Centres de Dia del Grup Mutuam: el millor suport a les famílies, l’atenció personalitzada a qui estimen

Usuària Centre de Dia

Una de les solucions que tenim al nostre abast per donar resposta als reptes que planteja l’envelliment en la societat actual són els Centres de Dia. Es tracta de serveis d’acolliment diürn que complementen l’atenció familiar i que tenen com a objectiu afavorir la recuperació o manteniment de l’autonomia personal i social de les persones usuàries. Per a moltes d’elles és un pas previ a l’ingrés a una residència que els permet restar més temps a casa seva i mantenir els vincles amb la família i el seu entorn natural mentre reben un suport especialitzat.

Els equips professionals multidisciplinaris que hi ha els Centres de Dia permeten cobrir totes les necessitats i també treballar diferents aspectes amb la persona atesa que afavoreixen la continuïtat de les seves condicions de vida i el manteniment de les seves capacitats. Així, el gruix de la plantilla el conformen les gerocultores, que s’ocupen de la higiene i del suport en les activitats quotidianes, però també de portar a terme en molts casos les activitats que han dissenyat els tècnics. Són, en definitiva, les que passen més hores amb les persones usuàries i qui millor les coneixen. Així mateix, hi ha treballadors socials, terapeutes ocupacionals, responsables higiènic-sanitaris, fisioterapeutes, educadors socials i psicòlegs que s’encarreguen de dissenyar activitats des del seu àmbit d’expertesa i d’acord amb les necessitats de cada persona usuària. A més, hi ha la coordinadora o coordinador, que vetlla pel correcte funcionament de tot plegat.

Convivència i personalització

Els Centres de Dia públics gestionats pel Grup Mutuam tenen una capacitat d’entre 16 i 30 persones. Per tant, es tracta de petites unitats de convivència. La majoria d’usuaris i usuàries són bastant dependents i tenen deteriorament cognitiu, fet que dificulta que les seves famílies els puguin oferir l’atenció que necessiten, i, encara menys, durant les vint-i-quatre hores del dia.

Als nostres centres, el conjunt de professionals treballem des de fa molts anys per oferir una Atenció Centrada en la Persona. Aquest model es basa en concepció de l’individu com un tot. Així, no només es cobreixen les seves necessitats assistencials, sinó que es tenen en compte els seus desitjos, aplicant-se els principis d’integritat i personalització i potenciant-se que pugui continuar prenent les seves decisions. Cada usuari i usuària té, doncs, un projecte de vida propi. Això implica adaptar les activitats i la quotidianitat a les preferències de cadascú. Per exemple, si una persona manifesta que li agrada passejar, es potencia això en la seva rutina i si una altra diu que li agrada prendre un cafè després de dinar, doncs se n’hi porta un de la cafeteria. Són petits detalls que fan que les persones se sentin més a gust. Centre de Dia

Durant la setmana, es programen diferents activitats, com les psico-estimulatives o l’exercici físic. Tenim molt clar que un aspecte essencial és el d’aconseguir trencar de tant en tant amb les rutines. En aquesta línia, celebrem totes les festivitats, amb els preparatius corresponents els dies anteriors, amb l’objectiu que s’ho passin bé però també que els ajudin a orientar-se en el calendari. La vessant comunitària també és important per als centres de dia. Abans de la pandèmia, es feien activitats que reforçaven el vincle amb el barri: anàvem a la biblioteca, ens visitava el capellà, sortíem a comprar materials per a les activitats… Amb l’arribada de la Covid, en canvi, vam haver de fer molta vida de portes endins. Ara, de nou, comencem a fer passejos per l’entorn o sortim junts a fer un cafè. Sempre en petits grups i amb les mesures de seguretat corresponents.

Protagonistes de la seva vida

Procurem que les persones usuàries participin en la definició del seu dia a dia. A nivell col·lectiu, són elles qui escullen, per exemple, quines festivitats se celebren i com. Recentment, ens hem trobat que hi hagut centres que han optat per fer la Castanyada i centres que han preferit Halloween i, en funció d’això, hem guarnit els espais i hem preparat les activitats. També poden participar en la Comissió dels àpats, en què expressen les seves preferències sobre els menús. A nivell individual, ja des de l’ingrés, les pròpies persones usuàries o les seves famílies expressen quines activitats o aspectes voldrien que es treballessin i els professionals de cada àrea els fan una avaluació per poder fer una pla personalitzat.

