93 380 09 70
Hem tingut l’oportunitat de parlar amb la Nuria Mallen, dietista i nutricionista del Centre Assistencial Mutuam La Creueta. També té formació en coaching, psicologia, tecnologia dels aliments, entre d’altres. Com a dietista i nutricionista gestiona el servei de restauració col·lectiva d’aquest centre assistencial. Això implica la revisió i elaboració dels menús, de les fitxes d’emplatat per a tota la planta sociosanitaria, assegurar-se que tots els processos es realitzen correctament, de gestionar les al·lèrgies, els recomptes, els canvis que van sorgint, etc. A part de tot el que és clínic i relacionat amb elaborar tota l’alimentació de les residències geriàtriques, també realitza tallers i formacions, entre d’altres. Al final, tal i com ella mateixa diu, ‘’fem una mica de tot’’.
Amb una trajectòria tan rica i diversa, segurament t’has enfrontat a diversos reptes al llarg del camí. Quins són els principals reptes que et trobes en la teva tasca diària?
Un dels reptes més significatius és la manca de recursos humans especialitzats en dietètica i nutrició a les residències per a persones grans. L’abordatge de les necessitats específiques dels usuaris, com la disfàgia o les al·lèrgies alimentàries, requereix una atenció personalitzada i coordinada amb la resta d’equips.
A més, també vull destacar que hi ha hagut un canvi significatiu en el perfil dels usuaris. ja que l’esperança de vida ha augmentat i això implica que la persona arriba a la residència geriàtrica a una edat més avançada i amb unes necessitats més específiques. Tot això suposa un desafiament constant per adaptar-nos i proporcionar la millora, atenció i qualitat en l’alimentació en aquests centres.
Has mencionat la importància de la coordinació amb altres equips, com el d’infermeria i els auxiliars. Podries explicar-nos com integres la teva tasca amb aquests altres professionals?
La coordinació és clau per a un abordatge integral del benestar dels residents. Treballem estretament amb l’equip d’infermeria i els auxiliars per garantir una atenció completa i personalitzada. Això implica des de l’elaboració de menús adaptats fins a la supervisió de la ingesta i la detecció de possibles problemàtiques nutricionals. És un esforç col·lectiu que prioritza sempre el benestar dels residents.
Parlem una mica sobre l’elaboració dels menús. Com aconsegueixes equilibrar les necessitats nutricionals amb les preferències dels usuaris?
L’elaboració dels menús és un procés complex que requereix una combinació entre les necessitats nutricionals i sensibilitat cap a les preferències dels usuaris. Ens reunim regularment amb ells per rebre el seu feedback i adaptar els nostres menús en conseqüència. L’objectiu és proporcionar una alimentació equilibrada que satisfaci tant les necessitats nutricionals com les preferències personals, en la mesura del possible. A l’hora d’elaborar un menú també s’ha de tenir en compte que certs aliments poden ser perjudicials, com per exemple el conill que, tot i que nutricionalment és molt beneficiós, no el podem servir per la quantitat d’ossos petits que conté.
L’objectiu és proporcionar una alimentació equilibrada que satisfaci tant les necessitats nutricionals com les preferències personals, en la mesura del possible.
També cal tenir en compte que la quantitat de cuiners dels quals disposem és relativament limitada per un tema de pressupost, per tant, la idea és fer un menú basal i a partir d’aquí realitzar les derivacions que puguem.
Intentem trobar l’equilibri, i tot i que limitem el consum de certs aliments com per exemple els dolços, no en restringim cap. Un cop al mes, per exemple, donem xurros amb xocolata i un cop a la setmana canalons, que agraden moltíssim.
Ens esforcem per arribar al punt mitjà entre fomentar que no hi hagi desnutrició i arribar a uns paràmetres saludables, i entre que la persona es mengi el que li donem. Si només elaboréssim menús ultrasaludables, molt possiblement, els residents no s’ho menjarien o aprofitarien per menjar coses menys saludables fora del centre.
Un dels temes que has destacat és la importància d’evitar el malbaratament alimentari. Com abordes aquesta qüestió dins de la teva tasca?
