Àstrid Garcia: “Convido tothom a fer voluntariats, perquè som éssers socials i vivim en comunitat”

L’Àstrid Garcia té 34 anys i ja en fa 10 que va començar a col·laborar com a voluntària al Centre Assistencial Mutuam La Creueta, ubicat a Sabadell. Al llarg d’aquest temps, ha acompanyat tres persones usuàries a fer sortides per la ciutat i ha compartit temps de qualitat amb elles. En la seva vida professional està allunyada de l’atenció a les persones i la seva inquietud està motivada per raons personals.

Quan vas començar a fer de voluntària i per què?

Vaig començar fa uns deu anys i en la decisió de ficar-m'hi hi va tenir molt a veure la pèrdua dels avis amb qui vaig créixer. Amb la meva àvia, especialment, hi tenia molta connexió, era una referència per a mi. M'agradava estar amb ella i amb les seves amigues i, d'alguna manera, volia recuperar aquest contacte amb la gent gran.

Com vas arribar al Centre Assistencial Mutuam La Creueta?

A l'Ajuntament de Sabadell vaig veure que hi havia unes crides al voluntariat i m'hi vaig apuntar. Vaig fer una entrevista amb l’educadora social del centre i llavors vaig començar un voluntariat que consisteix a acompanyar una persona resident a passejar.

Com va ser aquella primera experiència?

Em van assignar una senyora que tenia moltes ganes de sortir però que ho tenia complicat per fer-ho perquè anava en cadira de rodes i no era autònoma. A més, tenia pocs familiars i eren grans, així que no podien ajudar-la. Vaig estar acompanyant-la en les seves sortides durant un parell d'anys. Quan ella va morir, vaig deixar el voluntariat durant un temps, però seguia en contacte amb l’educadora social de Mutuam La Creueta i disponible per si algú altre necessitava acompanyament.

I què va passar?

Em va trucar i vaig reprendre el voluntariat amb una altra senyora que estava en la mateixa situació. Cognitivament estava molt bé, però físicament estava impedida. La vaig acompanyar durant uns tres anys. Amb l'arribada de la Covid, vam estar força temps en què l'accés a les residències estava molt restringit i no vaig poder seguir amb el voluntariat. Ara que la situació s’ha normalitzat, he tornat a fer-ho. Aquest cop, amb l’Àngels, una senyora que és bastant jove i físicament és autònoma però que, en canvi, està perdent progressivament la memòria. Això ha canviat una mica el meu rol. Abans la meva tasca consistia més a assistir, a ser una mica les cames de la persona a qui acompanyava. Ara es tracta més aviat d'ajudar a mantenir actiu el cap d'aquesta resident.

Què t’aporta acompanyar persones grans?

M'agrada molt l'experiència. En el dia a dia, si no tens a prop persones d'aquesta edat, no t'hi relaciones. En el meu cas no la tenia i la volia. Per mi, doncs, l’experiència del voluntariat és enriquidora per a les dues bandes.

Què creus que li aporta a l’Àngels aquest voluntariat?

A banda de poder sortir del centre, també el fet de poder estar amb gent jove. Tot i que ella sí que té força família, la situació és diferent. Quan sortim, ja no és una més en un grup, sinó que estem només les dues i anem on ella vol i parlem de les coses que li venen de gust.

On aneu o quines coses feu quan esteu juntes?

Normalment anem a passejar pel centre de Sabadell. Durant les festes de Nadal, vam anar a veure el pessebre, la Fira de Santa Llúcia, el calendari d'advent... Quan són rebaixes, doncs anem a veure botigues o, si no, prenem alguna cosa i parlem de la nostra vida. També tenim previst agafar un dia el tren i anar a la zona de la ciutat d'on és ella. L'objectiu, sobretot, és sortir i prendre l'aire. 

Ella havia tingut acompanyament d'alguna altra persona voluntària?

No, és la primera vegada. De fet, així com les altres persones a qui havia acompanyat no havien qüestionat mai la meva tasca, a ella li va costar d'entendre que algú de manera voluntària volgués venir a passejar amb ella. Es pensava que hi havia gat amagat!

Com et guanyes la confiança d'aquestes persones?

De manera natural, sent jo mateixa. Com ho són elles amb mi. Es tracta d'escoltar-les i adaptar-se al seu ritme i les seves preferències. Les coses flueixen de manera natural.

Quan us trobeu?

Un cop per setmana, un parell d'hores o tres. En el meu cas, per fer-ho compatible amb la feina i els horaris de la residència, hi vaig els divendres.

Què ha de tenir una persona que es plantegi fer un voluntariat d’aquest tipus?

Sobretot, ha d’agradar-li la gent gran. De vegades, em trobo amb persones de la meva edat que no tenen gaire empatia cap a elles ni les comprenen. Estan molt estesos tòpics sobre la gent gran com que es colen als llocs o que es queixen per tot i això no és cert. Així doncs, és important que la persona voluntària tingui capacitat d'escolta i d'empatia. La resta surt sol.

Creus que t’ha canviat d’alguna manera l’experiència?

Sí, tot i que jo ja era molt conscient de la situació de la gent gran en la societat actual, ara encara en soc més. He après com és viure en una residència -els meus avui no hi van estar- i el valor que tenen aquestes sortides a l’exterior i el fet de poder estar en contacte amb altres persones.

A qui recomanaries un voluntariat amb gent gran?

En el meu cas, la feina que faig no té res a veure amb l’àmbit social i, per tant, la meva motivació és purament personal. Ara bé, la gent que està fent estudis en l’àmbit de l’atenció a les persones o la intervenció social -educadors socials, treballadors socials, psicòlegs, etc.- estaria molt bé que fessin un voluntariat d’aquest tipus. De fet, jo convido tothom a fer-ne, encara que no sigui amb persones grans, perquè som éssers socials i vivim en comunitat. La petita aportació que cadascú hi pot fer és important.    

Si tens interès a fer un voluntariat a algun dels centres del Grup Mutuam, pots escriure un correu a informacio@mutuam.com o trucar al 93 380 09 50.