La implicació de les famílies ha estat també un aspecte clau per als Centres de Dia gestionats pel Grup Mutuam. Abans venien sempre que volien i podien participar de les celebracions del centre o en les assemblees. Malauradament, i com a mesura de seguretat, encara no podem rebre visites. Per això, per mantenir el contacte, ens hem hagut de reinventar, i fem fotos i vídeos de les activitats i les enviem a una llista de difusió mitjançant el mòbil.

Adaptar-se a les restriccions

No ha estat aquest, però, l’únic repte que ens ha plantejat la pandèmia. El més complicat ha estat haver d’anar tancant i obrint els centres d’acord amb la situació epidemiològica i les corresponents indicacions de la Generalitat. A més, com que la gent tenia por dels contagis, es va donar l’opció a les persones usuàries de mantenir la plaça encara que no vinguessin. La meitat van continuar venint però entre els que no van fer-ho, vam detectar a la tornada que una gran part havia patit una davallada important.

Silvia Pérez, directora tècnica Centres de Dia
Silvia Pérez, directora tècnica Centres de Dia

Això ha posat de manifest alguns dels beneficis que els Centres de Dia tenen per a les persones grans. A banda de ser un bon recurs per mantenir-se actius i relacionar-se, els permeten fer activitats per mantenir la memòria i la forma física, menjar adequadament i tenir els seus tractaments farmacològics supervisats, entre d’altres. Tot això es tradueix en una millora de la seva qualitat de vida. Per als familiars que se’n fan càrrec, aquests centres també tenen nombrosos beneficis, ja que els permet complir amb les obligacions laborals i tenir temps per a ells mateixos amb la tranquil·litat que la persona està ben atesa. Ens trobem que hi ha persones que porten la parella aquí perquè estan esgotades i així tenen unes hores disponibles per cuidar-se, per anar a fer la compra amb tranquil·litat o per a les seves activitats. Tot i que encara hi ha gent a qui li costa fer el pas, perquè ho veu com un abandonament, el cert és que després se senten molt satisfets i ho agraeixen. Hi ha una expressió que ens hem acostumat a sentir: “Quan vam venir no ens ho pensàvem, però ara estem molt contents”.

Silvia Pérez

Directora tècnica

Centres de dia Creu Barberà, Sabadell Centre, Torreromeu i Novalloreda

El centre Mutuam La Creueta de Sabadell se suma al Dia Mundial de la Disfàgia

Disfàgia

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta, sempre ha estat un centre molt involucrat al Dia Mundial de la Disfàgia. Aquest any, malgrat que les restriccions sanitàries han impedit celebrar els tallers formatius i el show cooking, que ja eren habituals durant la jornada, s’han reinventat per fer la seva aportació en la sensibilització d’aquesta patologia de la deglució. D’aquesta manera, les visites del centre, es trobaran una exposició mural a la sala de visites amb fotografies, informació i consells sobre la disfàgia i perquè aquesta no quedi de portes en dins, la Creueta ho ha reproduït tot en el vídeo que teniu a continuació:

Dia Mundial de la Disfàgia – Centre Assistencial Mutuam La Creueta

La Residència Les Franqueses per a gent gran estimula cognitivament als seus usuaris amb la tecnologia

gent gran franqueses

Les noves tecnologies protagonitzen canvis a la Residència Les Franqueses per a gent gran de Mutuam, estimulant la capacitat d’atenció, la memòria i el raonament entre moltes altres, mitjançant exercicis i jocs amb tablets.

Les dinàmiques tenen per objectiu exercitar i millorar els dèficits cognitius produïts per un AVC (accident vascular cerebral) o malaltia neurodegenerativa. L’ús de la tecnologia ho fa possible, ja que es tracta d’exercicis personalitzables, que formen part de tractaments cognitius i faciliten la creació d’estímuls diferents dels convencionals. Com veieu, es tracta d’una forma innovadora i molt senzilla per millorar la qualitat de vida dels residents.

