Comitè d’Ètica Assistencial

La bioètica és la disciplina que s’encarrega d’examinar els dilemes ètics sobre la vida que emergeixen amb els avenços científics, tecnològics i socials. Una eina fonamental en el camp de la salut, que aborda qüestions essencials de la pràctica clínica i la investigació, com ara l’eutanàsia o la manipulació genètica, mentre que l’ètica assistencial és la branca que se centra en les relacions entre sanitaris i pacients.

La bioètica i l’ètica assistencial són pilars fonamentals de Grup Mutuam que ens guien en les nostres decisions del dia a dia. Un instrument que ens ajuda a proporcionar una atenció centrada en la persona, alineada amb els nostres valors de respecte per l’autonomia i la dignitat de les persones.

Per això vam ser una entitat pionera en la creació d’un Comitè d’Ètica Assistencial (CEA), que enguany fa quinze anys. Aprofitem el nomenament de la seva nova presidenta, Leticia Ortigosa, per a conèixer com funciona, com ha evolucionat i quins reptes planteja.

Quina és la funció del CEA de Grup Mutuam?

El CEA és un òrgan consultiu i interdisciplinari que té la missió de promoure el debat ètic en la pràctica clínica i assistencial, assessorant els professionals en els possibles conflictes ètics que puguin tenir.

Cada persona té una història de vida, valors i creences diferents, i en els sanitaris aquests poden entrar en contradicció amb la voluntat dels pacients que atenem. La funció del comitè és poder oferir a una perspectiva més àmplia, que tingui en compte múltiples visions. És important subratllar que les seves respostes no són vinculants, sinó recomanacions per ajudar en la presa de decisions. 

Qui forma el CEA, i com s’hi accedeix?

El CEA està format per professionals de diferents àmbits i recursos assistencials: hi ha auxiliars d’infermeria, metges de PADES, treballadors socials, juristes, directius, personal administratiu, de riscos laborals… Aquesta diversitat de perfils és essencial per poder garantir una mirada plural, amb diferents perspectives representades.

En total hi ha 20 places per a membres vocals, dins les quals trobem vocals nats i vocals electes. Els vocals nats són figures que es consideren necessàries per al bon funcionament del CEA, com per exemple un/a jurista. Per això, en el cas que una persona decideixi no continuar -tots els membres reflexionen cada quatre anys-, ha de ser substituïda per una altra del mateix perfil.

En els vocals electes, en canvi, quan una plaça queda lliure es publica una convocatòria oberta, perquè pugui aplicar qualsevol professional de l’entitat, mitjançant una carta de motivació. Finalment, també tenim els membres al cas, que són persones expertes en un tema que es busquen especialment per a un cas puntual. Per exemple, en el nostre comitè podria ser un representant religiós si tinguéssim un conflicte d’aquest caire, ja que no comptem aquesta figura.

Com va ser en el teu cas? Podries explicar-nos quina és la teva experiència personal dins el CEA, i en el món de la bioètica?

Soc metgessa d’Atenció Intermèdia i de Pal·liatius, i vaig unir-me al CEA aplicant a una convocatòria oberta l’any 2019. L’ètica sempre m’ha interessat molt, i al Màster de Cures Pal·liatives era un tema molt present. Crec que estar en contacte amb aquest tipus de pacients et dona una sensibilitat afegida a l’hora de parar-te a reflexionar sobre com estem actuant. Això em va portar al Màster en bioètica que he acabat recentment, coincidint amb l’acceptació de la presidència del CEA.

Quina ha estat l’evolució del comitè des de la seva creació, el 2009?

Ha evolucionat molt, com també ho han fet la societat i les lleis en aquests quinze anys. Des de la seva creació ha crescut tant en nombre de membres, passant de 8 a 20, com en el de casos anuals presentats. Abans eren molt pocs, començant per dos o tres, mentre que des del 2019 s’hi analitzen una mitjana d’un o dos casos per mes. Aquest creixement és molt positiu, perquè evidencia com la bioètica és cada cop més present a la pràctica diària, i crec que es deu principalment a dos factors.

D’una banda, a la pandèmia, ja que en aquest moment la sanitat es va veure sobrepassada, i va portar als sanitaris a dilemes molt complexos. Havies de prendre decisions de forma molt ràpida, amb les que sovint no et senties còmode. Durant la crisi es van deixar de fer comitès perquè no hi havia temps, havíem d’estar en primera línia. No obstant això, va arrossegar molts casos a posteriori, on es reflexionava sobre aquests moments en què els principis bioètics es van veure vulnerats, establint bases per al present i el futur.

