La taula rodona de la 15a Jornada Sociosanitària va recollir quatre mirades a la pandemia des de diferents recursos de l’atenció intermèdia

Taula rodona Jornada Sociosanitària

La taula rodona que es va celebrar en el marc de la 15a Jornada Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure va voler copsar des d’una visió transversal, a partir de la intervenció de diferents professionals, el paper de l’atenció intermèdia durant la crisi de la Covid-19. Núria Terribas, jurista i experta en Bioètica que, des de fa molts anys, forma part del Comitè d’Ètica Assistencial del Grup Mutuam com a experta externa, va ser l’encarregada de moderar la trobada virtual entre les quatre ponents, que van transmetre l’experiència dels qui han estat al peu del canó davant la pandèmia, lidiant amb situacions complexes.

La primera intervenció de la taula rodona va ser de la doctora Mireia Puig, metgessa i directora del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i membre del Comitè d’experts que ha nomenat la Generalitat de Catalunya per a la Transformació del Sistema Públic de Salut. Puig va començar recordant a partir d’algunes portades de diaris espanyols com en pocs dies es va passar de l’escepticisme davant dels primers casos a la previsió de col·lapse de les UCI. “En 15 dies ens vam veure desbordats”, reconeixia des de la seva pròpia experiència a Urgències, on van haver de fer front, segons va exposar, a tres importants reptes.

En primer lloc, assegurava la ponent, s’havia d’abordar tot el que tenia a veure amb la gestió de la unitat, i que va implicar haver d’habilitar nous circuits d’atenció específics per als malalts de Covid-19 i nous espais de visita i observació. “El vestíbul es va convertir per poder acollir 40 boxs, de manera que vam passar de 44 a 84”, va relatar. El Servei d’Urgències, va afegir, es va transformar profundament per poder seguir atenent adequadament els pacients no-covid, sense oblidar l’atenció centrada en el pacient. El segon repte que va desciure Puig tenia a veure amb la mirada cap a l’exterior, a la xarxa col·laborativa d’atenció urgent a l’AIS Dreta amb la qual treballen sempre i que ara els necessitava. “Érem conscients que si nosaltres estàvem patint ells estarien patint moltíssim; els vam oferir l’ajuda que podíem subministrar, que tampoc era molta, perquè estàvem desbordats, però enteníem que només podíem respondre a aquesta crisi de manera conjunta“. El tercer repte que va apuntar recollia els objectius assistencials, com aconseguir protocols diagnòstics “assenyats, eficients i segurs”, el control epidemiològic, activar tot allò que tenia a veure amb la cura i protecció dels professionals, mantenir la informació i acompanyament als familiars habituals, aconseguir que es mantinguessin les decisions multidisciplinars i compartides amb els pacients i els familiars i, finalment, preservar tots aquells processos que consideren “d’excel·lència”.

“La primera onada va ser molt intensa i amb poca opció per endreçar-nos”, va reconèixer Puig, que va subratllar l’importantíssim impacte de la pandèmia en un servei avesat a treballar en una xarxa col·laborativa de tot el territori. En aquest sentit, també va posar en valor el sistema d’integració amb amb uns “proveïdors d’atenció intermèdia altament experts en l’atenció a la patologia aguda i altament flexibles”.

Ester López, infermera i Coordinadora d’Infermeria de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, a més de Vocal del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, va protagonitzar la segona intervenció de la taula, centrada en el futur de les infermeres davant la pandèmia. La ponent va començar explicant la seva experiència durant la primera onada a l’Hospital Sociosanitari, en què van patir 61 baixes de professionals, tan sols al març. “Va ser un mes molt complicat, en el qual es va haver de reorganitzar tot el centre“, va admetre la coordinadora d’Infermeria, que va reconèixer que en un primer moment no van poder donar resposta a les necessitats dels hospitals de referència i només van poder atendre els pacients amb Covid propis. A l’abril, però, ja van poder ingressar malalts de Covid derivats d’altres resursos, sobretot de l’Hospital de Sant Pau. “Entre la primera i la segona onada hi ha hagut un procés d’aprenentatge i, a l’octubre, tot i el gran nombre de casos, tenim la satisfacció d’haver pogut controlar el brot millor”, afirmava López. La ponent va compartir amb els assistents quins havien estat els aspectes negatius i els positius que van identificar en aquella primera onada. Entre els primers, hi havia la por al contagi -propi i cap als altres-; la sensació de caos derivada del fet d’haver de transformar les rutines; la manca de personal a causa de les baixes; la insuficiència de material; la falta de temps per poder reflexionar; la incertesa o el patiment per les persones que van marxar sense haver-se pogut acomiadar dels seus éssers estimats. Pel que fa als aspectes positius, López va assenyalar l’important paper del treball en equip entre tots els professionals del centre, fent que la feina fos més àgil; el lideratge de les infermeres en les unitats de planta i en les que s’havien de muntar per atendre els pacients amb Covid-19; l’adaptació ràpida als nous models de treball o la capacitat de no perdre l’humor mentre es treballava en aquella situació.

López també va aprofitar l’oportunitat per apuntar els reptes que hauria d’afrontar la Infermeria en el futur immediat, tot assenyalant que “durant la pandèmia, les infermeres han tingut un reconeixement social i institucional important, però això també comporta una responsabilitat social“. En aquest sentit, va afirmar que el primer dels reptes seria el de mantenir-se a l’alçada de la situació mentre durés. També va subratllar, però, el desenvolupament de la prescripció d’infermeria, l’adequació dels ratis, l’adaptació als nous rols d’infermeria que apareixeran, la influència en la formulació de les polítiques de salut, el desenvolupament del lideratge infermer, l’adaptació a la transformació digital o el foment de la investigació i la innovació. López també va assenyalar objectius a curt termini, com la necessitat de reparar les seqüeles de la Covid i de preparar-se per a la campanya de vacunació, i objectius més estratègics, com el de jugar un paper en la transformació del sistema sociosanitari, plantejant nous models de prestació de cures. Per últim, la ponent va voler destacar la importància de reflexionar sobre la pràctica diària per veure quines coses es fan bé i quines es poden millorar.