Els cuidadors davant de l’estrès

Cuidadora residència

Des de fa molts anys, es parla i treballa molt en les atencions que requereixen els familiars cuidadors de persones dependents. Contínuament als centres i associacions es fan tallers, grups d’ajuda mútua, xerrades… Aquetes iniciatives són de gran utilitat, ja que els participants, a més a més de compartir i sentir que no estan sols davant d’aquesta situació, compten amb un grup de professionals que els ajuden a buscar eines per encarar de la millor manera possible els canvis que provoca una malaltia degenerativa en un familiar.

Què passa, però, amb el col·lectiu de professionals que atén aquestes persones un cop entren a viure als centres on treballen? També a ells els afecta la convivència diària amb persones que es van deteriorant tot i les atencions i intervencions, els afecta que cada vegada necessitin més ajuda perquè van perdent les seves facultats i, per suposat, es crea un vincle que es trenca quan aquestes persones moren, després d’anys cuidant-los.

Cada vegada més, els professionals d’aquest ram es veuen exposats a patir ansietat, estrès, angoixa, etc., per molts motius diferents. Per sort, els professionals que desenvolupen tasques cuidadores són molt humans i, malgrat que intentin posar una barrera entre allò professional i els sentiments, hi ha moments en què aquesta relació d’ajuda els pot jugar una “mala passada”. Inevitablement, el fet de treballar amb persones fa que apareguin sentiments de tot tipus, amb els quals cal lidiar : situacions d’ira, de molta contenció, d’impotència… A tot això cal sumar-hi altres situacions inherents a l’activitat laboral que, segons l’Associació Americana de Psicologia, poden ser fonts d’estrès laboral:  sous baixos, sobrecàrrega laboral, poques oportunitats de promoció o manca de suport social, entre d’altres.

Límits, comunicació i relaxament

Per tot això, cal que els professionals reconeguin on poden actuar per millorar el maneig de l’estrès, aplicant solucions al més ràpid possible, abans que es faci crònic i pugui ser perjudicial per a la salut física i emocional. A partir de diversos articles de l’Associació Americana de Psicòlegs, es poden identificar alguns punts clau que els professionals que es dediquen a l’atenció de les persones dependents haurien de tenir presents.

– És important que siguin capaços d’identificar les situacions en què la seva resposta, pensament o sentiment no hagin estat els adequats.

– Cal que trobin les eines que, d’acord amb les seves característiques, li permetin canalitzar l’estrès de forma saludable. Poden ser activitats físiques, com el ioga o l’esport, o culturals, com llegir, assistir a concerts, etc. En definitiva, qualsevol activitat que li generi plaer. Tant fa què sigui, si s’adapta a la seva manera de ser, el que no pot fer és una activitat que no vagi amb ella, ja que podria provocar-li encara més estrès.

– Han d’establir límits entre la vida laboral i personal. Tot i que els resulti difícil, han de tenir clar que no són familiars d’aquelles persones a qui cuiden i, per tant, quan creuen la porta del centre, haurien de ser capaços de deixar de pensar en ells.

– Necessiten descansar per recuperar-se. Aquest descans implica saber desconnectar de l’activitat laboral, ocupar-se de les tasques familiars i de les amistats, parlar d’altres coses que no siguin la feina, etc.

– Cal que aprenguin a relaxar-se. Existeixen diverses tècniques, com la meditació o el mindfulness, que poden ajudar a alliberar l’estrès. No totes elles s’han de practicar en un lloc específic, sinó que es poden aprendre i posar en funcionament sempre que es vulgui a casa. Cada persones es relaxa de forma diferent. Potser a algú no li funciona cap tècnica oriental i li és més efectiu prendre un bany relaxant.

– Han de ser capaços de parlar amb el seu cap per explicar-li la seva situació, intentar trobar solucions   i establir un pla eficaç per controlar les situacions que els generen estrès.

