Antoni Trilla: «Ens arribaran tractaments i vacunes, però la malaltia no despareixerà d’un dia per a l’altre»

L’epidemiòleg Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic i vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, a més de membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure, va protagonitzar la ponència principal de la 15a Jornada Sociosanitària, celebrada el 18 de novembre. L’esdeveniment, per primer cop en format webinar, té com a finalitat la tranferència i actualització de coneixements entre els professionals de l’àmbit sociosanitari per millorar l’assistència a les persones, i enguany es va centrar en la gran implicació del sector davant la crisi generada per la Covid-19.

Trilla va fer en la seva intervenció un repàs de les principals dades de la pandèmia i va comentar les perspectives que s’obren en un futur immediat. Després de mostrar el seu «reconeixement sincer i sentit» a la tasca que han fet i estan fent els professionals sociosanitaris en unes circumstàncies tan complicades, va dibuixar una radiografia de la situació generada per la Covid-19 focalitzant-se en les persones grans, «ja que l’edat és clarament el factor de risc més important». El ponent va assenyalar que segurament caldria multiplicar per 9 o 10 els 55 milions de casos de Covid-19 enregistrats a tot el món per obtenir la magnitut real d’una pandèmia que ha causat ja 1,3 milions de morts. Trilla va explicar què hi ha darrera la diferència de dades entre les dues onades que hem viscut. En la primera, va exposar, només es van registrar els casos de les persones de més edat i els malalts més greus, que arribaven als hospitals, mentre que els casos lleus i els asimptomàtics no es van registrar. En canvi, en la segona onada, els 1,3 miliones de casos registrats probablement representen un 70 – 80 % del total. Així, a Espanya hi ha hagut aproximadament 4,5 o 5 milions de casos en total, que és més o menys el 10 per cent de la població, va assenyalar l’epidemiòleg, que va afegir que l’índex de letalitat del 8 – 12 % de la primera onada ha passat a menys de l’1 % en la segona, amb molts més casos diagnosticats. «Això pot semblar poc, però com que és una malaltia molt estesa en realitat representa molta gent. A més, es tracta d’una taxa deu cops superior a la de la grip estacional», va alertar.

Trilla va apuntar alguns dels fets que han caracteritzen l’onada actual, com l’augment dels diagnòstics de persones amb símptomes lleus, que acudeixen als CAP i a partir dels quals es fan estudis dels contactes. «També es fan algunes proves de recerca massiva que ens permeten identificar persones asimptomàtiques, que creiem que són un 30 – 40 % de les persones amb Covid», va exposar. L’epidemiòleg va subratllar el fet que la pandèmia castiga sobretot a les persones de més edat i va mostrar diferents gràfiques per tal que els participants poguessin visualitzar el fenomen. En la primera onada el registre total de casos estava molt esbiaixat cap a les persones d’edat avançada, mentre que en la segona, la distribució de casos és més similar a la distribució per franges d’edat de la població general. «Per tant, han augmentat molt el nombre de casos registrats d’altres franges d’edat», va explicitar Trilla. Pel que fa a les persones hospitalitzades, les dades que va mostrar de distribució per edats eren similars en les dues onades, tot i que en la segona s’evidenciava un augment del nombre de persones més joves. En relació als ingressats a les UCI, els participants del webinar van poder observar que la diferència entre les dues onades és encara més petita, i que el biaix cap a les franges d’edat avançada és molt pronunciat. «Si ens fixem en la letalitat, el patró segueix pràcticament igual i gairebé la totalitat de morts se situen en les franges d’edat més elevada, tot i que en aquesta segona onada se n’han registrat de persones de menys edat», va matisar el ponent. Posant el focus a Catalunya, Trilla va mostrar com les persones de més de 70 anys havien passat de representar el 30 per cent dels casos al 21 per cent i com la franja d’entre 30 i 60 anys era la que havia augmentat més.

«La fotografia de la pandèmia ens mostra que aquesta malaltia cruel ha afectat especialment a les generacions que són responsables que el país sigui on és i que han contribuït amb la seva feina a posar en marxa el sistema de salut públic i universal de què gaudim avui els seus néts i fills», va recordar Trilla, que va lamentar que, com a societat, no els haguem sabut protegir com es mereixen. Tot i que l’epidemiòleg va assenyalar que el fet en si de tenir més de 70 anys és el factor de risc més important, va mostrar-ne d’altres que també apareixen de forma més freqüent en persones grans que en joves, com tenir malalties cardiovasculars o diabetis o patir obessitat mòrbida. Així, tal i com va recollir, el percentatge de mortalitat en la franja de 60-69 anys se situa en el 9,5%; en la de 70 a 79, en el 22,8%; i en els majors de 80 anys, en el 29,6%. Per això, va subratllar Trilla, «una de les estratègies ha de ser, a l’espera de l’efectivitat que puguin tenir les vacunes en aquest segment, la prevenció». El ponent també va presentar una anàlisi, a partir d’una estadística del Ministeri de Sanitat, sobre on s’havien produït els brots. El principal àmbit és el social: reunions, celebracions, àpats multitudinaris... «Trobades on sovint no portem la mascareta, parlem, cridem i, en definitiva, es generen molts aerosols en espais tancats», recorda l’epidemiòleg, que afegeix que també hi ha molts contagis en l’àmbit familiar, on hi ha contacte proper, prolongat i sense mascareta. També s’observa que hi ha un nombre rellevant de brots en centres sociosanitaris, on els contagis han estat superiors als de l’àmbit sanitari. Pel que fa les dades de la situació de les residències a Espanya, el ponent va exposar que hi ha hagut 1.360 brots, que suposen un total de 21.651 casos. És a dir, que es produeixen de mitjana més de 16 casos en cada brot. Trilla va mostrar l’evolució dels centres a Catalunya segons el nombre de casos: al novembre, les residències amb semàfor verd havien disminuït respecte a l’octubre, passant de 956 a 748; en canvi, havia augmentat el nombre de residències amb pocs casos i, molt significativament, el de les que tenien molts casos. «Per tant, estem en una situació en què sabem que ens tornarem a trobar amb problemes, tot i que segur que no serà al mateix nivell que la primera onada», va advertir l’expert.