La tercera ponent de la taula rodona va ser Mireia Bosch, metgessa i directora dels recursos i centres del Grup Mutuam a Girona, entre ells, l’Hospital Sociosanitari, que va abordar les perspectives de futur de l’atenció intermèdia. La doctora Bosch va començar la seva intervenció situant els assistents a partir d’una infografia en què es descrivien quatre onades d’impacte de la Covid, no només a nivell sanitari, sinó també econòmic i social: la primera era la de la mortalitat i morbiditat immediata de la Covid; la segona, la de l’impacte de la restricció de recursos en l’atenció urgent de processos no-Covid; la tercera, la de l’impacte en la interrupció de les cures i del seguiment dels malalts crònics, i la quarta onada, sense pic i sostinguda en el temps, la de l’impacte sobre la malaltia mental, el trauma psíquic, el burnout i el dany econòmic. A partir d’aquí, va voler mirar enrere per valorar el que s’havia fet durant la crisi sanitària. Entre les coses positives, va destacar la implicació, solidaritat i flexibilitat dels professionals, però també la gran capacitat d’adaptació de les organitzacions, que es van coordinar i, en alguns casos, fins i tot reinventar. Tanmateix, Bosch també va assenyalar la importància de l’autocrítica i, en aquest sentit, va afirmar que el sector sociosanitari hauria d’haver tingut més lideratge en alguns circuïts assistencials; que s’hauria d’haver disposat de protocols i processos més centrats en les persones i que s’hauria hagut de potenciar l’empoderament dels professionals.

Pel que fa als reptes de futur, la ponent va fer seves les propostes de millora presentades pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, com les de repensar la cartera de serveis, crear noves xarxes de col·laboració, revisar els models de seguiment i avaluació de l’atenció a la complexitat, formar professionals especialitzats o millorar el model de finançament. Per a Bosch, “la cura dels pacients i les famílies ha d’anar cap a una visió holística i integral“. Això, va afegir, s’ha de fer amb moltíssima transparència. Va assenyalar la necessitat dels professionals d’aprendre a comunicar millor i també la d’empoderar els pacients. Pel que fa a la cura dels professionals, va afirmar que se’ls havia d’oferir creixement i reconeixement, així com empoderar-los en l’ús de les tecnologies i potenciar el treball en equip i multidisciplinar. També va apuntar que calia reformular la formació especialitzada, promoure condicions de treball saludables i un pla d’atenció per pal·liar l’impacte emocional i físic que han patit amb la crisi de la Covid-19. “Hem d’aplicar criteris de creativitat i imaginació quan pensem el futur de la nostra feina”, va concloure la ponent després d’enumerar tots els reptes que ha d’afrontar el sector.

Emma Costas, infermera i directora dels PADES de Mutuam, així com Coordinadora del Grup de Cures Pal·liatives del Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Barcelona i membre de la Comissió d’Experts per la Transformació del Sistema Públic de Salut, va ser la responsable de l’última intervenció de la taula, centrada en la tasca del servei conegut com a “PADES Covid”. Costas va contextualitzar-la amb algunes dades de la pandèmia a Barcelona, com la de les 4.992 defuncions que hi havia provocat a 17 de novembre, el 64% de les quals s’havien produït en l’àmbit hospitalari i de l’atenció intermèdia. La ponent va explicar que, davant d’aquesta situació, es va preguntar què havien fet les Cures Pal·liatives durant la pandèmia, i una de les respostes que va trobar és que s’havien fet ja 873 publicacions mèdiques sobre la qüestió.

El Grup Mutuam, en col·laboració amb el Consorci Sanitari de Barcelona, va presentar el 27 de març el document ‘PADES de resposta ràpida a domicili per atenció a la mort de casos d’infecció per coronavirus SARS-CoV-2’. Costas va explicar que el PADES Covid era un dispositiu que havia nascut amb l’objectiu de “donar suport als professionals sanitaris de qualsevol recurs públic i proveïr d’atenció als seus pacients en situació de final de vida en el domicili”. Això ho feien, va aclarir, mitjançant dues vies. Quan el pacient que presentava símptomes compatibles amb la Covid era prevalent de PADES qui l’atenia era el seu equip de referència. En canvi, quan no ho era, des de qualsevol recurs sanitari, s’activava el PADES Covid. Costas va explicar que el dispositiu havia estat actiu de l’1 d’abril al 30 de maig, funcionant 12 hores al dia, 7 dies a la setmana, i que durant la franja nocturna es coordinaven amb l’equip PADES AC nit. “A partir de l’activació, es feia una primera visita en menys de 24 hores; fèiem una valoració integral de totes les necessitats del pacient i la seva família, oferíem suport en la presa de decisions i ajust del tractament”, va detallar Costas, que va afegir que a les famílies que volien acompanyar al pacient en el seu final de vida en el domicili se’ls donava el material de protecció necessari per poder facilitar l’acomiadament.

La directora dels PADES de Mutuam va reconèixer que tot just en el moment de la jornada s’estava iniciant un projecte d’estudi retrospectiu per tenir dades qualitatives de la tasca del dispositiu, motiu pel qual només podia compartir-ne de quantitavives, com que entre l’1 d’abril i el 30 de maig, el total dels equips van atendre 670 pacients, dels quals 180 tenien simptomatologia compatible amb la Covid. Costas va afirmar que més de la meitat de la mostra eren persones que no estaven identificades prèviament com a perfils de cronicitat. També va detallar que es va fer una mitjana de 3 intervencions per pacient i que el 17,2 per cent de les persones ateses van morir durant la visita. Després de mostrar tres casos com a exemple de la tasca desenvolupada per aquest dispostiu, Costas va finalitzar la seva intervenció llegint la carta d’agraïment d’una família atesa pels PADES i donant les gràcies ella també als equips que dirigeix.