– Cal que sàpiguen buscar i acceptar el suport de persones de la seva confiança que els ajudin a parlar i expressar les emocions i sentiments.

– És important que s’informin si, dins de l’empresa, existeixen, a nivell de prevenció de riscos laborals, programes d’actuació en cas d’estrès laboral i que els facin servir.

A banda de tot això, cal tenir present que hi ha professionals que els poden assessorar, mitjançant tècniques com, per exemple, la PNL per detectar, comprendre i gestionar l’estrès laboral. En definitiva, gestionar l’estrès està en les seves mans, i és molt important que parlin de la seva salut. No es pot esperar que tot allò que provoca l’estrès canviï, però sí que es pot aconseguir modificar la resposta pròpia davant d’aquest.

 

Alba Ruiz

Treballadora social

Residència Mutuam Manresa

Professionals de Mutuam participen en la validació del COPM en espanyol

Participants de Mutuam en la validació del COMP

Els fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals dels centres residencials i sociosanitaris del Grup Mutuam participen, junt amb altres professionals, fundacions i empreses de tot l’estat, en la investigació que s’està portant a terme per validar la versió en espanyol de la Canadian Occupacional Performance Measure (COPM). Aquesta eina, que ja existeix en altres idiomes, està dissenyada per conèixer la percepció que els propis usuaris tenen de la seva capacitat per desenvolupar les activitats de la vida quotidiana.

Elisabet Capdevila, professora de l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa (EUIT) – Phd Student, està portant a terme la investigació, dirigida per la doctora Mariona Portell, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i la doctora María Rodríguez, de la Universidad de Málaga (UMA).

Inaugurada una nova edició de la Formació Mèdica Continuada de la Fundació Mutuam Conviure

Inauguració de la 28a Formació Mèdica Continuada

La 28a edició de la Formació Mèdica Continuada en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, va arrencar el passat 21 de gener amb una sessió sobre “Fragilitat en el vell. Prevenció i maneig” i una altra sobre el “Procés de formació clínica i presa de decisions en pacients vulnerables”. La primera va ser a càrrec del doctor Marco Inzitari,  director assistencial de Recerca i Innovació del Parc Sanitari Pere Virgili, i la segona, de l’advocada Mercedes Pérez, assessora jurídica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).

A més de les ponències dels experts, l’acte va comptar amb la intervenció del doctor Jaume Padrós, president del COMB i coordinador d’aquest iniciativa formativa de la Fundació, que va fer la presentació, i del doctor Josep Ballester, director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, que va donar la benvinguda als assistents. Les sessions, agrupades en cinc trobades i amb una durada total de 20 hores, s’allargaran fins el 20 de maig.

28 anys de millora contínua

L’organització d’aquestes jornades respon al compromís de la Fundació Mutuam Conviure amb la formació continuada dels professionals i l’actualització constant dels coneixements en les diferents disciplines mèdiques. Amb l’ànim de contribuir a difondre pràctiques i models d’excel·lència tant en l’àmbit sociosanitari com en el comunitari, les jornades són obertes a tots els professionals i metges del sector assistencial que hi estiguin interessats.

 

La importància del calçat en la gent gran

Calçat gent gran

Quan anem a comprar unes sabates, ens fixem en aspectes com el color, la comoditat, el model, etc., i tenim infinitat d’opcions entre les quals escollir. Però quan el calçat que anem a mirar és per a una persona gran, cal tenir més cura en l’elecció i tenir en compte que l’estètica de la sabata és menys important que la comoditat i la seguretat. El pas del temps i la degeneració de l’organisme propi de l’edat influeixen, també, en l’estat dels nostres peus. Aquests poden patir diferents afeccions, com inflamació, galindons, pell seca, ungles fràgils… De fet, les nostres extremitats són una de les parts anatòmiques que més es desestructuren i més problemes causen a la gent gran per diversos motius (artrosi de genolls o maluc, fractures de fèmur, etc.). El calçat ideal per a una persona gran és aquell que proporciona seguretat a l’hora de caminar, que queda ben subjecte al peu, però no massa fort, i que té cordons o velcro.

