La consellera de Salut visita PADES de Grup Mutuam

Consellera Salut i PADES

La consellera de Salut, Alba Vergés, es va reunir divendres passat, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de les Cures Pal·liatives, el 12 d’octubre, amb els equips PADES del Grup Mutuam per conèixer de primera mà la seva tasca. Durant la visita, va subratllar la importància de tenir cura de les persones que pateixen una malaltia en fase avançada o  final de vida i d’aconseguir que tinguin la màxima qualitat de vida i confort possible, tenint en compte els seus valors i preferències.

Després de visitar les instal·lacions dels PADES Sant Martí Nord, Manso i Dreta de l’Eixample, Vergés es va reunir amb Emma Costas, directora tècnica dels PADES del Grup Mutuam i Dolors López de Rozas, coordinadora mèdica d’aquests. Tot seguit, va mantenir una trobada amb l’equip del PADES Dreta eixample per conèixer les dinàmiques de funcionament intern i les funcions de cadascun dels professionals en l’atenció d’un pacient. Finalment, la consellera va acompanyar alguns dels seus membres a fer la visita de seguiment d’un dels seus pacients.

Emma Costas presenta el nou Grup de Cures Pal·liatives del COIB

Presentació grup Cures Pal·liatives

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va organitzar dilluns, 13 de maig, la jornada ‘L’atenció infermera al final de la vida’, en què es presentava el Grup de Cures Pal·liatives i el document “El repte ètic de les infermeres en el respecte a la voluntat de la persona al final de la vida: la Planificació de Voluntats”. La benvinguda i presentació de l’acte va ser a càrrec de la Direcció de Programes del COIB, Núria Cuixart.

Emma Costas, infermera i directora del PADES de Mutuam va presentar el Grup de Cures pal·liatives del COIB del qual és la responsable. Amb l’objectiu de promoure les bones pràctiques infermeres en l’àmbit de les cures pal·liatives i l’atenció al final de la vida i per tal de dotar de visibilitat als professionals que treballen en aquest àmbit, el grup de treball seguirà diverses estratègies. Oferir suport i assessorament a les infermeres i infermers del COIB en aquesta matèria, promoure la recerca i la innovació, desenvolupar plans de sensibilització tant per als professionals com per a la ciutadania, establir els nivells de formació i competències de les infermeres en cures pal·liatives adequats als graus de complexitat assistencials i crear aliances amb entitats de l’administració pública, societats científiques i altres organitzacions del tercer sector relacionades amb l’abordatge de l’atenció pal·liativa són algunes d’elles.

Presentació grup Cures Pal·liatives
Presentació grup Cures Pal·liatives

A banda d’Emma Costas, integren aquest Grup, Cristina Lasmarias, infermera de la Càtedra de Cures Pal·liatives UVic-UCC/ICO; Enric Martínez, infermer de PADES Mutuam; Sònia González, infermera CSS el Carme. BSA; Íngrid Bullich, infermera tècnica del Departament de Salut; Marta Palomares, infermera de la Unitat de pal·liatius de l’Hospital de Sant Joan de Déu; i Marisa Prada, infermera UFISS de Sant Pau.

Completa participació de professionals de Grup Mutuam a la 13es Jornades Interdisciplinars Catalanes de Residències

Jornades Interdisciplinars catalanes

Quatre professionals de Grup Mutuam, Ester López, Inés Barriga, Enric Martínez i Mar Villegas van participar a les 13es Jornades Interdisciplinàries Catalanes de Residències de Gent Gran, que es van celebrar el 22 i 23 de març a Barcelona, a l’Espai Pujades 350. Aquestes jornades van ésser organitzades per vuit col.legis professionals implicats en l’atenció de la gent gran.
La jornada va començar amb una conferència “Complexitat, fragilitat i presa de decisions” de Jordi Amblàs, metge, geriatre, director adjunt de la Càtedra de Cures Pal•liatives de la Universitat de Vic i coordinador del Màster d’atenció i Cures Pal•liatives de l’ICO / UVic / CCOMS. La seva intervenció va ésser molt dinàmica i participativa, sobre la dificultat de fer un diagnòstic situacional de les persones fràgils i amb complexitat. Va tancar amb la idea de que aquest diagnòstic, ha d’incloure una foto actual de l’estat de la persona, sense perdre de vista la seva història i trajectòria vital, el grau de reserva biològica, les dimensions afectades i les necessitats que es detecten.