La taula va finalitzar amb les respostes de les ponents a les preguntes plantejades pels propis assistents a través de la moderadora. En relació als nous rols de les infermeres i el seu empoderament en àmbits específics, Ester López va assenyalar que, tot i que s’haguessin creat especialitats en Geriatrica, si no es milloraven les condicions laborals de les infermeres en aquest àmbit, sobretot en les residències, seria complicat que moltes hi optessin. Mireia Puig, per la seva banda, va respondre a una qüestió sobre l’esgotament dels professionls. Reconeixent que l’impacte de la pandèmia havia estat molt gran, que van tenir molta por i van “tirar de resiliència i responsabilitat”, va recomanar que es busqués suport i s’entengués com “un mal de molts”. A banda d’això, la directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona va compartir la filosofia que aplica en el seu servei: “Intento que els professionals entenguin el valor de la feina que fan i que s’eviti la despersonalització que provoca un treball a gran escala”.

Antoni Trilla: «Ens arribaran tractaments i vacunes, però la malaltia no despareixerà d’un dia per a l’altre»

Antoni Trilla JSS

L’epidemiòleg Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic i vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, a més de membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure, va protagonitzar la ponència principal de la 15a Jornada Sociosanitària, celebrada el 18 de novembre. L’esdeveniment, per primer cop en format webinar, té com a finalitat la tranferència i actualització de coneixements entre els professionals de l’àmbit sociosanitari per millorar l’assistència a les persones, i enguany es va centrar en la gran implicació del sector davant la crisi generada per la Covid-19.

Trilla va fer en la seva intervenció un repàs de les principals dades de la pandèmia i va comentar les perspectives que s’obren en un futur immediat. Després de mostrar el seu «reconeixement sincer i sentit» a la tasca que han fet i estan fent els professionals sociosanitaris en unes circumstàncies tan complicades, va dibuixar una radiografia de la situació generada per la Covid-19 focalitzant-se en les persones grans, «ja que l’edat és clarament el factor de risc més important». El ponent va assenyalar que segurament caldria multiplicar per 9 o 10 els 55 milions de casos de Covid-19 enregistrats a tot el món per obtenir la magnitut real d’una pandèmia que ha causat ja 1,3 milions de morts. Trilla va explicar què hi ha darrera la diferència de dades entre les dues onades que hem viscut. En la primera, va exposar, només es van registrar els casos de les persones de més edat i els malalts més greus, que arribaven als hospitals, mentre que els casos lleus i els asimptomàtics no es van registrar. En canvi, en la segona onada, els 1,3 miliones de casos registrats probablement representen un 70 – 80 % del total. Així, a Espanya hi ha hagut aproximadament 4,5 o 5 milions de casos en total, que és més o menys el 10 per cent de la població, va assenyalar l’epidemiòleg, que va afegir que l’índex de letalitat del 8 – 12 % de la primera onada ha passat a menys de l’1 % en la segona, amb molts més casos diagnosticats. «Això pot semblar poc, però com que és una malaltia molt estesa en realitat representa molta gent. A més, es tracta d’una taxa deu cops superior a la de la grip estacional», va alertar.

Trilla va apuntar alguns dels fets que han caracteritzen l’onada actual, com l’augment dels diagnòstics de persones amb símptomes lleus, que acudeixen als CAP i a partir dels quals es fan estudis dels contactes. «També es fan algunes proves de recerca massiva que ens permeten identificar persones asimptomàtiques, que creiem que són un 30 – 40 % de les persones amb Covid», va exposar. L’epidemiòleg va subratllar el fet que la pandèmia castiga sobretot a les persones de més edat i va mostrar diferents gràfiques per tal que els participants poguessin visualitzar el fenomen. En la primera onada el registre total de casos estava molt esbiaixat cap a les persones d’edat avançada, mentre que en la segona, la distribució de casos és més similar a la distribució per franges d’edat de la població general. «Per tant, han augmentat molt el nombre de casos registrats d’altres franges d’edat», va explicitar Trilla. Pel que fa a les persones hospitalitzades, les dades que va mostrar de distribució per edats eren similars en les dues onades, tot i que en la segona s’evidenciava un augment del nombre de persones més joves. En relació als ingressats a les UCI, els participants del webinar van poder observar que la diferència entre les dues onades és encara més petita, i que el biaix cap a les franges d’edat avançada és molt pronunciat. «Si ens fixem en la letalitat, el patró segueix pràcticament igual i gairebé la totalitat de morts se situen en les franges d’edat més elevada, tot i que en aquesta segona onada se n’han registrat de persones de menys edat», va matisar el ponent. Posant el focus a Catalunya, Trilla va mostrar com les persones de més de 70 anys havien passat de representar el 30 per cent dels casos al 21 per cent i com la franja d’entre 30 i 60 anys era la que havia augmentat més.

«La fotografia de la pandèmia ens mostra que aquesta malaltia cruel ha afectat especialment a les generacions que són responsables que el país sigui on és i que han contribuït amb la seva feina a posar en marxa el sistema de salut públic i universal de què gaudim avui els seus néts i fills», va recordar Trilla, que va lamentar que, com a societat, no els haguem sabut protegir com es mereixen. Tot i que l’epidemiòleg va assenyalar que el fet en si de tenir més de 70 anys és el factor de risc més important, va mostrar-ne d’altres que també apareixen de forma més freqüent en persones grans que en joves, com tenir malalties cardiovasculars o diabetis o patir obessitat mòrbida. Així, tal i com va recollir, el percentatge de mortalitat en la franja de 60-69 anys se situa en el 9,5%; en la de 70 a 79, en el 22,8%; i en els majors de 80 anys, en el 29,6%. Per això, va subratllar Trilla, «una de les estratègies ha de ser, a l’espera de l’efectivitat que puguin tenir les vacunes en aquest segment, la prevenció». El ponent també va presentar una anàlisi, a partir d’una estadística del Ministeri de Sanitat, sobre on s’havien produït els brots. El principal àmbit és el social: reunions, celebracions, àpats multitudinaris… «Trobades on sovint no portem la mascareta, parlem, cridem i, en definitiva, es generen molts aerosols en espais tancats», recorda l’epidemiòleg, que afegeix que també hi ha molts contagis en l’àmbit familiar, on hi ha contacte proper, prolongat i sense mascareta. També s’observa que hi ha un nombre rellevant de brots en centres sociosanitaris, on els contagis han estat superiors als de l’àmbit sanitari. Pel que fa les dades de la situació de les residències a Espanya, el ponent va exposar que hi ha hagut 1.360 brots, que suposen un total de 21.651 casos. És a dir, que es produeixen de mitjana més de 16 casos en cada brot. Trilla va mostrar l’evolució dels centres a Catalunya segons el nombre de casos: al novembre, les residències amb semàfor verd havien disminuït respecte a l’octubre, passant de 956 a 748; en canvi, havia augmentat el nombre de residències amb pocs casos i, molt significativament, el de les que tenien molts casos. «Per tant, estem en una situació en què sabem que ens tornarem a trobar amb problemes, tot i que segur que no serà al mateix nivell que la primera onada», va advertir l’expert.

