Mutuam

 mutuam93 380 09 70

Mutuam logo
Mutuam

Atenció Sanitària i dependència

Dues professionals de Grup Mutuam participen en una Jornada d’Actualització sobre problemes de salut amb els medicaments

Jornada d'actualització PSM

Marta Hernández, directora de Farmàcia de Grup Mutuam, i Nieves Güerre, metgessa dels Equips d’Atenció Residencial (EAR) gestionats per l’entitat, van participar com a ponents a la 1a Jornada d’Actualització ‘Problemes de Salut relacionats amb els Medicaments’, organitzada per l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. L’acte es va celebrar el passat 24 d’abril a la Sala d’actes del recinte hospitalari.

Nieves Güerre va intervenir en l’anàlisi del cas clínic 3, “Pacient en tractament crònic amb antidiabètics (Prevenció Primària del PSM)”, i Marta Hernández en el del cas clínic 4, “Conciliació de medicaments en el pacient amb malaltia avançada crònica (MACA) i/o terminal (Prevenció del PSM en el pacient més fràgil). La jornada, patrocinada per Boheringer Ingelheim i en què ha col·laborat Grup Mutuam, es planteja com a objectius docents identificar els Problemes de Salut relacionats amb els Medicaments (PSM) i el seu impacte, fer visibles les possibles actuacions posteriors a un PSM (prevenció secundària) i les actuacions prèvies preventives de la seva aparició (prevenció primària) i reforçar el model d’atenció compartida entre especialistes de l’AIS Dreta (Atenció Primària, Urgències, Farmàcia, Centres Sociosanitaris, Hospitalització Domiciliària i Equips d’Atenció Residencial).

El lliurament de diplomes clou el 29è curs de Formació Mèdica en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives

Curs de Formació Mèdica Continuada

La darrera sessió de la 29a edició del Curs de Formació Mèdica Continuada en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives de la Fundació Mutuam Conviure va celebrar-se dissabte 5 de maig. L’acte va comptar amb les ponències de la doctora Mònica Povedano, neurofisiòloga, coordinadora de la Unitat Funcional de Motoneurona i cap de Secció de Neurosiologia del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, amb el tema “Maneig dels Pacients amb ELA i malalties de les motoneurones “, i del doctor Domènec Gil, neuròleg adjunt del Servei de Neurologia de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell i consultor de Mutuam, amb “Tractament de les demències. Introducció i retirada.”

La sessió va posar el punt i final a aquesta formació dirigida a professionals del sector amb el lliurament de diplomes als assistents per part del doctor Jaume Padrós, membre del patronat i la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure, i el doctor Josep Ballester, director de l’Àrea sanitària de Grup Mutuam.

Espiritualitat i qualitat de vida en pacients amb necessitats de cures pal·liatives

Cristian Carrasquer a la Jornada de Recerca

Cristian Carrasquer, metge coordinador del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) gestionats per Mutuam, va presentar en la I Jornada de Recerca de la Fundació Mutuam Conviure el projecte ‘Espiritualitat i qualitat de vida en pacients amb necessitats de cures pal·liatives’ que s’està portant a terme actualment. L’objectiu d’aquesta trobada és que els professionals de Grup Mutuam comparteixin les experiències i coneixements adquirits amb els seus projectes.

L’objectiu de l’estudi quasi-experimental d’intervenció abans-després sense grup control, que encara està en desenvolupament, és avaluar el canvi en el benestar espiritual dels pacients amb necessitats de cures pal·liatives atesos als seus domicilis per un equip especialitzat i interdisciplinari (PADES) i analitzar una possible correlació entre la qualitat de vida i el benestar espiritual en malalts terminals, així com detectar si existeix una relació entre aquests aspectes i determinants demogràfics.

