Atenció emocional, social i espiritual a les residències de gent gran

Llar-residència Sardana

Fa més de sis anys que Mutuam Girona va formar el seu equip EAPS (Equip d’Atenció Psicosocial). Els equips EAPS formen part del programa impulsat per l’Obra Social La Caixa i el suport de la Direcció Científica de l’ICO (Institut Català d’Oncologia). L’objectiu d’aquests equips és el de donar atenció psicològica, emocional, social i espiritual a persones amb malalties avançades i als seus familiars. Els professionals que integren els EAPS són psicòlegs formats en l’àmbit de les cures pal·liatives i final de vida. <en concret, les psicòlogues que formen part de l’equip EAPS Mutuam Girona estan ubicades en diferents recursos sanitaris de la xarxa de Salut Pública: Hospital Josep Trueta, Hospital de Santa Caterina (IAS), HSS de Mutuam Girona i CSS La República.

Des dels EPAS, entenem que per millorar el benestar de les persones que estan en aquesta situació cal també cuidar els seus éssers estimats. D’aquesta manera, l’atenció psicològica no se centra només en el pacient sinó també en el benestar psicoemocional dels seus cuidadors i familiars. Així, els equips EAPS, també ofereixen continuïtat assistencial als familiars planyents en el seu procés de dol. Considerem que el benestar de la persona a final de vida engloba tant l’esfera privada i familiar com els professionals que l’atenen. Aquest programa EAPS es complementa, dons, amb suport psicoemocional als professionals, donant informació, formació i suport adequat.

Amb el pas del temps, la demanda assistencial s’ha vist incrementada substancialment degut a l’envelliment de la població i a la visibilitat creixent del recurs integrat en altres recursos sanitaris. D’aquesta manera, si bé en un primer moment la població diana era persones amb malaltia avançada i final de vida (oncològics o no), el perfil de pacient s’ha anat ampliant progressivament a MACA (Pacient amb malaltia crònica avançada) i PCC (Pacient crònic complex).

Arran de la pandèmia COVID-19 s’ha detectat una gran necessitat d’atenció psicològica, emocional, social i espiritual en l’àmbit assistencial. Efectivament, aquesta crítica situació ha posat de manifest les mancances en els centres residencials pel que fa a atenció especialitzada a final de vida.

Les residències per a gent gran han estat molt afectades per la pandèmia de la COVID-19, provocant que les persones que hi viuen hagin patit situacions molt virulentes, extremadament doloroses i en alguns casos de solitud no desitjada. Els residents d’aquest recurs, majoritàriament són molt grans (mitjana d’edat de 85 anys), i es troben en situació de fragilitat i de malaltia complexa o avançada, i amb risc d’exclusió important, malgrat viure a la residència.

És per això que des de l’equip EAPS de Mutuam Girona estem participant en l’ampliació del programa EAPS de Fundació la Caixa a residències de gent gran. Aquest programa contempla endinsar-nos en l’àmbit residencial acompanyant i donant suport a les persones que hi viuen, als seus familiars i també a l’equip assistencial que hi treballa, sempre en col·laboració amb els psicòlegs i les direccions dels centres, que són qui més coneixen la realitat de tots ells.
El programa es va engegar a Girona el juny d’enguany amb la incorporació d’una psicòloga sanitària experta en psicooncologia i cures pal·liatives, i amb una ampla experiència tant en l’àmbit hospitalari i sociosanitari com en l’àmbit residencial.

S’ha escollit quatre residències de les comarques gironines (El Gironès i la Selva) de titularitat concertada i/o col·laboradora i non profit. S’està a l’espera d’un contacte institucional a escala del DTASF per a la incorporació d’una cinquena residència, aquesta de titularitat pública.
Tres mesos després de la implementació del servei, la psicòloga de l’EAPS ja està en ple rendiment per a donar atenció psicològica als residents que ho sol·licitin o bé que tinguin els criteris que abans s’ha esmentat i que s’han consensuat amb les residències.

El programa EAPS residències gaudeix de l’aval de més de deu anys d’experiència de les seves professionals, en contínua formació, actualització i investigació com a suport a la seva activitat assistencial. Però realment el puntal del programa és la combinació d’aquesta experiència amb un servei completament personalitzat, ajustat tant a les característiques particulars de cada residència com a l’atenció individualitzada i que habitualment oferim als usuaris. El programa ja ha arrencat, amb la il·lusió d’un nou projecte que serveixi per millorar la qualitat de vida de les persones. Encarem el futur, malgrat la incertesa de l’evolució covid19 que ens fa prendre totes les precaucions possibles, amb la seguretat que l’EAPS Residències serà de gran ajuda a moltes persones que es troben en situació de vulnerabilitat i fragilitat emocional.

