Vacunes de la Covid 19: ens vacunem?

Campins Sessió Formació Gerontologia Clínica

La doctora Magda Campins, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona va ser la protagonista de la primera sessió del Programa en Geriatria Clínica i Cures Pal·liatives. L’article següen recull les idees principals de la seva intervenció en aquesta formació organitzada per la Fundació Mutuam Conviure amb l’afany de contribuir a la millora dels coneixements dels professionals d’aquest àmbit.

Les vacunes de la Sars-CoV2 s’han convertit en un tema que ha generat una gran controvèrsia, no només en l’àmbit sanitari, sinó entre el conjunt de la societat. Es tracta d’unes vacunes molt esperades, ja que ara mateix poden ser la millor eina per sortir de la pandèmia en què ens trobem. Malgrat que el desabastiment i la guerra comercial que ha creat la indústria farmacèutica ha posat en dubte que poguem assolir la immunitat de grup en un termini tan curt com prevèiem, sí que mantenim l’expectativa que cap a finals d’any la situació millori d’una forma clara.

Per tal d’intentar esvair molts dels dubtes que planen sobre les noves vacunes, cal que primer de tot coneguem com han estat fabricades. Pel que fa a les tecnologies, aquestes vacunes han fet servir totes les disponibles, tant les clàssiques com les modernes. Entre les primeres, tenim les que es basen en la inactivació o atenuació del virus i que són les que s’han fet servir bàsicament en les vacunes de la Covid produïdes a la Xina. També es basen en una tecnologia clàssica les que utilitzen una part o proteïnes del virus i que anomenem vacunes de components virals, un exemple de les quals seria la vacuna de la grip. En les vacunes contra la Covid que estan fabricades amb aquest sistema, el que s’està fent servir és la proteïna S, que és el punt en què el virus s’uneix a les cèl·lules per produir la infecció. Seguint aquesta línia, n’hi ha algunes que es troben en diferents fases d’evolució, però encara no n’hi ha cap d’autoritzada.

Pel que fa a les tecnologies modernes, ens trobem les vacunes de vectors virals i les d’ARN missatger. Les primeres es basen en la inserció del gen de la proteïna S en l’Adenovirus, que pot ser d’humà o d’animal. Una vegada aquest s’introdueix en l’organisme, es comencen a generar anticossos contra la proteïna S. Aquest tipus de vacunes porten molts anys en vies de desenvolupament, però les que s’han arribat a desenvolupar del tot són només unes poques i de molt recents, com, per exemple, la de l’Evola. Per últim, ens trobem amb les vacunes d’ARN missatger, entre les quals hi ha les de Pzifer i Moderna contra la Covid, que utilitzen tecnologies completament noves en el camp de les vacunes, però que ja s’han utilitzat en la fabricació d’altres medicaments.

Aquestes tecnologies es basen en agafar un fragment d’ARN recombinant que codifica la proteïna S i envoltar-lo d’una membrana de lípids perquè penetri fàcilment en la cèl·lula humana. És en el citoplasma de la cèl·lula on els ribosomes d’aquesta fan que l’ARN fabriqui la proteïna S que surt de la cèl·lula i genera els anticossos. Hi ha hagut molta controvèrsia respecte si aquest tipus de vacunes podrien integrar l’ARN en el genoma de la cèl·lula, però això és impossible, perquè tot aquest procés de desenvolupament de la codificació i fabricació de la proteïna S es fa en el citoplasma de la cèl·lula i no en el seu nucli.

Desenvolupament inusualment ràpid

Independentment del tipus de tecnologia que facin servir, ens trobem que hi ha més de 100 vacunes en fase pre-clínica, de les quals 20 estan ja en fase 3, és a dir, que ja se n’estan fent assajos clínics a gran escala per conèixer-ne l’eficàcia. Precisament un dels temes que ha suscitat més debat és aquesta rapidesa amb què s’han desenvolupat i que fa que molts en qüestionin la seguretat. Per aclarir aquesta qüestió cal conèixer les diferències entre el procés clàssic de recerca de les vacunes i el que s’ha seguit amb el de les vacunes de la Covid. En el procés clàssic, entre la fase pre-clínica i les revisions per part de les agències reguladores poden passar 10 anys, i un cop autoritzades, en la fase 4, que és la de vigilància post-comercialització, se segueixen monitoritzant mentre s’administren a milions de persones. En el cas de les vacunes contra la Sars-CoV2, en canvi, s’ha de tenir en compte, primer de tot, que en la fase d’experimentació amb animals no es partia de 0, ja que hi havia els antecedents d’altres coronavirus que també van ser epidèmics, i després, que el que s’ha fet és solapar les fases clíniques. Quan el procés es trobava en la fase 3, la indústria farmacèutica, amb recursos propis però també públics, va començar-les a fabricar assumint el risc que potser es perdien els diners si els assajos demostraven que no eren eficaces. A més, les agències reguladores han seguit un procés que s’anomena rolling review, que consisteix a revisar els resultats en finalitzar cada fase i no de cop al final. Això ha permès que s’obtingués la seva aprovació en un mes.