La idea de la qual va partir el projecte va ser de la doctora Clara Madueño, que va escollir-lo com a treball final de residència de Medicina Familiar i Comunitària realitzat a la Unitat docent del EAP Dreta Eixample de Barcelona. Es va proposar com un projecte de recerca al PADES Dreta de MUTUAM i van decidir portar-lo a terme conjuntament, amb la metgessa com a investigadora principal. Els criteris d’inclusió que han de complir els pacients per participar en l’estudi són: que siguin atesos pels PADES, que siguin majors de 18 anys, que compleixin els criteris de pacients pal·liatius de la “Sociedad Española de Cuidados Paliativos (SECPAL)”, que obtinguin una puntuació de 3 o superior en l’escala d’Ellershow – fet que implica que, almenys, coneguin el diagnòstic de la malaltia i que tinguin prou dades com per plantejar-se morir a causa d’aquesta –, que no tinguin un deteriorament cognitiu que els impedeixi aportar informació i que acceptin participar-hi.

El procés s’inicia en la segona visita de l’equip PADES, quan un dels seus professionals planteja al pacient l’entrada en l’estudi i, si accepta, la doctora Madueño li fa dues entrevistes. En la primera, d’una hora, se li fan preguntes sobre aspectes demogràfics i socials per conèixer-lo – professió, nivell d’estudis, procedència geogràfica, amb qui viu, si té cuidador principal, etc. –  i després se li passen els tests de l’escala de qualitat de vida (Paliative Care Outcome Scale) i un d’espiritualitat, elaborat pel grup de la SECPAL dedicat a aquest àmbit. En la segona entrevista, d’uns 40 minuts i que normalment es fa un mes més tard, se li tornen a passar els qüestionaris de qualitat de vida i espiritualitat per veure si s’ha produït algun canvi.

La dificultat més important amb què s’han trobat els professionals a l’hora d’implementar l’estudi és el del reclutament de pacients , ja que no és fàcil que hi hagi pacients que compleixin tots els criteris. De fet, es va comença per un territori d’un equip PADES (Dreta Eixample) i s’acabarà ampliant l’estudi a 9 territoris que correspon als 9 equips que gestiona Grup Mutuam. Aquest fet implica haver de formar més professionals. Les dades presentades en la Jornada de Recerca són necessàriament  parcials, ja que només s’havien aconseguit 7 dels 53 participants que es consideren necessaris per disposar d’una mostra adequada. Actualment s’estan incorporant més pacients per poder avançar en l’estudi.

 

Anàlisi pre-post del taller d’incontinència per a gerocultores de residències geriàtriques

Laura Teruel a la Jornada de Recerca i Innovació

Laura Teruel, coordinadora d’infermeria dels Equips d’Atenció Residencial (EAR) del Baix Llobregat, va presentar en la I Jornada de Recerca i Innovació de la Fundació Mutuam Conviure els resultats del projecte ‘Anàlisi pre-post del taller d’incontinència per a gerocultores de residències geriàtriques’. L’objectiu d’aquesta trobada és que els professionals de Grup Mutuam comparteixin les experiències i coneixements adquirits amb els seus projectes.

Laura Teruel va iniciar la seva intervenció a la Jornada de Recerca exposant quin és el paper dels Equips d’Atenció Residencial (EAR). Va explicar que es tracta de dispositius de sanitaris experts en geriatria formats per metges, infermers, treballadors socials i farmacèutics, entre altres professionals. Així mateix, va aclarir que el seu objectiu és proporcionar suport assistencial i de gestió a les residències portant a terme funcions com l’atenció programada, en què fan les valoracions geriàtriques integrals, la prescripció, tant de medicació aguda com crònica, extraccions i seguiment dels tractaments anticoagulants, derivacions a diferents especialistes, seguiment de ferides, prescripció d’articles ortoprotètics i tramitació de les peticions de transports sanitaris. A part, va recordar, ofereixen atenció especialitzada, quan fan seguiment de demències, atenció pal·liativa, suport en la presa de decisions, el Pla de Decisions Anticipades i les cures de malaltia avançades. Pel que fa a l’atenció continuada, va explicar, tenen un call center que proporciona atenció aguda i seguiment dels casos programats set dies a la setmana, 12 hores al dia. A més a més, va dir, s’ocupen de la coordinació dels diferents recursos assistencials i sanitaris del territori.