Núria Tortós Serras, Psicooncòloga – Psicòloga de cures pal·liatives, EAPS Residències

Pautes psicològiques per gestionar un procés d’intervenció quirúrgica.

EAPS

En situacions de malaltia i durant el procés de tractament, habitualment apareixen diferents preocupacions i/o pors que poden crear ansietat i malestar emocional. Un moment especialment significatiu pot ser l’afrontament d’una intervenció quirúrgica. Es considera rellevant poder preparar-se emocionalment per anar al quiròfan, doncs això permetrà disminuir la probabilitat d’aparició de complicacions i afavorir una recuperació posterior adequada. A continuació us presentem algunes recomanacions per tal de contribuir en la millora del vostre benestar integral:

Realitzar exercicis de relaxació i atenció plena.

Practicar-ho ens ajuda a posar atenció a les pròpies emocions i a reduir tensions físiques i psíquiques. A continuació, presentem dos exercicis senzills per practicar diàriament:
Respiració profunda
En una posició còmoda, assegut o estirat, posa una ma sobre el pit, a prop del coll; l’altra ma sobre l’abdomen, a l’alçada del melic.
Comença amb una inspiració normal, i a l’expirar, nota com baixa l’abdomen. Al tornar a inspirar, agafa aire pel nas suaument, observant com s’infla l’abdomen. Nota com la ma sobre l’abdomen puja i baixa al ritme de la respiració; contràriament, nota com la ma del pit es queda més quieta. Pots tancar els ulls, això facilita mantenir l’atenció. Repeteix l’exercici entre 5 i 10 vegades.

Atenció plena o Mindfulness
Es tracta d’una pràctica amb la qual agafar consciència, a la vegada, del moment present i de nosaltres mateixos. Com tota tècnica, necessita pràctica per tal de millorar i avançar. Seguidament presentem dos exemples d’aquesta:

1. Quan surtis a passejar: para, respira i observa el paisatge que t’envolta. Mentre camines en silenci, posa la teva atenció en els colors, les olors, els sorolls que estan presents, parant atenció, simultàniament, al que va sorgint a dins teu en el moment.

2. Al dutxar-te: sigues conscient de l’aigua com llisca pel teu cos, la temperatura que té, escolta el soroll que fa, les sensacions que desperta en el teu cos. Respira i accepta tot el que va passant fora i a dins teu. Addicionalment, hi ha Apps de telèfon mòbil (Android o IOS) amb altres exercicis senzills.

Es important també tenir en compte altres aspectes:

  • Higiene del son. Un descans adequat ajuda al nostre benestar i permet descarregar la tensió emocional, tant pròpia com de l’entorn proper (cuidador/a). Alguns consells per ajudar a conciliar el son podrien ser:
    • Establir un horari adient, tant per anar a dormir com per aixecar-te.
    • Adequar les condicions de l’habitació/ambient: mantenir un ambient còmode, tranquil, ventilat i amb una temperatura agradable que faciliti el repòs.
    • Adoptar una postura física correcta i utilitzar roba còmoda, evitant també els doblecs en els llençols del llit.
    • Definir una rutina d’hàbits abans de dormir: escoltar música suau, llegir o fer-se una dutxa d’aigua calenta o un bany relaxant, evitar realitzar activitat física d’alta intensitat les hores prèvies a anar al llit…
    • Durant el dia, evitar en la mesura del possible les begudes estimulants.
  • La comunicació. Una bona comunicació amb els amics i/o familiars pot facilitar un enfortiment de la relació, reforçar l’auto-estima i ajudar a adaptar-nos a noves situacions. Algunes pautes que s’aconsellen per fer-ho, són:
    • Reservar algunes hores al dia per comunicar-nos amb familiars/amics.
    • Compartir les inquietuds, els sentiments i pensaments amb les persones de l’entorn, utilitzant expressions com “em sento…”; “m’agradaria dir-te, fer-te…”; “necessitaria explicar-te, comentar-te…”
    • Utilitzar eines de comunicació exterior, com Internet o el telèfon, facilita arribar a les persones són lluny i més en la situació actual de pandèmia.
    • En cas de tenir dubtes sobre la intervenció i el procés de recuperació, s’aconsella posar-nos en contacte amb el nostre metge de capçalera o infermera de referència.
  • Les distraccions. Els moments d’oci i activitats plaents que ens permeten distreure i entretenir-nos, ajuden a evadir-nos i afavoreixen el benestar emocional, fent que les preocupacions i els sentiments més dolorosos siguin més fàcils de portar. Alguns exemples poden ser:
    • Imaginar estar en un altre lloc i en unes altres circumstàncies que resultin més plaents.
    • Fer exercici físic.
    • Escoltar música i/o concentrar-se en una lectura, o mirar una pel·lícula.
    • Fer mots encreuats o treballs manuals (dibuixar, pintar mandalas, cosir…), potenciant també la creativitat i iniciativa personals.
    • Gaudir d’altres instants com anar a passejar una estona, olorar coses que ens agraden, jocs de taula… poden afavorir tant el plaer com la socialització.