Dues tecnologies amb resultats diferents

La primera vacuna autoritzada, en aquest cas per l’agència reguladora del Regne Unit, va ser la de Pfizer-BioNTech. Actualment, a l’estat espanyol ja se n’han autoritzat tres. Després de la Pfizer, es va autoritzar la de Moderna i, més recentment, la d’Astra Zeneca. L’eficàcia de la vacuna de Pfizer és del 95%, tal i com ho demostren els resultats de l’assaig clínic amb més de 43.000 voluntaris majors de 16 anys que es va publicar a la revista New England Journal of Medicine . Es va administrar en dues dosis en un interval d’entre 0 i 21 dies. El cert és que no s’esperava que s’assolís una eficàcia tan alta. Cal tenir en compte que la resposta de les persones grans a les vacunes de vegades és pitjor que la de les persones joves. Tot i que en els casos de Moderna i Pfizer, amb les dades que tenim, sembla que l’eficàcia és bastant sòlida, en els seus assajos el nombre de persones majors de 65 anys que s’han inclòs és petit. Així doncs, se n’hauran de reevaluar els resultats a mesura que es vagin administrant a gran escala.

L’altra qüestió que preocupa és el de la seguretat. Pel que fa als efectes secundaris locals, el més freqüent és el dolor (entre el 66 i el 83 per cent de les persones, depenent de la franja d’edat, el presenten). En canvi, eritemes o inflamacions són molt poc freqüents. Respecte als efectes secundaris a nivell general, en els assajos, es recullen la febre, que és poc freqüent, i, sobretot amb la segona dosi, l’astèmia, els dolors musculars i articulars, el mal de cap, els vòmits i la diarrea. Es tracta d’efectes lleus, que normalment apareixen al cap de 24 hores i desapareixen a les 48 – 72 hores següents. El que sí que estem observant a partir de les vacunacions que estem fent en residències i professionals és que en les persones que han passat la Covid la vacuna és més reactògena que en les que no l’han passat.

La vacuna de Moderna presenta resultats molt equiparables a la de Pfizer. En els assajos, s’hi han inclòs 30.000 persones majors de 18 anys i les dues dosis s’han aplicat en un interval d’entre 0 i 28 dies. L’eficàcia ha estat en general del 94,1 %, però en el grup de persones majors de 65 anys baixa al 86,4 %. Quant a les persones amb comorbilitats, gairebé no s’observen diferències en els resultats. Pel que fa als efectes secundaris, tant locals com sistèmics, també són molt similars als de la primera vacuna autoritzada.

La vacuna d’Astra Zeneca va ser aprovada per l’Agència Espanyola del Medicament el 29 de gener. L’assaig clínic s’ha fet amb 24.000 participants, tots majors de 18 anys, i ha demostrat una eficàcia que es troba al voltant del 60 %. S’administra en dues dosis en un interval de 0-28 dies. Des del punt de vista de la seguretat, les proves fetes en fase 3 demostren que tampoc provocaria problemes. Cal assenyalar que en aquest cas hi ha molt poques dades en persones majors de 65 anys, ja que la majoria de persones que s’han inclòs en els assajos són professionals sanitaris. Així, tot i que les agències reguladores l’han autoritzat sense cap límit d’edat, alguns governs han decidit no aplicar-la a persones de franges d’edat avançades fins que no hi hagi dades més consolidades.

Incidència del xoc anafilàctic

Ara que tant la vacuna de Pfizer com la de Moderna s’han administrat a milions de persones a tot el món, ja podem veure dades sòlides de la seguretat. El 25 de gener l’Agència Espanyola del Medicament va publicar el primer informe de farmacovigilància. Els resultats no són diferents al que mostraven els assajos clínics i no hi ha cap efecte advers que posi en dubte la seguretat de les vacunes. L’Agència Europea del Medicament també va publicar el 28 de gener una actualització sobre la seguretat de la vacuna de Pfizer que confirma que les dades recollides estan en línia amb el que mostraven els assajos clínics. Sí que assenyala que hi ha hagut casos de xoc anafilàctic. El CDC als Estats Units ho descriu amb una incidència d’11 casos per cada milió de persones vacunades, una xifra superior a la de la majoria de vacunes. A les fitxes tècniques de les vacunes ja s’adverteix, però, que estan contraindicades per a persones que siguin al·lèrgiques a un dels components de les vacunes.

Un altre dels aspectes que preocupa entorn al procés de vacunació, tal i com hem constatat les darreres setmanes, és el retard en el subministrament per part de les farmacèutiques. Això ha facilitat, a més, que es generessin missatges que no estan fonamentats en l’evidència científica sobre els terminis de temps entre les dues dosis. Hem de tenir clar que posar una segona dosi abans del que correspon pot provocar que no es generi la immunitat que s’espera. En canvi, no passa res per endarrerir-la si és en un termini prudent. La segona dosi reforça l’efecte d’immunitat de la primera. El que podria passar si es posposés molt la segona dosi és que minvés la durada de la immunitat. L’Organització Mundial de la Salut ha assenyalat un termini de fins a 42 dies per poder-la administrar.

L’actualització del programa de vacunacions del Departament de Salut de la Generalitat del 15 de gener, d’acord amb el que marca el Consell Interterritorial del Ministeri de Sanitat, ha establert 3 fases de vacunació en relació a la priorització de col·lectius. Dins de la primera, calia començar per les persones que viuen en residències i els professionals sanitaris. Ara que això ja s’ha completat, hem entrat en l’etapa en que s’han de vacunar els professionals sanitaris de primera línia dels centres sociosanitaris i, posteriorment, la resta de professionals d’aquests. Després es passarà a administrar a les persones amb grau de dependència 3 i que no estan institucionalitzades. Si les vacunes arriben en els terminis acordats, aquesta fase acabaria el març i es passaria a vacunar la resta de la població, començant pels majors de 80 anys.