Inés Barriga, terapeuta ocupacional de la Residència Font Florida que gestiona Mutuam, a banda de formar part del comitè organitzador i científic, va moderar la taula rodona sobre la importància dels animals de companyia o animals de teràpia, a les residències. En aquesta taula es van exposar experiències en teràpies assistides amb animals (TAA) a residències de gent gran des de diferents perspectives, fent èmfasi també en la importància de protegir als animals i tenir en compte els seus drets i necessitats.
L’infermer del PADES Sant Martí Nord, Enric Martínez, va fer una comunicació oral sobre planificació de decisions anticipades, fent una pinzellada de la PDA (Planificació de Decisions Anticipades) com a procés assistencial que ajuda a prendre decisions al final de la vida, d’una forma conjunta, pacient-família-equip.
La gerocultora de la Residència Mercat del Guinardó que gestiona Mutuam, Mar Villegas, va intervenir amb una ponència sobre l’Atenció Centrada en la Persona, durant la taula “Parlem de comunicació, m’entens?”

Ester López, coordinadora d’Infermeria de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, juntament amb Inés Barriga, terapeuta ocupacional de la Residència Font Florida varen formar part del comitè organitzador i científic, d’aquestes jornades.

La importància de l’escolta esdevé l’eix de la VI Jornada de Treball Social de la CSMS, celebrada a Pineda

PADES Mutuam Girona

El 15 de març es va celebrar a Pineda aquesta sessió de treball on l’escolta es va convertir en l’eix central de la VI Jornada de Treball Social de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva. Una intensa agenda en la que diferents col·lectius: gent gran, salut mental, pobresa, pèrdua o transsexualitat van ser protagonistes. La coordinadora de les jornades Glòria Porcar va definir aquesta trobada com una jornada de referència al Maresme i la Selva dirigida a professionals que desenvolupen la seva tasca en el món de la intervenció social i la salut. La podeu escoltar en aquesta entrevista que Radio Pineda li va fer. Porcar va destacar que els professionals han d’aprendre a escoltar, i que aquest és un assumpte al que cal destinar recursos i temps.

A les jornades hi van participar professionals de les entitats esmentades i en especial volem destacar la intervenció de la Dra. Cristina Prat Asensio del PADES Girona de Grup Mutuam que entre altres aportacions va deixar clar que: “Jo he estat formada per curar gent i al davant em trobo gent que no podré curar, que només podré acompanyar” o  “L’única manera d’ajudar és escoltar”. La Fundació Arrels per la seva part va donar suport a la gent que viu al carrer, i el col.lectiu ‘Trans’ va aportar el testimoni d’una mare i la seva filla, i com han viscut tot el procés.

La metgessa i exconsellera de Justícia i Interior, Montserrat Tura, va fer la cloenda de la jornada, mentre que l’Alcalde de Pineda, Xavier Amor va inaugurar la jornada, a la que quasi 200 professionals hi van assistir.

Voluntariat d’Oncolliga farà acompanyaments a l’HSS Mutuam Güell i als PADES

Conveni Oncolliga

El director de l’Àrea Sanitària de Grup Mutuam, Josep Ballester, i la directora gerent de la Fundació Oncolliga, Núria Casaldàliga, van signar la setmana passada un conveni de col·laboració. Mitjançant aquest, persones voluntàries de la Fundació podran fer tasques d’acompanyament a malalts oncològics de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell o bé atesos pels PADES gestionats per Grup Mutuam a Barcelona. L’acompanyament, que comença el mes de març, es farà o bé al centre o bé al domicili de les persones afectades de càncer.

Un nou servei unificat de 3 equips PADES a Girona participat per l’ICS, l’IAS i Mutuam Girona millorarà l’assistència als pacients en la fase final de vida

Nou servei PADES unificat a Girona

Un nou model del Programa d’Atenció Domiciliària i Equip de Suport (PADES) es va posar en marxa el passat 29 de juny al Centre d’Atenció Primària (CAP) Güell de Girona. Així s’unifiquen els equips del Gironès, Pla de l’Estany i Selva interior, gestionats per l’ICS, IAS i Grup Mutuam, fet que els permetrà treballar conjuntament i de forma coordinada, fent servir els mateixos protocols i amb un registre comú de les seves actuacions.

El nou PADES dona cobertura a més de 300.000 persones de l’àrea d’influència de les 14 àrees bàsiques de salut de l’àrea metropolitana de la ciutat i dels hospitals Dr. Josep Trueta de Girona i  l’Hospital  Santa Caterina del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt. Amb aquesta integració funcional, la dotació de professionals del nou equip  PADES disposarà de 3 metges/eses, 6 infermers/es, 9 psicòlegs/es i 2 treballadors/es socials a temps parcial. La unificació i la nova organització han permès ampliar la franja horària d’atenció, que ara és de les 8 a les 18h de dilluns a divendres, i facilitarà la potenciació de l’atenció domiciliària.

