93 380 09 70
En els darrers anys, l’ecografia clínica s’ha convertit en una eina de gran interès de diverses especialitats, ja que permet realitzar-la a peu de llit i obtenir informació diagnòstica precisa i immediata per orientar millor les decisions clíniques, i evitar en casos no complexes derivar a radiologia.
A Grup Mutuam hem fet un pas més en aquesta evolució, incorporant aquest tipus d’ecografia a l’atenció domiciliària dels equips PADES. Aquesta fita ha estat possible gràcies al Dr. Adrián Oller Bonache, metge geriatra i pal·liativista de l’equip PADES Les Corts i Coordinador del PADES d’Atenció Continuada, així com a la visió de millora contínua de Grup Mutuam i la seva voluntat d’incorporar innovacions que contribueixin a avançar en la qualitat assistencial.
Oller Bonache forma part d’un grup pioner en l’estudi i la difusió d’aquesta pràctica, i ha impulsat la seva extensió dins els nostres equips a través de formació especialitzada. D’aquesta manera, l’ecografia a domicili s’està consolidant a Grup Mutuam com un recurs innovador i d’alt valor en l’àmbit de les cures pal·liatives i l’atenció intermèdia, que permet oferir una assistència més propera, àgil i de qualitat a les persones en el seu entorn habitual.
Descobreix com funciona aquesta tècnica, quin impacte té en la qualitat assistencial i la història que l’ha fet possible. Una mostra que, les grans fites, sovint venen pas a pas.
Què és una ecografia clínica?
A diferència de l’ecografia realitzada exclusivament pels radiòlegs, aquesta tècnica —coneguda a la bibliografia com point of care ultrasonography— permet que metges d’altres especialitats la facin servir per ajustar diagnòstics, evitar proves invasives i reduir derivacions innecessàries.
Els beneficis són clars: és molt ràpida, segura i econòmica (ja que un cop feta la inversió en l’aparell, no comporta més despeses). A més, té molt bona acceptació entre els pacients, que se senten més ben atesos amb una prova diagnòstica com aquesta.
És una tècnica que genera molt interès entre els professionals i que ja disposa d’una important base de recerca i publicacions, però en l’àmbit específic domiciliari i de l’atenció intermèdia encara és molt nou i la bibliografia és escassa.
Com sorgeix la pràctica de l’ecografia al domicili?
L’any 2021, en una trobada de la Societat Catalanobalear de Cures Pal·liatives (SCBCP), arran de conèixer el treball de dos professionals, va néixer la idea de crear un grup pulmó amb altres professionals —així s’anomenen els grups de treball de la societat— dedicat específicament a l’ecografia clínica en cures pal·liatives.
El primer any vam elaborar una scoping review: una revisió de les publicacions recents en ecografia clínica. A partir d’aquí, vam començar a col·laborar amb la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL) i la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI).
Vam publicar editorials i articles de formació contínua per fomentar l’ús de l’ecografia entre professionals d’aquest àmbit i crear sinergies, i el grup va fer un pas endavant amb la creació del primer curs d’ecografía clínica en cures pal·liatives, amb el recolzament de la SCBCP i l’entitat 4DHealth.
Com heu implementat l’ecografia domiciliària a Grup Mutuam?
Des d’un primer moment volia portar tot allò que estàvem aprenent als nostres PADES, però necessitàvem un ecògraf i formació. Per això, vam presentar un projecte als Premis de Recerca en Atenció Intermèdia del 2022 de la Fundació Mutuam Conviure. Vam obtenir un accèssit i, amb aquests diners, vam poder adquirir el nostre primer ecògraf.
Es tractava d’un VScan, un dispositiu petit i molt lleuger (no arriba al mig quilo), amb doble sonda, que permet valorar estructures superficials i més profundes: més que suficient per al nostre àmbit. Vam establir un sistema perquè els diferents professionals poguéssim accedir-hi, però amb tenir l’aparell no era suficient: calia formació.
Per això, vaig cursar un màster específic en ecografia clínica, becat també per la Fundació Mutuam Conviure. Ha estat un any intens estudiant de tot, amb la intenció d’aplicar els coneixements al nostre àmbit. Amb aquesta experiència a la casa, hem començat a fer sessions clíniques de formació interna per afavorir el coneixement al nostre equip.
L’ecografia té una corba d’aprenentatge notable: al principi costa, però amb la pràctica tot esdevé més senzill. Per això, intento estar disponible per acompanyar els companys quan necessiten fer-ne una, per aprendre junts en els primers casos.
Aquest any, l’entitat ha fet una aposta important: s’han adquirit més dispositius, millorant la ràtio d’accés i facilitant-ne l’ús. Paral·lelament, en augmentar l’utilització, ha sorgit un projecte —encara pendent de publicació— sobre l’impacte de l’ecografia domiciliària en la reducció de derivacions hospitalàries i tècniques invasives i en l’optimització de recursos.
Quin impacte té la tècnica en la vostra pràctica diària?
És molt interessant comprovar com una tècnica innovadora que abans no utilitzàvem pot aportar un benefici tan gran. Ens permet evitar puncions innecessàries, ajustar i optimitzar tractaments i prendre decisions més acurades.
Per exemple, ajuda a determinar si una tècnica és massa arriscada per fer a casa i cal derivar-la, o bé el contrari: confirma que es pot resoldre al domicili, estalviant al pacient trasllats, ambulàncies o estades hospitalàries. En resum, hem confirmat que l’ecografia és una eina clau tant per a la seguretat i benestar dels pacients com per a l’eficiència en l’ús dels recursos.
Quins són els usos més freqüents de l’ecografia domiciliària en els PADES?
L’aplicació més habitual és en pacients amb ascites, és a dir, acumulació de líquid a l’abdomen, sovint a causa d’una malaltia oncològica o hepàtica. La tècnica per retirar aquest líquid consisteix a fer una punció abdominal, que amb ecografia esdevé molt més segura. Podem atendre més casos al domicili, que abans, per ser dubtosos, requerien hospitalització.
Un altre ús freqüent és en pacients en situació de final de vida amb sospita de retenció urinària. Abans només es podia explorar físicament; ara, amb ecografia, és possible veure si el pacient realment té orina retinguda i necessita ser sondat, o si simplement no produeix orina. D’aquesta manera, s’eviten sondatges innecessaris.
També s’utilitza per diagnosticar trombosis venoses profundes a les cames, per valorar si cal derivar-lo, iniciar medicació anticoagulant o un altre tipus de seguiment.
Després, de manera més específica, també usem l’ecografia pulmonar per detectar si el pacient presenta un vessament pleural. Aquí, tot i que no podem intervenir en el domicili, l’ecografia ens permet optimitzar el moment en què fem la derivació, evitant que el pacient hagi d’anar a l’hospital massa aviat o massa tard.
Quin balanç en feu fins ara?
Encara ens trobem en un procés d’integració: no tots els professionals disposen d’ecògraf ni tenen el mateix nivell de formació. Així i tot, el progrés és inqüestionable. En pocs anys hem passat de no tenir cap dispositiu a disposar-ne de quatre, de no tenir coneixement a impulsar formació especialitzada, i de no tenir cap grup de treball a investigar i publicar estudis propis en aquest camp. Tot plegat, compaginant-ho amb la pràctica assistencial diària.
A mesura que adquirim més experiència, s’anirà incorporant de manera natural a controls habituals. Cal, però, continuar avançant en la formació i en la disponibilitat de dispositius.
