Del GAM a la Teleteràpia: transformant els espais de suport en temps de confinament

GAM Mutuam la Creueta

Els Grups d’Ajuda Mútua (GAM), que existeixen des de fa deu anys a la Residència Mutuam la Creueta de Sabadell, tenen com a objectius principals oferir un espai terapèutic de suport, escolta activa i contenció a les famílies que permeti minimitzar l’impacte emocional que implica l’ingrés i/o la malaltia del seu familiar. A més a més, també esdevenen un espai psicoeducatiu en el qual es poden treballar diverses qüestions relacionades amb les demències, els canvis en les relacions o les conseqüències per a la salut, etc.

Al Centre Assistencial Mutuam la Creueta, procurem aquest espai terapèutic i psicoeducatiu als familiars dels nostres residents mensualment, fins i tot en circumstàncies excepcionals com les que vivim. Així, per adaptar-nos a la situació de confinament, s’estan fent sessions telefòniques de psicoteràpia individuals, procurant seguir en la mesura del possible la seva essència tant a nivell terapèutic (afavorint la resiliència, reforçant les fortaleses i comentant les estratègies i consells d’altres familiars) com psicoeducatiu (oferint informació contrastada i consells pràctics per ajudar a gestionar l’estrès i la incertesa en aquests moments de separació).

Treball terapèutic

En la situació actual, molts dels familiars estan anticipant un dol complicat, donant per segura una situació que encara no ha arribat i que es veu agreujada pel fet que la comunicació amb la persona estimada es veu limitada (per limitació de mitjans o per la impossibilitat de la malaltia). Apareix llavors una gran aflicció davant la separació, a més de sentiments d’impotència, frustració, angoixa, culpa, ràbia, tristesa, etc. Des del centre, estem treballant per mirar de reforçar la comunicació família-resident el màxim possible amb videotrucades, missatges de veu i imatge, impressió de fotografies amb missatges, etc. A banda d’això, també es treballa la incertesa, la impotència i la por facilitant un espai d’escolta activa, de validació i de normalització de les emocions actuals. L’objectiu prioritari és aportar seguretat i oferir un espai en el quals els familiars es puguin sentir compresos, escoltats i acompanyats.

En les sessions abordem pensaments i sentiments relacionats amb les circumstàncies de la separació (l’ansietat que genera el temps de separació, l’espera d’informació per part del centre, la impotència per no poder cuidar, etc.) i els aspectes relacionals de la mateixa (què troben a faltar, què els aporta la companyia de l’ésser estimat, la solitud, la culpa, la ambivalència). Tot això sense oblidar que, per una banda, la xarxa de suport malauradament s’ha vist afectada a causa del confinament (menor xarxa disponible i augment de les demandes de persones dependents a càrrec, com infants o persones malaltes a casa) i, per altra banda,  que ha crescut, arran del confinament, l’angoixa o la incertesa laboral. Finalment, anem indagant i treballant sobre la manera d’afrontar aquest dol: si apareix evitació, negació (de manera conscient o no) i de quina manera ho encaren, procurant que aquest afrontament sigui funcional.

Treball psicoeducatiu

En funció de la situació de cada persona, oferim pautes senzilles d’autocura però també tasques relacionades amb tot el treball emocional portat a terme durant la sessió.

Les pautes d’autocura física en la situació actual comprenen aspectes com menjar i beure de manera saludable, la higiene de la son (rutines, relaxació, infusions, banys, música suau, desconnexió tecnològica), escoltar el propi cos, fer exercici físic suau, mantenir-se actiu de manera creativa (cuinar, manualitats, cuidar plantes, cosir), evitar l’abandonament físic (canvi de roba i pijama, dutxa, higiene…mantenir un bon aspecte físic), sortir a gaudir el sol en la mesura del possible (sortint a la finestra o balcó i gaudint durant una estona de com ens fa sentir el contacte amb l’exterior).

Pel que fa a les pautes d’autocura relacional, ens referim a qüestions com compartir els sentiments amb els altres (telèfon, videotrucada, xarxes, etc.), perquè encara que no estiguin presents físicament ben segur que ho podran estar emocionalment per donar suport, buscar un espai on poder estar sol quan la persona necessiti aïllar-se i desconnectar podent-ho explicar obertament a aquelles persones amb qui es conviu, o poder escriure en paper com un se sent.