En la segona part de la seva intervenció, Trilla va intentar fer un pronòstic de la situació sanitària per als propers mesos i del que espera als professionals que assistien al webinar. Va començar recordant els indicadors en què la conselleria de Salut es va fixar en un principi per avaluar quan es podria iniciar la desescalada de les mesures restrictives -taxa de reproducció, nombre de contagis diaris i ingressats en UCI- i va mostrar les xifres de cadascun d’ells en el moment en què es feia la jornada i el pronòstic per al cap de 10 dies. L’expert va alertar que tan sols el pronòstic de la taxa de reproducció se situava en els nivells que teòricament són recomanables, mentre que els altres dos indicadors se situaven molt per sobre. Per tot això, segons l’epidemiòleg, les previsions per al Nadal han de ser molt prudents, ja que suposant que la taxa de contagi es mantingués en el 0,80, la línia dels 1.000 contagis diaris no es creuaria fins a la primera quinzena de desembre.

Trilla també va fer referència a les proves antigèniques ràpides que s’estan començant a utilitzar. Tot i que les va considerar molt útils per detectar casos simptomàtics, va reconèixer que tenen les seves limitacions i que per als casos amb poca càrrega viral la seva utilitat encara no està establerta. «Per tant -va concloure-, com a prova diagnòstica no són la millor eina, però potser poden tenir altres utilitats si es fan servir de forma seriada i massiva».

Respecte a les vacunes, Trilla va titllar de bones notícies els primers resultats que s’han consegut, tot i que va mostrar-se prudent a l’espera que finalitzin els assajos i que les revisin les agències reguladores. «Un cop les dades estiguin publicades, veurem si són segures, que tot apunta que sí, i si són eficaces, que sembla que també», va declarar. Per a l’epidemiòleg, un dels principals problemes serà que moltes persones desconfien de les vacunes, en especial d’aquesta, per la rapidesa del seu desenvolupament. En aquest sentit, va mostrar els resultats d’una enquesta publicada a La Vanguardia segons la qual un 43, 8% dels participants manifestava a l’octubre no estar disposat a vacunar-se d’immediat. «Hem de generar confiança en les vacunes explicant quins són els avantatges i els inconvenients, perquè si tenim algunes vacunes efectives i no ens les posem això serà un desastre sota tots els punts de vista», va reclamar Trilla.

El ponent també va considerar necessari fer referència a la grip i a com ens podia afectar en el context actual. Per això, va mostrar les dades de com s’ha viscut el primer hivern amb Covid-19 a l’Argentina i Austràlia. Trilla va atribuir als confinaments i a l’ús de mascaretes el fet que hi hagi hagut tan pocs casos, ja que s’hauria frenat la transmissió del virus. «Tant de bo nosaltres també tinguem una bona temporada de grip, perquè ja tenim prou amb la Covid!», va afirmar el ponent, que va reivindicar que la millor defensa és vacunar-se, especialment per a les persones de risc i el personal sanitari.

En la part final de la ponència, Trilla va recordadar que caldrà seguir complint durant encara força temps amb les responsabilitats personals de distància, mans, mascareta, ventilació i aïllament quan toqui, però també amb les responsabilitats compartides, ja que «ens arribaran tractaments i vacunes, però la malaltia no despareixerà d’un dia per a l’altre». Per això, va dir, tot i que potser es retirin a poc a poc algunes d’aquestes barreres, «encara viurem un temps de moltes intervencions abans que ens poguem considerar lliures de la malaltia». Trilla va compartir amb els assistents els resultats d’una enquesta sobre l’estat emocional de la població que va fer el Parlament Europeu durant la passada primavera. En aquesta, es posava de manifest que la incertesa és el sentiment amb què més persones s’identificaven, seguida de prop per l’esperança i, més lluny, per la confiança. També apareixien de forma destacada la frustració, la impotència o la por, sentiments que, segons Trilla, són legítims però s’han d’intentar gestionar. Per últim, es va dirigir als treballadors i treballadores sociosanitaris, als quals va definir com a «l’última defensa per a la nostra societat», i els va demanar que no es rendissin, que aguantessin fins al final l’atenció a tots els pacients que ho necessitessin. «Estem esgotats i mentalment tocats, però ens hem d’ajudar els uns als altres per tirar endavant en dies que seran complicats, tot i que comencem a veure la llum al final d’aques llarg túnel», va demanar en el tancament de la seva ponència.

Podeu recuperar la seva intervenció en el vídeo aquí a continuació.

L’atenció sociosanitària, la invisibilitat de l’èxit

Francesc Brosa

Entrevista a Francesc Brosa, director del Grup Mutuam i vocal-president del Consell de Sector d’Atenció Sociosanitària de La Unió, publicada al blog de l’entitat.

Històricament, l’atenció sociosanitària ha estat un gran tret diferencial del model sanitari català i, ara, ens ha permès comptar amb una xarxa clau, nodrida de professionals d’una gran vàlua professional i personal. Una xarxa de proximitat concertada, estesa a tot el territori que forma part del teixit associatiu de La Unió.

