Antoni Trilla: «Ens arribaran tractaments i vacunes, però la malaltia no despareixerà d’un dia per a l’altre»

Antoni Trilla JSS

L’epidemiòleg Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic i vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, a més de membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure, va protagonitzar la ponència principal de la 15a Jornada Sociosanitària, celebrada el 18 de novembre. L’esdeveniment, per primer cop en format webinar, té com a finalitat la tranferència i actualització de coneixements entre els professionals de l’àmbit sociosanitari per millorar l’assistència a les persones, i enguany es va centrar en la gran implicació del sector davant la crisi generada per la Covid-19.

Trilla va fer en la seva intervenció un repàs de les principals dades de la pandèmia i va comentar les perspectives que s’obren en un futur immediat. Després de mostrar el seu «reconeixement sincer i sentit» a la tasca que han fet i estan fent els professionals sociosanitaris en unes circumstàncies tan complicades, va dibuixar una radiografia de la situació generada per la Covid-19 focalitzant-se en les persones grans, «ja que l’edat és clarament el factor de risc més important». El ponent va assenyalar que segurament caldria multiplicar per 9 o 10 els 55 milions de casos de Covid-19 enregistrats a tot el món per obtenir la magnitut real d’una pandèmia que ha causat ja 1,3 milions de morts. Trilla va explicar què hi ha darrera la diferència de dades entre les dues onades que hem viscut. En la primera, va exposar, només es van registrar els casos de les persones de més edat i els malalts més greus, que arribaven als hospitals, mentre que els casos lleus i els asimptomàtics no es van registrar. En canvi, en la segona onada, els 1,3 miliones de casos registrats probablement representen un 70 – 80 % del total. Així, a Espanya hi ha hagut aproximadament 4,5 o 5 milions de casos en total, que és més o menys el 10 per cent de la població, va assenyalar l’epidemiòleg, que va afegir que l’índex de letalitat del 8 – 12 % de la primera onada ha passat a menys de l’1 % en la segona, amb molts més casos diagnosticats. «Això pot semblar poc, però com que és una malaltia molt estesa en realitat representa molta gent. A més, es tracta d’una taxa deu cops superior a la de la grip estacional», va alertar.

Trilla va apuntar alguns dels fets que han caracteritzen l’onada actual, com l’augment dels diagnòstics de persones amb símptomes lleus, que acudeixen als CAP i a partir dels quals es fan estudis dels contactes. «També es fan algunes proves de recerca massiva que ens permeten identificar persones asimptomàtiques, que creiem que són un 30 – 40 % de les persones amb Covid», va exposar. L’epidemiòleg va subratllar el fet que la pandèmia castiga sobretot a les persones de més edat i va mostrar diferents gràfiques per tal que els participants poguessin visualitzar el fenomen. En la primera onada el registre total de casos estava molt esbiaixat cap a les persones d’edat avançada, mentre que en la segona, la distribució de casos és més similar a la distribució per franges d’edat de la població general. «Per tant, han augmentat molt el nombre de casos registrats d’altres franges d’edat», va explicitar Trilla. Pel que fa a les persones hospitalitzades, les dades que va mostrar de distribució per edats eren similars en les dues onades, tot i que en la segona s’evidenciava un augment del nombre de persones més joves. En relació als ingressats a les UCI, els participants del webinar van poder observar que la diferència entre les dues onades és encara més petita, i que el biaix cap a les franges d’edat avançada és molt pronunciat. «Si ens fixem en la letalitat, el patró segueix pràcticament igual i gairebé la totalitat de morts se situen en les franges d’edat més elevada, tot i que en aquesta segona onada se n’han registrat de persones de menys edat», va matisar el ponent. Posant el focus a Catalunya, Trilla va mostrar com les persones de més de 70 anys havien passat de representar el 30 per cent dels casos al 21 per cent i com la franja d’entre 30 i 60 anys era la que havia augmentat més.

