Reflexió sobre el Model d’Atenció al Final de la Vida en l’àmbit domiciliari

Emma Costas, directora PADES

La infermera Emma Costas, directora dels equips PADES del Grup Mutuam i vocal de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives, va participar en l’última sessió del Curs en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives de la Fundació Mutuam Conviure. En la ponència va compartir una reflexió des de l’experiència sobre l’evolució del model de l’Atenció al Final de la Vida en l’àmbit domiciliari.  

La reflexió sobre el model de cures pal·liatives del futur ha de partir d’una mirada cap al passat per recordar-ne l’evolució des dels seus inicis. Els PADES són equips especialitzats que donen assessorament i suport a l’atenció primària per a l’atenció de pacients amb necessitats pal·liatives o en situació de malaltia crònica avançada, que necessiten la interdisciplinarietat i l’especialització per a l’atenció. El rati dels PADES és d’un equip per cada 100.000 habitants, tot i que depèn de la dispersió geogràfica i de la cobertura en funció de l’Àrea Bàsica de Salut. 

Atenció Final de vida

Des del punt de vista assistencial, les dades d’evolució ens mostren que hi ha un creixement important de la presència d’equips en el sistema entre 2014 i 2015 i que l’accessibilitat de pacients no oncològics tendeix a equiparar-se a la dels oncològics. Pel que fa a les estades mitjanes, veiem que són més prolongades en els pacients no oncològics i, respecte al percentatge d’èxitus, que és superior en aquest tipus de pacients que en els no oncològics. 

Del curar al cuidar

L’aparició del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat i l’evolució del model de Cures pal·liatives convencional conflueixen en el progressiu canvi de model: d’una visió dicotòmica de la intervenció en la què el tractament pal·liatiu començava quan finalitzava el tractament actiu, cap a un model d’intervenció on s’introdueix de forma progressiva la identificació precoç de les necessitats d’atenció pal·liativa i l’atenció al dol. Així, tenim una confluència de models d’intervenció basats en les necessitats pal·liatives, en l’Atenció Centrada en la Persona i en la planificació de les decisions anticipades.     

El nou model assistencial de cures pal·liatives no es basa en curar les persones sinó en cuidar-les. De la mirada del metge es passa a la mirada del treball en equip i de fixar-se en la malaltia i els símptomes es passa a l’abordatge holístic de la situació de la persona. Ara, en comptes d’oferir l’atenció des d’una unitat o centre, es procura l’atenció d’un model d’atenció en xarxa. Del model reactiu i fragmentat es passa a un de totalment proactiu i basat en el continu assistencial. Per últim, el model paternalista evoluciona cap a un model deliberatiu

Pel que fa al perfil de pacient que estem atenent, es tracta de persones que requereixen atenció pal·liativa i amb complexitat. Per identificar quins pacients es poden beneficiar d’aquest model d’atenció disposem de dos instruments: el NECPAL 4.0 i l’HexCom-Red.  

El NECPAL ens permet la identificació de necessitats pal·liatives i la versió 4.0 ens aporta, respecte a les anteriors, una mirada pronòstica sobre l’evolució del pacient. L’estadiatge amb aquest instrument ens facilita aproximar-nos a la seva mitjana de supervivència. A partir d’aquí cal codificar-lo correctament en la seva història clínica.

Un cop identificat i per tal que el pacient pugui rebre l’atenció pal·liativa, és necessari l’ús de l’altre instrument, l’HexCom-Red, que permet valorar el nivell de complexitat que requereix. Així, davant d’una baixa complexitat, qui hauria d’oferir-li l’atenció és el seu equip de referència, amb alguna intervenció puntual de l’equip específic; amb una complexitat moderada, l’atenció hauria de ser compartida entre l’equip de referència i l’específic i, amb una complexitat alta, prendria més importància el seguiment per part de l’equip especialitzat. L’HexCom Clin és l’instrument que utilitzem els serveis específics de cures pal·liatives per a la detecció de la complexitat en diferents esferes i l’HexCom-Red, que n’és una versió reduïda, és la proposta del Departament de Salut per tal que els equips no especialitzats en cures pal·liatives puguin decidir si han de ser derivats o no a un recurs específic. 