Ara, davant d’una situació insòlita, aquest àmbit ha continuat protegint i cuidant dels més fràgils, un 20% de la població, evitant que el sistema sanitari col·lapsés. Ens referim a persones que pateixen malalties cròniques degeneratives que causen discapacitat, demències, o a altres malalties neurològiques i, a persones en fase de convalescència i en situació de final de vida.  Fent grans esforços i sempre sota l’exigència ètica, des d’aquestes organitzacions s’ha continuat prestant la millor atenció enmig d’una situació per a la qual ni societat ni el sistema sanitari i social s’havien preparat.

Amb la COVID-19, la majoria de centres i hospitals sociosanitaris han vist capgirada la seva organització. Els seus professionals (metges, personal d’infermeria, farmacèutics, tècnics, auxiliars de clínica, personal no sanitari, etc…) han hagut d’entomar funcions d’hospitalització d’aguts i assumir tractaments farmacològics similars a les d’un servei de medicina Interna de qualsevol hospital comarcal, amb una gran complexitat, i segons el propi Departament de Salut, el nombre de defuncions ha estat un dels més baixos en aquests recursos. Aquests resultats subratllen el caràcter de recuperació i de rehabilitació del sociosanitari com a espai assistencial i de vida.

Alguns centres, a més, han patit un fort absentisme de la seva plantilla per l’impacte del SARS-CoV-2 però, amb l’esforç de tots els professionals, han seguit funcionant.

Aquesta bona resposta davant la COVID-19, ha estat també gràcies a una gran agilitat, flexibilitat i capacitat organitzativa de gestors i professionals en els propis centres i a la coordinació amb altres recursos assistencials (hospitals d’aguts, atenció primària, residències, PADES, suport a domicili, Equips d’Atenció Residencial i centres de salut mental). En bona part, el treball en xarxa d’aquests recursos assistencials ha permès oferir, en els moments més complexes de la pandèmia, veritables serveis alternatius d’hospitalització domiciliària i residencial, en especial pel paper de contenció, triatge clínic i atenció al final de vida.

Una coordinació imprescindible quan parlem de pacients amb un alt grau de complexitat i pluripatologies amb perfils molt diversos i sovint amb una necessitat molt gran de recursos. Per a fer-hi front aquest temps, ha destacat la capacitat de treball interdisciplinar, la visió holística de la persona o la interacció amb el pacient de forma individualitzada de professionals.

Ara quan toca aplicar aprenentatges, fer balanç i mirar cap al futur, tenim una oportunitat molt gran d’anar cap a un model d’atenció intermèdia, en el qual l’àmbit sociosanitari esdevingui una peça clau. L’atenció sociosanitària ja ha demostrat la seva expertesa i especialització en el maneig de malalts en el sector sociosanitari, el seu recorregut de treball multidisciplinar o el model d’atenció centrada en la persona, tenint present als familiars de la persona afectada.

La invisibilitat de l’èxit. Vol dir que aquest nivell d’atenció estava i està preparat per jugar un paper estratègic en les reordenacions de futur.

Pel que fa a la gestió de la COVID-19, l’experiència també ens ensenya com a sector i com a societat que hi ha qüestions que no es poden tornar a repetir com la manca de resposta ràpida a l’atenció sanitària a les residències que ens obliga ara més que mai a passar del diagnòstic i propostes a l’acció, i en aquesta reordenació estratègica de model el sector sociosanitari hi té molt a aportar.  Les solucions hauran de ser compartides i fruit d’un debat seriós de país.

En aquest futur compartit, no ens podem oblidar de la invisibilitat de l’èxit del sector sociosanitari, que ha estat clau en la gestió de la crisi de la COVID-19.

Les coses bones que vam dur a terme durant la vigília són les que ens aportaran felicitat al matí. 

Proverbi hindú

Llegir publicació original.

La Fundació Mutuam Conviure obre la nova convocatòria dels Premis de Recerca d’Atenció Sociosanitària

Premis recerca

La Fundació Mutuam Conviure convoca la 19a edició del Premi de Recerca d’Atenció Sociosanitària, dotat amb 6000€,  amb l’objectiu de promoure projectes de recerca o de millora de la pràctica clínica en l’àmbit de la gerontologia clínica i l’atenció sociosanitària. Hi poden participar professionals de forma individual o col·lectiva que desenvolupin la seva activitat en qualsevol centre o servei establert a Catalunya, dins dels àmbits objecte d’aquest premi.

Els projectes, que han de ser originals i no poden haver estat publicats ni premiats anteriorment, es poden presentar fins al 21 d’octubre de 2019 i seran avaluats per un jurat format per cinc persones proposades per la Fundació Mutuam Conviure. El premi es lliurarà a les persones guanyadores en el marc de la XIV Jornada Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure, que se celebrarà 13 de novembre a l’auditori del COMB.

Per a més informació, podeu consultar les bases de la convocatòria.

Grup Mutuam té una presència doble en el X Congrès de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives

Congrés Cures Pal·liatives

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell i un dels Equips d’Atenció Residencial (EAR) de Grup Mutuam van participar els dies 9 i 10 de març en el X Congres de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives, que va tenir lloc a Tarragona. Durant la jornada, els professionals que es dediquen a l’atenció de pacients al final de la vida van tenir l’oportunitat de compartir i debatre experiències.

La temàtica de les taules d’aquesta edició del Congres va ser l’atenció pal·liativa al pacients no oncològics, l’atenció pal·liativa en entorns d’alta complexitat i l’atenció psicosocial als equips. En aquest sentit, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell va presentar-hi un pòster titulat ‘Atenció pal·liativa en pacients amb malaltia no oncològica’, i l’EAR va participar en una taula sobre ‘Atenció pal·liativa en l’entorn residencial’. A més, els presidents de diversos col·legis professionals van debatre sobre l’atenció psicosocial en la malaltia avançada com a dret.