La ponent va deixar per al final del seu llistat la tasca que justificava la intervenció dels EAR a la Jornada de Recerca, que és la formació que ofereixen al personal de les residències. Actualment, imparteixen tallers en centres de Barcelona, el Baix Llobregat i del Vallès Oriental i Occidental, de maneig de la incontinència, maneig de la disfàgia, prevenció i tractament de ferides i úlceres, i d’atenció pal·liativa i de primers auxilis. El que va centrar la seva exposició va ser el taller que fan sobre incontinència urinària, un síndrome geriàtric que, com va explicar Teruel, és causa d’incapacitat física i psicosocial i de deteriorament de la qualitat de vida. ‘Com a referència, a la regió sanitària de Barcelona, el 72,47 per cent de la població institucionalitzada en residències està diagnosticada d’incontinència i això suposa el 36 per cent del total facturat en el pla de medicació dels pacients’, va afirmar la ponent. Veient la prevalença del síndrome i la despesa que suposa en el pla terapèutic, i emmarcat en les funcions de l’EAR, segons va explicar, es van decidir a dissenyar un taller sobre el maneig de la incontinència. Així, des del gener del 2014 al maig del 2017, els EAR han impartit 37 tallers a Barcelona, amb 456 professionals formats, 23 al Baix Llobregat, amb 193 professionals formats, i 8 al Vallès, amb 79 professionals formats.

‘L’objectiu de l’anàlisi ha estat descriure els coneixements previs i posteriors a la formació i mesurar el grau de satisfacció dels assistents’, va assenyalar Teruel. La ponent va explicar que abans de la posada en marxa del taller i de forma consensuada pels professionals, es va dissenyar una enquesta de coneixements, que constava de deu preguntes d’única resposta amb la finalitat de comparar el nivell de coneixements previ i posterior a rebre la formació, així com una enquesta de satisfacció a nivell pràctic i teòric. De les 10 preguntes, va detallar, se’n van escollir les 4 que van considerar més rellevants per avaluar la utilitat del taller. Les dades que va exposar la professional mostraven que, a la primera pregunta, hi van respondre correctament el 35 per cent, abans del taller, i el 80 per cent, després. A la segona, el 59 per cent abans i el 72 posteriorment. A la tercer, un 59 per cent abans i un 79 per cent després. A la quarta pregunta, un 64 per cent abans i un 76 per cent posteriorment. La mitjana d’encerts  va passar, doncs, d’un 54,5 per cent d’encerts a un 76,75 per cent. Per tant, va valorar Teruel, les conclusions que s’han extret és que hi ha hagut un augment de coneixement entre les gerocultores, a més, d’una elevada satisfacció per part d’elles tant pel que fa al contingut teòric com a la part pràctica, així com una millora del coneixement de la tasca dels EAR entre els treballadors de les residències.

L’abordatge del pacient amb malaltia no oncològica avançada en el domicili

Sessió clínica malalt no-oncològic

Els equips PADES Les Corts, Esquerra Eixample i Sants, gestionats per Grup Mutuam, van oferir una sessió clínica sobre l’abordatge del pacient amb malaltia no oncològica avançada en el domicili. L’objectiu de la formació, davant la falta de bibliografia disponible sobre aquesta matèria, era compartir amb altres professionals les pautes i pràctiques que adopten en el seu dia a dia aquests equips especialitzats. 

Els símptomes de les diferents tipologies d’insuficiència orgànica crònica avançada provoquen un deteriorament funcional del pacient que deriva en el seu deteriorament psicològic i social i acaba comportant, també, un deteriorament de la seva qualitat de vida i la de la seva família. L’abordatge d’aquestes malalties en el domicili ha de partir de l’ús d’instruments que ens ajudin a identificar la necessitat d’atenció pal·liativa, com són els criteris NECPAL. En tots els casos, cal valorar el distrès emocional i l’impacte funcional sever, tant en el pacient com en la família. De la mateixa manera, cal tenir en compte sempre les comorbiditats, així com els possibles dilemes ètics que sorgeixin en la presa de decisions.