Els PADES són equips que donen suport als professionals de la medicina familiar i comunitària en l’atenció als pacients en el procés de final de vida. Ofereixen una assistència domiciliària integral i multidisciplinària, adequada a les necessitats de cada persona. Se centren tant en l’atenció al pacient malalt com a la seva família, en una situació d’extrema fragilitat, cobrint els aspectes físics i psíquics i, fins i tot, en especial, en l’acompanyament en el procés de mort i dol.

L’abordatge del pacient amb malaltia no oncològica avançada en el domicili

Sessió clínica malalt no-oncològic

Els equips PADES Les Corts, Esquerra Eixample i Sants, gestionats per Grup Mutuam, van oferir una sessió clínica sobre l’abordatge del pacient amb malaltia no oncològica avançada en el domicili. L’objectiu de la formació, davant la falta de bibliografia disponible sobre aquesta matèria, era compartir amb altres professionals les pautes i pràctiques que adopten en el seu dia a dia aquests equips especialitzats. 

Els símptomes de les diferents tipologies d’insuficiència orgànica crònica avançada provoquen un deteriorament funcional del pacient que deriva en el seu deteriorament psicològic i social i acaba comportant, també, un deteriorament de la seva qualitat de vida i la de la seva família. L’abordatge d’aquestes malalties en el domicili ha de partir de l’ús d’instruments que ens ajudin a identificar la necessitat d’atenció pal·liativa, com són els criteris NECPAL. En tots els casos, cal valorar el distrès emocional i l’impacte funcional sever, tant en el pacient com en la família. De la mateixa manera, cal tenir en compte sempre les comorbiditats, així com els possibles dilemes ètics que sorgeixin en la presa de decisions.

Els criteris clínics NECPAL que es fan servir des dels PADES per a l’abordatge de la insuficiència cardíaca són la dispnea de repòs o de mínim esforç entre exacerbacions, els símptomes físics o psicològics de difícil maneig, l’ecocardiografia basal i la insuficiència renal associada. Pel que fa als símptomes més prevalents entre els pacients que la pateixen, els equips especialitzats han identificat l’astènia, la dispnea, l’ansietat i el dolor. Per tractar-los, s’han fet servir, segons el cas, els IECA, betabloquejants, Espironolactona, CPAP/O2, diürètics d’asa, nitrats, opioides, així com, inotròpics, teràpia de resincronització i mecanismes d’assistència ventricular per al tractament de la depressió i l’ansietat.

Pel que fa a l’abordatge de la malaltia pulmonar crònica, els equips fan servir criteris NECPAL com la dispnea de repòs o de mínim esforç entre exacerbacions, el fet que el pacient estigui confinat al domicili, la necessitat continuada de corticoides, criteris gasomètrics basals oxigenoteràpia domiciliària, criteris espiromètrics d’obstrucció severa i insuficiència cardíaca simptomàtica associada. Els principals símptomes que han observat són la dispnea, l’astènia, l’ansietat i l’insomni. Per a tractar-los, generalment es fan servir betamimètics, anticolinèrgics, corticoides, CPAP/O2, teofil·lina i mucolítics, a més d’antitussígens i lidocaïna inhalada, per a la tos, acetilcisteïna, butilescopolamina i escopolamina, per a les secrecions, i altres medicaments per a l’ansietat i la depressió.