La reducció del malbaratament alimentari és una prioritat per a nosaltres. Treballem en estreta col·laboració amb l’equip de cuina per optimitzar els recursos i evitar el malbaratament. Això inclou des de la planificació adequada dels menús fins a la gestió eficient dels aliments.
Com afronteu qüestions com la disfàgia i altres necessitats específiques dels residents en l’àmbit de la nutrició?
L’abordatge de la disfàgia i altres necessitats específiques requereix una atenció meticulosa i individualitzada. Treballem estretament amb els logopedes del centre per adaptar la textura i la consistència dels aliments segons les necessitats de cada resident. Aquesta col·laboració multidisciplinària és fonamental per garantir una alimentació segura i adequada per a tots els usuaris de la residència. De forma més específica, en el meu dia a dia em dedico a la revisió de les dietes de cada usuari, adaptacions del menú segons les patologies, valoració nutricional dels plats i del menú complet, adaptació de textures (espessa, pastosa, fàcil masticació) revisió del volum d’ingesta per, no només garantir una correcta alimentació, sinó també per disminuir una possible causa de desnutrició i comprovar quins plats agraden més i quins altres hem de canviar dins l’oferta gastronòmica.
L’abordatge de la disfàgia i altres necessitats específiques requereix una atenció meticulosa i individualitzada. Treballem estretament amb els logopedes del centre per adaptar la textura i la consistència dels aliments segons les necessitats de cada resident.
La disfàgia és una patologia que, ara per ara, no té cura i l’única solució és texturitzar els aliments que donem. Des de fa temps que vam decidir que al migdia no fem un triturat únic sinó que el que fem és triturar el primer plat, la proteïna i l’acompanyament per separat. D’altra banda, al sopar si que fem un triturat únic perquè hem detectat que fent-ho d’aquesta manera teníem una taxa d’èxit més gran.
En casos de disfàgia l’alimentació és diferent o adaptada, ja que hi ha productes com la patata o el pernil dolç que a l’hora de mastegar es mantenen bastant estables i a l’hora de deglutir no provoquen problemes, en canvi, altres aliments com per exemple, les galetes, s’han de vigilar. Hi ha aliments de risc, aliments a vigilar i aliments que es poden menjar perfectament amb la seva textura original.
Quin és el teu principal objectiu com a professional en aquest entorn?
El meu principal objectiu és millorar la qualitat de vida dels residents a través de l’alimentació. Cada dia treballo amb la convicció que una alimentació adequada pot tenir un impacte positiu en la salut i el benestar dels residents. És un honor poder dedicar-me a aquesta tasca i intentar posar el meu granet de sorra perquè la gent gran rebi l’atenció que es mereix. M’agrada treballar en l’alimentació de les residències de gent gran perquè penso que hi ha una gran necessitat i que és un col·lectiu que està una mica oblidat.
Cada dia treballo amb la convicció que una alimentació adequada pot tenir un impacte positiu en la salut i el benestar dels residents.
És molt important mantenir aquest sector de la població ben cuidat i atès perquè, a part que es mereixen la millor atenció, si parlem en termes purament econòmics, la desnutrició i la disfàgia ocasionen gran despesa en l’àmbit sanitari, per tant, l’alimentació és clau. Ho tenim perfectament analitzat i mesurat des del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes del qual en soc una de les portaveus.
En resum, la missió de millorar la qualitat de vida de la gent gran a través de l’alimentació és una tasca complexa i multidisciplinari que requereix un compromís profund i una coordinació diligent. A través de la dedicació de professionals com la Núria Mallen, s’aborden reptes com la manca de recursos humans especialitzats, l’adaptació als canvis en els perfils dels residents i la integració de les necessitats nutricionals amb les preferències personals. La coordinació amb altres equips i una planificació meticulosa són claus per aconseguir una atenció completa i personalitzada. Malgrat els obstacles, el compromís amb la millora de la qualitat de vida dels residents és ferm, reconeixent la importància crucial de l’alimentació en la salut i el benestar dels individus, especialment en col·lectius com la gent gran. A través d’aquesta dedicació, es promou no només la salut individual, sinó també la sostenibilitat del sistema sanitari en general.