Júlia M. Carmona Villa, Psicòloga EAPS Mutuam Girona

Xerrada informativa sobre l’Alzheimer especial per a familiars i persones cuidadores impartida pels EAPS Mutuam Barcelona

EAPS Alzheimer

El mes passat, en commemoració al Dia Mundial de l’Alzheimer, la Lidia Medina, neuropsicòloga dels Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) de Barcelona de Grup Mutuam, va impartir una xerrada informativa sobre l’Alzheimer. Aquesta va estar dirigida a familiars o cuidadors de persones amb aquesta malaltia i van tractar aspectes com intervencions multidisciplinars terapèutiques i consells per a la vida diària. També es va tractar el tema de la sobrecàrrega del cuidador, un aspecte a vegades oblidat que cal tenir present, per aquest motiu, la neuropsicòloga va donar eines d’autocora pels familiars. La sessió va finalitzar donant un espai per aclarir dubtes i situacions concretes de la vida diària i del diagnòstic. Els assistents van agrair la realització d’aquesta sessió, ja que els hi va ajudar a entendre situacions que viuen durant el dia a dia amb el seu familiar i a poder gestionar-les d’una manera correcta.

Atenció al dol. Sis anys de trajectòria de l’Equip EAPS Mutuam Girona

EAPS Mutuam Girona

L’EAPS Mutuam Girona, a banda de donar suport a persones en procés de final de vida i les seves famílies, també, acompanya en el procés de dol, tant a nivell individual com mitjançant grups de suport. El dol s’enén com una resposta natural a la mort d’un ésser estimat, essent una experiència individual però també amb característiques comunes per a la població durant el procés. D’aquesta manera, les intervencions de l’equip EAPS se centren a afavorir l’elaboració del dol de la manera més natural i saludable possible, detectant de manera precoç aspectes que el poden complicar.

L’EAPS Mutuam Girona, impulsat per Fundació La Caixa, té com a objectiu contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones amb malalties avançades i de les seves famílies. L’equip es va crear el febrer de 2015 i està format per quatre psicòlogues, ubicades en hospitals de la zona: Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, Hospital Santa Caterina; Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i CSS La República. Des del mes de juny d’aquest any 2021 ha iniciat també el servei d’atenció psicològica a residències geriàtriques.
L’equip, recentment, ha elaborat un estudi per analitzar el nombre de visites portades a terme des de l’inici de la seva implementació com a EAPS, fins al desembre de 2020. Els seus resultats es van presentar al Congrés Nacional de Psicologia celebrat el passat mes de juny, telemàticament.
Per realitzar l’estudi es va fer una anàlisi descriptiva quantitativa del nombre de sessions celebrades durant el període esmentat. Es van tenir en compte els diferents tipus de visites: primeres visites individuals, visites de seguiment individuals i grups de suport al dol.

Els grups de suport són un dels serveis que han hagut d’anar ampliant a causa del seu bon acolliment i valoració per part dels usuaris. A la gràfica s’observa el nombre de sessions que es van fer en total, amb els diferents grups creats.
A mesura que l’EAPS va incrementar la seva activitat en format grups, s’observa una tendència a la baixa dels seguiments individuals. Davant la petició de primeres visites, l’equip EAPS Mutuam Girona intenta donar resposta a les demandes, potenciant els grups de dol per cobrir les necessitats de totes les persones de manera més efectiva.

Col.labora Laura Mató, psicòloga de l’EAPS Mutuam Girona

El projecte ‘Final de Vida i Soledat’ coordinat per l’EAPS Mutuam Barcelona està portant a terme el seu ‘Pla de Formació del Voluntariat’

Pla formació voluntaris EAPS

Dins del projecte ‘Final de Vida i Soledat’ de l’Obra Social La Caixa coordinat per l’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona, es van establir diversos objectius per assolir a través d’un ‘Pla de Formació del Voluntariat’, al llarg del 2021-22.