Les pautes d’autocura cognitiva inclouen, entre d’altres, evitar el bombardeig d’informació a què estem sotmesos aquests dies, així com el negativisme i la violència, plantejar-se objectius a curt termini (rutines diàries, procurar una llar còmoda) o postergar (en la mesura del possible) decisions importants en relació amb la incertesa social i laboral actual.

Per últim, existeixen tècniques narratives terapèutiques que val la pena provar en aquesta situació. Per exemple,  escriure cartes a la persona que es troba a faltar o, directament, a una emoció en concret (carta a la meva ràbia, tristesa, por, solitud), recopilar escrits, poemes, cançons que ens facin pensar en la persona que trobem a faltar o que aporten un missatge que ens agradaria fer-li arribar. També dibuixar, ja que quan ens falten les paraules, de vegades, mitjançant el dibuix, podem expressar-nos de manera simbòlica… Ens pot arribar a sorprendre el resultat!

Abordem els símptomes de la demència avançada: la música significativa

EPAC

Afavorir la qualitat de vida de persones amb demència requereix detectar-ne les necessitats biopsicosocials i espirituals i establir-hi una relació d’ajuda i atenció per cobrir-les. En els centres i residències de Grup Mutuam, per tal d’obtenir el coneixement exhaustiu que ens permeti assolir aquest objectiu partim d’informes, qüestionaris i entrevistes, però també de la convivència i els relats que el propi usuari o usuària explica de la seva vida. Arriba un moment, però, en què la persona amb demència no té les capacitats cognitives necessàries per poder expressar les necessitats i hem de buscar altres tècniques per poder conèixer-les i cobrir-les, alhora que atenem i tractem els símptomes i signes més freqüents de la malaltia.

Tècniques per recaptar informació

Entre les tècniques que més utilitzem per obtenir la informació de les persones amb demència que viuen o són usuàries dels nostres centres i residències per a gent gran, hi ha la història de vida relatada per la família o persones properes. La finalitat d’aquesta és obtenir una visió personal i subjectiva de la seva trajectòria vital, saber com la persona ha viscut les transicions i els esdeveniments que han sigut més rellevants, així com les seves creences, preferències, pors, aficions i trets de la personalitat. Cal tenir present, tanmateix, que quan la informació la dona un altre sempre està esbiaixada i que tendeix a expressar les situacions com ell les ha viscut i no pas com no les ha viscut la persona amb demència.

Una altra eina que fem servir molt habitualment és el DCM (dementia care maping), una tècnica observacional amb què durant un temps es van registrant la freqüència de conductes i estats d’ànim codificats i la qualitat de les interaccions amb els professionals.

Símptomes i/o signes més freqüents: els SPCD

En les persones amb demència, uns dels símptomes i/o signes psicològics i conductuals més freqüents són els SPCD. El terme va ser creat a la conferència de consens convocada per l’Associació Internacional de Psicogeriatria el 1996 per anomenar un conjunt de símptomes i signes recurrents en les persones amb demència. Segons Helen C Kales (2015), els SPCD són signes i símptomes de la percepció, el contingut del pensament, l’estat d’ànim o el comportament pertorbat: agitació, depressió, apatia, peguntes repetitives, psicosis, agressivitat, problemes del son, deambulació, diversitat de comportaments socialment inadequats.

Els SPCD són cada cop més freqüents en els centres assistencials i, a causa de la seva complexitat, ocasionen estrès als professionals i major morbiditat, mortalitat i hospitalització de les persones amb demència.

Un estudi de Cache County (2013) va trobar una prevalença quinquennal de SPCD (al menys un símptoma) del 97%, essent els símptomes més comuns l’apatia, la depressió i l’ansietat.

L’apatia, malgrat ser un dels més freqüents, és també un dels menys tractats. Aquesta correlaciona positivament en una major discapacitat de la persona afectada i en frustració del personal d’atenció directa, en reducció de la qualitat de vida i dels resultats de rehabilitació i supervivència després d’ingressar en un centre assistencial. El síndrome de l’apatia es manifesta en aspectes com la reducció de la iniciativa, l’interès, la motivació, l’afecte, l’espontaneïtat, l’energia, l’entusiasme, l’emoció i la persistència.