«La fotografia de la pandèmia ens mostra que aquesta malaltia cruel ha afectat especialment a les generacions que són responsables que el país sigui on és i que han contribuït amb la seva feina a posar en marxa el sistema de salut públic i universal de què gaudim avui els seus néts i fills», va recordar Trilla, que va lamentar que, com a societat, no els haguem sabut protegir com es mereixen. Tot i que l’epidemiòleg va assenyalar que el fet en si de tenir més de 70 anys és el factor de risc més important, va mostrar-ne d’altres que també apareixen de forma més freqüent en persones grans que en joves, com tenir malalties cardiovasculars o diabetis o patir obessitat mòrbida. Així, tal i com va recollir, el percentatge de mortalitat en la franja de 60-69 anys se situa en el 9,5%; en la de 70 a 79, en el 22,8%; i en els majors de 80 anys, en el 29,6%. Per això, va subratllar Trilla, «una de les estratègies ha de ser, a l’espera de l’efectivitat que puguin tenir les vacunes en aquest segment, la prevenció». El ponent també va presentar una anàlisi, a partir d’una estadística del Ministeri de Sanitat, sobre on s’havien produït els brots. El principal àmbit és el social: reunions, celebracions, àpats multitudinaris… «Trobades on sovint no portem la mascareta, parlem, cridem i, en definitiva, es generen molts aerosols en espais tancats», recorda l’epidemiòleg, que afegeix que també hi ha molts contagis en l’àmbit familiar, on hi ha contacte proper, prolongat i sense mascareta. També s’observa que hi ha un nombre rellevant de brots en centres sociosanitaris, on els contagis han estat superiors als de l’àmbit sanitari. Pel que fa les dades de la situació de les residències a Espanya, el ponent va exposar que hi ha hagut 1.360 brots, que suposen un total de 21.651 casos. És a dir, que es produeixen de mitjana més de 16 casos en cada brot. Trilla va mostrar l’evolució dels centres a Catalunya segons el nombre de casos: al novembre, les residències amb semàfor verd havien disminuït respecte a l’octubre, passant de 956 a 748; en canvi, havia augmentat el nombre de residències amb pocs casos i, molt significativament, el de les que tenien molts casos. «Per tant, estem en una situació en què sabem que ens tornarem a trobar amb problemes, tot i que segur que no serà al mateix nivell que la primera onada», va advertir l’expert.

En la segona part de la seva intervenció, Trilla va intentar fer un pronòstic de la situació sanitària per als propers mesos i del que espera als professionals que assistien al webinar. Va començar recordant els indicadors en què la conselleria de Salut es va fixar en un principi per avaluar quan es podria iniciar la desescalada de les mesures restrictives -taxa de reproducció, nombre de contagis diaris i ingressats en UCI- i va mostrar les xifres de cadascun d’ells en el moment en què es feia la jornada i el pronòstic per al cap de 10 dies. L’expert va alertar que tan sols el pronòstic de la taxa de reproducció se situava en els nivells que teòricament són recomanables, mentre que els altres dos indicadors se situaven molt per sobre. Per tot això, segons l’epidemiòleg, les previsions per al Nadal han de ser molt prudents, ja que suposant que la taxa de contagi es mantingués en el 0,80, la línia dels 1.000 contagis diaris no es creuaria fins a la primera quinzena de desembre.

Trilla també va fer referència a les proves antigèniques ràpides que s’estan començant a utilitzar. Tot i que les va considerar molt útils per detectar casos simptomàtics, va reconèixer que tenen les seves limitacions i que per als casos amb poca càrrega viral la seva utilitat encara no està establerta. «Per tant -va concloure-, com a prova diagnòstica no són la millor eina, però potser poden tenir altres utilitats si es fan servir de forma seriada i massiva».

Respecte a les vacunes, Trilla va titllar de bones notícies els primers resultats que s’han consegut, tot i que va mostrar-se prudent a l’espera que finalitzin els assajos i que les revisin les agències reguladores. «Un cop les dades estiguin publicades, veurem si són segures, que tot apunta que sí, i si són eficaces, que sembla que també», va declarar. Per a l’epidemiòleg, un dels principals problemes serà que moltes persones desconfien de les vacunes, en especial d’aquesta, per la rapidesa del seu desenvolupament. En aquest sentit, va mostrar els resultats d’una enquesta publicada a La Vanguardia segons la qual un 43, 8% dels participants manifestava a l’octubre no estar disposat a vacunar-se d’immediat. «Hem de generar confiança en les vacunes explicant quins són els avantatges i els inconvenients, perquè si tenim algunes vacunes efectives i no ens les posem això serà un desastre sota tots els punts de vista», va reclamar Trilla.

El ponent també va considerar necessari fer referència a la grip i a com ens podia afectar en el context actual. Per això, va mostrar les dades de com s’ha viscut el primer hivern amb Covid-19 a l’Argentina i Austràlia. Trilla va atribuir als confinaments i a l’ús de mascaretes el fet que hi hagi hagut tan pocs casos, ja que s’hauria frenat la transmissió del virus. «Tant de bo nosaltres també tinguem una bona temporada de grip, perquè ja tenim prou amb la Covid!», va afirmar el ponent, que va reivindicar que la millor defensa és vacunar-se, especialment per a les persones de risc i el personal sanitari.