Qui es pot vacunar

Els assajos posen de manifest que aquestes vacunes estan indicades per a persones amb malalties cròniques. Pel que fa a les immunodeprimides, malgrat que no han estat incloses en els assajos clínics, com que no són vacunes que facin servir el virus atenuat, no hi ha contraindicació. El que no sabem és si la resposta immune serà igual que en la resta de persones. Les persones amb antecedents de Covid també es poden vacunar. En els assajos s’hi han inclòs que n’havien tingut de forma assimptomàtica i no han tingut problemes. El que sí que podria passar, amb l’excepció de les persones molt vulnerables o de molt alt risc, es que es decideixi no vacunar-les fins que hagin passat 90 dies de la seva infecció, donat que es considera que ja tenen una immunitat natural. Sobre la controvèrsia amb les persones amb trastorns de coagulació, se’ls pot administrar aquest vacuna, com qualsevol altra, fent servir una agulla més fina i pressionant durant dos minuts en el lloc d’injecció.

Respecte al subministrament simultani amb altres vacunes, com que no existeixen dades sobre la interacció, caldria que hi hagués un interval de 14 dies. Com ja hem assenyalat, les fitxes tècniques de les diferents vacunes assenyalen que estan contraindicades per a les persones que hagin tingut una reacció d’hiperasensibilitat a una dosi anterior de la vacuna o a algun dels seus components. En el cas de persones que tinguin antecedents de reaccions al·lèrgiques greus per altres causes, se’ls haurà de fer una vigilància durant 30 minuts. Així mateix, les vacunes estaries contraindicades per a embarassades, perquè tot just s’estan començant assajos que les incloguin. En qualsevol cas, és una contraindicació relativa, sempre posant en la balança els riscos i els beneficis.

No obstant això, cal recordar que no ho sabem tot encara sobre aquestes vacunes i ens resten aspectes no resolts. A banda del fet que falten assajos clínics amb embarassades, infants i persones immunodeprimides, tampoc sabem quant durarà la protecció o si haurem de posar-nos dosis de record, ni si evita les formes assimptomàtics de la Covid i, per tant, que es pugui infectar malgrat la malaltia no es manifesti clínicament. A més, haurem de seguir monitoritzant els efectes secundaris greus. El que més ens preocupa, però, és l’escapament viral, perquè ja estem veient que la vacuna no ofereix la mateixa protecció davant les diferents variants del virus. Això implicaria que les vacunes s’haurien de reformular. El missatge tranquil·litzador, però, és que aquest procés d’adaptació previsiblement serà més breu.

Magda Campins

Epidemiòloga

Els Centres de Dia per a gent gran gestionats per Grup Mutuam s’apliquen la primera dosi de la vacuna contra la Covid-19

Centre de Dia vacuna Covid-19

Els Centres de Dia gestionats per Grup Mutuam, ja han rebut la primera dosi de la vacuna contra la Covid-19. S’ha fet esperar, però pocs dies després d’obrir la possibilitat a aquests tipus d’equipaments, els Centres de Dia Nova Lloreda, Enric Casanovas, Verdum, Espanya Industrial, Torre Romeu i Creu de Barberà, han pogut punxar-se la primera dosi d’aquesta vacuna tan desitjada. Han estat uns dies de celebració, on s’ha rebut als equips de vacunació amb molta alegria i aplaudiments. Els professionals dels centres, destaquen sobretot la bona coordinació amb els CAP, en aquesta gestió tan important. Aquest fet ha deixat patent, que la desconfiança que generava aquest remei ha quedat enrere. Ara, usuaris i professionals esperen amb il·lusió la seva segona dosi programada pels pròxims vint-i-un dies, per poder gaudir d’immunitat i tranquil·litat. 

La Fundació Mutuam Conviure inicia amb èxit la 32ena edició del Programa en Gerontología Clínica i Cures Pal.liatives en format webinar, i amb més alumnes que mai

Geriatria Clinica i Cures Pal.liatives

Dissabte 30 de gener de 2021, a les 9:15h, amb 147 alumnes connectats on-line, va inaugurar-se la primera sessió del 32è Curs de Gerontologia i Cures Pal.liatives que organitza la Fundació MUTUAM Conviure, que degut a la situació que vivim per la COVID19, és la primera vegada que s’organitza integrament, en format ZOOM “Webinar”.  La Dra. Magda Campins Martí, Cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l´Hospital Universitari Vall d´Hebron i professora de la UAB, va encetar aquest curs amb una ponència sobre LES VACUNES COVID-19,d´altíssim nivell científic i de rabiosa actualitat. La seva exposició va ser moderada pel director del curs i President del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona, Dr. Jaume Padrós. La sessió webinar, va ser seguida per 147 professionals on line, la majoria d’ells procedents de la medicina, infermeria, psicología, farmacia, treballa social i fisioterapia de l’àmbit asistencial i sociosanitari, que en el torn de consultes van arribar a formular fins a 38 preguntes mitjançant el panell de qüestions i respostes, de Zoom. El Dr. Josep Ballester, Director Assistencial del Grup Mutuam i Patró de la Fundació Mutuam Conviure va fer la cloenda de la sessió, agraint la participació a la Dra. Campins i la direcció del Curs al Dr. Padrós, i aplaudint la participació activa dels assistents i alumnes a aquesta primera sessió. La propera sessió prevista pel  27 de febrer, anirà a càrrec de Montserrat Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica amb la ponència “L’ètica de la cura i la fragilitat” i també comptarà amb la intervenció d’Antoni Calvo, psicòleg clínic i director del Programa de Protecció Social del Col.legi de Metges de Barcelona, amb la ponència “La salut i el benestar dels professionals”.

