Patologies de l’aparell locomotor i el seu tractament

Octubre 21, 2015

En el marc de la 9a Jornada Sociosanitària organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, sobre les afectacions osteoarticulars en gent gran, el 19 de novembre de 2014, el Dr. Jordi Carbonell, Cap de Servei Emèrit de Reumatologia del Parc de Salut MAR va parlar sobre les patologies de l’aparell motor en la tercera edat. Aquesta és la crònica de la segona part de la seva intervenció inicial.

Una malaltia molt típica de la gent gran és la polimiàlgia reumàtica, que per al doctor "és una meravella de diagnòstic, perquè en dos dies de tractament portes el malalt al cel". Va explicar que els metges han de pensar en ella quan es trobin davant d’una persona de més de 50 anys que presenta dolor a les arrels de les cuixes i dels braços, que de sobte es troba que un dia li costa llevar-se pel matí, pentinar-se, aixecar-se de la cadira... És un malalt al qual se li subministren antiinflamatoris i no millora. Carbonell va afirmar que unes anàlisis de sang revelen en aquests casos una Velocitat de Sedimentació Globular alta (VSG) i una Proteïna C Reactiva (PCR) alta. Si, a més, observem ràpidament una clara resposta a dosis baixes (16 mg) de corticoides, és que el pacient té aquesta patologia, va assegurar el ponent, que va afegir que al cap d’un any o any i mig, s’ha d’anar traient progressivament la medicació. "Haurem aconseguit que el pacient passi de trobar-se molt malament a estar molt bé, però cal prevenir l’osteoporosi produïda pels corticoides", va concloure.

Un altre quadre més estrany però important és l’arteritis temporal. Segons el ponent, és com el de la polimiàlgia però acompanyat de més malestar i de vegades de forts mals de cap. En aquest cas, va assenyalar, la VSG i la PCR són encara més altes i en comptes de necessitar 16 mg de corticoides en necessiten 60. La millora amb el tractament també és molt important i en pocs dies.

L’osteoporosi afecta tothom

Una altra malaltia freqüent en la gent gran és l’osteoporosi. Carbonell va afirmar que "les densitometries amb gent gran tenen una utilitat baixíssima, perquè tots tenen osteoporosi als vuitanta anys". En canvi, va recomanar fer servir, el FRAX, un qüestionari internacional que calcula a través d’Internet, segons les dades antropomòrfiques i els valors densitomètrics, el risc de fractura del pacient en 10 anys. Llavors, "podem decidir amb ell si fer o tractament o no, ja que aquest té una durada de 5 anys i comporta certs riscos", segons el doctor. També va assenyalar la importància de subministrar sempre suplements de calci i vitamina D i monitoritzar-ne els nivells, així com bifosfonats, però vigilant amb els pacients multimedicats, amb qui caldria considerar els preparats mensuals o anuals.

Així mateix, va destacar com a tractaments valuosos el Denosumab - que es punxa subcutàniament cada sis mesos- i la Paratohormona - que es pot subministrar diàriament fins a un màxim d’un any i mig o dos anys – perquè augmenta la densitat òssia i disminueix el dolor. No obstant, va recordar que quan es tracta els malalts d’osteoporosi amb els bifosfonats cal tenir en compte els problemes d’absorció, d’intolerància digestiva i dentals. D’altra banda, va afirmar que encara no està clar si els malalts a qui se subministra calci fan més arteriosclerosi.

Són freqüents també entre la gent gran les fractures vertebrals, que, en principi, segons Carbonell, s’han de tractar com s’ha fet sempre: amb repòs, una faixa i analgèsics. Afegeix, però, que si el dolor és insuportable, es pot demanar una vertebroplàstia, que és posar ciment sobre la vèrtebra per alleujar-lo, tot i que té riscos.

El ponent va explicar que el canal estret és causa habitual d’un dolor a les cames que augmenta amb la marxa, però que pot arribar a provocar incontinència urinària i fecal. Per al diagnòstic es poden fer servir radiografies, tacs, ressonàncies magnètiques i electromiografies, va explicar el doctor. El tractament final és augmentar el diàmetre del canal, però això es fa en una minoria de casos. Carbonell va assegurar que la gabapentina pot ajudar, que les infiltracions epidurals amb corticoides en alguns casos poden permetre que el malalt vagi tirant sense haver d’operar, però que de vegades és necessari fer una cirurgia descompressiva amb artròdesi instrumentada.

Dolors amb tractament

D’altra banda, el ponent va explicar que les patologies de les parts toves són molt freqüents, especialment entre les dones. "A moltes els fa mal la bursitis del trocànter, sobretot a l’hora de dormir i també pateixen freqüentment la talàlgia que, de vegades, té el seu origen en una ciatàlgia", afegí. Va expressar, llavors, la importància de diagnosticar aquestes patologies "perquè tenen tractament". També va parlar del dolor d’espatlla nocturn i amb arc dolorós, que correspon habitualment a una lesió crònica del manegot i que de vegades es pot detectar amb una ecografia. D’altres, però, cal fer una ressonància o una artroscòpia, segons el ponent, però cal evitar sobreexplorar i "recordar que la fisioteràpia fa meravelles". "Ocasionalment, la cirurgia funciona però cal seleccionar molt bé el pacient", va afirmar. Carbonell també va alertar que cal tenir present la neuràlgia d’Arnold, un dolor cervical freqüent en la gent gran que, de vegades, afecta molt la qualitat de vida del pacient i, en algunes ocasions, es resol molt bé amb una simple infiltració.

portada_imgs

Per últim, el doctor va compartir amb els assistents algunes recomanacions generals, com que cal tenir present que cada nova exploració és una font d’angoixa i una aventura i que "s’ha de parlar molt amb el pacient, per saber no només què té sinó també com és". "S’ha de ser conscient que en aquesta edat les malalties que tractem podem coexistir amb d’altres de molt greus i s’ha de tenir cura quan fem l’exploració", advertí. Així mateix, va afirmar que mai s’ha de donar un medicament que no sigui necessari i que cal ser conscients dels efectes cognitius dels analgèsics. No obstant això, no s’ha de tolerar un dolor que es pot apaivagar i s’ha de ser conscient de l’estat d’ànim del nostre pacient i del fet que els antidepressius tenen un lleuger efecte analgèsic que pot ser útil.

En el tancament, va fer una defensa d’eines per millorar el benestar del pacient, com el bastó, els banys de parafina o l’aplicació de calor.