En la part final de la ponència, Trilla va recordadar que caldrà seguir complint durant encara força temps amb les responsabilitats personals de distància, mans, mascareta, ventilació i aïllament quan toqui, però també amb les responsabilitats compartides, ja que «ens arribaran tractaments i vacunes, però la malaltia no despareixerà d’un dia per a l’altre». Per això, va dir, tot i que potser es retirin a poc a poc algunes d’aquestes barreres, «encara viurem un temps de moltes intervencions abans que ens poguem considerar lliures de la malaltia». Trilla va compartir amb els assistents els resultats d’una enquesta sobre l’estat emocional de la població que va fer el Parlament Europeu durant la passada primavera. En aquesta, es posava de manifest que la incertesa és el sentiment amb què més persones s’identificaven, seguida de prop per l’esperança i, més lluny, per la confiança. També apareixien de forma destacada la frustració, la impotència o la por, sentiments que, segons Trilla, són legítims però s’han d’intentar gestionar. Per últim, es va dirigir als treballadors i treballadores sociosanitaris, als quals va definir com a «l’última defensa per a la nostra societat», i els va demanar que no es rendissin, que aguantessin fins al final l’atenció a tots els pacients que ho necessitessin. «Estem esgotats i mentalment tocats, però ens hem d’ajudar els uns als altres per tirar endavant en dies que seran complicats, tot i que comencem a veure la llum al final d’aques llarg túnel», va demanar en el tancament de la seva ponència.

Podeu recuperar la seva intervenció en el vídeo aquí a continuació.

Èxit de l’11a Jornada Sociosanitària sobre “Polimedicació en la gent gran i el pacient crònic” de la Fundació Mutuam Conviure

Jornada Sociosanitària Fundació Mutuam Conviure 2016

El 23 de novembre va tenir lloc l’11a Jornada Sociosanitària que organitza anualment la Fundació Mutuam Conviure sobre “La Polimedicació en la gent gran i el pacient crònic”. La temàtica, l’expertesa dels ponents reunits i  l’organització de l’acte, van ser les claus perquè 270 professionals (majoritàriament metges, infermeres i farmacèutics) omplissin l’auditori del Col.legi Oficial de Metges per escoltar, intervenir i debatre temes relacionats amb la polimedicació a la que la gent gran i els pacients crònics estan subjectes.

El Dr. San José i la Dra. Agustí, van encetar la jornada amb dues ponències molt interessants, sobre la necessitat de valorar abans de prescriure i sobre l’ús de psicofàrmacs en gent gran, respectivament. Seguidament, una dinàmica taula rodona moderada pel Dr. Blay, es va centrar en l’abordatge de la polimedicació des de diferents vessants, amb la intervenció de cinc professionals procedents de diferents àmbits. En el transcurs de la jornada es van lliurar els Premis de Recerca en  Geriatria i Gerontologia Clínica que convoca la mateixa fundació, en la seva 16a edició.

 

El Dr. Miquel Vilardell, President de la Fundació Mutuam Conviure, el Dr. Jaume Padrós, President del COMB i del Dr. Torrent-Farnell, Responsable de l’Àrea del Medicament del CatSalut, van tancar aquesta jornada.

Podeu visualitzar les intervencions:

Ponències

Dr. Antonio San José   “Utilització apropiada dels medicaments en pacient crònics complexes i grans fràgils”    Veure vídeo

Dra. Antonia Agustí   “Ús de psicofàrmacs en la gent gran”    Veure vídeo

Taula rodona_ Polimedicació en la gent gran i el malalt crònic complex

Dra. Esther Limón    Visió àmbit atenció primària     Veure vídeo

Sra. Emma Costas    Visió àmbit recursos residencials    Veure vídeo

Dr. Ramon Miralles   Visió àmbit hospitalari     Veure vídeo

Sra. Anna Agustí   Visió àmbit Sociosanitari     Veure vídeo

Dra. Adela Martín   Visió àmbit Sociosanitari      Veure vídeo

Interessant debat sobre el model d’assistència a la cronicitat en la 1a Jornada EAPS Mutuam Girona

Jornada EAPS Mutuam Girona

Sota el títol “Cap a un model d’assistència a la cronicitat” es va desenvolupar la 1a Jornada EAPS Mutuam 2016, que el 20 d’octubre va reunir a Girona a 204 professionals del món sanitari, sociosanitari i social per reflexionar sobre la importància del suport psicosocial a pacients i famílies. La inauguració va ser a càrrec de Marc Simón, Director Corporatiu de l’Àrea Social de la Fundació Bancària “la Caixa”, de Xavier Gómez-Batiste, Director científic del Programa i de Josep Ballester, Director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam. A partir de casos concrets, diferents professionals varen compartir les seves experiències en diferents àmbits assistencials (psicologia, medicina, infermeria i treball social) amb una mirada transversal. Així, les dimensions psicosocials de l’atenció a la cronicitat, la necessitat de la continuïtat assistencial en l’atenció del pacient crònic o la valoració social com a eina de prevenció, van ser alguns dels temes tractats.