D’altra banda, la promulgació de la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia (LORE) el 2021 també ha motivat la presentació de diversos casos, i ha impulsat la creació del protocol intern amb els passos del procediment.

Què són els protocols, i com es creen?

Són manuals de consulta que s’elaboren per ajudar als professionals en la seva activitat, i que tenim penjats a la intranet. De vegades neixen a partir de noves lleis o canvis, com per exemple en el cas de la LORE. El nostre protocol de l’eutanàsia és una guia amb tots els passos del procediment, pensat per acompanyar als treballadors i pacients en el procés i resoldre els seus dubtes.

Els protocols són documents vius, que estan en constant revisió. En el cas del de l’eutanàsia, només dos anys després de la seva creació ja ha calgut fer una actualització, perquè la situació és diferent ara. Els professionals estan més habituats, i ja no hi ha el requisit oficial de que tots els casos passin pel CEA.

Un altre exemple és la nova modificació de la Llei 21/2000 sobre l’autonomia del pacient, que contempla que els professionals sanitaris puguin formalitzar el Document de voluntats anticipades, i no només davant d’un notari com preveia fins ara. Aquesta podria ser una altra situació que requereixi la creació d’un protocol per a orientar els metges en el procés i dilemes morals.

Quins tipus de conflictes ètics són els més habituals?

La tipologia de casos és molt diversa, però en la majoria l’autonomia del pacient està sobre la taula. Un dels temes més comuns, per exemple, és el rebuig al tractament. Aquest està regulat dins la Llei d’autonomia del pacient, però les lleis poden ser interpretables. La nutrició a través d’una sonda naso-gàstrica, per exemple, es pot considerar un tractament.

Un cas que il·lustra la rellevància dels dilemes ètics més quotidians en l’assistència, és el de persones amb disfàgia que rebutgen l’ús d’espessidors per a l’aigua i els líquids. Aquí, el desig del pacient de no utilitzar-los pot entrar en conflicte amb l’ètica professional de l’equip, pels riscos que comporta. Aquí també és molt important l’objecció de consciència: sempre que el pacient tingui assegurada l’atenció, un sanitari pot decidir deixar de tractar un pacient, quan entren en contradicció amb els seus principis i creences.

La pràctica clínica ha evolucionat des del paternalisme a l’autonomia del pacient, la qual està garantida per la llei. Però perquè un pacient pugui ser autònom en les seves decisions li hem de donar tota la informació, i molt important: l’ha de comprendre.

En l’àmbit de les residències hi ha molt diagnòstic de demència, on la capacitat d’enteniment es veu mermada. En aquests casos, si no hi ha un document d’últimes voluntats, aquesta llibertat de decisió recau en la família dels pacients o residents.

Quins són els reptes de futur del CEA?

Apropar la bioètica a tots els professionals i fer més visible el CEA. Volem que tot l’equip ens posi cara, per tal que si algú té un dubte o pensa presentar un cas pugui preguntar-nos directament. I en conseqüència, créixer en nombre de casos, perquè voldrà dir que la reflexió ètica està arribant a tota l’entitat.

Per a fer-ho, ha estat clau la creació dels ERESS en diferents equips o recursos, com el de PADES o les residències. En estar integrats per membres d’un mateix equip, fomenten el debat i la perspectiva ètica entre professionals, a més de resoldre les qüestions menys complexes de forma més àgil i directa.

Però volem anar més enllà. Aquest any tenim previstes unes jornades internes d’ètica, per acostar la reflexió ètica a tota l’entitat. Tenim la sort de tenir la Nuria Terribas com a jurista especialitzada, amb una trajectòria de quasi trenta anys en bioètica i biodret, que ens aporta un alt grau d’expertesa. Més endavant, potser fer el salt a unes jornades externes, on altres comitès i organitzacions puguin aprendre de la nostra experiència.

Com veiem, la bioètica té un pes central a Grup Mutuam, i el comitè és una peça clau per impulsar-la. Fent arribar la reflexió i bones pràctiques a tota l’entitat podem garantir l’autonomia de les persones, protegint la seva capacitat per prendre decisions informades i lliures sobre la seva salut, tractaments i vida.

Leticia Ortigosa

Presidenta del Comitè d’Ètica de Grup Mutuam