Atenció Final de vida

Si ens fixem en el perfil dels pacients MACA, veiem que el 96 % són d’alt risc, la majoria són dones, amb una edat mitjana de 84 anys i amb un nivell de renda baix o molt baix. Tenen una mortalitat anual elevada. S’estima que entre un 1 i un 1,5 per cent de la població té necessitats d’atenció pal·liativa. El 50 per cent d’aquests tenen demència o una fragilitat avançada, un 35 per cent, insuficiència d’òrgan, un 80 per cent presenten multimorbiditat i un 24 per cent viu a residències.  

Segons dades recollides a Catalunya durant el 2015, 6 mesos abans de morir, la majoria de persones d’aquest perfil viuen a casa seva o en residència social i tenen algun contacte amb equips PADES. Només algunes d’elles estan en hospital. Com més ens aproximem al moment de la mort, disminueix el nombre de persones que estan a casa i, en menor mesura, a la residència; segueixen vinculades als equips PADES i apareixen ingressos a unitats de cures pal·liatives, a hospital i, en alguns casos, a serveis d’urgències. Algunes de les conclusions que hem extret és que la identificació precoç com a MACA i V66.7 s’associa a una major probabilitat d’estar els 180 dies abans de morir a casa, que la gent gran té major probabilitat de poder estar a casa els darrers 6 mesos, que les persones que tenen demència, insuficiència hepàtica o SIDA són les que menys probabilitat tenen de continuar a casa i que tenir recursos econòmics ajuda molt al fet de poder seguir en el domicili.  

Els PADES del Grup Mutuam

En una breu radiografia de l’activitat dels PADES gestionats pel Grup Mutuam, veiem que el 2021 s’han fet 2.014 primeres visites, s’han atès 2.275 persones, s’han fet 12.000 visites presencials i s’han gestionat telefònicament 28.000 visites. La presencialitat ha crescut respecte al 2019 perquè ha augmentat la complexitat i perquè l’atenció primària ha tingut molta dificultat per poder fer el seguiment de la població crònica avançada. La majoria de pacients que atenem són NECPAL 3 i un 60 per cent són oncològics. La mitjana d’èxitus a domicili és sobre el 55 per cent. Com a proveïdors de PADES d’Atenció Continuada a la ciutat de Barcelona, la nostra activitat ha augmentat en un 41 per cent de 2019 a 2021 (es descarta la comparativa amb 2020, considerat un any excepcional per l’impacte de la pandèmia). 

Com a conclusions del present de les cures pal·liatives, destacaria com a positiu que tenim una bona cobertura territorial, professionals amb experiència i expertesa, un model amb una elevada satisfacció tant de les persones usuàries com de les famílies i una elevada capacitat de resposta. Entre els aspectes a millorar, hi ha l’heterogeneïtat de comportament, la manca d’equitat en l’accés de determinades patologies i d’equitat horària al territori, la baixa experiència en atenció infanto-juvenil, l’obsolescència de la cartera de serveis, la manca d’incorporació global de la psicologia, l’heterogeneïtat dels equips assistencials i la poca experiència de treball territorial entre les UCP, els PADES i els proveïdors. 

Cap a on ens dirigim

A l’hora de parlar del model d’atenció pal·liativa de futur ens hem de basar en treballs provisionals que encara no s’han publicat. Les bases per al desenvolupament del model d’atenció al final de vida a Catalunya ens parlen d’un model que posa en el centre de l’atenció a la persona amb malaltia avançada, acompanyada del seu cuidador o cuidadora principal i d’altres persones importants. La persona i aquest entorn són acompanyats per un equip multidisciplinari que ha d’elaborar un model de treball basat en la identificació precoç de les necessitats pal·liatives i de final de la vida. En les primeres etapes, cal aclarir amb les persones ateses si volen participar d’aquest procés i amb quins cuidadors, cal assignar-los quin serà el seu professional de referència, iniciar el procés d’elaboració de la Planificació de Decisions Anticipades, elaborar un pla d’atenció per recollir-hi els desitjos i voluntats i acordar el lloc on vol ser atès al final de la seva vida. Aquest model també inclou l’atenció al dol. 

Per fer aquest canvi, s’han de tenir en compte set elements clau. El primer, que és en el que aprofundiré, és la reorganització de l’atenció geriàtrica i pal·liativa. En aquest sentit, la població diana, són persones de 75 anys o més que tenen presència de multimorbiditat i/o polimedicació, de fragilitat, de síndromes geriàtriques i de problemes socials relacionats amb la seva situació de salut, que viuen en una residència o en una situació de dependència funcional a domicili i que presenten necessitats complexes d’atenció o d’atenció pal·liativa. Com a objectiu d’aquesta atenció, es defineix la millora de la gestió de la població amb fragilitat, PCC i MACA de forma transversal, liderant l’atenció a aguts i intermèdia i donant suport a l’atenció primària a l’entorn comunitari. Aquesta reorganització s’ha de poder fer en base a la millor evidència disponible. 