Us podeu descarregar les ponències i visualitzar les intervencions en vídeo, en aquests enllaços:

  • Dr. Xavier Gómez-Batiste  “Les dimensions psicosocials de l’atenció a la cronicitat”        Ponència PDF  – Vídeo
  • Sra. Marta Soler  “Necessitats psicològiques del pacient crònic”      Ponència PDFVídeo
  • Dra. Marta Pascual  “Estem preparats?”       Ponència PDF Vídeo
  • Sra. Cristina Solé  “La valoració social coma  eina de prevenció”     Ponència PDFVídeo
  • Sra. Lluisa García   “Necessitat de la continuïtat assistencial en l’atenció del pacient crònic”     Ponència PDFVídeo
  • Conferència periodista Marius Serra  “Verbalitzar les emocions”    Vídeo

De la mà de l’escriptor Marius Serra, la ponència “Verbalitzar emocions” va posar punt i final a la jornada; l’experiència de la vida i la pèrdua del seu fill, explicada amb delicadesa i alhora amb força i intensitat, va deixar de manifest la importància d’aquest suport psicosocial, explicat des de la vivència personal.

Paral·lelament a la jornada, va tenir lloc la roda de premsa del presentació del programa EAPS als mitjans de comunicació locals de Girona. La Dra. Mireia Bosch, directora del Programa a Girona i de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, va representar a Mutuam i va compartir taula amb Marc Simón i el Dr. Xavier Gómez Batiste de La Caixa. Una desena de mitjans van venir a cobrir l’acte, entre ells Diari de Girona, El Punt Avui, Tv Girona, Catalunya Ràdio, SER, RNE, La Vanguardia, Rac1, entre d’altres.

Jornada EAPS Mutuam Girona
Un moment de la roda de premsa

 

“Polimedicació de la gent gran i del pacient crònic” – 11a Jornada Sociosanitària Grup MutuamBarcelona - 23 Novembre - Reserva la teva plaça

 

El proper 23 de novembre, la polimedicació de la gent gran i el pacient crònic a debat, a l’11a Jornada Sociosanitària de Mutuam

Polimedicació de la gent gran i el malalt crònic

La Fundació Mutuam Conviure us convida a aquesta jornada d’informació, reflexió i debat sobre la polimedicació de la gent gran i el malalt crònic.

La jornada s’obrirà  amb dues ponències, a càrrec d’experts en geriatria i farmacologia de l’Hospital de Vall d’Hebron, sobre l’ús apropiat dels medicaments (especial èmfasi en els psicofàrmacs) en pacients crònics complexes i grans fràgils.

En una segona part, el Dr. Carles Blay, expert en cures pal·liatives, moderarà  una taula rodona on representants dels àmbits de l’Atenció Primària, Recursos Residencials, Hospitalari i Sociosanitari, compartiran les seves experiències i coneixements sobre el tema central de la jornada; situació actual i estratègies existents, i per on passa el futur de la polimedicació.

Com veieu, una nova Jornada Sociosanitària de la nostra Fundació, consolidada com a referent en trobades dels professionals de l’àmbit de la gerontologia a Catalunya. Consulta programa aquí.
Vols inscriure’t a la Jornada Sociosanitària?Registra't aquí, gratuïtament. Places limitades

El 20 d’octubre a Girona es debatrà sobre “l’Assistència Psicosocial a la Cronicitat” en el marc de la 1a Jornada EAPS Mutuam

Jornada EAPS Mutuam Girona

Ja estan obertes les inscripcions a aquesta interessant jornada, organitzada per Grup Mutuam i Obra Social La Caixa, on reflexionarem sobre la importància que té el suport a pacients i famílies que s’enfronten a les malalties cròniques. Ens centrarem en l’atenció als aspectes psicològics, emocionals i socials. A partir de casos concrets de pacients amb malaltia crònica avançada i les seves famílies, diferents professionals de la medicina, psicologia, infermeria i del treball social compartiran les seves experiències des dels diferents àmbits assistencials, però amb una mirada transversal.

Si us voleu descarregar el programa o inscriure’s podeu clicar aquí on hi trobareu tota la informació.

 

Herrero: ‘Escriure ajuda a superar una pèrdua’

Olga Herrero, doctora en Psicologia, psicoterapeuta i professora titular de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna -Universitat Ramon Llull, va oferir una ponència sobre “La integració de la pèrdua en la història de vida” en el marc de la 1a Jornada EAPS organitzada per Mutuam.

Olga Herrero, que forma part d’un equip de recerca a la Universitat Ramon Llull sobre constructivisme, va explicar com s’utilitzen les tècniques narratives en els processos de dol. Segons Herrero, l’ésser humà explica històries contínuament i fins i tot les utilitza per explicar-se la pròpia vida. Tanmateix, aquesta història es veu truncada quan apareix un esdeveniment no anticipat o una pèrdua. Per això, afirmà, en el grup de dol es treballa intentant donar un sentit a allò que li està passant al pacient, de manera que pugui continuar amb la seva vida incorporant l’esdeveniment dins la seva història personal o vital . Un dels postulats bàsics de què parteix el constructivisme, segons la ponent, és que no són els esdeveniments en sí els que ens afecten sinó la interpretació que en fem, que condiciona com ens adaptem a les situacions que hem d’afrontar. ‘Quan fem psicoteràpia clínica , treballem amb les veritats narratives del pacient, és a dir, amb el significat que té per a ell el que li passa’, va explicar.

