Grup Mutuam impulsa espais d’autocura per als professionals de la mà dels EAPS

Meritxell Naudeillo

L’impacte del patiment aliè en els professionals sanitaris és un tema, d’una banda, de màxima importància per a la salut pública, ja que és inherent a les seves tasques i funcions assistencials del dia a dia, i de l’altra, de màxima actualitat, a causa de la crisi sanitària derivada de la COVID-19. Precisament amb l’objectiu d’abordar les possibles conseqüències que la pandèmia hagi causat o pugui causar en els professionals que estan en primera línia atenent a persones malaltes, el Grup Mutuam posa en marxa una iniciativa de suport emocional i psicològic dins de l’entitat.

La irrupció del nou coronavirus i tot el que està comportant ha provocat que els professionals sanitaris es trobin en una situació de més vulnerabilitat i fragilitat emocional i psicològica que pot comportar un nivell d’estrès elevat. Com bé sabem els que hem seguit aquesta crisi ni que sigui a través dels mitjans de comunicació, les condicions en què s’estan desenvolupant les seves tasques assistencials dia a dia els poden portar a viure moments concrets amb un gran impacte emocional i psicològic i una pressió social extrema. La sobrecàrrega de feina, la por al contagi –propi i/o dels éssers estimats-, haver de dur equips de protecció insuficients o incòmodes, l’exposició al desconsol de les famílies dels pacients en circumstàncies no habituals, la dificultat en l’adaptació a canvis organitzatius i constants, els dilemes ètics que es poden haver d’afrontar o la incertesa de la situació, entre d’altres, generen un gran esgotament físic i psicològic, a més de diferents tipus de reaccions segons els individus si això es manté en el temps.

En aquest sentit, la SECPAL identifica com a possibles reaccions a nivell emocional l’ansietat, la impotència, l’insomni, el sentiment de culpa o la tristesa i, a nivell físic, les dificultats respiratòries, la sudoració excessiva, les tremolors, els marejos o les taquicàrdies, entre d’altres. L’organització assenyala, a més, la possibilitat que apareguin reaccions de tipus conductual, com la hiperactivitat, l’aïllament de l’individu, el plor incontrolat o la dificultat per a l’autocura. A nivell cognitiu, poden aparèixer la confusió, dificultats de concentració o de memòria, pensaments obsessius i recurrents sobre la situació viscuda, així com agreujar-se la fatiga per compassió, un dels riscos inherents a l’activitat assistencial en condicions normals dels professionals sanitaris.

Per tal d’evitat tot això i que els professional puguin seguir cuidant de les persones és imprescindible que també tinguin cura d’ells mateixos. Això passa per qüestions molt diverses: des de donar una resposta adequada a les necessitats bàsiques (menjar, beure i dormir) a desconnectar de la feina quan cal, mantenir el contacte freqüent amb els éssers estimats, fer una exposició limitada als mitjans de comunicació o relacionar-se amb els companys/amics i compartir espais de lleure. Així mateix, és essencial l’autoobservació per ser conscient de les emocions pròpies, l’aplicació d’estratègies de regulació emocional –tècniques de respiració o activitat física, per exemple-, compartir les emocions amb persones de confiança i, també, demanar ajuda quan cal.

En línia amb això i davant les necessitats detectades en diferents recursos del Grup Mutuam, l’entitat va demanar als Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona, que ja donen suport als PADES i als Equips d’Atenció Residencial, la col·laboració per poder oferir espais d’autocura dels professionals en els centres. El nombre de recursos dins de l’àmbit residencial és de 15 aproximadament, incloent-hi centres residencials, hospitals de dia i centres de dia de tot Catalunya.

La nostra proposta consisteix a fer una formació als psicòlegs referents dels diferents recursos de l’entitat per veure com podem organitzar aquests espais d’autocura i suport als professionals dels diferents centres de Grup Mutuam. L’objectiu és garantir el seu benestar emocional i psicològic així com facilitar-los una bona adaptació a la situació actual i dotar-los d’eines perquè puguin seguir treballant sota pressió i en equip en cas que aquesta situació d’incertesa es perllongui en el temps.