Els criteris clínics NECPAL que es fan servir des dels PADES per a l’abordatge de la insuficiència cardíaca són la dispnea de repòs o de mínim esforç entre exacerbacions, els símptomes físics o psicològics de difícil maneig, l’ecocardiografia basal i la insuficiència renal associada. Pel que fa als símptomes més prevalents entre els pacients que la pateixen, els equips especialitzats han identificat l’astènia, la dispnea, l’ansietat i el dolor. Per tractar-los, s’han fet servir, segons el cas, els IECA, betabloquejants, Espironolactona, CPAP/O2, diürètics d’asa, nitrats, opioides, així com, inotròpics, teràpia de resincronització i mecanismes d’assistència ventricular per al tractament de la depressió i l’ansietat.

Pel que fa a l’abordatge de la malaltia pulmonar crònica, els equips fan servir criteris NECPAL com la dispnea de repòs o de mínim esforç entre exacerbacions, el fet que el pacient estigui confinat al domicili, la necessitat continuada de corticoides, criteris gasomètrics basals oxigenoteràpia domiciliària, criteris espiromètrics d’obstrucció severa i insuficiència cardíaca simptomàtica associada. Els principals símptomes que han observat són la dispnea, l’astènia, l’ansietat i l’insomni. Per a tractar-los, generalment es fan servir betamimètics, anticolinèrgics, corticoides, CPAP/O2, teofil·lina i mucolítics, a més d’antitussígens i lidocaïna inhalada, per a la tos, acetilcisteïna, butilescopolamina i escopolamina, per a les secrecions, i altres medicaments per a l’ansietat i la depressió.

Els PADES també atenen en el domicili a molts pacients amb demència avançada. Per avaluar la necessitat d’atenció pal·liativa, els criteris NECPAL són un GDS igual o superior a 6C o un declivi progressiu a nivell cognitiu, funcional i nutricional. Els objectius que es planteja l’atenció pal·liativa amb aquests malalts, que requereixen de la intervenció d’un equip multidisciplinari, són millorar la simptomatologia per tal de prioritzar el confort i disminuir la sobrecàrrega del cuidador/família amb el suport i ajuda en la presa de decisions. Un dels principals problemes que s’han d’abordar amb els pacients amb demència avançada és el dels trastorns d’alimentació. És important intentar mantenir l’alimentació oral, mitjançant estratègies com la modificació de la textura. També és habitual que aquestes persones presentin síndromes febrils i infeccions, sobretot respiratòries i urinàries, que són sovint els esdeveniments que precipiten la mort. Per abordar-los, el diagnòstic i tractament s’han de valorar i plantejar de manera individualitzada i decidir en funció dels objectius planificats i consensuats amb els familiars. Per tal de controlar altres símptomes freqüents, com el dolor, la dispnea o l’agitació, cal primer de tot valorar canvis de conducta, descartar causes potencialment tractables i fer escales observacionals del dolor. A partir d’aquí, cal utilitzar els fàrmacs analgèsics habituals, individualitzant el tractament segons les comorbiditats i la situació clínica del pacient. D’altra banda, s’han de portar a terme les cures de les nafres per pressió ajustades a l’objectiu que es marqui prioritzant el confort, revisar i, si cal, retirar els tractaments, tant específics per a la demència com per a altres malalties cròniques, i elaborar un pla anticipat de cures que contempli els possibles problemes que poden aparèixer en l’evolució de la malaltia d’acord amb les preferències del malalt/família.

En relació als pacients amb malalties neurodegeneratives com l’ELA, l’EM o el Pàrquinson, els criteris NECPAL es refereixen al deteriorament progressiu de les funcions físiques i/o cognitives, els símptomes complexos i difícils de controlar, la disfàgia persistent, les dificultats creixents de comunicació i les pneumònies, aspiració recurrents, dispnea o insuficiència respiratòria. Per a l’abordatge de l’ELA en domicili, els PADES porten a terme una intervenció interdisciplinària sociosanitària, ofereixen suport emocional psicològic al pacient i a la família i es coordinen amb unitats multidisciplinàries d’atenció a l’ELA/ patologia motoneurona.