En aquest sentit, les ‘lliçons agredolces de la pèrdua’, assegurà la ponent, ajuden a elaborar dols complicats, a poder donar-li un sentit i treure algun “benefici secundari” de l’esdeveniment. Va explicar que des de la psicoteràpia intenten ajudar a narrar moltes vegades la mateixa història, però de formes lleugerament diferents: que la persona tingui l’oportunitat d’explicar el mateix que ha explicat al seu entorn social incorporant diferències, en la forma narrativa, d’una banda, i en el nivell de consciència narrativa, de l’altra. “L’entramat narratiu el que fa és organitzar els esdeveniments de forma que tinguin coherència i sentit i que puguem projectar les nostres històries com si tinguessin una continuïtat”, va assegurar, tot afegint, que la narrativa fonamental en què treballen és la d’identitat, que respon a qui és un mateix i que sovint no és plantejada fins que no succeeixen esdeveniment inesperats.

Reconstrucció de significats

La doctora va afirmar que només entre un 10 i un 20 per cent de persones elaboren un dol complicat i que aquestes tenen dificultats per integrar els esdeveniments crítics en la seva història de vida. A l’hora d’abordar el dol en la teràpia, va assegurar que el punt de partida és diferent segons hi hagi hagut anticipació de la pèrdua o no. Així, va descriure com els pacients es troben amb què la història amb què explicaven la seva vida, de sobte, no els serveix per explicar-se a si mateixos, no saben com anticipar el futur i això els genera respostes d’ansietat. Per aquest motiu, assegurà, cal una revisió constructiva. Davant la “no confirmació” de supòsits bàsics, s’han de revisar i negociar significats amb aquells amb qui es conviu, va explicar Herrero. Per això, des del constructivisme s’entén el procés de dol com la reconstrucció del món personal de significats, basant-se en les idees de pro activitat, subjectivitat i dimensió relacional.

La ponent explicà que la dificultat per atribuir un significat a la pèrdua és un dels predictors bàsics de dol complicat i que, en el cas de no poder donar sentit a la pèrdua, trobar-ne un “benefici secundari” o un “aprenentatge significatiu” arran de la mateixa disminueix la probabilitat de patir un dol complicat. Així mateix, altres predictors són l’estil cognitiu de la persona, l’estil de vinculació afectiva i la seva xarxa de suport social.

Herrero va exposar les diferents tècniques narratives amb què treballen, malgrat reconèixer que les tècniques suposen només el 15 per cent del resultat de la psicoteràpia i que el més important és la relació terapèutica. L’objectiu, concretà, és que el pacient pugui transformar aquesta narrativa d’identitat, reescriure la història i organitzar el seu discurs incorporant-hi la història de pèrdua. ‘La tècnica que cal utilitzar depèn de les necessitats concretes del pacient’, assegurà.

Dra.-Herrero-1

Diversitat de tècniques narratives

Entre les més utilitzades, hi ha les narratives de self, que comencen per fer que el pacient posi per escrit qui és i com ha arribat a ser qui és des del punt de vista d’una tercera persona i d’un millor amic, és a dir, que faci una auto caracterització, tal i com va descriure Herrero. La narrativa de pèrdua, afegí, és una versió de l’auto caracterització en què es demana al pacient que expliqui de forma explícita de quina forma ha impactat la pèrdua en la seva vida. Una altra tècnica, que s’utilitza molt quan es treballa amb famílies, són els llibres de records, que la doctora considera eines que ajuden a evocar emocions i a posar paraules per ser capaç d’expressar allò que un no acaba d’entendre. Una altra són les cartes: cartes a l’altra, cartes de comiat o de re negociació del vincle, cartes a una emoció, cartes a un mateix… També hi ha els diaris dirigits, amb els quals es busca ajudar la persona a centrar-se en allò que li genera més dificultats. D’altra banda, els capítols de la vida són una eina que permet ajudar la persona a viure la seva història de manera més complexa, ampliant el focus d’atenció perquè sovint la narrativa de pèrdua satura totes les altres històries, va descriure la ponent.

‘Sabem que les persones que escriuen sobre la seva pèrdua, com a mínim quatre dies seguits, durant 15-20 minuts, experimenten millors resultats en psicoteràpia’, assegurà la doctora. I afegí que escriure ajuda a fer-nos intel·ligibles, a endreçar l’experiència i a poder treballar aquelles coses no resoltes, ja que permet expressar sentiments relacionats amb la pèrdua en un context diferent i de suport incondicional i contribuir a acceptar-la. Segons Herrero, en el procés de dol hi ha moments en què la teràpia ha d’orientar-se a la pèrdua i d’altres a la restauració de la vida, i escriure ajuda a separar aquests espais. ‘L’objectiu –conclogué- és passar de l’absència de significat en què col·loca la pèrdua a poder donar-li un significat a aquesta’.