Els PADES també atenen en el domicili a molts pacients amb demència avançada. Per avaluar la necessitat d’atenció pal·liativa, els criteris NECPAL són un GDS igual o superior a 6C o un declivi progressiu a nivell cognitiu, funcional i nutricional. Els objectius que es planteja l’atenció pal·liativa amb aquests malalts, que requereixen de la intervenció d’un equip multidisciplinari, són millorar la simptomatologia per tal de prioritzar el confort i disminuir la sobrecàrrega del cuidador/família amb el suport i ajuda en la presa de decisions. Un dels principals problemes que s’han d’abordar amb els pacients amb demència avançada és el dels trastorns d’alimentació. És important intentar mantenir l’alimentació oral, mitjançant estratègies com la modificació de la textura. També és habitual que aquestes persones presentin síndromes febrils i infeccions, sobretot respiratòries i urinàries, que són sovint els esdeveniments que precipiten la mort. Per abordar-los, el diagnòstic i tractament s’han de valorar i plantejar de manera individualitzada i decidir en funció dels objectius planificats i consensuats amb els familiars. Per tal de controlar altres símptomes freqüents, com el dolor, la dispnea o l’agitació, cal primer de tot valorar canvis de conducta, descartar causes potencialment tractables i fer escales observacionals del dolor. A partir d’aquí, cal utilitzar els fàrmacs analgèsics habituals, individualitzant el tractament segons les comorbiditats i la situació clínica del pacient. D’altra banda, s’han de portar a terme les cures de les nafres per pressió ajustades a l’objectiu que es marqui prioritzant el confort, revisar i, si cal, retirar els tractaments, tant específics per a la demència com per a altres malalties cròniques, i elaborar un pla anticipat de cures que contempli els possibles problemes que poden aparèixer en l’evolució de la malaltia d’acord amb les preferències del malalt/família.

En relació als pacients amb malalties neurodegeneratives com l’ELA, l’EM o el Pàrquinson, els criteris NECPAL es refereixen al deteriorament progressiu de les funcions físiques i/o cognitives, els símptomes complexos i difícils de controlar, la disfàgia persistent, les dificultats creixents de comunicació i les pneumònies, aspiració recurrents, dispnea o insuficiència respiratòria. Per a l’abordatge de l’ELA en domicili, els PADES porten a terme una intervenció interdisciplinària sociosanitària, ofereixen suport emocional psicològic al pacient i a la família i es coordinen amb unitats multidisciplinàries d’atenció a l’ELA/ patologia motoneurona.

Quant a la insuficiència renal crònica, els equips PADES fan servir el criteri NECPAL d’un FG inferior a 15 en pacients que no siguin candidats al tractament substitutiu /o transplantament o bé el rebutgin, la finalització de la diàlisis o la fallada del trasplantament. En l’abordatge en domicili, cal diferenciar la intervenció en un malalt al qual no se li fa tractament del que rebutja la diàlisis un cop instaurada. Tenint en compte que la supervivència serà de pocs dies (en cas que rebutgi la diàlisi quan ja se li està fent), caldrà una coordinació prèvia (nefrologia, AP i PADES) i informar, decidir i planificar amb el pacient i la família. En els casos en què s’ha decidit no fer cap tractament, els professionals han de ser capaços de detectar i prevenir les possibles crisis: oligúria, sobrecàrrega de volum, HTA, hiperpotasèmia o anèmia.

Per últim, cal destacar que els PADES es troben també davant de pacients amb malaltia hepàtica crònica greu. En aquests casos, només cal la presència d’un d’aquests indicadors clínics per valorar-la com a severa: estadi Child C (determinat fora de complicacions), MELD-Na superior a 30 o amb ascitis refractària, síndrome hepato-renal o hemorràgia digestiva alta per hipertensió portal persistent malgrat el tractament. També aquí cal que els professionals tinguin presents les possibles crisis, com les generades per l’ascitis, la desorientació provocada per encefalopatia, l’oligúria, la peritonitis bacteriana o l’hemorràgia digestiva. Pel control de l’ascitis, en el domicili es fan paracentesis evacuadores, així com control del dolor, la dispnea i les nàusees secundàries. En el cas d’encefalopatia, es fa valoració del nivell cognitiu, control de deposicions, control de la hidratació, de la diüresi i control analític.

Com a punts clau en l’atenció a pacients amb totes aquestes malalties no oncològiques, els PADES destaquen l’avaluació sistematitzada, el tractament adequat de la simptomatologia i la monitorització.  Després d’aquest repàs a l’abordatge de diferents insuficiències orgàniques, encara podem concloure que hi ha poca evidència científica en l’atenció al pacient pal·liatiu no oncològic a domicili i que cal generar nous protocols. Així mateix, és evident la necessitat del PDA i remarcar el fet que la intervenció sigui multidisciplinària.

Amb la col·laboració de:

Mireia Riera

Infermera del PADES Sants

Grup Mutuam

El coordinador dels equips PADES de Mutuam, a Catalunya Ràdio

logo Catalunya Ràdio

Amb motiu del Dia de les Cures pal·liatives, el periodista Ricard Ustrell ha entrevistat aquest dissabte el doctor Cristian Carrasquer, metge coordinador dels equips PADES de Mutuam, a l’espai ‘El suplement’ de Catalunya Ràdio. Podeu escoltar aquí l’entrevista completa.