Model Atenció Final de Vida

La cartera de serveis que es planteja evoluciona i aporta aspectes molt més específics, defineix el perfil professional que ha d’atendre als pacients en cadascuna de les situacions, quina ha de ser l’accessibilitat i incorpora indicadors d’avaluació. Les properes passes seran la publicació del Pla estratègic d’atenció geriàtrica especialitzada i el Pla estratègic de l’Atenció pal·liativa especialitzada a Catalunya.

Emma Costas

Directora PADES

Grup Mutuam

Els centres i serveis de Grup Mutuam promouen la cultura de seguretat al Dia Mundial de la Higiene de Mans 2022

Dia Mundial Higiene de Mans

El passat 5 de maig, els centres i serveis de Grup Mutuam van celebrar el Dia Mundial de la Higiene de Mans, impulsat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) des de l’any 2009.

La finalitat d’aquesta commemoració és implicar i conscienciar als professionals de l’atenció sanitària, un aprenentatge que s’ha vist reforçat amb la situació de la pandèmia viscuda. Enguany en concret la campanya va promoure la cultura de seguretat, com a estructura vertebral als centres que presten atenció sanitària. D’aquesta manera es posa en valor la higiene de mans i la prevenció i control de les infeccions associades a l’assistència sanitària.

Quan la cultura de seguretat està integrada als centres sanitaris, persones ateses i professionals se senten més segurs. Per  aquest motiu, els i les professionals dels centres i serveis de Grup Mutuam, han animat a participar les persones ateses, ja que cal un compromís per part d’ambdues parts per aconseguir una actuació eficaç d’higiene de mans.

Els centres del Grup Mutuam se sumen al Dia Mundial de la Higiene de Mans 2021

Higiene de Mans

Ahir 5 de maig es va celebrar el Dia Mundial de la Higiene de Mans, impulsat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) des de l’any 2009, amb la finalitat de conscienciar i implicar tant els professionals sanitaris com els directors i gerents dels centres sanitaris en la prevenció de les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària (IRAS), mitjançant la mesura senzilla i eficaç de la higiene de les mans. Tot i que la responsabilitat de la higiene de les mans correspon als professionals sanitaris, es recomanava també estimular la participació i el compromís dels pacients. En aquest sentit, enguany amb l’eslògan “Aconseguir la higiene de mans en el punt d’atenció”, l’OMS va fer una crida als professionals i centres sanitaris per aconseguir una actuació eficaç en higiene de mans en el punt d’atenció, un espai que reuneix tres elements: el pacient, el treballador sanitari i l’atenció o tractament que implica el contacte amb el pacient o el seu entorn.

Es per aixó que tots els centres del Grup Mutuam, ahir van sumar-se públicament a aquest dia mundial, a través de la publicació a Twiter i Facebook de fotografíes al llarg de tot el dia, en homenatge a la higiene de mans, perquè sabem que l’asèpsia en l’atenció sanitària salva vides i per això la millora de la pràctica d’higiene de mans en els nostres centres i serveis assistencials és clau. Conscients de la importància avui en un entorn de pandèmia, el Comitè d’infermeria del Grup Mutuam treballa de forma proactiva des de fa uns anys la conscienciació i implicació dels nostres professionals mitjançant un pla d’acció amb les directrius que marca l’OMS: revisió de processos i material, formació, avaluació i retroalimentació, recordatoris en el lloc de treball i clima institucional de seguretat.

També el Departament de Salut, afegint-se a l’OMS, va fer una crida als professionals i centres sanitaris per aconseguir una actuació eficaç en higiene de mans al punt d’atenció i també per reconèixer la tasca tan important que desenvolupen tots els professionals sanitaris i no sanitaris, en l’atenció prestada als malalts per la COVID19, i en la prevenció de la transmissió del SARS-CoV 2. El Departament de Salut també va proposar que es fes suport a la campanya 2021 en els canals socials amb les etiquetes #handhygiene, #InfectionPrevention i #CleanYourHands esmentant els perfils @WHO i @salutcat.