El segon aspecte que s’ha de tenir en compte és que el material amb el qual està fet no tingui una textura ni costures que causin frecs, ja que la pell de la gent gran és fina i fàcil de trencar-se i, per tant, podrien acabar provocant ferides. Si el que es busca és que ofereixin estabilitat, llavors s’han d’evitar les sabates de tacó alt i obertes per darrere, perquè poden provocar que el peu vagi cap als costats i la persona perdi l’equilibri i caigui. Utilitzar sabates còmodes que quedin perfectament adaptades als peus pot evitar moltes afectacions al peu i, en aquest sentit, s’han de seguir les recomanacions següents:

  • Comprovar que les sabates s’ajustin a la mida dels peus abans d’adquirir-les, tenint en compte que la grandària d’aquests canvia amb el pas dels anys. En aquest sentit, el millor moment per comprar-les és el final del dia, perquè així ens assegurem que la sabata continuï anant bé fins i tot quan el peu està més inflat.
  • Tenir en compte que la majoria de persones tenen un peu més gran que l’altre i que la sabata ha de calçar bé en aquest.
  • Procurar que la part superior de la sabata sigui d’un material suau, flexible i que s’ajusti al peu. En general, les de pell poden reduir la possibilitat d’irritacions.

Amb la col·laboració de Cristina Saltó, fisioterapeuta de la Residència Vila-seca

Activa participació dels professionals de Grup Mutuam a les jornades d’Atenció Centrada en la Persona, i d’Experiències d’eliminació de subjeccions

Equip professionals Grup Mutuam

Amb la voluntat d’estar al dia de les darreres novetats en el sector residencial per a gent gran, els professionals de residències geriàtriques i centres de dia del grup, han participat en les segones Jornades d’Atenció Centrada en la Persona i la Jornada d’Experiències d’eliminació de subjeccions i Implementació de la Norma Libera-care, totes dues centrades en aspectes que actualment són puntals per el model assistencial dels  centres que gestiona Grup Mutuam. En el primer cas, el centre Residència Vila-seca, va participar aportant dos pòsters que exemplificaven el que ha suposat implantar un model d’atenció centrat en la persona en aquesta residència per a gent gran. En el cas de les Jornades Libera-care, els assistents van tenir la oportunitat de compartir experiències i debatre sobre aquesta forma de cuidar als residents sense fer servir mètodes de contenció física o química: un mètode que actualment s’aplica als nostres centres i que ha ajudat als equips a anar reduint progressivament el nombre de contencions, trobant alternatives segures i dignes pels usuaris. Animem a tots els professionals a seguir participant i aportant la seva experiència en aquests espais tan interessants.

Encara no coneixes les nostres residències per a gent gran?Ampliar Informació

Equip professionals Grup Mutuam

Al 2016, l’ Hospital Sociosanitari Mutuam Girona incrementa el nombre de llits de mitja estada polivalent

Per tal de fer front a les necessitats del territori i a la demanda de l’hospital de referència Hospital Universitari Josep Trueta de Girona, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona ha incrementat el seu nombre de llits de Mitja Estada Polivalent. Al 2014 aquesta tipologia de llits era de 40, al 2015 van passar a ser 54 i a partir de l’1 de setembre de 2016 ha passat a 62. Aquests llits estan ocupats per pacients que realitzen estades de convalescència post-quirúrgica o pacients neurològics (ictus, sobretot), amb perfil rehabilitador, així com també pacients post-aguts i pacients crònics pluri-patològics que fan estades curtes per estabilitzar-se. Cal dir que el nombre de pacients pal·liatius geriàtrics també ha augmentat aquests últims anys. La mitjana en aquests llits de mitja estada polivalent no arriba als 40 dies, fet que possibilita una alta rotació de pacients que permet donar molt servei a les necessitats dels pacients del territori. La ocupació d’aquesta unitat és elevada.

