L’EAPS Mutuam Barcelona presenta a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques un estudi sobre patiment existencial

EAPS Mutuam Barcelona

La Marina Garcia Peñalver i la Raquel Vila Alarcón, psicòlogues de l’EAPS Mutuam Barcelona, (Equips d’Atenció Psicosocial impulsats per l’Obra Social la Caixa) van dur a terme un estudi descriptiu amb l’objectiu de valorar les perspectives dels professionals dels equips PADES en relació al patiment existencial i/o espiritual al final de la vida i la sedació pal·liativa com a recurs terapèutic, així com també els graus d’acord i les experiències entre els professionals sobre la sedació pal·liativa per patiment existencial.

Aquest interessant estudi va ser presentat al Congrés de la Societat Catalano-balear de Cures Pal·liatives (SCBCP) del 2020 i va guanyar el premi a la millor comunicació oral.
El novembre del 2020 en sessió clínica es van presentar els resultats de l’estudi als professionals del Grup  Mutuam,  i es va abordar conceptualment el concepte del patiment existencial i el desig d’avançar la mort (DAM). Aquest mes de març han compartit l’estudi amb els participants del grup de psicologia pal·liativa de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

L’EAPS Mutuam Girona amplia coneixements sobre les experiències traumàtiques

EAPS Mutuam Girona

El 24 de febrer i el 3 de març, la psicòloga, Marta Juanola, de l’EAPS Mutuam Girona, (Equip d’Atenció Psicosocial impulsat per l’obra Social la Caixa a Girona) que també col.labora amb l’IAS (Institut d’Assistència Sanitària), va participar en una formació sobre el “trauma”, conjuntament amb Laura Fàbregas, doctora en psicologia (Hospital de Dia de Malalties Neurodegenerativas de l’IAS). Aquestes dues professionals que formen part de l’equip de psicòlegs del SEM tenen formació en psicologia especialitzada en emergències. Aprofitant el vincle que tenen amb l’hospital, van assistir a aquesta sessió dirigida a sanitaris que treballen a diari en l’àmbit de les emergències. La formació es va enfocar a entendre com responem davant situacions potencialment traumàtiques, en conèixer la clínica del TEPT (Trastorn d’Estrès Post-Traumàtic) i en les eines que poden utilitzar-se abans, durant i després de les intervencions fetes i preservar el benestar psicoemocional.

Les psicòlogues de l’EAPS Mutuam Barcelona col•laboren amb l’Escola de Cuidadors de ”la Caixa” formant telemàticament a persones cuidadores i voluntàries

Eaps Mutuam Barcelona

L’Escola de Cuidadors va néixer en el marc del Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades, impulsat per la Fundació “la Caixa”. Aquesta escola ha esdevingut un espai de transmissió dels valors bàsics i essencials per a les persones cuidadores no professionals i voluntàries, que posa al seu abast coneixements, tècniques i habilitats per facilitar un acompanyament de qualitat a persones que es trobin en situació de malaltia avançada o de final de vida.eaps mutuam
Fins l’arribada de la COVID-19, els tallers es realitzaven en format presencial, però degut a la situació sanitària actual, aquests tallers han esdevingut virtuals, a través de la plataforma ZoomVideo®, que amb una connexió per ordinador, tauleta o mòbil permet connectar a les persones beneficiàries des de qualsevol punt del territori espanyol. Els participants poden triar entre set tallers monogràfics gratuïts d’una hora i mitja de duració o bé, poden realitzar el cicle complet. Aquests tallers s’imparteixen de dilluns a divendres en horari de matí i/o tarda i per a un màxim d’unes 15 persones. Per a obtenir més informació oferim la seva pàgina web www.escoladecuidadors.lacaixa.org.

Els imparteixen professionals experts en atenció psicosocial, sanitària i espiritual, la gran majoria dels quals pertanyen als 44 Equips d’Atenció Psicosocial del Programa arreu d’Espanya. En aquest sentit, cinc psicòlogues de l’EAPS Mutuam Barcelona, paral•lelament a la seva tasca en el marc dels equips d’atenció psicosocial (Programa d’Atenció a Persones amb Malaltia avançada i els seus Familiars impulsats per la Fundació “la Caixa”, des de fa més d’una dècada), col•laboren amb aquest espai de suport per a persones cuidadores no professionals i voluntàries, per tal de millorar l’atenció i la cura de les persones que acompanyen. eaps mutuam

A més, l’Escola de Cuidadors, inclou un espai de suport per construir xarxes de confiança entre els cuidadors. La previsió és que aquest programa segueixi funcionant tot l’any, en format virtual i que, malgrat les circumstàncies, incrementi la seva activitat docent i d’acompanyament per a les persones cuidadores i voluntàries, de forma progressiva.