L’atenció a les persones grans i el nou model residencial a debat, amb Ingrid Bullich a les Jornades Intercol.legials

Atenció persones grans Ingrid Bullich

“L’atenció a les persones grans en l’àmbit residencial i el nou model de residències”, és el títol sota el que el 10 de desembre va celebrar-se una Jornada Intercol.legial en la que hi va participar la infermera geriatre Ingrid Bullich. Bullich adjunta a la direcció tècnica dels PADES  i EAR de Grup Mutuam, va extreure algunes conclusions interessants per no passar per alt.

El webinar va deixar clar que en l’àmbit residencial es necessari oferir unes millors condicions laborals i professionals que permetin disminuir les dificultats per trobar personal. En aquest sentit també calen  professionals ben formats amb competències específiques de geriatria, gerontologia i cures pal•liatives i cures continuades de qualitat. Així els professionals d’infermeria podran liderar l’atenció de les persones grans que viuen en residències, fent imprescindible el treball en equip amb la resta de disciplines, i oferir una atenció integral de qualitat.
El marc normatiu que porti el nou model residencial, hauria de permetre i facilitar la implementació d’un model d’atenció residencial de qualitat, amb els professionals adequats i amb un correcte finançament. Així, caldria un compromís polític per implementar la legislació en l’àmbit residencial.
Com a conseqüència de la crisi viscuda per la COVID19, actualment hi ha una millor coordinació entre l’àmbit social i sanitari, i hem vist la necessitat de tenir en compte l’ètica i els valors del cuidar, en el moment de la presa de decisions. Durant la gestió de la pandèmia, ha quedat clar que la comunicació amb els residents, les famílies, els serveis i recursos sanitaris i socials, entre d’altres, s’ha convertit en la base fonamental per a la gestió de la pandèmia en les residències.
Per últim , el webinar va concloure també que els sistemes d’informació han d’evolucionar per donar resposta a les necessitats d’integració de l’àmbit social i sanitari, ja que actualment no en tenim un sistema que respongui a les necessitats de l’àmbit social i sanitari, cosa que provoca una duplicitat de registres, sense connexió entre ells.

L’equip d’Atenció Psicosocial Mutuam Girona participa en una fira digital per visibilitzar la importància del procés final de vida i de dol

El 3 de novembre, la Mireia Bosch, metgessa i directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, EAPS Mutuam Girona impulsats per l’Obra Social la Caixa, PADES Girona, EPAC i centre de dia Onyar, va participar a la “Fira Virtual” d’entitats de Girona en el marc del festival “Dando vida a la muerte” , organitzat a nivell nacional (Espanya).  En aquesta fira digital, donada la situació d’emergència sanitària que vivim tots, la directora també dels Equips d’Atenció Psicosocial impulsat per l’Obra Social la Caixa, va presentar l’objectiu, missió i components d’aquests equips i com acompanyen en el procés de final de vida i procés de dol. Altres entitats gironines relacionades amb aquest tema van també participar, i plegats van fer més visible entre la comunitat social i professional, al conjunt d’entitats que dediquen a diari molts esforços i vocació, amb una nova mirada, envers la normalització tan necessària per afrontar el procés de final de vida i destacar la importància de l’acompanyament als familiars en el dol.

Teresa Morandi: “Els equips sòlids, que saben on van, han pogut navegar i continuar cuidant dels pacients, dels professionals i del propi equip durant la pandèmia”

Teresa Morandi

Psicòloga especialista en Psicologia Clínica, psicoanalista, docent i supervisora d’equips de salut i salut mental, Teresa Morandi ofereix suport als professionals dels PADES del Grup Mutuam des de fa 3 anys. També col·labora amb la Fundació Galatea, des d’on ha pogut comprovar l’impacte emocional de la crisi de la COVID-19 en les professionals.

Sembla que el tema de les cures “està de moda”. Què en pensa algú que fa 30 anys que es dedica a la salut psicosocial de les persones?

Sens dubte, el tema de les cures no és una qüestió nova al camp sanitari, tot i que sembli que s’acabi de descobrir. Fa molt de temps que parlem de tenir cura dels professionals, però molt poques persones i molt poques institucions han comprès la qüestió. Des del camp de la psicoanàlisi, entenem que l’ésser humà no és només un organisme biològic, sinó que és també un ésser psicosocial i pot ser afectat en aquest aspecte. Tanmateix, persones i equips professionals que treballen amb la malaltia i la mort, amb situacions de molta complexitat, estan especialment exposats a un important risc subjectiu, emocional, físic i social. Per tant, és important interrogar, posar paraules a tot allò que les implica, les afecta com a humans que assisteixen a humans:  la relació amb pacients i famílies; el patiment; els vincles amb els companys, amb d’altres equips, amb la institució…

De quina manera se’ls pot cuidar?

