Mutuam

 mutuam93 380 09 70

Mutuam logo
Mutuam

restrenyiment

Restrenyiment: el maneig més enllà dels laxants

abril 11, 2018
Restrenyiment

El restrenyiment és un símptoma que el pacient descriu com una sensació d’evacuació incompleta, un esforç excessiu o intents fracassats, deposicions dures i/o disminució de la freqüència. Té una incidència més alta en la població geriàtrica (4-25%) i en la població amb patologia oncològica avançada, en la qual pot assolir el 50%. (1)

És més freqüent en dones que homes i aquesta diferència s’incrementa amb l’edat, sobretot a partir dels 60 anys (2). També és més habitual en persones amb un estil de vida sedentari, nivell socioeconòmic baix, embaràs i malalties que alterin la motilitat intestinal. Es considera normal fer des d’una deposició cada dos dies fins a 2-3 al dia. És possible que alguns pacients que diuen que pateixen restrenyiment sigui  més aviat un augment de l’esforç per evacuar, i no una disminució real en la freqüència d’evacuacions o el desenvolupament de deposicions dures.

En la població geriàtrica el restrenyiment es relaciona amb una sèrie de factors:

Quadre restrenyiment i laxants

 Maneig farmacoterapèutic

Un cop descartada una causa orgànica i havent-la tractat si és el cas, i també tenint en compte les mesures higiènic dietètiques a base d’una dieta equilibrada amb abundant fibra i líquids i moviment (si és possible), les opcions terapèutiques d’utilització de laxants s’han de dur a terme de forma individualitzada. Es poden trobar tres tipus de laxants:

Laxants formadors de bolus en pacients amb escassa ingesta de fibra. Triguen alguns  dies en fer efecte i cal que es prengui suficient líquid, però poden donar sensació de sacietat afavorint la pèrdua de gana, situació que no sempre convé. Milloren els símptomes del restrenyiment crònic, inclòs el colon irritable. S’ha de procurar mobilitat del pacient i assegurar una adequada ingesta de líquids  per incrementar el bolus intestinal retenint aigua i evitar risc d’impactació fecal.
– Plantago ovata 3,5- 7 g cada dia
– Salvado
– Metilcel•lulosa
Osmòtics  o salins quan les femtes són dures. Augmenten la pressió osmòtica intestinal retenint aigua a la llum intestinal i a la vegada estimulen el peristaltisme com a conseqüència de l’augment de la pressió hidrostàtica. Tenen un període de latència de 1 a 2 dies . També s’ha d’assegurar la ingesta de líquids. La lactulosa s’ha mostrat segura en cas de restrenyiment crònic.
Lactulosa 15 ml cada 8-12 hores i Lactitol 10-20 g cada 24 hores.
Lubricants que potencien l‘acció dels anteriors, amb un període de latència de 6 a 12 hores.
-Polietilenglicol (macrogol) sobres 1 sobre cada 8-24 hores
-Glicerina rectal 1 supositori cada 24 h
-Ènemes salins 1 ènema a demanda
-Parafina líquida 15 ml/dia
-Laurilsulfat sòdic 1 ènema al dia 15 min abans de la deposició
Estimulants del peristaltisme d’administració oral i/o rectal quan hi ha una alteració de la motilitat. Tenen un període de latència de 6-12 hores per via oral i de 20-60 min per via rectal. Aquests estan contraindicats en cas d’obstrucció intestinal. Estimulen directament les terminacions nervioses de l’intestí. Pocs estudis en restrenyiment crònic, tenen major utilitat en tractaments curts i de segona línia durant el menor temps possible donat que el seu perfil de seguretat és menor que els osmòtics.
-Bisacodil rectal/oral 5-15 mg cada nit
-Picosulfat sodic 5-15 mg cada nit
-Senòsids 12-24 mg/día
Nous tractaments
-Prucaloprida 2 mg cada 24 h. És un laxant serotoninèrgic indicat en dones en què la utilització d’altres laxants no ha funcionat i el restrenyiment és greu.
-Linaclotida emprat en el colon irritable amb restrenyiment crònic greu.
-Lubiprostona  24mcg /12 h de 2 a 4 setmanes en tractament de restrenyiment crònic idiopàtic. Actua com a activador local millorant la secreció de fluids intestinals sense alterar las concentracions de electròlits augmentant la motilitat intestinal.
 algoritme diagnostic restrenyiment
Algoritme del diagnòstic a seguir amb l’estrenyiment (3)
Recomanacions
Una bona prevenció és molt important per evitar el restrenyiment. Mantenir un estil de vida saludable, evitar el sedentarisme, tenir present les mesures dietètiques, amb una ingesta de fibra i  de líquid adequat  i evitar, si és possible, l’ús de fàrmacs que el poden causar.