En la segona part de la seva intervenció, Trilla va intentar fer un pronòstic de la situació sanitària per als propers mesos i del que espera als professionals que assistien al webinar. Va començar recordant els indicadors en què la conselleria de Salut es va fixar en un principi per avaluar quan es podria iniciar la desescalada de les mesures restrictives -taxa de reproducció, nombre de contagis diaris i ingressats en UCI- i va mostrar les xifres de cadascun d’ells en el moment en què es feia la jornada i el pronòstic per al cap de 10 dies. L’expert va alertar que tan sols el pronòstic de la taxa de reproducció se situava en els nivells que teòricament són recomanables, mentre que els altres dos indicadors se situaven molt per sobre. Per tot això, segons l’epidemiòleg, les previsions per al Nadal han de ser molt prudents, ja que suposant que la taxa de contagi es mantingués en el 0,80, la línia dels 1.000 contagis diaris no es creuaria fins a la primera quinzena de desembre.

Trilla també va fer referència a les proves antigèniques ràpides que s’estan començant a utilitzar. Tot i que les va considerar molt útils per detectar casos simptomàtics, va reconèixer que tenen les seves limitacions i que per als casos amb poca càrrega viral la seva utilitat encara no està establerta. «Per tant -va concloure-, com a prova diagnòstica no són la millor eina, però potser poden tenir altres utilitats si es fan servir de forma seriada i massiva».

Respecte a les vacunes, Trilla va titllar de bones notícies els primers resultats que s’han consegut, tot i que va mostrar-se prudent a l’espera que finalitzin els assajos i que les revisin les agències reguladores. «Un cop les dades estiguin publicades, veurem si són segures, que tot apunta que sí, i si són eficaces, que sembla que també», va declarar. Per a l’epidemiòleg, un dels principals problemes serà que moltes persones desconfien de les vacunes, en especial d’aquesta, per la rapidesa del seu desenvolupament. En aquest sentit, va mostrar els resultats d’una enquesta publicada a La Vanguardia segons la qual un 43, 8% dels participants manifestava a l’octubre no estar disposat a vacunar-se d’immediat. «Hem de generar confiança en les vacunes explicant quins són els avantatges i els inconvenients, perquè si tenim algunes vacunes efectives i no ens les posem això serà un desastre sota tots els punts de vista», va reclamar Trilla.

El ponent també va considerar necessari fer referència a la grip i a com ens podia afectar en el context actual. Per això, va mostrar les dades de com s’ha viscut el primer hivern amb Covid-19 a l’Argentina i Austràlia. Trilla va atribuir als confinaments i a l’ús de mascaretes el fet que hi hagi hagut tan pocs casos, ja que s’hauria frenat la transmissió del virus. «Tant de bo nosaltres també tinguem una bona temporada de grip, perquè ja tenim prou amb la Covid!», va afirmar el ponent, que va reivindicar que la millor defensa és vacunar-se, especialment per a les persones de risc i el personal sanitari.

En la part final de la ponència, Trilla va recordadar que caldrà seguir complint durant encara força temps amb les responsabilitats personals de distància, mans, mascareta, ventilació i aïllament quan toqui, però també amb les responsabilitats compartides, ja que «ens arribaran tractaments i vacunes, però la malaltia no despareixerà d’un dia per a l’altre». Per això, va dir, tot i que potser es retirin a poc a poc algunes d’aquestes barreres, «encara viurem un temps de moltes intervencions abans que ens poguem considerar lliures de la malaltia». Trilla va compartir amb els assistents els resultats d’una enquesta sobre l’estat emocional de la població que va fer el Parlament Europeu durant la passada primavera. En aquesta, es posava de manifest que la incertesa és el sentiment amb què més persones s’identificaven, seguida de prop per l’esperança i, més lluny, per la confiança. També apareixien de forma destacada la frustració, la impotència o la por, sentiments que, segons Trilla, són legítims però s’han d’intentar gestionar. Per últim, es va dirigir als treballadors i treballadores sociosanitaris, als quals va definir com a «l’última defensa per a la nostra societat», i els va demanar que no es rendissin, que aguantessin fins al final l’atenció a tots els pacients que ho necessitessin. «Estem esgotats i mentalment tocats, però ens hem d’ajudar els uns als altres per tirar endavant en dies que seran complicats, tot i que comencem a veure la llum al final d’aques llarg túnel», va demanar en el tancament de la seva ponència.

Podeu recuperar la seva intervenció en el vídeo aquí a continuació.


Deixa un comentari