Primer cal dir que, per cuidar, un ha de poder cuidar-se, reconèixer la pròpia subjectivitat i la de l’altre, i que et reconeguin. També es important la manera com es construeix l’equip perquè, segons com, pot ajudar a la qüestió del tenir cura o bé convertir-se en una font d’ansietat i malestar. Cal una transferència de treball entre els integrants, que els vincles i responsabilitats siguin clars, per no augmentar les dificultats de la tasca assistencial. La cohesió d’un equip interdisciplinari fa que pugui assumir –sense danys importants– una situació de crisi com la que estem vivint amb la COVID-19. Una altra forma de cuidar-los és que puguin tenir continuïtat en el lloc de treball, que disposin de veu en l’organització de la clínica, que se’ls ofereixi la possibilitat de formar-se i fer recerca, de tenir espais de supervisió/ reflexió… Qüestions que, a més del benefici per a cadascú,  incideixen  en  l’eficàcia i eficiència professional, amb menys cansament, menys malaltia i més satisfacció i creativitat.

Què ens ha passat amb la pandèmia?

Que tots estàvem davant d’un “tsunami” i tots podíem patir el mateix, és a dir, ens va enfrontar a la pròpia vulnerabilitat. Quan s’està preparat per ajudar els altres en la seva vulnerabilitat, en certa manera, subjectivament,  sembla que en disminueixi la pròpia. Però, davant la pandèmia, els professionals havien d’acompanyar amb riscos, i era fonamental cuidar-se i ser cuidats, protegits, i no sempre s’ha aconseguit.  Això ha despertat moltes inquietuds, malestar, por i desconcert, i ara és moment de donar-los lloc. També va ser difícil compatibilitzar la feina amb tenir cura de les seves famílies, nens, parella, pares, sogres… en una professió cada vegada més feminitzada. Tot això és un trasbalsament molt gran, viscut amb angoixa, sobretot en el primer moment.

Quines eines has observat que hagin fet sevir els professionals per cuidar-se i gestionar aquesta situació?

A nivell personal, cadascú té el seus recursos. Els equips sòlids, que saben on van -perquè porten anys d’escolta de la seva subjectivitat i la dels altres que atenen- han pogut navegar i continuar cuidant dels pacients, de si mateixos i del propi equip. En general, i tot i que en un primer moment va ser molt difícil, una eina que van fer servir va ser aturar-se un moment i pensar què feien (en aquest sentit, val la pena subratllar que l’etimologia de la paraula cura és pensar). A la majoria de professionals sanitaris els costa molt, perquè viuen en la “urgència”. I és inevitable el conflicte i la queixa però,  quan es pot posar en paraules i compartir amb l’equip, ajuda a descobrir noves alternatives. Per això sempre dic que no hem de tenir por de la queixa dels professionals. No hi ha cap dubte que aquesta situació ha creat malestar i un gran cansament, però saber on estàs, com estàs i quines són les dificultats que tens al davant, i amb qui comptes, és una eina fonamental.

Cal que els equips demanin suport extern?

Hi ha professionals i equips que compten amb ajuda des d’abans de la pandèmia. Ara tothom ha estat sacsejat per ella -es impossible no estar-ho- , i pot ser que es demani més, perquè han sentit que funciona un suport  que  sostingui i permeti obrir portes al saber què fer amb el que fa mal. Persones i equips que tenen ajuda, que accepten que són vulnerables, conscients que no ho saben ni ho poden tot, que es qüestionen i es formen permanentment, han resistit millor. Un altre suport important està en donar resposta al tema del cansament, del sobreesforç per manca de diferents professionals, lligat a la situació en què es troba el sistema sanitari des de les retallades,  i això es alguna cosa que les institucions han d’escoltar i resoldre, perquè es part de la seva responsabilitat el cuidar als que cuiden.

Molts professionals expliquen que ha estat després del moment més agut de la crisi, quan han pogut fer una pausa, que han emergit més emocions.