Encara no coneixes l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona?Ampliar Informació

 

El paper del Centres de Dia en el món de la dependència

Centres de dia Mutuam a Can Coll

En els darrers anys, els països avançats han vist com l’esperança de vida de la població augmentava, fenomen que propicia que les persones grans tinguin cada cop més pes en la societat. Això fa que sorgeixin nous reptes, com el de donar una resposta a les seves necessitats socialment creant serveis específics que s’adaptin a les seves característiques, o com el de facilitar que els futurs usuaris d’aquests serveis o els seus familiars puguin escollir entre diferents opcions. Per exemple, que puguin decidir entre romandre al domicili, ser usuaris d’un centre de dia o bé ingressar en una residència de gent gran.

Si preguntem directament als nostres grans què volen, la gran majoria ens respondran que quedar-se a casa, però aquesta opció no sempre és possible. Tradicionalment, la dona era qui s’encarregava de la casa i de les persones grans de la família, però, amb la seva incorporació en el món laboral, la situació ha canviat.

Que és un centre de dia?

El centre de dia és un servei d’acolliment diürn que complementa l’atenció de l’entorn familiar amb els objectius d’afavorir la recuperació i el manteniment de l’autonomia personal i social dels usuaris. Els centres públics estan orientats a persones a partir de seixanta-cinc anys i en situació de dependència. En ells, es treballa per facilitar a la persona atesa la continuïtat de les seves condicions de vida i el manteniment de les seves capacitats. Els centres compten amb un equip pluri-disciplinar de professionals especialitzats (director/a, responsable higiènic sanitari, fisioterapeuta, gerocultor/a, treballador/a social, educador/a social, terapeuta ocupacional i psicòleg/a) que es preocupen de garantir el que es coneix com una Atenció Centrada en la Persona. Amb aquest model es té en compte la persona com un tot. Així, no només es cobreixen les seves necessitats assistencials, sinó que també es tenen en compte els seus desitjos, aplicant-se els principis d’integritat i personalització i potenciant-se que l’usuari continuï prenent les seves decisions. Cada usuari té, doncs, un projecte de vida propi.

Beneficis dels centres de dia

L'hort més ben cuidat
L’hort més ben cuidat

Per als futurs usuaris, els centres, que són unitats de convivència de poques places (de 16-30 persones), són una bona opció per no estar sols, per socialitzar-se. Alhora, els ofereixen la possibilitat de mantenir-se actius, ja que s’hi porten a terme activitats al matí i a la tarda, cada cop més dinàmiques, s’hi celebren totes les festes, s’organitzen activitats (moltes de caire intergeneracional) i es programen excursions, sovint amb altres entitats del barri o ciutat, etc. La seva vida quotidiana transcorre en un entorn segur i sense barreres arquitectòniques i amb el suport d’un equip de professionals. Als centres, també els ajuden en el manteniment de la higiene personal. I tot això es produeix sense que els usuaris hagin de renunciar a l’entorn familiar.

D’altra banda, els beneficis per a les famílies tenen a veure sobretot amb la disponibilitat de més temps per als cuidadors de les persones grans, que els permetrà atendre les seves obligacions laborals, parentals o de qualsevol altra índole.

El moment de les decisions

Els professionals d’aquest àmbit recomanen, en general, que l’entrada d’una persona gran en un centre de dia es tracti amb la família de forma oberta i que ella pugui opinar. Si es vol tramitar l’accés a un recurs públic d’acord amb la llei de dependència, quan abans s’iniciï el procés, millor, ja que la burocràcia pot comportar demores i, així, quan convingui a nivell familiar, hi haurà un gran tret avançat.

Triar un centre no és una tasca fàcil. Implica dedicar temps a visitar-ne alguns, tenint en compte aspectes com les recomanacions, la proximitat al domicili o els horaris. En aquest sentit, les treballadores socials poden orientar les famílies i oferir-los informació, com les valoracions o les llistes d’espera que tenen. A més, els centres solen tenir les portes obertes per a les persones que vulguin apropar-s’hi a conèixer-los i descobrir si són la llar més adequada per a elles o per a una persona estimada.

Amb la col·laboració de Silvia Pérez, directora tècnica de centres de dia de Grup Mutuam, Creu de Barberà, Sabadell Centre i Torreromeu

Dóna una ullada als centres de dia de Grup MutuamAmpliar informació