Si voleu veure la seva interessant ponència en vídeo (30 minuts), cliqueu aquí.

Dra. Olga Herrero Esquerdo, doctora en Psicologia i professora titular de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Especialista en Psicoteràpia, acreditada per la European Federation of Psychologists’ Associations (EuroPsy, EFPA/COP). Psicoterapeuta col·laboradora a l’Institut de Diagnòstic i Atenció Psiquiàtrica i Psicològica (IDAPP, Barcelona). Investigadora principal en Processos de Dol i Psicoteràpia en el Grup d’Investigació en Psicologia, Persona i Context de la FPCEE Blanquerna, URL.

Josep de Haro: “Maltractar alguns microbis, és maltractar el nostre sistema sensorial”

En el marc de la 10a Jornada Sociosanitària organitzada per la Fundació Mutuam Conviure del Grup Mutuam el passat 17 de novembre, enguany dedicada a la patologia dels sentits en la gent gran, el doctor Josep de Haro va fer una extensa exposició sobre la transensorialitat com a base de les emocions. Aquest otorinolaringòleg, membre del Consell Directiu de la Sociedad Española de las Ciencias Sensoriales i, fins fa ben poc, Cap del Servei d´ORL de l´Hospital Municipal de Badalona (BSA), va destacar la relació entre els nostres sentits i l’entorn i, amb això, la importància de no maltractar-lo.

El Dr. de Haro va deixar clar des d’un inici que la visió de què partia és que el sector mèdic no només no és la punta de llança de la recerca biomèdica sinó que els avanços dels seus coneixements estan molt condicionats per l´impacte de la indústria farmacèutica, que és la que compta amb gran capacitat inversora per a la recerca. A partir d’aquí, va assenyalar que els avenços científics han posat de manifest que els éssers humans estem constituïts majoritàriament per microbis i que maltractar-los comporta maltractar el nostre sistema sensorial. Aquesta composició ens fa estar estretament vinculats al nostre entorn, una biomassa també formada principalment per microbis. “Si maltractem l’entorn -el contaminem- aquest generarà un resposta tòxica cap a nosaltres”, va advertir. De la mateixa manera, Haro va alertar que si maltractem els nostres microbis, no només no metabolitzaran les substàncies tòxiques que prenem, sinó que hi col·laboraran creant noves toxines. Tot això, va concloure, està generant un seguit de patologies.Intervenció Dr. de Haro

Diàleg entre sentits

El ponent va recordar als assistents que 500.000 cèl·lules del nostre organisme moren cada segon, i en dos anys n’hem renovat la totalitat. La nostra sensorialitat, en canvi, es manté tot i aquesta renovació, i això encara no s’entén del tot com funciona, assegurà. De Haro afegí que “més important encara que la renovació de les cèl·lules activadores és la de les inactivadores”, ja que la sensorialitat no és només captar sinó també deixar de captar. L’otorinolaringòleg va explicar que rebem la informació en forma de transducció. És a dir, el missatge ens arriba a través de diferents mitjans i en aquest procés va variant, es van perdent dades i va canviant quan passa per diferents parts del cervell.

En aquest procés de descodificació, la percepció és el pas en què prenem consciència del que passa. El ponent va exposar com els nostres sentits, que no són cinc sinó deu, estan imbricats entre ells. Així, cadascun no només està influenciat per la seva característica idiosincràtica, sinó que s’estableix un diàleg entre ells. Va posar com a exemples el fet que l’orella capti llum o que l’olfacte tingui tacte, i va explicar com a cas concret el d’alguns malalts de Parkinson gairebé sense mobilitat que quan se’ls fa cantar una cançó comencen a caminar.

De Haro va assegurar que, depenent de la persona, es tenen uns sentits més actius que d’altres. Així mateix, va explicar que les emocions i els sentiments es construeixen a partir dels sentits i tot el que ens arriba a través d’aquests queda emmagatzemat en forma de memòria. La memòria gestiona, d’una banda, els records i, de l’altra, els projectes. I sense records no podem crear, perquè està tot comunicat. Per això, en la mesura que els nostres sentits es deterioren, obtenim dades que no són correctes, va admetre el ponent.

Preeminència de l’inconscient

L’otorinolaringòleg va afirmar que no hi ha cap coneixement que no entri pels sentits, però que aquests no es regeixen pel conscient, sinó que l’inconscient hi té molt més de pes. La nostra sensorialitat, va afegir, queda modificada per tota la informació que emmagatzema el nostre cervell. Allò percebut es modifica segons el perceptor. El ponent va afirmar que la sensorialitat és en funció de la circumstància, que ens dóna el marc definitiu. Per tant, advertí, el metge ha de tenir en compte el marc general en què es desenvolupa la malaltia que està estudiant per ser eficient.