En aquells moments jo insistia als equips per mantenir les nostres trobades, perquè les emocions hi eren, i vàrem comprovar que minvaven quan ens reuníem de manera virtual. Evidentment els equips, com les persones, no són tots iguals; hi ha diferències i també a l’hora de parlar. En el programa de telesuport a professionals de la Fundació Galatea en què he estat col·laborant, alguns consultaven en el moment àlgid, però d’altres ho feien després del “tsunami”, i és lògic. En tota situació humana, quan et trobes en el moment més crític, et veus impulsat a resoldre coses. A posteriori, és el moment per preguntar-se a un mateix què ens ha passat, què hem sentit, què fer amb el que ens ha passat…

I què us han explicat en aquestes sessions?

Tot i que hi ha hagut qüestions personals -dols no resolts, conflictes amorosos, morts properes…-,  moltes tenien a veure amb la por al contagi, l’angoixa davant tanta mort, així com amb les condicions de feina i les relacions amb el seu equip. Durant la voràgine tothom va remar a una, però després han tornat a sorgir les divergències, que si no es treballen es converteixen en mala maror. Per això, després de la situació traumàtica hem d’estar atents a la importància del tenir cura.

Hi ha professionals que diuen que no en volen parlar perquè no ho volen reviure.

Sí, la negació és una defensa i a vegades funciona, però una de les característiques de les situacions  traumàtiques és que, encara que tu no ho vulguis,  ho revius de diferents maneres.  S’ha de tenir en compte que allò inconscient també funciona i produeix diversos símptomes, com malsons, problemes amb el menjar, relacions conflictives amb la parella, amb els fills, a la feina, estudi, etc.

Què els recomanaries, doncs?

Parlar per parlar o emmudir no és la qüestió, sinó que, en cas que funcioni una escolta qualificada, cal demanar ajuda, que no avanci el patiment i, fins i tot, que es produeixi una modificació subjectiva, una altra manera d’abordar les coses de la vida. I, més que recomanar, entenc que cadascú sap trobar allò que li porta plaer.

Quin paper han de jugar els vincles socials en aquestes cures?

Amb tot el tema de les mesures de protecció enfront de la COVID-19, s’ha parlat de distància social, però jo prefereixo dir-ne distància física, perquè el contacte subjectiu i social no el podem perdre. Això no necessàriament implica  estar a prop de l’altre ni fer-li petons i abraçades. Hi ha moltes maneres d’apropar-se als altres. La solidaritat ha funcionat en molts aspectes, i hem de veure les coses positives que hem après d’aquesta situació. Hem de rescatar el fet que som vulnerables, que necessitem cuidar-nos i necessitem els altres. Els vincles socials són molt importants, ens constitueixen com a éssers humans i ens faciliten afrontar situacions com la que vivim.

Com creus que viuran els sanitaris una segona onada forta?

Pot ser molt dur… Penso que les institucions haurien d’ajudar-los més; són material sensible i s’han de cuidar perquè no emmalalteixin. Alhora, almenys des de la meva experiència, ells s’estan preparant per continuar, però tenen por que es repeteixin situacions com les que ja han viscut i volen més ajut. Els professionals estan responent però tampoc es pot estirar tant la corda.

Està molt estesa entre els sanitaris la percepció que ells han fet un sobreesforç però que, en canvi, la societat no ha après cap lliçó i que no hi ha prou consciència per evitar una nova situació crítica.

És un tema complicat. Efectivament han fet molt i, en la queixa penso que hi ha part de veritat, que hi ha gent molt desagraïda, però no tota la societat és així. Quan les coses no van bé és inevitable intentar trobar un “culpable”, i potser n’hi ha més d’un, perquè la situació és molt complexa. Els governs no van ser molt clars, el desconcert era evident. Els mitjans de comunicació tampoc no han ajudat difonent casos puntuals de conductes d’algunes persones o grups com si fossin generalitzades. Hem d’anar amb compte amb les sensibilitats ferides, perquè tots hem de fer-nos càrrec de les nostres responsabilitats.

La Metgessa del PADES Les Corts, Ana Villaescusa, participa en un webinar de la Càtedra WeCare de la UIC, sobre l’atenció al final de vida

PADES LEs corts

En el marc de la Càtedra WeCare “Atenció al final de vida”, la metgessa del PADES Les corts, Ana Villaescusa, va participar el dia 11 de juny en un webinar amb el títol “Morir en soledat durant la pandèmia per la COVID19”. La cita va reunir 600 participants i Villaescusa va participar amb una intervenció sobre “La visió dels equips domiciliaris de cures pal·liatives, en temps de pandèmia”. 