Intervencions no farmacològiques

Actualment, l’enfocament integral per a l’abordatge dels SPCD combina tractaments farmacològics amb intervencions no farmacològiques. Es recomana donar prioritat a aquestes i utilitzar els fàrmacs només en cas que no siguin eficaces donats els efectes secundaris i complicacions que ocasionen, com l’augment de risc d’accidents cerebrovasculars i una alta taxa de mortalitat (Cerejeira et al., 2012.  Food and Drug Administration, 2005; Wang et al., 2005; Huybrechts et al., 2012. Gauthier et al., 2010; Azermai et al., 2012; Nakajima, 2011; Ogawa y Koura, 2011).

En relació a l’apatia, una de les eines amb què podem intervenir sense fàrmacs i que té possibilitats de revertir els efectes negatius en la persona i el seu entorn és la musica significativa.

Sabem que un dels trets diferencials de les persones amb demència que presenten signes d’apatia és la reducció d’emocions, motivació i energia. En aquest sentit, alguns estudis han demostrat que la musica significativa és capaç d’activar una xarxa de recompenses que motiva les persones amb demència a portar a terme activitats i a la participació en funcions socials (Stefan Koelsch,2015. Julieta Moltrasio et al., 2018.Jacobsen et al., 2015). Així, la musica és especialment útil per a la millora de l’apatia en pacients amb demència severa, però cal tenir en compte que per obtenir un resultat terapèutic cal seleccionar la música apropiada, ja que no fer-ho podria provocar efectes negatius (Lane-Brown, 2009. MacDonald et al., 2003. Burack et al., 2003. Trappe, 2012).

L’apatia de la Maria

En relació a l’ús de la música com a eina terapèutica en persones amb demència, en el marc de la 3a Jornada Residencial, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, vaig presentar el cas de la senyora Maria, una de les residents del Centre Assistencial Mutuam la Creueta, i la intervenció que vam desenvolupar. En les reunions interdisciplinàries que portem a terme, els professionals d’atenció directa havien expressat la dificultat que tenien per realitzar les activitats de la vida diària (AVD) amb aquesta resident amb demència avançada i que presentava signes clar d’apatia. Després d’un procés de reflexió, vam decidir provar una intervenció que es basava en posar-li com a música de fons un llistat de cançons que sabíem que era del seu interès perquè la sentís mentre el personal d’atenció directa l’atenia en les AVD, implicant-se cantant o taral·lejant.

Els resultats que es van aconseguir van ser positius i a curt termini. Es va produir un augment de l’interès, la implicació i el benestar de la usuària en el desenvolupament de l’activitat, una millora en la resposta i la comunicació cap al personal d’atenció directa i, en general, una millora de l’ambient físic. Així, vam poder comprovar que les experiències positives oblidades es fan presents mitjançant les emocions que desperta la musica significativa i alegra. Les persones amb demència no recorden la experiència, però si l’emoció que els va provocar. (Guzmán-Vélez et al. 2014).

Malgrat que aquesta sigui una intervenció de baix cost i sense efectes secundaris negatius, cal tenir en compte que a algunes persones no els agrada la música i poden trobar-la irritant i també que no tots els professionals d’atenció directe se senten còmodes. (EvaGötella et al.,2008)

Rosa Torró

Educadora social

Centre Assistencial Mutuam La Creueta

“Una vez que uno ha visto tales respuestas, uno sabe que

aún hay un yo al que se puede llamar, aunque la  música,

y sólo la música, pueda hacer el llamado … a aquellos que

están perdidos en la demencia… la música no es un lujo para ellos,

sino una necesidad, y puede tener un poder más allá de cualquier cosa

para restaurarlos para sí mismos y para los demás, al

menos por un tiempo”

Oliver Sackcs, 2007. Musicofilia.