El desenvolupament de les cures pal·liatives permet afrontar aspectes assistencials, ètics i organitzatius sempre amb una visió interdisciplinària. Actualment, aquest àmbit té un repte en l’atenció no únicament del pacient oncològic, sinó també de pacients crònics amb malalties avançades que precisen de tractament simptomàtic i cures de confort.

La 1a Jornada de Recerca i Innovació del Grup Mutuam, una gran empenta cap al futur

Jornada de Recerca i Innovació

La recerca i la innovació són essencials per a la millora de l’assistència integral a les persones grans, amb malalties cròniques i complexes o en situació de dependència. Permeten plantejar i donar resposta a problemàtiques habituals en el desenvolupament de l’activitat diària dels professionals, per això ambdues son imprescindibles en el dia a dia dels equips del grup.

Amb el concepte principal de “Compartim per millorar”, el passat 21 de març, a la Sala d’Actes del Palau Macaya de l’Obra Social la Caixa, va tenir lloc la 1a Jornada de Recerca i Innovació del Grup Mutuam, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure  amb el recolzament del Comitè de Recerca del Grup Mutuam.

La Fundació Mutuam Conviure és una entitat fidel al seu compromís amb la promoció de la recerca relacionada amb la geriatria i gerontologia clínica. Per això, a més a més dels Premis de Recerca d’atenció sociosanitària que organitza anualment, s’ha bolcat amb aquesta nova iniciativa amb la voluntat de compartir les experiències i coneixements dels professionals de Mutuam en pro d’un benefici comú.

La jornada va durar tot el matí i hi van assistir un total de 120 persones, totes elles d’algun dels centres o recursos de l’entitat. Es van presentar projectes en diferents formats i, a més a més de les intervencions orals, durant tota la jornada es van exposar els pòsters que els professionals del Grup Mutuam havien presentat al llarg de 2017 en diferents congressos i esdeveniments del sector, amb la recerca i innovació com a temàtica principal.

La inauguració va ser a càrrec de Francesc Brosa –director general del Grup Mutuam- i d’Antoni Salvà -director de la Fundació Salut i Envelliment. UAB, coordinador del Comitè de Recerca Grup Mutuam-, amb una introducció general sobre el paper de la recerca i la seva importància dins de l’activitat del grup.

Seguidament, sota el lema “Expliquem la nostra recerca: experiències destacades”, es van presentar 6 comunicacions orals sobre diverses temàtiques, donant lloc a un espai de debat multidisciplinar moderat per Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí, gestionada per Mutuam.

  • La primera comunicació va ser a càrrec de Laura Puerta, farmacèutica adjunta a l’HSS Mutuam Güell, que va presentar el seu projecte “Coordinació en pacients derivats des del Servei d’urgències d’un hospital terciari a un hospital sociosanitari”. Podeu veure la seva presentació aquí.
  • La segona comunicació va ser a càrrec d’Eva Rodríguez, doctora en psicologia i psicologia clínica, psicòloga dels EAPS Mutuam, sobre l’ ”Estudi de les variables psicològiques que modulen l’adaptació a la situació de final de vida en el pacient crònic avançat”. Podeu tornar a veure la seva presentació aquí.
  • La tercera comunicació va ser a càrrec d’Enric Buxadera, psicòleg, director de la Residència Jaume Nualart i membre del Comitè Ètica del Grup Mutuam, que va parlar sobre “L’abordatge ètic de la sexualitat en la gent gran institucionalitzada”. Podeu veure la seva presentació aquí.
  • La quarta comunicació va ser a càrrec de Sònia Gispert, infermera de l’HSS Mutuam Güell, que va presentar el seu “Pla de millora de la qualitat en la prevenció d’error de medicació a Hospital Sociosanitari Mutuam Güell”. Podeu veure la seva presentació aquí.
  • La cinquena comunicació va ser a càrrec de Cristian Carrasquer, metge coordinador dels equips PADES Mutuam, que va presentar el seu projecte sobre “Espiritualitat i qualitat de vida en pacients terminals”. Podeu veure la seva presentació aquí.
  • La darrera comunicació va ser a càrrec de la Laura Teruel, infermera dels equips EAR de Barcelona, que va presentar el seu projecte sobre l’“Anàlisi pre-post del taller de maneig de la incontinència per a gerocultores de residències geriàtriques”. Podeu veure la seva presentació aquí.

La segona part de la jornada va consistir en una taula rodona moderada per l’Ainhoa Torner, cap del Servei de Qualitat del grup. En ella, es van presentar els resultats obtinguts en els projectes guanyadors als Premis de Recerca 2016 i que s’han anat desenvolupant al llarg de l’any 2017. L’any 2016, la Fundació Mutuam Conviure va atorgar un total de tres premis: un premi extern, un premi intern i un accèssit, que van tenir la seva representació a la jornada amb una ponent de cada equip de treball.

  • Beatriz Jiménez, metgessa del CAP Roger de Flor, va presentar els resultats del seu projecte “Grau de control de la pressió arterial en pacients hipertensos amb fibril·lació auricular, sotmesos a teràpia anticoagulant en atenció primària. Projecte Tao-Pres”, guanyador del Premi Extern 2016 al millor projecte i creat conjuntament pels equips EAPS Dreta de l’Eixample, EAP Sardenya, EAP Sagrada Família i la Unitat de Recerca de UDACEBA – Institut de Recerca Biomèdica de l’Hospital de Sant Pau. Podeu veure la seva intervenció aquí.
  • En segon lloc, Núria López, neuropsicòloga de la UVGI de Barcelona, va presentar els resultats de l’ “Adaptació d’una escala de valoració funcional per a la detecció de l’alteració cognitiva lleuen població urbana i rural catalana“, projecte guanyador al Premi Intern 2016 al millor projecte, creat pels professionals de la Unitat de Valoració Geriàtrica Integral de Mutuam Barcelona i Girona. Podeu veure la seva intervenció aquí.
  • Finalment, Silvia Mirete, directora de la Residència Vila-Seca de Mutuam, va presentar les millores obtingudes a la residència gràcies a la donació de la Fundació pel seu projecte “Un pas endavant: cuidem des de la llibertat”  guanyador de l’Accèssit atorgat l’any 2016, centrat en el seu propi centre i creat pels seus professionals. Podeu veure la seva intervenció aquí.