Quant a la insuficiència renal crònica, els equips PADES fan servir el criteri NECPAL d’un FG inferior a 15 en pacients que no siguin candidats al tractament substitutiu /o transplantament o bé el rebutgin, la finalització de la diàlisis o la fallada del trasplantament. En l’abordatge en domicili, cal diferenciar la intervenció en un malalt al qual no se li fa tractament del que rebutja la diàlisis un cop instaurada. Tenint en compte que la supervivència serà de pocs dies (en cas que rebutgi la diàlisi quan ja se li està fent), caldrà una coordinació prèvia (nefrologia, AP i PADES) i informar, decidir i planificar amb el pacient i la família. En els casos en què s’ha decidit no fer cap tractament, els professionals han de ser capaços de detectar i prevenir les possibles crisis: oligúria, sobrecàrrega de volum, HTA, hiperpotasèmia o anèmia.

Per últim, cal destacar que els PADES es troben també davant de pacients amb malaltia hepàtica crònica greu. En aquests casos, només cal la presència d’un d’aquests indicadors clínics per valorar-la com a severa: estadi Child C (determinat fora de complicacions), MELD-Na superior a 30 o amb ascitis refractària, síndrome hepato-renal o hemorràgia digestiva alta per hipertensió portal persistent malgrat el tractament. També aquí cal que els professionals tinguin presents les possibles crisis, com les generades per l’ascitis, la desorientació provocada per encefalopatia, l’oligúria, la peritonitis bacteriana o l’hemorràgia digestiva. Pel control de l’ascitis, en el domicili es fan paracentesis evacuadores, així com control del dolor, la dispnea i les nàusees secundàries. En el cas d’encefalopatia, es fa valoració del nivell cognitiu, control de deposicions, control de la hidratació, de la diüresi i control analític.

Com a punts clau en l’atenció a pacients amb totes aquestes malalties no oncològiques, els PADES destaquen l’avaluació sistematitzada, el tractament adequat de la simptomatologia i la monitorització.  Després d’aquest repàs a l’abordatge de diferents insuficiències orgàniques, encara podem concloure que hi ha poca evidència científica en l’atenció al pacient pal·liatiu no oncològic a domicili i que cal generar nous protocols. Així mateix, és evident la necessitat del PDA i remarcar el fet que la intervenció sigui multidisciplinària.

Amb la col·laboració de:

Mireia Riera

Infermera del PADES Sants

Grup Mutuam

Grup Mutuam té una presència doble en el X Congrès de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives

Congrés Cures Pal·liatives

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell i un dels Equips d’Atenció Residencial (EAR) de Grup Mutuam van participar els dies 9 i 10 de març en el X Congres de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives, que va tenir lloc a Tarragona. Durant la jornada, els professionals que es dediquen a l’atenció de pacients al final de la vida van tenir l’oportunitat de compartir i debatre experiències.

La temàtica de les taules d’aquesta edició del Congres va ser l’atenció pal·liativa al pacients no oncològics, l’atenció pal·liativa en entorns d’alta complexitat i l’atenció psicosocial als equips. En aquest sentit, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell va presentar-hi un pòster titulat ‘Atenció pal·liativa en pacients amb malaltia no oncològica’, i l’EAR va participar en una taula sobre ‘Atenció pal·liativa en l’entorn residencial’. A més, els presidents de diversos col·legis professionals van debatre sobre l’atenció psicosocial en la malaltia avançada com a dret.

El desenvolupament de les cures pal·liatives permet afrontar aspectes assistencials, ètics i organitzatius sempre amb una visió interdisciplinària. Actualment, aquest àmbit té un repte en l’atenció no únicament del pacient oncològic, sinó també de pacients crònics amb malalties avançades que precisen de tractament simptomàtic i cures de confort.

Mutuam, a la segona Jornada Meeting Point a Girona

Mutuam a Meeting Point a Girona

L’Hospital sociosanitari Mutuam Girona, centre concertat amb el CatSalut, va participar, el 16 de març, en la segona Jornada Meeting Point celebrada a la ciutat. La iniciativa va tenir lloc i va ser organitzada per la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Girona, que defensa que té una responsabilitat social amb la incorporació al món laboral dels seus estudiants.