El dol en adolescents: pèrdues en el trànsit cap a la vida adulta

Dol en adolescents

La psicòloga de l’Equip d’Atenció Psicosocial Mutuam Barcelona – Fundació la Caixa, Sílvia de Quadras, va impartir una sessió clínica, en el marc de les formacions que la Fundació Mutuam Conviure organitza per a professionals del Grup Mutuam, sota el títol ‘Trets diferencials del dol en adolescents’. En aquest article recull les idees principals de la seva exposició.

Totes les persones, tard o d’hora, han d’afrontar la mort d’un ésser estimat i transitar per un procés psicològic d’assimilació, acceptació i integració de la pèrdua que coneixem com a dol. En el cas dels adolescents, aquest procés adopta unes característiques específiques d’acord amb l’època de canvi en la qual es troben immersos.

Des de sempre l’adolescència ha estat descrita com una època de canvi, un període de reorganització de les vivències acumulades fins el moment, de turbulències, d’incerteses i de descoberta. Un temps d’oscil·lacions i temptatives dirigides cap a la construcció d’una nova identitat i d’un nou coneixement d’un/a mateix/a. És una època de transició entre la infantesa i l’etapa adulta; tot i que no homogènia ja que es parcel·lada en dominis i cada infant ho fa a diferent ritme. Per tant, per tal de comprendre l’adolescència hem de considerar-la producte no només de la seva condició des d’un punt de vista físic i maduratiu, sinó també del context social en el qual es dona.

Les persones assolim en aquesta etapa la maduració cognitiva, adquirint el pensament abstracte, formal i lògic, el raonament hipotètic i la capacitat d’elaborar processos metacognitius. A nivell pràctic cal dir que tota aquesta maduració implica, d’una banda, la seva capacitat de transcendir de la realitat de l’aquí i ara i, de l’altre, la de reflexionar sobre les estratègies per poder solucionar un problema. La capacitat de distingir allò possible d’allò real permet als adolescents discernir entre com és el món adult i com pensen que hauria de ser, la qual cosa comporta una posició idealista i una actitud crítica respecte del funcionament social. En conseqüència, una característica de l’adolescència és la tendència a discutir com una forma d’expressar la nova capacitat d’anàlisi; mentre que la utilització de la ironia i del doble sentit en les converses és, en canvi, una forma de manifestar les noves habilitats cognitives.

En la seva cerca de la identitat els i les joves estableixen una nova relació amb ells mateixos, amb els altres i amb el món, en la qual juguen un paper fonamental aspectes com l’autoconcepte i l’autoestima, és a dir, la representació que es fan d’ells mateixos en considerar les seves competències respecte el grup d’iguals i la valoració dels seus atributs a partir d’un sentiment que pot anar des de l’estima fins al menyspreu. L’autoestima, doncs, ve determinada, en general, per l’opinió dels altres significatius i per l’autopercepció d’eficàcia en les nostres actuacions. En l’etapa adolescent, el més important en aquest sentit és l’aspecte físic i l’acceptació per part del grup d’iguals, que són ara un dels principals referents, ja que les figures parentals són relativitzades.

La idealització de la mare/pare que confereix poder, veritat i autoritat durant l’edat infantil queda relativitzada com a conseqüència del fet que l’adolescent amplia el seu horitzó relacional, avalua la realitat de manera crítica i pot adoptar diferents punts de vista en l’anàlisi de les figures parentals. Es per aquests fet també que en aquesta etapa s’observa l’aparició de tensions o conflictes amb ells i amb les figures adultes en general. Recordem que aquesta etapa implica fer-se grans i, per tant, assumir l’autonomia respecte a la família, distanciament dels pares i apropament als companys com agents de socialització. Reclamen autonomia i privacitat envers als pares, però existeix encara una dependència centrada en la necessitat i la influència davant de situacions concretes, pel que podríem dir que no els volen ni massa a prop ni massa lluny.

Pel que fa als grups d’iguals, s’hi produeix un sentit de pertinença i d’identificació, ja que aporten, entre d’altres, referents, autonomia i confiança en el procés d’emancipació, així com diferents tipus d’aprenentatges.

En tot aquest context, posem ara atenció en la pèrdua. Podríem afirmar que el dol de l’adolescent és similar al de l’adult quant a procés i característiques. Aleshores quin són els trets diferencials en el dol? Un dels principals fets diferencials és el trencament del seu món extern en un moment de caos intern, produint un sentiment d’incertesa absoluta i de no saber “cap on tirar”. En aquest moment d’incertesa els referents són de gran importància, però el sentit de pertinença es queda fragmentat, especialment en els casos en què el vincle de referència i seguretat l’aportava el progenitor difunt.

Altrament cal recordar el distanciament amb l’adult, que provoca que no recorrin als pares en cerca d’ajuda, ja que segueixen reclamant la privacitat i autonomia; però tampoc disposen del grup d’iguals ja que hi són però no s’hi senten compresos i volen evitar “ser diferents” o, com ells expressen, “fer pena”. Es per això que sovint passen el dol fent veure que “no passa res” i gestionant les emocions en una gran soledat.

Una conseqüència d’aquesta manca de referents és que, tot i que les preocupacions que puguin tenir aquests joves en cas de pèrdua siguin també similars a les que pugui tenir un adult -el patiment, els problemes futurs, el desenvolupament de la vida sense la persona que ha mort o la situació econòmica-, l’expressió d’aquestes serà possiblement diferent -per exemple, mitjançant les xarxes socials i de forma pública, en comptes de fer-ho amb els grups d’iguals, com seria propi a la seva edat.

En aquests camí entre el nen i l’adult, els adolescents volen ser informats com els adults, ser respectats en els seus principis i sentir-se partícips, assumint un rol actiu i no pas secundari en la situació, però els mancaran les eines adequades per la falta de maduresa. Aquest fet derivarà en una simptomatologia emocional específica, com patir una tristesa constant no expressada, retraïment, temor, ira o culpabilitat; sentiments que necessiten ser validats. Així mateix, poden presentar una simptomatologia física limitant, com ansietat extrema, dolor abdominal, mal de cap o altres dolors inespecífics. Pel que fa al seu comportament, poden mostrar-se irritables, desafiants, antisocials i, fins i tot, agressius com una manera de fugir endavant i evadir-se. Tanmateix, necessiten d’un adult que els protegeixi. És habitual també que, després de la pèrdua, es produeixi una baixada del rendiment acadèmic relacionat amb la falta de concentració, ja que l’adolescent ha d’invertir el seus recursos a gestionar el dol i a entendre’s a ell mateix. Altrament, és normal que durant aquest procés els sorgeixin idees ambivalents, sentiments contradictoris i oscil·lacions.

Per tant, podríem concloure dient que, malgrat que el procés de dol sigui similar al del adult, els trets diferencials esmentats en l’article fan que els adolescents siguin especialment vulnerables, amb risc de derivar en un dol complex. Cal subratllar la importància dels grups de dol integrats per adolescents en situacions similars, en els quals els i les joves poden desenvolupar un sentit de pertinença, trobar-hi comprensió i establir aliances. El grup mateix serveix com a instrument de canvi. L’escenari grupal és la eina terapèutica essencial per a la prevenció i/o intervenció davant aquests tipus de dol.

Sílvia de Quadras

Psicòloga

EAPS Mutuam Barcelona – Fundació la Caixa

La coordinadora de l’EAPS Mutuam Girona, Clara Fraguell, i la seva tesi doctoral cum laude per l’UAB

Fraguell EAPS GIRONA

Recentment, el 6 de novembre, Clara Fraguell, psicòloga de cures pal.liatives, psicooncòloga i coordinadora de l’EAPS Mutuam Girona (Equip d’Atenció Psicosocial), impulsat per l’Obra Social la Caixa, va defensar la seva tesi doctoral “Psicoteràpia centrada en el sentit (PCS) en pacient oncològic amb malaltia avançada“, davant del tribunal, obtenint una qualificació d’excel.lent cum laude en el seu Doctorat en Psicologia de la Salut.

Un dels tres articles publicats a la tesi es va dur a terme amb pacients de PADES Mutuam, del que se’n va fer ressò al gener 2020, a la revista Suportive Care in Cancer.  

Clara Fraguell  va defensar la seva feina, acompanyada dels seus directors de tesi, Dr. Gil i Dr. Limonero, juntament amb dos membres del tribunal, Dr. Maté i Dr. Montes i la presidenta del tribunal, Dra. Iruarrizada, que des de Madrid, va seguir telemàticament l’acte, degut a la COVID19.

Moltes felicitats i la nostra enhorabona !

L’equip d’Atenció Psicosocial Mutuam Girona participa en una fira digital per visibilitzar la importància del procés final de vida i de dol

El 3 de novembre, la Mireia Bosch, metgessa i directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, EAPS Mutuam Girona impulsats per l’Obra Social la Caixa, PADES Girona, EPAC i centre de dia Onyar, va participar a la “Fira Virtual” d’entitats de Girona en el marc del festival “Dando vida a la muerte” , organitzat a nivell nacional (Espanya).  En aquesta fira digital, donada la situació d’emergència sanitària que vivim tots, la directora també dels Equips d’Atenció Psicosocial impulsat per l’Obra Social la Caixa, va presentar l’objectiu, missió i components d’aquests equips i com acompanyen en el procés de final de vida i procés de dol. Altres entitats gironines relacionades amb aquest tema van també participar, i plegats van fer més visible entre la comunitat social i professional, al conjunt d’entitats que dediquen a diari molts esforços i vocació, amb una nova mirada, envers la normalització tan necessària per afrontar el procés de final de vida i destacar la importància de l’acompanyament als familiars en el dol.

Grup Mutuam impulsa espais d’autocura per als professionals de la mà dels EAPS

Meritxell Naudeillo

L’impacte del patiment aliè en els professionals sanitaris és un tema, d’una banda, de màxima importància per a la salut pública, ja que és inherent a les seves tasques i funcions assistencials del dia a dia, i de l’altra, de màxima actualitat, a causa de la crisi sanitària derivada de la COVID-19. Precisament amb l’objectiu d’abordar les possibles conseqüències que la pandèmia hagi causat o pugui causar en els professionals que estan en primera línia atenent a persones malaltes, el Grup Mutuam posa en marxa una iniciativa de suport emocional i psicològic dins de l’entitat.

La irrupció del nou coronavirus i tot el que està comportant ha provocat que els professionals sanitaris es trobin en una situació de més vulnerabilitat i fragilitat emocional i psicològica que pot comportar un nivell d’estrès elevat. Com bé sabem els que hem seguit aquesta crisi ni que sigui a través dels mitjans de comunicació, les condicions en què s’estan desenvolupant les seves tasques assistencials dia a dia els poden portar a viure moments concrets amb un gran impacte emocional i psicològic i una pressió social extrema. La sobrecàrrega de feina, la por al contagi –propi i/o dels éssers estimats-, haver de dur equips de protecció insuficients o incòmodes, l’exposició al desconsol de les famílies dels pacients en circumstàncies no habituals, la dificultat en l’adaptació a canvis organitzatius i constants, els dilemes ètics que es poden haver d’afrontar o la incertesa de la situació, entre d’altres, generen un gran esgotament físic i psicològic, a més de diferents tipus de reaccions segons els individus si això es manté en el temps.

En aquest sentit, la SECPAL identifica com a possibles reaccions a nivell emocional l’ansietat, la impotència, l’insomni, el sentiment de culpa o la tristesa i, a nivell físic, les dificultats respiratòries, la sudoració excessiva, les tremolors, els marejos o les taquicàrdies, entre d’altres. L’organització assenyala, a més, la possibilitat que apareguin reaccions de tipus conductual, com la hiperactivitat, l’aïllament de l’individu, el plor incontrolat o la dificultat per a l’autocura. A nivell cognitiu, poden aparèixer la confusió, dificultats de concentració o de memòria, pensaments obsessius i recurrents sobre la situació viscuda, així com agreujar-se la fatiga per compassió, un dels riscos inherents a l’activitat assistencial en condicions normals dels professionals sanitaris.

Per tal d’evitat tot això i que els professional puguin seguir cuidant de les persones és imprescindible que també tinguin cura d’ells mateixos. Això passa per qüestions molt diverses: des de donar una resposta adequada a les necessitats bàsiques (menjar, beure i dormir) a desconnectar de la feina quan cal, mantenir el contacte freqüent amb els éssers estimats, fer una exposició limitada als mitjans de comunicació o relacionar-se amb els companys/amics i compartir espais de lleure. Així mateix, és essencial l’autoobservació per ser conscient de les emocions pròpies, l’aplicació d’estratègies de regulació emocional –tècniques de respiració o activitat física, per exemple-, compartir les emocions amb persones de confiança i, també, demanar ajuda quan cal.

En línia amb això i davant les necessitats detectades en diferents recursos del Grup Mutuam, l’entitat va demanar als Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona, que ja donen suport als PADES i als Equips d’Atenció Residencial, la col·laboració per poder oferir espais d’autocura dels professionals en els centres. El nombre de recursos dins de l’àmbit residencial és de 15 aproximadament, incloent-hi centres residencials, hospitals de dia i centres de dia de tot Catalunya.

La nostra proposta consisteix a fer una formació als psicòlegs referents dels diferents recursos de l’entitat per veure com podem organitzar aquests espais d’autocura i suport als professionals dels diferents centres de Grup Mutuam. L’objectiu és garantir el seu benestar emocional i psicològic així com facilitar-los una bona adaptació a la situació actual i dotar-los d’eines perquè puguin seguir treballant sota pressió i en equip en cas que aquesta situació d’incertesa es perllongui en el temps.

Covid-19 Mutuam
Meritxell NAudeillo (2a per la dreta), part de l’equip assistencial responsable de l’Hotel Salut Cotton House

 

Meritxell Naudeillo Cosp

Psicòloga i coordinadora dels EAPS Mutuam Barcelona

Els equips de suport emocional a professionals, creats durant la pandèmia, entre els que hi figuraven els EAPS Mutuam Girona, donen per acabada la seva funció

EAPS MUtuma Girona

Durant la crisi per la pandèmia de la COVID19, a l’Hospital Santa Caterina i a l’Hospital Universitari Josep Trueta, van crear-se uns equips ad-hoc anomenats Equips de Suport Emocional per a Professionals (ESEP), amb la finalitat de donar suport durant l’emergència sanitària a pacients, familiars i professionals sanitaris. Aquests equips estaven composats, entre d’altres, per les psicòlogues dels Equips d’Atenció Psicosocial Mutuam Girona, (impulsats per l’Obra Social ‘la Caixa’), emmarcades en el projecte “Atenció integral a persones amb malalties avançades. Aquests equips, que habitualment ja treballen en cadascun dels hospitals esmentats, van rebre suport de psicòlogues d’atenció primària i de psiquiatria. (Foto destacada: Laura Mato i Clara Fraguell psicòlogues ubicades a l’Hospital Universitari Josep Trueta)
Aquests Equips de Suport Psicològic van crear-se el 16 de març i van donar per acabada la seva activitat el divendres 29 de maig. Malgrat aquests equips han acabat la seva missió, els EAPS Mutuam Girona, com a professionals ubicades a l’Hospital de Sta. Caterina i a l’Hospital Universitari Josep Trueta, continuen donant suport a pacients, familiars i professionals sanitaris que en endavant ho requereixin, degut a qualsevol situació derivada de la COVID19.

EAPS MUtuma Girona
Roser Grau i Marta Juanola
IAS Santa Caterina

Com a resum de la feina feta pels EAPS Mutuam Girona, i durant el mes de març, abril i maig, en plena crisi, respecte el suport que han donat a professionals sanitaris van fer més de 42 intervencions individuals i 32 intervencions grupals. I respecte al suport a pacients i familiars durant el mateix període, van fer 553 intervencions a pacients i 485 a familiars. Divendres 29 van acomiadar i agrair a tots els companys el suport rebut per ells a l’Hospital Santa Caterina i a l’Hospital Universitari Josep Trueta. Moltes gràcies per la vostra col•laboració durant la pandèmia.

Les psicòlogues de l’EAPS Mutuam Girona, participen en un webinar sobre les seves estratègies de suport emocional per afrontar la COVID19

EAps Mutuam Girona

Dilluns 8 de juny, Roser Grau i Marta Juanola, psicòlogues dels Equips d’Atenció Psicosocial Mutuam Girona, impulsats per l’Obra Social la Caixa, van participar en un altre webinar, al que van ser convidades per la Societat Catalana de Psicologia Clínica (SCPC), amb el títol “Estratègies de suport emocional per fer front a la situació Covid-19, dirigides a professionals, pacients i familiars”.
Durant la seva participació, van explicar com aquests Equips d’Atenció Psicosocial, han funcionat durant la crisi sanitària. Varen explicar quines tasques van fer per donar suport als equips: suport en la comunicació telefònica (males notícies i trucades de condol) i tasques d’atenció i suport individual i grupal, als professionals.

EAps Mutuam Girona

L’EAPS Mutuam Girona participa en un webinar sobre experiències en intervenció psicològica en temps de la COVID19

Atencio psicosocial

L’11 de maig, des de l’equip de suport emocional que s’ha creat per fer front a la COVID19 a l’IAS Hospital Santa Caterina (Girona), les dues psicòlogues de l’EAPS Mutuam Girona, impulsats per l’Obra Social la Caixa, Roser Grau i Marta Juanola, que habitualment treballen a l’hospital, van participar en un Webinar (seminari on line i en temps real) que es va fer amb professionals d’un hospital de Mèxic, organitzat per la Red Latinoamericana de Psicología Pediàtrica, sota el títol “Experiencias en la intervención psicológica del paciente, familia y personal sanitario, durante la hospitalización por la pandemia COVID19”.

Durant la seva intervenció van exposar com atenen i acompanyen a les famílies en les diferents situacions i també especialment, durant el procés de final de vida. i també fruit de la seva experiència van presentar el sistema organitzatiu que fan servir i que els funciona.