La temporada de calçots arriba al Centre Assistencial Mutuam La Creueta

Calçots Creueta

En el marc de la programació d’activitats dedicades a la cuina i les tradicions, el Centre Assistencial Mutuam la Creueta de Sabadell, va organitzar una bona calçotada. Tradició típica catalana, que va néixer l’any 1880 a la localitat de Valls i que es conserva amb el temps estenent-se per tot el territori català.

Amb motiu de la celebració de Sant Josep i del dia del pare, el 19 de març, els usuaris, familiars, voluntaris i professionals del centre, van treballar plegats en la preparació i elaboració d’un menú a base de calçots. Acompanyats de la típica salsa romesco, un bon assortit de carn a la brasa i una deliciosa crema catalana ben cremada, tothom va gaudir d’aquest àpat i del bon dia. Aquestes activitats a banda de delicioses, permeten reforçar els lligams entre tots els membres del centre, intercanviant experiències i reforçant les tradicions que no s’han de perdre.

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta acosta la disfàgia a professionals amb un taller especial

Disfàgia Creueta

La disfàgia consisteix en la dificultat per a la deglució, una realitat que el Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell coneix molt bé i que vol apropar una mica més als professionals que intervenen en l’atenció i cura de persones que tenen a càrrec seu. Per això han dissenyat un pla de formació anomenat “la disfàgia al treu abast”, basat en tallers teòrics i pràctics, realitzats pel logopeda Daniel Rodríguez amb la col·laboració de l’equip nutricionista del centre.

El primer taller el van adreçar als professionals de la cuina, claus en el tractament de la disfàgia, comptant també amb la participació de residents afectats. Durant el taller els professionals van aprendre més sobre les textures i la presentació del plat. Els residents per la seva banda van aportar la seva visió en primera persona, sobre les necessitats que tenen i les seves preferències. Aquesta interacció entre professionals i pacients, va resultar un encert, doncs va permetre posar en comú les dues visions, un apropament entre les parts implicades i una major sensibilització sobre aquesta patologia, per incidir en una bona recuperació de la persona afectada.

Per a més informació sobre la disfàgia, consulteu la web de la Fundació de Recerca en Gastroenterologia.

Sessió de treball sociosanitari entre l’Albada (Parc Taulí) i el Centre Assistencial Mutuam La Creueta

Sessió sociosanitària Creueta

A finals de febrer, el Centre Assistencial Mutuam la Creueta de Sabadell en col·laboració amb l’Albada centre sociosanitari de Parc Taulí, van organitzar una sessió conjunta de coordinació, amb els principals centres d’atenció primària i hospitals del Vallès Occidental Est. La sessió tenia per objectiu tractar com es fan les derivacions, com gestionen els circuits i com millorar la comunicación. En resum com ser més eficaços a l’hora d’ajustar els perfils d’ingrés dels pacients.

Durant la jornada, la directora del centre assistencial, Dolors Cabré, va presentar les xifres d’activitat del 2018 i la situació actual del recurs, que ja compta amb dos anys d’experiència en activitat sociosanitària, com a proveïdor del Servei Català de la Salut al Vallès. Aprofitant que el Centre Mutuam La Creueta dóna atenció a un total de 114 usuaris, procedents de places sociosanitàries i places residencials geriàtriques, durant la sessió es van treballar diferents propostes de millora, en benefici de la persona atesa i el seu entorn. Aquests van resultar molt interessants per assolir l’objectiu d’aquesta reunió entre tots els agents implicats al voltant dels recursos sociosanitaris, els agents de salut i els agents socials del Vallès.

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta orienta professionalment als joves, durant la 3a Fira Apropa’t a la FP

Fira Apropa't a la FP Creueta

El 22 de febrer, El Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell, va estar present a la 3a Fira d’orientació educativa i professional Apropa’t a la Formació Professional. Aquesta fira està adreçada a alumnes de 4t d’ESO i a diferents col·lectius que s’estan formant, amb una mirada posada al seu futur acadèmic. Esdeveniments com aquests acosten els centres formatius al teixit empresarial i a la realitat laboral, mostrant una visió molt real dels perfils més buscats i necessaris, alhora que també la importància d’afrontar els processos de selecció i els seus punts clau.