Després de la taula rodona, el Dr. Antoni Trilla -metge, vicedegà de Medicina – UB i membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure- va dur a terme una ponència sobre “La recerca i la curiositat en medicina”, com a conferència final d’una jornada plena de coneixements i experiències per compartir. Podreu trobar la seva conferència aquí.

Finalment, van ser el Dr. Vilardell – president de la Fundació Mutuam Conviure- i Josep Ballester – director de l’àrea sanitària del grup-, els encarregats de tancar la jornada amb un missatge d’agraïment als participants i de motivació a continuar fent recerca per a millorar el nostre futur com a professionals i com a empresa.

Mutuam, a la segona Jornada Meeting Point a Girona

Mutuam a Meeting Point a Girona

L’Hospital sociosanitari Mutuam Girona, centre concertat amb el CatSalut, va participar, el 16 de març, en la segona Jornada Meeting Point celebrada a la ciutat. La iniciativa va tenir lloc i va ser organitzada per la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Girona, que defensa que té una responsabilitat social amb la incorporació al món laboral dels seus estudiants.

El programa de la jornada va estar enfocat a orientar les carreres dels alumnes d’infermeria, sobretot en les competències per a l’atenció als pacients, en l’atenció centrada en la persona. A l’entrada de la facultat, es va habilitar, d’11 a 13.30 hores, un espai on les diferents entitats proveïdores de la Regió Sanitària de Girona podien interactuar amb els alumnes. L’Hospital sociosanitari Mutuam Girona va ser convidat a participar-hi juntament amb altres organitzacions sanitàries del territori.

Mutuam va muntar-hi un estand on, a part de proporcionar material corporatiu als estudiants, se’ls va explicar què és un hospital sociosanitari, en què consisteix l’assistència que s’hi ofereix i quina és la tasca que s’hi porta a terme com a infermer/a. A més d’això, en les converses amb els estudiants, es van facilitar els contactes de la direcció i coordinació d’infermeria del centre per tal que el puguin visitar i fer-hi lliurament dels currículums (encara que molts dels alumnes ja van fer-ne el lliurament in situ).

Com l’any anterior, va ser una jornada molt interessant, d’una banda, per donar a conèixer l’entitat de Mutuam en el sector de la docència i de l’assistència al territori i, d’altra banda, per treballar projectes conjunts amb la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Girona, amb l’objectiu d’oferir orientació als alumnes en el món laboral i de disposar de professionals a la borsa interna de treball de l’Hospital Sociosanitari de Girona.

La Fundació Mutuam Conviure convoca la 18a edició dels Premis de Recerca d’Atenció Sociosanitària

La Fundació Mutuam Conviure, fidel al seu compromís amb la promoció i millora de la pràctica clínica en la gerontologia clínica i l’atenció sociosanitària, convoca, un any més, els Premis de Recerca d’Atenció Sociosanitària, que arriben així a la 18a edició. Hi poden participar tots els professionals, de forma individual o col·lectiva, que desenvolupin la seva activitat en qualsevol centre o servei en l’àmbit de la geriatria clínica l’atenció sociosanitària a Catalunya.
Repartits en dues categories, el premi de cadascuna està dotat amb 6.000€: un per a projectes que porten a terme entitats d’aquests àmbits a Catalunya i l’altre, per a projectes que es porten a terme en els centres i serveis de Grup Mutuam.

La data límit de presentació dels projectes és el dilluns 22 d’octubre de 2018. El jurat estarà format per cinc persones proposades per la Fundació Mutuam Conviure i el veredicte es donarà a conèixer en el marc de XIII Jornada Sociosanitària que organitza l’entitat i que se celebrarà el 14 de novembre a l’auditori del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Descarregueu-vos les bases aquí.

Premis de REcerca d'Atencio Sociosanitària

L’HSS Mutuam Girona incorpora equips per a la rehabilitació neurològica i l’atenció a la cronicitat

Hospital Sociosanitari Mutuam Girona

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona ha posat en marxa diferents equips demandats pel Servei Català de la Salut (Regió Sanitària de Girona) durant el 2017. A principis d’any, va entrar en funcionament dins del sociosanitari la Unitat Integrada de Rehabilitació Intensiva per a Ictus i Patologia Neurològica Aguda. Aquesta té com a objectiu principal la recuperació integral i intensiva precoç a pacients, amb criteris específics, ingressats al Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. La unitat ocupa mes de 10 places de la planta recentment reformada del centre. S’hi ofereix una estimulació funcional diària de dues hores grupal i també dues hores en grups molt reduïts. La rehabilitació també contempla l’estimulació cognitiva, així com el tractament específic de la disfàgia i de l’afàsia en tallers. El treball és interdisciplinari, ja que l’equip específic està format per tres fisioterapeutes, una terapeuta ocupacional, una logopeda, una psicòloga i un metge rehabilitador, així com la treballadora social, la metgessa i les infermeres de la planta. Dins de l’equip, també es compta amb la presència setmanal d’una neuro-psicòloga i d’una neuròloga del servei de neurologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta.

A part, per atendre a aquests pacients en continuïtat a l’alta i per atendre la continuïtat dels pacients amb ictus aguts que siguin altes de la Unitat Específica de l’Hospital Trueta, disposa d’un equip rehabilitador domiciliari (Equip de Rehabilitació Neurològica Continuada). El principal objectiu d’aquest és contribuir a l’adaptació, autonomia i millora de la qualitat de vida de pacients amb dany neurològic i de les seves famílies al domicili després de l’estada hospitalària i/o sociosanitària. Aquest equip de fisioterapeuta i terapeuta ocupacional fa les valoracions i recomanacions per a la millora de la funcionalitat del pacient a domicili. Es treballen teràpies que facilitin l’adaptació a l’entorn, formen en la utilització d’ajudes tècniques per a seqüeles permanents i ofereixen suport ocupacional per a adequar la llar a la nova situació funcional de la persona. L’equip també dona suport i assessora tant a les famílies dels pacients, com als professionals dels equips de primària, així com als de rehabilitació ambulatòria i/o domiciliaria.  Es fa un primer seguiment mentre el pacient estigui ingressat en el sociosanitari i a posteriori es fan una o dues visites a casa seva.