De Haro va finalitzar la seva exposició reconeixent que els metges estan, en certa manera, “molt discapacitats” en el món de la sensorialitat. En aquest sentit va afirmar: “Endinsar-nos-hi suposa remenar i re-estudiar moltes coses, però ens pot permetre detectar problemes de salut molt allunyats de la nostre especialitat i obtenir informació molt valuosa per poder orientar millor el cas”, va concloure.

Si vols seguir les ponències que van tenir lloc a la Jornada Sociosanitària de grup Mutuam entorn els sentits, clica a l’enllaç que t’interessi:

Dra. Maria Cruz Ciprés – El sentit de la vista

Dr. Miquel Quer – El sentit de l’oïda

Dra. Mª Eugenia Rodrí­guez i Dra. Helena Viñals – El sentit del gust

Dr. Jaume Mullol – El sentit del olfacte

 

Èxit d’assistència a la 10a Jornada Sociosanitària organitzada per la Fundació Mutuam Conviure. Descarrega’t els vídeos.

10a Jornada Sociosanitària Fundació Mutuam Conviure

El tema de la Jornada “Patologia dels sentits en la gent gran. Avenços”, l’expertesa dels ponents reunits i l’organització de l’acte van ser les claus de l’èxit, el passat  17 de novembre. 270 professionals (majoritàriament metges, infermeres i fisioterapeutes que varen omplir la sala del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona) van poder escoltar, intervenir i debatre temes relacionats amb les patologies i la pèrdua dels sentits en les persones grans. El Dr. Josep Ballester, director de l’àrea sanitària de Grup Mutuam, va inaugurar la jornada i a continuació el Dr. Josep de Haro va exposar la seva ponència sobre la influència de les emocions en els sentits, seguit d’una taula rodona moderada pel periodista Josep Corbella, en que experts en oftalmologia, dermatologia i otorinolaringologia van exposar les patologies dels sentits més habituals que apareixen amb l’edat, i els darrers avenços.

El Sr. Agustí Montal, President de la Fundació Mutuam Conviure i el Dr. Jaume Padrós, President del COMB van fer la cloenda.

En el transcurs de la jornada es van lliurar els Premis de Recerca 2015 que organitza la Fundació Mutuam Comviure des de fa 14 anys.

Si voleu veure les ponències en vídeo d’aquesta jornada podeu fer un clic als enllaços:

Patologies de l’aparell locomotor i el seu tractament

En el marc de la 9a Jornada Sociosanitària organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, sobre les afectacions osteoarticulars en gent gran, el 19 de novembre de 2014, el Dr. Jordi Carbonell, Cap de Servei Emèrit de Reumatologia del Parc de Salut MAR va parlar sobre les patologies de l’aparell motor en la tercera edat. Aquesta és la crònica de la segona part de la seva intervenció inicial.

Una malaltia molt típica de la gent gran és la polimiàlgia reumàtica, que per al doctor “és una meravella de diagnòstic, perquè en dos dies de tractament portes el malalt al cel”. Va explicar que els metges han de pensar en ella quan es trobin davant d’una persona de més de 50 anys que presenta dolor a les arrels de les cuixes i dels braços, que de sobte es troba que un dia li costa llevar-se pel matí, pentinar-se, aixecar-se de la cadira… És un malalt al qual se li subministren antiinflamatoris i no millora. Carbonell va afirmar que unes anàlisis de sang revelen en aquests casos una Velocitat de Sedimentació Globular alta (VSG) i una Proteïna C Reactiva (PCR) alta. Si, a més, observem ràpidament una clara resposta a dosis baixes (16 mg) de corticoides, és que el pacient té aquesta patologia, va assegurar el ponent, que va afegir que al cap d’un any o any i mig, s’ha d’anar traient progressivament la medicació. “Haurem aconseguit que el pacient passi de trobar-se molt malament a estar molt bé, però cal prevenir l’osteoporosi produïda pels corticoides”, va concloure.

Un altre quadre més estrany però important és l’arteritis temporal. Segons el ponent, és com el de la polimiàlgia però acompanyat de més malestar i de vegades de forts mals de cap. En aquest cas, va assenyalar, la VSG i la PCR són encara més altes i en comptes de necessitar 16 mg de corticoides en necessiten 60. La millora amb el tractament també és molt important i en pocs dies.

L’osteoporosi afecta tothom

Una altra malaltia freqüent en la gent gran és l’osteoporosi. Carbonell va afirmar que “les densitometries amb gent gran tenen una utilitat baixíssima, perquè tots tenen osteoporosi als vuitanta anys”. En canvi, va recomanar fer servir, el FRAX, un qüestionari internacional que calcula a través d’Internet, segons les dades antropomòrfiques i els valors densitomètrics, el risc de fractura del pacient en 10 anys. Llavors, “podem decidir amb ell si fer o tractament o no, ja que aquest té una durada de 5 anys i comporta certs riscos”, segons el doctor. També va assenyalar la importància de subministrar sempre suplements de calci i vitamina D i monitoritzar-ne els nivells, així com bifosfonats, però vigilant amb els pacients multimedicats, amb qui caldria considerar els preparats mensuals o anuals.