Covid-19 Mutuam
Meritxell NAudeillo (2a per la dreta), part de l’equip assistencial responsable de l’Hotel Salut Cotton House

 

Meritxell Naudeillo Cosp

Psicòloga i coordinadora dels EAPS Mutuam Barcelona

Els equips de suport emocional a professionals, creats durant la pandèmia, entre els que hi figuraven els EAPS Mutuam Girona, donen per acabada la seva funció

EAPS MUtuma Girona

Durant la crisi per la pandèmia de la COVID19, a l’Hospital Santa Caterina i a l’Hospital Universitari Josep Trueta, van crear-se uns equips ad-hoc anomenats Equips de Suport Emocional per a Professionals (ESEP), amb la finalitat de donar suport durant l’emergència sanitària a pacients, familiars i professionals sanitaris. Aquests equips estaven composats, entre d’altres, per les psicòlogues dels Equips d’Atenció Psicosocial Mutuam Girona, (impulsats per l’Obra Social ‘la Caixa’), emmarcades en el projecte “Atenció integral a persones amb malalties avançades. Aquests equips, que habitualment ja treballen en cadascun dels hospitals esmentats, van rebre suport de psicòlogues d’atenció primària i de psiquiatria. (Foto destacada: Laura Mato i Clara Fraguell psicòlogues ubicades a l’Hospital Universitari Josep Trueta)
Aquests Equips de Suport Psicològic van crear-se el 16 de març i van donar per acabada la seva activitat el divendres 29 de maig. Malgrat aquests equips han acabat la seva missió, els EAPS Mutuam Girona, com a professionals ubicades a l’Hospital de Sta. Caterina i a l’Hospital Universitari Josep Trueta, continuen donant suport a pacients, familiars i professionals sanitaris que en endavant ho requereixin, degut a qualsevol situació derivada de la COVID19.

EAPS MUtuma Girona
Roser Grau i Marta Juanola
IAS Santa Caterina

Com a resum de la feina feta pels EAPS Mutuam Girona, i durant el mes de març, abril i maig, en plena crisi, respecte el suport que han donat a professionals sanitaris van fer més de 42 intervencions individuals i 32 intervencions grupals. I respecte al suport a pacients i familiars durant el mateix període, van fer 553 intervencions a pacients i 485 a familiars. Divendres 29 van acomiadar i agrair a tots els companys el suport rebut per ells a l’Hospital Santa Caterina i a l’Hospital Universitari Josep Trueta. Moltes gràcies per la vostra col•laboració durant la pandèmia.

Les psicòlogues de l’EAPS Mutuam Girona, participen en un webinar sobre les seves estratègies de suport emocional per afrontar la COVID19

EAps Mutuam Girona

Dilluns 8 de juny, Roser Grau i Marta Juanola, psicòlogues dels Equips d’Atenció Psicosocial Mutuam Girona, impulsats per l’Obra Social la Caixa, van participar en un altre webinar, al que van ser convidades per la Societat Catalana de Psicologia Clínica (SCPC), amb el títol “Estratègies de suport emocional per fer front a la situació Covid-19, dirigides a professionals, pacients i familiars”.
Durant la seva participació, van explicar com aquests Equips d’Atenció Psicosocial, han funcionat durant la crisi sanitària. Varen explicar quines tasques van fer per donar suport als equips: suport en la comunicació telefònica (males notícies i trucades de condol) i tasques d’atenció i suport individual i grupal, als professionals.

EAps Mutuam Girona

L’EAPS Mutuam Girona participa en un webinar sobre experiències en intervenció psicològica en temps de la COVID19

Atencio psicosocial

L’11 de maig, des de l’equip de suport emocional que s’ha creat per fer front a la COVID19 a l’IAS Hospital Santa Caterina (Girona), les dues psicòlogues de l’EAPS Mutuam Girona, impulsats per l’Obra Social la Caixa, Roser Grau i Marta Juanola, que habitualment treballen a l’hospital, van participar en un Webinar (seminari on line i en temps real) que es va fer amb professionals d’un hospital de Mèxic, organitzat per la Red Latinoamericana de Psicología Pediàtrica, sota el títol “Experiencias en la intervención psicológica del paciente, familia y personal sanitario, durante la hospitalización por la pandemia COVID19”.

Durant la seva intervenció van exposar com atenen i acompanyen a les famílies en les diferents situacions i també especialment, durant el procés de final de vida. i també fruit de la seva experiència van presentar el sistema organitzatiu que fan servir i que els funciona.

Alguns equips de Grup Mutuam detecten la creixent demanda de psicòlegs durant la crisi del Covid-19

EPAC Girona

El Punt Avui es va fer ressò a l’edició del 26 de març, del paper que estan tenint (en la crisi generada pel Covid-19) les psicòlogues de l’equip psicològic d’atenció a la cronicitat de Girona (EPAC), situat a les instal·lacions de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, que han ampliat la seva àrea d’intervenció habitual, i de l’equip d’atenció psicosocial (EAPS) Mutuam Girona, un projecte impulsat per Fundación “la Caixa” , oferint suport als professionals sanitaris.

Legir article sencer aquí

L’equip EAPS Mutuam Girona comença l’any amb un grup de suport al dol

De la mà de Roser Grau, psicòloga de l’Equip d’Atenció Psicosocial Mutuam Girona (EAPS), impulsat per l’Obra Social la Caixa, i atesa la bona rebuda d’aquests grups de suport al dol, per part dels familiars, han començat aquestes 8 sessions de dues hores de duració, els mesos de febrer i març. En aquests grups, els familiars hi troben un espai on se’ls escolta i on poden compartir la seva experiència amb altres persones en igual situació. Aquest grup d’acompanyament al dol es celebra a l’aula de formació Edifici dels Til.lers, al costat de l’Hospital de Santa Caterina, de Salt, Girona.

L’equip EAPS Mutuam Girona i l’abordatge professional de la espiritualitat a la SCBCP

EAPS Mutuam GIRONA

Les psicòlogues Roser Grau i Marta Juanola de l’Equip d’Atenció Psicosocial Mutuam Girona (EAPS), impulsat per l’Obra Social la Caixa, van participar en el Congrés de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal•liatives SCBCP celebrat a Barcelona el 14 i 15 de febrer, amb la presentació d’un pòster. Aquesta comunicació reflectia el resultat de l’estudi que van elaborar, amb l’objectiu de conèixer com és el perfil del professional que s’interessa per la formació espiritual i sobre si aquests se senten preparats a l’hora d’acompanyar als pacients en aquesta dimensió transcendental. L’estudi es va fer en un dels centres receptors amb el que treballa l’EAPS Mutuam Girona: l’Hospital de Santa Caterina, Salt, Girona. A la vegada que es va passar l’estudi als professionals d’aquest hospital, també se’ls va donar una formació específica sobre el paper tan destacat de l’espiritualitat en l’acompanyament a persones amb malaltia avançada i procés de final de vida.”

Grup Mutuam acorda un programa de voluntariat amb el Consorci de Salut i Social de Catalunya, CIS Cotxeres

voluntariat Grup Mutuam

Grup Mutuam com a gestor del “Programa de Soledat al Final de Vida” de l’ Obra Social la Caixa, ha signat conveni amb el Consorci de Salut i Social de Catalunya. Mitjançant aquest conveni, els Equips d’Atenció Psicosocial Mutuam Barcelona, impulsats per l’Obra Social la Caixa, dedicaran personal voluntari al Centre Sociosanitari CIS Cotxeres, amb l’objectiu d’atendre a persones ingressades que pateixin malalties cròniques o avançades, i estan i viuen soles. CIS Cotxeres és un centre integral de salut que gestiona el Consorci de Salut i Social de Catalunya, La psicòloga Noèlia Fernández (responsable de voluntariat de l´EAPS i del Programa Soledat i Final de Vida) supervisarà als voluntaris.

La revista “Supportive Care in Cancer”, publica un estudi en el que hi participa l’EAPS Mutuam Girona

La revista Supportive Care in Cancer, ha publicat un estudi elaborat per Clara Fraguell, psicòloga experta en psicooncologia i cures pal•liatives de l’EAPS (Equips d’Atenció Psicosocial) Mutuam Girona, juntament amb el Dr. Joaquin T. Limonero, professor i psicòleg del Grup de Recerca en estrès i salut de la UAB i el Dr. Francisco Gil, coordinador i director transversal de la Unitat de psico-oncologia de l’Hospital Duran i Reynals ICO. L’article titulat: ‘Psychological intervention in patients with advanced cancer at home through Individual Meaning-Centered Psychotherapy-Palliative Care: a pilot study’, es va realitzar durant l’estada de la professional a l’EAPS de Barcelona, mentre donava suport a l’equip PADES de la mateixa ciutat. L’estudi vol demostrar l’eficàcia de la psicoteràpia centrada en el sentit versus l’eficàcia del counselling en pacients que reben cures pal•liatives a domicili per part de l’equip PADES . Van demostrar que els pacients que van rebre la psicoteràpia individual centrada en el sentit van disminuir els nivells de desmoralització, ansietat, depressió i malestar emocional envers el grup control, que va rebre les sessions basades en el counselling, en què només van disminuir els nivells de desmoralització, donant suport a la hipòtesi plantejada. Llegir abstract

Psicologia en l’àmbit sanitari: el suport emocional que millora la percepció de la qualitat de vida

Psicòlegs sanitaris

Els psicòlegs som professionals que en l’àmbit de la salut estem formats per identificar i abordar el malestar emocional de les persones i, a partir d’aquí, poder oferir-los eines que afavoreixin el seu creixement i benestar emocional. Les funcions dels professionals de la psicologia van lligades a l’àrea d’intervenció específica de cadascú. En el cas de l’àmbit sanitari, en el qual trobem psicòlegs generals sanitaris i psicòlegs clínics, ens centrem en tres línies: l’assistència –que inclou avaluació i diagnòstic, suport psicològic, assessorament i psicoeducació–, docència a professionals, familiars i voluntariat –per oferir-los coneixements i estratègies que puguin millorar la qualitat d’atenció assistencial i familiar –, i la recerca. D’altra banda, els professionals de neuropsicologia estan formats per valorar i diagnosticar demències i problemes cognitius. La seva tasca és dissenyar un pla per rehabilitar, quan sigui possible, o estimular per mantenir les capacitats preservades quan la persona ja pateixi una malaltia instaurada.

El ventall de competències que ha de tenir el professional de la psicologia és ampli. És molt important saber fer una bona anàlisi de les necessitats, l’avaluació de la situació, la intervenció corresponent, la valoració i tenir bones habilitats comunicatives. És essencial saber fer escolta activa, tenir paciència, ser empàtic i tenir actitud compassiva, ser flexible i tolerant i no jutjar ni qüestionar els pacients. D’altra banda, el psicòleg ha de ser autoconscient i sincer amb si mateix, mantenir-se en contínua formació i fer treball personal, és a dir, fer teràpia per al coneixement interior propi. Això implica saber quines són les nostres fortaleses, però també les nostres limitacions i poder-les abordar. Si un psicòleg no es treballa, no pot ajudar al creixement personal de l’altre. Per exemple, si té por a la mort, no pot ajudar un pacient a afrontar-la i, si té dificultats per tractar alguns tipus de personalitat, ha de treballar-les.

La nostra és una tasca amb molta responsabilitat, perquè treballem amb persones vulnerables que pateixen. Hem de disposar de les eines adequades per acollir-les i acompanyar-les. Les eines que es fan servir dependran de l’orientació professional del psicòleg, de la formació específica que hagi tingut i de la seva pròpia trajectòria personal.

En l’atenció a la gent gran i les persones amb malalties cròniques, usuaris principals de Grup Mutuam, trobem professionals de la psicologia en molts àmbits: atenció primària, residències, PADES, centres de dia, hospitals sociosanitaris, unitats d’atenció geriàtrica integral,  hospitals de dia i hospitals de tercer nivell. En alguns d’aquests casos, però, la figura del psicòleg hi és present tan sols unes hores a la setmana.

Grup Mutuam gestiona dos equips del Programa d’Atenció Psicosocial i Espiritual a Persones amb Malalties Avançades (EAPS) de l’Obra Social la Caixa l’EAPS Mutuam Barcelona i l’EAPS Mutuam Girona. Les dotze professionals que conformem el de Barcelona desenvolupem les nostres funcions en recursos diferents: a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, a l’Hospital de Sant Pau, a l’Hospital de la Vall d’Hebron, a l’Hospital del Mar, al Centre Fòrum i als PADES de Barcelona. Allà donem suport psicològic, emocional i espiritual als pacients amb malalties avançades i cròniques i als seus familiars. Això vol dir que ajudem en la promoció de  l’autonomia de la persona, explorem el seu tipus d’afrontament, reforçant els recursos adaptatius i modificant els desadaptatius, valorem les necessitats d’informació i ajudem a gestionar-les, facilitem la comunicació entre pacient, equip i família, abordem el sentit de l’existència i afavorim l’acomiadament amb la família i amb la vida. Oferim suport en el dol a les famílies i, també, suport als equips.

Reconeixement social i institucional

Respecte a l’acceptació de la figura del psicòleg per part dels usuaris d’edat avançada, hem de dir que ens trobem reaccions de tot tipus: hi ha qui de seguida s’obre i ens explica coses i hi ha també d’altres que no es mostren receptius. Tot i que, cada vegada menys, encara són presents en la societat els tabús respecte als psicòlegs. En general, però, les persones grans són obertes, mostren ganes de parlar i ens sentim ben acollits per elles. Els oferim un espai per a la “ventilació emocional”, com diem en la professió, i a ells els agrada sentir-se escoltats i validats.

En general, cada cop la figura del psicòleg compta amb més reconeixement social. Ara bé, encara ens trobem persones, també joves, que mostren resistències a causa dels prejudicis i estereotips que perviuen en la societat. No és difícil sentir frases com “jo no crec en els psicòlegs”,  “anar al psicòleg és de bojos”,  “si tinc amics amb qui parlar, per què haig de veure un psicòleg?”, ni tenir pacients que mantenen les visites com un secret per al seu entorn.

Tot i que la professió es troba en procés de normalització, el principal repte que tenim és el reconeixement oficial de la nostra figura en l’àmbit sanitari públic. Cal una major presència de psicòlegs en el sistema públic. Actualment, un únic professional ha d’atendre un munt de pacients i això vol dir que les visites són molt esporàdiques. L’atenció psicològica requereix més assiduïtat, perquè hi cal l’establiment d’un vincle i un seguiment.

 

Noelia Fernández

Psicòloga general sanitària

Psicòloga Experta en Psicooncologia i en Cures Pal·liatives

Col·legiada nº 11715

EAPS Mutuam Barcelona