Aquest curs compta amb 6 sessions acreditades, totes elles mensuals, de gener a juny. En breu publicarem un article sobre aquesta primera sessió “Ens vacunem” de la Dra. Magda Campins, al nostre blog.

ENs vacunem

Antoni Trilla: ‘Ens arribaran tractaments i vacunes, però la malaltia no desapareixerà d’un dia per a l’altre’

Antoni Trilla JSS

L’epidemiòleg Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic i vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, a més de membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure, va protagonitzar la ponència principal de la 15a Jornada Sociosanitària, celebrada el 18 de novembre. L’esdeveniment, per primer cop en format webinar, té com a finalitat la tranferència i actualització de coneixements entre els professionals de l’àmbit sociosanitari per millorar l’assistència a les persones, i enguany es va centrar en la gran implicació del sector davant la crisi generada per la Covid-19.

Trilla va fer en la seva intervenció un repàs de les principals dades de la pandèmia i va comentar les perspectives que s’obren en un futur immediat. Després de mostrar el seu «reconeixement sincer i sentit» a la tasca que han fet i estan fent els professionals sociosanitaris en unes circumstàncies tan complicades, va dibuixar una radiografia de la situació generada per la Covid-19 focalitzant-se en les persones grans, «ja que l’edat és clarament el factor de risc més important». El ponent va assenyalar que segurament caldria multiplicar per 9 o 10 els 55 milions de casos de Covid-19 enregistrats a tot el món per obtenir la magnitut real d’una pandèmia que ha causat ja 1,3 milions de morts. Trilla va explicar què hi ha darrera la diferència de dades entre les dues onades que hem viscut. En la primera, va exposar, només es van registrar els casos de les persones de més edat i els malalts més greus, que arribaven als hospitals, mentre que els casos lleus i els asimptomàtics no es van registrar. En canvi, en la segona onada, els 1,3 miliones de casos registrats probablement representen un 70 – 80 % del total. Així, a Espanya hi ha hagut aproximadament 4,5 o 5 milions de casos en total, que és més o menys el 10 per cent de la població, va assenyalar l’epidemiòleg, que va afegir que l’índex de letalitat del 8 – 12 % de la primera onada ha passat a menys de l’1 % en la segona, amb molts més casos diagnosticats. «Això pot semblar poc, però com que és una malaltia molt estesa en realitat representa molta gent. A més, es tracta d’una taxa deu cops superior a la de la grip estacional», va alertar.

Trilla va apuntar alguns dels fets que han caracteritzen l’onada actual, com l’augment dels diagnòstics de persones amb símptomes lleus, que acudeixen als CAP i a partir dels quals es fan estudis dels contactes. «També es fan algunes proves de recerca massiva que ens permeten identificar persones asimptomàtiques, que creiem que són un 30 – 40 % de les persones amb Covid», va exposar. L’epidemiòleg va subratllar el fet que la pandèmia castiga sobretot a les persones de més edat i va mostrar diferents gràfiques per tal que els participants poguessin visualitzar el fenomen. En la primera onada el registre total de casos estava molt esbiaixat cap a les persones d’edat avançada, mentre que en la segona, la distribució de casos és més similar a la distribució per franges d’edat de la població general. «Per tant, han augmentat molt el nombre de casos registrats d’altres franges d’edat», va explicitar Trilla. Pel que fa a les persones hospitalitzades, les dades que va mostrar de distribució per edats eren similars en les dues onades, tot i que en la segona s’evidenciava un augment del nombre de persones més joves. En relació als ingressats a les UCI, els participants del webinar van poder observar que la diferència entre les dues onades és encara més petita, i que el biaix cap a les franges d’edat avançada és molt pronunciat. «Si ens fixem en la letalitat, el patró segueix pràcticament igual i gairebé la totalitat de morts se situen en les franges d’edat més elevada, tot i que en aquesta segona onada se n’han registrat de persones de menys edat», va matisar el ponent. Posant el focus a Catalunya, Trilla va mostrar com les persones de més de 70 anys havien passat de representar el 30 per cent dels casos al 21 per cent i com la franja d’entre 30 i 60 anys era la que havia augmentat més.

