Mantenir relacions significatives, connectar amb fonts de sentit i ser responsables de la salut a través d’hàbits saludables. Planificar anticipadament el futur i buscar recursos comunitaris i professionals quan sigui necessari. El més important és que la persona pugui decidir com vol viure, i això implica tenir aquests espais de reflexió. En algun moment tots marxarem així que el millor és fer-ho d’una manera conscient i dins de la nostra escala de valors, decidir com volem que sigui aquest final de vida.