Repensar el PIAI: l’Atenció Centrada en la Persona en temps de pandèmia

PIAI Centre Mutuam la Creueta

La Covid-19 i les mesures restrictives que s’han adoptat a les residències de gent gran per protegir-les del virus han suposat, com ja sabem, un gran nombre de canvis i reptes en la quotidianitat d’aquests centres i les persones que en formen part. La comunicació i les relacions interpersonals, en totes les seves vessants, s’han vist profundament alterades i ha fet falta sumar enginy i esforços perquè la qualitat assistencial i el benestar dels usuaris i usuàries es veiessin el menys afectats possible. Les noves formes de funcionar han impactat necessàriament en una eina essencial per als i les professionals en el marc de l’Atenció Centrada a la Persona que s’aplica a les residències del Grup Mutuam, el Pla Individualitzat d’Atenció Integral (PIAI). Al Centre Residencial La Creueta, de Sabadell, ja s’ha posat fil a l’agulla per adaptar-la a la nova realitat.

El PIAI és un document que s’elabora quan una persona ingressa en una residència i que es revisa periòdicament. En ell es recull informació sobre l’usuari o usuària, les valoracions d’un equip professional interdisciplinari i els objectius i propostes que configuraran el full de ruta per atendre les necessitats del resident i donar-li suport en el seu projecte de vida. Sempre que la persona usuària estigui capacitada s’ha de fer de forma consensuada amb ella i, si no ho està, es treballa amb la família o un amic de referència per conèixer les seves preferències i història de vida. Obviament, les circumstàncies sanitàries actuals i les mesures de distànciament han posat molts pals a les rodes a aquest procés.

Primer de tot, cal tenir en compte que durant els primers mesos de la pandèmia es va recomanar no fer els PIAI, ja que es demanava reduir al mínim el moviment del personal i es considerava un risc que els diversos professionals que participen en el procés de valoració d’una persona estiguessin entrant i sortint de la seva habitació. En el cas de Mutuam La Creueta, això va fer que moltes revisions d’aquest instrument, així com l’elaboració del dels nous ingressats, s’haguessin d’ajornar. Amb unes dades epidemiològiques millors i amb el centre ja sectoritzat, es va decidir reprendre l’actualització dels PIAI de les persones usuàries més autònomes i que ja havien manifestat la voluntat de fer-ho sense la col·laboració de la família abans de la pandèmia. Tot i així, com a mesura de precaució, es va optar per limitar el nombre de professionals que participen en el procés a tres: dos tècnics i l’auxiliar de referència del resident.

Reunió per elaborar el PIAI adaptada a les mesures Covid
Reunió per elaborar el PIAI adaptada a les mesures Covid

Per tal de poder continuar amb els usuaris amb més deteriorament cognitiu que es troben en el sector verd -és a dir, lliure de Covid-, es va implementar un canvi fonamental en les trobades que es programen amb els familiars per elaborar i revisar el document i que abans es feien en un despatx de la residència. Tot i que les visites al centre els estan permeses quan no hi ha cap brot -complint amb uns protocols de seguretat-, es va optar per aprofitar els avantatges que ofereixen les noves tecnologies i les reunions s’han adaptat al format telemàtic. Així, es preserva la participació de l’entorn de la persona en el PIAI sense posar en risc la salut de ningú. En aquest sentit, cal assenyalar que a Mutuam La Creueta s’ha percebut com les famílies, ara que no poden veure els residents tant com voldrien, s’han bolcat més en l’elaboració de la història de vida, un document que permet als professionals conèixer millor la persona i saber quines són les seves necessitats i preferències.

Per últim, ha canviat també l’enfocament dels objectius que, a partir del que expressen les persones usuàries, es recullen en el PIAI per tal de millorar el seu benestar. Els residents sovint el que demanen quan se’ls pregunta es poder fer sortides a l’exterior o veure els seus éssers estimats més freqüentment. Amb les limitacions que existeixen per motius sanitaris, això no és possible, i cal fer un esforç per adaptar els seus desitjos a la nova realitat. Es tracta, en definitiva, de portar a terme accions molt individualitzades i centrades en la persona. Per exemple, amb les persones que mostren molt interès per sortir, es fan més passejades per la terrassa, o a una resident que és testimoni de Jehovà se li ofereix suport per tal que pugui connectar regularment amb la seva comunitat mitjançant una videotrucada. Alhora, s’ha de tenir en compte que les activitats s’hauran de modular en cada moment d’acord amb l’evolució de la situació sanitària, ja que si es produís un nou brot caldria restringir més la mobilitat i les interaccions.