«La fotografia de la pandèmia ens mostra que aquesta malaltia cruel ha afectat especialment a les generacions que són responsables que el país sigui on és i que han contribuït amb la seva feina a posar en marxa el sistema de salut públic i universal de què gaudim avui els seus néts i fills», va recordar Trilla, que va lamentar que, com a societat, no els haguem sabut protegir com es mereixen. Tot i que l’epidemiòleg va assenyalar que el fet en si de tenir més de 70 anys és el factor de risc més important, va mostrar-ne d’altres que també apareixen de forma més freqüent en persones grans que en joves, com tenir malalties cardiovasculars o diabetis o patir obessitat mòrbida. Així, tal i com va recollir, el percentatge de mortalitat en la franja de 60-69 anys se situa en el 9,5%; en la de 70 a 79, en el 22,8%; i en els majors de 80 anys, en el 29,6%. Per això, va subratllar Trilla, «una de les estratègies ha de ser, a l’espera de l’efectivitat que puguin tenir les vacunes en aquest segment, la prevenció». El ponent també va presentar una anàlisi, a partir d’una estadística del Ministeri de Sanitat, sobre on s’havien produït els brots. El principal àmbit és el social: reunions, celebracions, àpats multitudinaris… «Trobades on sovint no portem la mascareta, parlem, cridem i, en definitiva, es generen molts aerosols en espais tancats», recorda l’epidemiòleg, que afegeix que també hi ha molts contagis en l’àmbit familiar, on hi ha contacte proper, prolongat i sense mascareta. També s’observa que hi ha un nombre rellevant de brots en centres sociosanitaris, on els contagis han estat superiors als de l’àmbit sanitari. Pel que fa les dades de la situació de les residències a Espanya, el ponent va exposar que hi ha hagut 1.360 brots, que suposen un total de 21.651 casos. És a dir, que es produeixen de mitjana més de 16 casos en cada brot. Trilla va mostrar l’evolució dels centres a Catalunya segons el nombre de casos: al novembre, les residències amb semàfor verd havien disminuït respecte a l’octubre, passant de 956 a 748; en canvi, havia augmentat el nombre de residències amb pocs casos i, molt significativament, el de les que tenien molts casos. «Per tant, estem en una situació en què sabem que ens tornarem a trobar amb problemes, tot i que segur que no serà al mateix nivell que la primera onada», va advertir l’expert.

En la segona part de la seva intervenció, Trilla va intentar fer un pronòstic de la situació sanitària per als propers mesos i del que espera als professionals que assistien al webinar. Va començar recordant els indicadors en què la conselleria de Salut es va fixar en un principi per avaluar quan es podria iniciar la desescalada de les mesures restrictives -taxa de reproducció, nombre de contagis diaris i ingressats en UCI- i va mostrar les xifres de cadascun d’ells en el moment en què es feia la jornada i el pronòstic per al cap de 10 dies. L’expert va alertar que tan sols el pronòstic de la taxa de reproducció se situava en els nivells que teòricament són recomanables, mentre que els altres dos indicadors se situaven molt per sobre. Per tot això, segons l’epidemiòleg, les previsions per al Nadal han de ser molt prudents, ja que suposant que la taxa de contagi es mantingués en el 0,80, la línia dels 1.000 contagis diaris no es creuaria fins a la primera quinzena de desembre.

Trilla també va fer referència a les proves antigèniques ràpides que s’estan començant a utilitzar. Tot i que les va considerar molt útils per detectar casos simptomàtics, va reconèixer que tenen les seves limitacions i que per als casos amb poca càrrega viral la seva utilitat encara no està establerta. «Per tant -va concloure-, com a prova diagnòstica no són la millor eina, però potser poden tenir altres utilitats si es fan servir de forma seriada i massiva».

Respecte a les vacunes, Trilla va titllar de bones notícies els primers resultats que s’han consegut, tot i que va mostrar-se prudent a l’espera que finalitzin els assajos i que les revisin les agències reguladores. «Un cop les dades estiguin publicades, veurem si són segures, que tot apunta que sí, i si són eficaces, que sembla que també», va declarar. Per a l’epidemiòleg, un dels principals problemes serà que moltes persones desconfien de les vacunes, en especial d’aquesta, per la rapidesa del seu desenvolupament. En aquest sentit, va mostrar els resultats d’una enquesta publicada a La Vanguardia segons la qual un 43, 8% dels participants manifestava a l’octubre no estar disposat a vacunar-se d’immediat. «Hem de generar confiança en les vacunes explicant quins són els avantatges i els inconvenients, perquè si tenim algunes vacunes efectives i no ens les posem això serà un desastre sota tots els punts de vista», va reclamar Trilla.

El ponent també va considerar necessari fer referència a la grip i a com ens podia afectar en el context actual. Per això, va mostrar les dades de com s’ha viscut el primer hivern amb Covid-19 a l’Argentina i Austràlia. Trilla va atribuir als confinaments i a l’ús de mascaretes el fet que hi hagi hagut tan pocs casos, ja que s’hauria frenat la transmissió del virus. «Tant de bo nosaltres també tinguem una bona temporada de grip, perquè ja tenim prou amb la Covid!», va afirmar el ponent, que va reivindicar que la millor defensa és vacunar-se, especialment per a les persones de risc i el personal sanitari.