Així mateix, va destacar com a tractaments valuosos el Denosumab – que es punxa subcutàniament cada sis mesos- i la Paratohormona – que es pot subministrar diàriament fins a un màxim d’un any i mig o dos anys – perquè augmenta la densitat òssia i disminueix el dolor. No obstant, va recordar que quan es tracta els malalts d’osteoporosi amb els bifosfonats cal tenir en compte els problemes d’absorció, d’intolerància digestiva i dentals. D’altra banda, va afirmar que encara no està clar si els malalts a qui se subministra calci fan més arteriosclerosi.

Són freqüents també entre la gent gran les fractures vertebrals, que, en principi, segons Carbonell, s’han de tractar com s’ha fet sempre: amb repòs, una faixa i analgèsics. Afegeix, però, que si el dolor és insuportable, es pot demanar una vertebroplàstia, que és posar ciment sobre la vèrtebra per alleujar-lo, tot i que té riscos.

El ponent va explicar que el canal estret és causa habitual d’un dolor a les cames que augmenta amb la marxa, però que pot arribar a provocar incontinència urinària i fecal. Per al diagnòstic es poden fer servir radiografies, tacs, ressonàncies magnètiques i electromiografies, va explicar el doctor. El tractament final és augmentar el diàmetre del canal, però això es fa en una minoria de casos. Carbonell va assegurar que la gabapentina pot ajudar, que les infiltracions epidurals amb corticoides en alguns casos poden permetre que el malalt vagi tirant sense haver d’operar, però que de vegades és necessari fer una cirurgia descompressiva amb artròdesi instrumentada.

Dolors amb tractament

D’altra banda, el ponent va explicar que les patologies de les parts toves són molt freqüents, especialment entre les dones. “A moltes els fa mal la bursitis del trocànter, sobretot a l’hora de dormir i també pateixen freqüentment la talàlgia que, de vegades, té el seu origen en una ciatàlgia”, afegí. Va expressar, llavors, la importància de diagnosticar aquestes patologies “perquè tenen tractament”. També va parlar del dolor d’espatlla nocturn i amb arc dolorós, que correspon habitualment a una lesió crònica del manegot i que de vegades es pot detectar amb una ecografia. D’altres, però, cal fer una ressonància o una artroscòpia, segons el ponent, però cal evitar sobreexplorar i “recordar que la fisioteràpia fa meravelles”. “Ocasionalment, la cirurgia funciona però cal seleccionar molt bé el pacient”, va afirmar. Carbonell també va alertar que cal tenir present la neuràlgia d’Arnold, un dolor cervical freqüent en la gent gran que, de vegades, afecta molt la qualitat de vida del pacient i, en algunes ocasions, es resol molt bé amb una simple infiltració.

portada_imgs

Per últim, el doctor va compartir amb els assistents algunes recomanacions generals, com que cal tenir present que cada nova exploració és una font d’angoixa i una aventura i que “s’ha de parlar molt amb el pacient, per saber no només què té sinó també com és“. “S’ha de ser conscient que en aquesta edat les malalties que tractem podem coexistir amb d’altres de molt greus i s’ha de tenir cura quan fem l’exploració”, advertí. Així mateix, va afirmar que mai s’ha de donar un medicament que no sigui necessari i que cal ser conscients dels efectes cognitius dels analgèsics. No obstant això, no s’ha de tolerar un dolor que es pot apaivagar i s’ha de ser conscient de l’estat d’ànim del nostre pacient i del fet que els antidepressius tenen un lleuger efecte analgèsic que pot ser útil.

En el tancament, va fer una defensa d’eines per millorar el benestar del pacient, com el bastó, els banys de parafina o l’aplicació de calor.

 

La patologia dels sentits en la gent gran: tema central de la 10a Jornada Sociosanitària del Grup Mutuam

Jornada Socio_1 Mutuam

S’inicien les inscripcions de la 10a Edició de la Jornada Sociosanitària que organitza la Fundació Mutuam Conviure: una jornada d’informació, reflexió i debat sobre les patologies dels sentits en la gent gran. Després d’una conferència il·lustrativa de la mà del  Dr. de Haro sobre la relació entre sentits i les emocions, el periodista Josep Corbella moderarà el debat i les aportacions de professionals experts en els sentits de la vista, oïda, gust i olfacte. Serà interessant disposar dels avenços en aquesta matèria.

En el transcurs de la jornada es coneixeran els guanyadors de la 15a edició dels Premis de Recerca de la Fundació Mutuam Conviure

La jornada es celebrarà el proper Dimarts 17 de novembre, a les 09.15h a l’Auditori del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (Passeig Bonanova, 47)

Recordeu que l’aforament és limitat i que les inscripcions es faran per rigorós ordre d’inscripció.