Al 2017, també s’han incorporat al sociosanitari Mutuam Girona dos equips psicològics ambulatoris d’atenció a la cronicitat (Equip Psicològic Atenció a la Cronicitat).  Formats per sis psicòlogues especialitzades en cronicitat, treballen amb els equips de primària. El model d’atenció és mixt, sobretot es fa en la consulta assignada a l’àrea bàsica, però també a domicili. L’objectiu principal, dins d’un model sanitari d’assistència integral, és oferir atenció psicològica a les persones diagnosticades de malaltia crònica i/o avançada així com al seu entorn si ho requereix. En aquest aspecte, els equips prevenen l’aparició de possibles símptomes psicològics que la malaltia crònica i/o avançada pugui desencadenar, ofereixen tractament psicològic a les persones ja diagnosticades que ho requereixin i acompanyen el malestar emocional del pacient diagnosticat. Però també garanteixen l’atenció dels aspectes psicològics i emocionals dels familiars i/o cuidador principal del pacient tractat i faciliten espais socioeducatius i/o d’auto cura als professionals assistencials que intervenen en l’abordatge del pacient.

Els professionals davant dels maltractaments a la gent gran

Mà professional contra maltractament

La Declaració de Toronto de 2002 defineix el maltractament a la gent gran com “aquella acció, única o repetida, o la manca de resposta adequada, que es produeix en qualsevol relació en què hi hagi una expectativa de confiança i que provoca danys o angoixa una persona gran”. No és aquesta l’única definició, però recull dues qüestions fonamentals: la relació de confiança que el maltractament trenca i l’angoixa que produeix, més enllà del dany físic.

El maltractament a la gent gran és un fenomen invisible. Ho demostra el fet que només un de cada cinc casos emergeix a la llum pública. La invisibilitat del fenomen té a veure amb el reconeixement dels drets i les capacitats de la persona gran. La nostra societat té encara dificultats per entendre la persona gran com un ésser autònom, i tendim a deixar les qüestions que li afecten a mans de la família o de les institucions que vetllen pel seu benestar.

Alguns professionals socials i de la salut encara atenen les problemàtiques de la gent gran amb una actitud paternalista i sovint justificadora, que pot arribar a convertir-se en perjudicial envers les persones grans. En aquest context, els maltractaments a la gent gran poden quedar camuflats perquè sovint s’escapen a la mirada del professional.

No oblidem que alguns tipus de maltractaments s’emmascaren darrera d’un suposat afany de protecció. És el cas, malauradament vigent, d’aquells familiars i/o professionals que prenen decisions que afecten directament la persona gran sense comptar amb els seus desitjos o amb la seva opinió, suposant potser que no serà capaç d’entendre l’abast del problema i, per tant, de valorar la millor solució.

Més enllà de l’agressió

També podríem incloure les actituds d’infantilització o desvalorització, l’abús de poder o la violència espiritual (aquella en què s’imposa un únic model religiós), per citar-ne algunes de les més freqüents. Moltes tenen a veure amb actituds culturalment inconscients, però que urgeix modificar per aconseguir una cultura que prioritzi el dret d’autodeterminació de la gent gran. És per això que les autoritats socials i sanitàries estan elaborant els últims anys diferents protocols d’actuació. A grans trets, tots els manuals adreçats als professionals destaquen quatre elements: la formació, la detecció, la valoració i la intervenció.

Per començar, cal una formació sòlida que ens entreni en una nova forma de mirar la gent gran, que incideixi en tots aquells factors de risc potencial, així com en la detecció precoç de símptomes que ens alerten sobre un possible cas de maltractament1. Pel que fa a la detecció dels maltractament a gent gran, tenim al nostre abast diferents instruments específics2, tot i que l’eina més poderosa és l’entrevista, que necessàriament ha de fer un equip interdisciplinar que valori de forma integral les esferes física, cognitiva, psicològica, i social i familiar.

Dret a decidir lliurement

L’actuació professional davant d’un cas ha de venir donada en funció de la capacitat de la víctima per a la presa de decisions. Atenent el principi d’autodeterminació, aquella persona major d’edat, víctima de maltractaments i amb capacitat cognitiva ha de ser informada dels seus drets i ha de disposar de serveis i recursos de suport, a nivell domiciliari o institucionals, que li permetin decidir de manera lliure. Freqüents són els casos, però, en què les persones  opten per mantenir la situació que pateixen per diferents motius, ben coneguts en relació a la violència de gènere, com la por, la negació, la justificació o la protecció, i que operen de manera similar en el cas de la violència envers les persones grans.

No obstant això, el professional està obligat a analitzar, avaluar i comunicar judicialment l’existència d’un possible cas de maltractament. No és només que l’ètica professional ens commini a l’acció, com demostren els codis deontològics dels diferents col·legis professionals, sinó que el nostre ordenament jurídic així ens ho mana.

Si la víctima no té capacitat de decisió, caldran els oportuns informes socials i sanitaris que determinin la manca de capacitat cognitiva i que aportin la valoració professional de possible situació de maltractament per procedir a la comunicació o denúncia al jutjat corresponent, segons la gravetat dels fets. És també necessari instar l’inici de procés d’incapacitació i gestionar l’ingrés involuntari  o els serveis de suport a nivell domiciliari que convinguin.

Un col·lectiu tan vulnerable i tan invisible com és el de la gent gran exigeix d’uns professionals formats i sensibilitzats per detectar, valorar i desemmascarar tantes situacions de patiment. I això està en les nostres mans.

Rosa Colomer

Treballadora social i antropòloga

Servei PADES de Grup Mutuam