La finalitat d’aquest pla de formació és adquirir eines per desenvolupar la tasca de voluntari i obtenir coneixements especialitzats. D’aquesta manera es podrà dur a terme l’acompanyament i el suport emocional a persones malaltes, en situació de final de vida i amb un intens sentiment de soledat. Donades les característiques d’aquest grup de la població cal que la persona voluntària rebi la màxima formació específica i especialitzada per a poder-la atendre amb el màxim nivell de cura i alta qualitat assistencial.

El pla de formació està estructurat per sessions mensuals iniciades al maig i organitzades per la coordinadora del programa, Cristina Páez. Aquestes van dirigides a les persones voluntàries del programa ’Final de Vida i Soledat’ coordinat per Mutuam, i en determinades ocasions es compta amb la participació de voluntaris d’altres projectes com el de la Creu Roja o de l’entorn comunitari. Les primeres sessions s’han realitzat de manera virtual, i quan les recomanacions del Departament de Salut ho permetin, la intenció és que passin a format presencial.

El contingut de les sessions va des de conèixer tècniques per acompanyar situacions relacionals difícils com els silencis, la negació o el plor, fins a familiaritzar-se amb el concepte de pèrdua relacional o aproximar a la persona voluntària al tema de la mort. Les sessions que ja s’han portat a terme han estat un èxit, ja que estan ajudant a les persones voluntàries a saber com afrontar les situacions que es troben a l’hora de fer un acompanyament.

La psicòloga de l’EAPS Mutuam Girona col.labora amb la unitat funcional de motoneurona de l’Hospital Josep Trueta

Unitat Funcional Motoneurona

La Unitat Funcional de Motoneurona (UFMN) de l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona compta amb una psicòloga experta en cures pal·liatives de l’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS Mutuam Girona), projecte impulsat per la Fundació Obra Social la Caixa. Des del setembre de 2020 s’han atès a 20 pacients i 14 familiars afectats per una malaltia de motoneurona, generalment d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA).

La Unitat també suposa una millora per als professionals a l’hora de treballar en equip, ja que els permet tenir una millor comunicació i gestió dels recursos sanitaris.  Aquesta unitat en concret està conformada per professionals del servei de neurologia (Fabián Márquez i Montse Piqué), pneumologia (Sònia Belda, Marc Bonnín i Rebeka Serrano), dietètica i nutrició (Núria Pons i Neus Salleras), neurofisiologia (Lara Martín), fisioteràpia (Enric Boyer) i psicologia (Clara Fraguell)

La Unitat Funcional de Motoneurona, està pensada per a les malalties de la neurona motora i creada amb la voluntat de donar resposta a les necessitats dels pacients i familiars d’una manera coordinada i facilitadora, també per a l’equip assistencial. Així, la Unitat està formada per personal de diverses disciplines: cinc professionals de medicina (d’especialitats diferents: neurologia, pneumologia, endocrinologia i neurofisiologia clínica), altres d’infermeria (una infermera especialitzada en pneumologia i una infermera gestora), especialistes en fisioteràpia respiratòria i dues dietistes i està en estret contacte amb personal de rehabilitació, psicologia, assistència primària, PADES i amb altres diversos centres assistencials de la Regió Sanitària de Girona.

“Quan hi ha molta tristesa no volem curar, sinó acompanyar”: Laura Mató de l’EAPS Mutuam Girona

Laura Mató

Quins efectes psicològics i en matèria de salut mental ha comportat la Covid a la societat? I als sanitaris? Aquest i altres temes van tractar-se en aquesta entrevista realitzada a Laura Mató Rabassedas, psicooncòloga i psicòloga de cures pal·liatives, per la revista “Llumiguia” (una revista digital que edita Cassadigital.cat – iniciativa d’Editora Cassanenca, entitat sense ànim de lucre que des de l’any 1944 edita aquesta revista.

L’entrevista explica en què consisteix la feina de la Laura Mató i fa un balanç de l’impacte de la pandèmia des de la seva perspectiva laboral. Aquesta psicooncòloga treballa dins el Programa d’Atenció Psicosocial, impulsat per la Fundació “Obra Social la Caixa”  (EAPS Mutuam ) que gestiona Grup Mutuam a Girona i Barcelona, i que en aquest cas, Laura Mató desenvolupa la seva tasca dins l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona.