El programa de la jornada va estar enfocat a orientar les carreres dels alumnes d’infermeria, sobretot en les competències per a l’atenció als pacients, en l’atenció centrada en la persona. A l’entrada de la facultat, es va habilitar, d’11 a 13.30 hores, un espai on les diferents entitats proveïdores de la Regió Sanitària de Girona podien interactuar amb els alumnes. L’Hospital sociosanitari Mutuam Girona va ser convidat a participar-hi juntament amb altres organitzacions sanitàries del territori.

Mutuam va muntar-hi un estand on, a part de proporcionar material corporatiu als estudiants, se’ls va explicar què és un hospital sociosanitari, en què consisteix l’assistència que s’hi ofereix i quina és la tasca que s’hi porta a terme com a infermer/a. A més d’això, en les converses amb els estudiants, es van facilitar els contactes de la direcció i coordinació d’infermeria del centre per tal que el puguin visitar i fer-hi lliurament dels currículums (encara que molts dels alumnes ja van fer-ne el lliurament in situ).

Com l’any anterior, va ser una jornada molt interessant, d’una banda, per donar a conèixer l’entitat de Mutuam en el sector de la docència i de l’assistència al territori i, d’altra banda, per treballar projectes conjunts amb la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Girona, amb l’objectiu d’oferir orientació als alumnes en el món laboral i de disposar de professionals a la borsa interna de treball de l’Hospital Sociosanitari de Girona.

Restrenyiment: el maneig més enllà dels laxants

Restrenyiment

El restrenyiment és un símptoma que el pacient descriu com una sensació d’evacuació incompleta, un esforç excessiu o intents fracassats, deposicions dures i/o disminució de la freqüència. Té una incidència més alta en la població geriàtrica (4-25%) i en la població amb patologia oncològica avançada, en la qual pot assolir el 50%. (1)

És més freqüent en dones que homes i aquesta diferència s’incrementa amb l’edat, sobretot a partir dels 60 anys (2). També és més habitual en persones amb un estil de vida sedentari, nivell socioeconòmic baix, embaràs i malalties que alterin la motilitat intestinal. Es considera normal fer des d’una deposició cada dos dies fins a 2-3 al dia. És possible que alguns pacients que diuen que pateixen restrenyiment sigui  més aviat un augment de l’esforç per evacuar, i no una disminució real en la freqüència d’evacuacions o el desenvolupament de deposicions dures.

En la població geriàtrica el restrenyiment es relaciona amb una sèrie de factors:

Quadre restrenyiment i laxants

 Maneig farmacoterapèutic

Un cop descartada una causa orgànica i havent-la tractat si és el cas, i també tenint en compte les mesures higiènic dietètiques a base d’una dieta equilibrada amb abundant fibra i líquids i moviment (si és possible), les opcions terapèutiques d’utilització de laxants s’han de dur a terme de forma individualitzada. Es poden trobar tres tipus de laxants:

