Mutuam

 mutuam93 380 09 70

Mutuam logo
Mutuam

Incontinència urinària

Anàlisi pre-post del taller d’incontinència per a gerocultores de residències geriàtriques

Laura Teruel a la Jornada de Recerca i Innovació

Laura Teruel, coordinadora d’infermeria dels Equips d’Atenció Residencial (EAR) del Baix Llobregat, va presentar en la I Jornada de Recerca i Innovació de la Fundació Mutuam Conviure els resultats del projecte ‘Anàlisi pre-post del taller d’incontinència per a gerocultores de residències geriàtriques’. L’objectiu d’aquesta trobada és que els professionals de Grup Mutuam comparteixin les experiències i coneixements adquirits amb els seus projectes.

Laura Teruel va iniciar la seva intervenció a la Jornada de Recerca exposant quin és el paper dels Equips d’Atenció Residencial (EAR). Va explicar que es tracta de dispositius de sanitaris experts en geriatria formats per metges, infermers, treballadors socials i farmacèutics, entre altres professionals. Així mateix, va aclarir que el seu objectiu és proporcionar suport assistencial i de gestió a les residències portant a terme funcions com l’atenció programada, en què fan les valoracions geriàtriques integrals, la prescripció, tant de medicació aguda com crònica, extraccions i seguiment dels tractaments anticoagulants, derivacions a diferents especialistes, seguiment de ferides, prescripció d’articles ortoprotètics i tramitació de les peticions de transports sanitaris. A part, va recordar, ofereixen atenció especialitzada, quan fan seguiment de demències, atenció pal·liativa, suport en la presa de decisions, el Pla de Decisions Anticipades i les cures de malaltia avançades. Pel que fa a l’atenció continuada, va explicar, tenen un call center que proporciona atenció aguda i seguiment dels casos programats set dies a la setmana, 12 hores al dia. A més a més, va dir, s’ocupen de la coordinació dels diferents recursos assistencials i sanitaris del territori.

La ponent va deixar per al final del seu llistat la tasca que justificava la intervenció dels EAR a la Jornada de Recerca, que és la formació que ofereixen al personal de les residències. Actualment, imparteixen tallers en centres de Barcelona, el Baix Llobregat i del Vallès Oriental i Occidental, de maneig de la incontinència, maneig de la disfàgia, prevenció i tractament de ferides i úlceres, i d’atenció pal·liativa i de primers auxilis. El que va centrar la seva exposició va ser el taller que fan sobre incontinència urinària, un síndrome geriàtric que, com va explicar Teruel, és causa d’incapacitat física i psicosocial i de deteriorament de la qualitat de vida. ‘Com a referència, a la regió sanitària de Barcelona, el 72,47 per cent de la població institucionalitzada en residències està diagnosticada d’incontinència i això suposa el 36 per cent del total facturat en el pla de medicació dels pacients’, va afirmar la ponent. Veient la prevalença del síndrome i la despesa que suposa en el pla terapèutic, i emmarcat en les funcions de l’EAR, segons va explicar, es van decidir a dissenyar un taller sobre el maneig de la incontinència. Així, des del gener del 2014 al maig del 2017, els EAR han impartit 37 tallers a Barcelona, amb 456 professionals formats, 23 al Baix Llobregat, amb 193 professionals formats, i 8 al Vallès, amb 79 professionals formats.

‘L’objectiu de l’anàlisi ha estat descriure els coneixements previs i posteriors a la formació i mesurar el grau de satisfacció dels assistents’, va assenyalar Teruel. La ponent va explicar que abans de la posada en marxa del taller i de forma consensuada pels professionals, es va dissenyar una enquesta de coneixements, que constava de deu preguntes d’única resposta amb la finalitat de comparar el nivell de coneixements previ i posterior a rebre la formació, així com una enquesta de satisfacció a nivell pràctic i teòric. De les 10 preguntes, va detallar, se’n van escollir les 4 que van considerar més rellevants per avaluar la utilitat del taller. Les dades que va exposar la professional mostraven que, a la primera pregunta, hi van respondre correctament el 35 per cent, abans del taller, i el 80 per cent, després. A la segona, el 59 per cent abans i el 72 posteriorment. A la tercer, un 59 per cent abans i un 79 per cent després. A la quarta pregunta, un 64 per cent abans i un 76 per cent posteriorment. La mitjana d’encerts  va passar, doncs, d’un 54,5 per cent d’encerts a un 76,75 per cent. Per tant, va valorar Teruel, les conclusions que s’han extret és que hi ha hagut un augment de coneixement entre les gerocultores, a més, d’una elevada satisfacció per part d’elles tant pel que fa al contingut teòric com a la part pràctica, així com una millora del coneixement de la tasca dels EAR entre els treballadors de les residències.

La fisioteràpia, una eina efectiva per tractar la incontinència

Fisioteràpia per a la incontinència urinària

La incontinència urinària (IU) és, segons Riemsma et al,  una afectació que consisteix en la pèrdua involuntària d’orina i provoca problemes higiènics i personals, com són la pèrdua d’autoestima, d’autonomia i de seguretat en un mateix. Avui dia, aproximadament 400 milions de persones arreu del món la pateixen. La prevalença augmenta amb l’edat i en aquells qui pateixen deterioraments cognitius.

La IU es divideix, majoritàriament, en tres tipus, en funció de la seva simptomatologia. La Incontinència Urinària d’Esforç, que és la pèrdua d’orina involuntària relacionada amb un esforç físic que implica un augment de la PIA (pressió intraabdominal), la Incontinència Urinària d’Urgència, que consisteix en una micció involuntària acompanyada de la percepció de desig súbdit, clar i intens, difícil de fer esperar i amb la por a que s’escapi, i la Incontinència Urinària Mixta, que recopila característiques de l’esforç i d’urgència.

Per tractar la Incontinència Urinària, un dels àmbits amb gran evidència científica és el de la Fisioteràpia. Berghmans, entre altres autors, determinen que la reeducació del sòl pelvià és una de les opcions amb més efectivitat. Així doncs, un tractament que se centri en la reeducació dels hàbits i estils de vida, l’aplicació d’electroestimulació superficial i del Tibial Posterior, la Kinesiologia educativa-reeducativa (Kegel entre d’altres) del sòl pelvià i l’educació sanitària ha demostrat variacions positives pel que fa a la qualitat de vida del pacient en reduir-se els símptomes propis de la incontinència urinària.

A més a més, gràcies a publicacions científiques com les realitzades per Rodriguez Adams et al, s’ha demostrat la innocuïtat de la teràpia i els grans beneficis per als usuaris, fent que aquests mateixos siguin divulgadors de la importància i eficàcia del tractament.

 

Anna Maria Salmons 

Fisioterapeuta Centre Assistencial Mutuam La Creueta

 

La incontinència urinària no pot desequilibrar el nostre estil de vida

Combatre incontinència gent gran Mutuam

Les pèrdues d’orina són freqüents entre les persones grans, però no són un tret associat a l’edat al qual ens haguem de resignar. Cal que busquem l’ajut d’un professional perquè ens ajudi a millorar o trobar la solució adequada.

La incontinència urinària és la pèrdua involuntària, permanent o transitòria, d’orina que es produeix tant en persones sanes com associada a diferents malalties. Es tracta d’una síndrome molt estesa entre la població, amb una incidència major entre les dones i que augmenta amb l’edat. Malauradament, la vergonya o la creença que no hi ha remei o que és pròpia de l’edat fa que moltes persones no expliquin al seu metge que pateixen incontinència i, per tant, que no es prengui cap mesura. La majoria de gent desconeix que hi ha centres o unitats especialitzats en aquest tema.

Causes de la incontinència urinària

La primera que cal descartar és la infecció d’orina, que en persones d’edat avançada pot ser asimptomàtica. Molt habituals són les de tipus ginecològic, per exemple derivades d’un part complicat o pel descens de la bufeta, la matriu o fins i tot el recte. Una altra causa a tenir en compte són les malalties de tipus respiratori o les que afecten el sistema nerviós central, com el Parkinson, l’esclerosi múltiple o l’ictus. No podem oblidar l’obesitat, el restrenyiment crònic i les activitats físiques que suposin un alt impacte sobre el sòl pelvià.

incontinencia urinària

Tipologies

  • La incontinència d’esforç és la pèrdua sobtada d’orina al tossir, esternudar o fer un exercici físic. És més freqüent en dones a partir dels 40-50 anys i es produeix per la pèrdua de força i to de la musculatura de l’esfínter.
  • La incontinència d’urgència es manifesta per una necessitat imperiosa d’orinar -és més freqüent en dones a partir de la menopausa- i es produeix per un augment de les contraccions de la bufeta, que fa que augmentem la freqüència miccional.
  • En els homes, la més habitual és la denominada incontinència urinària per buidament incomplet, que es caracteritza per cursar en forma de degoteig. En la majoria dels casos hi ha una retenció crònica com a conseqüència d’un procés obstructiu que pot estar produït per diverses causes, entre elles, una tumoració prostàtica.
  • Un altre tipus d’incontinència urinària més minoritària, i també més invalidant, és la contínua, ja que el pacient no presenta desig de d’orinar i requereix una atenció constant amb la utilització de
  • sondes o absorbents. La seva causa són les lesions medul·lars.
  • La incontinència funcional es manifesta més en persones amb deteriorament cognitiu o malalties que ocasionen una mobilitat reduïda.
  • L’enuresi és la pèrdua involuntària d’orina durant el son.

Diagnòstic

Primer de tot, cal fer el diagnòstic diferencial i esbrinar així quin tipus d’incontinència té el pacient. Per a això és important poder recollir el màxim d’informació referent al seu ritme de vida, els seus hàbits alimentaris, antecedents quirúrgics, medicació que pren, activitat física, consum de tabac, cafè i alcohol, etc. Tota aquesta informació ens ajudarà per poder orientar i poder fer algun canvi en els seus hàbits que pugui ajudar a millorar la seva qualitat de vida.

incontinència uriànaria gent gran

Solucions

Per tal de treballar la musculatura del sòl pelvià i aconseguir recuperar el to i la força muscular, s’ensenya a fer els exercicis de Kegel, insistint en la constància i continuïtat per aconseguir bon resultats. També es pot aplicar com a tractament complementari l’electroestimulació. Si no s’aconsegueix una resposta efectiva, amb la incontinència d’urgència, podem administrar tractament farmacològic, i per als casos d’incontinència contínua efectuarem el sondatge esporàdic. De mica en mica hem de perdre la por a parlar del tema i prendre’n consciència per tal de fer visible el problema i aconseguir possibles solucions.

Amb la col·laboració de:
Dolors Conill, infermera responsable del Programa d’Incontinència Urinària de la Unitat de Valoració Geriàtrica Integral.