EAPS MUTUAM Girona
Laura Mató, 2a per l’esquerra, amb el seu equip EAPS (Trueta i Sta Caterina)

Us recomanem la seva interessant lectura

L’EAPS Mutuam Barcelona presenta a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques un estudi sobre patiment existencial

EAPS Mutuam Barcelona

La Marina Garcia Peñalver i la Raquel Vila Alarcón, psicòlogues de l’EAPS Mutuam Barcelona, (Equips d’Atenció Psicosocial impulsats per l’Obra Social la Caixa) van dur a terme un estudi descriptiu amb l’objectiu de valorar les perspectives dels professionals dels equips PADES en relació al patiment existencial i/o espiritual al final de la vida i la sedació pal·liativa com a recurs terapèutic, així com també els graus d’acord i les experiències entre els professionals sobre la sedació pal·liativa per patiment existencial.

Aquest interessant estudi va ser presentat al Congrés de la Societat Catalano-balear de Cures Pal·liatives (SCBCP) del 2020 i va guanyar el premi a la millor comunicació oral.
El novembre del 2020 en sessió clínica es van presentar els resultats de l’estudi als professionals del Grup  Mutuam,  i es va abordar conceptualment el concepte del patiment existencial i el desig d’avançar la mort (DAM). Aquest mes de març han compartit l’estudi amb els participants del grup de psicologia pal·liativa de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

L’EAPS Mutuam Girona amplia coneixements sobre les experiències traumàtiques

EAPS Mutuam Girona

El 24 de febrer i el 3 de març, la psicòloga, Marta Juanola, de l’EAPS Mutuam Girona, (Equip d’Atenció Psicosocial impulsat per l’obra Social la Caixa a Girona) que també col.labora amb l’IAS (Institut d’Assistència Sanitària), va participar en una formació sobre el “trauma”, conjuntament amb Laura Fàbregas, doctora en psicologia (Hospital de Dia de Malalties Neurodegenerativas de l’IAS). Aquestes dues professionals que formen part de l’equip de psicòlegs del SEM tenen formació en psicologia especialitzada en emergències. Aprofitant el vincle que tenen amb l’hospital, van assistir a aquesta sessió dirigida a sanitaris que treballen a diari en l’àmbit de les emergències. La formació es va enfocar a entendre com responem davant situacions potencialment traumàtiques, en conèixer la clínica del TEPT (Trastorn d’Estrès Post-Traumàtic) i en les eines que poden utilitzar-se abans, durant i després de les intervencions fetes i preservar el benestar psicoemocional.

Les psicòlogues de l’EAPS Mutuam Barcelona col•laboren amb l’Escola de Cuidadors de ”la Caixa” formant telemàticament a persones cuidadores i voluntàries

Eaps Mutuam Barcelona

L’Escola de Cuidadors va néixer en el marc del Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades, impulsat per la Fundació “la Caixa”. Aquesta escola ha esdevingut un espai de transmissió dels valors bàsics i essencials per a les persones cuidadores no professionals i voluntàries, que posa al seu abast coneixements, tècniques i habilitats per facilitar un acompanyament de qualitat a persones que es trobin en situació de malaltia avançada o de final de vida.eaps mutuam
Fins l’arribada de la COVID-19, els tallers es realitzaven en format presencial, però degut a la situació sanitària actual, aquests tallers han esdevingut virtuals, a través de la plataforma ZoomVideo®, que amb una connexió per ordinador, tauleta o mòbil permet connectar a les persones beneficiàries des de qualsevol punt del territori espanyol. Els participants poden triar entre set tallers monogràfics gratuïts d’una hora i mitja de duració o bé, poden realitzar el cicle complet. Aquests tallers s’imparteixen de dilluns a divendres en horari de matí i/o tarda i per a un màxim d’unes 15 persones. Per a obtenir més informació oferim la seva pàgina web www.escoladecuidadors.lacaixa.org.

Els imparteixen professionals experts en atenció psicosocial, sanitària i espiritual, la gran majoria dels quals pertanyen als 44 Equips d’Atenció Psicosocial del Programa arreu d’Espanya. En aquest sentit, cinc psicòlogues de l’EAPS Mutuam Barcelona, paral•lelament a la seva tasca en el marc dels equips d’atenció psicosocial (Programa d’Atenció a Persones amb Malaltia avançada i els seus Familiars impulsats per la Fundació “la Caixa”, des de fa més d’una dècada), col•laboren amb aquest espai de suport per a persones cuidadores no professionals i voluntàries, per tal de millorar l’atenció i la cura de les persones que acompanyen. eaps mutuam

A més, l’Escola de Cuidadors, inclou un espai de suport per construir xarxes de confiança entre els cuidadors. La previsió és que aquest programa segueixi funcionant tot l’any, en format virtual i que, malgrat les circumstàncies, incrementi la seva activitat docent i d’acompanyament per a les persones cuidadores i voluntàries, de forma progressiva.