En la part final de la ponència, Trilla va recordadar que caldrà seguir complint durant encara força temps amb les responsabilitats personals de distància, mans, mascareta, ventilació i aïllament quan toqui, però també amb les responsabilitats compartides, ja que «ens arribaran tractaments i vacunes, però la malaltia no despareixerà d’un dia per a l’altre». Per això, va dir, tot i que potser es retirin a poc a poc algunes d’aquestes barreres, «encara viurem un temps de moltes intervencions abans que ens poguem considerar lliures de la malaltia». Trilla va compartir amb els assistents els resultats d’una enquesta sobre l’estat emocional de la població que va fer el Parlament Europeu durant la passada primavera. En aquesta, es posava de manifest que la incertesa és el sentiment amb què més persones s’identificaven, seguida de prop per l’esperança i, més lluny, per la confiança. També apareixien de forma destacada la frustració, la impotència o la por, sentiments que, segons Trilla, són legítims però s’han d’intentar gestionar. Per últim, es va dirigir als treballadors i treballadores sociosanitaris, als quals va definir com a «l’última defensa per a la nostra societat», i els va demanar que no es rendissin, que aguantessin fins al final l’atenció a tots els pacients que ho necessitessin. «Estem esgotats i mentalment tocats, però ens hem d’ajudar els uns als altres per tirar endavant en dies que seran complicats, tot i que comencem a veure la llum al final d’aques llarg túnel», va demanar en el tancament de la seva ponència.

Podeu recuperar la seva intervenció en el vídeo aquí a continuació.

Una simpàtica empenta a la campanya de vacunació anti gripal, dels professionals del Centre Mutuam La Creueta

Mutuam La Creueta

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta (Sabadell) per motivar que tots o la gran majoria dels seus professionals, davant la importància aquest any, més que mai, per vacunar-se, per responsabilitat, solidaritat i prevenció, va difondre entre tots els seus professionals una campanya per fomentar encara més que es vacunessin de la GRIP. Entre tots els professionals vacunats, es va organitzar un sorteig, del que Maria Rosa Iglesias, gerocultora, va ser l’afortunada professional, això sí…vacunada, del tot.

Van lliurar el simpàtic obsequi, Puri Fernández, coordinadora de l’equip d’auxiliars), Elena Martínez, responsable higiènic sanitària i coordinadora d’infermeria, i Dolors Cabré, directora del centre Mutuam La Creueta. Les vacunacions de professionals van augmentar en aquest centre i és d’agrair que un moment així, tots hagin fet un pensament més enllà de la normalitat, a la que estaven acostumats.

Vacunes i pseudociències

Vacunes i pseudo_Dr Trilla-2

El reconegut epidemiòleg Antoni Trilla va impartir una sessió sobre les vacunes i els moviments negacionistes en el marc de la Formació Mèdica Continuada en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives que organitza la Fundació Mutuam Conviure, a la qual està vinculat com a membre de la Comissió Tècnica Assessora. Aquest curs, que s’ofereix des del 1998, està dirigit fonamentalment als professionals sanitaris del Grup Mutuam i té com a objectiu contribuir a difondre pràctiques i models d’excel·lència tant en l’àmbit sociosanitari com en el comunitari.

Més enllà de la situació generada per la COVID-19, en la qual ens hem acostumat a sentir a parlar en qualsevol espai sobre investigacions de possibles vacunes, el cert és que en els darrers anys hem constatat com han pres rellevància veus que qüestionen l’eficàcia i la seguretat d’aquestes, assolint un nivell d’influència social considerable. Això es reflecteix, per exemple, en el fet que alguns pares i mares decideixen no vacunar els seus fills. Davant d’aquest fenomen, val la pena recordar que les vacunes són les responsables d’alguns dels avenços més importants que s’han fet en el camp de la medicina. Entre aquests, podem destacar-ne l’eradicació de la verola, l’eliminació de la pòlio i el xarampió i, de manera més general, la disminució de la mortalitat infantil i l’augment de l’esperança de vida.

Les dades del Instituto de Salud Carlos III ens mostren com la introducció a l’Estat espanyol de la vacuna contra la poliomelitis l’any 1963 va fer caure en picat el nombre de casos i com aquest va anar disminuint encara més en paral·lel a l’extensió de la cobertura. Així mateix, les vacunacions contre el xarampió i la rubèola van aconseguir que entre l’any 1983, quan es van començar a aplicar, i el 2010, els casos es reduïssin en un 99,9 %.

L’Organització Mundial de la Salut ha assenyalat en nombroses campanyes recents que les millores higièniques i sanitàries actuals no impedirien que moltes malalties infeccioses eliminades reapareguessin en cas que s’abandonessin les vacunacions. Les dades sobre el xarampió al Regne Unit, per exemple, posen de manifest que el descens continuat del percentatge de població vacunada que es va produir fins al 2004 es va traduir en un increment de casos confirmats de la malaltia en els anys posteriors. Respecte als suposats riscos de les vacunes sobre els que ens adverteixen els detractors, seguint amb el xarampió, les dades demostren que un 30 per cent dels infants que el tenen poden patir complicacions, mentre que tan sols un 0,34% dels vacunats experimenten algun tipus de reacció.

Entre mitjans dels 90 i mitjans de la primera dècada d’aquest segle, observem com en alguns països desenvolupats es produeixen descensos importants en el percentatge d’infants vacunats de xarampió. Tot i que la tendència s’ha invertit, veiem que el 2015, a Itàlia, encara hi havia un 15% de menors d’un any sense vacunar i, a França, un 9 %. Com a conseqüència d’això, ens trobem que els casos de xarampió a Europa s’han disparat en els darrers anys, passant dels 5.273 del 2016 als 82.596 del 2018, any en què van morir a causa d’aquesta malaltia 72 persones.