La situació inesperada i plena d’incertesa que vivim està obligant l’àmbit residencial a reinventar moltes rutines i a multiplicar esforços per alleujar a usuaris i usuàries l’impacte de la pandèmia en les seves vides. Segur que els propers mesos haurem de seguir invertint en creativitat, però l’Atenció Centrada en la Persona que caracteritza els centres de gent gran del Grup Mutuam ens ofereix un bon rumb per adaptar-nos a la nova realitat mantenint la qualitat assistencial.

Marina Ropero

Treballadora social

Centre Residencial Mutuam La Creueta

El PIAI en l’entorn residencial: oportunitats i reptes de posar la persona al centre

Professionals de Mutuam en la sessió clínica sobre el PIAI

En el marc de les sessions clíniques que la Fundació Mutuam Conviure organitza periòdicament per a professionals de l’àmbit sociosanitari, Isabel de la Fuente, neuropsicòloga del Centre Assistencial Mutuam Collserola, Carolina Ferrero, adjunta de l’Àrea Residencial, Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí, i Silvia Mirete, directora de la Residència Vila-seca, van parlar sobre l’aplicació del PIAI en l’entorn residencial.

Als centres de Mutuam, fer un Pla d’atenció des del paradigma de l’Atenció Centrada en la Persona ha esdevingut una eina fonamental perquè aquesta pugui exercir el seu dret d’autonomia en la continuïtat del seu projecte de vida. A nivell legal, els principis en què es fonamenta aquest model estan recollits en diferents textos tant d’àmbit estatal com internacional.

La introducció del PIAI Centrat en la Persona en l’entorn residencial ha suposat un canvi de visió pel que fa a l’atenció a l’usuari. Així, la persona, els seus desitjos i esperances se situen en el centre del programa assistencial. Deixa de ser una mera receptora de les accions i es responsabilitza del procés, decideix com es desenvolupa i qui s’hi implica. La persona és l’experta i els professionals participen amb ella i amb aquells que l’atenen en un procés en què es consensuen les decisions. Gràcies a la introducció d’aquesta visió, s’aconsegueix una major implicació de la persona, perquè coneix la utilitat del pla d’atenció. A més, augmenta la seva percepció de control sobre allò que l’afecta, així com la seva relació amb l’equip i la seva qualitat de vida.

Un procés amb moltes veus implicades

Quan un usuari ingressa en una residència, i després d’explicar-li què és el PIAI i quines opcions té per participar-hi, un equip de professionals interdisciplinari en fa una valoració que té en compte la seva història de vida (valors, creences i hàbits), les capacitats físiques i cognitives, l’estat de salut i emocional i el seu entorn social. A partir d’aquí, i conjuntament amb ell (o els seus familiars, si ell no té competència per fer-ho), es consensuen els objectius del PIAI, que han d’estar centrats en el seu projecte de vida. Així mateix, es defineixen qui seran les seves figures de referència, és a dir, els professionals que estaran més a prop de l’usuari, faran el seguiment de l’assoliment dels objectius pactats i transmetran la informació a la resta de l’equip. L’avaluació periòdica dels resultats de les actuacions i les participacions permet mantenir o variar els objectius i activitats planificats.

L’aplicació d’aquest model de PIAI en l’àmbit residencial té, doncs, beneficis inqüestionables per a la persona. Tanmateix, els principis en què es basa fan emergir reptes importants per als professionals que se’n cuiden. Deixar de parlar de dependència en l’atenció per fer-ho d’autonomia de la persona suposa que haguem d’afrontar situacions com que aquest es negui a rebre un tractament, que haguem d’acceptar que decideixi la seva dieta i que sigui partícip del seu pla de cures o que haguem de respectar les seves últimes voluntats.

És per tot això que Grup Mutuam seguirà treballant en el desenvolupament i millora contínua d’aquest model d’atenció, des del convenciment que l’única forma d’atendre a les persones és considerar-les el centre d’atenció  i empoderar-les per seguir desenvolupant el seu projecte de vida.