Laxants formadors de bolus en pacients amb escassa ingesta de fibra. Triguen alguns  dies en fer efecte i cal que es prengui suficient líquid, però poden donar sensació de sacietat afavorint la pèrdua de gana, situació que no sempre convé. Milloren els símptomes del restrenyiment crònic, inclòs el colon irritable. S’ha de procurar mobilitat del pacient i assegurar una adequada ingesta de líquids  per incrementar el bolus intestinal retenint aigua i evitar risc d’impactació fecal.
– Plantago ovata 3,5- 7 g cada dia
– Salvado
– Metilcel•lulosa
Osmòtics  o salins quan les femtes són dures. Augmenten la pressió osmòtica intestinal retenint aigua a la llum intestinal i a la vegada estimulen el peristaltisme com a conseqüència de l’augment de la pressió hidrostàtica. Tenen un període de latència de 1 a 2 dies . També s’ha d’assegurar la ingesta de líquids. La lactulosa s’ha mostrat segura en cas de restrenyiment crònic.
Lactulosa 15 ml cada 8-12 hores i Lactitol 10-20 g cada 24 hores.
Lubricants que potencien l‘acció dels anteriors, amb un període de latència de 6 a 12 hores.
-Polietilenglicol (macrogol) sobres 1 sobre cada 8-24 hores
-Glicerina rectal 1 supositori cada 24 h
-Ènemes salins 1 ènema a demanda
-Parafina líquida 15 ml/dia
-Laurilsulfat sòdic 1 ènema al dia 15 min abans de la deposició
Estimulants del peristaltisme d’administració oral i/o rectal quan hi ha una alteració de la motilitat. Tenen un període de latència de 6-12 hores per via oral i de 20-60 min per via rectal. Aquests estan contraindicats en cas d’obstrucció intestinal. Estimulen directament les terminacions nervioses de l’intestí. Pocs estudis en restrenyiment crònic, tenen major utilitat en tractaments curts i de segona línia durant el menor temps possible donat que el seu perfil de seguretat és menor que els osmòtics.
-Bisacodil rectal/oral 5-15 mg cada nit
-Picosulfat sodic 5-15 mg cada nit
-Senòsids 12-24 mg/día
Nous tractaments
-Prucaloprida 2 mg cada 24 h. És un laxant serotoninèrgic indicat en dones en què la utilització d’altres laxants no ha funcionat i el restrenyiment és greu.
-Linaclotida emprat en el colon irritable amb restrenyiment crònic greu.
-Lubiprostona  24mcg /12 h de 2 a 4 setmanes en tractament de restrenyiment crònic idiopàtic. Actua com a activador local millorant la secreció de fluids intestinals sense alterar las concentracions de electròlits augmentant la motilitat intestinal.
 algoritme diagnostic restrenyiment
Algoritme del diagnòstic a seguir amb l’estrenyiment (3)
Recomanacions
Una bona prevenció és molt important per evitar el restrenyiment. Mantenir un estil de vida saludable, evitar el sedentarisme, tenir present les mesures dietètiques, amb una ingesta de fibra i  de líquid adequat  i evitar, si és possible, l’ús de fàrmacs que el poden causar.

 

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell rep la visita d’una delegació de la Universitat d’Alabama

Alabama

La Unió Catalana d’Hospitals acull estudiants i professorat del màster de gestió sanitària del centre de Birmingham per mostrar-los el model català

Professors i alumnes del màster de gestió sanitària de la Universitat d’Alabama a Birmingham (EUA) ha visitat l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell en el marc d’un viatge d’estudis a Catalunya. La Unió, principal patronal del sector sanitari i social, ha confiat a Grup Mutuam la presentació del model sociosanitari català a aquesta delegació, que volia conèixer la realitat del sistema sanitari del país, els seus reptes i oportunitats com a model d’aprenentatge, així com l’activitat dels seus centres.

Estudiants i professorat del màster han visitat l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell acompanyats de la Dra. Anna Riera, de la Direcció de Participació Associativa de La Unió, i de la mà del Dr. Josep Ballester, director de l’Àrea Sanitària de l’entitat, la Dra. Neus Saiz, directora de l’hospital, la Dra. Dolors Quera, coordinadora mèdica, Sra. Esther López, coordinadora d’infermeria, Sra. Marta Hernández, directora del servei de farmàcia, Sra. Maria José Garcia, Treballadora Social i Dra. Elisabeth Suarez, metgessa.

El grup també ha visitat l’Hospital Sant Joan de Déu, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, l’Hospital Clínic i l’EAP Vallcarca, associades a La Unió, per conèixer de prop l’atenció primària, la salut mental i alguns hospitals d’alta tecnologia de serveis.

Mantenir una vida físicament activa endarrereix el procés d’envelliment

Exercici físic gent gran

El doctor Franchek Drobnic va impartir una xerrada titulada ‘Activitat física en la gent gran’ en el marc del Curs de Formació Mèdica Continuada en Gerontologia clínica i cures pal·liatives. Organitzada per la Fundació Mutuam Conviure amb l’ànim de contribuir a difondre pràctiques i models d’excel·lència, aquesta formació va dirigida a professionals de l’àmbit sociosanitari i comunitari.

No és cap novetat dir que la pràctica regular d’exercici és beneficiosa per al nostre organisme. Tanmateix, potser no és prou conegut encara l’impacte d’aquest en la gent gran i en el propi procés d’envelliment. Hi ha prou evidència que, si bé l’absència d’exercici porta a l’atròfia, l’excés d’aquest pot desestructurar el sistema ossi. Així doncs, per gaudir d’una vellesa amb qualitat de vida caldria, no només haver-lo practicat des de la joventut, sinó també haver-ho fet en la mesura adequada i optant per aquells esports més idonis per als ossos.