Aquesta situació fa més necessari que mai recordar l’importantíssim paper de les vacunes en la salut pública: en la protecció dels vacunats, en la dels no-vacunats (gràcies a la immunitat de grup) i en la prevenció del càncer i altres malalties relacionades. Tal i com ho recull l’OMS, la reticència a la vacunació és complexa, té característiques específiques en cada context i varia segons el moment, el lloc i la vacuna. A més, està relacionada amb factors com la confiança, la comoditat i la seguretat. A Catalunya, un estudi realitzat el 2015 va posar de manifest que un 9% de la població dubtava de la vacunació sistemàtica i un 1 % la rebutjava. Aquesta reticència està relacionada, d’una banda, amb diferents elements contextuals, com poden ser l’entorn mediàtic; els grups de pressió i els personatges influents; la religio, la cultura i l’estil de vida; factors socioeconòmics; les polítiques sanitàries públiques o la indústria farmacèutica. D’altra banda, amb factors individuals i de grup, com l’experiència amb vacunacions prèvies; coneixements -no sempre científicament rigorosos-; confiança en els professionals i en el sistema sanitari; la percepció del balanç risc – benefici; i l’acceptació de la vacunació com a norma social.

Tot aquest ventall de factors fa que no puguem parlar d’una estratègia d’intervenció única per afrontar la reticència a la vacunació. No obstant això, sí que tenim clar que les estratègies més efectives són les que es basen en el diàleg i integren múltiples components. Entre aquests, hi pot haver la participació de líders i persones socialment influents, la mobilització social -la normalitat és vacunar-se-, la presència en els mitjans de comunicació, l’accés més fàcil a la vacunació o la formació dels professionals per tal que informin millor a la població.

Entorn del debat sobre les vacunes, val la pena diferenciar entre l’escepticisme com a mètode i el negacionisme com a posició. Els escèptics analitzen els estudis i les seves conclusions, accepten les evidències i respecten la ciència. En canvi, els moviments anti-vacunes, com a exemple de negacionistes, defensen una idea senzilla que, suposadament, dona resposta a molts problemes i malalties sense cap fonament científic. Alhora, solen defensar la seva persecució per part de governs, farmacèutiques i comunitat acadèmica i, per a les seves demostracions, habitualment fan ús de testimonis anecdòtics en comptes de treballs de recerca científica. Algunes de les tècniques que fan servir per enganyar són la corrupció del lleguatge -amb l’ús de noms que confonen o citant organismes propis irrellevants però amb grans denominacions-, la creació d’un fals debat, la utilització de falsos experts, l’ocultació dels motius que fan que no siguin independents respecte a aquesta qüestió (econòmics, ideològics, necessitat de notorietat, etc.) o l’empara en teories de la conspiració.

Com ja hem assenyalat, els mitjans de comunicació juguen un paper cabdal en la difusió del moviment anti-vacunes. Sota el principi de la imparcialitat informativa i reclamant la igualtat d’oportunitats, els seus portaveus aconsegueixen espais en premsa, ràdios i televisions. Ara bé,que dues posicions diferents s’expressen de la mateixa manera no significa que la veritat estigui en un terme mig. A més, ens trobem que a les xarxes socials qualsevol persona pot publicar el que vulgui sense necessitat de ser rigorós i que molts usuaris donen més credibilitat a un vídeo d’una font desconeguda que troben navegant per Internet que a la pàgina web d’una institució reconeguda.

Davant de tot això, és difícil articular una única resposta per fer front als moviments anti-vacunes. Discutir científicament amb els negacionistes és totalment inútil, ja que no estan interessats en la veritat, ni en les dades ni en cap discussió informativa; només estan interessats en que la seva visió del món sigui l’única. El millor que podem fer, doncs, és ser pacients, explicar i exposar a la llum pública les seves tàctiques i mètodes adreçats a frustrar qualsevol discussió legítima.

Antoni Trilla

Cap de Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic, catedràtic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure i coordinador del Comitè d’Experts per a la Transformació del Sistema Públic de Salut

Avenços i reptes en la prevenció d’infeccions geriàtriques

Campins a Curs de Formació Mèdica Continuada

En la primera sessió del Curs de Formació Mèdica Continuada d’aquest any organitzat per la Fundació Mutuam Conviure, la doctora Magda Campins va impartir una xerrada sobre ‘Avenços i reptes en la prevenció de les infeccions en persones grans’. L’acte, al quan van assistir professionals de l’àmbit sanitari, va celebrar-se el 13 de gener de 2018 a l’Auditori del Consultori Central de Mutuam (c/ d’Ausiàs Marc, 39, Barcelona).

Els avenços mèdics han propiciat una millora de l’esperança de vida de la qual es deriva el creixement de la població envellida en la nostra societat. Això fa necessari que ens plantegem de manera prioritària com fer front als problemes de salut que afecten de forma més freqüent i més greu aquest segment demogràfic. En aquest sentit, no podem passar per alt que la pneumònia i la grip poden representar una amenaça important per a persones grans i immunodeprimides i que, de fet, se situen com a vuitena causa de mort a Espanya. També és imprescindible marcar-nos com a objectiu el compliment estricte de les mesures de prevenció i control de les infeccions nosocomials – és a dir, les que han estat contretes en un recinte d’atenció a la salut – tant als hospitals d’aguts com als centres sociosanitaris.

Les infeccions nosocomials es poden localitzar a diferents llocs anatòmics, però segons els estudis de prevalença que es fan als centres sociosanitaris de Catalunya, les principals són les respiratòries i les urinàries, que, conjuntament, representen més de 75 per cent del total dels casos. En la prevenció de les infeccions, hi juguen un paper cabdal les vacunes, que han aconseguit l’eliminació d’algunes malalties i en altres s’ha assolit una reducció superior al 95% en la incidència. És important destacar la importància de l’aplicació dels recordatoris de la vacuna antitetànica (el primer cap als 40 anys i el segon cap als 65), ja que, tot i que en els darrers anys només se’n diagnostiquen deu casos a l’any en tot l’Estat espanyol, la seva letalitat és elevada i tots els pacients que han mort per aquesta causa són persones de més de 65 anys.

Grip i gent gran

Malgrat sigui considerada una malaltia lleu, la mortalitat associada a la grip augmenta de forma important a partir dels 65 anys. Això pot ser per la descompensació de les patologies de base que tingui el pacient o perquè derivi en una pneumònia. D’acord amb les dades de l’OMS, hi ha un bilió de casos de grip estacional cada any al món, dels quals entre 3 i 5 milions són greus, però aquests percentatges varien significativament depenent de la soca del virus. A Catalunya, disposem d’un Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes, el PIDIRAC, en virtut del qual es fa la vigilància dels casos de grip mitjançant les dades que diàriament aporten els metges sentinella de centres distribuïts per tot el país. Es consideren casos greus aquells en què el pacient fa una pneumònia, ingressa a la Unitat de Cures Intensives, fa un quadre de xoc o una fallada multiorgànica. Durant  la temporada gripal 2016-2017 aproximadament el 30% de les persones ingressades a l’hospital per grip van ser casos greus i, si ens referim només a persones grans, la xifra supera el  70%.

Tant la incidència de la grip com l’efectivitat de la vacuna varia de forma notable segons la soca que predomina aquella temporada, però es la millor estratègia preventiva disponible.  A Catalunya es recomana la vacunació universal als majors de 60 anys. Enguany, la vacuna trivalent està tenint una efectivitat inferior a la d’altres temporades, però cal tenir en compte que, encara que la seva efectivitat per prevenir la grip  se situa al voltant del 30%, contribueix en més del 50% dels casos a evitar hospitalitzacions i morts per aquesta causa o a  reduir el risc de complicacions  cardíaques i respiratòries. Una menció apart mereix el fet que diferents estudis portats a terme en centres geriàtrics a França i a Escòcia demostren que hi ha una reducció de la mortalitat global dels pacients durant la temporada gripal mitjançant la immunització del personal sanitari.

Avenços en la prevenció de la  pneumònia

Quan parlem de persones grans i d’infeccions és inevitable referir-nos a les provocades pel pneumococ, que és la causa més freqüent de les pneumònies comunitàries en adults. Aquestes provoquen sovint l’hospitalització del pacient i tenen una mortalitat del 20 per cent entre persones majors de 65 anys. És per això que es recomana la vacunació universal  enfront el  pneumococ a partir d’aquesta edat. Tot i que la vacuna clàssica (vacuna no conjugada 23 valent) no té una efectivitat alta, en els darrers anys s’ha introduït una vacuna millorada (vacuna conjugada 13 valent), més efectiva i amb una duració de la protecció mes perllongada. Aquesta nova vacuna és recomanable per a persones de qualsevol edat que tinguin factors de risc i per als majors de 65 anys. No obstant, a Catalunya de moment només està finançada per a grups d’alt risc. En alguns llocs, com a la Comunitat de Madrid, el sistema sanitari públic finança la vacunació a tots els majors de 65 anys.

Per últim, en relació a altres infeccions especialment freqüents en les persones grans, cal esmentar l’herpes zòster. Tot i que se la pugui concebre com una malaltia freqüent però poc greu, té una complicació important que és la neuràlgia post-herpètica. Es disposa d’una vacuna, recomanable a partir dels 60-65 anys, que s’ha mostrat eficaç  per prevenir l’herpes i també la neuràlgia. Com a inconvenients, s’ha d’assenyalar que tampoc està coberta pel sistema públic a Catalunya i que la seva efectivitat  disminueix al llarg del temps. S’acaba d’autoritzar als EUA una nova vacuna que ofereix avantatges importants respecte a l’actual i que és probable que estigui disponible a Europa en els propers mesos.

Així doncs, disposem de diverses vacunes recomanables per fer front al repte de la prevenció de les infeccions en persones grans. Tanmateix, en el cas de la vacuna de la grip i de la clàssica enfront el  pneumococ, tot i estar finançades pel sistema sanitari públic, ens trobem que la cobertura de la vacunació és al voltant del 60% i del 75%,  respectivament. Si bé és cert que algunes persones no es vacunen perquè no volen, el  principal motiu de no vacunació és que no han estat informades pel  metge de la importància de fer-ho. Pel que fa a les noves vacunes antipneumocòcica i de l’herpes zòster, malgrat no estiguin cobertes pel sistema, els professionals tenen el deure d’informar-ne als pacients grans, de la mateixa manera que els pediatres recomanen vacunes per als infants des d’una perspectiva individual i no tant per criteris de salut pública.

 

Amb la col·laboració de:

Dra. Magda Campins

Cap de Servei |  Medicina Preventiva i Epidemiologia

Hospital Universitari Vall d’Hebron