Aprofitant aquesta gran oportunitat, el Centre Assistencial Mutuam La Creueta va posar un estand, reproduint una sala de rehabilitació, on es mostrava als alumnes com fer les mobilitzacions i transferències correctes a persones dependents. Com a fet a ressaltar, la directora del centre, Dolors Cabré, va fer una presentació del centre i dels diferents perfils professionals que es requereixen en l’actualitat.

La participació en la fira va concloure amb una bona valoració dels visitants que van resultar molt participatius i interessats, exposant els seus dubtes professionals i sortint amb una nova visió, assolint d’aquesta manera l’objectiu d’orientar a la gent jove en el camí de la vocació professional.

 

La Creueta porta la realitat de la gent gran a les aules d’instituts de Sabadell

Mutuam La Creueta

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta ha iniciat aquest any una nova activitat dins dels projectes de relació amb la comunitat. Es tracta d’una iniciativa dins de l’espai de relacions intergeneracionals i comunitàries, basat en la formació de valors, en el coneixement de les persones grans i en donar a conèixer què és un centre residencial, qui hi viu i què s’hi fa.

El centre, que disposa de més de 10 convenis de col·laboració amb diferents entitats educatives de la ciutat de Sabadell, acull durant tot l’any alumnes de 3r i 4rt d’ESO que hi porten a terme diferents activitats, com a contingut del seu currículum escolar. La novetat, en aquest cas, és que és el centre el que està present a les aules.

La Creueta ha estat escollida com a entitat per portar a terme aquest nou projecte de servei comunitari i d’aprenentatge i servei creat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i promogut des de l’Ajuntament i diferents entitats educatives de la ciutat.

Durant el mes de novembre, l’educadora social del centre, Rosa Torró, va fer la primera d’una sèrie de sessions formatives als alumnes de 3r d’ESO de l’IES Sabadell. L’objectiu, donar a conèixer al col·lectiu de joves, que són el futur i que també són font d’informació i formació de les persones grans amb les que conviuen, la realitat d’aquest segment de població, la tasca que es porta a terme en el centre, els perfils professionals que hi treballen i els perfils de gent gran i socials que hi viuen.

La Creueta, present a la Festa Major de Sabadell

El passat dia 8 de setembre, el Centre Assistencial Mutuam la Creueta de Sabadell, va estar present a la festa major de la ciutat. Actuant com a entitat organitzadora, conjuntament amb altres centres residencials de la ciutat, van donar lloc a una activitat intergeneracional amb una alta participació i un ambient molt familiar.

 

A partir dels jocs d’arrel tradicional, com ara la xarranca, jocs de fusta, dòmino i d’altres d’arreu d’Europa, les nostres persones grans van poder jugar i interactuar amb els seus néts així com amb els nens i nenes de la ciutat, que es van acostar per conèixer una altra mena d’activitats lúdiques i maneres de jugar diferents de les que ells estan habituats.

Les residències La Creueta i Les Franqueses participen en un estudi sobre teràpia amb gossos

Teràpia gossos Residència la Creueta

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell i la Residència Les Franqueses, propietat de la Fundació Privada de Les Franqueses del Vallès per a gent gran que gestiona Mutuam, participen en un estudi clínic supervisat per la Universitat UCAM de Múrcia per analitzar els efectes d’una intervenció assistida amb gossos d’activació en persones institucionalitzades en centres residencials. L’estudi es porta a terme a nivell estatal mitjançant ASGECAN Terapias, una empresa especialitzada en aquest àmbit.

Les intervencions terapèutiques assistides amb animals (AAI) estan orientades a objectius, estructurades i incorporen intencionalment als animals en la salut, l’educació i el servei humà amb el propòsit d’obtenir beneficis terapèutics i millorar la salut i el benestar. Existeix bibliografia que demostra que aquest tipus d’intervencions són beneficioses per al tractament de símptomes conductuals i psicològics de la demència, que millora les habilitats socials i  redueix la tristesa i l’ansietat, alhora que potencia les emocions positives i l’activitat motriu. Teràpia gossos Residència Les Franqueses

Els objectius de la investigació amb repercussió internacional són, entre d’altres: elaborar la primera publicació important a nivell internacional sobre les AAT i establir els beneficis concrets per als pacients per desenvolupar protocols d’intervenció eficaços i ètics.