Les principals conclusions del webinar es poden resumir en: la necessitat de replantejar-se l’acompanyament al pacient COVID19 al final de vida: visites de la familia a través de mitjans telemàtics i digitals; permetre l’acompanyament de familiars degudament protegits; disposar d’estratègies de prevenció del dol patològic; millorar la informació i comunicació amb el pacient aïllat: la distància no és abandonament; el coneixement sobre la mort en soledat és un concepte nou i cal analitzar els nous escenaris sorgits: experiències de les famílies, dels professionals sanitaris, del pacient.

Aquesta càtedra, creada l’any 2013 entre la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i Àltima, té per objectiu contribuir a la investigació per alleujar el patiment de pacients i atendre les seves necessitats i les de les famílies, entorn l’àmbit de les malalties avançades, per oferir solucions basades en estudis i resultats científics. Sobre les bases de la investigació, docència, i transferència de coneixements, aquesta Càtedra busca esdevenir un referent internacional pel que fa a l’àmbit de les cures pal·liatives i la transferència de coneixements a la pràctica clínica i a la societat.

Emma Costas comparteix l’experiència del PADES COVID en un webinar de la SCBCP

Webinar Emma Costas

Emma Costas, infermera i directora dels PADES Mutuam, va participar com a ponent dimarts, 2 de juny, en un webinar titulat ‘Atenció pal·liativa transversal, un eix del sistema sanitari en l’era COVID-19. I ara, què?’. La sessió va servir de cloenda del curs 2019-2020 de la Societat Catalano – Balear de Cures Pal·liatives i tenia com a objectiu reflexionar sobre la rellevància que aquestes cures han tingut en la crisi de la COVID-19 i sobre com impulsar la disciplina pal·liativa a partir del que se n’ha aprés.

La intervenció d’Emma Costas, que es va produir en la taula virtual sobre l’atenció pal·liativa en l’àmbit comunitari, va estar enfocada a compartir l’experiència viscuda pel PADES COVID, un dispositiu sanitari impulsat pel Grup Mutuam per donar resposta immediata a les necessitats sorgides arran d’aquesta crisi sanitària.

Ripolab hacklab dona 480 salvaorelles a professionals del Grup Mutuam

Salvaorelles PADES

Ripolab hacklab, una comunitat d’amants de la tecnologia vinculada a moviments Makers i Do it Yourself de Ripollet, ha fet una donació al Grup Mutuam de 480 salvaorelles, de tres mides diferents, per distribuir entre el seu personal d’atenció sanitària i assistencial. Reunits entre les persones voluntàries que integren el col·lectiu, aquests protectors resulten de gran utilitat per als professionals que han de dur durant moltes hores les mascaretes, ja que les gomes d’aquestes els poden acabar provocant ferides rere les orelles.

Les primeres unitats de salvaorelles van arribar als equips PADES. Posteriorment, se’n van lliurar entre els professionals d’altres recursos, com hospitals sociosanitaris o residències.

Mutuam a ‘Primera línia’

Primera línia TV3

El programa ‘Primera línia’ de TV3 que es va emetre ahir, 5 de maig, a partir de les 22.10, estava dedicat a l’impacte psicològic que ha tingut la Covid-19 en diverses persones i des de diferents vessants. Grup Mutuam hi va tenir una presència destacada gràcies als testimonis de cinc persones.

La primera va ser Maria Teresa Navarro, usuària de 90 anys del Centre residencial Mutuam Collserola, que va perdre el seu marit Ramon a finals de març a causa del nou virus. La resident va explicar com es va acomiadar d’ell, equipada per protegir-se, després que hagués mort, ja que es trobava aïllat en una altra habitació. Podeu llegir també l’entrevista que Mutuament li va fer fa uns mesos a aquesta resident en què parla del Ramon i de la seva relació amb Mutuam.

El programa va recollir també els testimonis de quatres professionals del Grup Mutuam que formen part del PADES Covid, un dispositiu sanitari impulsat recentment per l’entitat per tal de garantir un final de vida digna. Hi van intervenir el metge Luis José Gallardo, la treballadora social Eva Ribot, la psicòloga dels EAPS Marina Garcia i la infermera Raquel Olaya.