La senescència és la disminució de les capacitats com a resultat de l’envelliment de les cèl·lules. De la mateixa manera que en un ambient amb pol·lució o una exposició continuada al sol accelera aquest procés, mantenint una vida físicament activa l’endarrereix, perquè s’estimulen els sistemes, els òrgans i les cèl·lules. El moviment és fonamental per al nostre organisme i, malauradament, a mida que ens fem grans cada cop ens movem menys. Si ens aturem, els músculs i els ossos van perdent la seva funció i, quan els volem recuperar, ja és massa tard i com ens costa molt no ho fem.

D’altra banda, ens trobem que la gent gran, si no és físicament activa, té uns nivells de nutrició que no són els adequats. Malgrat hi hagi alguns individus que augmentin el seu pes i volum de greix, perquè mengen malament, i d’altres, que per la seva situació sociofamiliar, no puguin fer una dieta nutricionalment adequada, el cert és que la majoria,  com que es mouen menys, tendeixen a menjar menys i, per tant, a reduir l’aportació energètica. Per això, solen perdre pes, una mica de greix i massa muscular, el que fa que la resta d’òrgans també disminueixin les seves capacitats i funcions. Així, els seus ossos es van fent més dèbils i es poden fracturar les vèrtebres, els seus percentatges musculars estan alterats i es produeix una decadència tant pulmonar com cardiovascular.

Més enllà de les estratègies nutricionals que es puguin adoptar per disminuir l’atròfia, està demostrat que l’exercici atenua aquests canvis, fins i tot, després dels 80 anys. Així doncs, és important trobar una fórmula, lúdica i agradable per a cada persona, que li permeti mantenir-se activa de manera regular i que els músculs, ossos i lligaments estimulin els pulmons, el cor i el cervell, perquè estiguin bé.

En aquest sentit, cal tenir en compte que l’esport, que implica una activitat física estructurada, amb unes regles i, potser fins i tot, una competició, ofereix, a part del moviment en si, un estímul que ajuda a mantenir el cap viu. En aquells que assoleixin una adherència a l’exercici, la seva ment funciona millor en treballar per un objectiu. Per exemple, si a una persona gran li agrada jugar als escacs, el que se li pot recomanar és que, després de cada jugada, faci tres voltes a l’habitació o que senzillament s’aixequi i s’assegui a la cadira. Això seria un exercici genial per a la seva ment i el seu cos.

A nivell de beneficis físics, les persones que es mantenen actives tenen menys problemes d’intolerància a la glucosa i d’obesitat, una millor resposta cardiovascular i es nodreixen millor. Hem de tenir clar, però, que l’excés d’exercici no és salut i que les persones que es queden massa enganxades a aquest estímul poden deteriorar el seu organisme. També cal tenir en compte que hi ha esports més adequats que d’altres per mantenir vius els ossos i els músculs. Els més idonis són aquells que ens obliguen a saltar, a canviar de direcció i a fer petits esprints. El pàdel, el bàsquet, el voleibol o saltar a la corda serien bons exemples, però, òbviament, cal adaptar l’exercici a l’edat i les condicions físiques de cadascú.

El Departament de salut de la Generalitat ha elaborat una piràmide de l’activitat física que ofereix unes pautes que poden resultar d’utilitat per a la majoria de persones. Prenent-la com a referència, podem introduir petits canvis en la nostra rutina que ens ajudin a incorporar de forma regular l’exercici en les nostres vides sense gairebé adonar-nos-en, com baixar del metro abans de la nostra parada, aparcar el cotxe una mica més lluny de casa o baixar de l’ascensor abans que arribi al nostre pis. Cal que tinguem present, doncs, que, de la nostra capacitat per mantenir el cos i la ment actius, en dependrà en gran part la qualitat de vida de què gaudirem quan siguem grans.

Dr. Franchek Drobnic

Especialista en Medicina de l’esport

Cap del Departament d’Investigació del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat