El tracte personalitzat i la vocació dels professionals de Mutuam a Casa garanteixen la satisfacció de les persones ateses i les seves famílies

Mutuam a casa

Sonia Gañan i Nati Sanmartín, Servei d’Atenció Domiciliària Mutuam a Casa de Grup Mutuam

Sonia Gañan pot presumir de conèixer bé el Servei d’Atenció Domiciliària de Grup Mutuam, Mutuam a casa, ja que n’és la coordinadora des que es va fundar, fa ja 22 anys. Nati Sanmartín, en canvi, és ajudant de coordinació des de 2008, però, en el seu cas, a més, té coneixement d’aquests tipus de serveis des d’una altra vessant. “Vaig ser treballadora familiar d’un ajuntament durant molts anys abans d’arribar aquí”, recorda. Juntes formen un tàndem que, enganxat permanentment al telèfon, aconsegueix que les persones usuàries se sentin completament ateses en les seves necessitats i les treballadores, motivades per donar el millor de si mateixes.

La Sonia i la Nati mantenen sempre un tracte proper i continuat tant amb els usuaris com amb els treballadors i vetllen perquè les dues parts de la relació estiguin satisfetes. “Substituïm el treballador per un altre tant si és l’usuari com si és ell mateix qui no està a gust”, assegura la Nati. Conscients que els professionals motivats i ben tractats són garantia de millor servei, expliquen que els seus setanta treballadors estan en plantilla (alguns des de fa molts anys), contractats en règim general i en les condicions que estableix el conveni laboral vigent. A diferència del que passa en altres empreses o quan estan contractats directament per les famílies, “els professionals se senten segurs, perquè saben que no perdran la feina si agafen vacances o la baixa”, afirma la Nati. Per als usuaris, a més de la tranquil·litat de saber que el servei que contracten compleix amb tot el que estableix la llei, és especialment important el fet que els treballadors estiguin assegurats i que, per tant, no siguin ells els responsables en cas que es facin mal a casa seva.

Els treballadors i treballadores de Mutuam a Casa destaquen per la vocació de servei i pel fet que el desenvolupament de la seva feina es fonamenta en els principis de respecte, dignitat i foment de l’autonomia de la persona atesa. A la motivació del personal del Mutuam a Casa i al bon servei, també hi contribueix la formació i el suport que els ofereix l’empresa. Des de coordinació recorden els temes que s’han tractat en diferents cursos: demències, salut mental, dietètica i nutrició, etc. El 2018 se’ls va impartir un sobre mobilitzacions i un altre sobre trastorns de conducta. De fet, els professionals que conformen la plantilla tenen perfils diversos, tant a nivell d’aptituds com de caràcter, i són la Sònia i la Nati qui s’encarreguen de trobar, entre els treballadors disponibles o contractant-ne de nous, aquell que millor s’emmotlli a les necessitats que l’usuari manifesta: “No tothom serveix per a qualsevol cas”, admeten les responsables del SAD.

La millor atenció, sense abandonar la llar

Mutuam a casa ofereix una atenció integral i de qualitat a persones dependents, donant-los suport en les activitats bàsiques de la vida diària, i a persones en processos aguts, crònics o de final de vida sense que hagin de deixar el seu entorn. En un context d’augment de l’esperança de vida i de la incidència de les malalties cròniques, i en què moltes persones no volen o no es poden permetre accedir a una residència, la prestació de serveis i suport a domicili esdevé cada cop més necessària. En aquest camp, la marca Mutuam és garantia d’experiència i professionalitat. A més, com a empresa acreditada per la Generalitat, qui contracti els serveis i compleixi amb els criteris establerts en la Llei de la Dependència podrà sol·licitar una subvenció.

La porta d’entrada a aquest servei d’atenció domiciliària és el Servei d’Orientació Social de Grup Mutuam, en què de forma individualitzada valoren les necessitats físiques, psíquiques i socials de les persones i les seves famílies. A partir d’aquí, és la coordinadora de Mutuam a casa qui planifica el servei i decideix quin és el professional més adequat per oferir-lo i també qui en fa seguiment i valora l’adequació d’aquest en cas de canvi de les necessitats.

El servei de Mutuam a Casa, que ha atès més de 400 persones el 2018, és flexible a les necessitats de cada persona. Ofereix una atenció en el domicili que pot anar d’1 hora a 24 hores al dia. “També oferim serveis d’acompanyament a les persones per anar al metge o guàrdies quan estan ingressades a l’hospital, entre d’altres”, recorda la Sonia. Així mateix, s’adapta a l’evolució dels usuaris. “El servei és àgil quan hi ha un canvi en les demandes i, si cal, es reemplaça el professional que l’ofereix en funció de la nova realitat”, assenyala la coordinadora. A més, quan la Sònia o la Nati detecten que algú requereix un altre tipus de servei o recurs són les primeres en alertar-ne. Tot això no seria possible sense l’acurat seguiment de les persones usuàries, amb qui tenen un contacte continu. “Els usuaris ens truquen com qui truca a la seva filla”, comenten divertides les coordinadores, que reconeixen que es passen el dia al telèfon.

Una altra de les característiques de Mutuam a Casa és que s’hi poden contractar serveis de llarga durada, però també de temporals. Per exemple, cobreixen les suplències de treballadors domèstics contractats directament pels usuaris o ofereixen ajuda a algú que s’estigui recuperant d’una caiguda o intervenció. Destaquen el fet que les suplències també es fan amb personal contractat i que es procura trobar un treballador que l’usuari ja conegui. En definitiva, conclou la Sonia, “l’usuari no s’ha de preocupar de res, nosaltres ho organitzem tot”.

Si esteu interessats en contactar amb Mutuam a Casa, podeu trucar al telèfon 93 380 09 50 o enviar un correu electrònic per explicar el vostre cas i l’equip us informarà sobre els serveis més convenients d’acord les vostres necessitats.

‘Molts cops ens diuen que no saben per on començar, però quan parlen amb nosaltres s’adonen que no estan soles’

Servei d'Orientació Social

Sílvia Aguerri i Tamara Koyik, professionals del Servei d’Orientació Social

La Sílvia i la Tamara, una veterana i una nouvinguda, són dues de les veus del Servei d’Orientació Social de Grup Mutuam. Com elles mateixes el descriuen, es tracta d’un recurs de l’entitat per ajudar les persones amb diversos graus de dependència a solucionar l’assistència del seu dia a dia. ‘I ara què faig?’ Aquesta és la pregunta a la qual elles donen resposta constantment, i sovint arriba acompanyada d’angoixa, desorientació o perplexitat. Al telèfon del SOS, hi recorren perfils molt diversos, però en general es tracta de persones que es troben en situacions de manca d’autonomia, derivada de l’edat o d’una malaltia o, simplement, perquè s’estan recuperant d’una caiguda o d’una operació. De vegades, és la pròpia interessada qui truca, però, més freqüentment, és algun familiar qui pren la iniciativa. ‘Sovint qui ens demana ajuda és el cuidador principal, que ha arribat a punt del “ja no puc més” i claudica’, explica la Silvia.

Moltes de les persones que es posen en contacte amb el SOS hi han estat derivades per un treballador social o per l’hospital on estaven ingressades, però, com diu la Tamara, ‘també n’hi ha que arriben mitjançant la web o pel boca-orella, que funciona molt bé’. Totes elles comparteixen un fet: que tenen un problema i necessiten ser escoltades. ‘Molts cops ens diuen que no saben per on començar, però quan parlen amb nosaltres s’adonen que no estan soles’, relaten. A partir d’aquest moment, s’obren tot un ventall de possibilitats i comença un recorregut amb les professionals del SOS per trobar la solució més adequada atenent a la singularitat de cada cas.

Per començar, es plantegen preguntes per saber quin és l’estat de salut de la persona, quina mobilitat té i com està cognitivament. ‘N’analitzem les necessitats des del punt de vista social i assistencial’, especifica la Silvia, que reconeix que els treballadors socials dels centres estan molt col·lapsats i no poden fer una avaluació com les que fan elles. Des del SOS de Grup Mutuam, on tenen un coneixement d’ampli abast dels recursos de l’entitat i externs, tant públics com privats, orienten les famílies perquè, d’acord amb la situació de la persona, les possibilitats econòmiques i les preferències, trobin el que més els convé.

‘Tant familiars com pacients queden molt agraïts per la resposta que els dona Mutuam, perquè encara que no adquireixin cap dels nostres serveis, senten que tenen un suport’, explica la Silvia. De fet, qualsevol persona que truca al servei troba a l’altra banda algú que l’escolta, li dona informació exhaustiva i l’orienta de forma desinteressada respecte a serveis i recursos com les residències assistides pròpies o de les d’entitats col·laboradores que poden recomanar, apartaments assistits, centres i hospitals de dia, hospitals sociosanitaris, serveis d’ajut domiciliari de diferents tipus, entre d’altres. A més, el SOS informa de la cartera de recursos públics així com de la tramitació dels ajuts que preveu la Llei de la dependència. El servei és tan complet, però, que no acaba quan la persona accedeix a un recurs. ‘Fem un seguiment de les persones que ens truquen i disposem d’una base de dades que ens permet veure la seva evolució i quins recursos pot necessitar en cada etapa, explica la Tamara.

En general, tal i com constaten en el seu dia a dia aquestes professionals, les famílies són molt reticents a demanar ajut, perquè no tothom pot o vol assumir el cost o la pèrdua d’intimitat que suposa que una persona que li doni suport a casa o ingressar en una residència. ‘Llavors, apuren molt i, per això, quan truquen necessiten una solució ràpida, un fet incompatible amb els tràmits per acollir-se a la llei de Dependència’, descriu la Silvia. Totes dues coincideixen a assenyalar que, tant per a la persona com per al seu entorn, és molt difícil prendre consciència de la realitat de la seva situació i identificar quina és la necessitat. ‘Moltes vegades és quan comencem a oferir un servei a casa d’un usuari quan ens adonem de la seva situació real’, afegeix la Tamara. S’han trobat freqüentment casos en què la persona tenia contracta una treballadora per fer tasques de la llar quan en realitat el que necessitava, pel seu grau de dependència, era una cuidadora, amb una preparació professional diferent. En aquest sentit, l’equip del SOS, a més d’un gran coneixement del sector, té molta psicologia, imprescindible per no ferir la sensibilitat dels usuaris o les famílies quan es tracten temes que de vegades els costa afrontar. Reconeixen que es tracta d’una feina complexa, amb situacions dures i que requereix implicació, però la satisfacció i confiança de les persones, asseguren, les compensa.

Fundació Pasqual Maragall i Grup Mutuam signen un conveni en benefici de les persones amb Alzheimer i les seves famílies

logo fundació Pasqual Maragall

Un dels objectius de la Fundació Pasqual Maragall és la intervenció social en l’àmbit de l’Alzheimer. Per això ha signat un conveni amb el Grup Mutuam mitjançant el qual les dues entitats sense ànim de lucre intercanvien serveis en benefici de les persones que pateixen aquesta malaltia i de les seves famílies.

La Fundació ofereix formació als professionals del Grup Mutuam per tal que millorin el coneixement de la malaltia i la comprensió i  gestió de les necessitats dels cuidadors.

Grup Mutuam, per la seva banda, ajuda els cuidadors de persones amb Alzheimer que tenen algun vincle amb la Fundació oferint-los un Servei d’Orientació Social  format per professionals experts en gent gran i/o dependent que escolten, diagnostiquen, orienten i recomanen recursos sociosanitaris i socials amb la garantia  que han estat prèviament supervisats:  serveis d’ajuda en el domicili, apartaments amb serveis, residències, centres de dia, hospitals sociosanitaris, etc., així com informació de com tramitar els ajuts públics (llei de dependència i altres).

A més, per tal d’evitar la sobrecàrrega dels cuidadors de persones amb Alzheimer, la Fundació els ofereix sortides culturals organitzades per Mutuam Activa, departament d’oci cultural per a gent gran del Grup Mutuam.

“Quan la interna va agafar vacances, Mutuam a Casa em va facilitar ràpidament una treballadora per fer la suplència”

Victoria Linares (82 anys)

La Victoria i el seu marit Félix, farmacèutics jubilats, mantenen des de fa molts anys un vincle amb Mutuam a casa que ha anat evolucionant amb els canvis que s’han produït a les seves vides.

Després que la treballadora que havien tingut durant molt de temps com a interna marxés, van contractar un servei de neteja de la llar. La Victoria assegura que sempre en van estar satisfets: ‘si hem canviat, ha estat per circumstàncies nostres, com que hem marxat temporades al poble del meu marit’. Explica que abans de tornar a Barcelona trucava a Mutuam perquè enviessin el servei de neteja a casa per trobar-la llesta. ‘Una vegada vaig tenir una necessitat urgent i em vaig sorprendre de la rapidesa amb què van respondre. Semblava que tinguessin la treballadora esperant darrera de la porta’, recorda rient.

La situació es va complicar amb l’Alzheimer del Félix. ‘Fa prop de dos anys que va començar a necessitar un suport amb més continuïtat’, explica la Victoria. Llavors va demanar a Mutuam a Casa que l’ajudessin a trobar algú que s’ocupés de les tasques de la llar i li donés suport per atendre’l. Els va explicar quines eren les circumstàncies i quin tipus de persona necessitava, ‘Em van presentar dues candidates, que ja venien molt ben seleccionades, i vaig escollir qui creia que podia encaixar millor a casa’, relata. Així, ara tenen una treballadora que viu amb ells i assegura que s’hi han avingut molt.

‘M’ajuda molt en les tasques de la llar, sobretot en les de més esforç físic, però també a donar-li conversa a ell’, explica. Reconeix que l’avantatge principal que li ha ofert el servei d’ajuda domiciliària de Mutuam és la tranquil·litat. ‘Perquè, de qui et pots fiar per obrir-li les portes de casa teva? Amb Mutuam a casa, saps que hi ha una organització al darrera que respon’. Un altre aspecte que també valora molt és la continuïtat del servei: ‘quan la persona interina va agafar el seu mes de vacances, em van facilitar ràpidament una treballadora coneguda per fer la suplència. A més, es van ocupar de la paperassa i jo em vaig desentendre de tot’. Per això, la Victoria conclou la conversa amb un ‘tant de bo els hagués descobert abans!’

 

“Quan vaig arribar als Apartaments Collserola, vaig trobar-me de nou amb la vida que volia”

Testimonial SOS Criossier

Testimoni: Manuel Croissier, 77 anys

Als 74 anys es resistia, enamorat de la seva feina com a arquitecte, a jubilar-se. Era una persona activa i totalment autònoma que poc podia imaginar que un ictus li canviaria la vida de forma sobtada. Tres anys després, en Manuel ha recuperat gran part de la mobilitat que va perdre, però en aquest temps ha hagut de transitar per un bon nombre de centres fins trobar la llar que necessitava d’acord amb unes noves necessitats. Fa més d’un any que viu, junt amb la seva dona, als Apartaments Agustí Montal Mutuam Collserola. “Quan vaig arribar aquí, vaig trobar-me de nou amb la vida que volia”, recorda.

Quan va patir l’ictus, en Manuel va estar ingressat durant un mes i mig a l’Hospital de Sant Pau. D’allà el van derivar cap a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell perquè fes la convalescència, ja que, tal i com recorda, no se sostenia dret. Així va començar un periple amb parades a l’Institut Guttman, a l’Hospital de l’Esperança i al Centre Mutuam Collserola, on va restar uns quatre mesos. Poc a poc, i després d’una gran tasca de rehabilitació en tots ells, es va anar recuperant i va veure clar que necessitava un lloc on viure en què pogués combinar l’atenció que requeria amb l’autonomia i la intimitat que desitjava. “Tan aviat vaig saber que quedava lliure un apartament, vaig venir cap aquí”, explica, i afegeix que “el canvi va ser meravellós”.

De la vida als Apartaments Agustí Montal, en valora “la llibertat, la individualitat i la tranquil·litat”, així com el fet de poder estar sempre en companyia de la seva dona o el de poder sortir i entrar cada cop que ho vol. També destaca la importància de poder disposar d’un professional dedicat només a ell quan fa les sessions de rehabilitació a la Unitat d’Estimulació Neurològica del propi centre. La rutina quotidiana del Manuel, a més de tot allò que comporta el procés de recuperació, inclou moltes de les activitats que portava a terme quan vivia a casa seva: treballar una mica, assistir a conferències, llegir, viatjar i passejar per Gràcia, el seu barri. Així doncs, reconeix que l’adaptació a la nova llar, tant d’ell com de la seva dona, ha estat total.

  • Si vols conèixer amb més detall els Apartaments Mutuam Collserola, truca al 93 380 09 70 i t’informarem.
  • Ampliar informació

“Ningú em va orientar sobre residències que s’adaptessin al problema del meu pare fins que vaig parlar amb Mutuam”

Núria Cànevas explicant el seu cas com a usuària del Servei d'Orientació Social

Núria Cànevas, 52 anys

En Francesc, amb 82 anys, vivia sol i era una persona molt autònoma. Tot va canviar sobtadament quan va patir una crisi de la malaltia mental que arrossegava des de feia anys que faria que necessités ajut les 24 hores del dia. La Núria, la seva única filla, treballava i no podia oferir-li aquesta atenció.

Una tieta li va recomanar que es posés en contacte amb el Servei d’Orientació Social (SOS) de Mutuam. Des d’aquest servei, i d’acord amb les necessitats del seu pare, li van recomanar que contractés “Mutuam a casa”, un servei d’atenció a domicili. “Vam provar amb diverses persones i ens van proporcionar una auxiliar amb qui vam estar molt contents”, recorda la Núria. Tot i que ella era conscient que a la llarga aquest suport no seria suficient, va ser un xoc de la medicació que provocaria la paràlisi del seu pare el que va precipitar que optés per un ingrés residencial. “Em vaig sentir alleujada quan va ser ell mateix qui va reconèixer que ja no podia estar sol”, admet.

Explica com va buscar orientació en altres recursos i es lamenta del poc èxit que va tenir: “Ningú no em va saber recomanar un centre que fos adequat per al problema específic del meu pare fins que vaig parlar de nou amb el SOS de Mutuam”. Després de visitar diverses residències, el Francesc va ingressar a una de les que els havien recomanat. “Estàvem contents amb el centre, però estava massa lluny i necessitava molt temps per visitar-lo”, explica. Llavors, li van recomanar una altra residència més cèntrica on ingressar al seu pare, que els permet sortir a passejar per la ciutat. La Núria no pot amagar la satisfacció: “Hem guanyat molt en qualitat de vida. Ell està controlat i més tranquil, i li han pogut retirar bona part de la medicació”. Agraeix a les professionals de Mutuam que l’ajudessin a discernir allò en què s’havia de fixar d’acord amb les característiques del seu pare: necessitava un centre amb servei psiquiàtric, còmode, alegre, relativament ampli i on hi hagués gent amb qui es pugés relacionar, ja que cognitivament està perfecte. “Hi ha molt per fer en l’atenció a la gent gran i, encara més, en la del malalt mental”, reclama la Núria.

“Per a mi el Servei d’Orientació Social és el telèfon de l’esperança”

Eva Palazón, coordinadora del Servei d’Orientació Social, i Míriam Pérez, usuària.

Míriam Pérez, 34 anys

L’octubre de 2015 la vida de la Míriam va canviar d’una forma que poques persones de la seva edat poden imaginar. El seu pare, l’Eladi, va tenir un accident de moto que li va provocar greus danys cerebrals. A partir de llavors, amb només 60 anys, ja no podria tornar a valdre’s per ell mateix. “Va estar un mes en coma –recorda– però no ha deixat d’evolucionar des que es va despertar”.

El van atendre a l’Institut Guttman, on encara fa rehabilitació. “Allà estava bé, però hi havia algunes hores, al matí i a la tarda, en què estava sol”, explica. La Miriam i la parella de l’Eladi tenien obligacions familiars i laborals i necessitaven algú que li fes companyia fins que la família pogués visitar-lo. “No sabia què fer i vaig demanar ajuda a l’assistenta social, que em va parlar d’empreses que oferien serveis com el que necessitàvem”, relata. “Agafar una persona mitjançant un empresa m’oferia més confiança que buscar-la pel meu compte”, assegura, i va ser a Internet on va descobrir Mutuam.

Al Servei d’Orientació Social la van escoltar i li van proporcionar una persona per als matins i una altra per a les tardes. Reconeix que, al principi, tenia por que no connectessin amb el seu pare, però no va ser així i va poder estar tranquil·la durant uns mesos. “El caos va arribar amb la sortida del centre, perquè deixava d’estar controlat”. D’una banda, li preocupava que el pis de l’Eladi no estigués adaptat per a la seva no situació, però els professionals de Mutuam la van assessorar en aquest sentit. De l’altra, va ser conscient que necessitava una persona interna per cuidar-lo i no només algú que vingués unes hores: “Són moltes coses a fer, algunes no saps com i et cremes. Contractar algú et permet disposar de temps per a tu mateix i poder compartir un temps de qualitat amb el teu familiar”.

Va explicar el perfil que volia a l’equip del Servei d’Orientació Social i li van preseleccionar quatre candidates, a més d’ajudar-la a fer les entrevistes perquè ella n’escollís una. “Fa més d’un any d’això i seguim amb la mateixa”, afirma satisfeta. La Miriam té clars tots els avantatges de comptar amb el suport de Mutuam: si necessita una suplència o té qualsevol problema, sap que pot trucar i li ofereixen una solució de seguida. “Per a mi el Servei d’Orientació Social és el telèfon de l’esperança”, comenta rient.